Unter dem Thema "Die zeitgenössische Musik zwischen Ost und West" fand in der slowakischen Hauptstadt 1997 zum vierten Male ein internationales musikwissenschaftliches Symposion statt, das sich an das gleichzeitige Musikfestival "Melos-Ethos" knüpft.

Unter dem Thema "Die zeitgenössische Musik zwischen Ost und West" fand in der slowakischen Hauptstadt 1997 zum vierten Male ein internationales musikwissenschaftliches Symposion statt, das sich an das gleichzeitige Musikfestival "Melos-Ethos" knüpft.

[ES] Esta Tesis Doctoral propone un desarrollo de las líneas generales de la filosofía del arte y de la música del Materialismo Filosófico de Gustavo Bueno, acotando la especificidad material de la categoría musical a partir de la reconstrucción y despliegue de la idea helénica de melos, expuesta en el libro Sobre la música de Arístides Quintiliano, desde la Teoría de la esencia genérica de la música. De esta manera, se expone el sistema filosófico constituido por Bueno y se realizan una serie de propuestas concretadas a partir de tres planos de estudio, a saber, el plano gnoseológico, en el que se propone un sistema de análisis de partituras a partir del desarrollo de la idea de Glomérulo acuñada por Gustavo Bueno; el plano noetológico, constituyente de una teoría de la racionalidad musical; y el plano alegórico, desde el cual se propone el estudio de las diversas formas de ejercitar las ideas que envuelven la categoría musical a partir del análisis de las velocidades de despliegue de la obra artística. Todo ello establece la referencia de la idea de música sustantiva, la cual precisa de un material estético que concatene estos tres planos en un espacio determinado que, por otra parte, constituye la tesis fuerte de esta investigación, esto es, el espacio melológico. / [CA] Aquesta Tesi Doctoral proposa un desenvolupament de les línies generals de la filosofia de l'art i de la música del Materialisme Filosòfic de Gustavo Bueno, acotant l'especificitat material de la categoria musical a partir de la reconstrucció i desplegament de la idea hel·lènica de melos, exposada al llibre Sobre la música d'Arístides Quintiliano, des de la Teoría de l'essència genèrica de la música. D'aquesta manera, s'exposa el sistema filosòfic constituït per Bueno i es realitzen una sèrie de propostes concretades a partir de tres plans d'estudi, és a dir, el pla gnoseològic, en el que es proposa un sistema d'anàlisi de partitures a partir del desenvolupament de la idea de Glomèrul encunyada per Gustavo Bueno; el pla noetològic, constituent d'una teoría de la racionalitat musical; i el pla al·legòric, des del qual es proposa l'estudi de les diverses formes d'exercitar les idees que envolten la catego-ria musical a partir de l'anàlisi de les velocitats de desplegament de l'obra artística. Tot això estableix la referència de la idea de música substantiva, la qual necessita d'un material estètic que concatene aquests tres plans en un espai determinat que, per altra banda, constitueix la tesi forta d'aquesta investigació, és a dir, l'espai melològic. / [EN] This doctoral thesis proposes a development of the general lines of the philosophy of art and music of the Philosophical Materialism of Gustavo Bueno, delimiting the material specificity of the musical category from the reconstruction and unfolding of the Hellenic idea of melos, exhibited in Sobre la música's book of Arístides Quintiliano, from the Theory of the generic essence of music. In this way, the philosophical system constituted by Bueno is expo-sed, as well as a serie of concrete proposals made from three study planes, namely, the gnoseological level, in which a system of analysis of scores is proposed from the development of the idea of Glomerule coined by Gusta-vo Bueno; the noetological level, that constitutes a theory of musical ratio-nality; and the allegorical level, from which the study of the various ways of exercising the ideas that surround the musical category is proposed from the analysis of the unfolding rate of the artistic work. All this establishes the reference of the idea of substantive music, which requires an aesthetic material that concatenates these three levels in a specific space that, on the other hand, constitutes the strong thesis of this research, that is, the melological space. / Chuliá Ramiro, VF. (2022). Constitución del "Espacio melológico" como fundamento de una filosofía materialista de la música. El materialismo filosófico de Gustavo Bueno aplicado al campo musical [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181360 / TESIS

Développée à partir d’un corpus documentaire de plus de 200 représentations iconographiques réparties entre le IXe et le XVe siècle, cette thèse s’appuie aussi sur des sources musicales en latin et des éléments pris dans la littérature profane médiévale en langues vernaculaires. Ce travail de recherche est réuni et organisé dans une base de données qui s’articule à la thèse tout au long de l’argumentation. La description de ce corpus et de la création de cet outil forme la première partie de cette thèse. Une deuxième partie, consacrée à l’étude organologique physique des instruments, vise à proposer un discours objectif sur la nature de l’instrument et de ses éléments constitutifs : formes, cordes, chevilles, chevalets, modes de jeux, tenues etc. Cette partie se termine par un exercice de reconstitution organologique. Une troisième partie étudie l’image sociale et symbolique des instruments en essayant d’englober l’ensemble des discours associés aux cithares planche autour de la notion de translatio propre à la littérature médiévale, que l’on nommera alors translatio musicae. L’ensemble du travail réalisé permettra de former en conclusion une proposition de classification instrumentale propre aux cithares planche médiévales, qui pourra être éventuellement adaptée à l’étude d’autres instruments de musique. / Developed from a corpus of over 200 iconographical sources divided between the 9th and the 15th century, this thesis also draws on Latin sources in and musical elements taken from the medieval secular literature written in vernacular languages. This research is compiled and organized inside a database articulated to the thesis throughout the argument. The description of this documentary corpus and the creation of this specific tool are given in the first part of this dissertation. A second part, devoted to the study of physical characteristics of these instruments, aims to provide an objective discourse on the nature of the instrument and its components: forms, strings, pins, holding manners, playing modes, etc. This part ends with an instrumental reconstitution exercise. A third part examines the social image and symbolic image of the instruments trying to encompass all speech – both literary and visual – related to the board zithers around the medieval notion of translatio, which will be in this particular case called translatio musicae. This work will conclude with a proposition of a specific organological classification for medieval board zithers, which might possibly be adapted to the study of other musical instruments.