• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 38
  • 7
  • 4
  • 3
  • Tagged with
  • 53
  • 29
  • 12
  • 9
  • 8
  • 7
  • 6
  • 6
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
51

Papel da dissulfeto isomerase proteica (PDI) na migração de células musculares lisas vasculares: possível envolvimento de Nox1 NADPH oxidase e RhoGTPases / The role of protein disulfide isomerase (PDI) in vascular smooth muscle cell migration: possible interaction with Nox1 NADPH oxidase and RhoGTPases

Luciana Pescatore-Alves 03 February 2012 (has links)
A migração de células musculares lisas (VSMC) da camada média do vaso para a íntima é essencial para vasculogênese e contribui para o processo de aterosclerose e estenose após lesão por cateter-balão, caracterizando-se como um importante alvo terapêutico. Diversos trabalhos já demonstraram que fatores de crescimento (como PDGF e FGF) estimulam a migração de VSMC, inclusive, muitos desses fatores de crescimento induzem sinalização redox associadas à geração de espécies reativas de oxigênio (ROS) (ex. Nox1 NADPH oxidase). Nosso grupo já descreveu interações físicas e regulação funcional da NADPH oxidase por uma chaperona redox do retículo endoplasmático, a Dissulfeto Isomerase Protéica (PDI). Contudo, tanto a relevância fisiológica como os mecanismos desta interação ainda não estão claros. O objetivo geral do presente trabalho é investigar por meio de experimentos de perda e ganho de função da PDI, a importância da PDI na migração celular associada à ativação do complexo NADPH oxidase, bem como possíveis mecanismos envolvidos na interação entre a PDI e esse complexo enzimático durante a migração celular. Os objetivos específicos são: i) avaliar o efeito do silenciamento da PDI, bem como da expressão forçada de PDI wild type na migração de VSMC in vitro; ii) analisar o efeito da transfecção de siRNA da PDI atividade e expressão de distintas isoformas da NADPH oxidase vascular e produção de ROS induzida por PDGF; iii) investigar o envolvimento de RhoGTPases na regulação do complexo NADPH oxidase pela PDI. No presente trabalho, mostramos que o PDGF induz redistribuição da PDI e aumento da produção de ROS. O silenciamento da PDI inibe a produção de ROS e a expressão do mRNA da Nox1, sem alterar a expressão do mRNA da Nox4. Mais ainda, o silenciamento da PDI reduz a migração celular induzida por PDGF, em diferentes modelos de migração, enquanto a super-expressão da PDI induz aumento espontâneo da migração na condição basal. Análise utilizando métodos de Biologia de Sistemas de redes de interação física proteína-proteína em bancos de dados e técnicas de análise de centralidade, topologia e ontologia gênica indicou forte convergência entre PDI e proteínas da família das pequenas RhoGTPases e seus reguladores. Em VSMC com silenciamento da PDI, a presença do PDGF induziu uma redução na atividade de Rac1 e RhoA, sem alterar a expressão total destas proteínas. Estudos mostraram que a PDI colocaliza com Rac1 na região perinuclear e co-imunoprecipita com Rac1 e RhoA, tanto na presença como na ausência de PDGF. Além disso, ocorreu a interação entre PDI e o regulador de GTPases RhoGDI (inibidor da dissociação da guanina) na condição basal (por microscopia confocal e co-imunoprecipitação), diminuída após estimulo com PDGF. O silenciamento da PDI induziu ainda alterações em estrutura de citoesqueleto: desorganização das fibras de estresse, e redução no número e tamanho de adesões focais e vesículas de adesão marcadas por RhoGDI e Rac1. Assim, os dados apresentados no presente trabalho sugerem que a PDI sustenta a migração de VSMC dependente de sinalização redox e RhoGTPases. Além disso, RhoGTPases podem ser um alvo proximal importante mediando a convergência entre PDI e o complexo NADPH oxidase / Vascular Smooth Muscle Cell (VSMC) migration into vessel neointima is a therapeutic target for atherosclerosis and post-injury restenosis. NADPH oxidase-derived oxidants synergize with growth factors to support VSMC migration. We described interaction between NADPH oxidases and the endoplasmic reticulum redox chaperone Protein Disulfide Isomerase (PDI) in many cell types. However, physiological implications as well as mechanisms of such association are yet unclear. The aim of the present work was to investigate, througth experiments of gain or loss of PDI function, the importance of PDI in VSMC migration associated to NADPH oxidase. The specific aims were: i) to evaluate effects of PDI silencing or PDI overexpression in VSMC migration in vitro; ii) to evaluate effects of PDI silencing on PDGF-induced NADPH oxidase isoform expression and ROS production; iii) to evaluate the involvement of RhoGTPases on NADPH oxidase regulation by PDI. We show here that PDGF promoted subcellular redistribution of PDI concomitant to ROS production and that siRNA-mediated PDI silencing inhibited such ROS production, while near-totally suppressing the increase in Nox1 expression, with no change in Nox4. Furthermore, PDI silencing inhibited PDGF-induced VSMC migration assessed by distinct methods, while PDI overexpression increased spontaneous basal VSMC migration. To address possible mechanisms of PDI effects, we searched for PDI interactome by PPPI networks, which indicated convergence with small GTPases and their regulator RhoGDI. PDI silencing decreased PDGF-induced Rac1 and RhoA activities, without change in their expression. PDI displayed small detectable points of perinuclear co-localization with Rac1 and co-immunoprecipitated with Rac1 and RhoA in a PDGF-independent way. Moreover, there was PDI association with RhoGDI at baseline (confocal and co-immunoprecipitation), decreased after PDGF. Of note, PDI silencing promoted strong cytoskeletal changes: branched stress fiber disorganization, markedly decreased number of focal adhesions and reduced number of RhoGDI-containing vesicular recycling adhesion structures. Overall, these data suggest that PDI is required to support redox and GTPase-dependent VSMC migration. Moreover, RhoGTPases are a potential upstream target mediating the convergence between PDI and NADPH oxidase
52

La función del arte en procesos de transición a la sostenibilidad: casos anglosajones y españoles

Sánchez León, Nuria 11 December 2018 (has links)
La tesis defiende la necesaria aportación de las humanidades en procesos de transformación cultural hacia la sostenibilidad y, más en concreto, profundiza en los proyectos que desde el arte se están llevando a la práctica. Nos basamos en la capacidad de la creación artística para potenciar la concienciación ambiental y la transformación social, entre otras funciones, haciendo énfasis en herramientas como la empatía y la colaboración. Para mostrar este nuevo rol de los creadores en la sociedad, nos situaremos en contextos de transición a la sostenibilidad entendida en sentido amplio, así como en el Movimiento de Ciudades y Pueblos en Transición (MCT), surgido en Reino Unido en 2005. Siendo dicho país pionero en MCT, revisaremos una recopilación de casos contenidos en la publicación Playing for time. Making art as if the world mattered (Neal, 2015) y pertenecientes a la red internacional Transition Network, para centrarnos más en concreto en los ejemplos que responden a nuestros criterios de selección. Dado que la mayoría de estudios sobre la transición se centran en casos anglosajones, (Haxeltine y Seyfang 2009; Bailey et al. 2010; Aiken 2012; Neal, 2013), estableceremos un paralelismo con las iniciativas actuales de la Red de Transición en España, destacando el caso de Almócita (Almería). Por otra parte, también se analizarán propuestas artísticas al margen del MCT como Nithraid y Dundee Urban Orchard en Reino Unido y, en España, Biodivers, El Cubo Verde y Aula-R entre otras. La metodología de investigación se basa en técnicas cualitativas como encuestas y entrevistas, así como en la Investigación Acción Participativa implicándonos en algunos de los proyectos estudiados, así como en la práctica artística personal en los casos de Biodivers y Aula-R. Siguiendo a la experta en arte público Suzanne Lacy, se analizarán estas propuestas en base a la participación, la intención de los creadores, los resultados, la estética, los puntos de tensión y puntos clave, la influencia de la financiación y las funciones que desempeñan. Además comprobaremos como responden estos casos a los principios del transitional art definidos por la autora Lucy Neal (2015). Como resultado mostraremos la función del arte en el fomento de la cooperación en la comunidad local, en la celebración colectiva, en la construcción de identidad, en la revitalización del territorio, en el aumento de resiliencia, en la conexión de las personas con su entorno y como desencadenante de dinámicas de cambio, entre otras funciones. Pero también se subrayan las dificultades para hacer visible su papel, la necesidad de introducir las preocupaciones de la huella ecológica en la práctica artística y los requisitos de sostenibilidad en el campo cultural, especialmente en España. El texto contribuye así al conocimiento del MCT más allá del contexto anglosajón y a la valoración del arte como importante herramienta para el cambio cultural hacia la sostenibilidad que necesitamos. / La tesi defén la necessària aportació de les humanitats en processos de transformació cultural cap a la sostenibilitat i, més en concret, aprofundeix en els projectes que des de l'art s'estan portant a la pràctica. Ens basem en la capacitat de la creació artística per tal de potenciar la conscienciació ambiental i la transformació social, entre altres funcions, fent èmfasi en ferramentes com l'empatia i la col.laboració. Per a mostrar aquest nou rol dels creadors en la societat, ens situarem en contextos de transició a la sostenibilitat entesa en sentit ampli, així com en el Moviment de Ciutats i Pobles en Transició (MCT), sorgit en Regne Unit l'any 2005. Sent el dit país pioner en MCT, revisarem una recopilació de casos continguts en la publicació Playing for time. Making art as if the world mattered (Neal, 2015) i pertanyents a la xarxa internacional Transition Network, per a centrar-nos més en concret en els exemples que responen als nostres criteris de selecció. Atés que la majoria d'estudis sobre la transició se centren en casos anglosaxons (Haxeltine i Seyfang 2009; Bailey t'al. 2010; Aiken 2012; Neal, 2013), establirem un paral¿lelisme amb les iniciatives actuals de la Xarxa de Transició a Espanya, destacant el cas d'Almócita (Almeria). D'altra banda, també s'analitzaran propostes artístiques al marge del MCT com Nithraid i Dundee Urban Orchard en Regne Unit i, a Espanya, Biodivers, El Cubo Verde i Aula-R entre altres. La metodologia d'investigació es basa tant en tècniques qualitatives com enquestes i entrevistes, com en la Investigació Acció Participativa implicant-nos en alguns dels projectes estudiats, així com en la pràctica artística personal en els casos de Biodivers i Aula-R. Seguint l'experta en art públic Suzanne Lacy, s'analitzaran aquestes propostes basant-se en la participació, la intenció dels creadors, els resultats, l'estètica, els punts de tensió i punts clau, la influència del finançament i les funcions que exerceixen. A més comprovarem com responen aquests casos als principis del transitional art, definits per l'autora Lucy Neal (2015). Com a resultat mostrarem la funció de l'art en el foment de la cooperació en la comunitat local, en la celebració col¿lectiva, en la construcció d'identitat, en la revitalització del territori, en l'augment de resiliència, en la connexió de les persones amb el seu entorn i com a desencadenant de dinàmiques de canvi, entre altres funcions. Però també se subratllen les dificultats per a fer visible el seu paper, la necessitat d'introduir les preocupacions de l'empremta ecològica en la pràctica artística i els requisits de sostenibilitat en el camp cultural, especialment a Espanya. El text contribueix així al coneixement del MCT més enllà del context anglosaxó i a la valoració de l'art com a important ferramenta per al canvi cultural cap a la sostenibilitat que necessitem. / This thesis defends the significant contribution of the humanities in processes of cultural transformation towards sustainability and, more specifically, delves into how emerging practices in art are specifically contributing to it. We rely on the ability of artistic creation to enhance environmental awareness and social transformation, among other functions, emphasizing tools such as empathy and collaboration. To show this new role of creators in society, the research is situated in contexts of transition to sustainability understood in a broad sense, as well as in the Transition Town Movement (TTM), which emerged in the United Kingdom in 2005. Being UK a pioneer in TTM, the study will review a collection of Anglo-Saxon cases contained in the publication Playing for time. Making art as if the world mattered (Neal, 2015) and belonging to the Transition Network. It will draw on specific cases that meet our selection criteria. Given the fact that a great part of the international studies are focused on Anglo-saxon case studies, (Haxeltine and Seyfang 2009; Bailey et al., 2010; Aiken 2012; Neal, 2013), the research will develop a comparative study with the current initiatives of the Transition Network in Spain, highlighting the case of Almócita (Almería). On the other hand, artistic proposals will also be analyzed outside the TTM such as Nithraid and Dundee Urban Orchard in the United Kingdom and, in Spain, Biodivers, El Cubo Verde and Aula-R among others. The research methodology is based on qualitative techniques such as surveys and interviews, as well as on Participatory Action Research, involving myself as a researcher in some of the projects studied, as well as in personal artistic practice in the cases of Biodivers and Aula-R. Following the framework developed by the expert in public art Suzanne Lacy in her practice-led PhD (2013), these proposals will be analyzed based on the participation, the intention of the creators, the results, the aesthetics, the points of tension and key points, the influence of funding and the functions they perform. How these cases respond to the principles of transitional art defined by the author Lucy Neal (2015) will also be checked out. As a result the case studies will show how art is expanding its role with positive narratives in the field of sustainability playing a function in promoting cooperation in the local community, in the collective celebration, in the construction of identity, in the revitalization of the territory, in the increase of resilience, in the connection of people with their environment and as a trigger for dynamics of change, among others. But it also underlines the difficulties to make visible its role, the necessity to introduce ecological footprint concerns in the artistic practice and sustainability requirements in the cultural field, specially in Spain. The text thus contributes to the knowledge of the TTM beyond the Anglo-Saxon context and to the appreciation of art as an important tool for cultural change towards sustainability in order to face the biggest challenge of the 21st century: the environmental crisis. / Sánchez León, N. (2018). La función del arte en procesos de transición a la sostenibilidad: casos anglosajones y españoles [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/113603 / TESIS
53

El cuerpo plural. Danza integrada en la inclusión. Una renovación de la mirada

Brugarolas Alarcón, María Luisa 05 April 2016 (has links)
[EN] SUMMARY Title: The Plural Body. Integrated Dance and Inclusion. A renewal of the look Submitted by MARIA LUISA BRUGAROLAS ALARCON Directed by GEMA HOYAS FRONTERA This research deals with theory and practice of inclusion of people with functional diversity in dance creative processes and the role it represents in the changing aesthetic paradigm of contemporary art. From a critical, artistic, social and cultural perspective our purpose is to demonstrate how the access of people with disabilities to the professional world of theatre and dance brings a renewal to contemporary art, thus the rethinking of body image and the diversity of identities represented. We developed three broad objectives: to connect the importance our culture gives to the body as a place of control and legitimizing instrument of power with the absence of bodies with disabilities in the artistic discourse; to analyse how the inclusion of bodies traditionally known as unable in the Performing Arts can undermine the normalising role they have regarding the body models; and to demonstrate how the Integrated Dance, with the participation of people with and without disabilities from an inclusive paradigm, can cooperate in the deconstruction of a uniform body standard and offer a new vision of the Performing Arts. In our interdisciplinary methodology, different areas of knowledge are used from a critical approach: Visual Arts, Dance, Education, Philosophy and Aesthetics, Sociology and Cultural Studies. This research is theoretical, biographical with empirical work, using dialectical tools from a qualitative approach and the action-research model. As our main conclusions, we highlight the location of Integrated Dance as an Inclusive Art, showing how it has pioneered good practices that encourage the inclusive model in the Arts and Education fields. We have placed Integrated Dance in the expanded field of Art, on the basis of the displacement of Contemporary Art, the performative dimension of Art and the fluid identities paradigm. It is an artistic practice that nourish itself from a conscious construction of reality through the practice of difference, away from therapy or exclusively social spheres. We have established that there is a direct relation between learning processes and artistic work, introducing Improvisation, Contact-Improvisation and Somatic Education as inclusive methodologies applied to Integrated Dance, allowing diverse people to be a part in the learning processes, strengthen each person skills and developing new ones with the support of group diversity. New interdependent skills are created this way, widening the artistic discourse richness, offering performances that show fluid identities and making of dance a space for transformation. We have analysed several artists and companies, verifying that not all the Integrated Dance productions contribute to deconstruct the classic and standardised models of human body. We have come to the conclusion that artists that use difference and inclusive methodologies, transforming their reality trough a performative gesture, create a type of dance capable of destabilize the idea of people and bodies as a fixed place. And from there we argue about the necessity of an artistic public education within inclusive systems that allow people with functional diversity to engage in the study of dance and Performing Arts. Keywords: Integrated Dance, Inclusive Dance, Diversity, Performing Arts, Identity, Disability, Contact-Improvisation, Somatic Movement. / [ES] RESUMEN Titulo El Cuerpo Plural. Danza Integrada en la Inclusión. Una renovación de la mirada. Presentada por MARIA LUISA BRUGAROLAS ALARCÓN Dirigida por GEMA HOYAS FRONTERA Esta investigación versa sobre la teoría y la práctica de la inclusión de personas con diversidad en el ámbito de la creación en danza y el cambio de paradigma estético que ello representa en el arte actual. Desde un análisis crítico, artístico, social y cultural, nuestro propósito es demostrar cómo la entrada de personas con diversidad funcional en el mundo profesional de la escena y la danza, aporta una renovación al arte contemporáneo, tanto por el replanteamiento de la imagen del cuerpo como por la diversidad de las identidades representadas. Así desarrollamos tres objetivos generales: conectar la importancia que nuestra cultura otorga al cuerpo como lugar de control e instrumento legitimador del poder con la ausencia de cuerpos con diversidad funcional en los discursos artísticos; analizar cómo la inclusión en las artes escénicas de cuerpos tradicionalmente nombrados discapaces puede subvertir el carácter normalizador y sublimatorio que éstas han tenido con respecto a los modelos de cuerpo y demostrar cómo la Danza Integrada en la que participan personas con y sin diversidad funcional, desde un paradigma inclusivo, colabora en la deconstrucción del cuerpo homogéneo y en la renovación de la mirada sobre el arte escénico. Para ello seguimos una metodología de carácter interdisciplinar donde los ámbitos de conocimiento utilizados, desde un enfoque crítico, son: Artes Visuales, Danza, Educación, Filosofía y Estética, Sociología y Estudios Culturales. Es una investigación teórico-biográfica de carácter empírico, en la que se emplean herramientas dialécticas, desde una aproximación cualitativa, utilizando el método investigación-acción. Como resultados destacamos la localización de la Danza Integrada dentro de las Artes Inclusivas, demostrando cómo ha sido pionera en las prácticas que activan los modelos de inclusión en el ámbito artístico y educativo. Hemos inscrito la Danza Integrada en el campo expandido del arte a partir del descentramiento de las prácticas artísticas, en la dimensión performativa del arte y en el paradigma de identidades móviles, situándola como una práctica artística que nutre sus producciones desde un acto consciente de construir la realidad a través del ejercicio de la diferencia, alejándola de los ámbitos terapéuticos o exclusivamente sociales. Hemos constatado que los procesos formativos van en directa relación con la obra, presentando la Improvisación, Contact Improvisación, y la Educación Somática como metodologías inclusivas que aplicadas en la Danza Integrada dan cabida en los procesos de aprendizaje a personas muy diferentes, potenciando al máximo las capacidades de cada una y desarrollando otras nuevas que se derivan de la heterogeneidad de los grupos. Se crean así nuevas capacidades interdependientes, ampliando la riqueza del discurso artístico, ofreciendo creaciones escénicas que muestran identidades en flujo y haciendo de la danza un espacio de transformación. Hemos analizado varios artistas y compañías, constatando que no toda la producción realizada en Danza Inclusiva/Integrada ayuda a deconstruir los modelos clásicos y homogéneos del cuerpo. Concluimos que los artistas que desde metodologías inclusivas utilizan los marcadores de la diferencia para crear, transformando su realidad en un gesto performativo, son productores de una danza capaz de desestabilizar las miradas que confinan al cuerpo y a las personas en lugares fijos. Y desde aquí planteamos la necesidad de una educación pública de las artes en sistemas inclusivos que permita a las personas con diversidad optar al estudio de la danza y artes escénicas. Palabras clave: Danza Integrada, Danza Inclusiva, Diversidad, Artes Escénicas, Identidad, Discapacidad, Contact Improvisaci / [CA] RESUM (Valencià) Títol:El Cos Plural. Dansa Integrada en la Inclusió. Una renovació de la mirada. Presentada per: MARIA LUISA BRUGAROLAS ALARCON Dirigida per: GEMA HOYAS FRONTERA Aquesta recerca versa sobre la teoria i la pràctica de la inclusió de persones amb diversitat en l'àmbit de la creació en dansa i el canvi de paradigma estètic que això representa en l'art actual. Des d'una anàlisi crítica, artístic, social i cultural, el nostre propòsit és demostrar com l'entrada de persones amb diversitat funcional al món professional de l'escena i la dansa, aporta una renovació a l'art contemporani, tant pel replantejament de la imatge del cos com per la diversitat de les identitats representades. Així desenvolupem tres objectius generals: connectar la importància que nostra cultura atorga al cos com a lloc de control i instrument legitimador del poder amb l'absència de cossos amb diversitat funcional en els discursos artístics; analitzar com la inclusió de cossos tradicionalment nomenats discapacitats en les arts escèniques pot subvertir el caràcter normalitzador i sublimatori que aquestes han tingut pel que fa als models de cos; i demostrar com la Dansa Integrada en la qual participen persones amb i sense diversitat funcional, des d'un paradigma inclusiu, col·labora en la deconstrucció del cos homogeni i en la renovació de la mirada sobre l'art escènic. Per a això seguim una metodologia de caràcter interdisciplinari on els àmbits de coneixement utilitzats, des d'un enfocament crític, són: Arts Visuals, Dansa, Educació, Filosofia i Estètica, Sociologia i Estudis Culturals. És una recerca teòric-biogràfica de caràcter empíric, en la qual s'empren les eines dialèctiques, des d'una aproximació qualitativa, utilitzant el mètode recerca-acció. Com a resultats destaquem la localització de la Dansa Integrada dins de les Arts Inclusives, demostrant com ha estat pionera en les pràctiques que activen els models d'inclusió en l'àmbit artístic i educatiu. Hem inscrit la Dansa Integrada en el camp expandit de l'art a partir del descentrament de les pràctiques artístiques, en la dimensió performativa de l'art i en el paradigma d'identitats mòbils, situant-la com una pràctica artística que nodreix les seves produccions des d'un acte conscient de construir la realitat a través de l'exercici de la diferència, allunyant-la dels àmbits terapèutics o exclusivament socials. Hem constatat que els processos formatius van en directa relació amb l'obra, presentant la Improvisació, Contact Improvisació, i l'Educació Somàtica com a metodologies inclusives que aplicades en la Dansa Integrada donen cabuda en els processos d'aprenentatge a persones molt diferents, potenciant al màxim les capacitats de cadascuna i desenvolupant altres noves que es deriven de l'heterogeneïtat dels grups. Es creen així noves capacitats interdependents, ampliant la riquesa del discurs artístic, oferint creacions escèniques amb identitats en flux i fent de la dansa un espai de transformació. Hem analitzat diversos artistes i companyies, constatant que no tota la producció realitzada en Dansa Inclusiva/Integrada ajuda a deconstruir els models clàssics i homogenis del cos. Concloem que els artistes que des de metodologies inclusives utilitzen els marcadors de la diferència per crear, transformant la seva realitat en un gest performativo, són productors d'una dansa capaç de desestabilitzar les mirades que confinen al cos i a les persones en llocs fixos. I des d'aquí plantegem la necessitat d'una educació pública de les arts en sistemes inclusius que permeti a les persones amb diversitat optar a l'estudi de la dansa i arts escèniques. Paraules clau: Dansa Integrada, Dansa Inclusiva, Diversitat, Arts Escèniques, Identitat, Discapacitat, Contact Improvisació, Moviment Somàtic. / Brugarolas Alarcón, ML. (2016). El cuerpo plural. Danza integrada en la inclusión. Una renovación de la mirada [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62203 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

Page generated in 0.0535 seconds