[ES] La colaboración empresarial evidenciada en pequeñas y medianas empresas (Pymes) está contribuyendo a ampliar su competitividad, impulsar diversos procesos de innovación y mejorar su rendimiento; siendo, por tanto, fundamental la medición eficaz del rendimiento como una práctica estratégica para impulsar su desarrollo y eficiencia colectiva. La medición del rendimiento (MR) es un elemento esencial para la planificación efectiva y el control empresarial; así como para la toma de decisiones, a fin de desplegar diferentes acciones de mejora. La MR en Pymes incluye las siguientes tres categorías: las medidas de rendimiento o indicadores, el diseño del sistema de medición del rendimiento (SMR) y su desarrollo. El diseño del SMR para redes de Pymes es un proceso importante para asegurar que el marco de medición integre tanto, los factores y elementos del rendimiento propios del contexto colaborativo abordado, así como los métodos y técnicas para un proceso de medición del rendimiento balanceado y con alineamiento estratégico. Sin embargo, en la literatura fueron pocos los estudios que abordaban a la MR en contextos colaborativos. Entre aquellos que lo hacían, la mayoría se relacionaba con el direccionamiento hacia las mejores prácticas; lo que señaló dificultades en cuanto a la consideración de diversos factores entorno a este grupo de Pymes y con ello su implicación en el desarrollo de SMRs específicos. Otro aspecto importante en el diseño del SMR es la presencia de múltiples tomadores de decisión, espacio que tampoco evidenció mayor aporte entre la literatura revisada. Al considerar estos aspectos en el marco del diseño de SMRs para redes de Pymes en colaboración, ninguna investigación presentó un abordaje que contemple todas las características de forma simultánea. Considerando estas brechas, este trabajo de investigación tiene por objetivo proponer un sistema de medición del rendimiento para redes colaborativas de pymes (SMR - RECOP) en un escenario de toma de decisiones en grupo, considerando un enfoque de alineamiento estratégico. La propuesta tiene como finalidad integrar los principales factores de influencia del entorno de la red de Pymes, los requerimientos de medición básicos y la visión de un crecimiento sostenible enmarcado en la eficiencia colectiva. La propuesta de medición del rendimiento utiliza el Balanced Scorecard (BSC) como herramienta para direccionar la estrategia de la red al interior del sistema de medición, donde los indicadores se encuentran en alineación directa con los objetivos estratégicos; además, la técnica Fuzzy TOPSIS para apoyar el proceso de toma de decisiones en grupo que permite la determinación de los objetivos estratégicos y; por último, mesas de diálogo como los espacios para la discusión de ideas y formulación de indicadores de medición. Estas técnicas, juntamente con los elementos citados anteriormente son integrados en una metodología de tres fases. El sistema de medición propuesto se aplica en un caso de investigación para fines de validación; la red de Pymes evaluada pertenece al sector agroindustrial productor de cacao en Ecuador, donde los contextos empresariales tanto de red y cadena se evidencian como las estratégicas colaborativas con importante presencia. La aplicación empírica del SMR - RECOP mostró como resultados necesarios de su desarrollo a los siguientes productos: un conjunto de objetivos estratégicos; un procedimiento establecido para la definición y selección de estos objetivos en el marco de la toma de decisiones en grupo; un mapa estratégico consolidado y por último un conjunto de indicadores de rendimiento. Estos resultados muestran consistencia con los estamentos pretendidos por la red y su contexto de desarrollo; así como con los requerimientos que enmarcan un SMR para Pymes. / [CA] La col·laboració empresarial evidenciada en petites i mitjanes empreses (Pimes) està contribuint a ampliar la seva competitivitat, impulsar diversos processos d'innovació i millorar el seu rendiment; sent, per tant, fonamental el mesurament eficaç de l'rendiment com una pràctica estratègica per impulsar el seu desenvolupament i eficiència col·lectiva. El mesurament de l'rendiment (MR) és un element essencial per a la planificació efectiva i el control empresarial; així com per a la presa de decisions, per tal de desplegar diferents accions de millora. La MR a Pimes inclou les següents tres categories: les mesures de rendiment o indicadors, el disseny de sistema de mesurament de l'rendiment (SMR) i el seu desenvolupament. El disseny de l'SMR per a xarxes de Pimes és un procés important per assegurar que el marc de mesurament integri tant, els factors i elements de l'rendiment propis de l'context col·laboratiu abordat, així com els mètodes i tècniques per a un procés de mesurament de l'rendiment balancejat i amb alineament estratègic. No obstant això, en la literatura van ser pocs els estudis que abordaven a la MR en contextos col·laboratius. Entre aquells que ho feien, la majoria es relacionava amb l'adreçament cap a les millors pràctiques; el que va assenyalar dificultats pel que fa a la consideració de diversos factors entorn a aquest grup de Pimes i amb això la seva implicació en el desenvolupament de SMRs específics. Un altre aspecte important en el disseny de l'SMR és la presència de múltiples prenedors de decisió, espai que tampoc va evidenciar major aportació entre la literatura revisada. A l'considerar aquests aspectes en el marc de el disseny de SMRs per a xarxes de pimes en col·laboració, cap investigació va presentar un abordatge que contempli totes les característiques de forma simultània. Considerant aquestes bretxes, aquest treball de recerca té per objectiu proposar un sistema de mesurament de l'rendiment per a xarxes col·laboratives de pimes (SMR - Recull) en un escenari de presa de decisions en grup, considerant un enfocament d'alineament estratègic. La proposta té com a finalitat integrar els principals factors d'influència de l'entorn de la xarxa de pimes, els requeriments de mesurament bàsics i la visió d'un creixement sostenible emmarcat en l'eficiència col·lectiva. La proposta de mesurament de l'rendiment utilitza el Balanced Scorecard (BSC) com a eina per adreçar l'estratègia de la xarxa a l'interior de el sistema de mesurament, on els indicadors es troben en alineació directa amb els objectius estratègics; a més, la tècnica Fuzzy TOPSIS per donar suport al procés de presa de decisions en grup que permet la determinació dels objectius estratègics i; finalment, taules de diàleg com els espais per a la discussió d'idees i formulació d'indicadors de mesurament. Aquestes tècniques, conjuntament amb els elements esmentats anteriorment són integrats en una metodologia de tres fases. El sistema de mesurament proposat s'aplica en un cas d'investigació per a fins de validació; la xarxa de Pimes avaluada pertany a el sector agroindustrial productor de cacau a l'Equador, on els contextos empresarials tant de xarxa i cadena s'evidencien com les estratègiques col·laboratives amb important presència. L'aplicació empírica d'el SMR - RECOP va mostrar com a resultats necessaris del seu desenvolupament als següents productes: un conjunt d'objectius estratègics; un procediment per a la definició i selecció d'aquests objectius en el marc de la presa de decisions en grup; un mapa estratègic consolidat i finalment un conjunt d'indicadors de rendiment. Els resultats obtinguts mostren consistència amb els estaments pretesos per la xarxa i el seu context de desenvolupament; així com amb els requeriments que emmarquen un SMR per a Pimes. / [EN] The business collaboration evidenced in small and medium-sized companies (SMEs) is helping to expand their competitiveness, promote different innovation processes, and improve their performance. Therefore, effective performance measurement is essential as a strategic practice to promote its development and collective efficiency. Performance measurement (PM) is an essential element for effective business planning and control; as well as for decision making, in order to deploy different improvement actions. PM in SMEs includes the following three categories: performance measures or indicators, the design of the performance measurement system (PMS), and its development. The design of the PMS for SME networks is an important process to ensure that the measurement framework integrates both the factors and elements of the performance, which belong to the collaborative context addressed, as well as the methods and techniques for a balanced performance measurement process and with strategic alignment. However, in the literature, few studies addressed PM in collaborative contexts. Among those that did it, the majority was related to directing toward best practices; which pointed to difficulties in considering various factors around this group of SMEs and thus their involvement in the development of specific PMSs. Another important issue in the design of the PMS is the presence of multiple decision-makers, a space that did not show a greater contribution among the literature reviewed. When considering these aspects in the framework of PMSs design for collaborative SME networks, no research presented an approach that considers all the characteristics simultaneously. Considering these gaps, this research work aims to propose a performance measurement system for collaborative networks of SMEs (PMS - RECOP) in a group decision-making scenario, considering a strategic alignment approach. The purpose of the proposal is to integrate the main factors that influence the environment of the SMEs network, the basic measurement requirements, and the vision of sustainable growth framed in collective efficiency The performance measurement proposal uses the Balanced Scorecard (BSC) as a tool to direct the strategy of the network within the measurement system, where the indicators are in direct alignment with the strategic objectives. In addition, the Fuzzy TOPSIS technique supports the group decision-making process that allows the determination of strategic objectives and; finally, dialogue tables as spaces for the discussion of ideas and formulation of measurement indicators. These techniques, together with the elements aforementioned, are integrated into a three-phase methodology. The proposed evaluation system is applied in a research case for validation purposes; the network of SMEs evaluated belongs to the agro-industrial sector that produces cocoa in Ecuador, where the business contexts of both the network and the chain are evidenced as collaborative strategies with an important presence. The empirical application of the PMS - RECOP showed the following products as necessary results of its development: a set of strategic objectives, such as an established procedure for the definition and selection of these objectives within the framework of group decision-making; a consolidated strategic map, and finally a set of performance indicators. The obtained results showed consistency with the states intended by the network and its development context, as well as the requirements that frame a PMS for SMEs. / Rojas Lema, XB. (2021). Sistema de medición del rendimiento para redes colaborativas de Pymes en el sector agroindustrial de Ecuador [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/165779 / TESIS

Network screening and countermeasure selection are two crucial steps in the highway improvement process. In network screening, potential improvement locations are ranked and prioritized based on a specific method with a set of criteria. The most common practice by transportation agencies has been to use a simple scoring method, which, in general, weighs and scores each criterion and then ranks the locations based on their relative overall scoring. The method does not deal well with criteria that are qualitative in nature, nor does it account for the impacts of correlation among the criteria. The introduction of Analytic Hierarchy Process (AHP) provides agencies with a method to include both quantitative and qualitative criteria. However, it does not address the issue on correlation. This dissertation explores the use of both Analytic Network Process (ANP) and Fuzzy Analytic Network Process (FANP) for their potential capabilities to address both issues. Using urban four-lane divided highways in Florida for bicycle safety improvements, both ANP and FANP were shown to provide more reasonable rankings than AHP, with FANP providing the best results among the methods. After the locations are ranked and prioritized for improvements, the next step is to evaluate the potential countermeasures for improvements at the selected top-ranked locations. In this step, the standard practice has been to use Crash Modification Factors (CMFs) to quantify the potential impacts from implementing specific countermeasures. In this research, CMFs for bicycle crashes on urban facilities in Florida were developed using the Generalized Linear Model approach with a Zero-Inflated Negative Binomial (ZINB) distribution. The CMFs were tested for their spatial and temporal transferability and the results show only limited transferability both spatially and temporally. The CMFs show that, in general, wider lanes, lower speed limits, and presence of vegetation in the median reduce bicycle crashes, while presence of sidewalk and sidewalk barrier increase bicycle crashes. The research further considered bicycle exposure using the bicycle activity data from the Strava smartphone application. It was found that increased bicycle activity reduces bicycle crash probabilities on segments but increases bicycle crash probabilities at signalized intersections. Also, presence of bus stops and use of permissive signal phasing at intersections were found to increase bicycle crash probabilities.

[pt] O objetivo desta dissertação é desenvolver um modelo conceitual de autoavaliação para que instituições científicas, tecnológicas e de inovação (ICT), que buscam a excelência em gestão da inovação, possam verificar em que nível de maturidade se encontram em relação às cláusulas e itens da Norma ABNT NBR ISO 56002:2020. Busca-se demonstrar a aplicabilidade do modelo mediante o desenvolvimento de um estudo empírico em uma unidade de pesquisa do Ministério da Ciência, Tecnologia e Inovações – o Instituto Nacional de Tecnologia (INT). A metodologia compreende: (i) pesquisa bibliográfica e documental sobre os temas centrais da pesquisa; (ii) construção do modelo conceitual de autoavaliação de sistemas de gestão da inovação, considerando o papel das ICT como intermediários de inovação; (iii) definição da estrutura analítica em rede, conforme os itens da referida Norma, e elaboração do instrumento de autoavaliação; (iv) definição dos pesos dos itens da Norma com participação de especialistas convidados; (iv) aplicação do instrumento de autoavaliação junto a gestores da instituição participante do estudo empírico; (vii) identificação dos itens que devem ser priorizados, visando à melhoria do sistema de gestão da inovação da instituição. Destaca-se como resultado principal uma sistemática inovadora de autoavaliação de instituições científicas, tecnológicas e de inovação, criada na perspectiva de apoiar processos decisórios referentes à melhoria contínua de seus sistemas de gestão da inovação. / [en] The objective of this dissertation is to develop a conceptual model of selfassessment so that scientific, technological and innovation institutions (ICT, acronym in Portuguese), which seek excellence in innovation management, can verify their level of maturity in relation to the clauses and items of the ABNT NBR ISO 56002:2020 Standard. To demonstrate the applicability of the model in a real context, an empirical study was developed in a Research Unit of the Ministry of Science, Technology and Innovation – the National Institute of Technology (INT, acronym in Portuguese). The methodology comprises: (i) bibliographic and documental research on the central themes of the research; (ii) design of a conceptual model for self-assessment of innovation management systems, considering the role of ICT as innovation intermediaries; (iii) definition of the analytic network structure, according to the items of the aforementioned Standard, and elaboration of the self-assessment instrument; (iv) definition of the weights of the assessment items with the participation of invited experts; (iv) application of the self-assessment instrument with managers of the ICT participating in the empirical study; (vii) identification of items that should be prioritized, with a view to improving the institution s innovation management system. The main result is an innovative system of self-assessment of Scientific, Technological and Innovation Institutions, created with a view to supporting decision-making processes regarding the continuous improvement of their innovation management systems.