En el transcurs de l'evolució de la humanitat l'alimentació ha ocupat un lloc predominant. La història de l'alimentació, de fet, ha corregut paral·lela a la història de la humanitat, o, com refereix García Almansa, «la història de l'alimentació és tan antiga com la humanitat mateixa». L'ésser humà constitueix un sistema termodinàmic obert, a través del qual ha d'existir un fluxe ininterromput de matèria i energia per a mantenir la vida. La nutrició és un procés indispensable per a aquest fet. Per mitjà d'ella, l'organisme obté totes les substàncies necessàries per a l'obtenció d'energia adequada per al manteniment de les seves funcions vitals i per al creixement, desenvolupament i recanvi de les seves pròpies estructures Una nutrició correcta és, doncs, una condició indispensable per a mantenir l'estat de salut en l'ésser humà. En l'organisme emmalalteixo la nutrició cobra un especial relleu, considerant-se fins i tot com un tipus de tractament (dietoterapia, terapeutica dietètica, etc.) / En el transcurso de la evolución de la humanidad la alimentación ha ocupado un lugar predominante. La historia de la alimentación, de hecho, ha corrido paralela a la historia de la humnidad, ó, como refiere García Almansa, «la historia de la alimentación es tan antigua como la humanidad misma».El ser humano constituye un sistema termodinámico abierto, a través del cual debe existir un flujo ininterrumpido de materia y energía para mantener la vida. La nutrición es un proceso indispensable para este hecho. Por medio de ella, el organismo obtiene todas las sustancias necesarias para la obtención de energía adecuada para el mantenimiento de sus funciones vitales y para el crecimiento, desarrollo y recambio de sus propias estructurasUna nutrición correcta es, pues, una condición indispensable para mantener el estado de salud en el ser humano. En el organismo enfermo la nutrición cobra un especial relieve, considerándose incluso como un tipo de tratamiento (dietoterapia, terapeútica dietética, etc.)

En aquesta tesi s'estudia una població de pacients seropositius al VHC i en ells se'ls ha investigat els factors de risc que poden afavorir el patir aquesta infecció i a un grup se'ls ha practicat biòpsia hepàtica per via transjugular amb estidi posterior dels paràmetres histològics i factors que es relacionen amb un major mal hepàtic.S'estudia també l'evolució i pronòstic de la infecció pel VHC en aquests pacients, així com l'evolucióde la malaltia hepàtica en el posttrasplantament. / En esta tesis se estudia una población de pacientes seropositivos al VHC y en ellos se los ha investigado los factores de riesgo que pueden favorecer el padecer esta infección y a un grupo se los ha practicado biopsia hepática por vía transjugular con estidio posterior de los parámetros histológicos y factores que se relacionan con uno mayor mal hepático. Se estudia también la evolución y pronóstico de la infección por el VHC en estos pacientes, así como la evolución de la enfermedad hepática en el posttrasplante.

La superfície agrícola del nostre planeta afectada per salinitat i/o alcalinitat és de prop de mil milions d'hectàrees (Szabvolcs, 1989) varia, segons les fonts consultades, des de valors de 230 milions fins gairebé mil milions d'hectàrees (Epstein et al., 1980), estant present en tot s els continents. Altres estimacions (Reeve i Fireman, 1967) indiquen que un terç de la superfície mundial de baix reg (unes 230 milions d'hectàrees) es troben afectades en major o menor grau per la salinitat. A pesar de les discrepàncies en les xifres, pel fet que es tracta de meres estimacions i no a a el resultat d'una cartografia adequada, la dimensió del problema és important ja que, al costat de la sequera, és el factor abiòtic que produeix un major descens en el rendiment dels conreus. En alguns països com Paquistan, 16 milions d'hectàrees han estat salinizades en processos de salinització secundaris induïts per la posada en regadiu, sent un dels problemes econòmics més importants del país (Ahmad, 1965). / La superficie agrícola de nuestro planeta afectada por salinidad y/o alcalinidad es de alrededor de mil millones de hectáreas (Szabvolcs, 1989) varía, según las fuentes consultadas, desde valores de 230 millones hasta casi mil millones de hectáreas (Epstein et al., 1980), estando presente en todos los continentes. Otras estimaciones (Reeve y Fireman, 1967) indicanhablan de que un tercio de la superficie mundial de bajo riego(unas 230 millones de hectáreas) se encuentran afectadas en mayor o menor grado por la salinidad. A pesar de las discrepancias en las cifras, debido a que se trata de meras estimaciones y no a al resultado de una cartografía adecuada, la dimensión del problema es importante ya que, junto a la sequía, es el factor abiótico que produce un mayor descenso en el rendimiento de los cultivos. En algunos países como Paquistán, 16 millones de hectáreas han sido salinizadas en procesos de salinización secundarios inducidos por la puesta en regadío, siendo uno de los problemas económicos más importantes del país (Ahmad, 1965).

El triticale, primer cereal creat per l'home, és un conreu desenvolupat, fonamentalment, en la segona meitat d'aquest segle. En el nostre país, la majoria de varietats enregistrades s'han obtingut a partir de germoplasma procedent de CIMMYT. El fons genètic és reduït, pel que la millora d'aquesta espècie necessita la recerca de noves fonts de variabilitat. En aquesta tesi, s'avalua el comportament de línies procedents de CIMMYT, de cicle de primavera i insensibilitat al fotoperíode, i de genotips procedents de Centre Europa, amb el propòsit de conèixer els recursos genètics disponibles en aquesta espècie. També es pretén valorar les característiques agronòmiques i fisiològiques associades a cada tipus de cicle.El comportament agronòmic i fisiològic d'un conjunt de genotips de triticale amb distint cicle es va avaluar durant les campanyes 1989/90, 1990/91 i 1991/92 en assatjos sembrats, simultàniament, en dos localitats de la província de Lleida: Gimenells (Comarca del Segrià) i Palau d'Anglesola (Comarca de l'Urgell). Es van estudiar variables relacionades amb el desenvolupament fenològic, les relacions hídriques en fulla bandera, el creixement del gra, la producció de biomassa i el rendiment.Els resultats obtinguts permeten indicar que la major part de la variabilitat genotípica detectada per als caràcters estudiats està associada al tipus de cicle. La data d'antesis sembla ser, en últim terme, la responsable de la diferència de comportament entre triticals amb distint hàbit de creixement. La precocitat dels genotips de primavera permet un escapi de l'estrès terminal. Per contra, en els genotips d'hivern, que la seva floració té lloc a la fi de maig, les altes temperatures de final de la primavera suposen una reducció del període d'omplert, reflectint-se aquest fet en una menor producció de gra. Per això, per a optimitzar el rendiment, és recomanable, en les nostres condicions de conreu, la sembra de varietats de triticale de primavera. / El triticale, primer cereal creado por el hombre, es un cultivo desarrollado, fundamentalmente, en la segunda mitad de este siglo. En nuestro país, la mayoría de variedades registradas se han obtenido a partir de germoplasma procedente de CIMMYT. El fondo genético es reducido, por lo que la mejora de esta especie necesita la búsqueda de nuevas fuentes de variabilidad. En esta tesis, se evalúa el comportamiento de líneas procedentes de CIMMYT, de ciclo de primavera e insensibilidad al fotoperíodo, y de genotipos procedentes de Centro Europa, con el propósito de conocer los recursos genéticos disponibles en esta especie. También se pretende valorar las características agronómicas y fisiológicas asociadas a cada tipo de ciclo.El comportamiento agronómico y fisiológico de un conjunto de genotipos de triticale con distinto ciclo se evaluó durante las campañas 1989/90, 1990/91 y 1991/92 en ensayos sembrados, simultáneamente, en dos localidades de la provincia de Lleida: Gimenells (Comarca del Segrià) y Palau d'Anglesola (Comarca de l'Urgell). Se estudiaron variables relacionadas con el desarrollo fenológico, las relaciones hídricas en hoja bandera, el crecimiento del grano, la producción de biomasa y el rendimiento.Los resultados obtenidos permiten indicar que la mayor parte de la variabilidad genotípica detectada para los caracteres estudiados está asociada al tipo de ciclo. La fecha de antesis parece ser, en último término, la responsable de la diferencia de comportamiento entre triticales con distinto hábito de crecimiento. La precocidad de los genotipos de primavera permite un escape del estrés terminal. Por contra, en los genotipos de invierno, cuya floración tiene lugar a finales de mayo, las altas temperaturas de final de la primavera suponen una reducción del período de llenado, reflejándose este hecho en una menor producción de grano. Por ello, para optimizar el rendimiento, es recomendable, en nuestras condiciones de cultivo, la siembra de variedades de triticale de primavera.

Les característiques orogràfiques i climàtiques del territori espanyol exigeixen que la utilització del sòl en gran part del mateix, degui portar-se a terme amb un criteri de conservació dels recursos. La seva òptima gestió s'aconsegueix en molts casos amb la intervenció de sistemes ramaders extensius fonamentats en explotacions de baix cost. No per això resulta fàcil el seu maneig, a l'interaccionar múltiples factors que impliquen un elevat nivell de coneixements. En els sistemes ramaders extensius, el pastizal herbaci és el recurs que juga un paper més destacat com abastidor d'aliment durant llargues èpoques de l'any, tant per als ungulados domèstics com per als silvestres; aquests últims, també obtenen del pastizal l'aliment amb el que cobreixen la major part de les seves necessitats durant l'any, si les condicions climàtiques, sobretot la neu, el permeten. / Las características orográficas y climáticas del territorio español exigen que la utilización del suelo en gran parte del mismo, deba llevarse a cabo con un criterio de conservación de los recursos. Su óptima gestión se consigue en muchos casos con la intervención de sistemas ganaderos extensivos basados en explotaciones de bajo coste. No por ello resulta fácil su manejo, al interaccionar múltiples factores que implican un elevado nivel de conocimientos.En los sistemas ganaderos extensivos, el pastizal herbáceo es el recurso que juega un papel más destacado como abastecedor de alimento durante largas épocas del año, tanto para los ungulados domésticos como para los silvestres; estos últimos, también obtienen del pastizal el alimento con el que cubren la mayor parte de sus necesidades durante el año, si las condiciones climáticas, sobre todo la nieve, lo permiten.

En el present treball de tesi s'han abordat diversos aspectes que fan referència a l'anàlisi d'unes micotoxines aminopolihidroxilades, les fumonisines. L'estudi portat es poden resumir en el contingut dels cinc punts següents.1. Obtenció de fumonisines a partir d'extractes de conreus de Fusarium proliferatum. Amb això es cerca obtenir fumonisines per a ser emprades com patrons i incorporar millores en els mètodes d'extracció i purificació ja proposat per altres autors. Les modificacions que s'assagen consisteixen a utilitzar sistemes cromatogràficos amb major resolució com l'ocupació de cromatografia "flash", amb la que es va poder assolir una millor separació dels productes desitjats en un menor nombre de fraccions. Així mateix l'addició d'àcids als sistemes eluyents presenta efectes positius pel que fa a les separacions mitjançant fase inversa (C18). Finalment l'ocupació de la cromatografía "dry-flash", va permetre la purificació final i selectiva de les fraccions amb les toxines per separat. Les modificacions introduïdes permeten disminuir el temps de procés i el volum dels dissolvents consumits, encara que no s'ha aconseguit obtenir toxines d'adequat grau de puresa.2. Estudis dels sistemes de purificació de les mostres de blat de moro. Si bé existeixen mètodes ja proposats, la idea d'aquest treball es fonamenta en l'obtenció de sistemes que donin resultats amb alta reproductibilitat, a més de resultar menys enutjosos que els de referència. El mètode assajat permet, a partir de tan sols 1 g de blat de moro, obtenir els mateixos resultats que uns altres descrits en la literatura. Els majors avantatges de la metodologia proposada es fonamenten que tant les extraccions com les purificacions es realitzen gairebé al mateix temps, fet que escurça la durada del processament de les mostres i disminueix el volum de dissolvents que es necessita en l'anàlisi.3. Estudi de l'ocupació de AccQ.Fluor per a l'anàlisi de la mostres de blat de moro. La comercialització del reactivo AccQ.Fluor, emprat per a l'anàlisi d'aminoàcids per HPLC, obre la possibilitat de trobar un reactivo alternatiu als mètodes emprats comunament en les anàlisis de les fumonisines. Així es proven les condicions de reacció en una primera etapa d'acord a la metodologia suggerida per a l'anàlisi d'aminoàcids. Posteriorment es realitzen certes modificacions d'acord a les millors condicions per a l'anàlisi de les toxines objecte de l'estudi. Finalment els resultats obtinguts es comparen amb el reactiu OPA, mètode emprat com referència, no trobant-se diferències significatives entre els valors. Igualment, mitjançant la realització de proves d'estabilitat es comprova que les respostes es mantenen estables fins 48 h després d'obtinguts els derivats.4. Síntesi de aril derivats. En vista als resultats aconseguits amb el reactivo AccQ.Fluor es preparen derivats amb estructura semblant. Partint de la base que el grup carbamat activat, constituent del reactivo AccQ.Fluor, és el punt d'ancoratge de les fumonisines, se cerca preparar altres carbamats, amb la idea d'obtenir compostos que presentin característiques fluorescents. Dos dels compostos preparats van permetre l'obtenció de les seves urees asimètriques corresponents.5. Aplicació dels reactius obtinguts a l'anàlisi de amines. En vista als derivats obtinguts en l'apartat anterior es van assajar els distints factors que podien influir en les condicions de reacció així com en les d'anàlisi per cromatografia HPLC de la octilamina, per a la seva posterior aplicació a l'anàlisi de les fumonisines / En el presente trabajo de tesis se han abordado diversos aspectos que hacen referencia al análisis de unas micotoxinas aminopolihidroxiladas, las fumonisinas. El estudio llevado a cabo se pueden resumir en el contenido de los cinco puntos siguientes.1. Obtención de fumonisinas a partir de extractos de cultivos de Fusarium proliferatum. Se busca con esto obtener fumonisinas para ser empleadas como patrones e incorporar mejoras en los métodos de extracción y purificación ya propuesto por otros autores. Las modificaciones que se ensayan consisten en utilizar sistemas cromatográficos con mayor resolución como el empleo de cromatografía "flash", con la que se pudo lograr una mejor separación de los productos deseados en un menor número de fracciones. Así mismo la adición de ácidos a los sistemas eluyentes presenta efectos positivos en lo que respecta a las separaciones mediante fase inversa (C18). Finalmente el empleo de la cromatografía "dry-flash", permitió la purificación final y selectiva de las fracciones con las toxinas por separado. Las modificaciones introducidas permiten disminuir el tiempo de proceso y el volumen de los disolventes consumidos, aunque no se ha conseguido obtener toxinas de adecuado grado de pureza.2. Estudios de los sistemas de purificación de las muestras de maíz. Si bien existen métodos ya propuestos, la idea de éste trabajo se basa en la obtención de sistemas que den resultados con alta reproducibilidad, además de resultar menos engorrosos que los de referencia. El método ensayado permite, a partir de tan sólo 1 g de maíz, obtener los mismos resultados que otros descritos en la literatura. Las mayores ventajas de la metodología propuesta se basan en que tanto las extracciones como las purificaciones se realizan casi al mismo tiempo, hecho que acorta la duración del procesamiento de las muestras y disminuye el volumen de disolventes que se necesita en el análisis.3. Estudio del empleo de AccQ.Fluor para el análisis de la muestras de maíz. La comercialización del reactivo AccQ.Fluor, empleado para el análisis de aminoácidos por HPLC, abre la posibilidad de encontrar un reactivo alternativo a los métodos empleados comúnmente en los análisis de las fumonisinas. Así se prueban las condiciones de reacción en una primera etapa de acuerdo a la metodología sugerida para el análisis de aminoácidos. Posteriormente se realizan ciertas modificaciones de acuerdo a las mejores condiciones para el análisis de las toxinas objeto del estudio. Finalmente los resultados obtenidos se comparan con el reactivo OPA, método empleado como referencia, no encontrándose diferencias significativas entre los valores. Igualmente, mediante la realización de pruebas de estabilidad se comprueba que las respuestas se mantienen estables hasta 48 h después de obtenidos los derivados.4. Síntesis de aril derivados. En vista a los resultados conseguidos con el reactivo AccQ.Fluor se preparan derivados con estructura parecida. Partiendo de la base que el grupo carbamato activado, constituyente del reactivo AccQ.Fluor, es el punto de anclaje de las fumonisinas, se busca preparar otros carbamatos, con la idea de obtener compuestos que presenten características fluorescentes. Dos de los compuestos preparados permitieron la obtención de sus ureas asimétricas correspondientes.5. Aplicación de los reactivos obtenidos al análisis de aminas. En vista a los derivados obtenidos en el apartado anterior se ensayaron los distintos factores que podían influir en las condiciones de reacción así como en las de análisis por cromatografía HPLC de la octilamina, para su posterior aplicación al análisis de las fumonisinas

El mètode convencional utilitzat en el disseny d'un nou assecador o en la millora d'un existent consisteix a realitzar tota una sèrie d'experiments amb un assecador prototip (en planta pilot o utilitzant, fins i tot, el assecador industrial). Aquest mètode duu amb si normalment una despesa considerable en temps i diners (Nishiyama, 1982). La simulació per ordinador representa una eina cada vegada més potent per a realitzar aquestes tasques de disseny i optimització d'equips i operacions unitàries en la indústria agroalimentària en general. En particular, la simulació per ordinador tindrà gran interès en l'optimització de l'operació d'assecat que es porta a terme en la fabricació de malta per a cervesa (Bala, 1983). L'optimització de l'operació d'assecat de malta verda contribuiria a fer més competitiva la indústria espanyola de fabricació de malta, si s'assoleix reduir al mínim el consum energètic i el temps d'assecat (aconseguint així disminuir apreciablement els costos de fabricació). Això és realment interessant si es té en compte que aquesta indústria comença a exportar part de la seva producció de malta afavorint així la sortida de la producció agrícola d'ordi. En qualsevol cas per a tractar de modificar les condicions d'assecat de la malta verda també cal tenir en compte la influència d'aquestes condicions d'assecat sobre la qualitat de la malta, per a establir els límits d'actuació en aquest sentit. En general, sobre la qualitat de la malta influirà la qualitat de la matèria primera, l'ordi, i les condicions de procés que s'utilitzin durant la fabricació de malta. / El método convencional utilizado en el diseño de un nuevo secadero o en la mejora de uno existente consiste en realizar toda una serie de experimentos con un secadero prototipo (en planta piloto o utilizando, incluso, el secadero industrial). Este método lleva consigo normalmente un gasto considerable en tiempo y dinero (Nishiyama, 1982). La simulación por ordenador representa una herramienta cada vez más potente para realizar estas tareas de diseño y optimización de equipos y operaciones unitarias en la industria agroalimentaria en general. En particular, la simulación por ordenador tendrá gran interés en la optimización de la operación de secado que se lleva a cabo en la fabricación de malta para cerveza (Bala, 1983). Tal como se detalla a continuación, en los siguientes apartados, la optimización de la operación de secado de malta verde contribuiría a hacer más competitiva la industria española de fabricación de malta, si se logra reducir al mínimo el consumo energético y el tiempo de secado (consiguiendo así disminuir apreciablemente los costes de fabricación). Esto es realmente interesante si se tiene en cuenta que esta industria comienza a exportar parte de su producción de malta favoreciendo así la salida de la producción agrícola de cebada. En cualquier caso para tratar de modificar las condiciones de secado de la malta verde también es preciso tener en cuenta la influencia de estas condiciones de secado sobre la calidad de la malta, para establecer los límites de actuación en este sentido. En general, sobre la calidad de la malta influirá la calidad de la materia prima, la cebada, y las condiciones de proceso que se utilicen durante la fabricación de malta.

Zugl.: Wien, Univ., Diss., 2008

S'ha aprofundit en l'estudi dels principals mecanismes bioquímics que intervenen en la coloració de varietats vermelles de poma, i de la influència que en els mateixos exerceixen els factors ambientals, especialment la temperatura i el material vegetal. Així, s'ha estudiat l'efecte que té en la coloració la modificació de les condicions ambientals mitjançant el reg per *aspersión; per altra banda s'ha avaluat el comportament *agronómico de noves varietats, en el que es refereix fonamentalment a la millora del color, respecte a unes altres tradicionalment conreades. / Se ha profundizado en el estudio de los principales mecanismos bioquímicos que intervienen en la coloración de variedades rojas de manzana, y de la influencia que en los mismos ejercen los factores ambientales, especialmente la temperatura y el material vegetal. Así, se ha estudiado el efecto que tiene en la coloración la modificación de las condiciones ambientales mediante el riego por aspersión; por otra parte se ha evaluado el comportamiento agronómico de nuevas variedades, en lo que se refiere fundamentalmente a la mejora del color, con respecto a otras tradicionalmente cultivadas.

La classificació de les plantes conreades no ha progressat tan ràpidament com la de les espècies vegetals espontànies, sent la principal raó d'aquesta diferència, l'existent al seu torn, en el tipus de variació que es troba en les dos categories de plantes. En la naturalesa la variació és generalment discontínua, mentre que en les espècies conreades aquest tipus de variació és excepcional i no solen existir línies definides de demarcació entre les varietats que componen una espècie conreada.Existeixen dos conceptes diferents en la classificació de les plantes conreades: classificació botanica que determina el rang bàsic d'espècies i classificació agrícola, fonamentada en els caràcters agronòmics dels conreus (Brandenburg, 1986).Stace (1986) suggereix unes premisses que deuria complir un sistema de classificació infraespecífica:- deu ser capaç d'expressar la variació taxonòmica existent.- el sistema no ha de ser massa complicat en la seva aplicació.- deu ser revisat a nivell internacional abans de fer una proposta formal del mateix.- es deu formular separadament de qualsevol proposta de canvi del Codi Internacional de Nomenclatura per a les Plantes Conreades.El problema de la classificació s'aguditza en les espècies alògames com el blat de moro, en les que normalment, es produeixen amb certa freqüència encreuaments intervarietals.No és fàcil precisar en termes generals el que és una raça de blat de moro. Sánchez-Monge (1962) la defineix com un grup de poblacions o varietats que tenen un suficient nombre de caràcters distintius, de gens en comú, els quals es mantenen en les poblacions, a través d'una reproducció panmíctica dintre de la pròpia zona geogràfica d'adaptació. / La clasificación de las plantas cultivadas no ha progresado tan rápidamente como la de las especies vegetales espontáneas, siendo la principal razón de esta diferencia, la existente a su vez, en el tipo de variación que se encuentra en las dos categorías de plantas. En la naturaleza la variación es generalmente discontinua, mientras que en las especies cultivadas este tipo de variación es excepcional y no suelen existir líneas definidas de demarcación entre las variedades que componen una especie cultivada.Existen dos conceptos diferentes en la clasificación de las plantas cultivadas: clasificación botánica que determina el rango básico de especies y clasificación agrícola, basada en los caracteres agronómicos de los cultivares (Brandenburg, 1986).Stace (1986) sugiere unas premisas que debería de cumplir un sistema de clasificación infraespecífica:- debe ser capaz de expresar la variación taxonómica existente.- el sistema no tiene que ser demasiado complicado en su aplicación.- debe de ser revisado a nivel internacional antes de hacer una propuesta formal del mismo.- se debe formular separadamente de cualquier propuesta de cambio del Código Internacional de Nomenclatura para las Plantas Cultivadas.El problema de la clasificación se agudiza en las especies alógamas como el maíz, en las que normalmente, se producen con cierta frecuencia cruzamientos intervarietales.No es fácil precisar en términos generales lo que es una raza de maíz. Sánchez-Monge (1962) la define como un grupo de poblaciones o variedades que tienen un suficiente número de caracteres distintivos, de genes en común, los cuales se mantienen en las poblaciones, a través de una reproducción panmíctica dentro de la propia zona geográfica de adaptación.