Made available in DSpace on 2014-06-12T23:15:31Z (GMT). No. of bitstreams: 2 arquivo6679_1.pdf: 1236124 bytes, checksum: b66911ca34edbc411f2703ce51e595e0 (MD5) license.txt: 1748 bytes, checksum: 8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33 (MD5) Previous issue date: 2011 / Este trabalho tem como escopo desenvolver uma técnica que permita utilizar o código computacional PARET/ANL para a análise de um bloqueio em um canal de refrigeração do núcleo de um reator de pesquisa do tipo piscina e que utilize combustível do tipo placa. Essa ideia surgiu da necessidade de se expandir o uso do código PARET/ANL para análise de transitórios para os quais ele não foi programado. O código PARET/ANL não possui mecanismos que permitam configurá-lo para se analisar diretamente os efeitos termoidráulicos decorrentes daqueles tipos de bloqueios. Para tal fim, foram utilizados alguns recursos disponíveis no código, tal como a perda de fluxo de massa do líquido refrigerante num canal, que pode ser obtido aplicando-se o regime de fluxo forçado ou pressão forçada. Este trabalho foi dividido em três etapas: na primeira, foi feita uma validação de uma cópia do código através de comparações entre os resultados obtidos e os apresentados no Benchmark (Problema-padrão) do TECDOC-643 e os obtidos por Qing Lu, Suizheng Qiu e G.H. Su com o RELAP. Na segunda, foi executado um FLOFA uma perda rápida de fluxo de massa do refrigerante num canal e analisados os efeitos termoidráulicos no referido canal. Na terceira, o código foi configurado para simular um bloqueio parcial de um canal refrigerante através do ajuste do coeficiente de perda abrupta de carga e do gradiente de pressão entre a entrada e a saída do canal obtido na etapa anterior. Por fim, os dados obtidos foram plotados em gráficos e feitas as análises dos resultados de um bloqueio de 50% no canal quente. Dessas análises, constataram-se resultados consistentes. A fase de validação ratificou a confiabilidade do código ao reproduzir, na íntegra e com precisão, os resultados disponíveis na literatura aberta

L'arteriosclerosis és un procés caracteritzat per l'engruximent i enduriment dela paret arterial, aquest procés es troba accelerat en pacients amb insuficiència renalcrònica (IRC). A més a més, aquests pacients pateixen una disminució de la síntesisde 1,25-dihidroxivitamina D3 (1,25(OH)2D3) que comporta altres complicacions comel hiperparatïroidisme secundari (HPT2). Per aquesta raó es comú l'ús de 1,25(OH)2D3en el tractament del HPT2. L'efecte de la 1,25(OH)2D3 en la calcificació de les cèl·lulesde múscul llis (CMLV) està força estudiat, però el seu efecte en la proliferació noés molt clar.Vàrem analitzar l'efecte de la 1,25(OH)2D3 en la proliferació de les CMLV perincorporació de BrdU i citometria de flux. Els nostres resultats mostren que la1,25(OH)2D3 indueix la proliferació de manera dosis depenent tant en estat quiescentcom proliferatiu. L'efecte de la 1,25(OH)2D3 en la proliferació es correlaciona ambun increment de l'expressió del factor de creixement de l'endoteli vascular (vascularendothelial growth factor, VEGF). A més a més, inhibint l'activitat d'aquest factors'observa que la proliferació induïda per 1,25(OH)2D3 es troba totalment bloquejada.A partir d'aquests resultats vàrem analitzar la zona promotora del VEGF i vàremdetectar la presència de tres zones amb una seqüència molt semblant als elementsde resposta de la vitamina D (VDRE) presents en els gens diana de la 1,25(OH)2D3.A partir de l'anàlisis per Immunoprecipitació de Cromatina (ChIP) detectem un VDREen el promotor del VEGF on el receptor de la vitamina D (VDR) s'uneix desprésde tractar les CMLV amb 1,25(OH)2D3.Després vàrem plantejar un model diferent per comparar l'efecte de la 1,25(OH)2D3i el 19-nor-1,25(OH)2D2 en el procés de proliferació i de calcificació in vitro, ex vivoi in vivo. Vàrem observar un increment de la proliferació en les CMLV, els anellsd'artèria aorta i en rates amb IRC tractades amb 1,25(OH)2D3, però no en els tractamentsamb 19-nor-1,25(OH)2D2. També vàrem determinar l'efecte que poden tenir aqueststractaments en la pressió arterial i ambdòs tractaments incrementen la tensió arterialsistòlica (TAS) de manera significativa, en canvi la 1,25(OH)2D3 no incrementa ladiastòlica (TAD) de la mateixa manera que el 19-nor-1,25(OH)2D2. La pressió del pols(PP) incrementa significativament en els animals tractats amb 1,25(OH)2D3.vL'arteriosclerosis és un procés caracteritzat per l'engruximent i enduriment dela paret arterial, aquest procés es troba accelerat en pacients amb insuficiència renalcrònica (IRC). A més a més, aquests pacients pateixen una disminució de la síntesisde 1,25-dihidroxivitamina D3 (1,25(OH)2D3) que comporta altres complicacions comel hiperparatïroidisme secundari (HPT2). Per aquesta raó es comú l'ús de 1,25(OH)2D3en el tractament del HPT2. L'efecte de la 1,25(OH)2D3 en la calcificació de les cèl·lulesde múscul llis (CMLV) està força estudiat, però el seu efecte en la proliferació noés molt clar.Vàrem analitzar l'efecte de la 1,25(OH)2D3 en la proliferació de les CMLV perincorporació de BrdU i citometria de flux. Els nostres resultats mostren que la1,25(OH)2D3 indueix la proliferació de manera dosis depenent tant en estat quiescentcom proliferatiu. L'efecte de la 1,25(OH)2D3 en la proliferació es correlaciona ambun increment de l'expressió del factor de creixement de l'endoteli vascular (vascularendothelial growth factor, VEGF). A més a més, inhibint l'activitat d'aquest factors'observa que la proliferació induïda per 1,25(OH)2D3 es troba totalment bloquejada.A partir d'aquests resultats vàrem analitzar la zona promotora del VEGF i vàremdetectar la presència de tres zones amb una seqüència molt semblant als elementsde resposta de la vitamina D (VDRE) presents en els gens diana de la 1,25(OH)2D3.A partir de l'anàlisis per Immunoprecipitació de Cromatina (ChIP) detectem un VDREen el promotor del VEGF on el receptor de la vitamina D (VDR) s'uneix desprésde tractar les CMLV amb 1,25(OH)2D3.Després vàrem plantejar un model diferent per comparar l'efecte de la 1,25(OH)2D3i el 19-nor-1,25(OH)2D2 en el procés de proliferació i de calcificació in vitro, ex vivoi in vivo. Vàrem observar un increment de la proliferació en les CMLV, els anellsd'artèria aorta i en rates amb IRC tractades amb 1,25(OH)2D3, però no en els tractamentsamb 19-nor-1,25(OH)2D2. També vàrem determinar l'efecte que poden tenir aqueststractaments en la pressió arterial i ambdòs tractaments incrementen la tensió arterialsistòlica (TAS) de manera significativa, en canvi la 1,25(OH)2D3 no incrementa ladiastòlica (TAD) de la mateixa manera que el 19-nor-1,25(OH)2D2. La pressió del pols(PP) incrementa significativament en els animals tractats amb 1,25(OH)2D3.Posteriorment, vàrem analitzar les diferències en la calcificació en les ratestractades amb els dos compostos i a l'analitzar el calci i el fosfat del sèrum, observemun increment significatiu de calci en els dos tractaments. Després vàrem estudiarlas àrees calcificades de l'artèria aorta on observem un increment clar en les ratestractades amb 1,25(OH)2D3 que no va ser observat en les rates tractades amb 19-nor-1,25(OH)2D2. També mostrem la ratio de la túnica mitja respecte el lumen ipodem observar un increment significatiu en les rates tractades amb 1,25(OH)2D3.Finalment vàrem analitzar el procés de calcificació in vitro en les CMLV onvàrem observar un clar increment del contingut de calci en aquestes cèl·lules desprésdel tractament amb 1,25(OH)2D3, cosa que no vàrem observar en les cèl·lules tractadesamb 19-nor-1,25(OH)2D2. També vàrem observar un major increment en les cèl·lulestractades amb 1,25(OH)2D3 de l'expressió de RANKL, una citoquina essencial en elprocés d'osteoclastogènesis secretada pels osteoblasts (en el nostre cas probablementper cèl·lules semblants a osteoblasts).Per tant, els nostres resultats suggereixen que la 1,25(OH)2D3 estimula laproliferació mitjançant el factor de creixement VEGF y la calcificació de les CMLV.En canvi, el 19-nor-1,25(OH)2D2 solament presenta un lleu efecte en la proliferació. / La arteriosclerosis es un proceso caracterizado por el engrosamiento yendurecimiento de la pared de las arterias. Este proceso se encuentra acelerado enpacientes con insuficiencia renal crónica (IRC). Además, estos pacientes sufren unadisminución de la síntesis de 1,25-dihidroxivitamina D3 (1,25(OH)2D3) que les conducea otras complicaciones como el hiperparatiroidismo secundario (HPT2). Por estarazón el uso de 1,25(OH)2D3 es común en el tratamiento del HPT2. El efecto de la1,25(OH)2D3 en la calcificación de las células de músculo liso (CMLV) está bastanteestudiado, pero su efecto en la proliferación no está muy claro.Analizamos el efecto de la 1,25(OH)2D3 en la proliferación de las CMLV porincorporación de BrdU y citometría de flujo. Nuestros resultados muestran que la1,25(OH)2D3 induce la proliferación de las CMLV de una manera dosis dependientetanto en estado quiescente como proliferativo. El efecto de la 1,25(OH)2D3 en laproliferación se correlaciona con un incremento de expresión del factor de crecimientodel endotelio vascular (vascular endothelial growth factor, VEGF). Además, al inhibirla actividad de este VEGF observamos que la proliferación inducida por la 1,25(OH)2D3se encuentra totalmente bloqueada.A partir de estos resultados analizamos la zona promotora de VEGF y observamosla presencia de 3 zonas con secuencias muy parecidas a los elementos de respuestade la vitamina D (VDRE) presentes en los genes diana de la 1,25(OH)2D3. A partirdel análisis por Inmunoprecipitación de Cromatina (ChIP) detectamos un VDRE enel promotor del VEGF donde el receptor de la vitamina D (VDR) se une tras eltratamiento con 1,25(OH)2D3.Luego planteamos un modelo distinto para comparar el efecto de la 1,25(OH)2D3y el 19-nor-1,25(OH)2D2 en el proceso de proliferación y de calcificación in vitro,ex vivo e in vivo en un modelo de ratas IRC. Observamos un incremento de laproliferación en las CMLV, los anillos de arteria aorta y en los animales tratados con1,25(OH)2D3 pero no en los tratamientos con 19-nor-1,25(OH)2D2. Tambiéndeterminamos el efecto de ambos tratamientos en la presión arterial y ambostratamientos incrementan la TAS de manera significativa, en cambio la 1,25(OH)2D3no aumenta la TAD de la misma manera que el 19-nor-1,25(OH)2D2. La presión delpulso incrementa significativamente en los animales tratados con 1,25(OH)2D3.Posteriormente, analizamos las diferencias en la calcificación en ratas tratadascon los dos compuestos y al analizar el calcio y fosfato del suero observamos unincremento significativo del calcio en los dos tratamientos. También determinamosla ratio media/lumen donde podemos observar un incremento significativo en lasratas tratadas con 1,25(OH)2D3. A continuación, estudiamos las áreas calcificadasde la arteria aorta y determinamos un claro incremento en las ratas tratadas con1,25(OH)2D3 que no es observado en las tratadas con 19-nor-1,25(OH)2D2.Finalmente, analizamos el proceso de calcificación in vitro en las CMLV yobservamos un incremento claro del contenido de calcio en estas células despuésdel tratamiento con 1,25(OH)2D3 que no fue observado en el tratamiento con 19-nor-1,25(OH)2D2. También observamos un incremento mayor en las células tratadascon 1,25(OH)2D3 de la expresión de RANKL, una citoquina esencial en el procesode osteoclastogénesis, secretada por los osteoblastos (en nuestro caso probablementepor células parecidas a osteoblatos).Por lo tanto, nuestros resultados sugieren que la 1,25(OH)2D3 estimula laproliferación mediante el factor de crecimiento VEGF y la calcificación de las CMLV.En cambio el 19-nor-1,25(OH)2D2v solamente presenta un leve efecto en la calcificación. / Atherosclerosis is a complex process characterized by an increase in the wallthickness due to accumulation of cells and extracellular matrix between theendothelium and the smooth muscle cell wall. This process is accelerated in patientswith chronic renal failure. In these patients, decreased sinthesis of 1,25-DihydroxyvitaminD3 (1,25(OH)2D3) leads to secondary complications, like hyperparathyroidism, beingtreatment with 1,25(OH)2D3 a common practice. The effect of 1,25(OH)2D3 on vascularsmooth muscle cells (VSMC) calcification has been widely studied, but the role of1,25(OH)2D3 on VSMC proliferation remains obscure.We have analyzed the effects of 1,25(OH)2D3 in the proliferation of VSMC. Wefound that 1,25(OH)2D3 induces a dose-dependent increase in VSMC proliferationin quiescent cells and in cells stimulated to grow. The effect of 1,25(OH)2D3 onVSMC proliferation is mediated by an increase of the expression of vascular endothelialgrowth factor (VEGF), since the inhibition of VEGF activity totally blunted the1,25(OH)2D3-induced VSMC proliferation. These results led us to study the promoterzone of VEGF gene. In this sequence we detected three putative sequences resemblingvitamin D response elements (VDRE). Using chromatin immunoprecipitation (ChIP)analysis we determined one VDRE in VEGF promoter that binds to the vitamin Dreceptor (VDR) after treatment with 1,25(OH)2D3.Then, we aimed to study the effect of 1,25(OH)2D3 and 19-nor-1,25-(OH)2D2in VSMC proliferation and calcification in vitro, ex vivo and in vivo in a model ofchronic renal failure (5/6 nephrectomy). We found an increase in proliferation invitro, ex vivo in aortic rings incubated with 1,25(OH)2D3 and in animals treated with1,25(OH)2D3 for 8 weeks. Furthermore, 19-nor-1,25-(OH)2D2 treatment did notincrease VSMC proliferation. We determined the effect of 1,25(OH)2D3 and 19-nor-1,25-(OH)2D2 in blood pressure. Both treatment increased SBP significantly. However19-nor-1,25-(OH)2D2 induced a significant increase in DBP which was not seen inthe 1,25(OH)2D3 treated animals. The pulse pressure increased significantly with1,25(OH)2D3 treatment. Then, we analized calcium and phosphate serum levels inrats and we observed a significant elevation of serum calcium in both treatments.This elevation was not different between 1,25(OH)2D3 and 19-nor-1,25-(OH)2D2. Theratio media/lumen area increased significantly in the 1,25(OH)2D3-treated group.Finally, we studied the calcified areas and we noticed a clear increase of calcificationin rats treated with 1,25(OH)2D3 compared with control and 19-nor-1,25-(OH)2D21,25(OH)2D3 stimulated VSMC proliferation and calcification in vivo. In contrast, 19-nor-1,25-(OH)2D2 had a slight effect in proliferation process with no effect oncalcification, despite the increases in plasma calcium observed in both groups.Finally, we evaluated the calcification proces in VSMC in vitro. Firstly, wedetermined calcium content in VSMC treated with 1,25(OH)2D3 or 19-nor-1,25-(OH)2D2 and we observed an increase of VSMC calcification only in cells treatedwit 1,25(OH)2D3. Moreover, we analized different osteoblastic markers and wedetected that RANKL expression incresased 5 fold in 1,25(OH)2D3 treatment.Therefore, this results suggest that 1,25(OH)2D3 stimulate vascular smooth musclecells through VEGF mediated pathway. 1,25(OH)2D3 stimulate calcification processtoo. Analog of vitamin D, 19-nor-1,25-(OH)2D2 only present slight efect in VSMCcalcification.

The graduation theses deals with the customer satisfaction -- in this case patients - with the rehabilitations services in the Rehabilitation Institute Kladruby. The theoretical part defines the general conditions of the service quality by ISO standards 9000 and the relevant literature, outlines the improving of service quality, explain the conception of the customer satisfaction, outlines the possibilities of it's measuring and improving. The theses finds satisfaction or dissatisfaction of the patients with the certain areas by the questionnaire investigation. Areas of investigation are for example the care of doctors and nurses, providing information on the nature of health, the physiotherapists work, quality of food and equipment on order on the bed wards. The obtained results are compared with the investigation of the bachelor thesis.

The thesis deals the issue of solution of continuous systems by evolutionary computational techniques. Evolutionary computing techniques fall into the field of softcomputing, an advanced metaheuristics optimization that is becoming more and more a method of solving complicated optimization problems with the gradual increase in computing performance of computers. The solution of continuous systems, or the synthesis of continuous control circuits, is one of the areas where these advanced algorithms find their application. When dealing with continuous systems we will focus on regulatory issues. Evolutionary computing can then become a tool not only for optimization of controller parameters but also to design its structure. Various algorithms (genetic algorithm, differential evolution, etc.) can be used to optimize the parameters of the controller, for the design of the controller structurewe usually encounter so called grammatical evolution. However, the use of grammatical evolution is not necessary if appropriate coding is used, as suggested in the presented thesis. The thesis presents a method of designing the structure and parameters of a general linear controller using the genetic algorithm. A general linear regulator is known also as so called polynomial controller, if we encounter the polynomial theory of control. The method of encoding the description of the general linear controller into the genetic chain is crucial, it determines a set of algorithms that are usable for optimization and influence the efficiency of the calculations. Described coding, effective EVT implementation, including multi-criteria optimization, is a key benefit of this work.

The aim of this work is to develop a universal procedure introducing the concept of IT Governance using COBIT methodology to a small business environment. This thesis understands COBIT as a tool with which is possible to create a new business strategy for a firm and which will provide more competitive force for the firm in the competitive fight. The main contribution of this thesis is a theoretical research, which resulted in the proposal as how should a small company (which close-up characteristic is described in more detail in the work) proceed in a case that it decides to efficiently manage, manage and control the business IS / IT. This theoretical approach is then tested as a case study on a real small enterprise.

El present treball de recerca s'emmarca en un projecte Europeu anomenat E.D.E.N. (Enzyme Discovery in hybrid aspen for fibre ENgineering, QLK5-CT-2001-00443), l'objectiu del qual és la identificació de nous enzims vegetals per entendre amb major profunditat els processos de formació i modificació de les fibres vegetals per abordar en el futur la millora dels paràmetres de qualitat d'aquestes fibres, mitjançant la generació de línies transgèniques de plantes. En el present projecte es pretén aprofundir en el coneixement de les xiloglucà endotransglicosilases (XET), enzims claus en la construcció i modificació controlada de la xarxa de xiloglucà cel·lulosa, estudiant el seu mecanisme d'acció i la seva especificitat per substrat. En aquest treball s'estudia una XET de Populus tremula x tremuloides, concretament la XET16A (Ptt-XET16A). Es dissenya i es valida un nou assaig enzimàtic mitjançant electroforesis capil·lar (HPCE), que permet l'estudi cinètic de les XET, emprant oligosacàrids de baix pes molecular de xiloglucà amb una estructura coneguda. Aquest substrats han estat sintetitzats en el present treball i també per l'equip del Dr. Driguez en el CERMAV-CNRS. Es determina que el màxim d'activitat de la Ptt-XET16A es dóna entre pH 5 i 5.5 i entre 30 i 40 ºC. Es demostra que aquest enzim actua mitjançant un mecanisme cinètic bi-bi ping-pong, en el que l'acceptor actua com a inhibidor competitiu del donador unint-se a l'enzim lliure i en el que, depenent del donador emprat, aquest també poc actuar com a inhibidor competitiu de l'acceptor, unint-se als subsetis positius de l'intermedi glicosil-enzim i donant diferent reaccions secundàries com són la polimerització del donador o l'elongació del producte, només en el cas que el donador presenti un grup glucosil en l'extrem no reductor. S'avalua un llibreria de xilogluco-oligosacàrids sintetitzada per l'equip del Dr. Driguez al CERMAV-CNRS com a donadors de la Ptt-XET16A. D'aquesta forma s'aprofundeix en el coneixement de l'activitat de les XTH, en el coneixement de la seva especificitat per substrat i es realitza un mapeig del centre actiu, obtenint la contribució dels diferents subsetis de la Ptt-XET16A en l'estabilització de l'estat de transició de la reacció de transglicosidació catalitzada per l'enzim estudiat. Finalment, s'ha dissenyat un substrat bifluorogènic derivat del tetradecasacàrid emprat com a substrat estàndard en el present treball, per mesurar les activitats hidrolasa i transglicosilasa de les XETs mitjançant fluorescence resonance energy transfer (FRET). El substrat bifluorogènic ha estat obtingut i caracteritzat, tanmateix, no s'ha pogut demostrar si aquest substrat és adequat per mesurar les activitats hidrolasa i transglicosilasa de les XETs ja que les propietats fluorescents del marcador s'han perdut en el procés de síntesis del substrat. / El presente trabajo de investigación se enmarca en un proyecto Europeo llamado E.D.E.N. (Enzyme Discovery in hybrid aspen for fibre ENgineering, QLK5-CT-2001-00443), el objetivo del cual es la identificación de nuevos enzimas vegetales para entender con mayor profundidad los procesos de formación y modificación de las fibras vegetales para abordar en el futuro la mejora de los parámetros de calidad de estas fibras, mediante la generación de líneas transgénicas de plantas. En el presente proyecto se pretende profundizar en el conocimiento de las xiloglucano endotransglicosilasas (XET), enzimas claves en la construcción y modificación controlada de la red de xiloglucano-celulosa, estudiando su mecanismo de acción y su especificidad por sustrato. En este trabajo se estudia una XET de Populus tremula x tremuloides, concretamente la XET16A (Ptt-XET16A). Se diseña y se valida un nuevo ensayo enzimático mediante electroforesis capilar (HPCE), que permite el estudio cinético de las XET, utilizando oligosacáridos de xiloglucano de bajo peso molecular y de estructura conocida como sustratos. Estos sustratos han estado sintetizados en el presente trabajo y también por el equipo del Dr. Driguez en el CERMAV-CNRS. Se determina que el máximo de actividad de la Ptt-XET16A se da entre pH 5 y 5.5 y entre 30 y 40 ºC. Se demuestra que este enzima actúa mediante un mecanismo cinético bi-bi ping-pong, en el que el aceptor actúa como inhibidor competitivo del dador uniéndose al enzima libre y en el que, dependiendo del dador utilizado , éste también puede actuar como inhibidor competitivo del aceptor uniéndose en los subsitios positivos del intermedio glicosilo-enzima y dando diferentes reacciones secundarias como son la polimerización del dador o la elongación del producto, solamente si el dador presenta un grupo glucosilo en el extremo no reductor. Se evalúa una librería de xilogluco-oligosacáridos sintetizada por el equipo del Dr. Driguez en el CERMAV-CNRS como dadores de la Ptt-XET16A. De esta forma se profundiza en el conocimiento de la actividad de las XTHs, en el conocimiento de su especificidad por sustrato y se realiza un mapeo del centro activo del enzima, obteniéndose la contribución de los diferentes subsitios de la Ptt-XET16A en la estabilización del estado de transición de la reacción de transglicosidación catalizada por el enzima estudiado. Finalmente, se ha diseñado un sustrato bifuorogénico derivado del tetradecasacárido utilizado como sustrato estándar en el presente trabajo para medir las actividades hidrolasa y transglicosilasa de las XETs mediante fluorescence resonance energy transfer (FRET). El sustrato biofluorogénico ha sido obtenido y caracterizado, sin embargo no se ha podido demostrar si este sustrato es adecuado para medir las actividades hidrolasa y transglicosilasas de las XETs, ya que las propiedades fluorescentes del marcador se han perdido durante la síntesis del sustrato. / The present work is part of an European project named E.D.E.N. (Enzyme Discovery in hybrid aspen for fibre ENgineering, QLK5-CT-2001-00443). The general objective of the project is to identify novel plant enzymes for deeper understanding of the process of fiber formation and modification for future improvement of the quality parameters of wood fibers. The present project pretends to increase the knowledge about xyloglucan endotransglycosylases (XET), which are thought to be key enzymes in the construction and controlled modification of the xyloglucan¬cellulose network. It is pretended to study the mechanism of action and the substrate specificity of a XET from Populus tremula x tremuloides, concretely XET16A (Ptt-XET16A). A new enzymatic assay based on capillary electrophoresis is designed and validated. This assay allows the kinetic study of XETs using as substrates, low molecular mass xyloglucan oligosaccharides with defined structures. These substrates have been synthesized in the present work and also in collaboration with Dr. Driguez team from CERMAV-CNRS. It is concluded that the maximum of activity of Ptt-XET16A is between pH 5 and 5.5 and 30 and 40 ºC. It is demonstrated that Ptt-XET16A follows a bi-bi ping-pong kinetic mechanism, in which the acceptor acts as competitive inhibitor of the donor binding to the free enzyme and depending on the donor used, this one can act also as competitive inhibitor of the acceptor binding to the acceptor subsites of the glycosyl-enzyme intermediate giving rise to side reaction such as donor polymerization and product elongation only in case that the donor shows a glucosyl residue in the non reducing end. A library of xylogluco-oligosaccharides, synthesized in CERMAV-CNRS by Dr. Driguez team, is evaluated as Ptt-XET16A donors. With this studies we are able to deeper understand the activity of XETs, their substrate specificity and a subsite maping of the binding cleft is done, obtaining the contribution of different subsites of Ptt-XET16A to the stabilization of the transition state of the transglycosylation reaction catalyzed by the studied enzyme. Finally, a bifluorogenic substrate derived from the tetradecasacharide used as standard substrate in this project has been designed to measure hydrolase and transferase activities of XET enzymes by fluorescense resonance energy transfer (FRET). The bifluorogenic substrate was obtained, however, it could not be demonstrated if it is an adequate substrate to measure hydrolase and transferase activities because the fluorescent properties of the label were lost during substrate synthesis.