El estudio de las élites urbanas bajomedievales está siendo, desde los últimos años, una de las formas de aproximación más fecundas a la historia urbana durante la Edad Media. Esta tesis doctoral se enmarcada en el interés por los ritmos de adaptación e integración en el tejido urbano de familias que, ajenas en un principio a los círculos de decisión urbana, consiguen con el paso de una o dos generaciones integrarse en los espacios de reconocimiento, decisión y poder dentro de la ciudad. En ese sentido, a través de un acercamiento biográfico y una reconstrucción documental de su carrera profesional, analizaremos la figura de Guillem Morey, un recién llegado a la ciudad de Barcelona en la década de 1330, procedente de Sitges, y que ligaría su ascenso social al servicio técnico a la Corona, especialmente en el ámbito de la guerra marítima. Observaremos el desarrollo de sus distintos servicios a Pedro el Ceremonioso y como su implicación en las expectativas marítimas de la Corona le permiten alcanzar el puesto de vicealmirante de Cataluña y, al tiempo, consolidar su posición dentro de la ciudad de Barcelona. En la siguiente generación veremos a sus hijos, partiendo de la base de lo conseguido por el padre, perfectamente integrados en los ambientes de las élites dirigentes de la ciudad, hasta el punto que uno de ellos, Berenguer Morey, acabará siendo uno de los consellers de Barcelona para el año 1398. Reconstruir y observar la vida profesional y familiar de Guillem Morey, por tanto, constituye un pequeño observatorio de cómo el servicio a la Corona puede constituir un puente efectivo para la integración en los espacios urbanos. Guillem Morey permite también, tanto por la propia acumulación documental que todo acercamiento biográfico facilita como por la cercanía a los espacios de decisión de la monarquía, arrojar luz sobre multitud de aspectos tan dispares como el análisis de las prácticas de autorrepresentación, las fuentes orales en la Crónica de Pedro el Ceremonioso, el urbanismo mental de Barcelona, las disputas jurisdiccionales, la gestión de flotas o el papel de las obras de arte en el entramado de los créditos de la Corona. En definitiva, el estudio de la vida de Guillem Morey y sus hijos nos permitirá tomar el pulso de la Barcelona de la segunda mitad del siglo XIV, de los ambientes cortesanos y técnicos de la Corona y a las formas de hacer la guerra en el mar. / During the last years, the study of late medieval urban elites has proved to be one of the most fruitful approaches to urban history in the middle ages. The present PhD thesis is representative of this academic interest for the rhythms of adaptation and integration within urban life of families which, though originally located out of the circles of decision, managed to achieve a successful integration in the city´s spaces of social prestige, influence and power in only one or two generations. Working through a biographical perspective and an archival approach, we will analyze the figure of Guillem Morey, a newcomer to Barcelona in the decade of the 1330s who, coming from Sitges, tied his personal social rise to his service to the crown, especially in the field of naval warfare. We will trace the development of his many forms of service to king Pere el Cerimoniós and the ways in which his implication in the maritime expectations of the crown enabled him to achieve the position of vice-admiral in Catalonia, while allowing him to consolidate his status in the city. We will also observe how his sons, basing themselves on their father´s achievements, were able to reinforce their situation in the ruling elites of the city, to the extent that one of them (Berenguer Morey) ended up as one of the consellers of Barcelona in the year 1398. Reconstructing the professional and personal life of Guillem Morey thus establishes a solid observatory on the processes whereby the service to the crown may become an effective inroad towards integration in the urban space. Because of the wealth of documentary material facilitated by our biographical approach, as well as by Morey´s own nearness to the spaces of decision in the crown of Aragon, it will be possible for us to throw some light on such apparently disconnected aspects as practices of self-representation, oral sources in the Chronicle of Pere el Cerimoniós, urbanism in medieval Barcelona, jurisdictional disputes or the administration of fleets. All in all, our study of the life of Guillem Morey and of his sons will allow us to obtain a good feel of the life of Barcelona in the second half of the fourteenth century, of the courtly and technical environments of the city, and of the forms of practicing sea-war in that period.

La present tesi pretén aprofundir en l’estudi del monacat cristià dels segles IV a VIII. S’ha enfocat especialment a la Mediterrània occidental, però sempre tenint ben presents les principals informacions de la Mediterrània oriental i de l’Atlàntic. També s’ha fet un exhaustiu anàlisi de la ceràmica que va circular per les Illes Balears durant els segles V, VI i VII. Així, sempre que ha estat possible s’ha mirat d’aclarir el seu lloc de producció i la seva datació. En el cas dels contenidors emprats per a transportar mercaderies, també s’ha intentat esbrinar quins varen ser els seus continguts. Finalment, s’ha revisat amb minuciositat la difusió de cada un dels tipus identificats a l’arxipèlag de Cabrera a fi de poder determinar les relacions que van establir els monjos amb altres zones geogràfiques. L’anàlisi de les troballes de l’arxipèlag de Cabrera ha il·luminat un dels aspectes més foscos de la història de les Illes Balears, i d’Occident en general, com és, el de la difusió del monacat cristià. La comparació amb el que s’ha descobert en altres illetes monàstiques, així com amb les informacions obtingudes de la documentació escrita dels primers vuit-cents anys de la cristiandat, ha proporcionat la base per a poder entendre com es va organitzar la comunitat monàstica cabrerenca. Tota aquesta feina, on ha estat cabdal l’estudi dels materials mobles, especialment els ceràmics, ha permès situar en el segle V el moment de la instal·lació dels monjos a Cabrera. Entre els segles V i VII, la comunitat va disposar d’un cenobi i de diversos eremitoris i s’han pogut descriure alguns dels elements que els caracteritzaren així, com els recursos i activitats que els monjos van dur a terme. S’han trobat instal·lacions d’elaboració de salaons, de porpra i de vi. S’han identificat les àrees de possible conreu i la font d’aigua principal per a l’abastiment. Cabrera pot ser considerada el que alguns textos referits a altres illes qualifiquen d’“illa santa”, una illa d’ocupació exclusiva per part de la comunitats i els seus eventuals servents. El monestir de Cabrera se situa en un context de fundacions en la Mediterrània occidental, en terra ferma i en illots, que comença a la segona meitat del segle IV i té el seu moment culminant els segles VI-VII. Aquests monestirs varen condicionar les formes de producció i intercanvi locals i regionals dels llocs on arrelaren. L’anàlisi de la ceràmica dels segles V al VII i altres materials trobats a les illetes monàstiques evidencia que els frares no només sobrevivien, sinó que també disposaven de molts productes importats, alguns de luxe. Els “monjos dels illots” formaven part d’una nova xarxa d’intercanvis en la que s’entrelligaven els mercats locals amb el comerç a llarga distància. Les mercaderies produïdes, acaparades, així com transportades i consumides pels homes dels monestirs circulaven per una xarxa ben organitzada. Els monjos retirats a les illes varen ser, en molts aspectes, els principals protagonistes de l’esmentada xarxa. I és que una qüestió fonamental ha estat la de caracteritzar els “monjos dels illots” com un monacat eminentment marítim. No tan sols arribaven als “deserts marins” en vaixells, sinó que el seu control de la mar, un medi especialment dificultós, juntament amb les “armes” del cristianisme i del monasticisme, els varen permetre la creació, continuïtat i la difusió de les comunitats monàstiques. Una difusió vertaderament espectacular que pot ser qualificada de diàspora comercial. / The present thesis seeks to develop a better understanding of Christian monasticism from the 4th to the 8th century. It has been focused on the western Mediterranean mainly but always considering the main information sources of the eastern Mediterranean and the Atlantic. A thorough analysis of the pottery that circulated in the Balearic Islands during the 5th, 6th and 7th centuries has been carried out too. The production origin, the dating and the pottery geographical distribution have been determined when it has been possible. In some cases, the contents of amphorae or other jars used to transport goods have been identified successfully. Ultimately, a detailed review of the diffusion of each pottery types identified at Cabrera Archipelago has been performed with the aim of determining the relationship that the monks established with other geographic areas. The analysis of the Cabrera Archipelago findings has highlighted a gap in the Balearic Islands history and Western in general, which is the diffusion of the Christian monasticism. The comparison of the findings discovered in other monastic islands and the written information of the first eight hundred years of Christianity have provided the basis for understanding the organization of the Cabrera monastic community. This research, where the study of the movable archaeological items has been decisive, especially the pottery, has allowed to place in the fifth century the time when the Cabrera monks settled in. The community had a coenobium and several hermitages between the 5th and 7th centuries and it has been possible to describe some of the elements which defined them, like the resources and activities that the monks performed. Facilities for salting, production of purple and wine have been found. The possible farming areas have been identified and also the main water source for the supply. Cabrera can be considered as a “holy island”, an expression used in contemporary texts to describe other islands which were occupied exclusively by the monk communities and their occasional servants. The Cabrera monastery is placed in a context of establishments in the western Mediterranean, in mainland and in islets, beginning in the second half of the 4th century and that reached its climax in the 6th and 7th centuries. These monasteries conditioned the production methods and the local and regional exchanges of the places where they settled down. The analysis of the pottery of the 5th to the 7th centuries and other material found in the monastic islets show that the monks not only were surviving, they also had many imported goods; some of them were luxury items. “The islets monks” were part of a new exchange network where local markets were interwoven with long-distance trade. The goods produced, accumulated, transported and consumed by the men of the monasteries were moved using a well organized network. The monks retired in the islands were, in many aspects, the main protagonists of this network. And an essential matter has been the characterization of the "islets monks" as an eminently maritime monasticism. Not only arrived at the “marine deserts” by ship but their control of the sea, an environment particularly difficult, along with the “weapons” of Christianity and monasticism, allowed the creation, continuity and dissemination of the monastic communities, a truly spectacular diffusion that can be described as commercial diaspora.

L´Associacionisme a finals del segle XIX i principis del vint a Girona es caracteritza per una gran diversitat. Aquesta tesi doctoral es centra en els diferents tipus d´associació i la seva importància en connexió amb la vida política. Posant un especial èmfasi la manera com organitzaven les seves activitats. Aquest treball d´ investigació és el resultat d´una minuciosa recerca de les associacions en els arxius i biblioteques de Madrid, Barcelona o Girona. Però, per tal d´ explicar les causes del sorgiment de les associacions a Girona i comarques no es poden ignorar les aportacions des dels àmbits no oficials, com poden ser els diaris de Madrid, Barcelona o Girona i comarques. Els diaris afegeixen quelcom d´informació a la que consta als registres oficials. La manera d´elaborar la classificació de les associacions és complicada. He considerat que per reflectir la seva estructura i manera de funcionar, i desenvolupament era necessari fer-ho, a partir d´aquests tretze tipus d´associacions: associacions benèfiques catòliques, assocs. Benèfiques públiques i assistencials; assocs. de socors mutus; assocs. Obreres, patronals o mixtes; assocs. Culturals, esportives i musicals: assocs. Polítiques; assocs. Professionals; assocs. Educatives i mútues laiques; assocs.Cooperatives; assocs. Sindicats; assocs. Financeres o econòmiques; assocs.comitès i juntes provincials i comarcals; i les associacions no-definides.Aquestes associacions estan formades per socis que gaudeixen d´uns mateixos interessos.Exemples d´aquestes activitats comunes serien, les que inclouen la participació en els diferents tipus d´excursions, esports,banquets, activitats culturals i socialitzants. Per entendre el seu sorgiment és important conèixer el seu context històric on es desenvoluparen. Els anys que inclouen de finals del mil vuit-cents fins el 1923, correspon amb el període restauracionista de l´Estat espanyol, el qual exercí un control sòcio-polític tant en les funcions com en els serveis administratius.Mecanismes aquests, que impossibilitaven la participació ciutadana en el procés polític.El 1923,el règim militar continuà sense tenir en compte els interessos socials de la població espanyola.La repressió continuava sent normal entre la societat civil i l´ordre social.Però, el 1931, la segona República iniciava l´obertura a un ventall de noves situacions i possibilitats de participació ciutadana.De forma general, d´acord amb les associacions estudiades, Girona i comarques gironines, van ser l´única forma de participació política i social en un estat desarticulat i descoordinat.Per tal d´explicar les diferents causes d´actuació i associar-se, és necessari fer tres observacions.La primera seria que la insastifacció ciutadana, per aconseguir els seus anhels socials, portaria a la fundació de la majoria d´associacions gironines.Del mil vuit-cents fins el 1930, l´església catòlica s´havia encarregat tant de la caritat com l´educació; però, tot i així, es registraren algunes associacions benèfiques, públiques i assistencials. La segona observació, correspondria a l´origen d´aquestes assocs. que van tenir el seu desenvolupament en un àmbit rural majoritàriament, i també en un d´urbà com per exemple, va ser el de Girona ciutat.Amb una indústria incipient.En general, les famílies gironines tenien difícil accés a les escoles públiques o a la sanitat pública.La tercera i última observació, d´aquest moviment associatiu, va ser que aquest grup de persones amb uns interessos comuns esdevingueren una força social. Exemples destacables són, el Centre Catòlic d´Obrers (1894-1919) o el Centre d´Unió Republicana (1893-1933). Els membres de les quals compartien uns mateixos interessos, idees o activitats (balls, escoltar música, llegir la premsa o llibres, beure cafè, fumar,i discutir sobre problemes sòcio-polítics que afectaven a la comunitat), i també un lloc on reunir-se.Fins i tot, alguns polítics es feien presents en aquestes societats per explicar les seves idees polítiques.Cadascuna de les tres observacions fetes anteriorment, poden servir per definir el context sòcio-polític(1875-1931)d´un estat espanyol desarticulat, on es desenvoluparen les associacions gironines. / The association at the end XIX century and the early 1900s in Girona is characterized by great diversity it. This doctoral thesis is centered on the types of association and their importance connected with the political life. There is a strong emphasis as the societies organized their activities. The investigation work resulted from a research of severe association in history archives and libraries of Madrid, Barcelona or Girona. But the explanation of the causes of the emergence of association in Girona and region cannot ignore no-official source material as newspapers from Madrid, Barcelona, Girona and region. The newspapers supplies information to the official source. The question of classification of societies is complicated. I considered that main approaches can be reflected developing structural function and that these thirteen are: beneficent catholic societies; public beneficent and assistance soc.; mutual aid soc.; workers, management and mixed soc.; cultural, music and sportive soc.; political soc.; professional soc.; educate and mutual lay soc.; cooperative soc.; trades union soc.; financial soc.; committee, board, provincial and region soc.; and no-defined societies. These societies are usually composed of members who join the activities and common interests. Examples of common activities include participating in different types of excursions, sports, eating, cultural consumption and sociable. To understand where emerges and is important to know their historical developing was involved. In the end of the 1800s to 1923, the period of restoration of Spanish state, their functions of socio-political control and centralized administrative services are only mechanisms to achieve the possibility of participating in the process of political decision-making. In the 1923s, military regime continues do not take in consideration many social interests of Spanish people. The repression of discrepancy between civil society and social order is normal. But in the 1931s, second republic begins to open new situations and possibilities in participation. In general, according to the societies we analyzed, the Girona and region societies are the only form of political and social participation in the state no-articulated. In order to explain the differences causes of acting and being associated then it is necessary to make three observations. First at all, social unsatisfied interests, that is cause of foundation for different kind of societies. During the 1800s to 1930, a catholic roman church organized charities and education but in that period also analyzed of public and benefit societies. Secondly, the genesis of these societies had it develop into rural areas and little cities as Girona the industry is in process. In general, the families had few options for public school or free sanity. Thirdly and last observation, for a movement or association to emerge, groups of people with definite interests must become a social force. For examples, “Workers catholic society” (or Centre Catòlic d´Obrers,1894-1919) or “Republican Union Society”(or Centre d´Unió Republicana,1893-1933).Their members share common beliefs, ideas or activities(dance, listening to the music, read newspapers or books, drinking coffee, smoking, discuss about social and politic problems of their district, etc.) and had a place where meeting or assembly. Also some political man approached into these societies for explaining their political program or party ideas. These are two examples of forms to political participation in to not articulate or coordinate Spanish state. Each of these three approaches can be appropriate to definite social and political situation (end 1800s to 1931) in Spain, and to definite social and historical circumstances of Gironde society.

Snowfall is a prominent component of the Earth’s hydrologic cycle. Global observations of snowfall are essential for the monitoring of the status of the Earth system, and because of their wide coverage, nowadays, remote sensing instruments are fundamental tools in the measurement of precipitation. The principal uncertainty in the interpretation of radar data are the scattering properties of the hydrometeors which are strictly connected to their microphysical characteristics. The presented study propose a comprehensive approach that analyze the all snow physical characteristics: single particle modeling, snowfall automatic microphysical retrieval, scattering simulations and remote sensing. A state of the art snow aggregation algorithm (SAM) has been implemented to model the snowflake accurate morphology, simulating the basic physical governing phenomena of snow formation and growth. The algorithm has been further extended to model the initial stage of snowflake melting. The snowflake models are used as input of computer scattering simulations. The analysis of the radiative properties obtained with the spherical models and the complex aggregated particles produced by SAM shows that the former are inadequate to represent the scattering characteristics of large aggregated particles. An innovative methodology has been developed to automatically estimate the mean snow mass-size relation using particle size distribution, velocity fits, snow accumulation and Rayleigh radar reflectivity. The radar reflectivities at Ka and W band simulated with T-matrix spheroidal models and using the retrieved mass-dimensional relation cannot match the observation. When the same simulation is performed with the usage of DDA scattering calculations the results reproduce better the observed radar reflectivities. This outcome gives validity to both the microphysical and the scattering model. A multi-perspective approach, that simultaneously include the microphysical and scattering simulation of snowflake properties, is the way forward to solve the uncertainties related to snowfall remote sensing.

La TESI DOCTORAL La Lleida dels Progressistes (1840-1843) s'ha centrat, primordialment, en el coneixement de la transició de l'antic règim absolutista a l'Estat liberal a Lleida, especialment en les transformacions operades a mitjan segle XIX per aquell procés històric en els aspectes econòmic, social i polític.La primera part del treball pretén copsar l'evolució socioeconòmica de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle XIX, posant èmfasi en les dècades centrals de la centúria passada doncs foren els anys en què s'operà el canvi del sistema absolutista d'antic règim al nou Estat de tipus liberal. En la segona part es vol mostrar que hi hagué una proposta política, identificable en la pràctica amb el partit progressista a partir del 1840 i fins el 1843, que se superposà, contraposà o, simplement, fou diferent al projecte engegat a partir del canvi de sistemes polítics impulsat l'any 1833.

El propòsit principal d’aquesta tesi és identificar, publicar i analitzar 1.268 documents de l’antic arxiu de Sant Benet de Bages, una abadia benedictina fundada a mitjans del segle X, a la riba dreta del riu Llobregat (a la Catalunya central) per Sala de Conflent, un membre destacat de la noblesa pirinenca, un col•laborador proper dels comtes de Barcelona-Osona-Manresa en la tasca de conquesta i repoblació de la marca occidental en contacte amb al-Andalus. El període tractat comprèn 225 anys, de l’any 898 (data del primer document de propietat que tenia el monestir, fundat més de seixanta anys més tard) fins l’any 1123, quan va recuperar de nou la independència, després de la unió temporal amb Sant Ponç de Tomièras (ca. 1075-1101), d’acord amb el programa de la Reforma Gregoriana. Al llarg d’aquests documents, som capaços de conèixer no tan sols el llarg procés de formació del monestir i els detalls de la seva dotació, sinó també quins foren els seus abats, quants monjos hi va haver i la formació del seu patrimoni. Aquesta tesi aporta una mirada més profonda dels aspectes relacionals intraterritorials i extraterritorials i adquirir un coneixement intensiu en el camp social, polític, econòmic, material, cultural i lingüístic dels comtats catalans durant els segles X i XI i fins el primer quart del segle XII. / El propósito principal de esta tesis es identificar, publicar y analizar 1.268 documentos del antiguo archivo de Sant Benet de Bages, una abadía benedictina fundada a mediados del siglo X en el lado derecho del río Llobregat (en la Cataluña central) por Sala de Conflent, un miembro destacado de la nobleza pirenaica, un colaborador cercano de los condes de Barcelona-Osona-Manresa en la tarea de conquista y repoblación de la marca occidental en contacto con al-Andalus. El período tratado comprende 225 años, desde el año 898 (fecha del primer documento de propiedad que conservaba el monasterio, fundado más de sesenta años más tarde) hasta el año 1123, cuando hubo recuperado nuevamente la independencia original, después de la unión temporal con Sant-Pons-de-Thomières (ca. 1075-1101), de acuerdo con el programa de la Reforma Gregoriana. A lo largo de estos documentos, somos capaces de conocer no solamente el largo proceso de formación del monasterio y los detalles de su dotación, sino también cuáles fueron sus abades, cuantos monjes tuvo y la formación de su patrimonio. Esta tesis aporta una mirada más profunda de los aspectos relacionales intraterritoriales y extraterritoriales y permite adquirir un conocimiento intensivo en el campo social, político, económico, material, cultural y lingüístico de los condados catalanes durante los siglos X y XI y hasta el primer cuarto del siglo XII. / The basic aim of this thesis is to identify, to publish and to analyse 1,268 documents of the ancient archives of Sant Benet de Bages, a benedictine abbey founded in the middle of 10th century in the right side of the Llobregat river (in central Catalonia) by Sala of Conflent, an outstanding member of the nobility of the Pyrenees, a narrow collaborator of the counts of Barcelona-Osona-Manresa in the task of conquest and repopulation of the west mark in contact with Al-Andalus. The period studied covers 225 years, going from the year 898 (date of the first document of property that had the monastery, founded more than sixty years later) to the year 1123, when it recovered again its independence, after temporary union with Saint-Pons-de-Thomières (ca. 1075-1101), according to the program of the Gregorian Reform. Along those documents, we are able to know not only the long process of formation of the monastery and the details of its endowment, but also who were their abbots, how many monks lived there and the building of their patrimony.

La construcció de l'Estat liberal espanyol al segle XIX va topar amb una Catalunya on predominaven forces socials i polítiques opositores. Era, a més, el centre econòmic més dinàmic de la península i on hi arrelaven amb més força els corrents culturals nascuts més enllà del Pirineu. Les potències europees no podien ignorar l'especificitat catalana, que en el cas de la República Francesa plantejava reptes afegits: l'existència del Rosselló, la Catalunya francesa; la presència d'una de les colònies de ciutadans francesos a l'estranger més nombrosa i amb interessos econòmics més destacables; i el veïnatge fronterer. L'estudi que presentem ha volgut analitzar la visió de Catalunya que es va formar el govern francès a partir dels seus agents diplomàtics en una etapa clau com és la de finals del segle XIX i primeres dècades del XX, en què el catalanisme polític pren volada i esdevé un fenomen polític d'ampli suport social. L'objectiu ha estat detallar la imatge o les imatges que aquests agents diplomàtics transmeteren i veure si acabaren fixant-se en uns clixés perdurables en el temps. A més, s'ha intentat esbrinar quines actituds generaren, quines mesures polítiques es van prendre i si es pot parlar d'una "política catalana" de França. La recerca s'ha fet essencialment en arxius públics francesos, i en menor mesura, en arxius espanyols i catalans. En el seu transcurs hem anat descobrint la importància que les autoritats franceses van donar al moviment obrer català, amb els corrents de caràcter revolucionari de manera destacada. Al llarg de l'estudi es presenten els paràmetres a partir dels quals es va fer el seguiment d'aquest obrerisme revolucionari i s'ensenya com va condicionar les relacions franco-espanyoles. Aquesta tesi doctoral s'estructura en dos grans blocs. El primer analitza la imatge oficial i la política franceses respecte la identitat catalana i el moviment catalanista, distingint entre la visió que transmetien els agents consulars de Barcelona, Tarragona i Palma, i l'ambaixador francès a Madrid. Especialment ric en matèria d'anàlisi ha estat l'episodi de l'assalt militar al Cu-Cut!, la Llei de Jurisdiccions i la constitució de la Solidaritat Catalana. Ha estat profitós el coneixement obtingut de les iniciatives catalanistes desenvolupades a París, poc conegudes en general. El segon bloc estudia el seguiment i les mesures que la república francesa va adoptar respecte l'obrerisme revolucionari català, tant a Catalunya com en els col·lectius refugiats a França fugint de la repressió espanyola. S'ha pogut comprovar el protagonisme absolut dels anarquistes catalans en els complots revolucionaris de la colònia espanyola a França, la seva vinculació estreta amb el que succeïa a l'interior de Catalunya, i la seva inserció en els corrents europeus antimilitaristes i del lliure pensament del moment Les actituds dels governs estrangers respecte la realitat nacional catalana és encara un camp poc explorat. El seu impacte en les relacions internacionals també. / The construction of the Spanish liberal state in the nineteenth century clashed with Catalonia, where social and political opposition forces prevailed. Catalonia was the most dynamic economic center of the peninsula, a place where cultural currents born beyond the Pyrenees rapidly expanded. European powers could not ignore the Catalan specificity. In the case of the French Republic, it posed added challenges: the existence of a French Catalonia -the Roussillon-; the presence of one of the biggest communities of French citizens abroad with substantial economic interests; and neighborhood border. The present investigation has sought to analyze which perception the French Government had about Catalonia, based on the information they got from their diplomatic agents. This study focuses in a key period in the late nineteenth century and early decades of the twentieth century, when the Catalan nationalism gathered strength and became a political phenomenon of broad social support. The objective of this study is to explain in detail the view or views of Catalonia these diplomatic agents transmitted, and check if they ended up being long-lasting cliches. This investigation has also tried to find out what attitudes were generated, what policy measures were taken and if we can identify a “French Catalan policy". This research was conducted mainly in French public archives, and to a lesser extent, in Catalan and Spanish archives. We have discovered French authorities gave importance to the Catalan working class movement, especially those currents with revolutionary character. Throughout the study we present the parameters from which it followed up this revolutionary working class and we expose how this influenced the relations between France and Spain. This PhD thesis is divided into two blocks. The first block analyzes the official view and the French policy regarding Catalan identity and the Catalan nationalist movement, distinguishing between the view conveyed by consular agents in Barcelona, Tarragona and Palma, and the French ambassador in Madrid. In terms of analysis, the episode of the military assault at Cu-Cut!, the Ley de Jurisdicciones and the constitution of the Catalan Solidarity stand out. The knowledge obtained about Catalan nationalists initiatives developed in Paris, little known in general, can be helpful in the future. The second block examines the monitoring and measures that the French Republic adopted regarding the Catalan revolutionary working class both in Catalonia and among refugee groups in France who lived there fleeing the Spanish repression. We have established the prominence of Catalan anarchists in revolutionary conspiracies among the Spanish community in France, their close links with what was happening inside Catalonia, and its integration into the European antimilitarist and freethinking movements. The attitudes of foreign governments regarding the Catalan national reality is still an unexplored field. The same applies to its impact on international relations. In this sense, this research aims to contribute to these two fields of study.

La recerca té per objectiu estudiar un element específic de la represa contemporània del judaisme català: el discurs i les opinions que es van emetre a Catalunya de tot allò relacionat amb la qüestió jueva entre el 1917 i el 1939. És a dir, detectar el relat, l’argumentari i les opinions sobre el món hebreu durant el període d’entreguerres. No es tracta d’una radiografia de les comunitats de la primera meitat del segle XX, sinó d’una anàlisi del discurs generat sobre els diferents aspectes relacionats amb els jueus. I, des d’aquí, determinar la qualitat i la funció d’allò que es va explicar sobre idees, personatges, religió, cultura o conflictes de naturalesa jueva en els ambients intel·lectuals i periodístics de l’època. Com a base d’estudi s’ha partit de quatre sectors ideològics i polítics representatius de la societat d’aquells anys: el grup catòlic renovador, l’integrista ultracatòlic, el catalanista d’esquerres i el catalanista conservador. D’aquesta forma, s’ha de poder detectar com van respondre aquests sectors al debat sobre els jueus. Explicar els posicionaments i les possibles influències, i valorar si es va projectar una imatge dels jueus condicionada per motius ideològics o de rivalitat política. / The research aims to study a specific element of the contemporary reprise of the Catalan Judaism: the discourse and the opinions uttered in Catalonia about everything related to the Jewish question between 1917 and 1939. That is, to identify the Catalan tale, arguments and opinions about the Jewish world in the interwar period. Therefore, it is not an examination of the communities of the first half of the 20th century, but an analysis of the discourse generated on different aspects related to the Jews. And, thanks to this analysis, to be able to establish the quality and the use of what was explained in the intellectual and journalistic circles of the time about ideas, personages, religion, culture, facts or conflicts of Jewish nature. Four ideological and political sectors, representative of the society of those years, have been chosen as a basis for the study: the catholic reformist group, the ultra-catholic fundamentalist, the left-winged Catalan nationalist, and the conservative Catalan nationalist. Thus, it has to be possible to determine how these sectors responded to the debate on the Jews, to explain their positions and possible influences, and to assess whether the projected image of the Jews was conditioned by ideological or political rivalry.

Como sucede con todos aquellos acontecimientos que modifican sustancialmente la fisonomía de un Estado hasta en sus costuras más imperceptibles, la integración de España en la CEE, hoy Unión Europea, se configura para el investigador como un proceso poliédrico y multidimensional. Este tesis examina desde una perspectiva económico-histórica el procedimiento negociador abierto entre España y la Comunidad en la década de los sesenta y que culmina con la firma del Tratado de Adhesión el 12 de junio de 1985 a partir del análisis de la intervención y la influencia que en este proceso ejercieron los empresarios españoles. El objetivo principal del presente trabajo de investigación es el estudio de la estrategia asumida por las organizaciones patronales durante las negociaciones, así como la interpretación de las diferentes actitudes que fue asumiendo el empresariado en los sucesivos estadios de la aproximación de España al proyecto comunitario, especialmente en lo relativo a las implicaciones en materia económica que suponía la entrada de este país en el Mercado Común. / As with all events that substantially change the physiognomy of a State in even its most imperceptible aspects, Spain’s integration in the EEC, now the European Union, is seen by the investigator as a polyhedral and multidimensional process. Based on an economic-historic perspective, this thesis examines the negotiations between Spain and the Community in the 1960s which ended with the Adhesion Treaty being signed on 12 June 1985, with an analysis of the lobbying and influence of the Spanish business community on this process. The study’s primary objective is to examine the strategy of business organisations during the negotiations, together with an interpretation of their different attitudes as Spain came closer to the Community project, with particular focus on the economic implications of the country’s adhesion to the Common Market.

A diferencia de otros casos, la emigración española y catalana a Paraguay durante el periodo de migraciones masivas no ha sido tratada en profundidad hasta el momento. Con esta investigación se pretende contribuir a llenar el vacío historiográfico existente. El objetivo principal de este trabajo es abordar la realidad del colectivo de inmigrantes catalanes que se asentaron en Paraguay entre finales del siglo XIX y principios del XX, para conocer, a través de este colectivo, el fenómeno migratorio que se dio en la capital del Paraguay y cuál fue la labor realizada por el Estado paraguayo en relación a la inmigación. La investigación presenta tres niveles de análisis distintos, uno de carácter macro, centrado en las relaciones entre el Estado paraguayo y la inmigración; uno de carácter meso, focalizado en el papel de la inmigración en las relaciones culturales hispano-paraguayas; y un nivel de análisis micro, basado en las relaciones interpersonales y redes sociales que establecieron los inmigrantres. El uso de estos tres niveles de análisis permite observar el fenómeno migratorio desde tres prismas y tres escalas distintas, aportando una visión de conjunto de la problemática estudiada, pero sin descuidar las peculiaridades de un estudio de caso. El trabajo está estructurado en cinco capítulos. El primer capítulo se ocupa de las cuestiones teóricas y metodológicas y del estado de la cuestión en el que se encuentran los estudios migratorios sobre el Paraguay de entreguerras (1870-1932). El segundo capítulo está dedicado al contexto social, político y económico del Paraguay de entreguerras (1870-1932) partiendo de los antecedentes inmediatos, es decir, de la Guerra de la Triple Alianza y de sus consecuencias poblacionales, terrioriales, gubernamentales y económicas, hasta el inicio de la Guerra del Chaco en 1932. En el tercer capítulo se aborda el primero de los tres ejes en los que se centra esta investigación: las relaciones entre la inmigración y el Estado paraguayo, mediante el análisis de la legislación paraguaya, los mensajes presidenciales y las publicaciones y datos oficiales en materia migratoria. El capítulo cuatro se ocupa del segundo gran eje de análisis, las relaciones culturales hispano-paraguayas y del papel de la inmigración española y catalana que ejerció en muchas ocasiones de puente entre ambos países. En este capítulo se analiza el papel de algunas asociaciones americanistas, y de sus delegados enviados a Paraguay, que actuaron como embajadores culturales. El quinto y último capítulo está dedicado al tercer eje vertebrador de la investigación, las relaciones sociales establecidas por los inmigrantes españoles y catalanes. Estas relaciones microestructurales están estrechamente ligadas a las redes migratorias y de sociabilidad que tuvieron en las asociaciones de inmigrantes uno de sus exponentes más claros. Además de ocuparse de las asociaciones de inmigrantes, el capítulo cinco también aborda las relaciones familiares y laborales que muchas veces unieron a estos inmigrantes a través del matrimonio entre algunos de sus miembros o mediante negocios en común. Este trabajo muestra cómo el Estado paraguayo se esforzó por atraer una fuerte corriente migratoria hacia el país con unos resultados distintos a los esperados, cómo los inmigrantes estudiados contribuyeron a mejorar las relaciones culturales entre su país de origen y su país de acogida, y de qué manera estos inmigrantes se relacionaron e insertaron en la sociedad asuncena. / Unlike other cases, the Spanish and Catalan emigration to Paraguay during the mass migration has not been treated in depth, this research aims to contribute to fill the historiographical void. The main objective of this research is to approach the reality of Catalan immigrants group who settled in Paraguay during the late nineteenth and early twentieth centuries, to meet through this group, the migratory phenomenon that occurred in the Capital of Paraguay and what it was the work undertaken by the Paraguayan State in relation to the immigration. This research present three levels of analysis, a macro, focusing on the relationship between the Paraguayan government and immigration; one meso, focusing on the role of immigration in the Spanish-Paraguayan cultural relations; and a micro level analysis, based on interpersonal relationships and social networks that established the immigrants. The use of these three levels of analysis allows to observe the migration in three prisms and in three different scales, providing an overview of the problematic studied, but without neglect the peculiarities of a case study. This work shows how the Paraguayan State strove to attract a strong flow of immigrants to the country whose results were different from those expected, studied how immigrants helped to improve cultural relations between their country of origin and their host country and how these immigrants were linked and inserted in the new society.