Aquesta tesi tracta sobre les relacions entre el rei Ferran II i la Diputació del General del Principat de Catalunya en els primers anys del seu regnat. L’estudi fa especial menció als anys que la principal institució del país va estar intervinguda pel monarca, període que s’inicia l’any 1488 fins el 1494, i la posterior reforma que es va dur a terme amb la introducció del sistema insaculatori per a escollir als seus alts càrrecs, mesura acordada a les Corts celebrades a Barcelona, l’any 1493. L’objectiu de la investigació és analitzar de forma detallada tota la correspondència que es conserva entre el sobirà i els diputats per a conèixer, de primera mà, els motius que van portar al rei d’Aragó a prendre la seva decisió, plantejant també fins a quin punt aquesta va ser necessària. La decisió d’intervenir la Generalitat va generar, des de la segona meitat del segle XIX, un ampli debat entre els historiadors catalans, no sense polèmica. Per una banda estaven els que veien, en la determinació reial, una clara voluntat de controlar i “castellanitzar” la Diputació després dels anys que aquesta havia liderat la oposició al seu pare, el rei Joan II, en el transcurs de la Guerra Civil entre els anys 1462 i 1472. Per l’altra banda estaven els que consideraven, amb Jaume Vicens Vives al capdavant, que la monarquia només buscava reorganitzar -redreçar- la institució sanejant-la econòmicament i modificant el seu sistema de renovació de càrrecs per evitar irregularitats i favoritismes entre els seus membres. La tesi està organitzada en vuit apartats. Després d’una breu introducció, el primer capítol realitza una revisió de tota la bibliografia relacionada i publicada en relació amb la Diputació del General, des de la seva creació en les Corts de Cervera de 1359 fins a la mort de Joan II. Aquest repàs fa referència a totes les publicacions que tracten el període des del segle XV fins els nostres dies. El segon capítol analitza el funcionament de la Diputació a partir de la seva pròpia legislació. Aquest apartat és fonamental per a conèixer la seva estructura de govern i ajuda a comprendre millor els canvis que aniran introduint-se: també es complementa amb un breu repàs als instruments de poder dels que disposava la monarquia en el Principat. En el tercer, s’entra directament en el gruix del treball a partir del creuament de la correspondència entre el monarca i la institució, la majoria de la qual, es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona. En aquest capítol es recullen les primeres decisions del rei relacionades amb la Diputació i el propi Principat, i com aquesta va acollir al seu nou sobirà. L’apartat finalitza amb la segona arribada de Ferran a Barcelona i la celebració de les Corts de 1480-1481. El quart capítol tracta dels esdeveniments que es van seguir a continuació i les delicades relacions entre les dues parts, a causa de la introducció d’una nova inquisició a Catalunya i l’aixecament dels pagesos de remença. El següent capítol explica de forma exclusiva el trienni anterior a la intervenció reial, al considerar-lo clau per a entendre els fets posteriors. L’apartat sis narra de forma breu i amb detall l’estratègia i els preparatius reials per a portar a terme la intervenció, fent-la coincidir amb el moment de la renovació dels seus càrrecs, l’estiu de 1488. El setè capítol recull la part central de la investigació: explica com el monarca controlà la institució i les seves actuacions. La resistència del Regne de Granada portarà al sobirà a iniciar una segona intervenció en el moment de renovar novament als diputats i oïdors, aquesta vegada el juliol de 1491. Amb la caiguda de la ciutat el gener de 1492, el rei torna a Barcelona on celebrarà Corts i introduirà el sistema d’insaculació. Tot i que el nou model evitava possibles corrupteles, permetia a la monarquia controlar les llistes dels possibles candidats. L’extensió i el detall de la investigació ens porten a unes conclusions on posem en dubte algunes de les tesis dominants sobre el període. Mentre que compartim la idea generalitzada que la intervenció va permetre sanejar els comptes de la institució, creiem que a nivell polític i institucional es va perdre la oportunitat d’assentar un model de millor coordinació entre la monarquia i la Generalitat. Tot i que el rei sabia el paper que jugava com a garant de les Constitucions i les Lleis del Principat, Ferran va veure en la institució, com els seus avantpassats, un instrument ideal per recaptar impostos. El redreç econòmic va ser real mentre que a nivell polític només va servir per augmentar els seus mecanismes de control. / This Thesis approaches the relationship between king Ferran II from the Aragon crown and the General Princedom Deputation of Cataluña during the first years of his reign. Apart from analyzing this period, this study focuses on the intervention made by the monarch on the institution during 1488-1494. It also studies the change done afterwords on the Court in 1493, in which the new members were elected. The main goal was to analyze the letters between the ruler and the deputies in order to understand why he made the decision to do so and what where the factors that influenced him. This research also has a section that studies all the existing biography related to the generalitat (institution created from 1359 to 1479) and another chapter with an organization chart of this institution. This research also explains the political structure in the Cataluña monarchy. The main core of this work relies on the changes that king Ferran II tried to do and how he was lead to doing them. Some of the examples would be the riot of the peasants (remences), the new inquisition or the Pallars war. During the course of this study we can see what were the aspects which influenced the king on changing and creating a new council. Last but not least, after detailing with the reform done by the monarch we come to the conclusion that this intervention helped in great deal the economy but it didn't politically. King Ferran II didn’t take advantage of his position to create new relationships between the monarchy and the institution which lead to huge conflicts during the mid XVI specially during the XVII century. Finally we also add an appendix with more than a hundred original documents.

Den här studien har undersökt flerspråkiga elever på ett språkintroduktionsprogram och deras språkinlärning genom användande av IKT-verktyg under sina engelsklektioner. Studien har undersökt hur de flerspråkiga eleverna helst vill jobba med En-dator-per-elev-modellen på sina engelsklektioner samt vilka klassrumsförutsättningar som finns för att arbeta med IKT-verktyg i ämnet engelska. I studien har empiriskt material samlats in genom klassrumsobservationer och en elektroniskenkät utförd på de flerspråkiga eleverna. Sedan har det empiriska materialet sammanställts både kvantitativt och kvalitativt. Studien kom fram till att de flerspråkiga eleverna helst tillämpar ett sociokulturellt lärande på sina engelsklektioner och att deras språkinlärning sker genom användning av varierande artefakter på lektionerna inte bara IKT-verktyg. Det multimodala verktyget Youtube och översättningsverktyget Google Translate har använts mest av alla artefakter enligt de flerspråkiga eleverna. Majoriteten av de flerspråkiga eleverna säger också att de lär sig bättre och mer engelska genom att använda olika artefakter på sina engelsklektioner. Studien visar också att klassrumsförutsättningarna för IKT-användning behöver förbättras, eftersom eluttagen inte sitter tillgängliga för alla elevplatser i klassrummet. Dessutom sitter whiteboardtavlan och projektorduken på samma vägg, vilket inte är optimalt om dessa artefakter ska kunna användas samtidigt eller i omgångar av antingen lärare eller elever.

This thesis tackles the problem of the automated detection of the atmospheric boundary layer (BL) height, h, from aerosol lidar/ceilometer observations. A new method, the Bayesian Selective Method (BSM), is presented. It implements a Bayesian statistical inference procedure which combines in an statistically optimal way different sources of information. Firstly atmospheric stratification boundaries are located from discontinuities in the ceilometer back-scattered signal. The BSM then identifies the discontinuity edge that has the highest probability to effectively mark the BL height. Information from the contemporaneus physical boundary layer model simulations and a climatological dataset of BL height evolution are combined in the assimilation framework to assist this choice. The BSM algorithm has been tested for four months of continuous ceilometer measurements collected during the BASE:ALFA project and is shown to realistically diagnose the BL depth evolution in many different weather conditions. Then the BASE:ALFA dataset is used to investigate the boundary layer structure in stable conditions. Functions from the Obukhov similarity theory are used as regression curves to fit observed velocity and temperature profiles in the lower half of the stable boundary layer. Surface fluxes of heat and momentum are best-fitting parameters in this exercise and are compared with what measured by a sonic anemometer. The comparison shows remarkable discrepancies, more evident in cases for which the bulk Richardson number turns out to be quite large. This analysis supports earlier results, that surface turbulent fluxes are not the appropriate scaling parameters for profiles of mean quantities in very stable conditions. One of the practical consequences is that boundary layer height diagnostic formulations which mainly rely on surface fluxes are in disagreement to what obtained by inspecting co-located radiosounding profiles.

Aquesta tesi pretén aproximar-se a l'evolució de l'abastament d'aigua a Barcelona entre l'Exposició Universal de 1888 i la Internacional de 1929. L'objectiu plantejat és apropar-se al servei urbà d'aigua tot considerant-lo com un factor integrat en l'intens i accelerat procés de creixement econòmic i de transformació política, social i urbana que experimenta la Barcelona del període. En aquest context l'aigua hi juga un paper protagonista en la producció econòmica i el sanejament públic de la ciutat, la higiene privada i la salut dels seus habitants.La recerca estableix relacions entre l'abastament d'aigua i l'entramat d'interessos socials, polítics i econòmics presents a la ciutat, s'apropa a les diferents possibilitats d'accés a l'aigua dels diversos sectors socials i interpreta la lluita pel model de servei que finalment havia d'imposar-se. Un model de monopoli privat en mans de la Societat General d'Aigües de Barcelona, resultat de la pugna entre aquesta empresa, els grups polítics presents a l'Ajuntament de Barcelona, els interessos d'altres societats d'abastament i els sectors econòmics i socials dominants a la ciutat. La tesi s'aproxima a la problemàtica de l'abastament d'aigua des d'una perspectiva social i històrica integradora que no contempla únicament el cantó de l'oferta d'aigua, de la captació i transport de cabals, amb tota la complexa problemàtica que tot això comporta. Els elements relacionats amb la demanda social, amb els centres de distribució i ús final dels cabals i el context social, polític i econòmic, històric en definitiva, en que s'inscriuen són l'altre cantó imprescindible. Així, contribueix a conèixer més bé les condicions de vida de la població de Barcelona en el període estudiat en allò que es refereix a les possibilitats d'accés a l'aigua i en les causes i repercussions de les crisis sanitàries que afectava el seu estat higiènic i de salut. Cal recordar de manera particular que la situació endèmica de tifus que patia la ciutat i que els brots epidèmics de còlera de 1884 i de tifus de 1914 tingueren en l'aigua el seu origen i la seva via privilegiada de transmissió i contagi.En un altre ordre de coses, la recerca aprofundeix en la interpretació de la a política de serveis públics de l'ajuntament de Barcelona, ofereix noves perspectives en l'anàlisi dels objectius i les estratègies dels grups polítics de l'època presents a la ciutat, permet aproximar-se amb noves dades als mecanismes d'influència de la burgesia barcelonina en la construcció de la ciutat i, finalment, fa possible endinsar-se en les relacions que s'estableixen entre Barcelona i la seva àrea d'influència metropolitana al voltant del paper de la ciutat com a centre d'atracció dels recursos hidrològics de l'entorn proper i del conjunt del territori català.La combinació entre la intrahistòria de les empreses d'abastament d'aigua, en especial de la SGAB, i l'evolució històrica de la ciutat facilita l'anàlisi de la lluita pel model d'abastament d'aigua, una lluita que ultrapassa el terreny estricte del servei i que té evidents implicacions polítiques, socials i econòmiques dins de l'àmbit de la ciutat, de Catalunya i de la política espanyola. Aquest model metodològic d'aproximació, anàlisi i interpretació del servei d'abastament d'aigua podria ser aplicat a altres ciutats o a altres serveis públics. Les seves bases són, primer, la contextualització de la intrahistòria del servei d'aigua per que el discurs interpretatiu pugui ser compartit per altres especialistes i sigui vàlid per a l'estudi d'altres abastaments. El model es fonamenta també en els principis de transversalitat de la problemàtica de l'aigua a través dels períodes estrictament polítics i de complexitat en els plantejaments i en l'estructura interpretativa a partir de disciplines de coneixement diverses. / This thesis aspires to approximate to the evolution of water provision at Barcelona between the Universal Exposition in 1888 and the International one in 1929. The established objective is to approach to the urban service of water considering it as an integrate factor on the intense and accelerated process of economic growth and of politic, social and urban transformation that the Barcelona of this period experiments. In this context water plays a protagonist roll on economic production and on public surety of the city, the private hygiene and on its habitants health.The investigation establishes relations between water provision and social, politic and economic interests that were present on the city, it approximates to the different possibilities of access to water of different social sectors and interprets the fight for the service model that will finally gets on the way. A private monopoly model on Societat General d'Aigües de Barcelona hands. This is the resulted of the conflict between this enterprise and the politic groups of the Barcelona's council, the interests of other supply societies and the economic sectors dominants at the city.The thesis approximates to the water provision problematic from a social and historical perspective that integrates and not sees just the water offer side, of the exact transport, with all the problematic complexity that all this put up. The relation of elements with the social demand, with the distribution centres and the final exacts use and the social, politics and historic context were they inscribe are the other essential side. In this way it contributes to know better life conditions of the Barcelona's population on the studied period in those things that refer to the water access possibilities and the causes and repercussions of the health crisis that affected its hygienic and health state. We ought to remember the particular way that Barcelona suffered the endemic situation of typhus on 1914 and the epidemic cholera outbreak on 1884 it had in water its origin and its privileged way of transmission and contagion.In another things order, the investigation make a careful study of the politic interpretation of Barcelona's council public services, it offers new views in the objective analyse and in the politic groups strategies from that times presents on the city, it permits to approximate with new facts to the Barcelona's bourgeois influence and its influence metropolitan area around city paper as a attraction centre of the hydrological resources of the near environment and the total of the Catalan territory.The combination between the interhistory and the water provision enterprises, in special of the SGAB and the city's historical evolution facilitates the analysis of the model of water provision model, a fight that passes the services field and that has evidently politic, social and economic implications in the city, Catalonia and Spanish politics ambit. This methodological model of approximation, analyse and interpretation of the water provision service could be implicated to other cities or other public services. Its bases are, first, the interhistory contextualisation and the water service to make the interpretive discourse being shared between other specialists and being it valid to the study of other provisions. The model is created too on the transversally essential of water problematic trough politic periods and the complexity of the establishments on the interpretative structure from the different knowing disciplines.

La recerca titulada “El setge de Barcelona de 1651-1652. La Ciutat Comtal entre dues corones” analitza el desenvolupament de l’últim període de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Per als catalans la defensa de Barcelona era la última opció de mantenir viu el projecte iniciat l’any 1640 lluny dels designis de la Monarquia Hispànica. Per als espanyols la recuperació de Catalunya i la seva capital era bàsica per a mantenir el seu prestigi polític i militar a Europa. Durant els quinze mesos de setge la Ciutat Comtal va estar marcada per les aliances de Madrid amb els prínceps francesos revoltats a la Fronda contra Lluís XIV i Mazzarino, els principals aliats de Catalunya en el conflicte. Les dificultats a França van fer que el Principat hagués de fer front pràcticament sol a la guerra i els seus costos. Aquest aïllament va provocar que les elits catalanes comencessin una lluita pel poder i gran part de les principals institucions es dividissin dins i fora de Barcelona. Al llarg del text s’analitza la situació política, diplomàtica, militar i social d’un país en guerra, sense recursos i greus problemes com la pesta, els allotjaments o la manca de socors del principal aliat, França. Per a l’anàlisi s’ha fet especial èmfasi en l’aportació dels diaris institucionals, personals, deliberacions i correspondència dels protagonistes dels fets per donar una visió més propera i real del setge. / The research titled “El setge de Barcelona de 1651-1652. La Ciutat Comtal entre dues corones” analyzes the development of the last period of the Guerra dels Segadors (1640-1652). For Catalans defense, was the last option of maintaining the project started in 1640 away from the designs of the Spanish Monarchy. For the Spanish Catalonia and its capital recovery was basic to maintain its political and military prestige in Europe. During the fifteen-month siege, Barcelona was marked by alliances with the french princes and Madrid in the Fronde revolt against Louis XIV and Mazarin, the chief allies of Catalonia in the conflict. Difficulties in France made the Principality had to cope virtually alone in the war and its costs. This isolation led to the Catalan elites began a struggle for power and most of the major institutions are divided within and outside the city. Throughout the text analyzes the political, diplomatic, military and social war in a country without resources and serious problems like the plague, accommodation or lack of relief main ally, France. For the analysis emphasis is placed on providing institutional newspapers, personal discussions and correspondence of the protagonists of the events to a closer and real siege.

La tesi tracta de la construcció naval realitzada a Catalunya, i per extensió als ports del conjunt de la Corona d’Aragó, per al període baixmedieval (segles XIII-XVI). Les fonts d’informació utilitzades han estat l’arqueològica, la iconogràfica i la documentació d’arxiu. S’expliquen els precedents (segles VI-XI) en que es va canviar el principi de construcció utilitzat durant l’Antiguitat, el de folrat previ i unió de les taules del folre mitjançant un sistema de clavilles i mosses, pel d’esquelet amb el folre a topar. Després d’un període de convivència dels dos principis (segles VI-XI), el d’esquelet es va imposar com a únic a la Mediterrània, però evolucionant en la determinació de formes de les quadernes i les rodes. La construcció naval a la Catalunya baixmedieval va seguir la tendència general mediterrània en l’ús del principi de construcció d’esquelet i la col·locació de les taules del folre a topar. En canvi, el procès de construcció dut a terme pel mestre d’aixa podia variar per diferents raons. La determinació de formes de les quadernes a partir d’un o més gàlibs va modificar el procès constructiu, tal com s’aprecia entre els derelictes de Serçe Liman (segle XI), en el que es van utilitzar diversos gàlibs, i Culip VI (segle XIII), en el que es va utilitzar el mètode del gàlib mestre, amb l’ajuda de la tauleta d’estella i un regle. Entre els segles XIII i XV a tots els derelictes coneguts es va utilitzar el mètode del gàlib mestre, però altres causes podien alterar el procès de construcció –no el principi- tal com es demostra al derelicte Les Sorres X (segle XIV) amb una carena formada per dues peces sobreposades. La tipologia naval queda clarament estructurada en tres grups: galeres, naus i barques. La funció determinava la forma, pel que els vaixells de guerra propulsats a vela i a rem necessitaven ser lleugeres, ràpides, poc voluminoses i poc calat, eren embarcacions llargues tipus galera, mentre que les que eren únicament propulsades a vela, de gran port i poca tripulació eren ideals per al transport de mercaderies, eren embarcacions rodones de tipus nau. El segle XIV coincideix en un moment revolucionari des del punt de vista naval, amb la introducció a la Mediterrània de la tecnologia naval atlàntica (principi de folrat previ, folre tinglat, vela quadra i timó de roda). L’adaptació d’algunes d’aquestes característiques als vaixells mediterranis es va produir de manera ràpida a les naus (vela quadra i timó de roda), mentre que a les barques i a les galeres el procés va ser més tardà. I per últim s’ha tractat un aspecte més humà, el de les persones que s’encarregaren de la seva construcció, manteniment i reparació: els mestres d’aixa i els calafats, a més d’altres operaris com serradors, corders, ferrers, velers, etc. Els mestres d’aixa es diferenciaven entre sí, per aquells que tenien el seu propi taller, dirigien la construcció i determinaven la forma del buc i de cadascuna de les peces, dels mestres d’aixa que no tenien taller, que tenien una funció secundària, sota la direcció dels primers, itinerants pels diferents escars de la costa, però també embarcats a naus i galeres van adquirir un nou ofici: el de nauxer. / This thesis is about shipbuilding in Catalonia and in all the ports of the Crown of Aragon in the Late Medieval Period (XIII-XVI c.). The information has been taken from the archaeology, iconography and archival data. First, we explain the change from the shell-first shipbuilding principle, with a complex system of tenons and keys, to the skeleton-first principle, with the planks of the hull edge-to-edge (VI-XI c.). After the XIth century, the skeleton-first principle was the only naval construction used in the Mediterranean, but it evolved with the design of frames, stem and stern elements. Late medieval shipbuilding in Catalonia followed the general Mediterranean tendency of using the skeleton-first shipbuilding principle and placing the planks of the hull edge-to-edge. But the construction process varied depending on the ship carpenter. The design of the frame shapes from one to more moulds could modify the construction process, as we can see in Serçe Liman (11th c.) which used several moulds, and in Culip VI (13th c.) which used the master mould, the rise square and the ruler. Between the 13th and 15th centuries all the shipwrecks known used the master mould (or whole-moulding) method, although other factors could also change the construction process, not the principle. One example is Les Sorres X (14th c.) with its keel built with two overlayed pieces. Naval tipology is clearly divided into three groups: galleys, ships and boats. The function gives us the form of the hull. War ships, moved by sail and oars, had to be light, fast, with little volume and depth, that’s why they were long ships as the galleys. The ships moved only by sail, with a great capacity of cargo and a small crew, were the best trading-ships. They were round ships as the ‘nef’. The XIVth century is considered as a revolutionary period from a naval point of view: the introduction of the Atlantic naval technology (shell-first and clinked hulls, square sail and stern rudder). Soon the ‘nefs’ adopted some of this technology (square sail and stern rudder), and so did later the Mediterranean galleys and boats. We have finally written about the people who built and repaired these ships: ship carpenters, caulkers, smiths, sailmakers, and so on. There were two types of ship carpenters, the ones who owned a shipyard and lead the construction, gave the shape of the hull and its elements, and those who did not have a shipyard, known as secondary or itinerary ship carpenters, who worked all along the coast. Some of them embarked on ships and galleys and got the job of ‘nauxer’ (expert in navigation).

Hemos dedicado nuestra tesis a uno de los temas más inéditos de la historia de la posguerra española en el Norte de África: presencia y exilio hispano catalán en Argelia durante la época colonial francesa. A través de los dos capítulos de la primera parte hemos analizado la evolución de la presencia española en Argelia que marcó un importante proceso de transición pasando de la colonización a la emigración y de la emigración temporal a la definitiva. Es la parte que evoca también la importancia de dicha presencia en el desarrollo de la sociedad colonial. Una situación que se había convertido en un auténtico peligro para el porvenir galo en Argelia con el creciente número de los emigrantes esencialmente en el Oranesado. La segunda parte la hemos consagrado al estudio y análisis de la situación sociopolítica de España, la mundialización de la guerra civil y sus graves repercusiones tanto en Europa como en Argelia que se convirtió en escenario de las actividades republicanas y franquistas. Además, Argelia participó en el conflicto bélico español a través de sus brigadistas internacionales, a través de las actividades solidarias de sus partidos políticos encabezados por el PCA y también con el apadrinamiento de los niños españoles en plena guerra civil. En cuanto a la tercera parte evoca los más inéditos, graves y tristes episodios de toda la historia del exilio español en Argelia: internamiento, deportación y esclavitud. La gran extensión del territorio argelino la convirtió en una tierra de internamiento y de deportación por excelencia. El campo de concentración fue destino de todos los antifascistas tanto europeos como argelinos razón por la cual muchos españoles combatieron en las filas del FLN. La crueldad de su destino les demostró que su lucha por la libertad y por la democracia no finalizó en 1939 sino que se extendió hasta 1962. La diversidad de las fuentes que nutrieron la presente investigación como el gran obstáculo de la dispersión de los fondos en los tres países: Argelia, España y Francia los consideramos como unos factores determinantes de su carácter inédito. Quiero resaltar por lo tanto que esta investigación pretende contribuir a llenar en alguna medida las importantes lagunas historiográficas sobre uno de los temas menos estudiados y más olvidados: vida y muerte de los españoles en la Argelia francesa. / We spend our thesis of a historical fact unprecedented in the history of post-war Spanish North Africa: presence and exile of Spaniards and catalans in Algeria during the French colonial period. In the two chapters of the first part we analyzed the evolution of the Spanish presence in Algeria that marked an important transition in colonial migration, from the temporary migration to the definitive. This is the part that discusses the importance of presence of exiles in the development of French colonial society. A situation had become a danger for the future of France in Algeria with the increasing number of migrants in Oran. The second part, we have devoted to studying and analyzing the socio-political situation of Spain. The globalization of civil war and its serious repercussions in Europe and Algeria, that became the stage of operations for republican and franquiste. In addition, Algeria has participated in the Spanish Civil War though its international brigade, through the activities of their political parties and solidarity conducted by the PCA and that sponsorship of Spanish children during the Civil War. As to the third part, it evokes the most unusual episodes, the most serious and saddest in the history of Spanish exile in Algeria: the internment, deportation and slavery. The vastness of the territory of Algeria has become a place of internment and deportation for excellence. The concentration camp was the destination of all European and Algerian antifascist and the reason that many Spaniards fought in the ranks of the FLN. The hardness of his fate and the cruelty of his exile have showed that the struggle for freedom and democracy didn’t end in 1939 but continued until 1962. The diversity of sources which informed this research as the main obstacle to the dispersal of funds in the three countries: Algeria, Spain and France, we consider some factors of its novelty. I want to emphasize that this research aims to help fill important gaps to some extent on the historiography least studied and most widely ignored: the life and death of Spanish in the colonial Algeria.

El trabajo describe sucesivamente las peculiaridades de Palencia como ciudad de señorío episcopal con las complejas relaciones entre el obispo, cabildo y concejo. Posteriormente pasa revista a la morfología urbana de la ciudad, los problemas de la vida ciudadana y las clases sociales haciendo hincapié en el clero y, especialmente, en los miembros del cabildo. Por último, se centra en las características de la casa medieval, tanto desde el punto de vista urbanístico como jurídico, para pasar, a continuación a describir con detenimiento, las posesiones urbanas del cabildo según el meticuloso inventario recogido en el libro de apeos de 1461. Se establece la relación con el cabildo de los moradores de alguna de las casas y se describen las características arquitectónicas realizando un boceto aproximado de la planta de las más representativas. / This report describes the peculiarities of Palencia as an episcopal town with complex relationships between the bishop, the chapter and the council. Afterwards it goes over the urban morphology of the town, its daily life problems and the different social classes, emphasizing on the clergy, specially the chapter members. Finally, it focuses on the medieval house characteristics, not only from an urban point of view but also a judicial one, to describe in detail the urban possessions of the chapter according to the meticulous inventory reflected in the “Libro de Apeos” (boundary line agreement document) of 1461. The relationship between the chapter and the inhabitants of some of the houses is established at the same time that their architectonic characteristics are also described, by showing sketches of the most representative ones.

Vi har i detta examensarbete undersökt och jämfört hur olika hamnar har påverkats av och hanterat det stora flödet av rundvirke efter stormarna Gudrun och Per. Vi har även försökt få en bild av vilka strategier hamnarna har tillämpat för att hantera situationen som uppstår när det stormfällda virket tar slut. Vi kan se att hamnarnas verksamhet har påverkats ganska stort under en kortare period, då extra personal har anställts, utrustning har köpts in och transportflöden ändrat riktning. Vi kan också se att hamnarna är väl förberedda på den situation som uppstår, då förändring är en del av hamnarnas normaltillstånd och något som alltid måste göras. Beroende på hamnarnas initiala förutsättningar skiljer sig också strategierna för förändringsarbetet åt.

No description available.