L'olivera ha sigut considerada com un cultiu de secà per ser un arbre que disposa de suficientsrecursos per adaptar-se satisfactòriament a les zones àrides de la conca mediterrània. No obstant, des d'un punt de vista productiu respon molt favorablement a petites aportacions d'aigua complementàries a la pluja, malgrat que els seus requeriments hídrics són elevats.Considerant que la disponibilitat d'aigua per al reg és un factor limitant en agricultura, resultaimportant, per una part, determinar els requeriments hídrics de l'olivera per a la correcta utilització d'aquest recurs, i per una altra, estudiar estratègies de reg tendents a disminuir els aports hídrics amb el menor impacte possible en la producció i en la qualitat de la collita.És en aquest últim punt, la qualitat de la collita i concretament la qualitat de l'oli d'oliva, en elque es centra l'objectiu general del present treball. S' ha estudiat l'efecte de l'aplicació de dos estratègies de reg, una estratègia de reg deficitari controlat (RDC) i una estratègia de reg lineal, a oliveres de la varietat Arbequina cultivades a la zona de producció amparada sota laDenominació d'Origen Protegida 'Les Garrigues' (Lleida), sobre la qualitat, composicióquímica i avaluació organolèptica dels olis obtinguts.L'assaig de reg deficitari controlat es va realitzar en una plantació comercial d'oliveres adultesdurant els anys 1996-1998, aplicant-se 4 tractaments de reg consistents en un tractament control (100% ETc), i tres tractaments deficitaris regats igual que el control, excepte des de l'inici d'enduriment de l'os (mitjans de juliol) fins a finals de setembre, en els que es va aplicar el 75%, 50% y 25% de la dosis del tractament control (tractaments RDC-75, RDC-50 i RDC-25 respectivament).A partir dels resultats obtinguts i des del punt de vista de la qualitat i composició química del'oli, podem dir que els olis procedents de la estratègia de reg més deficitària (RDC-25) són elsque difereixen significativament, agafant sempre com a referència els olis del tractamentcontrol. Els olis del tractament RDC-25 es caracteritzen per un major contingut de polifenols i en conseqüència per una major estabilitat en front l'oxidació, però amb el risc, en funció de la climatologia de l'any, en especial el règim de pluges, de presentar una excessiva intensitat del'atribut amarg. Els olis de les estratègies RDC-50 i RDC-75, que suposen un important estalvide l'aigua de reg, incrementen el contingut de polifenols respecte als olis del tractament control, encara que no l'estabilitat oxidativa. L'índex d'amargor en els olis d'aquestes dos estratègies és lleugerament superior que en el tractament control, fet igualment patent en els resultats del tast sensorial, on a més a més destaquen aquestos olis per una major intensitat de l'atribut fruitat i una puntuació global lleugerament superior. Com a conclusió d'aquesta part de l'estudi es pot afirmar que amb l'aplicació de les estratègies RDC-50 y RDC-75 es pot aconseguir un important estalvi de l'aigua de reg sense afectar la qualitat de l'oli i obtenir olis lleugerament més estables i més afruitats.L'assaig de reg lineal es va realitzar en una plantació comercial d'oliveres joves durant els anys 1998-1999, aplicant-se 7 tractaments basats en una variació lineal dels valors del coeficient de cultiu (Kc) (Kc= 0.25, 0.38, 0.50, 0.57, 0.64, 0.71 y 0.85, corresponents als tractaments T1 a T7respectivament).A partir dels resultats obtinguts i des del punt de vista de la qualitat i composició química del'oli podem dir que l'aplicació de dosis creixents d'aigua de reg a oliveres joves de la varietatArbequina en les condicions de l'assaig, encara que no afecta als paràmetres clàssics de qualitatde l'oli d'oliva, sí que té un clar efecte sobre el contingut de pigments fotosintètics de l'oli isobre el contingut de polifenols. És en els olis corresponents als tractaments amb major aportd'aigua, T6 (Kc=0.71) i T7 (Kc=0.85), on la disminució de pigments clorofílics i carotenoids és notablement superior, així com en el contingut de polifenols, el que implica una disminució del'estabilitat dels olis en front l'oxidació i un menor índex d'amargor. En l'extrem oposat estroben els olis dels tres tractaments menys regats, T1 (Kc=0.25), T2 (Kc=0.38) i T3 (Kc=0.50),que presenten un elevat contingut de polifenols i per tant una major resistència a l'oxidació,però amb l'inconvenient de resultar olis amargs. Sobre la base d'aquestos resultats i des del puntde vista de composició de l'oli, els tractaments més adequats semblen trobar-se en les posicionsintermitges, que correspondrien als tractaments T4 (Kc=0.57) i T5 (Kc=0.64). / El olivo ha sido considerado como un cultivo de secano por ser un árbol que dispone de suficientes recursos para adaptarse satisfactoriamente a las zonas áridas de la cuenca mediterránea. Desde un punto de vista productivo, responde muy favorablemente a pequeñas aportaciones de agua complementarias a la lluvia, a pesar de que sus requerimientos hídricos son elevados.Considerando que la disponibilidad de agua para el riego es un factor limitante en agricultura,resulta importante, por una parte, determinar los requerimientos hídricos del olivo para lacorrecta utilización de este recurso, y por otra, estudiar estrategias de riego tendentes adisminuir los aportes hídricos con el menor impacto posible en la producción y en la calidad de la cosecha.Es en este último punto, la calidad de la cosecha y concretamente la calidad del aceite de oliva,en el que se centra el objetivo general del presente trabajo. Se ha estudiado el efecto de laaplicación de dos estrategias de riego, una estrategia de riego deficitario controlado y unaestrategia de riego lineal, a olivos de la variedad Arbequina cultivados en la zona de producción amparada bajo la Denominación de Origen Protegida 'Les Garrigues' (Lleida), sobre la calidad, composición química y evaluación organoléptica de los aceites obtenidos.El ensayo de riego deficitario controlado se realizó en una plantación comercial de olivosadultos durante los años 1996-1998, aplicándose 4 tratamientos de riego consistentes en untratamiento control (100% ETc), y tres tratamientos deficitarios regados igual que el control, excepto desde el inicio de endurecimiento del hueso (mediados de julio) hasta finales deseptiembre, en los que se aplicó el 75%, 50% y 25% de la dosis del tratamiento control(tratamientos RDC-75, RDC-50 y RDC-25 respectivamente).A partir de los resultados obtenidos y desde el punto de vista de la calidad y composiciónquímica del aceite, podemos decir que los aceites procedentes de la estrategia de riego másdeficitaria (RDC-25) son los que difieren significativamente, tomando siempre como referencia a los aceites del tratamiento control. Los aceites del tratamiento RDC-25 se caracterizan por un mayor contenido de polifenoles y por lo tanto una mayor estabilidad frente a la oxidación, perocon el riesgo subsiguiente, en función de la climatología del año, en especial el régimen delluvias, de presentar una excesiva intensidad del atributo amargo. Los aceites de las estrategiasRDC-50 y RDC-75, que suponen un importante ahorro del agua de riego, incrementan elcontenido de polifenoles respecto a los aceites del tratamiento control, aunque no la estabilidadoxidativa. El índice de amargor en los aceites de estas dos estrategias es ligeramente superiorque en el tratamiento control, hecho igualmente patente en los resultados de la cata sensorial,donde además destacan estos aceites por una mayor intensidad del atributo frutado y unapuntuación global ligeramente superior. Como conclusión de esta parte del estudio, se puedeafirmar que con la aplicación de las estrategias RDC-50 y RDC-75 se puede conseguir unimportante ahorro del agua de riego sin afectar a la calidad del aceite y obtener aceitesligeramente más estables y más frutados.El ensayo de riego lineal se realizó en una plantación comercial de olivos jóvenes durante losaños 1998-1999, aplicándose 7 tratamientos basados en una variación lineal de los valores delcoeficiente de cultivo (Kc) (Kc= 0.25, 0.38, 0.50, 0.57, 0.64, 0.71 y 0.85, correspondientes a lostratamientos T1 a T7 respectivamente).A partir de los resultados obtenidos y desde el punto de vista de la calidad y composiciónquímica del aceite podemos decir que la aplicación de dosis crecientes de agua de riego a olivosjóvenes de la variedad Arbequina en las condiciones del ensayo, aunque no afecta a losparámetros clásicos de calidad del aceite de oliva, sí que tiene un claro efecto sobre el contenidode pigmentos fotosintéticos del aceite y sobre el contenido de polifenoles. Es en los aceitescorrespondientes a los tratamientos con mayor aporte de agua T6 (Kc=0.71) y T7 (Kc=0.85)donde la disminución de pigmentos clorofílicos y carotenoides es notablemente superior, asícomo en el contenido de polifenoles, lo que implica una disminución de la estabilidad de losaceites frente a la oxidación y un menor índice de amargor. En el extremo opuesto se encuentranlos aceites de los tres tratamientos menos regados, T1 (Kc=0.25), T2 (Kc=0.38) y T3 (Kc=0.50),que presentan un elevado contenido de polifenoles y por lo tanto una mayor resistencia a laoxidación, pero con el inconveniente de resultar aceites amargos. Sobre la base de estosresultados y desde el punto de vista de composición del aceite,los tratamientos más adecuados parecen encontrarse en las posiciones intermedias, que corresponderían a los tratamientos T4 (Kc=0.57) y T5 (Kc=0.64). / Olive tree has been regarded as a dry farmed crop since it has enough resources to adapt to thearid zones of the Mediterranean basin. From a productive point of view, it responds favourablyto small additional amounts of water besides the rain, despite being its water requirements high.Taking into account that water availability is a considerable constraint in agriculture, it isimportant on the one hand to determine the olive tree water requirements for a correct use ofthis resource and on the other hand, to evaluate irrigation strategies tending to reduce watersupplies without affecting production and quality.The main objective of the present work is based on the assessment of olive oil quality. Theeffect of two irrigation strategies has been studied: a regulated deficit irrigation strategy (RDC)and a linear irrigation strategy, in olive trees cv. Arbequina grown under the area of theProtected Denomination of Origin 'Les Garrigues' (Lleida), on the quality, chemical composition and organoleptic characteristics of the oils obtained.Regulated deficit irrigation strategy experiment was located in a commercial orchard of matureolive trees during three years (1996-1998), applying 4 irrigation treatments corresponding to a control treatment (100% ETc) and three RDC treatments, irrigated like the control but applying only the 75%, 50% and 25% of the control dose during the period ranging from the massive pit hardening (mid July) to the end of September (treatments RDC-75, RDC-50 and RDC-25respectively).From the olive oil quality point of view, it can be said that oils from the most deficitaryirrigation treatment (RDC-25) are the ones which significantly differ from those of the controltreatment. Oils from RDC-25 treatment are characterised by a higher level of polyphenols andconsequently, by a higher oxidative stability. The bitter index of these oils is slightly higher thanfor the control treatment, a fact confirmed by the results of the sensorial analysis. These oils arealso characterised by a higher intensity of the fruity attribute and a slightly higher overallgrading. As a conclusion of this part, it can be affirmed that RDC-50 and RDC-75 strategieslead to important savings of irrigation water without affecting oil quality and oils slightly more stables and fruity are obtained.The linear irrigation experiment was located in a commercial orchard of young olive trees fortwo years (1998-1999), applying 7 irrigation treatments defined according to the cropcoefficient (Kc) (Kc= 0.25, 0.38, 0.50, 0.57, 0.64, 0.71 and 0.85, corresponding to T1 to T7treatments respectively).From the quality point of view it can be said that the supply of increasing amounts of irrigationwater to young olive trees cv. Arbequina under these trial conditions, although has no effect onthe classical quality parameters of olive oil, it does have a clear effect on the photosyntheticpigments and phenolic content of the oil. In the oils from the most irrigated treatments, T6(Kc=0.71) and T7 (Kc=0.85), there is a marked decrease of chlorophyll and carotenoid pigmentscontent as well as phenolic content, which implies a decrease on oxidative stability and a lowerbitter index. On the other hand, oils from the less irrigated treatments, T1 (Kc=0.25), T2(Kc=0.38) y T3 (Kc=0.50), show a high level of phenols and consequently a higher resistanceagainst oxidation, but with the disadvantage of being excessively bitter oils. From the qualitypoint of view, the most suitable treatments are located in the intermediate conditions, whichwould correspond to T4 (Kc=0.57) and T5 (Kc=0.64) treatments.

La matèria orgànica del sòl juga un paper essencial en el cicle global del carboni, allotjant bona part del C que contenen els ecosistemes terrestres. En àrees de muntanya, l’alta variabilitat climàtica associada a la complexitat topogràfica fa que els balanços de C siguin difícils de predir. L’objectiu d’aquesta tesi és en primer lloc estimar el contingut de C dels prats de muntanya del Pirineu i determinar els factors climàtics que determinen la seva distribució al paisatge. En segon lloc analitzar els factors que regulen processos específics que són claus en el cicle del C d’aquests ecosistemes. Mitjançant un mostreig extensiu de perfils edàfics en prats subalpins i alpins del Pirineu, s’estimà que el contingut de C dels prats de muntanya varia entre els 5,9 i els 29,9 kg C m-2. Aquests continguts tendeixen a reduir-se amb l’altitud, però mentre a les zones més baixes els sòls acumulen més C als vessants obacs, a les parts més altes és als solells on es tendeix a acumular més C. Això suggereix que l’acumulació de C al sòl està més relacionada amb les condicions que afavoreixen la producció que no pas amb les que n’afavoreixen la mineralització. La incubació al laboratori de les mostres de sòl dels perfils anteriors ens permeteren determinar els factors de tipus edàfic que són determinants en la mineralització de la matèria orgànica als sòls superficials i subsuperficials. Els resultats mostren que mentre als horitzons superficials la mineralització de la matèria orgànica es relaciona clarament amb la disponibilitat de C, en els sòls subsuperficials tot i que la proporció de C actiu és similar, la disponibilitat de N pren més rellevància. Per tal d’analitzar el component biòtic com a regulador de la mineralització de la matèria orgànica també es van incubar mostres de sòl al laboratori en les quals es van alterar les comunitats microbianes. L’addició d’una font de C làbil (glucosa) enriquida amb 13C permeté distingir el C respirat derivat de la matèria orgànica i de la glucosa. Els resultats indiquen que una font de C làbil estimula la mineralització de C (efecte priming) però la magnitud d’aquest estímul depèn en gran mesura de l’estructura de les comunitats microbianes. Als prats, el C orgànic edàfic prové majoritàriament de les arrels. Per això es va estimar la producció d’arrels, la descomposició d’arrels estàndard i la incorporació del C provinent d’aquestes arrels a les fraccions protegides del sòl en prats subalpins. Els resultats ens mostren que anualment es produeixen uns 400-500 g m-2 d’arrels en els primers 15 cm de sòl, cosa que suposa al voltant de 200 g C m-2, amb una marcada estacionalitat i amb una productivitat relativa a la biomassa que és superior a l’horitzó subsuperficial. D’altra banda, les taxes de descomposició són relativament baixes i no es redueixen amb la fondària, segurament per les millors condicions ambientals al sòl subsuperficial. La incubació al camp d’arrels enriquides amb isòtops estables permeté detectar que durant el primer any entre un 3.5 i un 7% del C incubat es va incorporar a la fracció protegida (associada a llims i argiles). Aquesta matèria orgànica de les arrels incorporada a la fracció protegida era làbil i rica en N. Atesa la progressiva reducció de la pressió de pastura en extenses àrees de muntanya, es simulà un abandonament de pastura per detectar possibles canvis a curt termini en la producció i descomposició d’arrels. Els resultats indiquen un lleuger increment de la producció durant l’estiu en els prats no pasturats i no es detectà cap efecte en la descomposició de les arrels. / La materia orgánica del suelo juega un papel esencial en el ciclo del carbono, albergando la mayor parte del C que contienen los ecosistemas terrestres. En áreas de montaña, la elevada variabilidad climática asociada a la complejidad topográfica hace que los balances de C sean difíciles de predecir. El objetivo de esta tesis es en primer lugar estimar el contenido de C de los pastos de montaña del Pirineo i determinar los factores climáticos que determinan su distribución en el paisaje. En segundo lugar analizar los factores que regulan los procesos clave del ciclo del C en estos ecosistemas. Mediante un muestreo extensivo de perfiles edáficos en pastos subalpinos y alpinos del Pirineo, se estimó que el contenido de C de los pastos de montaña varía entre 5,9 y 29,9 kg C m-2. El contenido de C tiende a reducirse con la altitud, pero mientras en las cotas más bajas los suelos acumulan más C en las umbrías, en las zonas más altas es en las solanas donde tiende a acumularse más. Esto sugiere que la acumulación de C en el suelo está más relacionada con las condiciones que favorecen la producción que con las que favorecen la mineralización. La incubación en el laboratorio de las muestras de suelo de los perfiles anteriores nos permitió determinar los factores de tipo edáfico que son determinantes en la mineralización de la materia orgánica en suelos superficiales y subsuperficiales. Los resultados muestran que así como en los horizontes superficiales la mineralización de C está claramente relacionada con la disponibilidad de C, en los suelos subsuperficiales la disponibilidad de N toma más importancia. Para analizar el papel del componente biótico en la regulación de la mineralización de la materia orgánica también se incubaron muestras de suelo en el laboratorio en las cuales se alteraron las comunidades microbianas. La adición de una fuente de C lábil (glucosa) enriquecida con 13C permitió distinguir el C respirado derivado de la materia orgánica y de la glucosa. Los resultados indican que una fuente de C lábil estimula la mineralización del C (efecto priming), pero la magnitud de este estímulo depende en gran medida de la estructura de las comunidades microbianas. En los pastos, el C del suelo proviene mayoritariamente de las raíces. Por esto se estimó la producción radicular, la descomposición de raíces estándar y la incorporación del C que proviene de estas raíces a las fracciones protegidas del suelo en pastos subalpinos. Los resultados nos muestran qua anualmente se producen unos 400-500 g m-2 de raíces, lo que equivale a unos 200 g C m-2, con una marcada estacionalidad y con una productividad relativa a la biomasa que es superior en el horizonte subsuperficial. Por otro lado, las tasas de descomposición son relativamente bajas y no se reducen con la profundidad, seguramente por las mejores condiciones ambientales en el suelo subsuperficial. La incubación en campo de raíces enriquecidas con isótopos estables permitió detectar que durante el primer año entre un 3,5 y un 7% del C incubado se incorporó a la fracción protegida (asociado a limos y arcillas). Esta materia orgánica de las raíces incorporada a la fracción protegida era lábil y rica en N. Puesto que existe una progresiva reducción de las cargas de pastoreo en extensas zonas de montaña, se simuló el abandono del pasto para detectar posibles cambios a corto plazo en la producción y en la descomposición de las raíces. Los resultados indican un ligero incremento de la producción en verano en los pastos no pastoreados y no se detectó ningún efecto en la descomposición de las raíces. / Soil organic matter plays a key role in the global carbon cycle, storing most of the carbon contained in the terrestrial ecosystems. In mountain areas, the high spatial variability of climate conditions makes C balances difficult to predict. The main aim of this thesis is first to estimate soil C stocks and the environmental factors that determine C accumulation in the soils of the Pyrenean mountain grasslands. Secondly, we aim to analyse the factors that regulates some specific processes of the C cycle in these ecosystems. An extensive sampling in subalpine and alpine grasslands along the Pyrenees revealed that mountain grasslands store between 5.9 and 29.9 kg C m-2. Carbon stocks generally reduced with altitude, but while in the highest altitudes soils accumulated more C in the south-facing slopes, at the subalpine areas was at the north-facing slopes where soil stored more C. This suggests that soil organic C accumulation is enhanced at the sites with the most suitable conditions for plant productivity rather than at the sites with expected low mineralization rates. The laboratory incubation of soil samples coming from these soil profiles allowed determining the soil factors that regulates organic matter mineralisation in surface and subsurface soils. The results indicated that while C availability was the main factor explaining C mineralisation in surface soils, in the subsoil N availability became the most important factor. The role biotic factor in regulating organic matter mineralisation was assessed by incubating soil samples in the laboratory in which microbial community structure was altered. The addition of a labile C substrate (glucose) enriched with 13C allowed to partition the respired C among soil organic matter derived C and glucose-derived C. The results indicated that the addition of a labile C source promotes the C mineralisation through the priming effect, but the magnitude of priming is depends on the structure of microbial communities. Most of organic C in grassland soils derives from root tissues. Hence we estimated belowground production, decomposition rates of standard roots and root-derived C incorporation into the protected pool (associated to silt and clay fractions) in subalpine grasslands. The results showed that these grasslands produce about 400-500 g m-2 y-1 of roots at the top 15 cm, meaning about 200 g C m-2 y-1. This production showed a great seasonality and with higher relative productivity rates in the subsoil than in the top 5 cm. Root decomposition rates quite low and did not decreased with depth, probably because of better microclimate conditions in the subsurface soil. The field incubation of roots enriched with stable isotopes allowed us to detect that between 3.5% and 7% of the incubated C had been incorporated into the protected fraction (associated to silt and clay) during the first year. The root-derived organic matter incorporated into the protected pool was labile and N-enriched. Given the reduction of stocking rates in extensive pastures in mountain areas, we simulated the pasture abandonment to detect short term changes in root production and decomposition. The results indicated a discrete increase of root production in summer in the non-grazed grasslands and no-effects were detected in root decomposition rates.

A partir de 1980, els canvis polítics, socials i administratius van provocar la desaparició gradual del Servei d’Extensió Agrària a Catalunya, establint-se grups d’assessorament, aliens a l’administració pública, bé adscrits a cases comercials o a grans empreses, o bé formats per professionals en exercici lliure. Aquesta situació, i pel que fa a les explotacions de vaques de llet, fou considerada satisfactòria, tant per l’administració com per altres organismes o estaments socials i econòmics, tot i que hi ha algunes opinions de professionals i ramaders que ho qüestionen. Per aquest motiu, es va plantejar la hipòtesi que les explotacions de vaques de llet, estan necessitades d’un model d’extensió que les ajudi a detectar i a solucionar problemes, per si mateixes. A través d’un mostreig estratificat d’explotacions, es va realitzar un estudi descriptiu del maneig dels sistema productiu, i, alhora, una enquesta de coneixements, dirigida als titulars de 57 explotacions. A la descripció s’insistí en la valoració nutritiva de les racions alimentàries, i en aquells aspectes destacats del racionament – tipus de ració, distribució de la ració, espai per vaca a la menjadora, el confort, els abeuradors, etc. – El tractament estadístic de les dades, fet mitjançant el paquet estadístic SAS (2002), va requerir de la transformació prèvia de la informació recollida, tant de la descripció com de l’enquesta de coneixements. En el pla teòric, mitjançant la revisió bibliogràfica, es demostra la necessitat del model d’extensió per fer front, en general, als canvis d’orientació exigits per la societat a l’agricultura. Tanmateix, es fa palès la idoneïtat del model d’extensió per a la resta de la societat. Dels resultats de l’anàlisi realitzat, cal destacar que en el 70% de les explotacions no es fa cap tipus d’examen o anàlisi dels resultats econòmics, i, només, el 26% dels titulars coneixen, aproximadament, el cost d’un litre de llet. A la majoria de les explotacions, el titular ha perdut el control del factor alimentació, i les racions, subministrades per al conjunt de vaques lactants, es formulen per a valors alts de producció, amb independència de la producció real. En general, són deficitàries en energia en relació a la potencialitat que s’exigeix al contingut proteic, i a les de quota superior, es formula en contingut PDIN per a una producció superior en 14 litres a la mitjana per vaca en lactació i dia. El ramader d’explotacions petites i mitjanes, l’únic estímul que rep, és el d’ampliar o deixar l’activitat. Mentre que, el de les explotacions d’estrats superiors de quota, es veu forçat a delegar el control dels factors de producció en els serveis tècnics, privats. El model d’extensió, esdevé necessari, ja que dóna formació i informació per tal que el ramader decideixi, com empresari, sense delegar aquesta funció. / A partir de 1980, los cambios políticos, sociales y administrativos, condujeron a la paulatina desaparición del Servicio de Extensión Agraria en Cataluña; oportunidad que fue aprovechada para el establecimiento de grupos de asesoramiento, ajenos a la administración pública, unos adscritos a casas comerciales o a grandes empresas, y otros formados por profesionales en ejercicio libre. Esta situación, considerada satisfactoria por la administración y otros estamentos sociales y económicos, se está cuestionando por algunos profesionales y agricultores. Por lo cual se planteó la hipótesis de que las explotaciones de vacas de leche están necesitadas de un modelo de extensión, que les ayuden a detectar y a solucionar problemas por si mismas. A través de un muestreo estratificado de 57 explotaciones, se realizó un estudio descriptivo del manejo del sistema productivo, y del estado de conocimientos de los titulares de las mismas. Dentro del estudio descriptivo se incidió en la valoración nutritiva de las raciones alimenticias, y en los aspectos destacados del racionamiento – tipo de ración, modo de distribución, espacio por vaca en el comedero, confort, distribución de los bebederos, etc. – El tratamiento estadístico de los datos, realizado mediante el paquete estadístico SAS (2002), requirió la transformación previa, en variables cualitativas y cuantitativas, de la información recogida, tanto de la descripción como de la encuesta de conocimientos. En el plano teórico, y mediante la revisión bibliográfica, se evidencia la necesidad del modelo de extensión, en general, ante los cambios de orientación exigidos por la sociedad a la agricultura. Asimismo, se hace patente la idoneidad del modelo de extensión para el resto de la sociedad. De los resultados del análisis realizado, se destaca que en el 70% de las explotaciones no se realiza ningún tipo de análisis sobre los resultados económicos, y, sólo, el 26% de los titulares conocen, de manera aproximada, el coste de un litro de leche. En la mayoría de las explotaciones, el titular ha perdido el control del factor alimentación; las raciones, suministradas para el conjunto de vacas en lactación, se formulan para valores altos de producción, con independencia de la producción real. En general, son deficitarias en energía en relación con la potencialidad exigida al contenido proteico; en las explotaciones de mayor cuota, se formula en contenido PDIN para una producción superior en 14 litros a la media por vaca en lactación y día. El titular de explotaciones pequeñas y medianas, el único estimulo que recibe, de la administración pública, es el de ampliar o de dejar la actividad. Mientras, el ganadero de las explotaciones mayores, se ve presionado a delegar el control de los factores de producción en los servicios técnicos privados. El modelo de extensión, se hace necesario, para dotar a los ganaderos de un nivel de formación que les permita tomar decisiones, como empresarios, sin delegar el control de la explotación. / From 1980, politics, socials and administrative changes, lead to the gradual disappearance of Agricultural Service of Extension in Catalonia, with the consequent appearance of groups of advising, free from public administration, ones assigning to commercial houses or great enterprises, and others formed by professionals in free exercise. Opposite to argument of those starting activities of dairy cows operations are well covered with the advice received, one considered the hypothesis that the operations of milk cows were needed of an extension model, which can help to detect problems and find by themselves, the solutions. Through a stratified sampling of the dairy cows, one carried out a descriptive study about management of the productive system, and the fulfilment of a knowledge inquiry to the farmer. In the descriptive study, one influenced in the nutritious valuation of the food rations, and about the outstanding aspects of the rationing - type of ration, way of distribution, space by cow in the feeding place, comfort, distribution of drink trough, etc. – Data processing was made with statistics package SAS (2002). It was necessary the previous transformation of the collected information, as much of the description as of the inquiry of knowledge. In theoretic plane, through bibliographic revision, is demonstrated the necessity of one extension model before orientation changes demanded by the agriculture society, in general. Likewise, it is obviously the suitability of the model of extension for the rest of the society. Through analysis result, one stands up that in 70% of dairy cows is not made any type of examination on the economics results, and, only, 26% of the farmers know, approximately, the cost of a litre of milk. In most operations, the framer has lost the control of the feeding factor, and the rations, provided to dairy cows, are formulated for higher values of production, independently of real production. In general, they are deficiencies in energy in relation with the potentiality demanded to the protein content, and those with the more amount of reference (quota), the ration is formulated in content PDIN, average, for a bigger 14 litres production, average by cow in lactation and day. The farmer of small and medium dairy cows, the only stimulus that he receives, is in the possibility of extending or leaving his activity. However, the farmer of dairy cows with more production or quota, must, unavoidably, delegate the control of the production factors to the private service of experts. The extension model appears like necessary, because it helps to trust and to lean in the expert, without delegating theirs functions of decision.

La carpocapsa [Cydia pomonella (L.) (Lepidoptera: Tortricidae)] és una de les plagues més importants dels fruiters de llavor (pereres, pomeres i codonyers) i dels noguers. El seu control és crític per a assolir una producció sostenible i amb qualitat per a l’exportació. La implementació de programes de control d’abast regional de grans àrees ha demostrat ser una estratègia molt efectiva que permet assolir molt bons resultats de control amb nivell de danys baixos i una reducció important en l’ús d’insecticides. En aquestos programes, la recollida, registre i flux de la informació per a la presa de decisions és un factor crític, essent necessari disposar de metodologies fiables des del punt de vista biològic i sostenible, des de l’econòmic. El recompte de les poblacions és un factor clau per a determinar el risc d’atac de la carpocapsa i prendre decisions de control. En aquest context s’avaluaren diferents aspectes de la taxonomia i el monitoreig de C. pomonella, com un caràcter per a la ràpida diferenciació entre mascles i femelles, el comportament i l’eficàcia d’un nou atraient per a l’estimació de les seves poblacions, l’ús de la geoestadística i els sistemes d’informació geogràfica per a la interpretació i el maneig de grans quantitats de dades de captura en trampes, l’efecte del vent en la distribució espacial dels adults i finalment, es proposa un sistema de vigilància d’abast nacional. un sistema de vigilancia a nivel regional. Es determinà que la taca negra present en la part inferior del primer parell d’ales dels mascles de C. pomonella és un caràcter sexual secundari fiable per a la diferenciació de mascles i de femelles capturats en trampes esquerades amb cairomona. Les trampes esquerades amb feromona més cairomona, són més atractives pels mascles i les femelles de carpocapsa que els esquers de cairomona sola i un 50% més atractius pels mascles que els esquers de 1 o 10 mg de feromona, en àrees tractades amb la tècnica de confusió sexual. La geoestadística pot ser una eina valuosa per a avaluar la distribució espacial de carpocapsa en aquestos programes de control i per a implementar models que considerin la delimitació de zones de risc pel control de plagues. L’activitat de vol de carpocapsa durant el mes de novembre (vol de la generació hivernant) té lloc quan la temperatura supera els 15°C i entre les 18:30 i les 02:00 h. No es detectà una influència significativa del vent durant el període esmentat en la distribució espacial de la plaga, per la qual cosa no es recomana una distribució de las trampes amb una separació diferencial segons la direcció. Es determinà que una separació de 200 m entre trampes ofereix informació fiable per la finalitat de vigilància fitosanitaria, amb una reducció propera al 60% en el nombre de trampes en relació a la separació de 100 m actualment en ús. Aquesta separació permetrà, a més, la disminució del cost del sistema de vigilància i monitoreig. En resum, s’avaluaren i desenvoluparen metodologies i eines que faciliten i tornen més eficient el monitoreig i el procés de presa de decisions en el control de C. pomonella en programes de grans àrees tractades amb la tècnica de confusión sexual. / La carpocapsa [Cydia pomonella (L.) (Lepidoptera: Tortricidae)] es una de las plagas principales de los frutales de pepita (peras, manzanas y membrillos) y nogales. Su control es crítico para lograr una producción sustentable y con calidad de exportación. La implementación de programas de control a nivel regional o de grandes áreas ha probado ser una estrategia altamente efectiva que permite lograr muy buenos resultados de control con bajos niveles de daño y una sustancial reducción en el uso de insecticidas. En estos programas, la colecta, registro y flujo de información para la toma de decisiones es un factor crítico, siendo necesario contar con metodologías confiables desde el punto de vista biológico y sustentables desde lo económico. El monitoreo de las poblaciones es un factor clave para determinar el riesgo de ataque de la carpocapsa y tomar decisiones de control. En este contexto se evaluaron diferentes aspectos de la taxonomía y el monitoreo de C. pomonella, como un caracter para la rápida diferenciación de machos y hembras, el comportamiento y eficacia de un nuevo atractivo para su monitoreo, el uso de la geoestadística y los sistemas de información geográfica para la interpretación y manejo de grandes cantidades de datos de captura en trampas, el efecto del viento en la distribución espacial de los adultos y finalmente, se propuso un sistema de vigilancia a nivel regional. Se determinó que la mancha negra presente en la parte inferior del primer par de alas de los machos de C. pomonella es un caracter sexual secundario confiable para la diferenciación de machos y hembras de la especie capturados en trampas que contienen cebos con cairomona. Las trampas cebadas con feromona mas cairomona, son mas atractivas para los machos y hembras de la carpocapsa que los cebos de cairomona sola y un 50% mas atractivas para los machos que los cebos con 1 o 10 mg de feromona, en áreas tratadas con la técnica de confusión sexual. La geoestadística puede ser una herramienta valiosa para evaluar la distribución espacial de la carpocapsa en éstos programas de control e implementar modelos que consideren la delimitación de zonas de riesgo parael control de plagas. La actividad de vuelo de la carpocapsa durante el mes de noviembre (vuelo de la generación invernante) ocurre cuando la temperatura supera los 15°C y entre las 18:30 y las 02:00 h. No se detectó una influencia significativa del viento durante el período mencionado en la distribución espacial de la plaga, por lo que no se recomienda una distribución de las trampas con un distanciamiento diferencial según la dirección considerada. Se determinó que una grilla de 200 m entre trampas ofrece información confiable para los fines de vigilancia fitosanitaria, con una reducción cercana al 60% en el número de trampas respecto a la grilla actualmente en uso de 100 m. Esta grilla además permitirá la disminución del costo del sistema de vigilancia y monitoreo. En resumen, se evaluaron y desarrollaron metodologías y herramientas que facilitan y tornan más eficiente el monitoreo y el proceso de toma de decisiones en el control de C. pomonella en programas de grandes áreas tratadas con la técnica de la confusión sexual. / The codling moth [Cydia pomonella (L.) (Lepidoptera: Tortricidae)] is one of the main pest attacking pome fruits (apples, pears, and quince) and walnuts. Its control is critical in order to obtain a sustainable production and exportable fresh fruit. The implementation of control strategies like areawide programs has proven to be very effective, allowing for a substantial reduction on damaged fruits and on the use of insecticides. Collection, registration and delivery of the information needed for the decision-making process, is a critical factor in these programs, being necessary to use proved and reliable biological and economically sustainable methodologies. Population monitoring is a key factor in order to assess the risk of attack of the codling moth and to decide the application of a control measure. Under this scenario, different aspects of C. pomonella taxonomy and biology were evaluated as long with new analytical tools. Among them, a sexual character for the quick differentiation of sexes, the efficacy of a new lure, the use of geostatistical analysis and Geographical Information Systems aimed to the manage bulk data of trap capture, the effect of the wind on the spatial distribution of adults, and finally a proposal of a regional surveillance system for the pest. As a result it was found that the black spot in the inner side of the forewings of males of C. pomonella is a reliable character for the differentiation of the sexes when they are trapped with lures containing kairomone. Traps lured with codlemone plus kairomone were more attractive to males and females of the codling moth than lures with kairomone alone, and 50% more attractive for males than lures containing 1 or 10 mg of codlemone, when used in orchards permeated with pheromones as a control measure. Geostatistical analysis could be a very valuable tool in order to evaluate de spatial distribution of codling moth in area-wide programs and to implement control strategies with the delimitation of riskareas of action. Adult flight activity during November (peak of overwinter generation flight) takes place when temperatures are above 15°C and from 18:30 to 2:00 h. No significant effect of the wind direction on the spatialdistribution of the pest was observed during this time of the year. In consequence, trap distance in different directions do not need to be modified. A grid with traps set at 200 m from each other, provides reliable information in order to keep an efficient phytosanitary surveillance program. The reduction of almost 60% of the number of traps used today, allows for a marked reduction of monitoring costs. In summary, several methodologies and tools were evaluated with the aim to make more simple and efficient the monitoring and control decision of C. pomonella in area-wide programs treated with mating disruption.

Quan es planteja la possibilitat d'implantació d'un mercat de futurs i opcions sobre bestiar en viu es requereix conèixer les implicacions que comporten i, a més a més, els condicionants de l'entorn per determinar la idoneïtat de la seva implantació.En aquesta investigació, en primer lloc, és realitza una anàlisi dels principals mercats de futurs i opcions sobre bestiar en viu, investigant l'origen i l'evolució que han tingut, les causes que han propiciat la situació actual i, a la vegada, identificant tots els contractes de futurs i opcions sobre bestiar en viu que s'han comercialitzat i que es comecialitzen actualment. En segon lloc, s'analitza l'eficiència dels mercats de futurs sobre bestiar en viu -a partir d'investigacions realitzades, sobretot, als EUA- tot i que el concepte d'eficiència, en aquest context, no ha estat sempre el mateix al llarg dels anys, ja que han variat les situacions socioculturals. Malgrat que en molts estudis s'han arribat a conclusions poc contundents i, en ocasions, contradictòries entre elles, d'acord amb la majoria de les investigacions s'ha trobat que aquests mercats són eficients, tant en l'accepció clàssica com en l'accepció global.Tanmateix, cada un dels aspectes relacionats amb l'eficiència en l'accepció global s'analitzen individualment. És a dir, s'analitza la capacitat de predicció dels preus d'aquests contractes, les implicacions de les estratègies de cobertura de bestiar en viu, la reacció dels preus d'aquests contractes a la nova informació, la integració i la relació dominant-satèl·lit entre els mercats de futurs sobre bestiar en viu i els mercats al comptat, les implicacions del comportament dels operadors d'aquests mercats i, finalment, el problema del lliurament d'aquests contractes.En tercer lloc, s'analitzen les repercussions dels mercats d'opcions sobre contractes de futurs que tenen com a producte subjacent bestiar en viu. En quart lloc, amb els resultats de l'anàlisi de l'eficiència dels mercats de futurs sobre bestiar en viu i de les repercussions de les opcions, s'analitzen els beneficis potencials que podria reportar la implantació d'un mercat d'aquestes característiques en territori català.Tanmateix, els beneficis d'un mercat de futurs i opcions només es poden produir si el mercat té una bona acceptació i els contractes tenen èxit. En cinquè lloc, doncs, s'analitzen les causes dels èxits i fracassos d'aquest tipus de contractes i el procés d'innovació que segueixen aquests mercats. En sisè lloc, s'analitzen els condicionants que es tenen en el territori català per la implantació d'un mercat de futurs sobre bestiar en viu aprofundint, sobretot, els condicionats que fan referència a l'entorn productiu del bestiar: l'emmagatzemabilitat o el procés de formació de preus; la homogeneïtat; la variabilitat de preus; la importància econòmica i la competitivitat del mercat; l'existència de contractes a termini; el risc de Base d'altres contractes; els costos de liquiditat; l'estructura i l'activitat del mercat.Finalment, es fan propostes sobre les característiques que haurien de tenir els contractes de futurs i els contractes d'opcions sobre bestiar en viu, així com sobre les característiques del mercat, en base a totes les anàlisis realitzades, per garantir un bon funcionament i l'èxit dels contractes. / When it is planning the possibility of implantation of one livestock futures and options market, it is necessary to know the implications that they have and, over-more, the condicionants of the territory in order to determine if that implantation is adequate.In this investigation, in the first place, an analysis of the main livestock futures and options markets has been realised, determining the origin and the evolution that they have been, the factors that have contributed to the nowadays situation and also identifying all the futures and options contracts they have been traded.Secondly, it has been analysed the livestock futures markets efficiency, according to investigations realised mostly in the USA. Nevertheless, the efficiency concept, in this context, has changed over the time.Every aspect related to the efficiency has also been analysed. That is to say, the forecasting capacity of these contracts prices, the implications of the hedges strategies, the prices reaction to new information, the integration and the dominant-satellite relationship between the futures and the cash markets, the implications of the operator's behaviour of these markets and, finally, the problem of the delivery of these contracts.In the third place, the repercussions of the options markets over the futures contracts who have as underlying product the livestock have been analysed.Fourthly, based in the results of the efficiency analysis of the futures markets and the repercussions of the options contracts, it has been analysed the potential benefits that could offer the implantation of one of these markets in the catalan territory.Nevertheless, the benefits of one futures and options market only can be obtained if the market has a good acceptance and the contracts have success. So, In the fifth place, it has been analysed the factors that can contribute to the success or failure of these contracts and the innovation process these markets follow.In the sixth place, the condicionants or the catalan territory have been analysed in order to implant a futures and options market, putting an especial interest in the livestock production environment: the storage capacity or the price discovery process, the homogeneity, the price's variability, the importance and the competitiveness of the market, the existence of forward contracts, the Basis risk of other contracts, the liquidity costs, the structure and the activity of the market. Finally, proposals about the appropriate characteristics of the futures and options contracts and also about the market have been presented, based in all the previous analysis, in order to guarantee a good performance and the success of the contracts.

L'objectiu d'aquesta tesi és examinar la mesura en que l'ús i l'estil d'ús dels sistemes de comptabilitat i control de gestió (MACS) per l'alta direcció contribueixen a la consecució dels resultats desitjables de l'organització. En aquesta investigació, el concepte de resultats d'organització s’explica en termes d'innovació de productes i del rendiment financer. Sobre la base de la teoria de contingència, aquesta recerca està organitzada en un compendi de quatre articles. Un treball teòric i tres estudis d'investigació empírica que es desenvolupen a partir de dues enquestes preexistents i una enquesta original creada exclusivament per a aquesta tesi serveixen de base per a les proves d'hipòtesis. L'objectiu de cadascun dels quatre treballs de recerca d'aquesta tesi és el de contribuir a avançar en el coneixement sobre els efectes i mecanismes mitjançant els quals l'ús dels MACS és capaç de facilitar i donar suport a l'èxit de l'organització. Dos treballs de recerca examinaran els resultats d'organització en termes de ‘resultats de la innovació’, mentre que altres dos articles es focalitzen en els resultats organitzatius en termes de ‘rendiment de l'organització’. El primer article en aquesta tesi pretén contribuir a la literatura sobre les palanques de control (levers of control, LOC) (Simons, 1995), investigant les relacions entre la innovació i MACS, posant l'accent en la importància de l'elecció per la qual les MACS es seleccionen pel seu ús interactiu. Utilitzant dades d'enquestes de 57 empreses espanyoles (catalanes) mitjanes, trobem evidència que recolza (1) l'elecció de MACS per a l'ús interactiu s'associa amb la manera d'una empresa de gestió de la innovació (IMM), i (2) el nivell de la innovació de productes està influenciada per si o MACS seleccionat per ús interactiu i IMM comparteix similars models cognitius i si la sofisticació dels continguts d'informació proporcionada pel MACS interactiu respon a la prioritat de les necessitats percebudes en la IMM. Els nostres resultats indiquen, a més, que la similitud en els patrons d'entre IMM i MACS no dóna lloc a un impacte beneficiós en el nivell dels resultats de la innovació, el que suggereix en canvi que pot induir la replicació de les actuals tendències disfuncionals causades pel ‘innovation momentum’. El segon article analitza la influència dels MACS en el desenvolupament d'algunes capacitats clau d'organització relacionades amb els processos d'innovació. Més específicament, aquesta investigació examina l'associació entre diferents formes de control (controls culturals, controls interactius, i controls de diagnòstic) i les capacitats necessàries en la creativitat i les etapes de conversió del procés d'innovació. Examinem aquestes associacions per separat per les empreses emprenedores i conservadores. Utilitzant dades d'enquestes de 120 empreses espanyoles (catalanes) mitjanes i grans, trobem evidència que cada forma de control dins del paquet de control té influències diferents en les diverses etapes del procés d'innovació i que la rellevància i la direcció d'aquestes influències varia entre empreses emprenedores i empreses conservadores. Mitjançant l'associació de formes específiques de control en el paquet de control amb determinats components o etapes del procés d'innovació, els nostres resultats posen de manifest la simultània complementarietat i suplementàries entre les formes específiques de control. El tercer document té com a objectiu revisar com la variable rendiment (‘performance’) ha estat avaluada en l'àrea de la comptabilitat de gestió en recerca basat en la teoria de la contingència i en enquestes, analitzant els diferents criteris que s'han adoptat en la literatura, i proporcionant algunes idees per millorar la mesura de aquesta variable en futures investigacions empíriques basades en enquestes. En primer lloc, el treball identifica un total de 82 articles basats en enquestes, aquestes treballs es van publicar en revistes de comptabilitat més importants del període 1982-2008. En concret, aquest estudi examina a) els problemes de conceptualització que es reflecteixen en les amenaces a la validesa de constructe i b) mesurament. L'article posa de relleu les qüestions que podrien ajudar els investigadors en la selecció entre les opcions disponibles de mesurament de la variable perfomance considerant les seves debilitats i fortaleses. Finalment, un quart treball examina el grau en què l'ús de sistemes estratègics de mesura del rendiment (SPMS) influeix en el desenvolupament organitzatiu a través de la conformació de les agendes estratègiques i les matrius de decisions estratègiques que es deriven dels processos de (re) formulació de l'estratègia. En aquesta recerca hem definit SPMS com a eines de gestió que es caracteritzen per una combinació d'alts nivells de quatre dimensions constitutives (és a dir, la integració de l'estratègia a llarg termini i les metes operacionals, la presència d'indicadors des d'una perspectiva múltiple, la inclusió dels vincles de causa-efecte, i la presència d'una seqüència d'objectius / metes / plans d'acció). S'argumenta que les organitzacions que utilitzen SPMS aconsegueixen un millor rendiment (en comparació amb les empreses que utilitzen altres sistemes de mesurament de l'acompliment, no qualificats com SPMS) i que aquesta millora s'associa no només amb una millor aplicació de les estratègies destinades com s'ha suposat en anteriors empírica investigació, sinó també amb la integralitat dels programes estratègics i les matrius de decisions estratègiques obtingudes en els processos de (re) formulació d'estratègies. Els resultats de les proves d'un model estructural utilitzant regressions de mínims quadrats parcials (PLS) en dades d'arxiu i enquesta recollits de directors generals de 279 empreses espanyoles (catalanes) mitjanes i grans donen suport a favor de la hipòtesi que suggereix que a) l'efecte positiu de l'ús de SPMS en l’èxit de l'organització està mediada per l'amplitud de la matriu de decisions estratègiques (és a dir, varietat i el nombre de decisions) que resulten dels processos de (re) formulació de l'estratègia, i que (b) més gran és el dinamisme del medi ambient, més positiu l'efecte de l'amplitud de la matriu de decisió estratègica sobre el rendiment organitzatiu. / The purpose of this thesis is to examine the extent to which the usage and style-of-use of management accounting and control systems (MACS) by senior management contribute to the achievement of desirable organisational outcomes. In this research, organizational outcome is conceptualised in terms of product innovation and financial performance. Based on contingency theory, this research is organised in a compendium of four articles. A theoretical paper and three empirical research studies that rely on two pre-existent surveys and an original survey exclusively developed for this dissertation are bases for hypotheses testing. The aim of each of the four research pieces of this thesis is the one of contributing to advance our knowledge on the effects and means by which the use of MACS is capable of enabling and supporting organisational success. Two research papers examine organizational outcome in terms of ‘innovation outputs’, whereas other two articles concentrate on the organisational outcome in terms of ‘organisational performance’. The first paper in this dissertation aims to contribute to the recent levers of control (LOC) (Simons, 1995) literature on the relationships between innovation and MACS by emphasizing the importance of the choice by which individual MACS are selected for interactive use. Using a pre-existing survey collected from 57 medium-sized Spanish firms, we find evidence supporting (1) the choice of individual MACS selected for interactive use is associated with a firm’s innovation management mode (IMM), and (2) the level of product innovation output is influenced by whether or not IMM and interactive MACS feature similar cognitive models and whether the sophistication of the information contents provided by the interactive MACS responds to the priority needs perceived in the IMM. Our findings further indicate that similarity in patterns between IMM and MACS does not lead to a beneficial impact on the level of innovation outcomes, suggesting instead that it may induce the replication of existing dysfunctional trends caused by innovation momentum. The second paper examines the influence of MACS on the development of some key organisational capabilities related to innovation processes. More specifically, this research examines the associations between different forms of control (cultural controls, interactive controls, diagnostic controls) and the capabilities required in the creativity and conversion ability stages of the innovation process. We examine these associations separately for entrepreneurial and conservative firms. Using survey data collected from 120 medium and large Spanish companies, we find evidence supporting that each form of control within the control package has diverse influences on the different stages of the innovation process and that the significance and direction of these influences varies between entrepreneurial and conservative firms. By associating specific forms of control within the control package with specific components or stages of the innovation process, our results highlight the simultaneous complementarities and supplementarities between specific forms of control. The third paper aims to review how the construct ‘performance’ has been assessed in prior contingency-grounded, survey-based management accounting and control systems research, to analyse the alternative approaches that have been adopted in the literature, and to provide some insights for enhancing the assessment of performance in future survey-based empirical research. First, the paper identifies a total of 82 survey-based, contingency-grounded papers published in top accounting journals in the period 1982-2008 where performance was used as a variable of analysis. Specifically, this study examines the problems of a) conceptualization that are reflected on threats to construct validity and b) measurement. The article emphasizes issues that could assist researchers in selecting between the various available choices of performance measurement by considering their respective weaknesses and strengths. Finally, a fourth paper examines the extent to which the use of Strategic Performance Measurement Systems (SPMS) influences organisational performance through the shaping of the strategic agendas and the strategic decision arrays that result from strategy (re)formulation processes. In this research we defined SPMS as management tools that are characterised by a combination of high levels of four constitutive dimensions (i.e. the integration of long-term strategy and operational goals, the presence of multi-perspective metrics, the inclusion of cause-effect linkages, and the presence of a sequence goals/targets/action plans). We argue that organisations that use SPMS achieve enhanced performance (in comparison with those firms that use other performance measurement systems not qualified as SPMS) and that this enhancement is associated not only with a better implementation of intended strategies as it has been assumed in previous empirical research, but also with the comprehensiveness of the strategic agendas and strategic decision arrays obtained in the processes of (re)formulation of intended strategies. Results from tests of a structural model using Partial Least Squares (PLS) regressions on archival and survey data collected from Chief Executive Officers of 279 medium and large Spanish companies provide support in favour of hypotheses suggesting that a) the positive effect of the use of SPMS on organisational performance is mediated by the comprehensiveness of the strategic decision array (i.e. variety and number of decisions) that result from strategy (re)formulation processes; and that (b) the greater the environmental dynamism, the more positive the effect of the comprehensiveness of the strategic decision array on organisational performance. / El objetivo de esta tesis es examinar en qué medida la utilización y el estilo de uso de los sistemas de contabilidad y control de gestión (MACS) por la alta dirección contribuyen a la consecución de resultados deseados por la organización. En esta investigación, los resultados de la organización se conceptualizan en términos de innovación de productos y rendimiento financiero. Esta investigación está organizada en un compendio de cuatro artículos sobre la base de la teoría de la contingencia. Un trabajo teórico y tres estudios de investigación empírica, que se apoyan en dos encuestas pre-existentes y una encuesta original desarrollada exclusivamente para esta tesis, son las bases para las pruebas de hipótesis. El objetivo de cada uno de los cuatro trabajos de investigación de la tesis es el de contribuir al avance del conocimiento sobre los efectos y mecanismos mediante los cuales el uso de los MACS es capaz de facilitar y apoyar el éxito de la organización. Dos trabajos de investigación examinan los resultados de la organización en términos de ‘resultados de la innovación’, mientras que otros dos artículos se concentran en los resultados organizativos en términos de ‘rendimientos financieros’. El primer artículo en esta tesis pretende contribuir a la literatura sobre las palancas de control (levers of control, LOC) (Simons, 1995), investigando las relaciones entre la innovación y MACS, con especial atención a la importancia de la elección por la cual específicos MACS se seleccionan para un uso interactivo. Utilizando una encuesta pre-existente recogida entre 57 empresas españolas de tamaño mediano, encontramos evidencia que (1) la elección de un MACS específico para el uso interactivo está relacionada con el modo de gestión de la innovación (IMM) de una empresa, y (2) el nivel de innovación en productos está influenciada por si el uso interactivo del MACS comparte característica y modelos cognitivos similares y si la sofisticación de los contenidos de información proporcionada por el MACS interactivo responde a la prioridad de las necesidades percibidas por el IMM. Nuestros resultados indican además que la similitud en los patrones entre IMM y MACS no da lugar a un impacto beneficioso en los resultados de la innovación, lo que sugiere en cambio que esta similitud en los patrones puede inducir a la replicación de las actuales tendencias disfuncionales causadas por el ‘innovation momentum’. El segundo artículo analiza la influencia de los MACS en el desarrollo de algunas capacidades claves de la organización relacionadas con los procesos de innovación. Más específicamente, esta investigación examina la asociación entre diferentes formas de control (controles culturales, controles interactivos, y controles diagnósticos) y las capacidades necesarias en la creatividad y conversión en el proceso de innovación. Examinamos estas asociaciones por separado para las empresas emprendedoras y conservadoras. Utilizando datos de encuesta realizada entre 120 empresas españolas medianas y grandes, encontramos evidencia de que cada forma de control dentro del paquete de control tiene influencias diversas en las diferentes etapas del proceso de innovación y que la importancia y la dirección de estas influencias varía entre empresas emprendedoras y conservadoras. Mediante la asociación de formas específicas de control en el paquete de control con determinados componentes o etapas del proceso de innovación, nuestros resultados ponen de manifiesto la simultánea complementariedad y suplementariedad entre las formas específicas de control. El tercer artículo pretende revisar cómo el constructo performance ha sido utilizado por estudios previos en el área de la contabilidad de gestión basados en la teoría de la contingencia y en encuestas, analizando los distintos criterios que se han adoptado en la literatura, y proponiendo algunas ideas para mejorar la calidad de futuras investigaciones empíricas basadas en encuestas y que utilizan la variable performance. En primer lugar, el trabajo identifica un total de 82 artículos basados en encuestas, publicados en las revistas de contabilidad más importantes en el periodo comprendido entre 1982-2008 cuyo constructo performance se utiliza como una variable de análisis. En concreto, este estudio examina a) los problemas de conceptualización que se reflejan en las amenazas a la validez del constructo y b) problemas de medición. El artículo pone en relieve las cuestiones que podrían ayudar a los investigadores en la selección entre las opciones disponibles de medición de la variable performance considerando sus debilidades y fortalezas. Por último, un cuarto estudio en esta tesis examina el grado en que el uso de los Sistemas Estratégico de Medición de Desempeño (SPMS) influye en el rendimiento organizacional a través de la ordenación de las agendas y decisiones estratégicas que se derivan de los procesos de (re)formulación de la estrategia organizacional. En esta investigación hemos definido SPMS como herramientas de gestión que se caracterizan por una combinación de altos niveles de cuatro dimensiones constitutivas (es decir, la integración de la estrategia a largo plazo y las metas operacionales, la presencia de indicadores desde una perspectiva múltiple, la inclusión de los vínculos de causa-efecto, y la presencia de una secuencia de objetivos / metas / planes de acción). En este trabalho se argumenta que las organizaciones que utilizan SPMS logran un mejor rendimiento (en comparación con las empresas que utilizan otros sistemas de medición del desempeño no calificados como SPMS) y que esta mejora se asocia no sólo con una mejor aplicación de las estrategias destinadas como se ha supuesto en investigaciones empíricas anteriores, sino también con la ordenación de las agendas estratégicas y las decisiones estratégicas obtenidas en los procesos de (re) formulación de estrategias. Los resultados de las pruebas de un modelo estructural utilizando regresiones mediante mínimos cuadrados parciales (PLS) en datos de encuesta recogidos entre directores generales de 279 empresas españolas medianas y grandes apoyan la hipótesis que sugiere que a) el efecto positivo del uso de SPMS en el rendimiento de la organización está mediada por la amplitud de la matriz de decisiones estratégicas (es decir, variedad y el número de decisiones) que resultan de los procesos de (re) formulación de la estrategia, y que b) cuanto mayor es el dinamismo del ambiente, más positivo el efecto de la amplitud de la matriz de decisión estratégica sobre el rendimiento organizacional.

La industria de las aves de corral utiliza carotenoides para mejorar la pigmentación de productos, tales como pollos y huevos, en parte, para satisfacer las preferencias del consumidor por la pigmentación de la piel de pollo y de la yema en tonos anaranjados. Las materias primas utilizadas en las formulaciones de alimentos de pollos y gallinas no son capaces de proporcionar cantidades suficientes de carotenoides para alcanzar la pigmentación de la piel y de la yema suficiente para satisfacer las demandas de los consumidores. Por lo tanto, la industria avícola utiliza pigmentos como aditivos para piensos. Estos pueden ser de origen natural o sintético y en las proporciones adecuadas de los ingredientes clave se puede alcanzar el color deseado. A partir del maíz blanco de Sudáfrica M37W carente de carotenoides en la UdL se ha creado por ingeniería genética una variedad (M37W Ph3) que acumula altos niveles de β-caroteno, licopeno, luteína α- criptoxantina y zeaxantina. M37W Ph3 se ha utilizado en este estudio para probar la hipótesis de que el maíz fortificado genéticamente puede suministrar los aditivos de color en la alimentación en una forma biodisponible. En los experimentos descritos en esta tesis hemos observado efectos significativos en términos de pigmentación en la piel, la carne de pechuga y muslo, crestas, patas, grasa y otros órganos en los animales criados con dietas suplementadas con maíz fortificado. No se observaron efectos negativos sobre la salud de los pollos alimentados con cualquiera de las dietas experimentales. Los hígados de las aves alimentadas con la dieta rica en carotenoides acumulan casi el doble de la cantidad de retinol en comparación con los de la dieta control. La bolsa de Fabricio, que normalmente se atrofia a medida que avanza la edad de los animales fue mayor en los animales criados con el maíz M37W-Ph3. También se deseó determinar si los animales criados con una dieta alta en carotenoides podrían ser protegidos en todo o en parte, después de la infección con Eimeria tenella, un parásito que causa coccidiosis. Curiosamente se observó una disminución significativa de la excreción de ooquistes de coccidios en las heces. Esto fue concomitante con una disminución en la gravedad de la dermatitis plantar y las lesiones ulcerosas digitales posteriores al desafío de E. tenella. / La indústria avícola utilitza carotenoides per millorar la pigmentació de productes, com ara pollastres i ous, en part, per satisfer les preferències del consumidor per la pigmentació de la pell de pollastre i del rovell en tons ataronjats. Les matèries primeres utilitzades en les formulacions d'aliments de pollastres i gallines no són capaços de proporcionar quantitats suficients de carotenoides per assolir la pigmentació de la pell i del rovell suficient per satisfer les demandes dels consumidors. Per tant, la indústria avícola utilitza pigments com a additius per a pinsos. Aquests poden ser d'origen natural o sintètic i en les proporcions adequades dels ingredients clau es pot aconseguir el color desitjat. A partir del blat de moro blanc de Sud-àfrica M37W sense carotenoides a la UdL s'ha creat per enginyeria genètica una varietat (M37W Ph3) que acumula alts nivells de β- carotè, licopè, luteïna α-criptoxantina i zeaxantina. M37W Ph3 s'ha utilitzat en aquest estudi per provar la hipòtesi que el blat de moro fortificat genèticament pot subministrar els additius de color a l'alimentació en una forma biodisponible. En els experiments descrits en aquesta tesi hem observat efectes significatius en termes de pigmentació a la pell, la carn de pit i cuixa, crestes, potes, greix i altres òrgans en els animals criats amb dietes suplementades amb blat de moro fortificat. No es van observar efectes negatius sobre la salut dels pollastres alimentats amb qualsevol de les dietes experimentals. Els fetges de les aus alimentades amb la dieta rica en carotenoides acumulen gairebé el doble de la quantitat de retinol en comparació amb els de la dieta control. La borsa de Fabricio, que normalment degenera a mesura que avança l'edat dels animals va ser més gran en els animals criats amb el blat de moro M37W-Ph3. També es va desitjar determinar si els animals criats amb una dieta alta en carotenoides podrien ser protegits en tot o en part, després de la infecció amb Eimeria tenella, un paràsit que causa coccidiosi. Curiosament es va observar una disminució significativa de l'excreció d'ooquists de coccidis en la femta. Aquest va ser concomitant amb una disminució en la gravetat de la dermatitis plantar i les lesions ulceroses digitals posteriors al desafiament d'E tenella. / The poultry industry utilizes carotenoids to enhance the pigmentation of products such as chickens and eggs in part to satisfy consumer preferences for yellow chicken skin and orange yolk pigmentation. The raw materials used in poultry feed formulations are unable to provide sufficient amounts of carotenoids to achieve the skin and yolk pigmentation levels to meet consumers’ demands. Therefore, the poultry industry uses pigments as feed additives. These can be of natural origin or synthetic and in the appropriate proportions of key ingredients the desired color can be achieved. The South African white maize inbred M37W is devoid of carotenoids but a genetically engineered derivative, created at the UdL (M37W-Ph3) accumulates high levels of β-carotene, lycopene, lutein α-cryptoxanthin and zeaxanthin. M37W-Ph3 has been used in this study to test the hypothesis that genetically fortified maize can supply the feed color additives in a bioavailable form. . In the experiments described in this thesis we observed dramatic effects in terms of the pigmentation in the skin, breast and thigh meat, crests, shanks, fat and other organs in animals reared on supplemented diets with the biofortified maize. No negative effects on the health of the chickens fed on any of the experimental diets were observed. The livers of birds fed on the high-carotenoid diet accumulated nearly double the amount of retinol compared to those on the control diet. The Bursa of Fabricius which normally degenerates as the animal matures was bigger in animals reared on the biofortified M37W-Ph3 maize. We also wished to ascertain if animals reared on the high carotenoid diet might be protected fully or in part following infection with Eimeria tenella, a causal parasite for coccidiocis. Interestingly a significant decrease of coccidia oocysts excretion in the feces was observed. This was concomitant with a decrease in the severity of foot pad dermatitis and digital ulcer lesions following the E. tenella challenge.

La tesis "Electronic Commerce of Services" presentada por Silvia Llorente Viejo realiza un estudio de los diferentes componentes presentes en el comercio electrónico de servicios. En esta tesis se presentan los diversos aspectos presentes en el comercio electrónico, tanto de productos como de servicios, especialmente las fases que lo forman y consideraciones sobre participantes que se pueden encontrar en cada uno. Para el caso de los e servicios, se realiza una descripción completa de sus características. A partir del estudio de los e servicios, se ha definido una metodología para su descripción. El objetivo de dicha metodología es el de facilitar el desarrollo de sistemas que ofrezcan e servicios, independientemente del propósito final de los mismos. Finalmente, y con el propósito de demostrar la aplicabilidad de la metodología presentada, se describen dos tipos de servicios, los servicios legales y administrativos y el servicio de edición conjunta.

Debates on the creation and management of tourism destinations have increased during the last decades. This dissertation endeavours to contribute to the literature on tourism destinations planning and governance, with special emphasis on border areas. The objectives of this research presented under the modality of 'Thesis per articles' are: 1) to develop a methodology that can help in identifying consumption pattern-based tourism areas of high potential within larger areas such as regions, states, countries, and specifically in cross-border regions; and 2) to deepen in the knowledge about factors that hinder or foster tourism cross-border cooperation. This dissertation relates tourism geographies with tourism management, to cast interesting results which can be followed by further investigations. A number of issues are addressed in each chapter as conclusions / Els debats sobre la configuració i la organització de les destinacions turístiques s'han incrementat en les últimes dècades. Aquesta Tesi pretén contribuir a la literatura sobre la governança del turisme i la planificació de les destinacions, amb especial èmfasi en les zones frontereres. Els objectius d'aquesta Tesi presentada en la modalitat de 'Tesi per articles' són: 1) desenvolupar una metodologia que ajudi en la identificació de les zones turístiques basades en patrons de consum turístic amb un elevat potencial dins d’àrees més grans, com regions, estats, països, i específicament en regions transfrontereres; i 2) aprofundir en el coneixement dels factors que obstaculitzen o fomenten el desenvolupament del turisme i la cooperació transfronterera. Aquesta Tesi relaciona la geografia del turisme amb la governança del turisme, per contribuir amb resultats interessants que poden ser continuats per futures investigacions. En cada capítol s'enumeren una sèrie de qüestions a mode de conclusions rellevants

Aquesta tesi es va plantejar per obtenir informació sobre l'efecte de l'edat al deslletament i la suplementació durant la lactació, sobre els rendiments tècnic-econòmics de vedells en condicions de producció mediterrànies. Es van estudiar, les pautes de creixement i desenvolupament dels vedells durant la lactació y l'engreix, les característiques de la canal i la carn, els resultats econòmics, la resposta fisiològica al deslletament i la reactividad enfront d'humans. L'Assaig 1 es va dur a terme amb vedells de raça PM nascuts a la primavera, deslletats amb 90 (precoç) o 180 dies (tradicional), aquests últims pastaren en ports de muntanya durant l'estiu (90 a 180 d). L'edat al deslletament va modificar les pautes de creixement, ja que entre deslletaments, els vedells deslletats precoçment van presentar un guany de pes mès alt mentre que des de 180 d al sacrifici els vedells deslletats tradicionalment van mostrar creixement compensador, arribant al mateix pes al sacrifici. El deslletament precoç va millorar el rendiment canal però va allargar la durada del engreix i va incrementar la ingestió total de pinso i per tant, els costos d'alimentació. En l'Assaig 2, es va avaluar l'efecte de la suplementació del vedell durant la lactació (amb vs. sense) en vedells nascuts a la tardor, de raça PM, deslletats precoç (90 d) i tradicionalment (150 d). La suplementació va millorar el guany de pes del vedells deslletats tradicionalment durant la lactació però no el dels vedells deslletats precoçment. El rendimient en la finalització (d 150-sacrifici) no es va veure afectat per cap dels efectes. El deslletament precoç va millorar el rendiment canal. La suplementació en els vedells deslletats tradicionalment va reduir la durada del engreix i va millorar el marge economic. Els vedells deslletats tradicionalment i sense suplementació van ser els quals menor marge econòmic van obtenir. En l'Assaig 3, es van utilitzar vedells deslletats precoç i tradicionalment de les races PM i Pi nascuts a la tardor. L'edat al deslletament únicament va modificar el guany de pes en el període entre deslletaments. No va modificar el marge econòmic. Pel que fa a l'efecte de la raça, els vedells de raça PM van presentar un major pes al dia 90 i 150 que els de raça Pi. Durant la finalització, els rendiments van ser similars. No obstant això, la raça va afectar a les característiques de la canal, sent millors les de la raça Pi, i a algunes característiques de la carn, i al marge econòmic, que va ser superior per a la raça Pi. En l'Assaig 4, es va estudiar en els mateixos vedells de l'Assaig 3 la resposta fisiològica a l'estrès i la por enfront d'humans. Mentre que l'edat al deslletament no va tenir efectes importants en la resposta a l'estrès, la raça si va influir al ser els vedells de raça Pi més reactius a l'estrès produït pel deslletament i a la presència humana.Aquests resultats dels efectes dels diferents manejos del vedell (edat al deslletament i suplementació) proporcionen les bases tècniques per a la presa de decisions en l'explotació de boví de carn, per a adaptar-se a situacions canviants de mercat. / En la presente Tesis se han analizado los efectos de la edad al destete y la suplementación de concentrado al ternero durante la lactación sobre los rendimientos técnico-económicos de terneros en condiciones de producción mediterráneas. Se estudiaron las pautas de crecimiento y desarrollo de los terneros durante la lactación y el cebo intensivo, y las características de la canal y de la carne. También se evaluó la respuesta fisiológica al destete y la reactividad frente a humanos, y, por último, se analizaron los resultados económicos derivados de las diferentes estrategias de manejo.En el Ensayo 1 se analizó el efecto del destete precoz (90d) o tradicional (180d) en terneros de raza Parda de Montaña (PM) nacidos en primavera. Entre destetes (90-180d), los terneros destetados precozmente presentaron mayores ganancias de peso en cebo que los destetados tradicionalmente, que pastaron junto a sus madres en puertos de montaña. Estos, sin embargo, experimentaron un crecimiento compensador desde 180d al sacrificio, alcanzando el mismo peso al sacrificio a la misma edad. El destete precoz mejoró el rendimiento canal, aunque motivó un mayor consumo de pienso total, debido a la mayor duración de la fase de cebo intensivo, y por lo tanto mayores costes de alimentación que en los terneros destetados tradicionalmente.En el Ensayo 2 se evaluó el efecto de la edad al destete (90 vs. 150 d) y la suplementación del ternero durante la lactación (con vs. sin) en terneros de raza PM nacidos en otoño. La suplementación afectó a las ganancias de peso previas al destete en los terneros destetados tradicionalmente, pero no a las de los destetados precozmente. El rendimiento en la finalización (150d-sacrificio) no se vio afectado por ninguno de los efectos evaluados. Sin embargo, el destete precoz mejoró el rendimiento canal, mientras que la suplementación en los terneros destetados tradicionalmente redujo la duración de la fase de finalización y mejoró los resultados económicos. Los terneros destetados tradicionalmente sin suplementación generaron el margen económico más bajo.En el Ensayo 3 se estudió el efecto de la edad al destete (90 vs. 150 d) y la raza (PM y Pirenaica, Pi) en terneros nacidos en otoño. El destete precoz mejoró la ganancia de peso en el periodo entre destetes y la conformación de la canal, aunque no afectó al margen económico. Con respecto al efecto de la raza, los terneros de raza PM presentaron mayor peso a d 90 y 150 que los de raza Pi. Durante la fase de finalización, los rendimientos globales fueron similares, pero al sacrificio la raza Pi presentó una calidad de la canal superior, que generó un mayor margen económico que la raza PM.En el Ensayo 4 se estudiaron en los mismos terneros del Ensayo 3 la respuesta fisiológica al estrés y la reactividad frente a humanos. Mientras que la edad al destete no tuvo efectos importantes en la respuesta al estrés, la raza sí influyó, al ser los terneros de raza Pi más reactivos al estrés producido por el destete y también a la presencia humana.Los resultados obtenidos en este trabajo proporcionan las bases técnicas para la toma de decisiones en las explotaciones de vacuno de carne, con el objeto de adaptarse mejor a situaciones cambiantes de mercado. / The objective of this thesis was to assess the effect of early weaning and concentrate feeding during the pre-weaning period on calf performance during lactation and fattening in Mediterranean conditions. Calf growth, carcass and meat quality, economic performance and the physiological response to weaning and fear to humans were studied. In Experiment 1, Parda de Montaña (PM) spring-born calves were either early (EW, 90 d of age) or normal weaned (NW, 180 d of age). From day 90 to 180, NW calves were turned out with their dams to high mountain pastures. Age at weaning modified growth paths, because EW calves gained faster between weaning dates, but during the finishing phase NW calves showed compensatory growth, and reached similar weight at slaughter at the same age. On the other hand, early weaning improved the dressing percentage, although it increased the length of the feedlot phase and total concentrate intake, with a concomitant increase of feeding costs. In Experiment 2, the effect of age at weaning (EW, d90, vs. TW, 150 d) and pre-weaning concentrate feeding (supplemented vs. non supplemented) was evaluated in PM autumn-born calves. Pre-weaning concentrate feeding increased weight gains of TW calves during lactation but not those of EW calves. Overall performance in the finishing phase (150-slaughter) was not affected by any effects. However, early weaning increased the dressing percentage whereas pre-weaning concentrate feeding shortened the length of the finishing phase and increased the economic margin. Non-supplemented, TW calves had the lowest economic margin.In Experiment 3, the effect of age at weaning and breed were studied in autumn-born PM and Pirenaica (Pi) calves, that were either early (d 90) or traditionally weaned (d 150). Age at weaning improved weight gains between weaning dates, and carcass conformation score, but it did not affect the economic margin. Concerning the breed effect, PM calves were heavier at 90 and 150 d. However, overall performance in the finishing period did not differ between breeds. On the other hand, carcass quality and some meat characteristics were affected by the breed, with Pi calves presenting better carcass quality, which led to a higher economic margin. In Experiment 4, PM and Pi calves involved in Experiment 3 were used to study the stress response of calves to weaning and their reactions to humans. Age at weaning had no major effects on the stress response to weaning or fear to humans. On the other hand, Pi calves were more reactive than PM calves to the stress of weaning and human presence.The technical and economical results obtained with the different management strategies (age at weaning and pre-weaning concentrate feeding) tested in this thesis can provide technical basis to help the beef cattle farmer in decision-making, in order to adapt farm management to changing conditions.