• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 106
  • 62
  • 34
  • 3
  • 1
  • Tagged with
  • 206
  • 157
  • 112
  • 112
  • 111
  • 111
  • 110
  • 109
  • 109
  • 108
  • 108
  • 108
  • 108
  • 56
  • 56
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
41

Mass unemployment in Spain (1959-2014): productive and commercial problems of a peripheral economy in global capitalism

Portella Carbó, Ferran 18 December 2015 (has links)
The thesis studies one of the main problems in Spain: mass unemployment. It is not a short-term problem, but a structural feature of the Spanish socio-economic system since at least the end of the 1970s, which remains unresolved. We argue that the fundamental cause of this mass unemployment lies in the deficient Spanish productive system and its peripheral integration into European and global capitalism. This is most apparent in the collapse of the Francoist economic regime and the crisis of the democratic Transition, when the unemployment rate shot up to 21%. This legacy endures, chiefly, because the mentioned causes persist, which in addition impose the “external constraint” on economic growth and employment. The process is as follows: 1) when the economy grows and generates employment, imports increase faster than imports and far exceed them; 2) typically, the deficit has to be financed by some sort of foreign indebtedness, until 3) the capacity to pay these liabilities is called into question and difficulties in accessing external finance arise. All of this forces or compounds a more or less traumatic contraction of domestic demand to bring external deficits down to the level for which they can obtain foreign finance. So it happened in the developments leading to the Stabilisation Plan (1959) and through the crisis of the democratic Transition (1977-1985), the accelerated integration into the European Union (1986-1993) and the millennial boom leading to the current crisis. Besides, international trade relations also impact domestic employment when foreign finance does not falter. Between 1995 and 2007, the number of hours worked in Spain increased by 44%. Out of this rise, we prove that the vast majority (41.3 percentage points) corresponds to “Domestic Effects” and 2.7 to “Foreign Effects”. Therefore, Spanish employment benefited from international trade despite the huge trade deficits. Nonetheless, we also show that these trade relations, the Spanish productive model and the economic growth rates above those of the main trade partners implied an increasing accumulation of foreign debt. The effects of these changes in international competitiveness were negligible and, contrary to conventional opinion, more beneficial to Spain than to Germany, France and Italy. Catalysed by Global Financial Crisis, by 2008 it became apparent both the private and foreign over-indebtedness, which were two sides of the same coin. This prevented the reproduction of the growth model. As a consequence, and given the “austeritarian” stance of the Eurozone’s, Spain operates again, de facto, under the external constraint, which hinders the viability of policies for a return to growth as a sustainable remedy for mass unemployment. The thesis also provides theoretical and methodological contributions to the field of macroeconomics and suggests broad policy recommendations. / La tesi estudia un dels principals problemes d’Espanya: l’atur de masses. No és un problema conjuntural, sinó una característica estructural del sistema soci-econòmic espanyol com a mínim des de finals dels anys 1970, que no s’ha resolt mai. Argumentem que la causa principal d’aquest atur de masses resideix en la deficient estructura productiva espanyola i la seva integració perifèrica en el capitalisme europeu i global. Això és especialment evident en el col·lapse del sistema econòmic franquista i la crisi de la Transició a la democràcia (1977—1985), quan es va disparar la taxa d’atur fins al 21%. Aquest llegat perdura, sobretot, perquè també ho fan les causes esmentades, que a més imposen la “restricció externa” al creixement econòmic i de l’ocupació. El procés és el següent: 1) quan l’economia creix i genera ocupació, les importacions creixen més i superen de llarg les exportacions; 2) el dèficit típicament s’ha de finançar amb alguna forma d’endeutament extern, fins que 3) la capacitat de pagament d’aquest passiu és qüestionada i sorgeixen dificultats per seguir accedint al finançament extern. Això força o agreuja una contracció de la demanda domèstica més o menys traumàtica per reduir els dèficits fins al nivell que poden obtenir finançament. Així es comprova en la trajectòria que va conduir al Pla d’Estabilització (1959), durant la crisi de la Transició democràtica (1977—1985), amb l’accelerada integració a la Unió Europea (1986—1993) i l’expansió que desemboca en la crisi actual. Però les relacions comercials també afecten l’ocupació domèstica quan el finançament extern no escasseja. Comprovem que de l’augment del 44% de les hores treballades a Espanya entre el 1995 i 2007, la immensa majoria (41,3 punts percentuals) correspon a ‘efectes domèstics’ i 2,7 a ‘efectes externs’. Així, l’ocupació espanyola es va veure directament beneficiada per les relacions comercials amb l’exterior tot i l’enorme dèficit comercial. Ara bé, també mostrem que aquestes mateixes relacions, model productiu i taxes de creixement econòmic per sobre dels nostres socis comercials van comportar l’acumulació creixent de deute extern. L’efecte dels canvis en la competitivitat internacional va ser molt menor i, contràriament al discurs dominant, més beneficiosos per Espanya que per Alemanya, França i Itàlia. Amb l’esclat de la crisi financera global es va evidenciar tant el sobreendeutament privat com l’exterior, que eren dues cares de la mateixa moneda. Això va impedir reproduir el patró de creixement. En conseqüència, i ateses les polítiques “d’austeritat” de l’Eurozona, Espanya opera un cop més, de facto, sota la restricció externa, que dificulta la viabilitat de les polítiques necessàries per un retorn al creixement com a remei contra l’atur massiu. La tesi també fa contribucions teòriques i metodològiques a la macroeconomia i proposa línies de política econòmica.
42

Patentes en México en la época de la industrialización por sustitución de importaciones

Campa Navarro, Juan Ignacio 04 February 2016 (has links)
La tesis doctoral presente tiene como propósito revisar y determinar el papel que tuvo la tecnología en el desarrollo económico de México durante un proceso de industrialización expansiva y acelerado identificado como industrialización por sustitución de importaciones o ISI entre 1940 y 1970. Esto se hace, primero, descifrando la estructura, evolución e implicaciones del régimen de patentes nacional y segundo, analizando los patrones de distribución y tendencias de la actividad de patentamiento, a un cierto nivel, considerados elementos centrales del proceso de desarrollo tecnológico nacional. Los resultados obtenidos de la investigación muestran que el desarrollo tecnológico observado en el país fue un proceso que se caracterizó por ejecutar un régimen de patentes que no propendió por incentivar de manera intensa el proceso de patentamiento y el impulso de las actividades tecnológicas dentro del territorio nacional. Por otra parte, la evolución y relaciones del patentamiento con los sectores económicos, en específico del sector industrial manufacturero, muestran que el desarrollo tecnológico mexicano durante la ISI se caracterizó por dependiente acentuadamente de las capacidades tecnológicas del extranjero, concentrado en unas cuantas industrias dominadas también por los acervos tecnológicos de origen exterior, y por un ser proceso relativamente poco dinámico que no respondió intensivamente a los incentivos económicos del proceso de industrialización reflejando una rotación tecnológica lenta. Se concluye entonces con base a lo anterior que durante el régimen de industrialización proteccionista no se propendió por estimular un desarrollo tecnológico en el país relativamente autónomo, ampliamente difundido y dinámico. Lo cual apoya una serie de proposiciones señaladas en la literatura secundaria de que dada la naturaleza precaria de la política de industrialización por sustitución de importaciones los incentivos que ésta estableció no fueron suficientes y eficaces para revertir el tipo de desarrollo tecnológico que se había gestado y reciclado en el país en etapas históricas previas. / This doctoral thesis aims to review and examine the role of technology in the economic development of Mexico during a broad and accelerating process of industrialization, commonly known as import substituting industrialization, between 1940 and 1970. First, it examines the structure, evolution, and consequences of the national patent regime. Second, it analyzes patterns in the trends and distribution of patenting activity, considered as central elements in national technological development. The results of this investigation demonstrate that Mexico’s technological development was characterized by a patent regime that did not incentivize either an intense process of patenting or technological activities within the national territory. Furthermore, patterns of patenting activity and its relation with economic indicators, by sector, show that Mexican technological development during the import substituting era was characterized by a deep dependence on foreign technological capabilities, concentrated in a handful of industries. Mexican technological development demonstrated low levels of dynamism and did not respond to the economic incentives generated by industrial growth, reflecting a slow technological cycle. It is concluded that the protectionist industrialization regime did not stimulate a process of autonomous, broad, and dynamic technological development in the country. This supports a series of propositions in the secondary literature that assert that, given the precarious nature of import substitution policies, the resulting incentives were insufficient to overcome the type of technological development that had originated in earlier historical eras.
43

Estrategias reproductivas de dos especies de frutos secos: almendro y nogal

Martín Hurtado, Irene 18 December 2012 (has links)
L'ametller i la noguera són dues espècies de fruits secs de gran importància a Espanya amb una biologia floral molt diferent.En aquest treball s'ha estudiat la possible influència del tipus de pol•linització (autopol•linització o pol•linització creuada) en 5 varietats autocompatibles d'ametller i 1 de noguera. Els estudis realitzats s'han centrat en l'observació del creixement dels tubs pol•línics, els percentatges de quallat, diferents característiques del fruit: (rendiment en gra, pes, longitud, amplada i gruix)y el nivell de creuament. S'han utilitzat marcadors isoenzims i microsatèl•lits, per determinar la procedència dels fruits analitzats.Els resultats obtinguts en els assajos del creixement dels tubs pol•línics, de quallat i característiques del fruit, no permeten generalitzar sobre la influència del tipus de pol•linització en aquests aspectes.En les 2 plantacions d'ametller i en 2 plantacions de noguera, la majoria de fruits procedien de flors autopol•linitzades. A la tercera plantació de noguera, la més jove, s'ha observat un major percentatge de nous procedents de pol•linització creuada. / Almendro (Prunus dulcis L.) y nogal (Juglans regia L.) son 2 especies de gran importancia en nuestro país con una biología floral muy distinta. En este trabajo se ha estudiado la posible influencia del tipo de polinización (autopolinización o polinización cruzada) en 5 variedades autocompatibles de almendro y en 1 variedad de nogal. Los estudios se han centrado en la observación del crecimiento de los tubos polínicos, los porcentajes de cuajado, las distintas características del fruto (rendimiento en grano, peso, longitud, anchura y grosor) y nivel de cruzamiento. Se han utilizado isoenzimas y microsatélites, para determinar la procedencia de los frutos analizados.Los resultados obtenidos en los ensayos de los tubos polínicos, cuajado y características del fruto, no permiten generalizar sobre la influencia del tipo de polinización en estos aspectos.En las 2 plantaciones de almendro y en 2 de nogal la mayoría de frutos procedían de autopolinización. En la tercera plantación nogal, la más joven, se ha observado un mayor porcentaje de nueces procedentes polinización cruzada. / Almonds and walnuts are two very important types of nuts in Spain, with extremely different flower biology.In this work, we have studied the potential influence of different types of pollination (self-pollination or cross-pollination) on 5 self-compatible varieties of almond trees and on 1 variety of walnut trees. Isoenzymes and microsatellites have been used in order to establish the source of the fruits analysed. The results obtained in the study of the pollen tube growth, fruit set test and the features of the fruit do not allow us to generalise on the influence of the type of pollination in these aspects. In the 2 almond-tree plantations and in 2 of the walnut plantations, most almonds came from self-pollinated flowers, while in the third walnut plantation, the youngest one, a higher percentage of walnuts were originated by cross-pollination.
44

Genetic analysis and selection for intramuscular fat and oleic acid content in pigs

Ros Freixedes, Roger 05 December 2014 (has links)
El contingut i la composició en àcids grassos del greix intramuscular (GIM) afecten la qualitat de la carn de porc. En particular, augmentar el contingut d’àcid oleic (C18:1) milloraria la seva qualitat pel que fa a atributs organolèptics i tecnològics i propietats nutricionals. Aquesta tesi doctoral forma part d’una línia de recerca del Grup de Millora Genètica del Porcí de la Universitat de Lleida, amb l’objectiu final de trobar estratègies per millorar genèticament la qualitat de la carn de porc a través de GIM i C18:1. Es divideix en tres parts. La Part 1 discuteix les implicacions d’aplicar un enfocament estadístic específic per a dades composicionals per analitzar aquests caràcters. Es va mostrar que, com que la variabilitat de la composició del greix de la carn de porc és baixa, les tècniques estadístiques estàndards sobre percentatges bruts són suficientment robustes per la majoria d’anàlisis, incloent les que es realitzen a continuació. En la Part 2, en una línia Duroc, es va estimar que GIM i C18:1 tenen una heretabilitat alta similar (0.51−0.56, per a GIM, i 0.44−0.50, per a C18:1) i una correlació favorable entre ells (0.47). A més, existeixen escenaris de selecció en què aquests caràcters i el creixement magre es poden millorar simultàniament. Es va demostrar experimentalment que (1) GIM i C18:1 responen a la selecció basada en valors de millora a partir de dades fenotípiques de parents, i (2) l’espessor de greix dorsal es pot modificar independentment de GIM i C18:1. No obstant, la selecció per GIM i C18:1 basada en dades preses en un múscul té respostes correlacionades desiguals en altres músculs i teixits adiposos. En la Part 3 es van analitzar les variacions de la seqüència del gen estearoil-CoA desaturasa (SCD), que codifica l’enzim limitant en la biosíntesi de C18:1. Es va mostrar que hi ha una variant funcional en el gen SCD amb un efecte additiu de +0.75% en C18:1 i +1.00% en contingut total d’àcids grassos monoinsaturats, però sense efecte en GIM o engreixament de la canal. Aquesta associació es va confirmar en un estudi d’associació genòmica que també va revelar variacions de nucleòtids en el locus del gen del receptor de la leptina (LEPR) que afecten el nivell d’engreixament i, en conseqüència, la composició del greix. L’ús de marcadors en aquests dos loci va millorar substancialment la precisió en les prediccions de GIM i C18:1. Es conclou que és possible seleccionar amb èxit per GIM i C18:1 en carn de porc i es discuteixen diversos escenaris sobre com implementar aquesta selecció a la pràctica. / El contenido y la composición en ácidos grasos de la grasa intramuscular (GIM) afectan la calidad de la carne de cerdo. En particular, aumentar el contenido de ácido oleico (C18:1) mejoraría su calidad en cuanto a atributos organolépticos y tecnológicos y propiedades nutricionales. Esta tesis doctoral forma parte de una línea de investigación del Grupo de Mejora Genética del Porcino de la Universitat de Lleida, con el objetivo final de encontrar estrategias para mejorar genéticamente la calidad de la carne de cerdo a través de GIM y C18:1. Se divide en tres partes. La Parte 1 discute las implicaciones de aplicar un enfoque estadístico específico para datos composicionales para analizar estos caracteres. Se mostró que, como la variabilidad de la composición de la grasa de la carne de cerdo es baja, las técnicas estadísticas estándares sobre porcentajes brutos son suficientemente robustas para la mayoría de análisis, incluyendo los que se realizan a continuación. En la Parte 2, en una línea Duroc, se estimó que GIM y C18:1 tienen una heredabilidad alta similar (0.51−0.56, para GIM, y 0.44−0.50, para C18:1) y una correlación favorable entre ellos (0.47). Además, existen escenarios de selección en que estos caracteres y el crecimiento magro se pueden mejorar simultáneamente. Se demostró experimentalmente que (1) GIM y C18:1 responden a la selección basada en valores de mejora a partir de datos fenotípicos de parientes, y (2) el espesor de grasa dorsal se puede modificar independientemente de GIM y C18:1. No obstante, la selección por GIM y C18:1 basada en datos tomados en un músculo tiene respuestas correlacionadas desiguales en otros músculos y tejidos adiposos. En la Parte 3 se analizaron las variaciones de la secuencia del gen estearoil-CoA desaturasa (SCD), que codifica el enzima limitante en la biosíntesis de C18:1. Se mostró que hay una variante funcional en el gen SCD con un efecto aditivo de +0.75% en C18:1 y +1.00% en contenido total de ácidos grasos monoinsaturados, pero sin efecto en GIM o engrasamiento de la canal. Esta asociación se confirmó en un estudio de asociación genómica que también reveló variaciones de nucleótidos en el locus del gen del receptor de la leptina (LEPR) que afectan el nivel de engrasamiento y, en consecuencia, la composición de la grasa. El uso marcadores en estos dos loci mejoró substancialmente la precisión en las predicciones de GIM y C18:1. Se concluye que es posible seleccionar con éxito por GIM y C18:1 en carne de cerdo y se discuten varios escenarios sobre como implementar esta selección en la práctica. / Intramuscular fat (IMF) content and fatty acid composition affect the quality of pork. In particular, increasing oleic acid (C18:1) content would improve pork quality in terms of organoleptic and technological attributes and also of nutritional properties. This thesis dissertation is part of a line of research conducted by the Pig Breeding and Genetics Group of the University of Lleida, with the aim of finding strategies to genetically improve pork quality by increasing IMF and C18:1. It is divided into three parts. Part 1 discusses the implications of applying a specific statistical approach for compositional data to analyze these traits. It is shown that, because of the low variability of fatty acid composition in pork, the standard statistical techniques on raw percentages are robust enough for most genetic analyses, including those performed next. In Part 2, the genetic parameters associated to IMF and C18:1 were estimated in a purebred Duroc line. Both traits have a similar high heritability (0.51−0.56, for IMF, and 0.44−0.50, for C18:1) and a favorable genetic correlation between them (0.47). Furthermore, there exist selection scenarios where these traits and lean growth can be improved simultaneously. It was proved experimentally that (1) IMF and C18:1 respond effectively to selection on estimated breeding values based on phenotypic data of relatives, and (2) backfat thickness can be modified independently of IMF and C18:1. However, selection for IMF and C18:1 based on records from one muscle has unequal correlated responses on other muscles and fat tissues. In Part 3, the sequence variation of the stearoyl- CoA desaturase (SCD) gene, the gene producing the rate-limiting enzyme in the biosynthesis of C18:1, was analyzed. It was shown that there is a functional variant in the promoter of the SCD gene with an average additive effect of +0.75% and +1.00% on C18:1 and total monounsaturated fatty acids, respectively, but no effect on IMF or carcass fatness. This was confirmed in a genome-wide association study which also revealed nucleotide variations in the leptin receptor (LEPR) gene locus affecting overall fatness and, as a result, fat composition. The use markers at both loci substantially enhanced the accuracy of prediction of IMF and C18:1. It is concluded that it is possible to successfully select for increased IMF and C18:1 in pork. In light of the results obtained several scenarios are discussed on how to implement such selection in practice.
45

Movement of predators in arable crop systems

Nogueira Madeira, Filipe José 09 May 2014 (has links)
L`abundància i dispersió d`O. majusculus no va ser diferent entre parcel-les de panís amb moderadament alta o baixa densitat de males herbes. Els caràbids, C. fuscipes, P. rufipes, P. cupreus i Metallina sp. i l`antocòrid O. majusculus presenten moviment bidireccional entre cultius adjacents de alfals i panís durant l'estació. En contrast, C. septempunctata només es va moure des de l`alfals cap al panís. Els individus d'O. majusculus i C. septempunctata que van colonitzar el panís a l'estadi vegetatiu provenien de l`alfals, indicant que l`alfals va ser la font d'aquests depredadors. No obstant, en el període reproductiu, el panís va actuar com una font de C. fuscipes, P. rufipes, P. cupreus, Metallina sp. i O. majusculus cap a l`alfals, principalment després de dall. El moviment de caràbids, estafilínids i aranyes va ser més intens des dels cereals d'hivern cap als hàbitats semi naturals que des dels prats cap als hàbitats semi naturals, indicant que l'hàbitat adjacent modela el moviment dels depredadors cap als hàbitats semi naturals. / La abundancia y dispersión de O. majusculus no fué diferente entre parcelas de maíz con moderada alta o baja densidad de las malas hierbas. Los carábidos, C. fuscipes, P. rufipes, P. cupreus y Metallina sp. y el anthocorido O. majusculus presentan movimiento bidireccional entre cultivos adyacentes de alfalfa y maíz durante la estación. En contraste, C. septempunctata sólo se movió desde la alfalfa hacia al maíz. Los individuos de O. majusculus y C. septempunctata que colonizaron el maíz en el estadio vegetativo provinieron de la alfalfa, indicando que la alfalfa actúo como fuente de estos depredadores. Sin embargo, en el período reproductivo, el maíz actuó como una fuente de C. fuscipes, P. rufipes, P. cupreus, Metallina sp. y O. majusculus hacia la alfalfa, principalmente después de corte. El movimiento de carábidos, estafilínidos y arañas fué más intenso desde los cereales de invierno hacia los hábitats seminaturales que desde los prados hacia a los hábitats semi-naturales, indicando que el hábitat adyacente moldea el movimiento de los depredadores hacia los hábitats seminaturales adyacentes. / The abundance and dispersal activity of O. majusculus were not different in maize plots with moderately high or low weed density. The carabids C. fuscipes, P. rufipes, P. cupreus and Metallina sp. and the anthocorid O. majusculus presented bidirectional movements between adjacent alfalfa and maize crops during the season. In contrast, C. septempunctata only moved from alfalfa to maize. The plant-dwelling O. majusculus and C. septempunctata that colonized maize at early vegetative stages came from alfalfa, indicating that alfalfa acted as a source of predators towards maize. However, in the reproductive growth stage period, maize acted as a source for C. fuscipes, P. rufipes, P. cupreus, Metallina sp. and O. majusculus moving to alfalfa, mainly after cuttings. After an alfalfa cutting, margins also acted as a refuge for carabids. Spillover of carabids, rove beetles and spiders was stronger from winter cereals to semi-natural habitats than from meadows to semi-natural habitats, indicating that neighbourhood identity shapes spillover effects to adjacent semi-natural habitats.
46

Estudio de la hormona IGF-I en cerdos: efecto de un producto de proteína de patata fermentada

Morillo Alujas, Alberto 22 January 2016 (has links)
Los objetivos de la tesis fueron el estudio y revisión de los actuales conocimientos sobre el metabolismo y las acciones de IGF-I en la producción porcina y más específicamente la investigación de los efectos que un suplemento alimenticio proveniente de la fermentación de la proteína de patata puede tener sobre los niveles de IGF-I en diferentes estadios productivos, y si estas modificaciones tienen alguna repercusión práctica sobre la producción. En el estudio realizado con las cerdas lactantes, el objetivo fue estudiar si la adición en la dieta de las cerdas lactantes durante 5 días antes del destete y 5 días post destete de la proteína fermentada de patata con o sin glucosa tenía algún efecto sobre los días no productivos entre el destete y su cubrición, sobre la fertilidad y sobre el número de lechones nacidos totales en el subsiguiente parto y si estos parámetros productivos estuvieron relacionados con niveles plasmáticos de IGF-I. Para ello se eligió una granja altamente productiva con un alto status sanitario porque se consideró que era la mejor opción para conocer los efectos de la proteína fermentada de patata sobre los parámetros estudiados. Se usaron un total de 183 cerdas de 3 grupos de cerdas destetadas de forma consecutiva y se distribuyeron en 4 grupos de tratamiento teniendo en cuenta el ciclo de parto, el número de lechones destetados en el ciclo anterior y el número de lechones paridos en el ciclo actual. El tratamiento consistió en la adición de la proteína de patata fermentada, con y sin glucosa, que se consideró como el control positivo y un grupo de cerdas que actuó como control negativo al que no se le suministró ningún producto. Los tratamientos se iniciaron 5 días antes del destete y concluyeron 5 días post destete. Se registraron todos los parámetros productivos para alcanzar los objetivos y se obtuvieron muestras de sangre de un subgrupo de cerdas para determinar el nivel de IGF-I. No se encontraron diferencias significativas en cuanto a los niveles de IGF-I al finalizar los tratamientos ni tampoco se encontraron diferencias significativas en los parámetros productivos estudiados. Un hallazgo no contemplado en el estudio pero encontrado en el análisis fue que las cerdas que fueron nodrizas durante la lactación en la que se inició el tratamiento tenían mayor nivel de IGF-I que las que no lo fueron. Este hallazgo confirma que el nivel de IGF-I depende el status nutricional y metabólico de los animales ya que las cerdas que actuaron como nodrizas tuvieron un gasto metabólico menor que las que no lo fueron y pudieron recuperar mejor su status metabólico. A pesar de ello no existieron diferencias de productividad tras el subsiguiente parto. En el estudio con los lechones lactantes el objetivo fue estudiar el efecto de la administración oral de la proteína fermentada de patata a lechones durante las primeras 12 horas tras el nacimiento sobre los niveles plasmáticos de IGF-I, sobre la mortalidad y sobre la ganancia de peso vivo desde el nacimiento al hasta el destete. Este estudio se realizó en una granja con productividad media, con una sanidad considerada como habitual en la producción porcina y que podía ser catalogada como una granja estándar. Se usaron 542 lechones nacidos en 3 grupos consecutivos de parto. Los lechones fueron clasificados según su peso al nacimiento entre lechones grandes, con 1,2 kg de peso o más al nacimiento y lechones pequeños con menos de 1,2 kg de peso al nacimiento porque se consideró que el peso al nacimiento podría ser una variable que influyera en el estudio. Se distribuyeron en 4 grupos de tratamiento dentro de cada grupo de peso. Los tratamientos consistieron en el suministro oral de la proteína de patata fermentada bien en una sola dosificación (primer grupo) o bien partida en media dosis separadas de un intervalo de 12 h (segundo grupo) suministrando a un tercer grupo de animales glicerol en una sola toma, grupo que se consideró como el control positivo. El cuarto grupo fue el control negativo y los lechones de este grupo no recibieron ningún tratamiento. No se encontraron diferencias significativas de forma global ni dentro de cada grupo de peso en ninguna de las variables estudiadas. Los niveles de IGF-I fueron mayores en los animales del grupo de peso grande cuando se compararon con los lechones pequeños a los 7 días del estudio, pero no al finalizar el mismo. En el estudio con los lechones destetados, el objetivo fue estudiar si la adición en la dieta de lechones de proteína fermentada de patata tras su destete en diferentes proporciones podía reemplazar el uso de plasma porcino y si las modificaciones estaban relacionadas con los niveles plasmáticos de IGF-I. Este estudio se realizó en una granja de destete de lechones. Los lechones provenían de la granja utilizada en el estudio de lechones lactantes. Se realizaron dos estudios consecutivos, el primero para conocer los efectos de la proteína de patata fermentada sobre los lechones y el segundo para conocer el nivel necesario de incorporación a las dietas para substituir al plasma porcino. Se usaron 200 lechones en el primer estudio distribuyéndose homogéneamente según su peso y edad al destete y su sexo. Se distribuyeron en 5 grupos de tratamiento donde un grupo fue el control negativo sin plasma ni proteína de patata fermentada, un grupo como control positivo con plasma en la dieta y 3 dosificaciones crecientes de proteína de patata. En el segundo estudio se usaron 1036 lechones distribuidos homogéneamente según su peso y edad al destete y su sexo. Se distribuyeron en 6 grupos de tratamiento donde un grupo fue el control negativo sin plasma ni proteína de patata fermentada, un grupo como control positivo con plasma en la dieta y 4 grupos con cantidades crecientes de proteína de patata fermentada. Los lechones alimentados con plasma en el primer estudio tuvieron el día 4 del mismo un nivel mayor de IGF-I que el resto siendo los lechones que fueron alimentados con la dosis inferior de proteína de patata fermentada los que tuvieron el nivel de IGF-I inferior teniendo el resto de grupos un nivel intermedio de IGF-I. Los lechones que más pienso consumieron fueron los lechones que consumieron el menor nivel de proteína de patata y los que menos los del grupo control negativo. Estas diferencias de consumo no se vieron reflejadas en un mayor crecimiento diario ni en una mejor conversión alimenticia al final del estudio. Los lechones que consumieron proteína de patata tuvieron mayor peso y ganancia media diaria que los animales del control negativo al finalizar el segundo estudio. En cuanto al consumo, los animales con las 3 dosis más bajas de proteína de patata tuvieron mayor consumo que el resto teniendo una mejor conversión alimenticia los lechones que consumieron bien proteína de patata o plasma que los lechones del control negativo. Los resultados de la presente tesis demuestran que el suministro de un suplemento alimenticio derivado de la fermentación de la proteína de patata i) no mejora la productividad de las cerdas en el subsiguiente parto, ii) no mejora la mortalidad de los lechones durante la lactación ni tampoco su peso a destete y iii) puede reemplazar al plasma animal en las dietas de lechones destetados. El nivel de IGF-I no se ve modificado en ningún estudio al suministrar la proteína de patata fermentada por lo que el modo de acción de este producto debe ser investigado con estudios futuros. / Els objectius de la tesi van ser l'estudi i revisió dels actuals coneixements sobre el metabolisme i les accions d'IGF-I en la producció porcina i més específicament la investigació dels efectes que un suplement alimentari provinent de la fermentació de la proteïna de patata pot tenir sobre els nivells d'IGF-I en diferents estadis productius, i si aquestes modificacions tenen alguna repercussió pràctica sobre la producció. En l'estudi realitzat amb les truges lactants, l'objectiu va ser estudiar si l'addició a la dieta de les truges lactants durant 5 dies abans del deslletament i 5 dies post deslletament de la proteïna fermentada de patata amb o sense glucosa tenia algun efecte sobre els dies no productius entre el deslletament i la cobrició, sobre la fertilitat i sobre el nombre de garrins nascuts totals en el subsegüent part i si aquests paràmetres productius van estar relacionats amb nivells plasmàtics d'IGF-I. Per a això es va triar una granja altament productiva amb un alt estatus sanitari perquè es va considerar que era la millor opció per conèixer els efectes de la proteïna fermentada de patata sobre els paràmetres estudiats. Es van usar un total de 183 truges de 3 grups de truges deslletades de forma consecutiva i es van distribuir en 4 grups de tractament tenint en compte el cicle de part, el nombre de garrins deslletats en el cicle anterior i el nombre de garrins parits en el cicle actual. El tractament va consistir en l'addició de la proteïna de patata fermentada, amb i sense glucosa, que es va considerar com el control positiu i un grup de truges que va actuar com a control negatiu al qual no se li va subministrar cap producte. Els tractaments es van iniciar 5 dies abans del deslletament i van concloure 5 dies post deslletament. Es van registrar tots els paràmetres productius per assolir els objectius i es van obtenir mostres de sang d'un subgrup de truges per determinar el nivell d'IGF-I. No es van trobar diferències significatives pel que fa als nivells d'IGF-I en acabar els tractaments ni tampoc es van trobar diferències significatives en els paràmetres productius estudiats. Un resultat no contemplat en l'estudi però trobat en l'anàlisi va ser que les truges que van ser alletants durant la lactació en què es va iniciar el tractament tenien major nivell d'IGF-I que les que no ho van ser. Aquesta troballa confirma que el nivell d'IGF-I depèn l'estatus nutricional i metabòlic dels animals ja que les truges que van actuar com dides van tenir una despesa metabòlica menor que les que no ho van ser i van poder recuperar millor el seu status metabòlic. Malgrat això no van existir diferències de productivitat després del subsegüent part. En l'estudi amb els garrins lactants l'objectiu va ser estudiar l'efecte de l'administració oral de la proteïna fermentada de patata a garrins durant les primeres 12 hores després del naixement sobre els nivells plasmàtics d'IGF-I, sobre la mortalitat i sobre el guany de pes viu des del naixement al fins al deslletament. Aquest estudi es va realitzar en una granja amb productivitat mitjana, amb una sanitat considerada com habitual en la producció porcina i que podia ser catalogada com una granja estàndard. Es van usar 542 garrins nascuts en 3 grups consecutius de part. Els garrins van ser classificats segons el seu pes al naixement entre garrins grans, amb 1,2 kg de pes o més al naixement i garrins petits amb menys de 1,2 kg de pes al naixement perquè es va considerar que el pes al naixement podria ser una variable que influís en l'estudi. Es van distribuir en 4 grups de tractament dins de cada grup de pes. Els tractaments van consistir en el subministrament oral de la proteïna de patata fermentada bé en una sola dosificació (primer grup) o bé partida en mitja dosi separades d'un interval de 12 h (segon grup) subministrant a un tercer grup d'animals glicerol en una sola presa, grup que es va considerar com el control positiu. El quart grup va ser el control negatiu i els garrins d'aquest grup no van rebre cap tractament. No es van trobar diferències significatives de forma global ni dins de cada grup de pes en cap de les variables estudiades. Els nivells d'IGF-I van ser majors en els animals del grup de pes gran quan es van comparar amb els garrins petits als 7 dies de l'estudi, però no al finalitzar el mateix. En l'estudi amb els garrins deslletats, l'objectiu va ser estudiar si l'addició a la dieta de garrins de proteïna fermentada de patata després de la seva deslletament en diferents proporcions podia reemplaçar l'ús de plasma porcí i si les modificacions estaven relacionades amb els nivells plasmàtics d'IGF-I. Aquest estudi es va realitzar en una granja de transició. Els garrins provenien de la granja utilitzada en l'estudi de garrins lactants. Es van realitzar dos estudis consecutius, el primer per conèixer els efectes de la proteïna de patata fermentada sobre els garrins i el segon per conèixer el nivell necessari d'incorporació a les dietes per substituir al plasma porcí. Es van usar 200 garrins en el primer estudi distribuint homogèniament segons el seu pes i edat al deslletament i el seu sexe. Es van distribuir en 5 grups de tractament on un grup va ser el control negatiu sense plasma ni proteïna de patata fermentada, un grup com a control positiu amb plasma en la dieta i 3 dosificacions creixents de proteïna de patata. En el segon estudi es van usar 1036 garrins distribuïts homogèniament segons el seu pes i edat al deslletament i el seu sexe. Es van distribuir en 6 grups de tractament on un grup va ser el control negatiu sense plasma ni proteïna de patata fermentada, un grup com a control positiu amb plasma en la dieta i 4 grups amb quantitats creixents de proteïna de patata fermentada. Els garrins alimentats amb plasma en el primer estudi van tenir el dia 4 del mateix un nivell major d'IGF-I que la resta sent els garrins que van ser alimentats amb la dosi inferior de proteïna de patata fermentada els que van tenir el nivell d'IGF-I inferior tenint la resta de grups un nivell intermedi d'IGF-I. Els garrins que més pinso consumir van ser els garrins que van consumir el menor nivell de proteïna de patata i els que menys els del grup control negatiu. Aquestes diferències de consum no es van veure reflectides en un major creixement diari ni en una millor conversió alimentària al final de l'estudi. Els garrins que van consumir proteïna de patata van tenir més pes i guany mitjà diari que els animals del control negatiu al final del segon estudi. Pel que fa al consum, els animals amb les 3 dosis més baixes de proteïna de patata van tenir major consum que la resta tenint una millor conversió alimentària dels garrins que van consumir bé proteïna de patata o plasma que els garrins del control negatiu. Els resultats de la present tesi demostren que el subministrament d'un suplement alimentari derivat de la fermentació de la proteïna de patata i) no millora la productivitat de les truges en el subsegüent part, ii) no millora la mortalitat dels garrins durant la lactació ni tampoc el seu pes a deslletament i iii) pot reemplaçar al plasma animal en les dietes de garrins deslletats. El nivell d'IGF-I no es veu modificat en cap estudi al subministrar la proteïna de patata fermentada per la qual cosa la manera d'acció d'aquest producte ha de ser investigat amb estudis futurs. / The objectives of this thesis were the study and review of the current knowledge about the metabolism and actions of IGF-I in pig production. The thesis also studied the effects that an additive coming from the fermentation of the potato protein can have on the IGF-I levels in the different pig production phases and if these modifications have some practical consequence in the pig production. In the lactating sows study, the objective was to assess if the introduction of the fermented protein potato in the diet of the sows 5 days before and 5 days after weaning, with or without glucose, had some effect on the non-productive days between weaning and mating, the fertility and the number of piglets total born in the subsequent litter, and if these productive parameters were in relation with plasma IGF-I levels. It was chosen a high productive sow farm with a high health status because it was considered the best option to assess the effects of the fermented protein potato over the studied parameters. 183 sows coming from 3 consecutive weaned batches sows were distributed in 4 treatment groups taking into account the parity, the number of piglets weaned in the former litter and the number of piglets born in the current litter. The dietary treatments were arranged as a 2x2 complete factorial design with the factors being the addition or not of fermented protein potato and with or without glucose. The treatment started 5 days before weaning and ends 5 days after weaning. There were recorded all the production parameters to get the targets and blood samples were obtained from a subgroup of sows to analyze IGF-I level. No statistical differences were found in IGF-I levels at the end of the treatment nor in the productive parameters recorded. An outcome not considered in the design of the study was that nursing sows had higher IGF-I levels. This finding confirms that IGF-I level depends on the nutritional and metabolic status. Sows that were nursing an extra litter (small piglets) in the current lactation had lower metabolic expense that normal sows during the nursing time and there could recover their metabolic status. In spite of, there were not found productive differences in the next parity. In the study with milking piglets the objectives were to assess if the oral administration of the fermented potato protein in piglets during the first 12 h of live had some effects on the plasma levels of IGF-I, the pre weaning mortality and the average daily gain from birth to wean. This study was carried out in a sow farm with the country average production, with a standard health status. 542 piglets from 3 consecutive batches were used. Piglets were classified into two groups depending on their weight at birth because it was considered that weight at birth could influence the results. The cut-off weight was 1.2 kg. The treatments were: a single oral dose of fermented protein potato, a split half dose in 12 h interval of fermented protein potato, and a group of piglets that received glycerol as positive control group. One group of piglets with no treatment was considered negative control group. No differences were found in any group neither of treatment nor within the weight groups. IGF-I levels were higher in heavier piglets at 7 day of study but not at the end. In the study with weaned piglets the objectives were to assess if the introduction in the diet of the fermented potato protein in weaned piglets at different ratios could substitute the use of animal plasma and if this modification was linked with the plasma level of IGF-I. This study was carried out in a nursery using piglets from the sow farm used in the milking piglets study. There were conducted 2 consecutive experiments. The first of them was carried out to assess the effects of the fermented protein potato on the productive parameters and the second to assess the level to substitute animal plasma. In the first experiment, 200 piglets were distributed taking into account their age, sex and weight at weaning in 5 experimental groups. One group was considered as negative control group with neither fermented protein potato nor animal plasma, one group was the positive control group with animal plasma and 3 other groups with different levels of fermented protein potato. In the second experiment, 1036 piglets were distributed taking into account their age, sex and weight at weaning in 6 experimental groups. One group was the negative control group without animal plasma or fermented protein potato, one group as positive control group with animal plasma and 4 groups with increasing ratios of fermented protein potato. IGF-I levels at day 4 of the first study were higher in piglets fed with animal plasma being the lowest IGF-I level for the piglets fed the lower ratio of fermented protein potato. The rest of the groups had intermediate IGF-I levels. The highest daily feed intake was achieved by the piglets fed with the lowest ratio of fermented protein potato. This high daily feed intake was not achieving a high daily gain or a better feed conversion ratio at the end of the study. Piglets fed with fermented protein potato were heavier and growth faster than piglets in the negative control group at the end of the second study. The highest daily feed intake was achieved by the piglets fed the 3 lower doses of fermented protein potato. Feed conversion ratio was improved in piglets fed either fermented protein potato or animal plasma than piglets in the negative control group. The results of the studies of this thesis show that feeding a fermented protein potato i) do not improve the productivity of the sows in the subsequent parity, ii) do not improve pre weaning piglet mortality nor their weaning weight, iii) can substitute animal plasma in the post weaning diets. The IGF-I levels were not modified in any study when fermented potato was administered orally either to weaned sows, pre weaning piglets or weaned piglets. The mode of action of fermented protein potato should be researched in future experiments.
47

Study the effect of inclusion of feed flavonoid substances on animal performance and ruminal fermentation in calves

Seradj, Ahmad Reza 13 January 2015 (has links)
The thesis includes the effect of Bioflavex®, an orange plant extract rich in flavonoids, on rumen fermentation and meat quality. Several experiments were performed, in the “in vivo” trials (Exp. 1,2 and 3) under acidosis conditions the plant extract blend, ameliorated pH decrease and improved the acetic/propionic ratio and relative abundance of lactate-consuming microorganism (M. elsdenii). The “in vitro” trials (Exp. 4 and 5) confirmed the “in vivo” findings and it was demonstrated that the effect of flavonoids blend relies in its main components, Naringine, Neohesperidine moreover the flavonoids blend reduced gas and methane production through a significant reduction in abundances of methanogenic archaeas. Finally, in the sixth “in vivo” experiment, the effect of Bioflavex® on carcass quality and fat color and stability of 32 young Friesian bulls was negligible. / En la memoria se analizó el efecto de un extracto cítrico rico en flavonoides, Bioflavex® sobre la fermentación ruminal y la calidad de la carne. En los experimentos “in vivo” (Exp. 1,2 y 5) y en condiciones de acidosis ruminal la presencia de Bioflavex® tamponó los descenso del pH, mejoró la tasa acético/propionico y la abundancia de especies bacterianas consumidoras de lactato. En los ensayos “in vitro” (Exp.4 i 5) se validaron los ensayos “in vivo” pero además se demostró como el efecto de Bioflavex® derivaba de la de sus componentes principales Naringina y Neohesperidina. Además, la presencia de flavonoides redujo la producción de gas y metano deprimiendo las concentración de arqueas metanogénicas. Finalmente, en el sexto ensayo, “in vivo”, (Exp. 6) el efecto de la mezcla comercial de flavonoides sobre la calidad de la canal, color y estabilidad de la grasa de 32 terneros frisones tuvo una mínima relevancia. / A la tesis s’analitza l’efecte d’un extracte vegetal ric en flavonoides, Bioflavex® sobre la fermentació ruminal i la qualitat de la carn. A les probes “in vivo” (Exp. 1,2 i 3) i en condicions d’acidosis ruminal la presencia de Bioflavex® redueix els nivells d’acidosis, millora la taxa acètic/propiònic i la abundància de especies consumidores de lactat. Al assajos “in vitro” (Exp. 4 i 5) es validaren els resultats obtinguts “in vivo” però a més és demostrà com l’activitat de la mescla Bioflavex® derivava de la de llurs components principals Naringina i Neohesperidina. A més, la presencia de flavonoides reduí la producció de gas i la de metà al deprimir els títols de de arquees meta gèniques. Finalment, en un sisè assaig, “in vivo” l’efecte de la barreja comercial sobre la qualitat de la canal, color i estabilitat de la grassa en 32 vedells Frisons va tenir una escassa rellevància.
48

El sistema regional de innovación en la Comunidad Valenciana: un caso aplicado a la industria de componentes del sector calzado

Miralles Amorós, Miguel Ángel 22 December 2015 (has links)
El tejido industrial de la provincia de Alicante ha sido escenario de aglomeraciones de empresas. Estas formas organizativas empresariales se enfrentan a los nuevos retos del mercado globalizado debiendo mejorar su competitividad. Entre distintas alternativas a seguir por parte de las empresas, podríamos destacar las estrategias de innovación, de diversificación hacia distintos sectores productivos, de especialización en segmentos del mercado. Observamos que la deslocalización de la producción de los sectores más tradicionales de la provincia de Alicante (calzado, textil, ...) ha afectado tanto a las empresas finales de productos como a las empresas de componentes que abastecen a las mismas, constatándose que las empresas tradicionales de componentes han ido disminuyendo su vinculación existente entre ellas. Por lo tanto se detecta que la actividad productiva de estas industrias de componentes, fundamentalmente aquellas que conllevan un componente tecnológico, tiende a diversificar su oferta a distintos sectores económicos. En ese proceso de diversificación el proceso de innovación entendemos que ha sido / El teixit industrial de la província d'Alacant ha estat escenari d'aglomeracions d'empreses. Aquestes formes organitzatives empresarials s'enfronten als nous reptes del mercat globalitzat havent de millorar la seva competitivitat. Entre diferents alternatives a seguir per part de les empreses, podríem destacar les estratègies d'innovació, de diversificació cap a diferents sectors productius, d'especialitzacióen segments del mercat.Observem que la deslocalització de la producció dels sectors més tradicionals de la província d'Alacant (calçat, tèxtil, ...) ha afectat tant a les empreses finals de productes com a les empreses de components que proveeixen a les mateixes, constatant-se que les empreses tradicionals de components han anat disminuint la seva vinculació existent entre elles. Per tant, es detecta que l'activitat productiva d'aquestes indústries de components, fonamentalment aquelles que comporten un component tecnològic, tendeix a diversificar la seva oferta a diferents sectors econòmics. En aquest procés de diversificació el procés d'innovació entenem que ha estat clau. / El tejido industrial de la provincia de Alicante ha sido escenario de aglomeraciones de empresas. Estas formas organizativas empresariales se enfrentan a los nuevos retos del mercado globalizado debiendo mejorar su competitividad. Entre distintas alternativas a seguir por parte de las empresas, podríamos destacar las estrategias de innovación, de diversificación hacia distintos sectores productivos, de especialización en segmentos del mercado. Observamos que la deslocalización de la producción de los sectores más tradicionales de la provincia de Alicante (calzado, textil, ...) ha afectado tanto a las empresas finales de productos como a las empresas de componentes que abastecen a las mismas, constatándose que las empresas tradicionales de componentes han ido disminuyendo su vinculación existente entre ellas. Por lo tanto se detecta que la actividad productiva de estas industrias de componentes, fundamentalmente aquellas que conllevan un componente tecnológico, tiende a diversificar su oferta a distintos sectores económicos. En ese proceso de diversificación el proceso de innovación entendemos que ha sido clave / The industrial fabric of the province of Alicante has been the stage for agglomeration of companies. These forms of business organization face new challenges of globalized markets like having to improve their competitiveness. Among the various alternatives for companies to succeed, are worth pointing out strategies of innovation, diversification in different sectors of production and specialization in market segments. We observe that the relocation of the most traditional production sectors of the province of Alicante (footwear, textile ...) has affected the final production enterprises as well as the supplying ones. It can be clearly seen in the decrease of collaboration between these enterprises. Therefore this shows that the productive activity of these industries of components, fundamentally those which imply a technological component, tends to diversify its offer to different economic sectors. We understand that the innovation process has been essential in this process of diversification.
49

Control of Carbon Emissions and Energy Fiscal Reform in Spain A Computable General Equilibrium Assessment

De Schoutheete, Dimitri 13 November 2012 (has links)
La tesis desarrolla un modelo de equilibrio general aplicado (MEGA) para investigar los posibles efectos sectoriales y macroeconómicos de diversas políticas fiscales orientadas a reducir las emisiones de carbono y mejorar la eficiencia energética a medio plazo en España. La formulación de un MEGA permite tener en cuenta las interacciones de los principales agentes en una pequeña economía abierta como España, las reglas de cierre macroecónomicas, y los mecanismos de asignación de recursos de las reformas fiscales propuestas. Representando de manera esquemática la estructura de la economía española, el MEGA incluye 27 sectores económicos, un hogar representativo, un sector público, una institución sin ánimo de lucro al servicio de los hogares representativa, y dos sectores exteriores diferenciando, por una parte, unos 15 países europeos y, por otra parte, el resto del mundo. Incluye también una desagregación explicita del sistema impositivo español. El modelo de equilibrio general está calibrado sobre una nueva matriz de contabilidad social para el año 2000, establecida a partir de estadísticas de las Cuentas Nacionales de España. Esta matriz contable ofrece una visión detallada de los flujos de la renta nacional, enfatizando de manera detallada una desagregación del uso de las diversas energías, fósiles o no, en las actividades de producción y de consumo. Los simulaciones de políticas fiscales consideran une reducción ex-ante de diferentes tipos impositivos existentes, generando una disminución de recaudación fiscal equivalente al 1% del PIB. Para esa políticas fiscales expansivas, consideramos cuatro variantes representando diversas categorías impositivas: una reducción de los tipos de las cotizaciones a la Seguridad Social de los empleadores; una reducción de los tipos del impuesto sobre el valor añadido; una reducción del tipo impositivo sobre la renta personal; y una reducción simultanea de los tipos impositivos sobre la renta personal y el beneficio de las sociedades. Frente a las perdidas de recaudación fiscal generadas por esas políticas, las simulaciones contemplan dos respuestas alternativas. En la primera alternativa, las reducciones impositivas no están compensadas por otros ingresos fiscales o reducción del gasto en inversión publica. En una segunda alternativa, las mismas reducciones fiscales se ven compensadas por tres mecanismos imponiendo el supuesto de neutralidad presupuestaria, esto es, sin alterar el ratio del déficit público sobre el PIB. Esos escenarios incluyen una reducción del gasto en inversión publica; la introducción de un impuesto sobre el contenido en carbono de las energías fósiles; y la introducción de una impuesto combinado sobre las energías, con el 50% de la carga impositiva recayendo sobre el contenido en carbono de las energías fósiles y el otro 50% centrado en el contenido energético de las energías finales. Los resultados sugieren que algunos escenarios fiscales permiten un “doble dividendo”. Eso es, para determinados escenarios, una reforma fiscal energética puede conducir a reducciones significantes en las emisiones de carbono sin afectar de manera negativa el nivel de actividad económica y de empleo. La variante reduciendo las cotizaciones a la Seguridad Social de los empleadores emerge como la opción más favorable, puesto que representa la única variante generando de manera simultanea unas reducciones en las emisiones de carbono y una leve mejora en el PIB real y el nivel de empleo. Los sectores más perjudicados por los impuestos sobre el contenido en carbono y en energía son los sectores que proveen los insumos energéticos afectados por los impuestos (carbón, gas, petroleo, electricidad) y los sectores teniendo un uso intensivo de esos insumos energéticos. El echo de que los impuestos sobre las emisiones de carbono no parecen tener unos efectos muy perjudiciales sobre el nivel de empleo indica que la distribución de los factores productivos permite a la economía absorber los impactos negativos sobre los sectores muy intensivos en energía a través de una expansión de otros sectores, relativamente más intensivos en el factor trabajo. / This study develops a computable general equilibrium (CGE) model to assess the potential sectoral and macroeconomic impacts of different tax policies aimed at reducing carbon emissions and improve energy efficiency in Spain over the medium term. The CGE formulation allows to take into account the interactions of the main agents in a small open economy, the macroeconomic closures and the resources allocation mechanisms of the proposed tax reforms. Representing schematically the structure of the Spanish economy, the CGE model includes 27 economic sectors, one representative household, the public sector, one representative non-profit institution serving households and two foreign sectors, one for the EU-15 countries and the other for the rest of the world. It also includes an explicit disaggregation of the Spanish tax system. This model is calibrated to a benchmark social accounting matrix for the year 2000, derived from the Spanish National Accounts. It emphasizes in particular energy disaggregation for production and consumption activities, allowing substitutions between energy inputs. All the policy scenarios simulate an ex-ante reduction in different current tax rates, generating a decrease in corresponding tax revenues equivalent to a 1% reduction of GDP. For these expansionary fiscal policies, we consider four variants referring to distinct tax categories: a reduction of the employers Social Security contributions rates; a reduction of the value added tax rates; a reduction of the private income tax rate; and a joint reduction of the private income tax and the corporate income tax rates. With the tax revenue losses generated by the initial fiscal policies, the simulations contemplate two types of responses. In a first alternative, the tax reductions remain uncompensated by other tax revenues or a decrease in public investment expenditure. In a second alternative, the same tax reductions are simulated employing three different compensatory mechanisms to guarantee a constant ratio of public deficit to GDP: a cut in public investment expenditure, determined endogenously; the introduction of a tax on the carbon content of fossil fuels, with its rate being endogenously determined; the introduction of a twin tax on energy inputs with 50% of the tax to be based on the carbon content of the fuels and the other 50% on the energy content. The results suggest that some tax policy scenarios allow to obtain a “double dividend”. In other words, for some of the policy scenarios considered, an energy tax reform could achieve significant reductions in carbon emissions without jeopardizing the level of economic activity and employment. The variant reducing the employers Social Security contributions rates appears as the most favourable option, as it represents the only variant with scenarios involving an increase in real GDP and employment level, concomitant with a significant reduction in carbon emissions. The sectors most negatively affected by the carbon/energy taxes are the ones which provide the energy inputs on which these taxes are based (coal, gas, refined petroleum, electricity) and the sectors having an intensive use of these energy inputs. The fact that the employment effects of taxing Spanish carbon emissions do not appear so dramatic indicates that the distribution of production factors allows the economy to absorb the negative shocks on the energy intensive sectors through an expansion in other sectors, relatively more labour intensive.
50

Conditioned aversion to woody crops in small ruminants

Manuelian Fusté, Carmen L. 29 October 2014 (has links)
L'objectiu de la tesi va ser avaluar la idoneïtat de l'aversió condicionada (CTA) amb clorur de liti (LiCl), per evitar danys en cultius llenyosos durant el pasturatge de les cobertes vegetals. La CTA és un aprenentatge associatiu pel qual un animal deixa de consumir un aliment gràcies a l'administració d'un agent inductor (LiCl). Actualment, els agricultors no permeten el pasturatge de les cobertes dels cultius llenyosos per l’alta palatabilitat d’aquests. A l’Exp. 1, es va crear CTA a l'olivera (aliment nou) amb una sola dosi de LiCl (200 mg/kg PV) en cabres (n = 10) i ovelles (n = 10). L'aversió es va comprovar durant els primers 6 d, i la persistència durant 4 mesos. Les ovelles i cabres van rebutjar completament el consum d'olivera durant 23 i 53 d (P < 0.05), respectivament, i van consumir una quantitat inferior als animals control fins al final de l'experiment (ovelles, 40 vs. 83 g, cabres, 24 vs. 60 g; P < 0.05). Una sola dosi de LiCl va ser efectiva per induir CTA l'olivera, presentant major aversió les cabres que les ovelles. A l’Exp. 2, es va crear aversió a l'olivera en 3 races d'ovelles (Manxega, Lacaune i Ripollesa; n = 15 per raça) utilitzant diferents dosis de LiCl (AV1 i AV2, 200 i 225 mg/kg PV). Les ovelles que van consumir > 10 g d'olivera van rebre una 2a dosi el d 9. La persistència de la CTA es va avaluar oferint com a aliment alternatiu rye-grass durant 70 d. La persistència per AV1 va variar en funció de la raça (Manxega < Lacaune = Ripollesa), mentre que per AV2 no es van detectar diferències. Els resultats van indicar que la dosi de 225 mg LiCl/kg PV va ser igual d'eficaç per les 3 races. A l’Exp. 3, es va crear CTA de llarga durada (3 anys) a la vinya (aliment nou) en dues races d'ovelles (Lacaune i Manxega; n = 12 per raça) amb una sola dosi de LiCl (225 mg/kg PV). L'efectivitat de la CTA va ser validada en condicions experimentals (any 1) i de vinya comercial (any 2 i 3). Les ovelles CTA van rebutjar totalment consumir les fulles de vinya durant el 1er any, però va ser necessària una 2a dosi de LiCl per mantenir la CTA durant el 2n i 3er any. La coberta vegetal de la vinya es va reduir un 68 i 44% (base MS) com a conseqüència del pasturatge en els anys 2 i 3, respectivament. A l’Exp. 4, es va mesurar la concentració de Li durant 168 h (cabres en lactació, n = 6) i 192 h (ovelles seques, n = 6) en plasma, orina, femta i llet després de l'administració d'una dosi de LiCl (200 i 225 mg/kg PV per cabres i ovelles, respectivament). Les concentracions plasmàtiques de Li arribar al seu màxim a les 4 h en cabres i 12 h en ovelles. La semivida de Li calculada en plasma va ser de 40,3 i 30,9 h, en cabres i ovelles, respectivament. En les cabres, es va recuperar tot el Li administrat a les 96 h (orina, 92%, femtes, 6,5%; llet, 2,8%); però, el temps d'eliminació estimat establert per la femta va ser del 11 i el 9 d en cabres i ovelles, respectivament. Conseqüentment, l'ús de LiCl es va considerar segur i adequat per induir CTA en els petits remugants. En conclusió, la CTA induïda amb LiCl en ovelles i cabres podria utilitzar-se com a alternativa per al control de la coberta vegetal en oliveres i vinyes, sense danyar-los durant el pasturatge. / This thesis aimed to evaluate the suitability of conditioned taste aversion (CTA), based on the use of lithium chloride (LiCl), to prevent grazing damages in woody crops (i.e., olive groves and vineyards). The CTA is an associative learning behaviour in which an animal avoids consuming a particular feed previously paired with an inductor agent (i.e., LiCl). Currently, grazing sheep and goat for controlling ground cover in crops is not suitable because leaves and stems of woody plants are very palatable for them. In Exp. 1, CTA against olive leaves (novel feed) was induced with a single LiCl dose (200 mg/kg BW) in goats (n = 10) and sheep (n = 10). Aversion was validated individually during the first 6 d and persistence for 4 mo. Ewes and does maintained complete aversion (intake 0 g) until d 23 and 53, respectively (P < 0.05) but their intake was markedly lower (ewes, 40 vs. 83 g; does, 24 vs. 60 g) than control animals throughout the experiment (P < 0.05). A single dose of LiCl was effective to induce CTA against olive leaf, does being more strongly averted than ewes. In Exp. 2, CTA against olive leaves (novel feed) was induced in ewes of 3 breeds (Manchega, Lacaune and Ripollesa; n = 15 for each breed) using different LiCl doses (AV1 and AV2, 200 and 225 mg/kg BW). Ewes that consumed >10 g of olive leaves received a 2nd dose on d 9. Persistence was evaluated by a double-choice feeding assay with rye-grass trough 70 d. Effective aversion length varied by breed (Manchega < Lacaune = Ripollesa) for AV1, but no differences were detected for AV2. We concluded that the 225 mg LiCl/kg BW dose was effective for the 3 breeds. In Exp. 3, long-term CTA (3 yr) against grapevine leaves (novel feed) was induced in ewes of 2 breeds (Lacaune and Manchega; n = 12 for each breed) with a single dose of LiCl (225 mg/kg BW). Effectiveness of CTA was validated under experimental (yr 1) and commercial vineyard conditions (yr 2 and 3). The CTA ewes showed a complete aversion against grapevines throughout yr 1 but a new LiCl dose were needed to maintain CTA during yr 2 and 3. Grazing CTA ewes reduced grass cover between vine lines by 68 and 44% (DM basis), yr 2 and 3, respectively. The use of CTA was effective for controlling ground cover in vineyards. In Exp. 4, Li concentration was measured over 168 h (lactating does; n = 6) and 192 h (dry ewes; n = 6) in plasma, urine, faeces, and milk after a single LiCl dose of 200 and 225 mg/kg BW for does and ewes, respectively. Plasma Li concentrations peaked at 4 h in does and 12 h in ewes, according to their physiological stage. The calculated plasma half-lives were 40.3 and 30.9 h, for does and ewes, respectively. In goats, all Li administered was recovered at 96 h (urine, 92%; faeces, 6.5%; milk, 2.8%); however, the estimated clearance time established by faeces was 11 and 9 d for does and ewes, respectively. Consequently, the use of LiCl was considered as safe and suitable for inducing CTA in small ruminants. In conclusion, induced CTA with LiCl in sheep and goats could be used as an alternative for controlling the ground cover in olive groves and vineyards, without expected damages to the trees and vines during grazing.

Page generated in 0.1198 seconds