En el deporte la lesión deportiva constituye un problema grave, por su elevada prevalencia y sus consecuencias físicas, emocionales y sociales que representa. El campo de la psicología del deporte ha estudiado ampliamente las variables psico-emocionales que intervienen en la lesión deportiva, para poder avanzar en su mejor prevención y tratamiento. En este trabajo se busca un nuevo enfoque, utilizando el concepto mindfulness o conciencia plena. Así, en la primera parte de este trabajo se presenta una revisión teórica sobre el mindfulness, la evolución de la psicología del deporte en el afrontamiento de la lesión deportiva, y la posible potencialidad de este nuevo concepto para la prevención y tratamiento de las lesiones. Por último, se presenta un estudio de caso único sobre la aplicación de un protocolo de conciencia plena en un deportista lesionado. Los resultados positivos de esta intervención y la creciente utilización del mindfulness en el campo de la psicología del deporte abren las puertas a nuevas e interesantes líneas de futuro que se presentarán en esta tesis para poder tratar de una forma más completa a los deportistas lesionados y poder realizar un trabajo de prevención, mejorando su bienestar y sostenibilidad en su práctica deportiva / En el mon del esport la lesió esportiva és un problema de gran importància per la seva gran prevalença i les seves conseqüències físiques, emocionals i socials. El camp de la psicologia de l’esport ha estudiat de forma àmplia les variables psico-emocionals que intervenen en la lesió esportiva, per tal de poder avançar en la seva millor prevenció i tractament. En aquest treball es busca un nou enfocament, utilitzant el concepte mindfulness o consciència plena. D’aquesta manera, en la primera part es presenta una revisió teòrica sobre el mindfulness, l’evolució de la psicologia de l’esport en el afrontament de la lesió esportiva, y la possible potencialitat d’aquest nou concepte per a la prevenció i tractament de les lesions. Per últim, es presenta un estudi de cas únic sobre l’aplicació d’un protocol de consciència plena en un esportista lesionat. Els resultats positius d’aquest treball i el creixent ús del mindfulness en el camp de la psicologia de l’esport obren les portes a noves i interessants línies de futur per tal de poder tractar de forma més completa als esportistes amb lesions i poder realitzar un treball de prevenció, millorant el seu benestar i sostenibilitat en la seva pràctica esportiva. / Sport injury has become a serious problem, because of its prevalence and its physic, emotional and social consequences. The sport psychology has studied widely the psycho-emotional variables that participate in sport injury, in order to a better prevention and treatment. In this study a new approach is searched, by using the concept of mindfulness. In the first part of this thesis we present a theorical review about mindfulness, sport psychology’s evolution in the work with sport psychology and the possible potential of this new concept in sport injuries’ prevention and treatment. Finally, a single case study about a mindfulness-based intervention in an injured sportist is presented. The positive results of this intervention and the growing use of mindfulness in the sport psychology present new and interesting research lines that will be presented in this thesis to treat in a better and complete way to injured sportists and be able to do a work of prevention, improving their quality of life and susteinability in their sport practice.

a) IntroduccióEn aquest estudi s'ha examinat l'esport des d'una perspectiva psicològica. S'ha posat de relleu com esdevenen i com es poden millorar, a través d'una intervenció cognoscitiva, alguns processos comunicatius que tenen lloc a l'esport col·lectiu o sociomotor. L'estudi s'ha centrat en l'exàmen de la comunicació motriu (Parlebas, 2001) que està determinada pels processos cognoscitius superiors (Vigotski, 1996). S'ha plantejat un entrenament de la comunicació prenent com a model els entrenaments de la comunicació efectuats en el camp de la comunicació referencial (Dickson, 1981, Boada i Forns, 1997) i el model de control cognoscitiu de Flavell (1981). A partir d'aquesta base, s'han plantejat les orientacions per efectuar un entrenament de la comunicació motriu a l'esport col.lectiu.b) Plantejament del problemaL'objectiu ha estat establir com a través de la intervenció sobre els processos de simbòlics o superiors del subjecte, en el que la comunicació interna dels subjectes té un paper clau, es pot actuar sobre la comunicació motriu,aconseguint un joc més adaptat.Les hipòtesis formulades fan referència a si l'entrenament aconsegueix modificar:· la complexitat de la interacció comunicativa.· la distribució de papers entre els jugadors.· la regulació de la comunicació.c) ProcedimentS'ha seguit un disseny quasi-experimental amb pre-test i post-test. Els subjectes tenen entre 11 i 12 anys d'edat i realitzen iniciació esportiva. L'activitat analitzada és una adaptació del bàsquet (una situació de joc de 2x2, en la que es dóna col·laboració i oposició de forma simultània). S'ha efectuat un entrenament cognoscitiu amb tècniques d'anàlisi de la tasca, role-taking i confrontació als subjectes que col·laboren en atac. Per captar el nivell i grau d'adaptació de la comunicació que s'estableix en el joc s'ha utilitzat la metodologia observacional (Anguera, 1990) i les dades obtingudes han estat sotmeses a una anàlisi seqüencial (Magnusson, 1993) per tal de detectar patrons de joc.d) Resultats i conclusionsEls resultats obtinguts mostren una variació de la complexitat de la interacció: a la fase post-test es manifesta una comunicació motriu més evolucionada i més adaptada a la col·laboració. Apareix, també, una diferenciació entre la comunicació motriu amb els col·laboradors i amb els oposants. Es dóna, també, una asimetria entre les actuacions dels jugadors que col·laboren, una especialització de funcions entre els jugadors, que es pot interpretar en clau d'adaptació al joc que facilita la creació d'expectatives d'actuació i l'adopció de perspectives. Per últim, l'evolució de l'adaptació estratègica de les accions de joc dels jugadors en atac revela una tendència general a l'increment de les seqüències adaptades estratègicament i la disminució de les seqüències poc adaptades.En síntesi, podem afirmar que l'entrenament d'alguns mecanismes cognoscitius ha permès modificar el llenguatge intern dels subjectes, que actua com a eina de regulació i planificació de la comunicació, afectant d'aquesta manera a les actuacions comunicatives externes dels subjectes en el joc sociomotor.Com a conclusió podem dir que cal continuar desenvolupant el coneixement sobre el llenguatge intern. Com més en sapiguem dels seus aspectes reguladors, més podrem saber sobre la comunicació a l'esport. Per una altra banda, la pràctica esportiva és constitueix com un marc idoni per l'estudi dels processos de comunicació i per l'estudi del llenguatge intern.e) Referències bibliogràfiquesAnguera, M.T. (1990). Metodologia observacional. en J. Arnau, M.T. Anguera i J Gómez (eds.), Metodología de la investigación en ciencias del comportamiento. (pp.125-236). Murcia: Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Murcia.Boada, H. i Forns, M. (1997). Observational guidelines of communicative exchange: An ecological approach to referential communication: An ecological approach to referential communication. Anuario de psicologia, 75, 7-36.Dickson, P.W. (1981). Introduction: Toward an interdisciplinary conception of chindren's communication abilities. En P.W. Dickson (ed.), Children's oral communication skills (pp.1-10). N.Y.: Academic Press.Flavell, J. (1981). Cognitive Monitoring. En P.W. Dickson (ed.), Children's oral communication skills (pp. 35-60). N.Y.: Academic Press.Magnusson, M. (1993). Theme, behavior research software. User's manual with notes on theory, model and pattern detection method. Reykjavik: Manuscrit no publicat, Iceland University.Mead, G.H. (1990). Espíritu, persona y sociedad. México, D.F.: Paidós.Parlebas, P. (2001). Léxico de praxiología motriz. Barcelona: Paidotribo.Vigotski, L.S. (1996). El desarrollo de los processos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica.ABSTRACT / This study investigated the motor communication that takes place in team sports situations. This communication is determined by higher psychological processes. The study sample comprised children on a general sports initiation program, playing 2-a-side basketball.Our aim was to establish how by intervening in the subjects' higher psychological processes, in which inner speech plays a key role, it is possible to improve motor communication, and performance in the game. Subjects were cognitively trained with a range of techniques: task analysis, role-taking and confrontation. Later, we studied the impact of this intervention on the interactional complexity of the communication, the distribution of roles and the subject's ability to regulate communication.The results show that in the post-test phase, the motor communication is more developed and adapted to the need for cooperation. We also observed an asymmetry between the actions of the team-mates, indicating a tendency towards specialization of functions that can be interpreted as an adaptive improvement. Finally, we found an evolution in the attacking players' ability for strategic adaptation. Taken together, the results indicate an improvement in the subjects' ability to regulate motor communication.Training in certain cognitive mechanisms enables subjects to modify their inner speech, which acts as an instrument of representation, metacognitive support and planning, and affects their subjects' external communications in collective play.It is important to continue developing our knowledge of inner speech. The more we know about its regulatory aspects, the more we will know about communication in sport. The sport setting is shown to be an ideal framework for the study of communicational processes and inner speech

Durante el presente siglo, con el cambio desde el paradigma mecanicista al ecológico, se produce un giro en las teorías del conocimiento. Se cambia de tener una visión mecanicista del ser humano, fuertemente influenciada por la física newtoniana, que acepta la relación lineal entre causa y efecto para justificar el aprendizaje; a considerar al ser humano como un sistema complejo, en el que las relaciones lineales son sólo una excepción en el estudio de los fenómenos naturales, ya que las estructuras biológicas, y entre ellas las personas, son sistemas dinámicos inestables, sistemas que aprenden, o cambian de estado, a partir de las situaciones de desequilibrio que van viviendo, pasando de un estado inferior a otro superior. Con el nuevo paradigma se produce un cambio en la forma de entender al individuo, en nuestro caso al jugador y/o al portero de fútbol (protagonista del estudio), aparecen nuevos modelos que lo reconocen como una realidad holística, indivisible, interconectada, dinámica y relativista. Toda esta nueva forma de entender y comprender al ser humano ha provocado, obligatoriamente, un cambio en la forma de investigar. Tradicionalmente gran parte de la investigación en el deporte se ha realizado a partir de la metodología experimental, caracterizada por un elevado control interno y desnaturalización del entorno habitual del deportista. Aparecen nuevas líneas de investigación que nos permitan comprender mejor la realidad. Un claro ejemplo de ellas son las propuestas de Anguera, Blanco, Losada y Hernández Mendo (2000) que nos presentan la aplicación de la metodología observacional, desde una visión sistémica, como un método que nos permite estudiar el comportamiento espontáneo en el entorno habitual del portero.Paralelamente a la aparición de las teorías sistémicas del conocimiento, aparece una nueva tendencia de entrenamiento, una nueva forma de entender el entrenamiento basada en el deportista, en solucionar las necesidades de los jugadores teniendo en cuenta la individualidad, ya que cada uno tiene su propia auto-estructuración. Tradicionalmente se había basado en crear unos modelos ideales que se intentan reproducir mediante los ejercicios, fundamentado en las teorías mecanicistas. Este enfoque del jugador se presenta como un nuevo reto para la investigación en las ciencias de la actividad física y el deporte. Siguiendo estos modelos de conocimiento hemos desarrollado nuestra tesis. La hemos dividido en una parte teórica y una empírica. En la parte teórica se expone una descripción de las nuevas teorías ecológicas, y como éstas afectan a la forma de entender al jugador, en nuestro caso al portero, y su interacción con el juego, el fútbol. A su vez, se incorporan los conceptos más utilizados, imprescindibles para comprender el interés de la parte empírica.En la segunda parte, se expone una investigación en la que, mediante la metodología observacional, se estudia la actuación de dos porteros profesionales de fútbol, Iker Casillas y Víctor Valdés, durante los partidos de competición de toda la temporada 2006-07, específicamente en situaciones de juego en las que tienen que intervenir defensivamente para evitar el gol del contrario. A partir de los resultados se aportan las sigiuentes conclusiones y aplicaciones prácticas para el entrenamiento.► Demostrar la organización dinámica y no lineal del portero mientras participa en la competición; es decir, que sus manifestaciones conductuales siguen los mismos criterios que caracterizan a los sistemas complejos. ► Proponer criterios de entrenamiento justificados con los principios de comportamiento demostrados previamente. / During the present century, with the change from the mechanist paradigm to the ecological one, a turn in the theories of the knowledge takes place. It changes to have a mechanist vision of the human being, strongly influenced by the Newtonian physics, that accepts the lineal relation among cause and effect to justify learning; to consider the human being as a complex system.All this new form to understand and to include the human being has caused, obligatorily, a change in the form to investigate. New lines of investigation appear that allows us to understand better the reality. A clear example of them are the proposals of Anguera, Blanco, Losada and Hernandez Mendo (2000) that present us the application of the observational methodology.This approach of the player appears as a new challenge for the investigation in sciences of the physical activity and sport. Following these models of knowledge we have developed our thesis. We have divided it into a theoretical part and an empirical one. In the theoretical part a description of the new ecological theories is exposed, and how these affect the form to understand the player, in our case to the goalkeeper, and its interaction with the soccer game. As well, the concepts used are gotten up more, essential to understand the interest of the empirical part.