Dans les sociétés humaines, la communication orale entre les individus via le langage est complétée par d’autres systèmes de représentation visuels. Ajoutés ou substitués aux paroles prononcées, la gestuelle, la parure et les arts graphiques peuvent assumer différents rôles dans les interactions sociales. […] À ces fins fondamentales, les sociétés ont créé et combiné de nombreux symboles, employés selon des règles collectives qui permettent la compréhension des systèmes de représentation par les membres du groupe qui les partagent. […] Les systèmes de représentation les plus anciens, connus à travers les parures et les arts paléolithiques, sont difficiles à appréhender, le préhistorien étant démuni de la majeure partie du contexte indispensable à leur compréhension. L’une des problématiques essentielles des recherches sur ces témoins symboliques consiste alors à s’interroger sur leurs rôles dans les sociétés paléolithiques, et par‐delà sur leurs raisons d’être, d’une part, et sur l’organisation des sociétés qui les ont mis en œuvre, d’autre part. […] En dépit de toutes les inconnues auxquelles le préhistorien doit faire face, nous espérons pouvoir préciser le rôle des systèmes de représentation paléolithiques. À l’instar d’un système technique, un système de représentation répond, lui aussi, à certains impératifs (et donc à une certaine logique) pour être opérationnel. Il existe de multiples manières de transmettre un message, mais il n’en demeure pas moins que le contenu du message doit être intelligible par ses destinataires et leur parvenir à travers un contexte de transmission approprié pour que la communication soit réussie. […] Dans la première partie du mémoire, nous développerons plus amplement le contexte d’étude, la problématique et la démarche suivie. […] Les résultats obtenus en appliquant cette méthodologie à l’étude des collections des Pyrénées nord‐occidentales seront exposés dans la deuxième partie. […] À l’appui de ces résultats, nous nous aventurerons plus loin dans l’interprétation, dans la dernière partie. / No English summary available.

Aus der Einleitung: „Terminological knowledge representation systems (TKR systems) are powerful tools not only to represent but also to reason about the knowledge on the terminology of an application domain. Their particular power lie in their ability to infer implicit knowledge from the knowledge explicitly stored in a knowledge base. Mainly, a TKR system consists of three parts: First, a terminological knowledge base which contains the explicit description of the concepts relevant for the application domain. Second, an assertional knowledge base which contains the description of concrete individuals and their relations. This description of concrete individuals is realized using the terminology fixed in the terminological knowledge base. Third, a TKR system comprises an inference engine which is able to infer implicit properties of the defined concepts and individuals such as subclass/superclass relations amongst concepts (subsumption), the classifcation of all defned concepts with respect to the subclass/superclass relation. This yields the class taxonomy. whether there exists an interpretation of the terminology where a given concept has at least one instance (satisfiability), to enumerate all individuals that are instances of a given concept (retrieval), given a concrete individual, to enumerate the most specific concepts of the terminology this individual is an instance of.”

Aquesta tesi doctoral es proposa mostrar l'existència d'una forma específica de construir discursos visuals que correspon a la representació panoràmica, i defensa com, més enllà de la tecnologia utilitzada, aquesta es diferencia d'altres sistemes de representació, com ara la imatge pictòrica, fotogràfica i cinematogràfica. L’aproximació a la representació panoràmica es realitza a partir d’un recorregut històric per les diverses formes de representació panoràmica del territori i per l’anàlisi específic de l’obra fotogràfica de les Rutes amagades de Mallorca, de Jesús Garcia Pastor. Les Rutes amagades de Mallorca, publicació periòdica d’excursions fotogràfiques de Jesús García Pastor, editada sense interrupcions a Palma de Mallorca entre 1964 i 1980, suposa una de les aportacions fotogràfiques més singulars i originals sobre el paisatge realitzades en aquest país. En els setze anys que dura la publicació dels 83 fascicles que componen les Rutes..., García Pastor realitza, edita i publica més de 7.500 fotografies, la majoria de les quals són composicions panoràmiques formades per fotografies juxtaposades que omplen les prop de 3.000 pàgines de l’obra. Més enllà de representar un immens inventari del paisatge mallorquí, les Rutes…, ofereixen un nou apropament fotogràfic al territori: García Pastor construeix un diàleg íntim entre el paisatge i l’experiència del seu trànsit gràcies a la representació panoràmica i d’aquesta manera, composa per a l’espectador la possibilitat quasi bé cinematogràfica, quasi bé virtual, de tornar a experimentar les seves caminades. García Pastor recorre el paisatge amb la fotografia i la representació panoràmica. Posteriorment recopila dades del territori, topònims, i descripcions textuals que van esdevenir el singular llibre Mallorca altiva. Finalment, en una format proper a l’àlbum personal i assumint la pèrdua de dimensió pública, realitza les filmacions videogràfiques. L’ús i l’adaptació de diferents mitjans expressius posa en evidència l’heterodòxia de l’autor i la seva recerca per trobar algun recurs narratiu capaç d’expressar la dimensió panoràmica que per ell té el paisatge de Mallorca. Les diferents aproximacions que Jesús García Pastor fa del territori semblen presagiar les possibilitats de representació i d’experimentació que ofereixen les simulacions virtuals. La panoràmica sembla oferir una visualització on paisatge i territori es fusionen; on reconstrucció i indexació conviuen en forma de simulació espacial. Pocs neologismes han tingut un èxit tant fulgurant i universal com el terme panorama. A pesar del seu origen pictòric, el pas al llenguatge comú fou pràcticament immediat així com el salt a les diferents llengües europees. L’amalgama de significats que contempla i l’apropiació que n’han fet diversos camps de coneixement demostren la laxitud i adaptabilitat del mot. Probablement aquesta ambigüitat sigui motiu, en part, de la dificultat per ancorar-lo de forma exclusiva a un procediment o sistema de representació. Finalment doncs, què diferencia una representació panoràmica de qualsevol altra forma de representació? La recerca històrica ens ha portat fins a Alberti, Brunelleschi i Leonardo, i ens ha permès descobrir novament les dificultats que presenta la perspectiva lineal. Dificultats per localitzar un espectador que es desplaça, així com impossibilitat per contemplar la representació de la trajectòria de la mirada. Les diferents formulacions que permet la imatge panoràmica intenten donar resposta, amb més o menys fortuna, a aquestes dues qüestions: en les panoràmiques esfèriques, considerar un espectador que es desplaça i en les composicions panoràmiques i les imatges panòptiques, donar forma al gir a dreta i a esquerra, amunt i avall de la mirada. / This research aims to show the existence of a specific way of build visual discourse: the panoramic representation. And also defends how, further of the technology used, this system of representation differs from others, such as the static image, pictorial or photographic, and the cinematographic images. The approach to the panoramic representation is carried out from historical perspective. This research analyzes several forms of panoramic representation in visual arts, and does a specific study of the photographic work Rutes Amagades de Mallorca, by Jesus Garcia Pastor. The Rutes amagades de Mallorca, periodical publication of photographic tours by Jesús García Pastor, was edited without interruptions in Palma de Mallorca between 1964 and 1980. These suppose one of the most singular and original photographic contributions about the landscape photography in Spain. Over sixteen years were published 83 fascicles that compose the Rutas… García Pastor took and edited more than 7.500 photographs. The most of them are panoramic compositions formed by juxtaposed photographs. They are published in the 3000 pages of his work.

The main target of the diploma work is to create study material , which summarizes problems of natural numbers for the needs of students, who are studying teaching profession for primary schools. The first part of the thesis deals with historical development of numbers and numerical systems and with psychological process of acquisition of numerical images among pupils at the beginning of the school attendance. The second part of the diploma work is composition of tasks collection containing given subjects matter from the entertaining view, which will serve for extension of skills in given subject matter and for development of students logical thought. Part of the work is composition and assessment of tests for students, namely at the beginning and at the end of studium, as comparation of skills state in natural numbers subject before and after going through the given subject matter.

Made available in DSpace on 2016-06-02T20:25:24Z (GMT). No. of bitstreams: 1 6636.pdf: 3131517 bytes, checksum: 2afb763348af4eeb377c36a05732707f (MD5) Previous issue date: 2015-03-03 / Financiadora de Estudos e Projetos / The field of Natural Language Processing (NLP) has witnessed increased attention to Multilingual Multidocument Summarization (MMS), whose goal is to process a cluster of source documents in more than one language and generate a summary of this collection in one of the target languages. In MMS, the selection of sentences from source texts for summary generation may be based on either shallow or deep linguistic features. The purpose of this research was to investigate whether the use of deep knowledge, obtained from a conceptual representation of the source texts, could be useful for content selection in texts within the newspaper genre. In this study, we used a formal representation system the UNL (Universal Networking Language). In order to investigate content selection strategies based on this interlingua, 3 clusters of texts were represented in UNL, each consisting of 1 text in Portuguese, 1 text in English and 1 human-written reference summary. Additionally, in each cluster, the sentences of the source texts were aligned to the sentences of their respective human summaries, in order to identify total or partial content overlap between these sentences. The data collected allowed a comparison between content selection strategies based on conceptual information and a traditional selection method based on a superficial feature - the position of the sentence in the source text. According to the results, content selection based on sentence position was more closely correlated with the selection made by the human summarizer, compared to the conceptual methods investigated. Furthermore, the sentences in the beginning of the source texts, which, in newspaper articles, usually convey the most relevant information, did not necessarily contain the most frequent concepts in the text collection; on several occasions, the sentences with the most frequent concepts were in the middle or at the end of the text. These results indicate that, at least in the clusters analyzed, other criteria besides concept frequency help determine the relevance of a sentence. In other words, content selection in human multidocument summarization may not be limited to the selection of the sentences with the most frequent concepts. In fact, it seems to be a much more complex process. / Na área de Processamento Automático das Línguas Naturais (PLN), há um destaque crescente para a Sumarização Automática Multidocumento Multilíngue (SAMM), cujo objetivo é processar uma coleção de documentos-fonte em mais de uma língua e gerar um sumário correspondente a essa coleção em uma das línguas-alvo. Na SAMM, a seleção das sentenças dos textos-fonte para composição do sumário pode ser feita com base em atributos linguísticos superficiais ou profundos. O objetivo deste projeto foi investigar se a utilização de conhecimento profundo, obtido a partir de uma representação conceitual dos textos-fonte, pode ser útil na seleção de conteúdo em textos do gênero jornalístico. Para isso, utilizou-se um sistema de representação formal a UNL (Universal Networking Language). Visando investigar estratégias de seleção de conteúdo baseadas nessa interlíngua, fez-se a representação em UNL de 3 coleções de textos, cada qual com 1 texto-fonte em português, 1 texto-fonte em inglês e 1 sumário humano de referência. Fez-se também o alinhamento das sentenças dos textos-fonte de cada coleção às sentenças de seus respectivos sumários humanos, objetivando identificar sobreposição total ou parcial de conteúdo entre essas sentenças. Esses dados permitiram a comparação entre estratégias de seleção de conteúdo baseadas em informações conceituais e um método de seleção tradicional baseado em um atributo superficial a posição da sentença no texto-fonte. De acordo com os resultados obtidos, a seleção de conteúdo com base na posição no texto-fonte correlacionou-se mais adequadamente com a seleção realizada pelo sumarizador humano, comparado aos métodos conceituais investigados. Além disso, as sentenças iniciais dos textos-fonte, que, em textos jornalísticos, normalmente veiculam as informações mais relevantes, não necessariamente continham os conceitos mais frequentes da coleção; em diversas ocasiões, as sentenças com os conceitos mais frequentes estavam em posição intermediária ou final no texto. Esses resultados indicam que, ao menos nas coleções analisadas, outros critérios, além da frequência de conceitos, concorrem para determinar a relevância de uma sentença. Em outras palavras, na sumarização humana multidocumento, a seleção de conteúdo provavelmente não se resume a selecionar sentenças com os conceitos mais frequentes, tratando-se de um processo bem mais complexo.