El estudio de las comunidades de cianobacterias en la cuenca del río Muga permite profundizar en la búsqueda de factores que favorezcan o inhiban la acumulación intracelular de microcistinas y su liberación al medio externo en condiciones oligotróficas o con leves signos de eutrofia, al tiempo que permiten aportar nuevos conocimientos que ayuden a mejorar el entendimiento de los mecanismos y procesos que participan en la dinámica de las comunidades de cianobacterias bentónicas y las microcistinas asociadas en ecosistemas fluviales mediterráneos. Se ha realizado un estudio de la estructura y variabilidad de las comunidades de cianobacterias durante un ciclo anual completo mediante muestreos mensuales y muestreos con menor periodicidad durante un segundo ciclo posterior. Dichos muestreos han permitido observar diferentes patrones espacio-temporales a lo largo de todo el período de estudio en los 4 puntos de muestreo seleccionados en la cuenca del río Muga. Estos 4 tramos incluyen 1 punto regulado:aguas abajo del embalse de Boadella, y 3 sin regular:2 cabeceras y un punto aguas abajo de la población de Albanyà. Se han identificado un total de 34 especies de cianobacterias bentónicas en las 4 zonas estudiadas, predominando siempre especies de aguas limpias o poco alteradas. Dos especies, Rivularia biasolettiana (zonas más limpias y expuestas) y Phormidium retzii (sonas esciáfilas o con alta velocidad de corriente), resultan dominantes en gran parte de ellas. Se han reconocido un total de 6 microcistinas acumuladas intracelularmente en la comunidad bentónica de cianobacterias, identificando 3 de ellas: MC-RR, MC-LR y MC-YR. La concentración de microcistinas intracelulares ha disminuído a lo largo del eje principal del río Muga, determinada por diferentes factores físicos, químicos y biológicos. A nivel general, la acumulación total de microcistinas intracelulares ha estado asociada a un aumento de la temperatura del agua, un descenso en la diversidad de la comunidad de cianobacterias y pequeños incrementos de la concentración de fósforo disuelto en el agua. En cuanto a la liberación de microcistinas, ha estado vinculada a distintas perturbaciones soportadas por la comunidad cianobacteriana, tanto asociadas a factores físicos naturales como antrópicos. / The study of cyanobacteria communities in the Muga River basin enables further search for factors that promote or inhibit the intracellular accumulation of microcystins and their external release in oligotrophic or sligthly eutrophic conditions. At the same time, it provides new knowlodge to improve the understanding of the mechanisms and proccesses involved in the community dynamics of benthic cyanobacteria and associated microcystins in Mediterranean River ecosystems. A two-year study of the structure and variability of cyanobacterial communities was carried out: monthly sampling during the first annual cycle and lower frequency sampling during the second cycle. This allows observing the different spatial-temporal patterns over the study period in the 4 selected sampling points in the Muga River basin. These 4 points comprise 1 regulated point downstream of the Boadella reservoir, and 3 unregulated points, namely 2 headers and a thrid one downstream of Albanyà village. A total of 34 species of benthic cyanobacteria were identified in the 4 studied areas. The predominant species were linked to clear waters or slightly altered areas. 2 species were dominant in most of them: Rivularia biasolettiana (in cleaner and exposed areas) and Phormidium retzii (in unexposed areas or with high flow velocity).In the benthic community of cyanobacteria, a total of 6 intracellular microcystins were detected. 3 of them were identified: MC-RR, MC-LR and MC-YR. The accumulation of intracellular microcystins decrease along the stream as determined by different physical, chemical and biological factors. At a general level, the total accumulation of intracellular microcystins was associated with an increase in water temperature, a decrease of benthic cyanobacterial diversity and small increases in the concentration of dissolved phosphorus in the water. On the other hand, microcystins release was linked to the effects of different physical disturbances on the cyanobacterial community, wether of natural or anthropical origin.

La tesi aborda, des d'una perspectiva territorial i històrica, el paper que han jugat les grans infraestructures hidràuliques en dues conques fluvials mediterrànies catalanes: la Muga i el Fluvià (província de Girona). Així, s'efectua una reconstrucció retrospectiva del conjunt de projectes de gran obra hidràulica (preses, embassaments, canals complementaris) que, als últims 150 anys, han estat ideats i, en el seu cas executats, a ambdues conques. En aquest procés s'atorga una atenció especial a les justificacions, finalitats, discursos i agents socials que han inspirat la seva concepció i les causes que han conduït al seu èxit o al seu fracàs. Tot plegat es contextualitza dins dels plans, les polítiques i la legislació hidràulica estatals. L'elecció de dos rius veïns proporciona clars elements per a establir una anàlisi evolutiva comparada entre ells. Aquí s'afegirà la influencia del proper riu Ter des del moment en que es decideix l'abastament parcial amb els seus cabals a Barcelona. / The aim of the thesis is to know the paper that the great hydraulic works have been in two mediterranean river basins called Muga and Fluvià located in Catalonia (province of Girona, Spain). The perspective of the study will be historical and territorial. The thesis realizes a retrospective reconstruction of the projects of great hydraulic works (dams/reservoirs + complementary channels) that have been conceived or built in both river basins during the last 150 years. In this process the study gives a special attention to their justifications, their aims, their peculiarities, their promoters, and the reasons of their issue or of their failure. All this is framed in the planification, policies, and hydraulic legislation pertaining to the state.The election of two neighbouring rivers provides the elements to establish an evolutional comparative analysis between both. Here we add the effects of the influence of the nearing Ter river, when is decided the partial supply with their waters to the city of Barcelona.

Conflictes socioterritorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà) és un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gestió dels rius mediterranis i prospecta en la participació pública -activa i vinculant- per a la resolució de conflictes i la planificació i gestió dels recursos hídrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius:Objectius del marc teòric- Comprovar l'existència de dos discursos antagònics (radicalment oposats) en l'esfera social, científica i de gestió dels rius que generen conflicte i que són insostenibles per a una gestió integral dels recursos fluvials: el discurs antropocèntric i el discurs ecocèntric.Matèria d'estudi: L'excepcionalisme humà i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulació de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la ciència; El contracte antropocèntric i el balanç ecocèntric en la gestió; El discurs ambiental (el riu antròpic i ecosistemàtic).- Valorar si les estratègies de participació pública (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisió unilaterals (siguin autoritàries o arbitràries)- de més garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials.Matèria d'estudi: Definició de conflicte en positiu; L'estratègia de cooperació i consens en la Resolució Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gestió integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califòrnia, Estats Units).Objectius del marc pràctic. Conca del riu Muga (Alt Empordà)- Contextualitzar la diversificació i intensificació dels usos de l'aigua dins un procés de canvi dels usos del sòl, particularment accelerat a partir de la dècada de 1960 i objecte de problemàtiques socioterritorials d'ençà de la dècada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sòl de la conca anys 1993 i 1957.Matèria d'estudi: Cartografia i estadística dels usos del sòl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats.- Identificar i descriure les tensions i conflictes en l'ús de l'aigua, així com les característiques de les solucions adoptades en el període 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemàtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs.Matèria d'estudi: 50 incidents problemàtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptació de la demanda i 41 d'adaptació de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga).- Caracteritzar quins són els temes en matèria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconòmics, tècnics i polítics locals reunits en les sessions de discussió del projecte MUGA. Determinar si les estratègies participatives poden prosperar perquè són factibles i idònies.Matèria d'estudi: Projecte MUGA: Gestión del recurso agua con participación de agentes. Estudio para la cuenca del río Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensió d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussió entorn l'ús i gestió de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussió, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunció en la gestió de l'aigua de la conca). / Social territorial conflicts and public participation in water management in the Muga river basin (Alt Empordà) focuses on conflicts generated by the management of Mediterranean rivers and examines the role of active and legally binding public participation in resolving conflicts and managing water resources. Specifically, the study set out to achieve five aims:Theoretical aims- To demonstrate that there are two antagonistic (radically opposed) positions - anthropocentrism and ecocentrism - in the social, scientific, and management spheres that generate conflict and impede a sustainable integrated management of river resources. Study material: human exceptionalism and deep ecology in society; water regulatory and river ecology disciplines in science; the anthropocentric contract and ecocentric balance in management; environmental discourse (the anthropic and ecosystemic river).- To determine whether public participation strategies (involving social agents) provide greater guarantees than unilateral decision-making processes (whether arbitrary or authoritarian) of resolving and preventing destructive conflicts in the area of water and river resources. Study material: definition of positive conflict; cooperation and consensus building in alternative dispute resolution (ADR) and 13 case studies of water conflicts that were resolved in western United States; conditions for an integrated, adaptive, and participative management plan, and the San Joaquin River Management Plan (California, United States).Practical aims. Muga River Basin (Alt Empordà)- To contextualise the diversification and intensification of the use of water against a background of changing land uses, a process which rapidly gained ground from the 1960s onwards and became a source of social territorial conflict in the 1980s.Study material: land-use maps and statistics from 1957 and 1993 for the Muga river basin (49 municipalities in the Alt Empordà region and a total surface area of 1,050 km2). Retrospective analysis of forested, water-covered, cultivated, and developed areas.- To identify and describe tensions and conflicts over water use and the different solutions adopted between 1980 and 2000. To determine if certain structural solutions have become a source of confrontation in the medium or long term, and to assess the likelihood of future conflicts. Study material: 50 water supply incidents (26 tensions and 24 conflicts) and 53 measures adopted to resolve these incidents between 1980 and 2000 (12 demand-management measures and 41 supply-management actions); differentiation between two areas of the Muga river basin (interior and plain).- To discern which water issues are the source of discord among the different socio-economic, technical, and political agents participating in the MUGA project's focus group sessions. To determine if new participative strategies in the near future are necessary and likely to succeed.Study material: The MUGA project: management of Muga water resources with agent participation. Muga river basin study (Girona), 2000/03 - Autonomous University of Barcelona (UAB) and University of Girona (UdG); conflicting opinions among the 30 participants in the four focus-group sessions held on water use and management in the Muga river basin; 6 conflictive issues, 14 sub-issues, and 31 points of dispute, 9 of which were sources of intense conflict (destructive and indicative of inappropriate river basin management).