Spelling suggestions: "subject:"siglo20"" "subject:"si7alo20""
1 |
Contribución al problema de la espontaneidad y la conciencia de clase del proletariadoFuentes Salvo, Mauricio January 2007 (has links)
Informe de Seminario para optar al grado de Licenciado en Filosofía / En el planteamiento del problema se deja en claro que el propósito de este trabajo no es de ninguna manera resolver el problema de la formación de la conciencia de clase. El objetivo fundamental de este trabajo es lograr dejar planteado el problema, pero de manera diferente a como ha sido hasta ahora. No se trata de si la conciencia se forma espontáneamente o debe ser introducida en la clase obrera. Se trata de analizar o plantear la relación constante que se da entre la teoría y las acciones “espontáneas” de clase.
|
2 |
La construcció de la identitat periodística de Manuel Vázquez Montalbán: de la censura a la transició (1960-1978)Salgado de Dios, Josep Francesc 29 May 2009 (has links)
Entre 1960 i 1978 Manuel Vázquez Montalbán assoleix una primera identitat professional a la premsa. Estudia Periodisme i treballa a dues publicacions del 'Movimiento', però una estada a la presó per un delicte polític l'obliga a començar de nou el 1965. A continuació s'acosta a l'anàlisi de la informació Internacional (Siglo20, Tele/eXpres) i evoluciona, segons ho permet l'incert ambient polític, cap a la columna (Triunfo, Arreu, Mundo Diario), l'espai periodístic on s'instal.larà a la transició (La Calle, El Periódico). L'eina fonamental d'aquest trànsit professional és l'humor (Hogares Modernos, Triunfo, Por Favor, Interviú), el reportatge d'ordre sociològic (Triunfo) i el domini de la ficció, els recursos amb què Vázquez Montalbán treballa durant els primers anys 70, quan opina en boca de personatges i signaturas inventades, fins que finalment pot fer-ho sense embuts, un cop derogada la llei de Premsa de 1966. Passa el dia a les redaccions, participa dels problemes i les tensions de la professió i fins i tot dirigeix algunes revistes. A partir de 1979, en guanyar el premi Planeta, redueix la dedicació al periodisme per deixar espai a la narrativa de ficció. / Between 1960 and 1978 Manuel Vázquez Montalbán starts to make a professional name for himself in the press. He studies journalism and works in two publications of the Movement', but a stay in prison for a political crime forces him to start over again in 1965. On leaving prison he chooses to analyse international information (Siglo20, Tele/eXpres) and in the uncertain political environment of late francoism moves towards working as a political columnist (Triunfo, Arreu, Mundo Diario) and those newspaper that established themselves during the transition period (La Calle, El Periódico). Humour is the common denominator during this phase (Hogares Modernos, Triunfo, Por Favor, Interviú), sociological stories (Triunfo) and the prevalence of fiction, the resources with which Vázquez Montalbán works during the early 70s, when he speaks through invented characters and false signatures until he could eventually do so with no holds barred once the 1966 Press Law is repealed. He lives journalism to the full spending all day in newsrooms and being fully involved in all the problems and stresses of the profession and even edits some magazines. After 1979, after winning the Planeta Prize he reduces his commitment to journalism to make space for narrative fiction.
|
Page generated in 0.0244 seconds