Global ETD Search

1	Samverkansarbete/ En studie av två enheter på Högskolan i Halmstad Engberg, Pontus, Börjesson, Andreas January 2009 (has links) <p>Samverkansarbete har under det senaste decenniet genomgående förändrats bland svenska högskolor på grund av bland annat lagändringar, samhällsförändringar och internationell påverkan. År 1997 instiftades en samverkanslag i högskolelagen vid namn den tredje uppgiften. Den tredje uppgiften är idag en naturlig del bland svenska högskolor och syftar till samverkan av utbildning och forskning med det omgivande samhället. Diskussionen har varit omfattande när det gäller hur samhället och högskolan tjänar på att samverka, på vilket sätt det ska ske och hur man på ett konkret sätt kan påvisa de bästa tillvägagångssätten. </p><p>Samverkan är ett brett och komplext ämne. Vi har i denna uppsats valt att beröra två enheter vid Högskolan i Halmstad. Enheterna är Centrum för Arbetsutveckling, CAU, som är en nerlagd forskningsorganisation och Enheten för Kontakter och Samverkan, EKS, som är en paraplyorganisation för samverkan. Syftet med uppsatsen är att beskriva och analysera olika uppfattningar om samverkansarbetet på Högskolan i Halmstad och att studera tidigare befintliga erfarenheter. Studien baseras på berättelser kring CAU:s och EKS:s arbetssätt och syftar till att beskriva inställningar, erfarenheter och idéer kring samverkan bland personal vid Högskolan. </p><p>Vi har intervjuat personal som arbetar eller har arbetat inom någon av de två organisationerna. Intervjuerna resulterade i berättelser kring olika arbetssätt, inställningar, erfarenheter samt idéer kring hur samverkan kan organiseras och integreras med det omgivande näringslivet. De teoretiska verktygen vi använt oss av är ”Mode 1” & ”Mode 2” samt Trippelhelixmodellen. Resultatet indikerar att CAU var en organisation som i hög grad arbetade i enlighet med Mode 2 medan EKS strävar mot en kombination av både Mode 1 & Mode 2. Trippelhelixmodellen förklarar samtidigt varför det fanns vissa svårigheter att integrera CAU i högskolans verksamhet och hur EKS är uppbyggt och anpassat för att främja ett starkt samverkansorganisatoriskt arbete.</p><p>Slutsatsen är att det finns centrala skillnader mellan CAU och EKS när det gäller på vilket sätt dessa enheter kan beskrivas utifrån tidsperspektiv, acceptans och arbetssätt. I denna uppsats framgår till exempel att ett kortsiktigt samverkansarbete, baserat på projektverksamhet, kan skapa oroligheter och hämma acceptansen bland personal i högskolans övriga verksamheter. Bygger verksamheten, å andra sidan, på en mer långsiktig och hög grad av både intern och extern samverkan så uppfattas den som mer dynamisk och snabb på att svara mot förändrade yttre omständigheter.</p> Samverkan Mode 1 & Mode 2 Trippelhelix CAU EKS
2	Samverkansarbete/ En studie av två enheter på Högskolan i Halmstad Engberg, Pontus, Börjesson, Andreas January 2009 (has links) Samverkansarbete har under det senaste decenniet genomgående förändrats bland svenska högskolor på grund av bland annat lagändringar, samhällsförändringar och internationell påverkan. År 1997 instiftades en samverkanslag i högskolelagen vid namn den tredje uppgiften. Den tredje uppgiften är idag en naturlig del bland svenska högskolor och syftar till samverkan av utbildning och forskning med det omgivande samhället. Diskussionen har varit omfattande när det gäller hur samhället och högskolan tjänar på att samverka, på vilket sätt det ska ske och hur man på ett konkret sätt kan påvisa de bästa tillvägagångssätten. Samverkan är ett brett och komplext ämne. Vi har i denna uppsats valt att beröra två enheter vid Högskolan i Halmstad. Enheterna är Centrum för Arbetsutveckling, CAU, som är en nerlagd forskningsorganisation och Enheten för Kontakter och Samverkan, EKS, som är en paraplyorganisation för samverkan. Syftet med uppsatsen är att beskriva och analysera olika uppfattningar om samverkansarbetet på Högskolan i Halmstad och att studera tidigare befintliga erfarenheter. Studien baseras på berättelser kring CAU:s och EKS:s arbetssätt och syftar till att beskriva inställningar, erfarenheter och idéer kring samverkan bland personal vid Högskolan. Vi har intervjuat personal som arbetar eller har arbetat inom någon av de två organisationerna. Intervjuerna resulterade i berättelser kring olika arbetssätt, inställningar, erfarenheter samt idéer kring hur samverkan kan organiseras och integreras med det omgivande näringslivet. De teoretiska verktygen vi använt oss av är ”Mode 1” & ”Mode 2” samt Trippelhelixmodellen. Resultatet indikerar att CAU var en organisation som i hög grad arbetade i enlighet med Mode 2 medan EKS strävar mot en kombination av både Mode 1 & Mode 2. Trippelhelixmodellen förklarar samtidigt varför det fanns vissa svårigheter att integrera CAU i högskolans verksamhet och hur EKS är uppbyggt och anpassat för att främja ett starkt samverkansorganisatoriskt arbete. Slutsatsen är att det finns centrala skillnader mellan CAU och EKS när det gäller på vilket sätt dessa enheter kan beskrivas utifrån tidsperspektiv, acceptans och arbetssätt. I denna uppsats framgår till exempel att ett kortsiktigt samverkansarbete, baserat på projektverksamhet, kan skapa oroligheter och hämma acceptansen bland personal i högskolans övriga verksamheter. Bygger verksamheten, å andra sidan, på en mer långsiktig och hög grad av både intern och extern samverkan så uppfattas den som mer dynamisk och snabb på att svara mot förändrade yttre omständigheter. Samverkan Mode 1 & Mode 2 Trippelhelix CAU EKS
3	L'invention de soi dans l'œuvre de Patrick Modiano / The invention of oneself by Patrick Modiano Delahaye, Francis 20 December 2012 (has links) Cette thèse a pour objet l’invention de soi chez Patrick Modiano. Le syntagme invention de soi peut s’interpréter de trois manières différentes selon que l’on met l’accent sur la recherche de l’identité pour répondre à la question qui suis-je ?, ou que l’on interroge la rhétorique pour y chercher les idées et arguments pour composer son discours ou encore que l’on ne fasse appel qu’à sa mémoire puisque rien de nouveau n’a été inventé. De ses trois approches, la première guide en majorité les travaux de cette thèse, menée à l’aide des outils traditionnels de l’analyse littéraire et en excluant toute approche psychanalytique que Patrick Modiano récuse pour lui-même. La démarche suivie l’est en trois points. Dans un premier temps, il s’agit de rechercher ce qui alimente l’œuvre romanesque de Patrick Modiano, entre l’Histoire et plus particulièrement l’histoire de la Collaboration en France entre 1940 et 1944 ou de la fin de la guerre d’Algérie, très présente dans plusieurs de ses romans, ses sources littéraires et plus spécialement des auteurs antisémites de l’entre-deux guerres qu’il cite souvent et sa vie partagée, c'est-à-dire partagée avec ses lecteurs. Ensuite il s’agit de se demander chez cet auteur qui pratique quasiment exclusivement le Je-narrateur, quel est le genre de ses récits entre roman, autobiographie et autofiction. Enfin la question de son identité est posée : qu’est ce pour lui être né en 1945, être le fils d’un collaborateur ou présumé tel, être fils d’un Juif ou encore être écrivain ? Ces analyses nous permettent de répondre à la question posée par cette thèse et de déterminer de quelle manière Patrick Modiano s’invente soi-même dans ses récits. Est-ce en s’inventant de fausses dates de naissance, une fausse date de mariage de ses parents, une fausse sœur ou un faux oncle ou ne serait-ce pas plutôt en s’inventant à chaque récit une identité imaginaire comme si elle était la sienne, pour l’abandonner au récit suivant et en reprendre alors une nouvelle ? / This dissertation addresses the question of the invention of oneself by Patrick Modiano. The terms invention of oneself can be interpreted on three ways, depending on the manner the accent is made on the definition of identity, answering the question : “Who am I?”, or finding the ideas and arguments to prepare a discourse as it is done in the rhetoric or questioning one’s memory as nothing new can be invented. Amongst these three approaches, the first one about the question of identity is mainly studied with the literary tools, excluding the psychoanalytical view which is rejected by Patrick Modiano himself. A three steps approach is followed. At first we analyze how the Patrick Modiano’s romanesque art is influenced by History, mainly the history of the French collaboration during World War II but also by the history of the Algeria war at the beginning of the sixties, his literary sources mainly among French anti-Semite authors who published their books just before World War II, and of course his shared life, that is to say the life he is sharing with the readers. The following question concerns the literary genre of the novels written by an author using the I narrator. Is he writing novels, autobiographies or autofictions? The last issue is about the question of identity: what does it mean for Patrick Modiano to be born in 1945, to be the son of a supposed collaborator, or the son of a Jew, or to be a writer? Answering these different questions should help to approach the definition of the invention of oneself. Is it related to the invention of several birth dates, a false date for the wedding of his parents or imaginary family members for himself or on the opposite is it related to the invention of a new imaginary identity at each novel till the previous identity is abandoned and a new imaginary identity is created in the following novel? Alexandre, Serge Aldo Annecy Berl, Emmanuel Brasillach, Robert Cau, Jean Chmara, Victor Modiano, Patrick Literature
4	La construcció de la identitat periodística de Manuel Vázquez Montalbán: de la censura a la transició (1960-1978) Salgado de Dios, Josep Francesc 29 May 2009 (has links) Entre 1960 i 1978 Manuel Vázquez Montalbán assoleix una primera identitat professional a la premsa. Estudia Periodisme i treballa a dues publicacions del 'Movimiento', però una estada a la presó per un delicte polític l'obliga a començar de nou el 1965. A continuació s'acosta a l'anàlisi de la informació Internacional (Siglo20, Tele/eXpres) i evoluciona, segons ho permet l'incert ambient polític, cap a la columna (Triunfo, Arreu, Mundo Diario), l'espai periodístic on s'instal.larà a la transició (La Calle, El Periódico). L'eina fonamental d'aquest trànsit professional és l'humor (Hogares Modernos, Triunfo, Por Favor, Interviú), el reportatge d'ordre sociològic (Triunfo) i el domini de la ficció, els recursos amb què Vázquez Montalbán treballa durant els primers anys 70, quan opina en boca de personatges i signaturas inventades, fins que finalment pot fer-ho sense embuts, un cop derogada la llei de Premsa de 1966. Passa el dia a les redaccions, participa dels problemes i les tensions de la professió i fins i tot dirigeix algunes revistes. A partir de 1979, en guanyar el premi Planeta, redueix la dedicació al periodisme per deixar espai a la narrativa de ficció. / Between 1960 and 1978 Manuel Vázquez Montalbán starts to make a professional name for himself in the press. He studies journalism and works in two publications of the Movement', but a stay in prison for a political crime forces him to start over again in 1965. On leaving prison he chooses to analyse international information (Siglo20, Tele/eXpres) and in the uncertain political environment of late francoism moves towards working as a political columnist (Triunfo, Arreu, Mundo Diario) and those newspaper that established themselves during the transition period (La Calle, El Periódico). Humour is the common denominator during this phase (Hogares Modernos, Triunfo, Por Favor, Interviú), sociological stories (Triunfo) and the prevalence of fiction, the resources with which Vázquez Montalbán works during the early 70s, when he speaks through invented characters and false signatures until he could eventually do so with no holds barred once the 1966 Press Law is repealed. He lives journalism to the full spending all day in newsrooms and being fully involved in all the problems and stresses of the profession and even edits some magazines. After 1979, after winning the Planeta Prize he reduces his commitment to journalism to make space for narrative fiction. Interviú Mundo Diario Catalunya Express Por Favor Primera Plana Arreu Siesta Hermano Lobo Tele/eXpres CAU Bocaccio Triunfo Hogares Modernos Siglo20 Solidaridad Nacional El Español Censura Transició Literatura Filologia Espanyola Mundo Obrero Columnisme Periodisme Premsa Manuel Vázquez Montalbán La Calle El Periódico de Catalunya 070 82
5	Las nuevas tecnologías en la administración de justicia. La validez y eficacia del documento electrónico en sede procesal Jaume Bennasar, Andrés 09 October 2009 (has links) La tesis se encarga de analizar, por un lado, la integración y el desarrollo de las nuevas tecnologías en la Administración de Justicia; y, por otro, los parámetros que constituyen la validez y eficacia del documento electrónico. La primera cuestión se centra en la configuración de los Sistemas de Información de la Oficina Judicial y del Ministerio Fiscal, así como de la informatización de los Registros Civiles, donde el art. 230 LOPJ es la pieza clave. Se estudian sus programas, aplicaciones, la videoconferencia, los ficheros judiciales y las redes de telecomunicaciones que poseen la cobertura de la firma electrónica reconocida, donde cobran gran relevancia los convenios de colaboración tecnológica. La digitalización de las vistas quizá sea una de las cuestiones con más trascendencia, teniendo en cuenta que el juicio es el acto que culmina el proceso. Aunque no todos los proyectos adoptados en el ámbito de la e.justicia se han desarrollado de forma integral, ni han llegado a la totalidad de los órganos judiciales. El objetivo final es lograr una Justicia más ágil y de calidad, a lo cual aspira el Plan Estratégico de Modernización de la Justicia 2009-2012 aprobado recientemente.En referencia a la segunda perspectiva, no cabe duda que el Ordenamiento jurídico y los tribunales, en el ámbito de la justicia material, otorgan plena validez y eficacia al documento electrónico. Nuestra línea de investigación se justifica porque cada vez son más los procesos que incorporan soportes electrónicos de todo tipo, ya sea al plantearse la acción o posteriormente como medio de prueba (art. 299.2 LEC). Entre otros temas examinamos el documento informático, la problemática que rodea al fax, los sistemas de videograbación y el contrato electrónico. / La tesi s'encarrega d'analitzar, per una part, la integració i el desenvolupament de les noves tecnologies dins l´Administració de Justícia; i, per l'altra, els paràmetres que constitueixen la validesa i l'eficàcia del document electrònic. La primera qüestió es centra en la configuració dels Sistemes d´Informació de l´Oficina Judicial i del Ministeri Fiscal, així com de la informatització dels Registres Civils, on l'art. 230 LOPJ es la peça clau. S'estudien els seus programes, aplicacions, la videoconferència, el fitxers judicials i les xarxes de telecomunicacions que tenen la cobertura de la firma electrònica reconeguda, on cobren gran rellevància els convenis de col·laboració tecnològica. La digitalització de les vistes tal vegada sigui una de les qüestions amb més transcendència, tenint amb compte que el judici es l'acte que culmina el procés. Però no tots el projectes adoptats en l'àmbit de la e.justicia s'han desenvolupat d'una manera integral ni han arribat a la totalitat dels òrgans judicials. L'objectiu final es assolir una Justícia més àgil i de qualitat, al que aspira el Pla Estratègic de Modernització de la Justícia 2009-2012 aprovat recentment. En referència a la segona perspectiva, no hi ha dubte que l´Ordenament jurídic i els tribunals, en l'àmbit de la justícia material, donen plena validesa i eficàcia al document electrònic. La nostra línia d'investigació es justifica perquè cada vegada son més el processos que incorporen suports electrònics de tot tipus, ja sigui quant es planteja l'acció o posteriorment como a medi de prova (art. 299.2 LEC). Entre altres temes examinem el document informàtic, la problemàtica que envolta al fax, els sistemes de videogravació i el contracte electrònic. / The thesis seeks to analyse, on the one hand, the integration and development of the new technologies in the Administration of Justice; and, on the other, the parameters which constitute the validity and efficiency of the electronic document.The first question centres on the configuration of the Information Systems of the Judicial Office and the Public Prosecutor, as well as the computerisation of the Civil Registers, where the art. 230 LOPJ it's the part key. Their programmes, applications, the Video Conferencing, the judicial registers and the telecommunication networks which are covered by the recognised electronic signatures, are studied, where the agreements on technological collaboration gain great relevance. The digitalisation of evidence might perhaps be one of the questions with most consequence, bearing in mind that the judgment is the act by which the process is culminated. Although not all the projects adopted within the compass of e.justice have developed completely nor have reached all the judicial organs. The final objective is to achieve an agile, quality Justice, to which the recently approved Strategic Plan for the Modernisation of Justice aspires.With reference to the second perspective, there is no doubt that the juridical Ordinance and the tribunals within the compass of material justice grant full validity and efficacy to the electronic document. Our line of investigation is justified because there are more and more processes which are sustained by electronic supports of all kinds, whether it be at the establishment of the action or later, as a proof of it (art. 299.2 LEC). Amongst other things, we examine the computerised document, the problems which surround the fax, the systems for video recording and the electronic contract. Minerva Programme Libra Programme e.justice contracte informàtic document informàtic consentiment electrònic contracte electrònic registres fonogràfics videogravació suports electrònics dades so i la imatge mitjans reproducció paraula mitjans de prova art. 299.2 LEC Procés Monitori xarxes Judicials Unió Europea Pla Transparència Judicial Estadística Judicial Centre Documentació Judicial (CENDOJ) aplicació Inter-Ius Punt Neutre Judicial Sistema Lexnet firma electrònica informàtics i similars videoconferència Agenda d'assenyalaments electrònica Sistema Gravació Digital Arconte elements de convicció immediació documentació d'actuacions i vistes protecció de dades fitxers judicials informatització registres civils Programa Minerva Programa Libra e.justícia LOPJ contrato informático documento informático consentimiento electrónico contrato electrónico registros fonográficos videograbaciones soportes electrónicos datos el sonido y la imagen medios reproducción palabra art. 299.2 LEC medios prueba Proceso Monitorio iniciativas tecnológicas Comunidades Autónomas Redes Judiciales Unión Europea Plan Transparencia Judicial tratamiento sistemas informáticos Estadística Judicial Centro Documentación Judicial (CENDOJ) Aplicación Inter-Ius Punto Neutro Judicial Sistema Lexnet firma electrónica informáticos y similares videoconferencia Agenda señalamientos electrónica Sistema Grabación Digital Arconte elementos de convicción inmediación Documentación de actuaciones y vistas protección de datos ficheros judiciales Informatización registros civiles Programa Minerva Programa Libra LOPJ e.justicia computerisation of civil registers Judicial records data protection documentation of acts and evidence immediacy elements of conviction the Arconte system of Digital Recording Agenda of electronic signals video Conferencing computerised and other means electronic signature Lexnet System Judicial Neutral Position application Inter-Ius Judicial Statistic treatment by information systems the Plan for Judicial Transparency European Union Judicial networks Monitoring process means of proof art. 299.2 LEC means of reproduction of word sound and image instruments which permit filing recognising and reproducing words data electronic supports video recording phonographic registers electronic contract electronic consent contracts drawn up by automatic devices computerised document computerised contract Dret Processal 34 340

1

Page generated in 0.0169 seconds