Aquest estudi pretén examinar les estratègies i la producció oral d’aprenents d’anglès com a llengua estrangera en tres tasques comunicatives a l’aula. Els objectius van ser investigar: a) diferències entre les tasques en la producció oral d’aprenents de competència alta i baixa b) diferències entre les tasques en l’ús de les estratègies d’aprenents de competència alta i baixa c) diferències en la producció oral i l’ús de les estratègies entre els grups d’alta i baixa competència d) si les estratègies que els aprenents creuen que fan servir reflecteixen les estratègies que realment fan servir i e) fins a quin punt el qüestionari d’estratègies pot preveure la producció oral. En aquest estudi, hi van participar 48 estudiants universitaris catalans i espanyols amb un nivell de competència oral baix (N=24) i alt (N=24), a més a més de quatre nadius que van actuar com a punts de referència per a la producció oral. Els participants es van gravar en vídeo en parelles, fent les tres tasques: explicant una història en dibuixos (Picture Story), descrivint una obra d’art (Art Description) i omplint buits en la informació proporcionada (Information Gap). Les tasques es van fer en un espai de dues setmanes entre cadascuna. Immediatament després de cada tasca els aprenents van assenyalar les estratègies que havien percebut (PSU) en un qüestionari de 44 ítems (SQ). Una anàlisi factorial va agrupar PSU en cinc categories: les estratègies Interaccionals, Compensatòries, de Manteniment de flux de la conversa, Planificació i Avaluació, que es van utilitzar per a l’anàlisi de diferències en l’ús de les estratègies. Així mateix, una submostra dels grups d’alta (N=4) i baixa (N=4) competència van participar en sessions retrospectives per reflexionar sobre com van actuar durant les tasques. Entre les tres tasques, segons les proves Friedman-Wilcoxon, es van trobar diferències significatives en totes les mesures de producció oral, amb l'excepció de la velocitat de la parla, i l'autoreparació en el grup alt. La complexitat estructural va ser més alta en el Picture Story, la complexitat lexical va ser més alta en l'Art Description i la precisió i fluïdesa van ser més altes en l'Information Gap. Pel que fa a PSU, el 34% de les estratègies van ser diferents en el grup alt i el 9% en el grup baix. En el grup alt la majoria de les diferències van ser en les estratègies Interaccionals i Compensatòries, que es van utilitzar més en l'Information Gap. Entre els grups de competència baixa i alta, segons les proves Mann-Whitney, hi havia diferències significatives en la producció oral. La precisió, la complexitat lèxica, la complexitat estructural i la velocitat de la parla van ser constantment més altes en el grup alt a cada tasca. No obstant, hi havia poques diferències entre les altres mesures de fluïdesa (pauses llargues, repetició, reformulació i autocorreció). En el cas de PSU, hi havia poques (18% max.) diferències entre els grups de diferents competències en cadascuna de les tasques. En general, el grup baix feia servir unes quantes estratègies Compensatòries més. Per validar el qüestionari, el PSU va ser contrastat amb l’ús real de les estratègies (ASU) identificades en les actuacions en les tasques i en els comentaris durant les sessions retrospectives. Primer, el grup alt va ser constant a l’hora de concretar el nivell d’ús d’un 63% de les estratègies comparada amb un 48% en el grup baix. Segon, el grup alt va ser capaç de indicar les diferències en l’ús de les estratègies entre les tres tasques amb més precisió. No obstant, es van trobar més diferències en ASU entre les tasques que les indicades pels dos grups en PSU. Finalment, l’anàlisi de regressió múltiple de les cinc categories d’estratègies i les nou mesures de producció va mostrar que la SQ podria preveure moderadament la precisió (23%), la complexitat lexical (36%) i la velocitat de la parla (31%). Concretament, com més estratègies Compensatòries indicaven els aprenents, més baixa era la precisió, la complexitat lexical i la velocitat de la parla. Els resultats s’expliquen segons els mecanismes de processament de la parla i els trets cognitius i interaccionals de les tasques, i s‘arriba a les conclusions següents: a) l’ús de les estratègies i la producció oral es pot preveure a partir de les característiques de les tasques, b) la tasca influeix en l’ús de les estratègies més que la competència, c) és possible que no es vegin diferències en l’ús de les estratègies entre grups de diferentes competències perquè fan servir les mateixes estratègies però de maneres diferents, d) els qüestionaris sobre estratègies són indicadors moderats de l’ús real de les estratègies i e) la relació entre les estratègies i la producció oral és no-lineal. / Este estudio pretende examinar las estrategias y la producción oral de los estudiantes de inglés como lengua extranjera en tres tareas comunicativas en el aula. Los objetivos fueron investigar: a) diferencias entre las tareas en la producción oral tanto en estudiantes de competencia alta como baja b) diferencias entre el uso de las estrategias tanto en estudiantes de competencia alta como baja c) diferencias en la producción oral y el uso de las estrategias entre los grupos de competencia alta i baja d) si hay correspondencia entre las estrategias que creen que utilizan y las que realmente utilizan y e) hasta qué punto un cuestionario sobre las estrategias refleja la producción oral. En este estudio participaron una muestra de 48 estudiantes universitarios catalanes y españoles con competencia oral baja (N=24) y alta (N=24), además de 4 nativos que actuaron como puntos de referencia para la producción oral. Los participantes se grabaron en video por parejas, realizando tres tareas: explicando una historia en dibujos (Picture Story), describiendo una obra de arte (Art Description) y rellenando lagunas en la información proporcionada (Information Gap). Las tareas se realizaron dejando un periodo de dos semanas entre cada una. Inmediatamente después de cada tarea los estudiantes señalaron las estrategias que creyeron utilizar (PSU) en un cuestionario de 44 artículos (SQ). Un análisis factorial agrupó las estrategias en cinco categorías: Interaccionales, Compensatorias, Mantenimiento del flujo de la Conversación, Planificación y Evaluación, que se utilizó para analizar las diferencias en el uso de las estrategias. Así mismo, una submuestra de los grupos de competencia alta (N=4) y baja (N=4) participaron en sesiones retrospectivas para reflexionar sobre su actuación durante las tareas. Entre las tres tareas, de acuerdo con las pruebas Friedman-Wilcoxon, encontramos diferencias significativas en todas las medidas de producción oral, con la excepción de la velocidad de habla y la autocorrección en el grupo alto. La complejidad estructural fue más alta en el Picture Story, la complejidad léxica fue más alta en el Art Description y la precisión y la fluidez fueron más altas en el Information Gap. Por lo que se refiere a PSU, se encontraron diferencias en un 34% de las estrategias en el grup alto y un 9% en el grupo bajo. En el grupo alto, la mayoría de las diferencias se dieron en las estrategias Interaccionales y Compensatorias, más utilizadas en el Information Gap. Entre los grupos de competencia baja y alta, de acuerdo con las pruebas Mann-Whitney, hubo diferencias significativas en la producción oral. La precisión, la complejidad léxica, la complejidad estructural y la velocidad de habla fueron coherentemente más altas en el grupo alto en todas las tareas. No obstante, hubo pocas diferencias entre las otras medidas de fluidez (pausas largas, repetición, reformulación y autocorrección). En el caso de PSU, hubo pocas diferencias (18% max.) entre los grupos de diferente competencia en cada una de las tareas. En general, el grupo bajo utilizó unas cuantas estrategias Compensatorias más. Para validar el cuestionario se contrastó el PSU con el uso real de las estrategias (ASU), identificadas en las tareas y a partir de los comentarios durante las sesiones retrospectivas. Primero, el grupo alto concretó de forma precisa un 63% de las estrategias frente a un 48% en el caso del grupo bajo. Segundo, el grupo alto fue capaz de indicar con más precisión las diferencias de uso de las estrategias en cada una de las tres tareas. No obstante, encontramos más diferencias entre las tareas en ASU que las identificadas en el PSU por los dos grupos. Finalmente, el análisis de regresión múltiple de las cinco categorías de estrategias y las nueve medidas de producción indicó que la SQ podría predecir un 23 % de la precisión, 36% de la complejidad léxica y 31% de la velocidad de habla. A más estrategias Compensatorias, menor precisión y complejidad léxica y menor velocidad de habla. Los resultados se explican de acuerdo con los mecanismos de procesamiento de habla y los rasgos cognitivos e interaccionales de las tareas, y se llega a las conclusiones siguientes: a) el uso de las estrategias y la producción oral se puede predecir a partir de las características de las tareas, b) la tarea influye en el uso de las estrategias más que la competencia, c) es posible que no se reflejen las diferencias en el uso de las estrategias entre grupos de diferente competencia, debido a que, aunque utilizan las mismas estrategias, las utilizan de forma diferente, d) los cuestionarios sobre estrategias son indicadores moderados del uso real de las estrategias y e) la relación entre las estrategias y la producción oral es no-lineal. / This study sought to examine EFL learners’ strategies and spoken production on different types of oral communication tasks in the classroom. The objectives were to investigate: a) across-task differences in spoken production for high and low proficiency learners, b) across-task differences in strategy use for high and low proficiency learners, c) differences in both spoken production and strategy use between high and low proficiency groups, d) whether strategies learners perceived using reflected the strategies they actually used and e) to what extent a strategy questionnaire could predict spoken production. In this study 48 Catalan and Spanish undergraduates participated with low (N=24) and high (N=24) oral proficiency, as well as four native speakers who acted as benchmarks for spoken production. Participants were recorded on video in pairs performing three oral tasks: a Picture Story, an Art Description and an Information Gap. Tasks were carried out two weeks apart. Immediately after each task learners reported their perceived strategy use (PSU) on a 44–item strategy questionnaire (SQ). Factor analysis grouped PSU into five categories: Interactional, Compensation, Conversation flow maintenance, Planning and Evaluating strategies, which were used to analyze differences in strategy use. In addition, a sub-sample from the high (N=4) and low (N=4) proficiency groups participated in stimulated recall sessions to reflect on their task performance. Across the three tasks, according to Friedman-Wilcoxon tests, significant differences in all spoken production measures were found for both proficiency groups, except for speech rate, and self repair for the high group. Structural complexity was highest on the Picture Story, lexical complexity was highest on the Art Description and accuracy and fluency were highest on the Information Gap. As for PSU, 34% strategies differed for the high group compared to 9% for the low group. For the high group most differences were in Interactional and Compensation strategy use, which was higher on the Information Gap. Between low and high proficiency groups, according to Mann-Whitney tests, there were significant differences in spoken production. Accuracy, lexical complexity, structural complexity and speech rate were consistently higher for the high group on every task. However, there were few differences in other fluency measures (long pauses, repetition, reformulation and self- repair). As for PSU, there were few (18% max.) significant differences between proficiency groups on any one task. In general, the low group used a few more Compensation strategies. To validate the questionnaire PSU was contrasted with actual strategy use (ASU), identified in task performances and stimulated recall comments. Firstly, results showed that the high group were consistent in reporting 63% strategies compared to 48% for the low group. Secondly, the high group was able to gauge differences in strategy use across the tasks more accurately. However, more differences in ASU were found across tasks than identified by both groups as PSU. Finally, multiple regression analysis with the five strategy categories and nine production measures revealed that the SQ was a weak predictor of accuracy (23%), lexical complexity (36%) and speech rate (31%). In particular, the more Compensation strategies learners perceived using, the lower their accuracy, lexical complexity and speech rate. Results are discussed in terms of speech processing mechanisms and cognitive and interactional task features with the following conclusions: a) strategy use and spoken production can be predicted from task characteristics, b) task influences strategy use more than proficiency, c) differences in strategy use may not be observed between proficiency groups, because they may use the same strategies but in different ways, d) strategy questionnaires are moderate indicators of actual strategy use and e) the relationship between strategies and spoken production is non-linear.

Within the context of foreign language learning, very little research has examined how learners process second language (L2) words in terms of which variables best predict their processing speed and which mechanisms best characterize bilingual lexical processing. The present study set out to address this gap by using a range of learner and lexical variables (such as vocabulary size, word length, and age of acquisition) as points of reference against which to identify the best predictors of children’s and adults' L2 lexical processing, and by comparing response latencies across stimulus conditions so as to identify the processing pattern specific to each age group. Thirty-nine primary-aged and 94 university-level Chinese learners of English performed a picture-naming task in English and then in Chinese, and then completed a Chinese-to-English task. The researcher analyzed and estimated how those learner and lexical variables predicted the recorded response latencies by means of multiple regression and structural equation modeling, and made cross-stimulus-condition comparisons with the use of analysis of variance. The results suggested that different aspects of vocabulary knowledge contributed significantly to predicting children's and adults' processing speed, and that shorter processing time was significantly and directly predicted by the younger age at which an L2 word was learned and its higher degree of word typicality. Both lexical association and conceptual mediation were present in L2 lexical processing irrespective of learners' age but in general the later an L2 word is learned, the greater the likelihood that the word is lexically accessed and processed. These results illustrate the crucial role that language experiences and conceptual structures play in influencing the ease or difficulty with which L2 lexical items are retrieved, and reflect the complexities and dynamics involved in processing bilingual lexicons. These findings will be discussed within the context of the role of research and theory in developing evidence-based pedagogical practice with a specific reference to vocabulary acquisition in children and adults learning foreign languages within input-limited contexts.

The aim of the present study was to explore teachers’ experiences of student anxiety in the subject of English in Swedish upper secondary schools. Five teachers were interviewed to find out about their experiences of what causes anxiety in their students and what strategies they have found work best in order to decrease speaking anxiety. The results showed that the anxious students are usually those with a high performance level and good English knowledge. All participants agreed that the reason for anxiety is that performing in speech is perceived as embarrassing. Students tend to see all speaking activities as tests of their knowledge and are afraid of what reactions they may receive. The most distinct way to identify anxiety turned out to spot students’ withdrawal from all speaking activities in English. The best strategy to reduce speaking anxiety according to all participants was careful formation of groups, since smaller groups with only the closest friends is the best way to work for these students. Interestingly, while all teachers mentioned the benefits of recordings and podcasts, only one teacher used this method exclusively instead of oral presentations. / Syftet med denna studie var att ta reda på lärares erfarenheter av elevers oro inför att tala engelska i svenska gymnasieskolor. Fem lärare intervjuades för att få reda på deras erfarenheter av vad det är som gör eleverna oroliga och vilka strategier som de har märkt fungerar bäst för att minska oron över att tala. Resultaten visade att de oroliga eleverna oftast är de som är högpresterande och har goda engelskakunskaper. Alla deltagare var överens om att anledningen till oron är att det uppfattas som pinsamt att tala. Elever ser alla muntliga övningar som prov på sina kunskaper och är oroliga över hur de andra ska reagera. Tydligaste sättet att identifiera oro visade sig vara att vara uppmärksam på undvikande-strategier från engelskaktiviteter. Den bästa strategin för att minska oron enligt alla lärare var att kontrollera hur grupperna formas, eftersom mindre grupper med bara de närmsta vännerna är det bästa sättet att jobba för dessa elever. Intressant var det även att se att, trots att alla lärare nämnde fördelar med att spela in muntliga diskussioner, var det bara en lärare som valt att använda sig av denna metod istället för muntliga redovisningar.