La Bauhaus (1919-1933) neix amb la idea d'integrar dos tipus d'ensenyament, l'acadèmic i el d'arts i oficis, i es crea a partir de la unificació de les escoles d'arts i oficis i de belles arts de Weimar. La Bauhaus ha deixat un llegat pedagògic i didàctic molt influent, com ha estat extensament documentat en altres escoles d'art i disseny europees i nord-americanes, com les d'Ulm, Basilea i el Black Mountain College. La Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona [1959-1968] estudia aquesta influència a Barcelona a partir de la següent pregunta: com s'introdueixen les idees pedagògiques i didàctiques de la Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona en el període 1959-1968? Per contestar la pregunta, dividirem la recerca en dos «nuclis». El primer «nucli» centra l'estudi en les idees pedagògiques i didàctiques de la Bauhaus durant el període de 1919 a 1933 a partir de l'anàlisi documental de plans d'estudis i esquemes. Ressaltem la influència de factors culturals, polítics i econòmics en els seus mètodes didàctics. Delimitarem les característiques singulars de la pedagogia i la pràctica didàctica de la Bauhaus a partir de l'estudi de la documentació i l'exemple didàctic de tres dels seus docents més importants: Itten (1888-1967), Moholy-Nagy (1895-1946) i Albers (1888-1976). El segon «nucli» estudia les escoles d'art i disseny de Barcelona durant el període 1959-1968, durant el qual es transforma el panorama formatiu de la ciutat i comença la professionalització del disseny. Estudiarem la introducció de la Bauhaus a Barcelona mitjançant dues vies d'estudi. Primer analitzarem la rellevància de la Bauhaus a l'esfera pública. Durem a terme una anàlisi d'articles de premsa dels dos mitjans de comunicació barcelonins de més influència: La Vanguardia i Destino, que ens permetrà conèixer i valorar la imatge de la Bauhaus. La segona via centrarà la recerca en les tres escoles d’art i disseny més importants de Barcelona: Massana (1929), Elisava (1961) i Eina (1967). L’anàlisi dels plans d’estudis i esquemes organitzatius, imatges de treballs d’estudiants, fulletons publicitaris, etc., ens permetrà aprofundir en els estudis artístics d’aquest moment. Dedicarem les conclusions a emparentar les propostes de les escoles barcelonines amb les idees pedagògiques i didàctiques de la Bauhaus. / The Bauhaus (1919-1933) was created to integrate two different types of education: academic and arts and crafts, after the unification of Weimar's arts and crafts and fine arts Institutions. The Bauhaus pedagogical heritage has been extremely influential, and this influence has been thoroughly researched in the case of other European and North-American Institutions, such as Ulm, Basel and the Black Mountain College. La Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona [1959-1968] researches this influence in Barcelona following our ground question: how were the Bauhaus pedagogical ideas introduced in the arts and design Academic Institutions located in Barcelona during the 1959-1968 period? To answer this question we have divided our research in two «nuclei». The first «nucleus» focuses on the 1919-1933 period Bauhaus pedagogical ideas, and the analysis of this period's documentation and curriculum developments against the background of the cultural, political and economic context's influence on Bauhaus' pedagogical methods. The Bauhaus model specificities are highlighted here mainly after the methods and documentation produced by three of its key teachers: Itten (1888-1967), Moholy-Nagy (1895-1946) and Albers (1888-1976) The second «nucleus» studies Barcelona's art and design Academic Institutions during the 1959-1968 period, in which the academic context of the city is transformed and the design degrees are professionalized. We'll conduct our research of the introduction of the Bauhaus in Barcelona by means of two different approaches. We'll first analyze the relevance of the Bauhaus in the public sphere. In order to determine and understand its importance, we’ll conduct an analysis of press clippings from the period published in the two most influential local media outlets: La Vanguardia and Destino. After this, we’ll focus our research in the three key art and design schools in Barcelona: Massana (1929), Elisava (1961) and Eina (1967). Our research of their curricula and documentation will enable us to present a comprehensive analysis of this period formal studies’ structure. We’ll link the Bauhaus’ pedagogical ideas and Barcelona Academic Institutions proposals in our Conclusions.

Este estudio de caso adopta una metodología exploratoria, interpretativa y cualitativa holística con el fin de examinar y describir el proceso interactivo de co-construcción de explicaciones dialógicas académicas en entornos AICLE. Con este objetivo se analizan detenidamente los datos naturales provenientes de una clase AICLE de ciencias de primer año de educación secundaria obligatoria en un instituto público de Barcelona. Los participantes son una profesora de biología y dieciséis alumnos de 12 años. Esta tesis doctoral adopta como metodología el Análisis Conversacional Multimodal de entornos AICLE que combina las actuales perspectivas socioculturales sobre enseñanza-aprendizaje con los métodos proporcionados por el Análisis Conversacional y Análisis Multimodal. El examen detallado de la interacción profesor-alumno se divide en tres estudios. Cada uno aplica diferentes conceptos socioculturales, a saber: estudio 1: “acción mediada” y enfoque del aprendizaje basado en comunidades de práctica (CdP); estudio 2: “opacidad” y “densidad”; estudio 3 “competencia interactiva” (CI) y “participación”. De manera trasversal, los tres estudios aplican los conceptos de “competencia interactiva en el aula” (CIA) y “andamiaje interactivo”. En su conjunto, permiten al analista ofrecer una imagen más comprensiva, precisa y profunda del fenómeno estudiado. El estudio 1 revela que los participantes utilizan una variedad de recursos multimodales como poderosas herramientas interactivas de mediación con las que establecen un foco mutuo durante las actividades de enseñanza-aprendizaje, negocian significados, desarrollan una comprensión compartida y co-construyen explicaciones dialógicas. Todo esto evidencia una orientación común hacia la mejora del habla científica escolar en la L2 y la transformación gradual de los estudiantes en miembros competentes de la CdP del aula de ciencias. El estudio 2 se centra en la forma en que los participantes señalan y abordan cooperativamente los obstáculos causados por la opacidad de la L2 y la densidad de los contenidos. En él se encuentra que la construcción de explicaciones científicas es dialógica, dirigida por la profesora y centrada en el estudiante. En este proceso las secuencias de mediación y remediación están muy entrelazadas. Por otra parte, la descontextualización y re-contextualización del foco interactivo en los elementos léxicos resultan ser una estrategia pedagógica eficaz para la enseñanza de L2 en el aula AICLE. El estudio 3 demuestra que los estudiantes, particularmente los que están en silencio, movilizan eficazmente recursos multimodales para participar de diversas maneras en las interacciones y las actividades dirigidas por la profesora. Así, demuestran el desarrollo de su CI en la L2. Esto permite suponer que la adquisición gradual, por parte de los estudiantes “silenciosos”, de nuevas maneras de participar en el aula AICLE puede favorecer el desarrollo de la CI. Otra contribución es un marco analítico tentativo para la identificación y caracterización de diferentes patrones de participación exhibidos por los estudiantes en aulas AICLE. De manera trasversal, los estudios muestran a una profesora que despliega hábilmente su CIA, junto con estrategias de andamiaje interactivo, para guiar a los estudiantes en una empresa cooperativa de enseñanza-aprendizaje de ciencia escolar en la L2. De esta manera, la profesora fomenta la interacción en la L2 y crea el espacio y las herramientas propicias para la co-construcción y problematización de conocimiento académico, así como una participación más activa de los estudiantes en el proceso. En su conjunto, este trabajo demuestra que el enfoque analítico adoptado es adecuado para capturar y describir la complejidad y especificidad de la co-construcción interactiva de explicaciones dialógicas académicas en una clase AICLE de ciencias. Por lo tanto, ofrece nuevas evidencias de que el Análisis Conversacional Multimodal de entornos AICLE puede permitir a los investigadores entender mejor cómo prácticas sociales concretas pueden ser realizadas conjunta e interactivamente por los participantes en aulas AICLE. / This case study adopts an exploratory, interpretive and holistic qualitative methodology in order to examine and portray the interactional process of the co-construction of academic dialogic explanations in CLIL settings. With this aim, naturally-occurring data, which come from a first year CLIL science classroom (Biology in English as L2) in a state-funded secondary school in Barcelona (Spain), are thoroughly analyzed. The participants are a CLIL biology teacher and 16 twelve-year-old students. This PhD dissertation adopts Multimodal CA-for-CLIL as its analytical methodology, which combines current sociocultural perspectives on teaching-and-learning with methods provided by Conversation Analysis and Multimodal Analysis. The detailed examination of teacher-student interactions is divided into three studies. Each study takes on different sociocultural constructs that contribute to understand the teacher and students’ participation in the co-construction of dialogic explanations in the CLIL science classroom. The following constructs are employed: study 1: ‘mediated action’ and a community of practice (CoP) approach to learning; study 2: ‘opacity’ and ‘density’; study 3 ‘interactional competence’ (IC) and ‘participation’. In a transversal way, all three studies apply the constructs ‘classroom interactional competence’ (CIC) and ‘interactional scaffolding’. Taken together, the three studies enable the analyst to provide a more comprehensible, precise and deeper picture of the phenomenon under consideration. Study 1 reveals that the participants employ an array of multimodal resources (e.g., languages; prosody; pauses; gaze, gesture, head movement; material artefacts) as powerful interactional mediating tools to establish a mutual focus within teaching-and-learning activities, negotiate meanings, develop shared understandings and co-construct dialogic explanations. All this evidences the participants’ joint orientation towards the students’ progress in talking school-science in the L2 and their gradual transformation into competent practitioners of their science classroom CoP. Study 2 focuses on the way the participants signal and cooperatively tackle obstacles caused by L2 opacity and content density. It is found that the process of constructing science explanations is dialogic, teacher-led and student-centred. In this process the sequences of mediation and remediation are highly interwoven. On the other hand, the processes of the de-contextualization and re-contextualization of the interactional focus on lexical items render an effective pedagogical strategy for L2 teaching in the CLIL classroom. Study 3 demonstrates that the students, particularly those who remain silent, efficiently mobilize multimodal resources to accomplish their varied ways of participating in classroom interaction and teacher-led activities. Thus, they display their developing IC in the L2. This allows assuming that the gradual acquisition by ‘silent’ students of new ways of displaying their participation in social practices of the CLIL classroom may favour the development of their IC. Another contribution of this piece of work is the elaboration of a tentative analytical framework for the identification and characterization of different participation patterns displayed by students in CLIL classrooms. Transversally, the three studies depict a teacher who skilfully deploys CIC and a range of interactional scaffolding strategies to guide the students in their cooperative enterprise of teaching-and-learning school-science in the L2. It is suggested that in this way the teacher has fostered interaction in the L2 in the observed classroom and created space and tools favourable for the co-construction and problematization of academic (content and language) knowledge and a more active participation of the students in this process. As a whole, the dissertation demonstrates that the adopted analytical approach has rendered very well suited to capturing and describing intricacies and specificities of the interactional process of co-constructing academic dialogic explanations in one CLIL science classroom. It therefore provides further evidence that Multimodal CA-for-CLIL may enable researchers to better understand the way particular social practices can be jointly and interactionally accomplished by participants in CLIL classrooms.

La tesi es centra en l'anàlisi d'un producte cultural d'interès etnomusicològic -la cançó amb text improvisat- i en els usos que pot tenir a nivell d'educació primària. La recerca es circumscriu en el context català i té una clara orientació en el camp de la didàctica de la música. El seu enfocament és multidisciplinar (didàctica de la música, etnomusicologia, pedagogia) i posa l'accent en el contrast entre la teoria i la praxis (investigació aplicada).El Marc Teòric documenta i argumenta la confrontació entre les característiques del repertori objecte d'anàlisi (la cançó improvisada) i la situació i les necessitats actuals del sistema educatiu, de la didàctica de la llengua oral i de la poesia, i de la didàctica de la cançó. De forma explícita també es fa èmfasi en l'ús i en la conceptualització de la cançó tradicional a Catalunya.La fonamentació teòrica aborda de forma concreta els arguments que sustenten l'interès per portar a terme experiències escolars centrades en la cançó amb versos improvisats. De fet, la recerca constata que aquest tipus de proposta són inèdites dins del sistema educatiu català, mentre, en canvi, n'existeixen des de fa temps en altres societats com el País Basc.Així mateix, el Marc Teòric aporta elements que han contribuït a la concreció de la metodologia, tant a nivell d'instruments per a la recollida de dades com a nivell del treball de camp.El Marc Aplicatiu consta de dues fases. Durant la primera fase es dissenya, s'aplica i s'analitza una prova pilot a un curs de 5è de Primària (10-11 anys). La metodologia utilitzada en aquest estadi inicial és la investigació-acció col·laborativa: l'investigador pren el rol docent i comparteix les tasques de planificació i anàlisi amb una mestra de música i una mestra generalista, les quals assumeixen un paper actiu en el desenvolupament de la recerca. Un dels elements fonamentals per comprendre el projecte és l'aproximació interdisciplinària (música-llengua) que implica.Durant la segona fase -o fase extensiva- l'investigador es centra en un grup de treball promogut i coordinat per ell mateix. El grup està format per 8 mestres (de música i de llengua) de quatre escoles diferents. A través del grup es guien i s'analitzen experiències similars a l'efectuada durant la prova pilot, però diversificant l'experimentació en relació amb tres aspectes: el nivell educatiu al qual va destinat (de 3r a 6è), la llengua materna predominant al centre (català-castellà) i el context escolar (dimensió de la població on està l'escola i context sociocultural).Les conclusions destaquen les enormes possibilitats de la cançó amb text improvisat a Primària com a treball integrat de múltiples aprenentatges: participació i vivència a l'entorn del cant, expressió oral i treball poètic, desenvolupament de la personalitat i de les habilitats escèniques, cohesió del grup i integració social. De forma més concreta, situen un model i les condicions més adequades de cara a futures aplicacions, des de la planificació del projecte fins al rol dels mestres implicats. En connexió amb aquest últim aspecte, se subratlla la importància de la col·laboració interdisciplinària.Estrictament des de la perspectiva didàctico-musical, les conclusions suggereixen repensar alguns dels enfocaments actuals en didàctica de la cançó i incideixen en la necessitat de realitzar investigacions aplicades en el marc de la Didàctica de la Música. En definitiva, s'accentua la necessitat d'establir o de consolidar els ponts entre universitat i escola, de forma que es faciliti el diàleg entre teoria i pràctica. / The thesis focuses on the analysis of a cultural product of ethnomusical interest - song with improvised lyrics - and its possible uses in primary education. The research is restricted to the Catalan context and is clearly orientated towards the field of music didactics. It uses a multidisciplinary approach (music didactics, ethnomusicology, pedagogy) and lays stress on the contrast between theory and praxis (applied research).The Theoretical Framework documents and discusses the confrontation between the characteristics of the repertoire under analysis (improvised song) and the current situation and needs of the education system and of the didactics of oral language, poetry and song. There is explicit emphasis on the use and the conceptualisation of traditional song from Catalonia.The theoretical base looks specifically at the arguments that support the interest in implementing programmes at schools focused on song with improvised verses. In fact, research shows that while this type of proposal is a novelty in the Catalan education system it is nothing new in other regions such as the Basque Country.In this respect, the Theoretical Framework provides elements that have helped to shape the methodology, both as regards the instruments for collecting data and the fieldwork.The Practical Framework comprises two phases. In the first phase a pilot project is designed for a primary school group of 10-11 year olds, and implemented and analysed. The methodology employed in this initial phase is collaborative action research: the researcher takes on the teaching role and shares planning tasks and analysis with a music teacher and a non-specialised teacher, who play an active part in research development. One of the basis factors for understanding the project is the interdisciplinary (music-language) approach it entails.During the second phase - the extensive phase - the researcher focuses on a working group that he or she has set up and coordinated. The group consists of eight teachers (music and language) from four different schools. Through this group, similar programmes to the one implemented in the pilot project are guided and analysed, but diversifying the experimentation in relation to three aspects: the target educational age-group (from 8-9 year olds to 11-12 year olds), the predominant mother tongue in the school (Catalan or Spanish), and the school context (population sectors in the school and sociocultural context).The conclusions highlight the enormous potential of song with improvised lyrics at a primary school level as an integrated tool covering multiple areas of learning: participation and experience in the world of song, oral expression and poetry, development of the personality and performance skills, group cohesion and social integration. More specifically, they specify a model and the most suitable conditions with regard to future use, from the planning of the project to the role of the teachers involved. In relation to this last aspect, the importance of interdisciplinary collaboration is underscored.Strictly from the standpoint of music didactics, the conclusions suggest that some of the current approaches to the didactics of song require a reappraisal and insist on the need to carry out applied research within the framework of music didactics. All said and done, stress is laid on the need to establish and consolidate links between schools and universities, in order to facilitate the dialogue between theory and practice.

The importance of the topic of linguistic diversity is more patent than ever when considering within the framework of the increasing numbers of newly arrived students to the Catalonian schools. Considering teachers' perspectives about linguistic diversity is especially relevant if taken into account within a theoretical framework which considers linguistic diversity an important tool for the acquisition of further languages. This doctoral thesis, "Linguistic Diversity: A Qualitative Analysis of Foreign Language Teachers' Category Assembly" presented by Melinda Dooly Owenby on the 25 April and directed by Dr. Luci Nussbaum, studies foreign language teachers' perspectives towards students whose language is different from the school's vehicular language.The research was carried out through a qualitative analysis of the way in which both inservice and preservice teachers constructed categories during conversations about linguistic diversity. The principal questions of the research were the following:- Question: Are there any predominant categorizations of linguistic and cultural diversity in the interactions between groups of preservice and inservice teachers and if so, which ones?- Question: Are there any significant differences in their categorizations of linguistic and cultural diversity between preservice and inservice teachers and if so, which ones?- Question: With preservice teachers, does it make a difference if they have participated in international and intercultural projects, exchanges or experiences, compared to the attitudes of preservice teachers who have not?- Question: Is there indication of evolution in the category assemblies over the course of the research?In the theoretical part of the research, the first chapter discusses some previous studies on cognitive schemes and how they affect teacher behaviour and subsequent expectations in the classroom. It also introduces the rationale for the Baktinian, dialogic approach taken in the research and explains how it fits with the ethnomethodological understanding of categorizations, stemming from a common "stock of social knowledge". The chapter also discusses the reasons behind taking a qualitative approach rather than a quantitative one and provides a literature review of teacher expectations because categorization concerning teacher expectations is a key issue in the research. The second chapter of my research goes into further detail about how I adapted Sacks' Membership Categorization Analysis as a principal part of the research approach. It explains what MCA is and how it can be applied to the research, as well as providing some definitions and examples of the more technical aspects of MCA.The other theoretical chapters enter into the topic of diversity, which is the principal focus of the analysis and how conversation participants often categorize the "other" according to features of diversity. Reflective teaching and language awareness is considered since it provides the main focus of the proposals made in this research, based on the results of the category analysis. I also provide a theoretical background of the approach taken as well as a practical outline of its application to the research.The analysis itself consists of a qualitative conversation analysis of over 100 extracts taken from approximately 25 hours of recordings of three groups, one inservice and two preservice groups, all of whom are discussing linguistic and cultural diversity. The extracts were selected according to the frequency of the category mentioned (e.g. linguistic diversity categorized as a problem) and how the actual category was constructed (the negotiation of the category, attenuating features, common background knowledge which was visibly accessed, etc.). This is followed by a closer examination of some of the categories, particularly looking at differences in the way in the positive and negative category were assembled by the preservice groups and the inservice teachers.

No description available.

La millora dels plantejaments d'ensenyament i aprenentatge de la composició escrita segueix la investigació sobre processos de composició escrita i també sobre processos d'ensenyament i aprenentatge a l'escola i a l'aula. El repte que es planteja en l'ensenyament i l'aprenentatge de l'escrit és l'elaboració d'una teoria sobre l'escriptura a l'escola a partir de l'observació de com es promouen els beneficis cognitius de l'escrit, posats en relleu per Vigotski i altres estudiosos del llenguatge en relació al desenvolupament intel·lectual, personal i social de l'individu. Les diferents perspectives del concepte "context", posades en relleu pels estudis sobre composició escrita, s'integren en un model d'interacció de contextos que estableix el marc teòric de la recerca. S'hi distingeixen quatre contextos: a) el context de l'emissor, marcat per l'experiència i els coneixements sobre les situacions d'escrit i sobre l'escrit; b), el context de recepció o context d'ús social de l'escrit, conformat per la història sociocultural d'un grup o comunitat de discurs i subjecte a la dinàmica de canvis que el mateix ús comporta; c) el context de producció de l'escrit, o espai del procés de composició, on es gestionen les diferents operacions orientades a l'elaboració del text a través d'un procés recursiu, dinàmic i complex; i d) el context d'aprenentatge de l'escrit i els seus usos, representat pel context escolar. Els estudis sobre les diferències entre els processos que segueixen els escriptors experts i els escriptors aprenents i les recerques a l'aula sobre les condicions que faciliten la complexitat del procés de composició assenyalen la conveniència de plantejar tasques d'escriptura per a situacions reals d'ús de l'escrit i també la necessitat d'establir instruments de mediació durant el procés. Les propostes d'escriptura en col·laboració reuneixen les condicions exposades. En el context de producció en una tasca d'escriptura en grup hi conflueixen les interaccions següents: la negociació comunicativa entre emissor i destinatari, en què l'emissor projecta el context de recepció sobre el context de la tasca i es situa alternativament en la posició d'escriptor i de lector per adequar el seu procés a les exigències del context de recepció; la interacció entre els components del grup de treball, que s'erigeix en instrument de mediació tant per a la representació de la tasca i del text, com per a la realització i el control de les operacions inherents al procés de composició; la interacció entre el coneixement provinent de l'experiència anterior i la transformació d'aquests coneixements i procediments, relatius a la llengua, al contingut temàtic o a les estratègies procedimentals per a l'elaboració de l'escrit.L'anàlisi de la interacció de contextos es refereix en aquest treball a la composició d'un text explicatiu sobre el funcionament dels calidoscopis, que elaboren uns estudiants de cicle superior de primària per a uns estudiants de primer cicle de primària del mateix centre. És una recerca contextualitzada a l'aula, en una tasca d'escriptura real i en contextos de producció compartits i negociats. L'objecte d'anàlisi el constitueixen els protocols de les interaccions orals entre els estudiants de cinc grups diferents al llarg de dues sessions de treball. La recerca s'emmarca en el paradigma qualitatiu de l'anàlisi de la conversa. Els paràmetres analitzats són: a) les característiques del procés de composició, amb la intenció d'observar una possible generalització en la realització del procés; b) les referències als destinataris, per establir la incidència del context de recepció; c) els usos de la 2a persona en la conversa, com a indici dels diferents contextos que participen en el context de la tasca; d) les reformulacions en el text que es va elaborant, anomenat "text intentat", com a indici de l'adequació als diferents contextos que hi intervenen.Els resultats mostren la importància del context de recepció per a la representació de la tasca i per a la orientació i el control del procés, així com també la seva importància com a motor de la transformació de coneixements i la construcció d'aprenentatges. Corroboren també la confluència dels diferents contextos en el context de producció i la importància del treball en grup com a element facilitador i de mediació. Mostren, també, les diferències entre els grups, de les quals n'apunten possibles causes que plantegen noves hipòtesis de treball. La presència del context escolar com a context d'aprenentatge es mostra únicament com a rerafons en qüestions puntuals relatives a procediments de treball i a aspectes normatius de la llengua escrita La condició d'aprenents dels estudiants es mostra en el desconeixement o desorientació sobre determinats aspectes relatius al control del text com a unitat global i del procés com a conjunt de procediments. En aquesta línia es manifesta la necessitat de la intervenció didàctica que promogui l'emergència d'un millor autocontrol sobre l'activitat a partir de l'establiment d'uns objectius d'aprenentatge i del seu seguiment a través de mecanismes d'avaluació formativa. / Improving teaching and learning processes of writing composition follows the path of research on composition processes and on teaching and learning composition in school contexts. Writing instruction faces the challenge of elaborating a theory of writing in school contexts through the observation and analysis of how cognitive benefits of written language are reached, as stressed by Vygotsky and other scholars in relation to the intellectual, personal and social development of human beings.Different perspectives on the concept "context", considered in studies on written composition, are integrated in a model of context interaction that becomes the theoretical basis to the research. Four contexts are considered in it: a) the context of the writer, gathering the experience and knowledge on written language and written language use formerly acquired by the writer; b) the context of reception, or social context of written language use, emerging from the sociocultural history of a group or a discourse community, and also subject to subsequent changes derived from the social use of language; c) the context of production or context of the task, where the composition process develops, and where the different subprocesses and operations involved in the writing composition are carried out in a recursive, dynamic and complex interaction; and d) the context of teaching and learning writing, that is to say, the context of school and of the classroom. According to studies on the differences in the composition process of expert and novice writers, as well as to the results of classroom research focusing on the conditions that facilitate the complexity of the process, two considerations are brought forth: the proposal of writing tasks aiming to real contexts of use, and the need to establish mediation tools along the composition process. Collaborative writing tasks following the lines of project work accomplish both conditions. In the context of production of any collaborative writing task the following interactions appear: communicatve interaction between writer and reader, in which the writer projects herself in the context of the reader to negotiate reciprocity between her intentions and the reader's context in a discursive situation determined by social parameters of written language use; interaction among the participants in the task, acting as a mediation tool both to build and share mental representations of the task and of the text and to monitor and control the operations involved in the process; interaction between the individual writer's knowledge and the emergent knowledge built within the context of the task, referring either to the language, to the topic content or to the procedures aiming to carry out the task.Analysis of context interaction focuses in the composition process of an explanatory text on how kaleidoscopes always offer different images by turning them to eother side. The writers are primary school students, aged 11, and the readers are also students of a lower level, aged 8. It is a contextualized research in the classroom, embedded in a real writing task and within shared contexts of production. Protocols of verbal interactions among the participants in five collaborative groups along two classroom sessions constitute the data of analysis. The parameters observed refer to: a) characteristics of the composition process, aiming to find out any general procedures in the processes followed by different groups; b) explicit references to readers, aiming to establish the influence of the context of reception; c) explicit utterances including references to the second person pronoun, to follow the presence of the different contexts involved in the process, d) reformulations of the text being written, known as "attempted text", aiming to observe the writers' consideration of the differents contexts participating in the composition process.The results show the importance of the context of reception to contribute to the representation of the task, to guide and monitor the process and also to enhance knowledge transforming and knowledge building. They demonstrate the multiplicity of contexts interacting in the context of the task and the importance of group work to mediate in it. They also show differences among groups, and some new hypothesis emerge to follow the causes of these differences. The school context as a learning context appears as the background in some aspects related to school procedures in writing tasks or to standard norms of written language. Writers appear as learners in some other aspects, as in the lack of orientation in the control of the text structure and in the monitoring of the process as a whole. This fact stresses the need for a didactic intervention, in the sense of promoting a better understanding of the different contexts interacting in the composition process, by establishing mechanisms of autocontrol on the task through the negotiation of explicit learning goals and through formative assessment tools.

Aquest estudi se centra en la construcció del coneixement gramatical d'alumnes d'ESO en la interacció en petit grup i en el marc d'un model d'intervenció, el de Seqüència Didàctica de Gramàtica (SDG). La recerca ha mostrat fortes discrepàncies a l'hora de valorar el paper que la instrucció gramatical ha de jugar en la instrucció sobre l'ús de la llengua. La present tesi parteix de dues idees. En primer lloc, que entre aprenentatge de l'ús i reflexió metalingüística hi ha una relació important però no directa. Així, en l'aprenentatge de l'ús hi té una importància cabdal la reflexió metalingüística, en relació al domini de determinades nocions gramaticals, als procediments de reflexió metalingüística que han de portar a aquest domini, i a les actituds positives envers el codi com a àmbit d'estudi interessant. La segona idea de partida és la necessitat d'explorar un model que sigui alhora model de gramàtica per a l'escola que guiï la nostra intervenció a l'aula i model de recerca per investigar els processos que aquesta intervenció a l'aula desencadena. El present treball pretén contribuir a desenvolupar aquestes dues idees. El dividim en dues parts. La Part I presenta el marc teòric. El capítol 1 exposa el model d'ensenyament i aprenentatge adoptat, i desenvolupa idees referides a les aportacions de la psicologia sociocultural, dels estudis sobre la interacció social en el context escolar i dels estudis sobre la parla exploratòria. El capítol 2 se centra en l'activitat metalingüística i els coneixements gramaticals dels escolars, i fa referència als conceptes gramaticals i els obstacles en l'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica. El coneixement d'una llengua implica un saber lligat a l'ús (automatitzat i invisible al mateix parlant) i un altre lligat al sistema gramatical (opac i objecte d'atenció). La interrelació entre aquest dos coneixements obre interrogants diversos. Estudis portats a terme en els darrers anys defensen que no tindria sentit una proposta d'ensenyament basada únicament en l'ús, i que tampoc no tindria sentit promoure únicament activitats a l'estudi del sistema. En definitiva la relació entre aquests dos pols no és directa ni automàtica i ens cal desenvolupar una gramàtica per a l'escola entesa com un instrument a mig camí de la formalització del lingüista i de la gramàtica implícita de l'aprenent. En l'àmbit català el programa de recerca sobre els conceptes gramaticals dels escolars consta de tres línies: l'anàlisi del procés de producció textual, els conceptes gramaticals dels estudiants, i la reflexió metalingüística en el marc d'un model d'intervenció que la faci possible. El nostre estudi se situa en la intersecció entre els dos darrers punts. El capítol 3, finalment, se centra en la gramàtica a l'escola, descrivint el model d'intervenció didàctica per a l'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica que adoptem, el de Seqüència Didàctica de Gramàtica (SDG). Suposa la superació d'una visió purament transmissiva de l'ensenyament de llengües, la consideració del paper actiu i constructiu de l'aprenent, i la necessitat d'aproximacions holístiques més enllà de la tasca aïllada i puntual. Per a aquest model, l'ensenyament ha de permetre una interacció rica, la diversitat en les oportunitats d'aprenentatge i la possibilitat de participació d'aprenents amb habilitats diverses. A més de ser un model per a l'ensenyament i aprenentatge també ho és per a la recerca sobre com construeixen els escolars el raonament gramatical i sobre quins elements incideixen en aquest procés. La Part II presenta la recerca empírica. El capítol 4 exposa els objectius i les preguntes de recerca. El present treball és una contribució a l'elaboració d'un nou model d'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica. Ens formulem quatre preguntes generals: (1) ¿Quines són les característiques d'una seqüència didàctica que afavoreix la reflexió dels alumnes?, (2) ¿Com construeixen els alumnes el seu coneixement gramatical al si d'una seqüència orientada a l'estudi del sistema?, (3) ¿Com es poden treballar les nocions gramaticals segons el model de Seqüència Didàctica de Gramàtica?, (4) ¿Com podem donar compte metodològicament de l'estudi dels processos d'aprenentatge?El capítol 5 detalla la metodologia seguida, que té dos plans: el pla del macrocontext o de la intervenció a l'aula i el pla del microcontext o de l'anàlisi de la interacció. La present recerca és un estudi de cas sobre l'activitat metalingüística d'uns escolars en una situació natural d'aula. En el nostre marc teòric general es produeix un punt de trobada de dues perspectives: el disseny i l'avaluació de propostes d'intervenció i l'anàlisi de la interacció verbal. Els capítols 6 i 7 exposen els resultats de l'anàlisi de cadascun d'aquests dos plans. Mostra qüestions d'un gran interès relatives a l'elaboració d'un diàleg interactiu i ric des del punt de vista metalingüístic. El desenvolupament de cada grup és força idiosincràtic però al llarg de la seqüència hi ha clares tendències a la millora. En ocasions els alumnes aborden les nocions metalingüístiques d'una forma molt poc elaborada. La nostra anàlisi ens permet relacionar això directament amb la capacitat que tenen de desenvolupar argumentacions riques. Mostrem de quina manera la interacció repercuteix en l'articulació del raonament metalingüístic.Finalment, el capítol 8 se centra en les conclusions, reprenent les preguntes formulades. Considerem que l'instrument d'anàlisi proposat ens ha permès descriure els problemes amb què es troben els alumnes i el seu raonament metalingüístic, interpretant-lo en relació als processos argumentatius. Ens ha permès també identificar al nivell micro de les interaccions les traces del que ha estat treballat al nivell macro de la intervenció didàctica, basada en el model Seqüència Didàctica de Gramàtica. Aquestes traces fan referència al treball gramatical integrador de les perspectives semàntica, pragmàtica i formal, així com a aspectes relatius a la gestió de l'argumentació col·laborativa. Considerem que aquestes evidències ens permeten validar el model d'intervenció adoptat. Tanquem l'estudi amb unes darreres consideracions sobre algunes idees referides a les perspectives de futur del nostre treball, referides per exemple al treball integrat de llengües a l'escola o a l'elaboració de materials de consulta tant per a professors com per a alumnes. / Este estudio se centra en la construcción del conocimiento gramatical por parte de alumnos de 4º de la ESO en la interacción en pequeño grupo y en el marco de un modelo de intervención, el de Secuencia Didáctica de Gramática (SDG). La investigación ha mostrado fuertes discrepancias a la hora de valorar el papel que la instrucción gramatical debe jugar en la instrucción sobre el uso de la lengua. La presente tesis parte de dos ideas. En primer lugar, que en el aprendizaje del uso tiene una importancia básica la reflexión metalingüística, en relación al dominio de determinadas nociones gramaticales, a los procedimientos de reflexión metalingüística que tienen que llevar a este dominio, y a las actitudes positivas hacia el código como ámbito de estudio interesante. La segunda idea de partida es la necesidad de explorar un modelo que sea a la vez modelo de gramática para la escuela que guíe nuestra intervención en el aula y modelo de investigación para investigar los procesos que esta intervención en el aula desencadena. El presente trabajo pretende contribuir en desarrollar estas dos ideas. Lo dividimos en dos partes. La Parte I presenta el marco teórico. El capítulo 1 expone el modelo de enseñanza y aprendizaje adoptado, y desarrolla ideas referidas a las aportaciones de la psicología sociocultural, del estudio de la interacción social en el contexto escolar y del habla exploratoria. El capítulo 2 se centra en la actividad metalingüística y los conocimientos gramaticales de los escolares, y hace referencia a los conceptos gramaticales y los obstáculos en la enseñanza y aprendizaje de la gramática. El conocimiento de una lengua implica un saber ligado al uso (automatizado e invisible al mismo hablante) y otro ligado al sistema gramatical (opaco y objeto de atención). La interrelación entre estos dos conocimientos abre interrogantes diversos. Diversos estudios muestran que no tendría sentido una propuesta de enseñanza basada únicamente en el uso, y tampoco tendría sentido promover únicamente actividades orientadas al estudio del sistema. En definitiva la relación entre estos dos polos no es directa ni automática y nos es preciso desarrollar una gramática para la escuela como instrumento a medio camino de la formalización del lingüista y de la gramática implícita del aprendiz. En el ámbito catalán el programa de investigación sobre los conceptos gramaticales de los escolares consta de tres líneas: el análisis del proceso de producción textual, los conceptos gramaticales de los estudiantes, y la reflexión metalingüística en el marco de un modelo de intervención que la haga posible. Nuestro estudio se sitúa en la intersección entre los dos últimos puntos. El capítulo 3, finalmente, se centra en la gramática en la escuela, describiendo el modelo de intervención didáctica para la enseñanza y aprendizaje de la gramática que adoptamos, el de Secuencia Didáctica de Gramática (SDG). Supone la superación de una visión puramente transmisiva de la enseñanza de lenguas, la consideración del papel activo y constructivo del aprendiz, y la necesidad de aproximaciones holísticas a más allá de la tarea aislada y puntual. Para este modelo, la enseñanza debe permitir una interacción rica, la diversidad en las oportunidades de aprendizaje y la posibilidad de participación de aprendices con habilidades diversas. Además de ser un modelo para la enseñanza y aprendizaje también lo es para la investigación sobre cómo construyen los escolares el razonamiento gramatical y de qué elementos inciden en este proceso. La Parte II presenta la investigación empírica. El capítulo 4 expone los objetivos y las preguntas de investigación. El presente trabajo es una contribución a la elaboración de un nuevo modelo de enseñanza y aprendizaje de la gramática. Nos formulamos cuatro preguntas generales: (1) ¿Cuáles son las características de una secuencia didáctica que favorece la reflexión de los alumnos?, (2) ¿Cómo construyen los alumnos su conocimiento gramatical en el seno de una secuencia orientada al estudio del sistema?, (3) ¿Cómo se pueden trabajar las nociones gramaticales según el modelo de Secuencia Didáctica de Gramática?, (4) ¿Cómo podemos dar cuenta metodológicamente del estudio de los procesos de aprendizaje? El capítulo 5 detalla la metodología seguida, que tiene dos planos: el plano del macrocontexto o de la intervención en el aula y el plano del microcontexto o del análisis de la interacción. La presente investigación es un estudio de caso sobre la actividad metalingüística de unos escolares en una situación natural de aula. En nuestro marco teórico general se produce un punto de encuentro entre dos métodos: el diseño y la evaluación de propuestas de intervención, y el análisis de la interacción verbal. Los capítulos 6 y 7 exponen los resultados del análisis de cada uno de estos dos planos. Muestra cuestiones de un gran interés relativas a la elaboración de un diálogo interactivo y rico bajo el punto de vista metalingüístico. El desarrollo de cada grupo es bastante idiosincrásico pero a lo largo de la secuencia hay claras tendencias a la mejora. En ocasiones los alumnos abordan las nociones metalingüísticas de una forma muy poco elaborada. Nuestro análisis nos permite relacionar eso directamente con la capacidad que tienen de desarrollar argumentaciones ricas. Mostramos de qué manera la interacción repercute en la articulación del razonamiento metalingüístico. Finalmente, el capítulo 8 se centra en las conclusiones, reanudando las preguntas formuladas y exponiendo algunas ideas referidas a las perspectivas de futuro de nuestro trabajo. El estudio realizado nos ha aportado evidencias que nos permiten validar este modelo, identificando los problemas con el que se encuentran los alumnos y describiendo su razonamiento metalingüístico, interpretándolo en relación a los procesos argumentativos. / This study focuses on the construction of grammar knowledge by pupils on their last year of compulsory education in Spain (15-16 years). Pupils interact in small group within the framework of a model of intervention, that of Didactic Sequence of Grammar (DSG). The present work is a contribution to the elaboration of a new model for grammar instruction. We formulate four general questions: (1) How a Didactic Sequence should be in order to promote metalinguistic activity?, (2) How the pupils build their grammar knowledge in a sequence focused on the language system and not on the language use?, (3) How could grammar notions be approached according to the model of Didactic Sequence of Grammar?, and (4) How we can give methodological account for the study of the learning processes? Research has shown strong discrepancies when appraising the role of grammar instruction in learning a language. The present work intends to contribute to develop the following two ideas. First: the link between the use of language and the explicit metalinguistic activity is not a direct link. In learning how to use a language, metalinguistic activity is of great importance, and it is also important when we consider as an area of interest in itself the grammar notions, the procedures that will lead us to these notions, and the positive attitudes towards the code. Second: we need to explore a model that is at the same time a model for guiding our intervention in the classroom when teaching grammar and a model of research about the processes that this intervention in the classroom unleashes. We divide it in two parts. Part I shows the theoretical frame. Chapter 1 sets forth the educational model adopted, and develops ideas related to sociocultural psychology, to studies about social interaction in the school context, and to studies about the so called "exploratory talk". Chapter 2 focuses on the metalinguistic activity of the students, and refers to the grammar concepts and the obstacles that the learner may find, taking into account that learning a language implies a knowledge embedded in using it (invisible to the same speaker) and another one related to the grammar system (object of attention). Chapter 3, finally, focuses on the grammar at the school, describing the model of didactic intervention for grammar teaching that we adopt (that of Didactic Sequence of Grammar, DSG): it overcomes a purely transmissive vision of language education, it considers the need of an active role on behalf of the trainee, and it highlights the need of holistic approaches beyond the isolated and prompt task. Part II focuses on the empirical research. Chapter 4 sets forth the goals and the above-mentioned questions of research. Chapter 5 deals with methodology, which has two levels: the macrocontext (the intervention in the classroom) and the microcontext (the analysis of the interaction). The present research is a case study about the metalinguistic activity of some students in a natural classroom situation. Our general theoretical frame is a meeting point of two perspectives: the design and evaluation of intervention proposals, and the analysis of verbal interaction. Chapters 6 and 7 present the results of the analysis of each of these two plans. They show questions of a great interest related to the elaboration of dialogues. The process in each group is quite idiosyncratic but along the sequence there are clear trends of improvement. On occasions the pupils approach the metalinguistic notions with a very low elaboration. Our analysis allows us to relate this issue to the capacity of the group to develop rich interactions. We show in which way the interaction has effects on the articulation of metalinguistic reasoning. Finally, chapter 8 focuses on the conclusions. We consider that the instrument of analysis proposed has allowed us to portray the pupils' metalinguistic reasoning. It also allows us to identify on a micro level the traces of what has been worked at the macro level of the didactic intervention. These traces make reference to the organic integration of semantics, pragmatics and form, as well as to aspects related to the collaborative argumentation. We consider that this evidence allows us to validate the model of intervention adopted. We close the study with some final considerations about the future perspectives of our work, also related to the school and the elaboration of materials for teachers as well as for pupils.

L'objectiu general de la tesi és analitzar la dissociació entre discurs i pràctica pel que fa a la diversitat i l'atenció a la diversitat en el sistema educatiu. Una primera part de recerca ha estat centrada en la fonamentació del discurs i correspon al marc teòric d'aquesta tesi. Aquest marc ha estat construït a partir de dues grans conceptualitzacions: la diversitat, en tant que realitat social, i l'atenció a la diversitat, en tant que pràctica pedagògica.- La reflexió teòrica sobre "diversitat" es desenvolupa a partir de les darreres aportacions de la teoria sociològica i filosòfica a voltant de la qüestio de la Modernitat. - La reflexió teòrica sobre "atenció a la diversitat" es desenvolupa a partir de les darreres aportacions ètiques i polítiques sobre l'educació, abordant conceptes com igualtat, desigualtat i diferència. La segona part de recerca ha estat més centrada en l'explicació dels mecanismes de construcció del discurs, constituint la part empírica. Ha estat construïda a partir d'una aproximació metodològica qualitativa, considerant dos grans factors: una perspectiva diacrònica i una perspectiva sincrònica.- Per a la perspectiva diacrònica es considera el discurs formal que han produït diverses institucions educatives pertanyents a la comunitat educativa durant el període 1990-2000. Les tècniques de recollida d'informació han estat documentals.- Per a la perspectiva sincrònica s'han usat algunes dades (sis transcripcions de grups de discussió) recollides en el marc de la Conferència Nacional d'Educació, concretament de la secció III sobre "Atenció a la Diversitat", coordinada pel Dr. César Coll. Les conclusions, de naturalesa conceptual, substantiva i operativa, obtingudes a partir d'una anàlisi basada en els principis de la Grounded Theory, són les següents:- Existeix una simplificació generalitzada del discurs sobre atenció a la diversitat en el conjunt de la comunitat educativa, que esbiaixa el caràcter general i integral d'aquest principi estratègic i identifica la globalitat del terme amb aspectes parcials i subsidiaris del significat ampli.- Existeix una diferència significativa entre el discurs elaborat per membres de la comunitat educativa que són professionals de l'ensenyament i aquells que no en són.- S'aprecia un consens sobre la importància general de l'Atenció a la Diversitat en el conjunt del sistema educatiu, i simultàniament un disens sobre quina dimensió de l'Atenció a la Diversitat cal posar-hi èmfasi.- Els diversos agents i sectors de la comunitat educativa dipositen una expectativa i exigeixen uns objectius diferenciats a la institució escolar amb relació a l'Atenció a la Diversitat.- L'actuació de l'Administració educativa condiciona els continguts i l'estructura dels discursos sobre atenció a la diversitat de la resta de sectors de la comunitat educativa, i existeixen diferències significatives en la magnitud i el grau d'acord de la rèplica.- El contingut dels discursos institucionals sobre atenció a la diversitat ve condicionat per factors sociohistòrics de les organitzacions que els produeixen, facilitant així la reproducció dels interessos i la legitimació de determinades dimensions d'aquest principi estratègic.- El motor inicial i la generalització del discurs sobre Atenció a la Diversitat correlaciona amb la implantació de la Reforma educativa que va suposar l'aprovació i desplegament de la LOGSE.- Existeixen diferents mecanismes de transformació del discurs sobre Atenció a la Diversitat entre els diversos sectors de la comunitat educativa, diferenciant-se en el ritme, la intensitat i la orientació d'aquests canvis, així com en la relació que estableixen amb la realitat social.- Les vies d'accés al coneixement que permeten elaborar el discurs sobre atenció a la diversitat són diferenciades segons el grau de formalitat de la institució educativa: mentres que per a l'educació formal l'input prové directament de la comunitat científica, en el cas de l'educació no formal l'input prové majoritàriament de la pròpia educació formal. / The general aim of this thesis is to analize the lack of association between the discourse and the practice about Diversity and Education for Diversity within the system of Education.The first part of this research has been focused in the fundamentals of the discourse and it has become the theoretical framework of the thesis. This framework has been made strating from two relevant fields: Diversity, as a social reality, and Education for Diversity, as an educational one.- The theoretical framework about Diversity has been developed following the latest incomes from Sociology and Philosophy about the subject of the Modernity.- The theoretical framework about Education for Diversity has been developed following the latest ethical and political approaches in Education about Equality, Unequality and Difference.The second part of this research has been focused in the explaining of the several systems used to build the discourse, as an empirical approach of the study. It has been made following a qualitative methodological approach, considering two dimensions of time: past and present.- For the analysis of the past, we have chosen some examples of the discourse produced by several institutions of Education in Catalonia from 1990 to 2000. The collection of data has been made from official documents of these institutions.- For the analysis of the present we have chosen some data collected in the framework of the National Education Conference of Catalonia, specifically from the 3rd. Division "Education for Diversity", chaired by Dr. César Coll.The conclusions, categorised in three dimensions (conceptual, substantive and operational) say as follows:- There's a general simplification of the discourse about Education for Diversity in the global educational community. It exists a confusion between the general features of this principle of intervention and some specifical and secondary issues.- There's a relevant difference between the discourse produced by members of the global educational community who are professionals of teaching and those who aren't.- It exists an agreement about the importance of Education for Diversity in the system of Education, but also a disagreement about what dimension of Education for Diversity is more relevant.- Several educational agents and sectors have a high expectation and ask for some clear and shared goals about Education for Diversity at schools.- The position and the guidelines of the Administration have a strong influence on the contents and the structure of the discourses about Education for Diversity of the global educational community, and there are relevant differences about the importance and the sense of disagreement.- The content of institutional discourses about Education for Diversity is influenced by historical factors of the educational institutions, promoting the reproduction of interests and the legitimation of several dimensions of it.- The starting point of Education for Diversity in Catalonia, as well as its generalization, are strongly related to the implementation of reforms within the system of Education caused by the former Education Act (LOGSE).- There are several forms for transforming the discourse of Education for Diversity among the different sectors of the global educational community. These specifical forms concern the rythm, the intensity and the orientation of this transformation, as well as their relation to the social reality.- The access to knowledge which allows to build a specifical discourse of Education for Diversity depends on the category of Education: formal, non-formal and informal education. The formal education gets inputs from the research community, but the non-formal education gets inputs mostly from.

La primera part d'aquest treball va adreçada a delimitar la història dels estudis sobre la literatura infantil i juvenil en els països occidentals i a definir el seu marc conceptual actual. Per això s'estableixen les aportacions més rellevants, en primer lloc, des de la reflexió lligada a la història i difusió dels llibres; en segon lloc, del grans debats dels anys setanta, tant sobre el caràcter pròpiament literari d'aquesta literatura, com sobre la qualitat formativa del folklore i la seva relació amb les obres modernes; i, en tercer lloc, es revisen i conecten les aportacions més pertinents de les diferents perspectives disciplinàries, des de la perspectiva psicològica, sociològica, de les teories literàries i de la didàctica de la literatura. La segona part del treball fa una caracterització de la literatura infantil i juvenil actual a partir de la idea que s'ha fet un gran salt de modernitat a partir dels anys setanta per tal d'adequar-se a les condicions de recepció dels seus destinataris. La caracterització dels canvis produïts es divideix en quatre àmbits: la representació literària del món, la fragmentació narrativa, la complexitat narrativa i la complexitat interpretativa. Per analitzar aquests quatre àmbits s'utilitzen setze elements constructius de la narració, amb les seves pertinents subcategories, a partir de diferents descriptives, com la de Bernstein (1975) per a l'anàlisi de valors o la de Genette (1972) per a la construcció narrativa. L'anàlisi es refereix tant a la mostra total del corpus (les 150 obres més valorades per la crítica especialitzada del moment) com als quatre subconjunts d'obres destinades a les diferents franges d'edat (entre els 5 i els 15 anys) per tal d'establir l'evolució de la competència literària dels infants que pressuposen les obres. / La primera parte de este trabajo va dirigida a delimitar la historia de los estudios sobre la literatura infantil y juvenil en los países occidentales y a definir su marco conceptual actual. Para ello se establecen las aportaciones más relevantes, en primer lugar, desde la reflexión proveniente de la historia y difusión de los libros; en segundo lugar, de los grandes debates de los años setenta, tanto sobre el carácter propiamente literario de esta literatura, como sobre la calidad formativa del folclore y su relación con las obras modernas; y, en tercer lugar, se revisan y conectan las aportaciones más pertinentes de las diferentes perspectivas disciplinarias, desde la perspectiva psicológica, sociológica, de las teorías literarias y de la didáctica de la literatura.La segunda parte del trabajo caracteriza la literatura infantil y juvenil actual a partir de la idea de que se ha producido un gran salto de modernidad a partir de los años setenta para adecuarla a las condiciones de recepción de sus destinatarios. La caracterización de los cambios producidos se divide en cuatro ámbitos: la representación literaria del mundo, la fragmentación narrativa, la complejidad narrativa y la complejidad interpretativa. Para analizar estos cuatro ámbitos se utilizan dieciséis elementos constructivos de la narración, con sus pertinentes subcategories, a partir de diferentes descriptivas, como la de Bernstein (1975) para el análisis de valores o la de Genette (1972) para la construcción narrativa. El análisis se refiere tanto a la muestra total del corpus (las 150 obras más valoradas por la crítica especializada del momento) como a los cuatro subconjuntos de obras destinadas a las diferentes franjas de edad (entre los 5 y los 15 años) para establecer la evolución de la competencia literaria de los niños que presuponen las obras. / The first part of this dissertation addresses the evolution of Western Children's Literature Studies and seeks to establish which are the current tendencies of the field. For so doing, the study establishes which are the fundamental contributions to this field of inquiry by looking into the history and circulation children's books; examining the 60's foundational debates about the literary quality of this literature and the relations between children's literature, folklore, and modern literature; and reviewing relevant contributions from different critique perspectives -psychology, sociology, literary theory, and didactics. The second part characterises contemporary books for children and youngsters from the viewpoint that there is a gap between those published before and after the 60's. The author makes the assessment that books produced after this decade where adjusted to the new necessities and reception conditions of their addressees. The characterization of the different changes in the production of books for children and youngster is depicted in four spheres: the literary representation of the world, fragmented narratives, complex narratives, and fiction that requires complex interpretation. To analyse these four spheres the author puts forward seventeen categories of narrative construction with their subsequent subcategories, which are based on different categorization such as Bernstein's (1975) for the analysis of values or on Gennette's (1972) for the study of narrative construction. The analysis looks into 150 books that were then highly recommended by literary critics specialised on literature for children and adolescents. The analysed corpus is divided in categories that correspond to the readers' ages to draw conclusion regarding the literary competences that children must have in order to read the books.

Esta investigación se centra en estudiar como unos adolescentes resuelven problemas geométricos que pueden solucionarse por insight y como explicitan su propia vivencia. El trabajo se inició al considerar: • La creatividad en la resolución de problemas como uno de los criterios en la asimilación de las competencias matemáticas de diferentes niveles en la enseñanza obligatoria. • Y la constatación de las dificultades y bloqueos que presentan gran número de estudiantes frente a algunos problemas; situación ésta, que se produce en unas edades especialmente creativas en otros ámbitos. Así surgió la necesidad de investigar aquellas evidencias creativas o de insight que permiten a los estudiantes resolver determinados problemas geométricos. El objetivo de esta investigación queda articulado en tres aspectos: a) Recolectar, identificar, describir, clasificar y analizar los procesos de resolución productiva en una muestra de estudiantes de 4t de ESO, a partir de la resolución de problemas geométricos potencialmente de insight perceptivo. b) Identificar los llamados momentos de insight y describir niveles de pensamiento productivo. c) Establecer posibles relaciones entre la resolución por insight de los problemas y algunos aspectos actitudinales y de visualización de los estudiantes. Se parte de un marco teórico centrado en el estudio de la creatividad desde la educación matemática. Se hace referencia a buena parte de los escritos clásicos sobre creatividad y algunos de los que hacen referencia al propio insight y la visualización, tanto desde el punto de vista de autores matemáticos como de pensadores de la ciencia cognitiva en general. En primer lugar se han seleccionado los indicadores originalidad, flexibilidad y elaboración que se emplean para identificar un resultado creativo. Partiendo de la teoría de la Gestalt se estudian las aportaciones al tema de los escritores clásicos, así como de las producciones más recientes. Todo ello ha demandado concretar la definición de insight basada en la reestructuración de elementos y relaciones. La metodología está estructurada en dos fases: Primera Fase Diagnóstica de Selección y Segunda Fase Diagnóstica de Relación. En una fase previa se seleccionan 50 problemas considerados como potencialmente propiciadores de insight. En la Primera Fase, se seleccionan 20 participantes a partir de una prueba de Competencias básicas de Secundaria realizada a 68 alumnos de 4t de ESO y se seleccionan 10 problemas geométricos potencialmente de insight perceptivo a partir de una prueba piloto. En la segunda Fase se identifican las categorías de resolución y los momentos de insight. Este estudio se ha realizado de forma pormenorizada para cada uno de los alumnos y para cada uno de los problemas. En el análisis de los resultados se han combinado herramientas cuantitativas y cualitativas. En la Primera Fase el análisis de resultados es básicamente cuantitativo a partir de la Tabla de indicios. Este instrumento definido consta de diversas categorías de indicadores, descriptores e indicios. En la segunda Fase se realiza un análisis cualitativo a partir de redes sistémicas. Se identifican las categorías de resolución y los momentos de insight, estudiando las posibles relaciones con los resultados obtenidos en los tests interactivos de visualización y el test de actitudes. Se han identificado los momentos de insight basados en evidencias explicitadas y no explicitadas y a partir de las categorías de resolución obtenidas, se han definido tres niveles no excluyentes de resolución o pensamiento productivo. Se ha comprobado la existencia de una relación moderada entre la resolución de los problemas geométricos y los resultados obtenidos del 1r test interactivo de visualización en el plano. No se constata una relación entre la componente actitudinal y la resolución por insight de problemas geométricos. Se da la excepción en algunos casos concretos que requerirán de un posterior estudio. / This study focuses on how some adolescents resolve geometrical problems through insight and how they make explicit their own personal experience. The study began by considering: • Creativity in solving problems as one of the criteria for acquiring mathematical competences at different levels in compulsory education. • And recognition of the difficulties and blocks that a large number of students present when faced with some problems; a situation that manifests itself at an age when pupils show particular creativity in other areas. From this, there emerged the need to research the creativity or insight that helps students to resolve specific geometrical problems. The objective of this study is threefold: a) to collect, identify, describe, classify and analyse productive problem-solving processes in a sample of students in their 4th year of secondary school, through the solving of geometric problems which can potentially be solved through perceptive insight. b) to identify the so-called moments of insight and to describe levels of productive thinking. C) to establish possible relations between problem-solving through insight and students’ attitudinal states and visualisation capacities. This involves a theoretical framework centred on the study of creativity from the perspective of mathematical education. Reference is made to a good number of classic texts on creativity, and to some others that discuss insight itself and visualisation, both from the point of view of mathematicians, as well as theorists in the field of cognitive science in general. Firstly, the indicators used to identify a creative result have been selected: originality, flexibility and elaboration. Then, taking Gestalt theory as its basis, the study goes on to examine the contributions made to the subject by classic authors, as well as more recent theorists. This has required the development of a more specific definition of the term insight, based on the restructuring of elements and relations. The methodology is structured into two phases: the First Diagnostic Phase of Selection and the Second Diagnostic Phase of Relation. During a preliminary phase, 50 problems are selected which are potentially considered to encourage the use of insight. In the First Phase, 20 participants are selected on the basis of a Key Competences test at Secondary level, carried out with 68 4th year students, and 10 geometric problems involving perceptive insight are selected from a pilot test. In the Second Phase, the different problem-solving categories are identified as well as the moments of insight. The study has been carried out in a detailed way for each of the students and for each of the problems selected. Both quantitative and qualitative tools have been used in the analysis of the results. In the First Phase, the analysis of the results is primarily quantitative, based on the Evidence table. This clearly-defined instrument includes different categories of indicators, descriptors and evidence. In the Second Phase, a qualitative analysis is carried out on the basis of systematic networks. The problem-solving categories are identified as well as the moments of insight, studying the possible relations with the results obtained in the interactive visualisation tests and attitude tests. Moments of insight have been identified on the basis of explicit and non-explicit evidence and, on the basis of the problem-solving categories obtained, three different levels have been defined which are not solely limited to problem-solving and productive thinking. A moderate relation has been found between geometric problem-solving and the results obtained in the 1st interactive visualisation test of the study. No relation has been found between the attitudinal component and the solving of geometric problems through insight. Exceptions are found in some specific cases, but these require further study.