• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 192
  • 138
  • 21
  • 3
  • 1
  • Tagged with
  • 355
  • 355
  • 339
  • 339
  • 339
  • 338
  • 232
  • 132
  • 102
  • 72
  • 39
  • 37
  • 35
  • 31
  • 31
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
91

Els valors del subjuntiu

Durán Rivas, Carme 13 December 2013 (has links)
La present tesi doctoral es pregunta pel concepte de mode verbal que han construït els estudiants de primer a quart de la secundària obligatòria, i analitza el paper que desenvolupa l'activitat metalingüística en l'aprenentatge gramatical, tot partint de la hipòtesi inicial que és a partir de la reflexió que els estudiants poden observar la llengua amb interès, d'una manera activa i significativa, per comprendre com funciona el sistema lingüístic, i que aquesta comprensió repercuteix en la millora dels usos. Diversos estudis (Chartrand, 1996; Fisher, 2004) assenyalen que els estudiants tenen dificultats per assolir un nivell òptim de competència metalingüística, tot entenent aquesta competència com la capacitat d'adquirir un coneixement conscient, explícit del sistema lingüístic a partir de l'observació, de la descripció i, en definitiva, de la reflexió sobre la llengua. El marc teòric d'aquesta investigació es fonamenta, d'una banda, en les investigacions sobre l'activitat metalingüística dels estudiants i sobre el desenvolupament del coneixement gramatical (Culioli, 1990; Karmiloff-Smith, 1994; Gombert, 1992; Camps, 2000; Camps i altres, 2005) i té en compte les investigacions sobre la construcció dels conceptes gramaticals dels estudiants (Camps i altres, 2001; Notario, 2001; Durán, 2008) i sobre els obstacles amb què es troba l'ensenyament de la gramàtica (Camps, 2009; Fisher, 2004). D'altra banda, es fa una revisió dels treballs que permeten aprofundir en la complexitat del contingut gramatical objecte de la investigació, el mode verbal en espanyol (Bosque, 1996; Luquet, 2004; Pérez Saldanya, 1999). Per últim, es tenen en compte les investigacions que se centren en com s'aborda l'ensenyament de la gramàtica en els llibres de text i s'analitza el currículum vigent a Catalunya (2007) en relació a l'ensenyament gramatical. El disseny de la recerca es basa en una activitat de contrast entre oracions. L'activitat que els estudiants duen a terme en petit grup consisteix a comparar quatre parelles d'oracions en què només canvia el mode verbal. Els estudiants han d'elaborar un text escrit en què donen compte de les diferències que perceben entre les dues oracions per tal d'observar a) si distingeixen els diversos valors d'ús de l'indicatiu i del subjuntiu i b) si els estudiants són capaços de descriure en què consisteix la diferència entre l'ús d'un mode i l'altre. L’anàlisi mostra els següents resultats. En primer lloc, els estudiants de tots els cursos, dels més petits als més grans, demostren una competència lingüística com a usuaris de la llengua que els permet distingir clarament els diferents valors semanticopragmàtics que aporten les formes en indicatiu i en subjuntiu; fins i tot són capaços d’expressar judicis d’agramaticalitat en el cas d’un dels exemples, clarament agramatical. Ara bé, alhora mostren una gran dificultat per argumentar-ne les diferències, amb un ús molt poc precís del metallenguatge. En segon lloc, no apareixen evidències que hagin construït una noció de mode que els sigui útil i funcional per entendre el sistema modal. Ni tan sols apareix el terme de manera espontània en els seus escrits. Per últim, la tasca de contrast entre oracions es mostra com una activitat que fa emergir la reflexió dels estudiants i que els obliga a desautomatitzar la mirada a la llengua, a veure-la com a objecte d’estudi; però també mostra les dificultats que els suposa una activitat de reflexió a la qual no sembla que estiguin acostumats. / The present research aims to examine the concept of mood developed by students from 1st to 4th year in Secondary Compulsory Education, and to analyse the role of metalinguistic activity in learning grammar. It departs from the hypothesis that the student can observe and reflect on language in an active and meaningful way to understand how the linguistic system works. By doing so they will improve usage. Several studies (Chartrand, 1996; Fisher, 2004) note the fact that students have difficulties to attain an optimal level of metalinguistic competence. This construct is understood as the ability to acquire a conscious, explicit knowledge of the linguistic system from observation, description and, in short, reflection about language. With respect to the theoretical framework, this study is based on research about students’ metalinguistic activity and the development of knowledge of grammar (Culioli, 1990; Karmiloff-Smith, 1994; Gombert, 1992; Camps, 2000; Cams et al., 2005). Additionally, the study takes into account research on the students’ construction of grammatical concepts (Camps et al. 2001; Notario, 2001; Durán, 2008), on the challenges faced by grammar teaching (Camps, 2009; Fisher, 2004). Furthermore, the author considers the studies that deepen in the knowledge about the grammatical content selected in this study; that is, the subjunctive mood in Spanish (Bosque, 1996; Luquet, 2004; Pérez Saldanya, 1999). Finally, the study analyzes some research on how textbooks deal with the teaching of grammar and analyses the current curriculum. The research design is based on contrast and comparison activity of sentences that alternate Indicative and Subjunctive in Spanish. The activity that the students carried out in small groups consisted of comparing four pairs of sentences in which the only difference between the two sentences in each pair was the verbal mood. The students had to provide a written response regarding the difference that they perceived between the sentences in order to find out a) whether they distinguish between the different uses of the indicative and the subjunctive and b) whether they are able to describe what the difference between moods. The analysis yielded the following results. First, students in all classes, from younger to older, demonstrated linguistic competence as language users, which allowed them to clearly distinguish the different semantic and pragmatic uses of the Indicative and Subjunctive forms. However at the same time, they also demonstrated great difficulty in discussing the difference between the two moods, showing a very inaccurate use of metalanguage. Second, there was no evidence of the students having constructed a concept of mood that would be useful and functional for understanding the modal system. The term did not even appear spontaneously in their writing. Finally, the sentence comparison task seemed to be an activity that promotes students’ reflection and forces them to see language in a less automatic way, that is, to see it as an object of study. At the same time, this task highlighted the difficulties they faced during a reflection activity to which they did not seem to be used.
92

La construcción ideológica del currículum chileno de Historia y Ciencias Sociales

Gazmuri Stein, Renato 29 November 2013 (has links)
En esta investigación doctoral se intenta sistematizar e interpretar la construcción ideológica del currículum chileno de Historia y Ciencias Sociales en las dos últimas décadas. Con ese objetivo, primero se identifican los diferentes actores y agencias que efectivamente participan del proceso de debate y negociación del currículum común en esta área del aprendizaje, así como los principales ámbitos o campos de influencia desde los que estos actores proceden. Junto con eso, se caracterizan los escenarios donde se produce este proceso de debate y negociación curricular. Luego, en segundo lugar, se postula un esquema o modelo de Ideologías Curriculares en Historia y Ciencias Sociales. Estas ideologías son entendidas como aquellos esquemas de pensamiento sobre la historia, la sociedad y la ciudadanía que permean la visión de estos actores y agencias sobre el currículum y la enseñanza. Este esquema o modelo fue desarrollado a partir de una triangulación metodológica que consideró un análisis documental, la aplicación de cuestionarios y la realización de entrevista a una selección de actores. A partir de este ejercicio se identificaron cinco ideologías curriculares: la ideología neoliberal, la ideología conservadora, la ideología liberal y dos ideologías críticas, la ideología crítico-disciplinar y la ideología críticopedagógica. Cada una de estas ideologías describe postulados distintivos sobre las distintas dimensiones o componentes del currículum de Historia y Ciencias Sociales Finalmente, utilizando este modelo como referencia, se intenta ponderar qué ideologías predominan, cuáles son consideradas y cuáles excluidas en los principales referentes nacionales u oficiales para la enseñanza de la Historia y las Ciencias Sociales: en el currículum común y en las principales pruebas estandarizadas que evalúan a los centros educativos, a los docentes y a los estudiantes en esta área del aprendizaje. Para eso se analizan las tres últimas versiones del currículum común y las dos principales pruebas estandarizadas: las del Sistema de Medición de la Calidad de la Educación (SIMCE), y la Prueba de Selección Universitaria (PSU). Una de las principales conclusiones de esta investigación es que el Estado chileno promueve dos discursos curriculares en Historia y Ciencias Sociales, contradictorios entre sí. Uno, a través del currículum común, que se negocia y define en forma pública, que señala que la principal finalidad de la Historia y las Ciencias Sociales es que los estudiantes comprendan la sociedad y desarrollen competencias ciudadanas. Y otro paralelo, que se define en forma reservada, en espacios técnicos, en el que los criterios didácticos y disciplinarios son subordinados a prioridades de orden estadístico, que promueve un mensaje curricular que reduce el aprendizaje de la Historia y las Ciencias Sociales a la memorización de información y al desarrollo de un conocimiento enciclopédico. / This doctoral dissertation attempts to systematize and interpret the ideological construction of the chilean Social Studies curriculum, during the last two decades. To this end, it first identifies the different actors and agencies who actually partake in the process of discussion and negotiation of the common curriculum in this subject, as well as the main fields of influence from which they come. Along with that, it characterize the scenarios where this process of discussion and negotiation occurs. Then, in second place, , it proposes a scheme or model of Curricular Ideologies in Social Studies. These ideologies are understood as schemes of thinking about the history, the society and the citizenship that permeate the vision of these actors and agencies about curriculum and teaching. This scheme or model was developed using a methodological triangulation based on documentary analysis, the use of questionnaires and interviews. This work has allowed identifying five curriculum ideologies: neoliberal, conservative, and liberal, plus two critical ideologies, the critical-disciplinary and critical-pedagogical. These five ideologies are described in terms of how they conceive the different dimension contained in Social Studies curriculum. Finally, using this model, it analyze which ideologies have prevailed, which have been considered, and which ones have been excluded from major national or official references for teaching Social Studies: the national curriculum and the standardized tests used to evaluate the schools, the teachers and students in this learning area. In order to accomplish this, it analyzes the three latest versions of common curriculum and the two major standardized tests: the ones from the Sistema de Medición de la Calidad de la Educación (SIMCE), and the Prueba de Selección Universitaria (PSU). One of the main conclusions of this research is that the chilean State promotes two competing and contradictory curriculum messages in Social Studies. The first one, publicly negotiated and defined, states that the main purpose of Social Studies, is that students understand their society and develop civic skills. And the second one, defined behind closed doors, where pedagocial and disciplinary criteria are subordinate to priorities of statistical nature, that reduce learning of Social Studies, to the memorization of information and the development of an encyclopedic knowledge.
93

La formación continua en empresas líderes de distribución comercial en España

Izard Granados, Gabriel 09 December 2013 (has links)
Todas las empresas y organizaciones, sea cual sea su tamaño, se enfrentan a distintas situaciones en las que necesariamente se plantean cómo abordar y tratar la distribución vinculada a su actividad industrial, comercial o de servicios. Con la evolución del mercado el papel del consumidor final es cada vez más importante a lo largo de todo el proceso distributivo. Los trabajadores de las empresas de distribución comercial tienen la necesidad profesional de desarrollar sus capacidades profesionales orientadas a las necesidades del consumidor, en el marco de la estrategia, misión y otros factores determinantes de la razón de ser de la empresa. En esta tesis estudiamos la formación continua en el sector de la distribución comercial en España. Con la revisión bibliográfica y el trabajo de campo se generan unas conclusiones y propuestas de trabajo originales. El objetivo de esta tesis es profundizar en las estrategias, fundamentos, actividades, dinámicas y efectos de la formación continua de las empresas del sector de distribución detallista de productos de gran consumo. En nuestro caso hemos elegido el sector de la distribución comercial de los productos de gran consumo por un amplio cúmulo de razones y características: 1) Sector finalista con el que la formación continua tiene gran relevancia en las actividades relacionadas con los cambios del consumidor. 2) Sector sometido a la presión de los cambios y con grandes complejidades, dentro de su misión que es acercamiento físico, informativo, financiero, de los integrantes de la cadena que empieza en producción y culmina venta final de los productos y servicios. 3) Las innovaciones que se desarrollan en el sector se caracterizan por la eficiencia operativa, la efectividad operativa y la atracción que siente el consumidor. 4) Los recursos basados en la experiencia y conocimientos de los trabajadores a los que la formación continua, son el recurso permanente para la innovación. 5) La cultura organizativa de las empresas del sector es muy importante y se sustenta, entre otras cosas, en el lenguaje y utilización de términos con contenidos específicos de la organización. La formación continua participa activamente de su difusión interna. Las conclusiones y propuestas de trabajo de esta tesis apuntan a la revisión de las estrategias de integración y al análisis de las necesidades de las actividades de la formación continua en la empresa del sector. Se apunta que estas actividades, tanto por su técnica de realización, como por su contenido y extensión, se orienten a los cambios y evolución de la economía y a la atención a los clientes y consumidores. Para ello debe plantearse el objetivo de que los conocimientos, competencias y capacidades de los trabajadores del sector de la distribución comercial sea acorde a esta nueva situación e incorpore temas como comunicación, lenguaje, imagen, medio ambiente, cadena de suministro, … con una fuerte cultura de empresa y de acorde con las políticas de reclutamiento y retención de los trabajadores que potencie la aportación de valor de las actividades profesionales. / All companies and organizations, whatever their size, face different situations that arise necessarily, how to address and manage the distribution activity related to their industrial, business or services activities. The market place changes allocate to the final consumer, an important role along the entire distribution process. Worker forces at the distribution channel companies have the professional need to develop their professional skills geared to the consumer needs, in the framework of the strategy, mission and other determinants of the reason for the company. In this thesis we study the continuous training in the distribution sector in Spain. With the literature review and field work, it is generated some original conclusions and proposals. The aim of this thesis is to analyze the strategies, rationale, activities, dynamics and effects of training, specifically on a particular economic sector, with the focus to a particular type of business: distribution companies of the fast moving consumer goods and retail in particular. We choose it, for a broad range of reasons in which the training of workers is the key to the proper response to their characteristics: 1) Sector finalist with which the training has great relevance in the activities related to the changing consumer 2) Industrial sector under the pressure of big changes and complexities within its mission that is: to manage the physical, informational and financial approach, of the members of the chain that begins at the production site and ends at the final sales of goods and services 3) The innovations taking place in the retail sector are characterized by operational efficiency, operational effectiveness and attraction to consumers 5) The resources based on experience and knowledge of workers to the training, are the permanent resource for innovation. 6) The organizational culture of companies in the sector is very important and is based, among other things, on the use of language content-specific terms of the organization. The active training is very important for its internal diffusion. The conclusions and proposals for work of this thesis are pointing to the review of strategies for integration and analysis of the needs of continuing education activities in this business sector. It is noted that those activities, both for its technical implementation, and its content and scope, are oriented to the changes and developments in the economy and attention to customers and consumers. To do this should consider the objective of the knowledge, skills and abilities of workers in the distribution sector is in line with the new situation, and incorporate topics such as communication, language, image, environment, supply chain ... with a strong company culture and policies in accordance with recruitment and retention policies of workers, that enhances the value contribution of the professional activities.
94

Actitudes del docente de matemáticas de enseñanza secundaria (ESO y Bachillerato) en la relación docente–estudiante: Un estudio mediante el grupo de discusión, sobre metaconsciencia actitudinal de los docentes de matemática de ESO-Bachillerato en su práctica docente

Alpízar Roldán, Miguel Ángel 28 February 2014 (has links)
La memoria resume un largo proceso de investigación sobre las actitudes que docentes de matemática de Enseñanza Secundaria (ESO y Bachillerato) asumen durante sus clases, qué consciencia-metaconsciencia tienen de ellas y cómo afectan el proceso de enseñanza-aprendizaje de sus estudiantes. Se resalta la importancia esencial de los aspectos emocionales (afectivos) intraclase y cómo estos pueden ser observados y gestionados mediante la toma de consciencia por parte del docente de las actitudes propias y de las que asumen los estudiantes. Las actitudes guardan íntima relación con las concepciones, creencias, valores, sentimientos, percepciones, emociones y conductas reactivas, y resultan un descriptor central del dominio afectivo y de la integración de este con lo intelectivo y lo sensomotor. Se aclaran conceptos clave de naturaleza polisémica: emoción, actitud, atención, consciencia y metaconsciencia. La investigación se desarrolla en tres fases, durante las cuales se integra una diversidad de teorías convergentes, clásicas así como recientes, sobre el paradigma científico–humanista; paradigma para el cual la persona es el eje central de interés. Surgen tres esquemas explicativos que sintetizan en gran medida dichas teorías y resultan instrumentos idóneos para el análisis de resultados sobre los datos obtenidos: el esquema 3–D, el esquema triangular y el esquema de ámbitos sociales. Estos son utilizados para el análisis de las actitudes en la práctica docente, de la metaconsciencia y gestión de las mismas. Se pasa de un cuestionario cuanti-cualitativo en las Fases I y II, a la técnica del grupo de discusión (metodología cualitativa) en la Fase III para lograr mayor profundidad de los datos. La Fase I se contextúa en Barcelona, con doctorandos del programa en que se enmarca esta tesis, y sirve de posicionamiento inicial para las dos siguientes fases que se realizan con docentes en Costa Rica. De la Teoría de Representaciones Sociales, de Moscovici, se utilizan los conceptos de actitud, Representación Social y “Alter”, de relevancia durante las tres fases. En la Fase II se consolida la base teórica, integrando la teoría de la Inteligencia Emocional según Goleman con el papel de las actitudes mediante una orientación psicopedagógica. Se confirma la importancia de la metaconsciencia actitudinal del docente durante la clase. Se construyen: – el esquema 3–D que sintetiza la “teoría evolutiva del cerebro” de McLean dentro de la teoría de la Inteligencia Emocional, así como el modelo sintético de seis dimensiones de Torre y Tejada (2006) que es reorganizado obteniéndose un esquema de tres ejes dimensionales: intelectivo–afectivo–sensomotor. – el esquema triangular para la diferenciación de actitudes en la relación docente–estudiante durante las clases. Este esquema permitió observar hacia donde se han dirigido mayoritariamente los estudios actitudinales en la enseñanza de la matemática y el lugar que ocupa el presente estudio. La Fase III se enfoca sobre el análisis de la metaconsciencia actitudinal. Se refina el marco teórico incorporando la Psicología Positiva de Seligman (1998). En el grupo de discusión docentes de larga trayectoria en enseñanza de las matemáticas en Educación Secundaria analizaron ampliamente los temas. También se realizaron consultas, realimentaciones y entrevistas a especialistas en diversos temas, tales como el análisis del estado de cosas en la investigación sobre actitudes en la enseñanza-aprendizaje de las matemáticas, mejorar la realización del grupo de discusión, entre otros. En esta Fase se consolidó el esquema de ámbitos sociales que incluyó los niveles sociales de Bishop y los dominios de competencias emocionales de Goleman–Boyatzis–Mckee. Este se utilizó para organizar toda la información y permitió ver la relevancia del contexto institucional y sociocultural incluido en el estudio. Se pone de manifiesto la importancia de la metaconsciencia actitudinal durante la práctica docente en la Enseñanza de las Matemáticas. / The report summarizes a long process of research on the attitudes that Secondary math teachers assume during their classes, which kind of consciousness - metaconsciousness have they, and how they affect the teaching-learning process of their students. The central importance of intraclass emotional aspects is highlighted, and how they can be monitored and managed by the teacher by taking consciousness the own and students attitude. Attitudes are closely related to conceptions , beliefs, values , feelings, perceptions , emotions and reactive behaviors , and are a key descriptor of the affective domain and its integration with intellective and sensorimotor dimensions. Is clarified polysemic nature of key concepts: emotion, attitude, attention, consciousness and meta- consciousness. The research is conducted in three phases, during which are integrated a variety of classic and recent convergent theories, on the scientific-humanistic paradigm; to which the person is the focus of interest. They arise three explanatory diagrams that largely synthesize these theories and are ideal tools for the analysis of results on data obtained: the Scheme 3-D, the triangular scheme and the scheme of social spheres. These are used for the analysis of attitudes in teaching, and management of metaconsciousness thereof. He spends from quanti-qualitative questionnaire in Phases I and II, to discussion group technique (qualitative methodology) in Phase III for achieve greater depth of data. Phase I is contextualized in Barcelona, with doctorands of program from which this thesis is framed, and provides an initial position for the next two phases which are done with teachers in Costa Rica. From Theory of Social Representations of Moscovici, the relevant concepts of attitude, Social Representation and "Alter" are used during the three phases. In Phase II the theoretical base consolidates, by integrating theory of Emotional Intelligence Goleman with the role of attitudes through a psicopedagogical orientation. The importance of teacher's attitudinal meta– consciousness during class is confirmed. Are constructed: - Scheme 3-D that summarizes the "evolutionary theory of the brain" of McLean within the theory of Emotional Intelligence so like the synthetic model of six dimensions of Torre and Tejada (2006) which is rearranged to yield a three-axis dimensional scheme: intellective-affective-sensorimotor. - The triangular scheme for the differentiation of attitudes in teacher -student relationship in the classroom. This scheme allowed to observe which has mainly focused attitudinal studies in teaching of mathematics and the place of the present study. Phase III focuses on the analysis of attitudinal metaconsciencia. It refines the theoretical framework by incorporating Seligman's Positive Psychology (1998). In the discussion group, teachers with long experience in teaching mathematics in secondary education, analyzed widely topics. In this phase the social spheres scheme that included Bishop's social levels, and Goleman–Boyatzis–Mckee's domains of emotional competencies was consolidated. This was used to organize all the information and allowed see the relevance of the institutional and sociocultural context included in the study. It highlights the importance of attitudinal metaconsciencia during teaching practice in the Teaching of Mathematics.
95

Competencias profesionales del equipo directivo del sector particular subvencionado chileno en contextos vulnerables

Villarroel Montaner, Daniel 16 September 2014 (has links)
La presente investigación tuvo por objetivo principal elaborar y validar un perfil de competencias del equipo directivo del subsistema particular subvencionado chileno que, trabaja en contextos vulnerables. El estudio, contextualiza y argumenta la urgente necesidad de instalar competencias profesionales para el equipo directivo: Director(a), Jefe Técnico Pedagógico(a), Orientador(a) y Coordinador(a) de Ciclo, en este subsistema que posee el 54% (MINEDUC, 2012) de la matrícula escolar nacional. Se citan estudios internacionales y nacionales, de manera que, se tenga una visión de los equipos directivos. Así, se profundizan por ejemplo; Estándares para Directores de cinco países anglosajones (Espinoza, 2004) que revelan a países como Inglaterra y el Department for Education and Skills (2013) y el ISSLC (2013) de Estados Unidos, entre otros. Se incluye también el VI Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos celebrado en Bilbao (Villa Ed., 2013) y otros estudios nacionales como el Marco para la Buena Dirección (MINEDUC, 2005) y la Fundación Chile (2006). Comentando que, ninguno de los estudios nacionales abordan la problemática del objetivo planteado. Así, nace la pregunta ¿Existe un perfil de competencias profesionales para el equipo directivo del subsistema particular subvencionado chileno que trabaja en contextos vulnerables? El vacío de conocimiento fundamenta la urgente necesidad del desarrollo de esta investigación. Se estableció el diseño metodológico de naturaleza cualitativa, utilizando una metodología mixta secuencial que combina técnicas cualitativas y cuantitativas, bajo el método etnográfico de estudios de casos múltiples. Finalmente, y tras la aplicación del rigor científico, se establecen perfiles de competencias para el equipo directivo del subsistema particular subvencionado de Chile, que desarrolla sus labores en contextos de vulnerabilidad, aportando una innovación a este campo. / The main objective of the present investigation was to develop and validate a skill profile of the management team of Chilean educational subsidized private subsystem that works in vulnerable contexts. The study, contextualizes and argues the urgent need to install professional skills for the management team: School Principal, Coordinator of Pedagogical Techniques, School Counselor and Cycle Coordinator, in this subsystem which holds 54 % (MINEDUC, 2012) of the national school enrollment. International and national studies are cited, in order to have an overview of the management teams. Thus, as example it has been deepened in; Estándares para Directores de cinco países anglosajones (Standards for Directors of five Anglo-Saxon countries)(Espinoza, 2004) that reveal countries like England and the Department for Education and Skills (2013) and ISSLC (2013) in the United States, among others. It also includes the Sixth International Conference on Management of Educational Centers held in Bilbao ( Villa Ed., 2013) and other national surveys such as the Marco para la Buena Dirección (Framework for Good Management) (MINEDUC, 2005) and Fundación Chile (2006 ). Explaining that any of the national studies approaches to the issue of proposed objective. So the question arises: Is there a profile of skills for the management team of Chilean subsidized private subsystem working in vulnerable contexts? This knowledge gap underpins the urgent need of the development of this research. The qualitative methodological design was established using a sequential mixed methodology that combines qualitative and quantitative techniques, under the ethnographic method of multiple case studies
96

Textos reflexivos en redes internacionales de educación para el desarrollo sostenible: análisis del lenguaje evaluativo desde la teoría de la valoración

Sabio Collado, Esther 24 July 2015 (has links)
Aquesta recerca es situa en el context d'avaluació de les activitats d'una xarxa internacional d'Educació per al desenvolupament sostenible (EDS), la Xarxa Comenius SUPPORT, "Partnership and Participation for a Sustainable Tomorrow" (SUPPORT, en endavant), finançada en el marc del Programa d'Aprenentatge Permanent Comenius de la Comunitat Europea, durant un període de 3 anys, entre 2007 i 2010. SUPPORT es va plantejar millorar la qualitat dels materials i de les pràctiques educatives, en relació als reptes de l'EDS, fixats pel Decenni de les Nacions Unides de l'EDS (2005-2014). La interacció i la cooperació entre els actors de la xarxa i l'intercanvi de les millors pràctiques en EDS, van ser facilitades per tres diferents esdeveniments a SUPPORT: Esdeveniments Especials, Conferències Temàtiques i Reunions de Socis. El pla d'avaluació de les activitats de SUPPORT es va dissenyar sota l'enfocament d'un "paradigma sociocrític", que té en compte els valors comuns sobre l'EDS compartits pels participants, la seva visió de la "qualitat" que volen aconseguir a través de la xarxa. Aquest treball té com a objectiu general caracteritzar l'ús del llenguatge avaluatiu construït en els informes reflexius de les activitats (RAR) de SUPPORT. El RAR és un instrument d'avaluació que es centra en la promoció de la reflexió dels implicats en la coordinació de les activitats i la coordinació de la xarxa. Es va recollir una mostra de 13 RAR corresponents a 11 de les 15 activitats que es van celebrar a la xarxa, com a fonts de dades per a l'anàlisi textual. Les preguntes generals d'aquesta recerca són les següents: (a) Quins són els usos del llenguatge avaluatiu construïts en els textos que reflexionen sobre activitats de xarxes internacionals d'EDS?; (b) Com varien en comparació amb les diferents activitats de la xarxa ?; i (c) Com varien al llarg del desenvolupament de la xarxa? El marc teòric i metodològic d'aquesta recerca es basa en la visió del llenguatge desenvolupat des de la semiòtica social per la Teoria de la Valoració. A partir d'aquesta teoria, s'han identificat els "Dominis Semàntics de l'EDS en Xarxa" que han permès organitzar l'anàlisi dels usos del llenguatge avaluatiu dels RAR en tres tipus de dominis semàntics: els Dominis Semàntics de la Valoració, els Dominis Semàntics de l'EDS i els Dominis Semàntics de l'Estructura del Text Escrit. Els resultats d'aquest treball mostren que l'estructura dels RAR està condicionada per diversos factors, com són: el tipus d'activitat sobre el qual es reflexiona, el bagatge professional del seu autor i el rol que aquest exerceix en la xarxa. Els continguts sobre EDS plantejats, varien en funció de cadascun dels esdeveniments de SUPPORT. Els Esdeveniments Especials van jugar un paper important en la construcció de noves visions i coneixement d’EDS. Les Conferències Temàtiques van desenvolupar un clima d'aprenentatge idoni. Les Reunions de Socis van manifestar la importància d'un bon espai i temps adequat pel seu desenvolupament. El discurs dels RAR es caracteritza per a l'expressió de sentiments i de clars posicionaments dels seus autors. Com a conclusió, s'evidencia que mentre es construeix un nou saber compartit d'EDS, comença a tancar-se l'obertura del discurs a altres punts de vista, en la mesura que el nivell de maduració de la xarxa augmenta. Per tant, identificant l'obertura del discurs avaluatiu a veus alternatives en una xarxa internacional d'EDS, es pot reconèixer l'estat de maduració de la xarxa i el nivell de coneixement construït d'EDS. / Esta investigación se sitúa en el contexto de evaluación de las actividades de una red internacional de Educación para el desarrollo sostenible (EDS), la Red Comenius SUPPORT, “Partnership and Participation for a Sustainable Tomorrow” (en adelante, SUPPORT), financiada en el marco del Programa de Aprendizaje Permanente Comenius de la Comunidad Europea, durante un periodo de 3 años, entre 2007 y 2010. SUPPORT se planteó mejorar la calidad de los materiales y de las prácticas educativas, en relación con los retos de la EDS, fijados por el Decenio de las Naciones Unidas de la EDS (2005-2014). La interacción y la cooperación entre los actores de la red y el intercambio de las mejores prácticas en EDS, fueron facilitadas por tres diferentes eventos en SUPPORT: Eventos Especiales, Conferencias Temáticas, y Reuniones de Socios. El plan de evaluación de las actividades de SUPPORT se diseñó bajo el enfoque de un “paradigma socio-crítico”, que tiene en cuenta los valores comunes sobre la EDS compartidos por los participantes, su visión de la “calidad” que quieren lograr a través de la red. Este trabajo tiene como objetivo general caracterizar el uso del lenguaje evaluativo construido en los informes reflexivos de las actividades (RAR) de SUPPORT. El RAR es un instrumento de evaluación que se centra en la promoción de la reflexión de los implicados en la coordinación de las actividades y la coordinación de la red. Se recogió una muestra de 13 RAR correspondientes a 11 de las 15 actividades que se celebraron en la red, como fuentes de datos para el análisis textual. Las preguntas generales de esta investigación son las siguientes: (a) ¿Cuáles son los usos del lenguaje evaluativo que se construyen en los textos que reflexionan sobre actividades de redes internacionales de EDS?; (b) ¿cómo varían en comparación con las diferentes actividades de la red?; y (c) ¿cómo varían a lo largo del transcurso de la red? El marco teórico y metodológico de esta investigación se basa en la visión del lenguaje desarrollado desde la semiótica social por la Teoría de la Valoración. A partir de esta teoría, se han identificado los “Dominios Semánticos de la EDS en Red”, que han permitido organizar el análisis de los usos del lenguaje evaluativo de los RAR en tres tipos de dominios semánticos: los Dominios Semánticos de la Valoración, los Dominios Semánticos de la EDS y los Dominios Semánticos de la Estructura del Texto Escrito. Los resultados de este trabajo muestran que la estructura de los RAR está condicionada por varios factores, como: el tipo de actividad sobre el que se reflexiona, el bagaje profesional de su autor y el rol que éste desempeña en la red. Los contenidos sobre EDS planteados, varían en función de cada uno los eventos de SUPPORT. Los Eventos Especiales jugaron un papel importante en la construcción de nuevas visiones y conocimiento en EDS. Las Conferencias Temáticas se desarrollaron un clima de aprendizaje adecuado. Las Reuniones de Socios manifestaron la importancia de un buen espacio y tiempo adecuado para su desarrollo. El discurso de los RAR se caracteriza por la expresión de sentimientos y de claros posicionamientos de sus autores. Como conclusión, los RAR de redes internacionales de EDS evidencian que mientras se construye un nuevo saber compartido de EDS, empieza a cerrarse la apertura del discurso a otros puntos de vista, en la medida que el nivel de maduración de la red aumenta. Por tanto, identificando la apertura del discurso evaluativo a voces alternativas en una red internacional de EDS, se puede reconocer el estado de maduración de la red y el nivel de conocimiento construido de EDS. / This research examines the evaluation activities that took place within an international Comenius Lifelong Learning Network on Education for Sustainable Development (ESD), called SUPPORT, “Partnership and Participation for a Sustainable Tomorrow”. The SUPPORT project ran from 2007 to 2010 and the network was established in order to address the need to enhance the quality of educational practices and materials in line with the challenges of the Decade of Education for Sustainable Development (DESD). Interaction and cooperation between key stakeholders and best practice exchange was facilitated by three different kinds of SUPPORT events: Special Events, Thematic Conferences and Partner Meetings. The evaluation framework of SUPPORT is consistent with the ‘socio-critical paradigm’, which takes into account the common ESD values shared by the participants, their vision of the ‘quality’ they wanted to achieve through the SUPPORT network. This research aims to identify and compare the evaluative language used in the reflective activity reports (hereafter RAR) written by those involved in the SUPPORT Network. RARs were one of the tools used to evaluate SUPPORT activities with their aim being to promote a reflective review by those organising and coordinating activities. This research is based on a sample of 13 RARs that resulted from 11 out of the 15 activities held within the SUPPORT network. The general questions considered by this research are: (a) how is evaluative language used and constructed when writing about activities within an international network on ESD by using reflective reports (b) how does the evaluative language differ between different network activities?, and (c) how does the evaluative language change and develop over the timescale and development of the network? The theoretical and methodological framework of this research is based on the vision of language developed from social semiotics in Appraisal Theory. From this approach 'Semantic domains on ESD networks' were identified and used to structure the analysis of the use of evaluative language in the RARs. Three domains were identified: Appraisal semantic domains, Semantic domains on ESD and Semantic domains of the structure of written text. The results of this work show that the structure of an RAR varies as a result of a number of factors including: the type of activity on which the text reflects, the professional background of the author and the role the author played in the network. The contents of the ESD varied according to each SUPPORT event. The Special Events played an important role in constructing new visions and knowledge of ESD. The Thematic Conferences encouraged a good learning climate. The Partner Meetings stressed the importance of a comfortable space for discussion and an adequate time to work. RAR discourse is able to express feelings and in allowing the statement of clear positions adopted by their authors. In conclusion, reflective reports in international networks on ESD show the construction of a new shared knowledge on ESD. While this new knowledge is constructed, open discourse to other views starts to close. This is consistent with the increasing maturity of a network. Therefore, through being aware of the open evaluative discourse to alternative voices in an international network of ESD, it is possible to recognize the level of maturity of a network and the level of constructed knowledge on ESD.
97

Els entorns de simulació 3d per a la formació en competències transversals a la universitat.

Esteve González, Vanessa 27 July 2015 (has links)
Una de les principals dificultats dels entorns virtuals d’ensenyament-aprenentatge és que l’usuari tingui la sensació de que el seu procés de formació s’està desenvolupant en un espai real (presència) i també la sensació de pertànyer a un grup de formació (presència social). Això ho podem evitar si tenim en compte utilitzar eines immersives i col·laboratives per a treballar en xarxa, com és el cas dels entorns virtuals multiusuari (MUVE). Aquests són espais en 3D que simulen un món virtual i que es poden utilitzar per varies persones simultàniament. La representació digital d’aquestes, anomenada avatar, fomenta la creació de la identitat digital de l’estudiant. Aquests entorns d’aprenentatge basats en tecnologia avançada, als que acabem de fer referència, no garanteixen de per si el procés d’aprendre. És per això que ens hem plantejat com a objectiu del present estudi definir una estratègia d’ús pedagògic dels entorns de simulació 3D per a la formació en competències transversals a la universitat. La metodologia utilitzada en aquest procés de recerca es desenvolupa des d’una lògica qualitativa on es pretén comprendre i interpretar en profunditat un fenomen determinat. En aquest cas comprendre l’activitat formativa que un grup d’estudiants dels graus d’educació i del màster en direcció estratègica de l'empresa, han implementat en un entorn de simulació 3D per tal de desenvolupar les seves competències transversals (autogestió i treball en equip). Per a finalitzar, dir que l’aportació més important d’aquesta recerca ha estat la sistematització d’evidències de com els entorns 3D i els processos de simulació que s’hi desenvolupen són un escenari molt adequat per a la formació en competències transversals, ja que permeten representar situacions reals i obliguen als usuaris d’aquests entorns a assumir una actitud activa i proactiva que els permet prendre decisions de manera continuada a la vegada que afavoreix un procés d’aprenentatge permanent. / Una de las principales dificultades de los entornos virtuales de enseñanza-aprendizaje es que el usuario tenga la sensación de que su proceso de formación se está desarrollando en un espacio real (presencia) y también la sensación de pertenecer a un grupo de formación (presencia social). Esto lo podemos evitar si tenemos en cuenta utilizar herramientas inmersivas y colaborativas para trabajar en red, como es el caso de los entornos virtuales multiusuario (MUVE). Estos son espacios en 3D que simulan un mundo virtual y que se pueden utilizar por varías personas en el mismo momento. La representación digital de estos, se conoce como avatar, fomenta la creación de la identidad digital del estudiante. Estos entornos de aprendizaje basados en tecnología avanzada, a los que acabamos de hacer referencia, no garantizan de por si el proceso de aprender. Es por eso que nos hemos planteado como objetivo del presente estudio definir una estrategia de uso pedagógico de los entornos de simulación 3D para la formación en competencias transversales a la universidad. La metodología utilizada en este proceso de investigación se desarrolla desde una lógica cualitativa donde se pretende comprender e interpretar en profundidad un fenómeno determinado. En este caso comprender la actividad formativa que un grupo de estudiantes de los grados de educación y del máster en dirección estratégica de la empresa, han implementado en un entorno de simulación 3D para desarrollar sus competencias transversales (autogestión y trabajo en equipo). Para finalizar, decir que la aportación más importante de esta investigación ha sido la sistematización de evidencias de como los entornos 3D y los procesos de simulación que se desarrollan son un escenario muy adecuado para la formación en competencias transversales, puesto que permiten representar situaciones reales y obligan a los usuarios de estos entornos a asumir una actitud activa y proactiva que los permite tomar decisiones de manera continuada a la vegada que favorece un proceso de aprendizaje permanente. / One of the main difficulties of online teaching-learning environments is to give the feeling that the activity is really taking place in a real space (presence) and that the participants actually belong to a group (social presence). These difficulties can be avoided if immersive and collaborative tools for networking – for example, multi-user virtual environments (MUVE) – are used. These are 3D spaces that simulate a virtual world and which can be used by several people at once. The digital representation of these is known as an avatar and it allows students to create their own digital identity. These advanced technology-based learning environments cannot in themselves guarantee that learning will take place. It is also necessary to make an analysis from the educational point of view. The aim of the present study is to design, develop and validate a methodological strategy for using simulation in a multi-user virtual environment for acquiring general competencies at university. The methodology used is based on qualitative logic and aims for an in-depth understanding and interpretation of a particular phenomenon: that is to say, the educational activity carried out by the participants in a 3D simulation environment who are attempting to acquire general competencies. Finally, the most important contribution of this research has been the systematic evidence of how 3D environments and simulation processes that take place are very suitable venues for training in transferable skills, allowing represent real situations and force the users of these environments to take an active and proactive allowing them to make decisions continuously while favoring a lifelong learning process.
98

Canvi i continuïtat. Conceptes clau en l'ensenyament de les ciències socials en l'educació secundària obligatòria

Pons, Manel 20 March 2007 (has links)
L'objectiu general de la tesi és investigar els encerts i les dificultats que tenen els alumnes d'Educació Secundària Obligatòria en la construcció dels conceptes clau de canvi i continuïtat.L'opció d'ordenar el currículum escolar de Ciències Socials a partir dels conceptes clau, formulada en el seu moment al món educatiu anglosaxó, ha estat introduïda i defensada al nostre país per la doctora Pilar Benejam. En aquesta investigació, doncs, la influència del pensament d'aquesta doctora ha estat molt important, així com les investigacions referides a la utilització del llenguatge en la construcció del coneixement social. El marc teòric de la tesi intenta integrar la concepció socioconstructivista del procés d'ensenyament i aprenentatge escolar i els principis de Habermas de la teoria de la comunicació.A partir d'aquesta fonamentació es proposa un model d'investigació educativa inspirat en la investigació acció i en el paradigma sociocrític.En l'àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials s'opta per un currículum elaborat a partir d'una selecció de conceptes clau de l'àrea, fet que permet treballar els continguts de manera interdisciplinària i integrar les categories d'espai i temps a una mateixa seqüència instructiva.El treball se centra en dotze alumnes de tercer d'ESO que pertanyen a un mateix grup i a un mateix centre educatiu, així com en cinc entrevistes fetes a estudiants universitaris en pràctiques.La metodologia utilitzada ha permès relacionar el marc teòric amb els objectius. Les variables relacionades amb els conceptes de canvi i continuïtat seleccionades (simultaneïtat, causes i conseqüències, ritmes evolutius, durada, multiplicitat de temps i variacions en les funcions) relacionades amb diverses disciplines i analitzades a partir de diferents competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació) han fet possibles fer algunes aportacions relacionades amb l'àrea de Didàctica de les Ciències Socials i referides a l'Educació Secundària Obligatòria.L'experimentació de la unitat didàctica "La ciutat" a tercer d'ESO, construïda a partir dels criteris citats anteriorment i aplicada metodològicament a partir d'instruments mesurables a posteriori produccions escrites i entrevistes ha permès arribar a resultats concrets i aplicables amb la intenció de ser instruments de la millora de la didàctica del coneixement social. / This Ph. D. Thesis aims to investigate how secondary students construct the key social concept of "continuity and change". We are especially interested in examining the cases in which they manage to build up such knowledge and also the problem-solving processes they go through. The importance of having a curriculum framework for Social Sciences based on key concepts was an issue long discussed by English-speaking academics and defended in Spain by Dr. Pilar Benejam. Our research work is, then, grounded on the theoretical contributions of Benejam to the field, as well as, on the literature about how language structures the construction of social knowledge. Thus, our theoretical framework establishes close links between the socioconstructivist view of teaching and learning processes in a formal milieu with Habernas' theory of communication. As a result, the design of our educational research study is supported by the principles of action-research within a socio-critical paradigm.Researchers and scholars in the field of Social Sciences Didactics who advocate in favour of structuring the curriculum contents through the selection of key concepts suggest that such a procedure offers teachers the possibility of (a) adopting an interdisciplinary approach to present content knowledge and (b) integrating the categories of space and time within the same didactic project. Within this framework, we designed a project called "the city", which was then implemented in a secondary classroom with students aged 14-15. Our corpus is composed of the following texts: a) the written output produced by the secondary students who took part in the project, b) transcripts of the interviews with twelve of the secondary students in the target group and c) transcripts of the interviews with student-teachers who engaged in the implementation of the project.We analysed the variables associated with the concept of "continuity and change" (simultaneity, "cause and consequence", "pace of change", "time span", "chronology" and function variability) and related them with different disciplines through the analysis of the linguistic competencies required to produce various texts types (descriptive, expository, explanatory, interpretative and argumentative). Our results allow us to shed some light about what the Didactics of the Social Sciences should be like in Compulsory Secondary Education.
99

Enriching unstructured media content about events to enable semi-automated summaries, compilations, and improved search by leveraging social networks

Steiner, Thomas 20 May 2014 (has links)
(i) Mobile devices and social networks are omnipresent Mobile devices such as smartphones, tablets, or digital cameras together with social networks enable people to create, share, and consume enormous amounts of media items like videos or photos both on the road or at home. Such mobile devices "by pure definition" accompany their owners almost wherever they may go. In consequence, mobile devices are omnipresent at all sorts of events to capture noteworthy moments. Exemplary events can be keynote speeches at conferences, music concerts in stadiums, or even natural catastrophes like earthquakes that affect whole areas or countries. At such events" given a stable network connection" part of the event-related media items are published on social networks both as the event happens or afterwards, once a stable network connection has been established again. (ii) Finding representative media items for an event is hard Common media item search operations, for example, searching for the official video clip for a certain hit record on an online video platform can in the simplest case be achieved based on potentially shallow human-generated metadata or based on more profound content analysis techniques like optical character recognition, automatic speech recognition, or acoustic fingerprinting. More advanced scenarios, however, like retrieving all (or just the most representative) media items that were created at a given event with the objective of creating event summaries or media item compilations covering the event in question are hard, if not impossible, to fulfill at large scale. The main research question of this thesis can be formulated as follows. (iii) Research question "Can user-customizable media galleries that summarize given events be created solely based on textual and multimedia data from social networks?" (iv) Contributions In the context of this thesis, we have developed and evaluated a novel interactive application and related methods for media item enrichment, leveraging social networks, utilizing the Web of Data, techniques known from Content-based Image Retrieval (CBIR) and Content-based Video Retrieval (CBVR), and fine-grained media item addressing schemes like Media Fragments URIs to provide a scalable and near realtime solution to realize the abovementioned scenario of event summarization and media item compilation. (v) Methodology For any event with given event title(s), (potentially vague) event location(s), and (arbitrarily fine-grained) event date(s), our approach can be divided in the following six steps. 1) Via the textual search APIs (Application Programming Interfaces) of different social networks, we retrieve a list of potentially event-relevant microposts that either contain media items directly, or that provide links to media items on external media item hosting platforms. 2) Using third-party Natural Language Processing (NLP) tools, we recognize and disambiguate named entities in microposts to predetermine their relevance. 3) We extract the binary media item data from social networks or media item hosting platforms and relate it to the originating microposts. 4) Using CBIR and CBVR techniques, we first deduplicate exact-duplicate and near-duplicate media items and then cluster similar media items. 5) We rank the deduplicated and clustered list of media items and their related microposts according to well-defined ranking criteria. 6) In order to generate interactive and user-customizable media galleries that visually and audially summarize the event in question, we compile the top-n ranked media items and microposts in aesthetically pleasing and functional ways.
100

Redes de amistad del alumnado extranjero en los institutos: Causas institucionales e impactos académicos

González Motos, Sheila 09 January 2015 (has links)
La presente tesis plantea dos objetos de estudio para dar cuenta de las dinámicas relacionales y formativas que tienen lugar en los institutos de educación secundaria: en primer lugar, el nivel de interculturalidad de las redes relacionales del alumnado extranjero y, en segundo lugar, su efecto sobre el rendimiento académico de este alumnado extranjero. En una primera fase, las redes relacionales son caracterizadas según su composición por procedencia, identificando aquellas integradas exclusivamente por alumnado autóctono, aquellas otras que ponen en contacto solo a alumnos extranjeros y, finalmente, las redes interculturales, es decir, en las que conviven alumnos autóctonos y extranjeros. Se tratan, en esta fase de la investigación, aquellos factores organizativos que dificultan la integración del alumnado de origen extranjero en redes relacionales con presencia de alumnos autóctonos y aquellos otros factores que favorecen la creación de este tipo de redes. Concretamente, el análisis aborda cómo la transición de la educación primaria a la educación secundaria, la asistencia a un aula de acogida (y el diseño de esta aula) y la organización del aula ordinaria impactan sobre la conformación de unas redes relacionales más o menos interculturales. En una segunda fase las redes relacionales son introducidas en el análisis como variable independiente, con el fin de abordar qué tipo de grupos de amistad se muestra más favorable para el incremento de los resultados escolares y de las expectativas de los alumnos extranjeros. Se analiza si, una vez controladas las variables individuales y de composición escolar, la elección de un mayor número de amigos autóctonos comporta un mayor rendimiento académico (obtención del graduado en educación secundaria) y si se produce una transición a itinerarios formativos de mayor valor por parte del alumnado extranjero. En definitiva, son dos las preocupaciones que motivan esta tesis. Por un lado, la existencia de dinámicas escolares que potencian la guetización étnica dentro de los centros educativos y, por lo tanto, dificultan la integración social. Y, por el otro, la desventaja en términos académicos que sufre el alumnado extranjero y que vulnera la igualdad de oportunidades. Esta investigación engloba el análisis de la totalidad de alumnos escolarizados en los gruposclase de 4º de ESO de ocho institutos del área metropolitana de Barcelona (un total de 664 alumnos, pertenecientes a 28 grupos‐clase). La explotación analítica se fundamenta en tres técnicas de análisis diferenciadas y complementarias. La aproximación cuantitativa se basa en el análisis de correspondencias y de regresión lineal y logística, mientras que el análisis cualitativo lo protagoniza el análisis del discurso de las entrevistas realizadas a los alumnos. En un plano intermedio se encuentra el análisis reticular o de redes que permite realizar una aproximación cuantitativa a través de los cálculos de UCINET pero también cualitativa a partir de la plasmación gráfica de las redes. / This doctoral dissertation has two objects of study to account for the relational and educational dynamics that take place in high schools: first, the interculturality level in the networks of foreign students, and, second, its effect on the academic performance of these foreign students. In a first stage, relational networks are characterized by their composition based on origin, identifying those exclusively consisting of native students, those in which only foreign students interact, and the intercultural networks themselves, where native and foreign students coexist. At this stage of the research, I analyse the organizational factors that impede the integration of immigrant students in relational networks with presence of native students, as well as other factors that support the establishment of such networks. Specifically, the analysis focuses on how the transition from primary to secondary education, the welcome classes (and their design) and the organization of regular classes impact the establishment of more or less intercultural relational networks. In a second stage, relational networks are introduced in the analysis as an independent variable in order to address the question of what kind of friendship groups are more favorable for the increase in school performance and expectations in foreign students. Consideration was given to whether, after controlling for individual and school composition variables, the choice of a larger number of natives as friends increases academic performance (measured by the obtention of the secondary education degree) and if this helps with the transition to more valuable educational tracks into the upper secondary education. In short, there are two concerns that motivate this doctoral dissertation. On the one hand, the existence of school dynamics that enhance ethnic ghettoization within schools and, therefore, impede social integration. And, on the other hand, the academic disadvantage suffered by foreign students that compromise equal opportunity. This research includes the analysis of all students enrolled in the last year of compulsory education (4th of ESO) of eight high schools in the Metropolitan Area of Barcelona (for a total of 664 students from 28 classes). The analytical exploitation is based on three distinct and complementary analytical techniques. The quantitative approach grounds on correspondence analysis and linear and logistic regression, while qualitative analysis is based on discourse analysis of the interviews with students. In an intermediate plane, network analysis provides a quantitative approach through UCINET calculations but also a qualitative perspective derived from plotting these networks.

Page generated in 0.09 seconds