• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 192
  • 138
  • 21
  • 3
  • 1
  • Tagged with
  • 355
  • 355
  • 339
  • 339
  • 339
  • 338
  • 232
  • 132
  • 102
  • 72
  • 39
  • 37
  • 35
  • 31
  • 31
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
111

El uso de las preguntas por parte del docente en la clase de matemáticas y sus efectos en las respuestas y conversaciones de los niños

Forero Sáenz, Amparo 15 July 2014 (has links)
Con el reconocimiento de las diversas perspectivas en psicología sobre la importancia del lenguaje en la construcción de conocimiento, se viene consolidando un nuevo campo de investigación sobre el discurso en educación. En esta investigación sobre la comunicación en clase de matemáticas, se describe y contrasta el uso de la pregunta por parte de los docentes y los efectos que genera en las respuestas y en las conversaciones de los aprendices. Para tal efecto, se retomaron aportes de los métodos etnográficos y de las perspectivas sociolingüísticas del análisis del discurso, para estudiar situaciones de enseñanza del número en cinco aulas de los primeros grados de la básica primaria correspondientes a colegios públicos y privados de la ciudad de Bogotá. Las preguntas que guiaron este estudio fueron: ¿cuál es el lugar de la pregunta en el aprendizaje?, ¿qué funciones discursivas está privilegiando un docente cuando pregunta en la clase de matemáticas?, ¿qué efectos tienen las preguntas de los docentes en las respuestas y conversaciones de los niños?, ¿hasta dónde estás favorecen o limitan el aprendizaje y la interacción de los estudiantes? Con este estudio hemos identificado algunos rasgos característicos del discurso escolar que nos ayudan hacernos a una mayor comprensión sobre las maneras como se está usando uno de los actos de habla más frecuentes en la escuela, la pregunta en la enseñanza de un contenido particular de las matemáticas escolares. Esperamos que este primer acercamiento sirva a la psicología educativa y a la didáctica de las matemáticas para que mediante el diálogo interdisciplinar se contribuya para que los docentes de matemáticas, incorporen en el aula otras maneras de usar el discurso que contribuyan a favorecer los procesos de significación y de comunicación en el aula de matemáticas. / With the recognition of the several psychology perspectives about the importance of language in the construction of knowledge, a new area of research on discourse in education has been consolidating. In this research concerning the communication in the mathematics class, describes and contrasts the use of questions by the teacher, and the effects that it generates in the answers and conversations of the apprentices. For this purpose, ethnographic methodologies and sociolinguistic perspectives of discourse analysis were taken, in order to study teaching situations of numbers in five elementary grades classrooms in public and private schools in Bogotá. The inquiries that guided this study were: What is the place of the question in learning? When a math teacher asks in class, which discursive functions are being favored? What effect do teachers’ questions have in the answers and conversations of the children? And, How far these questions favor or limit the student’s learning and interaction? With this study we have identified some characteristic features of the school discourse, that helps us to have a better understanding about the ways of how one of the most common speech acts in school, the question in teaching a particular content of school mathematics. We expect this first approach serves the educational psychology and mathematics education that through interdisciplinary dialogue will contribute to mathematics teachers, in order to incorporate in the classroom other ways of using the speech that contributes to the improvement of the processes of meaning and communication in the mathematics classroom.
112

Conversión de representaciones semióticas de un registro numérico a otro y construcción de significados

Castaño García, Jorge 03 November 2014 (has links)
Esta investigación da por supuesto algún tipo de vínculo entre dos hechos: el uno tiene que ver, en términos de Duval, con la operación de conversión entre representaciones semióticas y, el otro, con la construcción de significado. Se pretende estudiar este vínculo en un campo específico: la adquisición por parte del niño del sistema decimal de numeración. Con este propósito se retoman tres aportes teóricos: primero, la perspectiva semiótico-cognitiva de Duval sobre la operación de conversión entre registros semióticos; segundo, se hace un análisis del signo numérico a partir de los modelos de Pierce y Saussure, junto con los aportes del enfoque onto-semiótico de Godino sobre significados personales e institucionales y, tercero, se utiliza la teoría de campos conceptuales de Vergnaud, en particular, en lo que tiene que ver con el carácter operatorio que se reconoce a la actividad conceptual. Desde estos aportes teóricos se busca entender mejor el proceso de conversión de representaciones del registro verbal numérico al registro indo-arábigo. El contexto de la investigación fue una experiencia didáctica que tuvo una duración de año y medio, con niños entre 6 a 8 años de edad de una escuela elemental colombiana. La experiencia fue diseñada y desarrollada con el propósito explícito de apoyarlos en la construcción de las capacidades operatorias implicadas en la apropiación de la sintaxis del registro verbal numérico y en la realización de la operación de conversión entre los dos registros numéricos mencionados. Se estudió en detalle el proceso que ellos siguen en el intento de darle significado al signo numérico. Este estudio aporta información que permite considerar la operación cognitiva de conversión como un juego complejo y dialéctico entre noesis y semiosis que parece irreducible a procesos de transcodificación, como pretenden explicarlo otros modelos sintáctico-semánticos de procesamiento del código numérico. / This research takes for granted the existence of some sort of link between two facts: the first has to do, in terms of Duval, with the conversion operation between semiotic representations, and the other, with the construction of meaning. It intends to study this link in a specific field: the acquisition of the decimal numeric system by the child. In order to achieve this purpose, three theoretical contributions are reviewed: first, Duval’s semiotic-cognitive perspective on the operation of conversion between semiotic registers; second, Pierce’s and Saussure’s approaches to signs, from which―along with Godino’s contributions on the onto-semiotic approach and the distinction betweeen personal and institutional meanings―an analysis of the numeric sign and a model of interpretation is proposed; third, Vergnaud’s theory of conceptual fields, a theory that of has played a significant part in this work, particularly, concerning the operative character attributed to conceptual activity. From these theoretical contributions, the present work seeks to better understand the process of conversion between representations from the verbal numerical register into the Hindu-Arabic register. The research context was an 18-month didactic experience with children aged 6 to 8 from an elementary school in Colombia. The experience was designed and carried out with the specific goal of supporting them in building the operative capacities implied in the appropriation of the syntax of the verbal numeric register, and in the accomplishment of the conversion operation between the above-mentioned numerical registers. The study provided a detailed analysis of the process they follow in their attempts to give meaning to the numerical sign. This study provides information that allows us to consider the cognitive conversion operation as a complex and dialectic interplay between noesis and semiosis that seems irreducible to processes of trans-codification that have been suggested by other syntacticsemantic models of numerical code processing.
113

La construcción de escenarios de futuro como aportación didáctica y metodológica para una educación ambiental creativa, global y sostenible. El caso de un grupo de estudiantes de Barcelona y Santiago de Chile

Kong López, Felipe 04 March 2015 (has links)
El objetivo del presente trabajo doctoral fue interpretar, comprender y validar cómo la Construcción de Escenarios de Futuro (CEF) es un aporte didáctico y metodológico a favor de una educación ambiental más creativa, global y sostenible. Exploramos los escenarios de futuro construidos por un grupo de 46 niños y niñas de dos cursos de 6to primaria/básica, de una escuela en Barcelona y de otra en Santiago de Chile. También es de interés reconocer el valor que tienen las dimensiones propuestas, qué interacciones emergen desde las CEF y cuáles son las dimensiones que hemos levantado desde la teoría para estudiar el concepto de futuro, dichas dimensiones son la creatividad como acto reflexivo y práctico, la globalidad de los fenómenos del mundo y la sostenibilidad como acción. Todo lo anterior bajo la mirada y representación de un grupo de niños y niñas de 10 y 11 años en contextos temporales, espaciales y curriculares diferentes. Las preguntas de investigación emergen de la necesidad de un cambio de perspectiva al mirar y analizar los fenómenos del mundo, cambiar el foco desde una visión catastrofista y de crisis, hacia una más compleja que aborde el optimismo y la esperanza de un futuro mejor. Intentamos en esta investigación dar respuesta a ¿Cómo imaginan que será el futuro un grupo de niños y niñas de 10 a 11 años, pertenecientes a dos escuelas, una en Barcelona y la otra en Santiago de Chile? ¿Qué rol se ven cumpliendo ello(a)s en sus imaginarios de futuro? ¿Emergen en las construcciones de escenarios futuros, aspectos asociados a la creatividad, a la globalidad de los fenómenos del mundo y al hacer sostenible? Y por último responder a, ¿cómo las dimensiones creativas, globales y sostenibles de las visiones de futuro interactúan a favor de la Educación Ambiental? Los resultados obtenidos dan muestra de escenarios de futuro en tres grandes ámbitos; el socio-familiar, donde el componente “configuración familiar” (cantidad de hijos) predomina por sobre el espacial, asociado a la valoración del lugar que habitarán, entiéndase hogar, barrio y ciudad, este último con mayor fuerza en los niños y niñas de Barcelona. Otro ámbito es el ambiental, donde se expresan de igual manera los niños y niñas de ambos contextos, destacando una mirada causa-efecto, como ejemplo: contaminación-ozono, calentamiento global-deforestación. Por último el ámbito tecnológico expresa un escenario concreto y utilitario, pues la tecnología asume un rol al servicio del ser humano, dejando atrás una mirada asociada a la ficción. A partir de las representaciones analizadas, podemos decir que efectivamente se evidencia una interacción entre las dimensiones creativas, globales y sostenibles en sus escenarios imaginarios futuros, siendo la dimensión global aquella que dejó mayor número de evidencias acerca de cómo se imaginan los niños el futuro y también su rol activo en él. Esta construcción de escenarios futuros de los niños y niñas entrega pistas claras acerca de las necesidades de las sociedades venideras que buscan asegurar su calidad de vida. El desafío está en poder encausar esa inquietud que presentan los niños, para que ellos mismos puedan tomar decisiones y construir realidades con herramientas adecuadas, pensando en el bien común de ellos entre sí y con el entorno. Se concluye que la construcción de escenarios estimula el pensar de manera global y creativa acerca del futuro, con una reflexión profunda y cargada de optimismo, no obstante hay elementos ausentes en los resultados e imaginarios de los niños y niñas, que podrían ser abordados en otras investigaciones o servir de insumos para la construcción de políticas curriculares en ambos contextos, estos dicen relación con el concepto de ciudadanía y alimentación, ambos elementos vitales en el marco del actual escenario educativo ambiental. / The aim of this doctoral research is to interpret, understand and validate how Building of Scenarios for the Future is a didactic and methodological contribution in favor of a more creative, global and sustainable environmental education. We explored the scenarios of the future constructed by 46 children from two courses of 6th grade of primary/basic schools in Barcelona and another in Santiago de Chile. It is also of interest to recognize the value that have the proposed dimensions, what interactions emerge from the BSF and what are the dimensions that we´ve raised from the theory to study the concept of the future, these dimensions are creativity as a reflective and practical act, globality of phenomena of the world and sustainability as an action. All this under the gaze and concept of a group of children aged 10 to 11 years in different temporal, space and curricular contexts. The research questions emerge from the need for a change of perspective to look at and to analyze the phenomena of the world, to change the focus from a catastrophic and crisis vision, towards a more complex one addressing optimism and hope for a better future. We try in this research to answer the question: How does the group of children aged 10-11 years that belong to two schools, one in Barcelona and the other in Santiago de Chile, imagine the future? What role do they perform in their imaginary future? Do the aspects associated with creativity, globality of the phenomena of the world and sustainability emerge in the construction of future scenarios? And finally, how creative, globality and sustainable dimensions of visions interact in favor of Environmental Education? The obtained results show future scenarios in three main areas; the socio-familiar, where the component "Family Settings" (number of children) predominates over the space, associated with the evaluation of a place to live, which is home, neighborhood and city, the latter more strongly in children of Barcelona. Another area is the environment, where children of both contexts express similarly, highlighting an approach cause-effect, for example pollution-ozone, global warming-deforestation. Finally the technological field expresses a particular and utilitarian scenario, as technology assumes a role to serve a man, leaving behind a fiction look on it. From the analyzed representations, we can say that indeed there is an interaction between creative, globality and sustainable dimensions of the imaginary future scenarios of children, being the globality dimension which left more evidence about how they imagine the future and also their active role in it. This construction of future scenarios of children gives clear clues about the needs of future societies that seek to ensure their quality of life. The challenge is to be able to prosecute those concerns presented by children, so that they themselves can make decisions and build realities with proper tools, thinking about the common good in interpersonal relations and in relations with the environment. As a conclusion, the construction of scenarios stimulates to think globally and creatively about the future, with a deep and optimistic reflection, however there are missing elements in the results and imaginaries of children that can be addressed in other investigations or serve as inputs for the construction of curriculum policies in both contexts, these are related to the concept of citizenship and nutrition, two vital elements within the current environmental educational scenario.
114

Matemàtiques i realitat: les competències en el treball de la mesura a l’ESO

López Beltran, Mireia 19 November 2010 (has links)
La present tesi doctoral té com a objectiu aportar una reflexió teòrica així com el corresponent disseny, implementació i avaluació d’una unitat didàctica en termes de competències sobre el treball de la mesura a l’ESO per a fer-ne una posterior anàlisi que permeti aportar informació significativa sobre unes capacitats imprescindibles per als estudiants de l'ESO. El Plantejament del problema i els objectius de la tesi que estan descrits amb detall en el capítol 2. A partir d’ells es va estructurar la tesi en: Marc teòric, Metodologia, Recollida i anàlisi de dades i Conclusions i implicacions didàctiques. En el capítol tercer trobem el Marc teòric estructurat en les quatres àrees següents: Competència i competència matemàtica, Avaluació de competències, El treball de la mesura a l’ESO i Les competències bàsiques no matemàtiques. En el quart capítol es descriu la metodologia de la recerca. En primer lloc es descriu la unitat didàctica dissenyada per a la tesi, unitat que va tenir alteracions a l’hora de la seva implementació; per això en la segona part del capítol es fa una descripció minuciosa de la realització de la unitat didàctica i també s’estableix la unitat didàctica que va ser finalment implementada. En l’últim punt del capítol es tracta la metodologia emprada en la recollida i l’anàlisi de dades. Aquesta és una part molt tècnica on es fa una descripció rigorosa i detallada dels mètodes i tècniques emprades per a la recollida i la seva posterior anàlisi de les dades. Aquest darrer punt es podria considerar que és més de consulta que de lectura. Tota aquesta informació ens prepara per al següent capítol. El cinquè capítol correspon a la “Recollida i anàlisi de dades”. En el primer punt es fa una descripció de la recollida de dades. En el segon punt es realitza una primera anàlisi de totes les dades recollides. La quantitat d’activitats que es van proposar als alumnes fa que cada un d’aquests dos primers punts del capítol es subdivideixi alhora en les diferents activitats que es van proposar. Per facilitar la lectura es fa servir una única nomenclatura per referir-se a les pràctiques i activitats proposades i sempre s’empra l’ordre cronològic amb què es van finalment realitzar i que s’ha descrit i establert en la corresponent secció del capítol quart. En el sisè capítol s’hi poden trobar les “Conclusions i implicacions didàctiques” on se sintetitza tot el procés investigador del treball recollint les conclusions que s’han anat elaborant a partir de les diferents anàlisis de les dades. Finalment i tancant el cos principal de treball trobem la bibliografia en el setè capítol. En la bibliografia s’han referenciat tots aquells documents que han influït en major o menor grau en l’elaboració d’aquesta tesi. Per a tots aquells documents que poden ser trobats a la xarxa també s’ha inclòs l’adreça web corresponent així com la darrera data en què s’ha comprovat que el document és accessible a l’adreça indicada. A la darrera part de la secció bibliogràfica, s’hi poden trobar “Recursos web” on es troben aquelles adreces que han estat referències essencials per a l’elaboració del treball i que van més enllà de documents concrets.
115

Ideaciones de estudiantes universitarios alemanes sobre su proceso de aprendizaje del español como lengua extranjera ante una enseñanza mediante tareas

Ramos Méndez, María del Carmen 30 December 2005 (has links)
La didáctica de las lenguas extranjeras está marcada por un cambio de enfoque: de la enseñanza centrada en el profesor, en los contenidos y en el método a la enseñanza centrada en el alumno. De un énfasis en la enseñanza hemos pasado al auge del aprendizaje. Éste es el marco en el que se encuadra esta tesis, que nace de la convicción de que es relevante estudiar las creencias del aprendiz, puesto que influyen en la percepción que éste tiene de su proceso de aprendizaje de la lengua, así como en su forma de abordarlo. En esta tesis se investigan las creencias de universitarios alemanes aprendices de español como lengua extranjera (ELE) contemplando el concepto de creencia, por un lado, como rasgo individual del aprendiz, y, por otro, como resultado de la cultura de enseñanza y aprendizaje de lenguas existente e n el entorno de los aprendices. La pregunta de investigación general es la siguiente: ¿Cómo se articula el pensamiento de adultos aprendices de una lengua extranjera en torno a su proceso de aprendizaje en una situación de cambio en cuanto al proceso de aprendizaje-enseñanza de una lengua extranjera? Nuestro principal objetivo es describir el pensamiento de estos alumnos, confrontados con una enseñanza mediante tareas, teniendo en cuenta tanto sus experiencias previas de aprendizaje como la descripción de un "clima pedagógico" de la enseñanza de lenguas en Alemania. La metodología de investigación se basa en el enfoque etnográfico, con objeto de comprender e interpretar los datos obtenidos desde una perspectiva émica. Los datos obtenidos son diarios de aprendizaje de universitarios alemanes y entrevistas con ellos. Como datos complementarios, se realizaron entrevistas con profesores de enseñanza secundaria. Algunos resultados de esta investigación en torno a la pregunta de investigación arriba formulada son los siguientes: Los universitarios alemanes alumnos de ELE aprenden la lengua con el objetivo prioritario de comunicarse en ella y prefieren un tipo de aprendizaje activo, en el que tengan que implicarse personalmente . Consideran que el aprendizaje de la lengua tiene dos vertientes: gramática y comunicación. Aunque los resultados sugieren que una educación bilingüe puede hacer que estas dos vertientes se fundan en el pensamiento del aprendiz, éste generalmente percibe su proceso de aprendizaje a través del prisma de la gramática, entendida como sistema formal de la lengua. Su experiencia escolar ha contribuido a forjar su pensamiento desde este punto de vista. No obstante, los aprendices intuyen que la gramática es herramienta de comunicación y no eje de todo el proceso de aprendizaje. En el estudio se revela la importancia de la dimensión afectiva en el aprendizaje y elpapel crucial que desempeña el profesor. Éste es, por una parte, fuente esencial de motivación; por otra parte, su actuación pedagógica y personal puede compensar factores que claramente provocan ansiedad. Una implicación pedagógica relevante de este estudio es que los profesores de lenguas deben intentar crear condiciones óptimas de aprendizaje en las aulas. Esto implica, por una parte, la necesidad de propiciar una atmósfera de aprendizaje distendida que minimice factores de estrés, y, por otra, la conveniencia de potenciar los siguientes rasgos y creencias en los aprendices, que se revelan como favorables en un entorno de enseñanza comunicativa: alta autoestima como aprendices, bajo nivel de ansiedad general, énfasis en el valor intrínseco de aprender una LE, consideración de la interacción en el aula como elemento fundamental para aprender una LE, valoración positiva del aprendizaje cooperativo, alta voluntad de comunicarse, percepción de logro en el aprendizaje y alto nivel de toma de riesgos. / In this thesis learners' beliefs about language learning are investigated as factors that strongly influence the learner's perception of his own learning process and how he approaches his learning. This is specially relevant in communicative learner-centred language teaching. The study focuses on the concept of belief as a factor in the individual learner, but also as the result of a certain classroom culture. The subjects of this investigation are German students learning Spanish at university. They are confronted with a new approach for them: task-based teaching. The main research question is: How do the beliefs of adult language learners about language learning dovetail with each other in a situation of methodological change? This study is underpinned by the ethnographic approach, as its main aim is to understand and interpret emerging data from an emic perspective. Data material consists of students' learning journals and ethnographical interviews. In order to get more information about the "pedagogical climate" of language teaching , interviews with German secondary education teachers were also conducted. The results of this research work suggest that German university students of Spanish learn with communication as their main goal. They prefer an active learning approach in which they have to get personally involved. They perceive language learning as having two pillars: grammar and communication. As a result of their previous language learning experience at school, these learners "see" their language learning through "grammar-tinted spectacles". Nevertheless, they have an intuition that although grammar is a means of communication, it cannot be the core of it. This study confirms previous research on the role of the affective dimension in language learning. The teacher plays a crucial role: on the one hand, he is a very important source of motivation for the learners and, on the other, his professional practice can counteract any potential anxiety factors. As a main implication of this study, the necessity for language teachers to create optimal learning conditions for their learners has to be emphasized.
116

Comunicació no verbal en la narrativa de Giuseppe Tomasi di Lampedusa: "El Guepard", La

Gaya Catasús, Jaume 20 January 2006 (has links)
Des del marc de l'anàlisi del discurs i dels estudis literaris, i des d'una perspectiva sistèmica, hem desenrotllat aquesta tesi per estudiar la comunicació no verbal en un text literari narratiu. L'objectiu principal es basa en la classificació morfològico-descriptiva i funcional dels sistemes no verbals més propers al cos humà -la kinèsica i la Proxèmica- en una obra literària, concretament en "El Guepard". Amb aquesta finalitat, he desenrotllat el meu Model Semiòtic de Transcripció de la Comunicació No Verbal en Literatura. Per demostrar la seva viabilitat, i tenint en compte l'amplitud del terme "no verbal", he decidit acotar el meu camp d'investigació cenyint-me en la Classificació Categorial i Funcional de l'Expressió Facial en la novel.la suara esmentada. Tot això té per finalitat intentar millorar la comprensió lectora, afegint un nou enfocament a l'anàlisi de l'obra literària. Des d'una perspectiva interdisciplinar, hem profunditzat en la interpretació del significat de tots els casos comptabilitzats d'expressió facial en "El Guepard", relacionant les aportacions de la Comunicació No Verbal, la Psicoanàlisi i els postulats de la Intel.ligència Emocional. La finalitat última del meu treball és sensibilitzar el lector en la percepció no verbal, ajudar-lo a desenrotllar la capacitat de valorar la lectura i de reconèixer-la com una font de plaer, d'enriquiment cultural i creixement personal.He estructurat la tesi en tres nivells d'anàlisi: a) en el Primer Nivell d'Anàlisi exposo la base metodològica i presento els recursos per expresar la comunicació no verbal en "El Guepard", així com un estudi de l'expressió facial; b) en un Segon Nivell d'Anàlisi mostro de forma gràfica els valors numèrics i percentatges d'aquells aspectos relacionats amb l'expressió facial; y c) en un Tercer Nivell d'Anàlisi realitzo la Classificació Categorial i la Interpretació de tots els casos de cada una de les vint-i-vuit expressions facials registrades en la novel.la. Acabo el meu treball d'investigació amb les conclusions que he obtingut a partir dels objectius de la meva tesi, tant generals com específics, donant resposta a les preguntes d'investigació que m'he formulat en el procés de desenvolupament d'aquesta tesi. Per últim, estableixo una sèrie de conclusions generals que es repeteixen de forma sistemàtica en les vint-i-vuit expressions facials registrades en "El Guepard". En conjunt, aquestes conclusions m'han portat a determinar la importància que, efectivament, té la comunicació no verbal en un text literari i la seva implicació en la Intel.ligència Emocional. / Desde el marco del análisis del discurso y de los estudios literarios, y desde una perspectiva sistémica, hemos desarrollado esta tesis para estudiar la Comunicación No Verbal en un texto literario narrativo. El objetivo principal se basa en la clasificación morfológico-descriptiva y functional de los sistemas no verbales más cercanos al cuerpo humano -la kinésica y la proxémica- en una obra literaria, concretamente en "El Gatopardo". Con esta finalidad, hemos desarrollado un Modelo Semiótico de Transcripción de la Comunicación No Verbal en Literatura. Para demostrar su viabilidad, y dada la amplitud del tema, hemos decidido acotar nuestro campo de investigación, ciñéndonos a la Clasificación Categorial y Funcional de la Expresión Facial en la novela anteriormente citada. Todo esto tiene por finalidad intentar mejorar la comprensión lectora, añadiendo un nuevo enfoque al análisis de la obra literaria. Desde una perspectiva interdisciplinar, hemos profundizado en la interpretación de todos los casos contabilizados de expresión facial en un texto literario, relacionando las aportaciones de la Comunicación No Verbal, el Psicoanálisis y los postulados de la Inteligencia Emocional. El fin último de nuestro trabajo es ayudar al lector a desarrollar la capacidad de valorar la lectura y de reconocerla como una fuente de enriquecimiento cultural y de placer personal.Hemos estructurado la tesis en tres niveles de análisis: a) en el Primer Nivel de Análisis exponemos la base metodológica de nuestra tesis y presentamos los recursos para expresar la Comunicación No Verbal en El Gatopardo, así como un estudio de la Expresión Facial; b) en un Segundo Nivel de Análisis mostramos de forma gráfica los valores numéricos y porcentajes de aquellos aspectos relacionados con la Expresión Facial; y c) en un Tercer Nivel de Análisis realizamos la Clasificación Categorial y la Interpretación de todos los casos de cada una de las veintiocho Expresiones Faciales registradas en la novela. Terminamos nuestro trabajo con las Conclusiones que hemos obtenido a partir de los objetivos de nuestra tesis, tanto generales como específicos, dando respuesta a las preguntas de investigación que nos hemos formulado en el proceso de desarrollo de esta tesis. Por último, establecemos una serie de conclusiones generales que se repiten de forma sistemática en las veintiocho Expresiones Faciales registradas en El Gatopardo. En conjunto estas conclusiones nos han llevado a determinar la importancia que, efectivamente, tiene la Comunicación No Verbal en un texto literario.PALABRAS CLAVE: Análisis del discurso, estudios literarios, perspectiva sistémica, Comunicación No Verbal, Expresión Facial, Modelo Semiótico de Transcripción en Literatura, El Gatopardo, Inteligencia Emocional, Psicoanálisis. / From the Discourse Analysis and the Literary Studies fields, and from a Systemic perspective, we have developed this thesis in order to study the non-verbal communication in a literary text. The main target is based on the morphological-descriptive and functional classification of those non-verbal systems closer to the human body - kinesics and proxemics- in a novel, particularly in The Leopard. To fulfil this objective, we have developed a Semiotic Model of Non-Verbal Communication Transcription in literature. Due to the extension of the theme and in order to show its feasibility, we have decided to set limits in our investigation field. Therefore, we will base our analysis on the Categorical and Functional Classification of Face Expression in the novel above. The main goal of this analysis is to improve reading comprehension and, at the same time, give a new approach to the analysis of the novel. From an interdisciplinary point of view, we have studied in depth the interpretation of every single face expression in a novel, relating them to the contribution of Non-verbal Communication, Psychoanalysis and the Emotional Intelligence postulates. The main goal of our project is to help the reader to develop his/her capacity of giving value to the reading act and recognising it as a source of cultural enrichment and personal pleasure.We have structured the thesis in three levels of analysis: a) in the first level of Analysis, we unfold the morphological basis of our thesis and we display the resources to express the Non-Verbal Communication in The Leopard, as well as, an analysis of Face Expression; b) in a second level of analysis, in a graphic way, we show the numerical values and the percentages of those traits in relation to the Face Expression; c) and in a third level of analysis, we carry out the Categorical Classification and the interpretation of every single twenty-eight face expressions present in the novel. We finish our research with the conclusions we have obtained from, either general and specific, objectives of our thesis by answering all the searching questions we have asked throughout the development of this thesis. We unfold some general conclusions which can be applied, in a systematic way, to the twenty-eight face expressions present in ElGatopardo. On the whole, these conclusions have led us to establish the importance the non-verbal communications plays in a literary text.KEY WORDS: Discourse analysis, literary studies, systemic perspective, non-verbal communication, face expression, semiotic transcription model in literature, "The Leopard", emotional intelligence, psychoanalysis.
117

L’ús de les controvèrsies sociocientífiques per promoure la competència científica a l’educació secundària: el cas de la medicalització i el TDA-H

Domènech Calvet, Ana Mª 26 September 2014 (has links)
La tesi L’ús de les controvèrsies sociocientífiques per promoure la competència científica a l’educació secundària: el cas de la medicalització i el TDA-H té la finalitat principal de descriure, analitzar i interpretar el desenvolupament de la competència científica dels alumnes de secundària (14 a 17 anys) a partir de la implementació d’una unitat didàctica contextualitzada en una controvèrsia sociocientífica (CSC). Amb aquest propòsit, s’han definit tres objectius. El primer està relacionat amb l’estudi del desenvolupament de continguts científics, el segon amb el dels de l’activitat científica i el tercer, amb l’anàlisi de les raons amb les que els alumnes fonamenten la seva presa de decisions davant situacions que podrien ser quotidianes. Per assolir aquests objectius vinculats als tres aspectes que segons la OCDE defineixen la competència científica, s’ha dut a terme una recerca qualitativa-interpretativa en la que s’ha dissenyat una unitat didàctica contextualitzada en dues CSC actuals (medicalització de la societat i TDA-H). Després de validar el seu disseny amb experts i realitzar una prova pilot al juny del 2011, sis docents l’han implementat en cinc centres educatius de Catalunya durant el període comprès entre els mesos de febrer i juny de 2012. Un total de 399 alumnes (116 de 3r d’ESO i 283 de 1r de batxillerat) hi han participat. A partir d’activitats d’aquesta unitat, s’ha realitzat l’anàlisi qualitativa i quantitativa del contingut de les respostes escrites pels estudiants en diferents moments de la implementació i s’ha pogut constatar que, respecte el primer objectiu de recerca, els alumnes a través de l’estudi de l’acció d’una analgèsic comú han estat capaços de construir una visió més holística del cos humà i aplicar aquests coneixements per explicar la generació dels efectes secundaris. La rúbrica sobre la interrelació establerta entre els sistemes digestiu, nerviós i circulatori quan un medicament actua ha estat una eina eficaç per detectar els coneixements dels estudiants. Pel que fa al segon objectiu, hem detectat que els estudiants han desenvolupat coneixements sobre l’activitat científica. A través del disseny d’experiments per contribuir a resoldre una problemàtica real i controvertida i de l’anàlisi de la informació i la fiabilitat d’estudis científics que han estudiat aquesta temàtica i han arribat a resultats divergents, han pogut començar a trencar el “mite del mètode científic” i entendre millor el desacord científic intrínsec a les CSC i a la generació del coneixement dins la ciència. Finalment, respecte el tercer, hem trobat que les emocions (dimensió afectiva), els valors (dimensió psicològica), els coneixements científics (dimensió cognitiva científica) i els quotidians (dimensió cognitiva quotidiana) són les raons amb les que els alumnes basen les seves decisions respecte l’automedicació. El paper que juga cadascuna d’elles, però, depèn del grau de familiaritat de la situació que es planteja als estudiants i de si el problema a medicar és físic o psicològic. Paral·lelament s’han definit tres perfils de posicionament (vivencial, crèdul i crític) i s’ha constatat que l’alumnat després de la intervenció esdevé més crític i capaç de justificar de manera fonamentada les seves decisions respecte l’automedicació. Basant-nos en aquests resultats, podem afirmar que la implementació de la unitat didàctica contextualitzada en CSC ha ajudat als alumnes participants d’aquesta recerca a esdevenir més competents científicament. Com a principals aportacions destaquem la creació d’una rúbrica amb criteris per seleccionar CSC apropiades per ser incorporades a les classes de ciències, el disseny d’una unitat didàctica contextualitzada en CSC significatives pels estudiants, l’elaboració de rúbriques aplicables a la recerca (com a instruments d’anàlisi) i a l’aula (per diagnosticar i avaluar els coneixements dels alumnes), i, per últim, la definició d’una sèrie d’implicacions adients per promocionar la competència científica en els estudiants. / The main objective of the thesis The use of socioscientific issues as a way to promote the scientific competence in secondary education: the case of medicalization and ADHD is to describe, analyze and interpret the development of the scientific competence in high school students (aged 14 to 17) following the deployment of a SSI context-based teaching unit. With this goal in mind, we defined three objectives. The first one deals with the study of the development of knowledge of the content of science, the second, with the development of knowledge about the scientific enquiry, and the third, with the analysis of the reasons with which students base their decisions in situations that may be quotidian. To achieve these objectives, linked to the three aspects that according to the OECD define scientific competence, a qualitative-interpretative research was carried out. In order to collect research data, a teaching unit based on two current SSI (medicalization of society and ADHD) was designed. After validating its design with experts and conducting a pilot test in June 2011, six teachers implemented it in five high schools of Catalonia between the months of February and June 2012. A total of 399 high school students (116 aged 14-15 and 283 aged 16 to 17) participated. In this research, the students’ written answers to some of the activities of this unit were studied in a qualitative and quantitative analysis of contents with an interpretative and prospective nature. The results obtained show that, regarding the first research objective, the students, through the study of the action of a common painkiller have been able to build a more holistic understanding of the functioning of the human body and to apply this knowledge to explain the generation of side effects. We also created a useful rubric to evaluate the development of the students’ knowledge about the relationship between the digestive, circulatory and nervous systems when a drug enters the body. Regarding the second objective, we have detected that through the design of experiments aimed to solve a real and controversial problem, and through the analysis of the information and the reliability of scientific studies that dealt with a same issue but came to divergent results, students started to break the "myth of the scientific method" and improved their recognition and understanding of the scientific disagreement inherent within SSI and of the development of scientific knowledge. Finally, regarding the third objective, we found that emotions (emotional dimension), values (psychological dimension), scientific knowledge (scientific cognitive dimension) and common knowledge (quotidian cognitive dimension) are the arguments with which students base their decisions about self-medication. The role that each of these dimensions play, however, depends on the degree of familiarity towards the situation and on whether the problem to medicate is physical or psychological. In parallel, we identified three profiles of positioning (experiential, credulous and critic) and confirmed that, after the intervention, the students become more critical and able to soundly justify their decisions about self-medication. Based on these results, we can affirm that the implementation of the SSI context-based teaching unit helped the participants of this research to become more scientifically competent. Therefore, the main contributions of this thesis are: the creation of a rubric with criteria to select an appropriate SSI to incorporate into science classes, the design of a teaching unit contextualized in a SSI that is meaningful for students, the development of rubrics that are applicable to research (as instruments of analysis) and in the classroom (to diagnose and assess the knowledge of the students), and, finally, the definition of a series of implications for promoting the scientific competence in students.
118

Tutoria entre iguals. Processos cognitivorelacionals i anàlisi de la interactivitat en tutories fixes i recíproques

Duran, David, 1963- 07 February 2003 (has links)
La tesi planteja tres objectius generals. En primer lloc, pretén contribuir a l'ordenació del marc conceptual entorn a l'aprenentatge entre iguals i, concretament a l'ús instruccional de la tutoria entre iguals. La capacitat de mediació que la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge atorga a les interaccions entre alumnes i el reconeixement de l'ús instructiu d'aquestes interaccions, com a potents estratègies per a un ensenyament comprensiu i de qualitat, fan necessari avançar en la disposició de marcs explicatius, avalats empíricament, sobre l'aprenentatge entre iguals.En segon lloc, la tesi pretén crear una situació d'aula basada en la tutoria entre iguals, modalitat d'aprenentatge cooperatiu on els alumnes, en parelles i amb una relació asimètrica (rols de tutor i tutorat), assoleixen un objectiu comú a través d'un marc de relació exteriorment planificat. Aquesta proposta pràctica transforma les diferències naturals de nivell de competència que presenten els alumnes en capacitat de mediació entre iguals, mostra com la diversitat és un valor educatiu i permet la creació de la situació que s'investigarà en un context escolar ecològic.En tercer lloc, la tesi presenta una investigació que pretén constatar la influència de la tutoria entre iguals -de rol fix i de rol recíproc- en alguns factors cognitius i relacionals: competència lingüística, autoestima, autoconcepte escriptor, satisfacció i representacions mútues. Per fer-ho es combinen dos estudis amb metodologies complementàries: un estudi quasiexperimental i un estudi microgenètic que intenta aportar, a través de l'anàlisi de la interactivitat al si de les parelles d'alumnes, possibles explicacions a aquests efectes. Justament, aquesta atenció al procés, a través de l'anàlisi de la interacció i l'activitat conjunta, situa la recerca que presentem en el que s'anomena segona generació d'investigacions sobre aprenentatge cooperatiu, interessades a comprendre els mecanismes d'influència educativa i els processos específics que es generen en el transcurs de les interaccions cooperatives i que poden ajudar a entendre els resultats d'aquesta estratègia instructiva. / This thesis has three broad objectives. First, it aims to contribute to the organisation of the conceptual framework surrounding the process of peer learning and, specifically, to the instructional use of peer tutoring. The ability to mediate that is accorded to the interactions between students by the constructivist concept of teaching and learning, and the recognition of the instructive use of these interactions, as powerful strategies within teaching that provides both quality and a sense of understanding, necessitate advancements in the provision of explicative frameworks, empirically guaranteed, in the process of peer teaching.Second, the thesis aims to create a classroom situation based on peer tutoring, a cooperative learning method in which the students, in pairs and with an asymmetrical relationship (the roles of tutor and tutee), reach a common objective through the framework of an externally planned relationship. This practical proposal transforms differences at the level of knowledge that are naturally presented by students into the capacity for undertaking peer mediation, demonstrates the manner in which diversity is an educational value and allows for the creation of the situation that will be researched in an ecological school context.Third, the thesis presents research that aims to verify the influence of peer tutoring -of fixed and reciprocal roles- in certain cognitive and relational factors: linguistic competence, self-esteem, self awareness as writer, satisfaction and mutual representations. To carry this out, the thesis combines two studies having complementary methodologies: a quasi-experimental study and a micro-genetic study that attempt to contribute, through the analysis of the interactivity taking place within each pair of students, possible explanations for these effects. It is this very attention to the process, through the analysis of interaction and joint activity, which locates the research presented here in what is referred to as second generation research into cooperative learning, concerned with comprehending the mechanisms of educational influence and the specific processes that are generated in the course of cooperative interaction, and which can be of help in understanding the results of this educational strategy.
119

Estrategias de lectura en lectores expertos para la producción de textos académicos

Zanotto González, Maria Mercedes 30 March 2007 (has links)
El objetivo general de esta investigación fue describir y analizar las estrategias de lectura aplicadas por profesores universitarios e investigadores, en calidad de comité tribunal, durante la lectura de un trabajo de investigación, acerca del cual también elaboraron un informe. Los lectores son expertos en la temática de dicho trabajo así como en la utilización de procesos de lectura y escritura académica.Los objetivos específicos de la investigación fueron identificar y analizar: a) la representación de la tarea de los lectores; b) los objetivos planteados; c) las operaciones estratégicas que vinculan procesos de lectura y escritura; d) los tipos de problemas planteados y soluciones; y e) el Abordaje Estratégico Global (AEG) aplicado por los lectores.La investigación se llevó a cabo con una metodología cualitativa en la modalidad de estudio de caso. Las técnicas de obtención de información fueron: 1) el protocolo verbal o think-aloud que los lectores desarrollaron en las sesiones de lectura y que grabaron en vídeo; 2) las entrevistas semi-estructuradas; y 3) el registro de observación de los vídeos de los protocolos verbales. Las unidades de análisis fueron unidades estratégicas que se estructuraron con planteamientos de problemas, procesos de solución y producciones realizados por los lectores durante la revisión del trabajo de investigación.Posteriormente, la información obtenida se organizó y analizó mediante el programa para análisis cualitativo Atlas/ti versión 5.1.Los resultados individuales indicaron que los lectores desarrollaron distintos abordajes estratégicos de la lectura: el caso A estuvo centrado en evaluar el escrito; el caso B en la búsqueda de información; el caso C en complementar los contenidos del texto; el caso D en prever la información que sería abordada en el escrito y determinar el tipo de lectura en función de ésta; y el caso E en obtener una comprensión profunda del contenido.Los resultados comparativos demostraron que se efectuaron un mayor número de procesos estratégico en el apartado 1 del texto revisado, así también que los lectores se centraron en problemas temáticos del contenido, que efectuaron más procesos inferenciales como procesos de solución y que las producciones realizadas con más frecuencia fueron las de obtención y corrección de información. A partir de los resultados obtenidos, en función de los objetivos específicos que planteamos, concluimos que: a) existió una congruencia entre los criterios de evaluación del trabajo de investigación de los revisores y el procesamiento del contenido del texto y que la toma de consciencia sobre criterios de evaluación de textos académicos puede ser una herramienta de ayuda para un mayor control de procesos de lectura académica en investigadores noveles; b) algunos lectores llevaron a cabo una lectura por etapas y esto, aplicado por investigadores noveles, puede ser de utilidad para lograr una mayor toma de consciencia sobre los pasos y sub-pasos, así como objetivos que forman parte de la tarea de la lectura, y con ello alcanzar un mayor control sobre el procesamiento del texto; c) la distinción entre planificaciones de tipo local y planificaciones globales puede aportar criterios de evaluación de estrategias de lectura; d) las anotaciones fueron llevadas a cabo de un manera multifuncional; e) los problemas planteados por los lectores pueden servir como criterios de evaluación de textos de investigación; f) las unidades estratégicas utilizadas en esta investigación pueden resultar una herramienta metodológica para el estudio de estrategias de lectura. / The objective of this investigation was to analyze and describe the strategies of reading that five university and investigating professors applied, as committee court, during the reading of a work of investigation, in which also they elaborated a report on this text. The reviewers are expert in the development of processes of reading and academic writing, as well as in the thematic one tried in the work of investigation that read.The specific objectives of the investigation were to identify and to analyze: a) the representation of the task of the readers; b) the large-scale operations that they tie to processes of reading and writing; c) the objectives raised by the readers; d) the kind of posed problems and the type of found solutions; and e) the global strategic boarding applied by the readers.The investigation was carried out with a qualitative methodology in the modality of case study. The techniques of obtaining of information were: the 1) verbal protocol or think-aloud that the readers developed in the reading sessions and that recorded in video; the 2) semi-structured interviews; and 3) the observation log of the videos of the verbal protocols. The analysis units were strategic units that problems expositions of, process of solution and production realized by the readers were structured with during the revision of the work of investigation. Later, the obtained data were organized and analyzed by means of the program for qualitative analysis Atlas/ti version 5.1.The individual results indicated that the readers developed different strategic boardings from the reading: the case to was focused in evaluating the text; case B in the information search; case C in complementing the contents of the text; case D in anticipating the information that would be boarded in the writing and determining the type of reading based on this one; and the case E in obtaining a deep understanding of the content.The comparative results demonstrated that a greater strategic number of processes took place in section 1 of the reviewed text, also that the readers concentrated in thematic problems of the content, that carried out more inferencial processes like solution processes and that the productions realized with more frequency were those of obtaining and correction of information. From the obtained results, based on the specific objectives that we raised, we concluded that:a) Existed a congruence between the criteria of evaluation of the text and the processing of the content of the text, and taking conscience on criteria of academic text evaluation can be a tool of aid for a greater process control of academic reading in beginner investigators.b) Some readers carried out a reading by stages and this, applied by beginner investigators, can be useful to obtain a greater taking of conscience on the steps and sub-steps, as well as objectives that comprise of the task of the reading, and in this way reach a greater control on the processing of the text.c) The distinction between global planning of local type can contribute like criteria of evaluation of reading strategies; d) the notes were carried out of a multifunctional way.e) The problems posed by the readers can serve like criteria of evaluation of investigation texts.f) The strategic units used in this investigation can be a methodological tool for the study of reading strategies.
120

Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears.

Sánchez Llull, David 22 October 2014 (has links)
Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears, és una tesi que es fonamenta en una investigació desenvolupada durant més de cinc anys, la qual intenta determinar la prevalença de l'estrès crònic laboral (burnout) en els professors i professores que imparteixen classe als centres públics de secundària de les Illes Balears, com a mitja per analitzar no només l'estat de salut del nostre professorat, sinó també, per determinar com es troba el nostre model organitzatiu escolar i si aquest fomenta un model d'escola saludable i positiu, el qual té en compte els riscos psicosocials, els quals afecten cada vegada més al rendiment dels nostres professors mitjançant l'aparició de problemes físics i psicològics. / Burnout en los centros públicos de secundaria de las Illes Balears, es una tesis que se fundamenta en una investigación desarrollada durante más de cinco años, que intenta determinar la prevalencia del estrés crónico laboral (burnout) en los profesores y profesoras que imparten clase en los centros públicos de secundaria de las Iles Balears, como medio para analizar no sólo el estado de salud de nuestro profesorado, sino también, para determinar cómo se encuentra nuestro modelo organizativo escolar y si éste fomenta un modelo de escuela saludable y positivo, el cual tiene en cuenta los riesgos psicosociales, que afectan cada vez más al rendimiento de nuestros profesores mediante la aparición de problemas físicos y psicológicos..

Page generated in 0.0546 seconds