This dissertation aims to propose an approach to translation pedagogy along two main guidelines: a) evaluating the traditional approaches to translation pedagogy with a view to designing a more ecclectic approach b) implementing computer-assisted tools to translation pedagogy based on classroom and other experimental activities.The ecclectic approach proposed in this dissertation highlights the importance of including computers in teaching translation and other computer-assisted tools (machine translation, translation memories such as Trados') to improve the students' performance and preparation for professional translation.

No description available.

La presente tesis doctoral parte de la reflexión teórica acerca del papel de la lectura y la interpretación del texto a la hora de realizar una traducción literaria, en este caso concreto de poesía. Para llevar a cabo esta reflexión de manera práctica, se expone el trabajo de traducción del ruso al español de los dos poemas extensos más representativos de la poeta rusa Anna Ajmátova (1889-1966): «Réquiem» (1935-1940) y «Poema sin héroe» (1940-1962), dos obras que, por el contexto y subtexto que llevan implícitos, pueden resultar de difícil recepción y descodificación para el público español. En primer lugar, se ofrece una breve introducción general. A continuación se expone el cuerpo del trabajo de «Réquiem» y de «Poema sin héroe» en dos partes y siguiendo el mismo esquema: una introducción monográfica para contextualizar la obra y su significación literaria; la versión original de la obra acompañada de nuestra propuesta de traducción; y los «comentarios» destinados a realizar una exégesis específica de determinados versos en relación al subtexto cultural, social, político y biográfico del poema, con el objetivo de justificar, aclarar o mejorar la comprensión de la obra poética al lector no versado en cultura y literatura rusa. Al final de esta parte se presenta también un «glosario onomástico». La presente tesis se cierra con las conclusiones a las que hemos llegado con este trabajo práctico. / Aquesta tesi es basa en la reflexió teòrica sobre el paper de la lectura i la interpretació del text a l´hora d´enfrontar-nos a la traducció literària, en aquest cas concret de poesia. Per realitzar aquesta reflexió d'una manera pràctica, s'exposa el treball de traducció del rus a l'espanyol dels dos poemes extensos més representatius de la poeta russa Anna Akhmàtova (1889-1966): «Rèquiem» (1935-1940) i «Poema sense heroi» (1940-1962), dues obres que, pel context i subtext que porten implícits, poden ser de difícil recepció i descodificació per al lector en llegua espanyola. En primer lloc, presentem una breu introducció. A continuació exposem el cos principal de la tesi en dues parts, dedicades respectivament a «Rèquiem» i «Poema sense heroi», i seguint el mateix esquema: una introducció monogràfica per contextualitzar l'obra i la seva importància literària; la versió original de l'obra acompanyada de la nostra proposta de traducció; i els «comentaris» destinats a realitzar una exegesi específica de determinats versos en relació al subtext cultural, social, polític i biogràfic del poema, amb la finalitat de justificar, aclarir o millorar la comprensió de l'obra poètica al lector no versat en literatura i cultura russa. Al final d'aquesta part es presenta també un «glossari onomàstic». Finalment, presentem les conclusions a les quals hem arribat en aquest treball pràctic. / The source of this thesis is the theoretical consideration about the role of reading and interpretation of the text when translating a literary work; namely, in this particular case, poetry. To carry out this reflection in a practical way, this thesis presents the work of translation, from Russian to Spanish, of the most extense and representative two poems of Russian poet Anna Akhmatova (1889-1966): «Requiem» (1935-1940) and «Poem without a Hero» (1940-1962), two literaty works that, due to the context and subtext that they involve, could result in a difficult reception and decoding for the Spanish reader. First, this thesis provides a brief and general approach to the Russian literature in Spain. In addition, it also shows the main content of the work on «Requiem» and on «Poem without a Hero» in two parts, following the same outline: a monographic introduction in order to contextualize the work and its literary significance; the original version of the work accompanied by our proposal of translation; and the “comments” intended to perform a specific exegesis of particular verses regarding the cultural, social, political and biographical subtexts of the poem, aiming to justify, to clarify, or to improve the comprehension of the poetical work to the non skilled in Russian culture or literature reader. At the end of this part, we also present an “onomastic glossary”. Finally, we present the conclusions reached through this practical work.

La presente tesis doctoral parte de la reflexión teórica acerca del papel de la lectura y la interpretación del texto a la hora de realizar una traducción literaria, en este caso concreto de poesía. Para llevar a cabo esta reflexión de manera práctica, se expone el trabajo de traducción del ruso al español de los dos poemas extensos más representativos de la poeta rusa Anna Ajmátova (1889-1966): «Réquiem» (1935-1940) y «Poema sin héroe» (1940-1962), dos obras que, por el contexto y subtexto que llevan implícitos, pueden resultar de difícil recepción y descodificación para el público español. En primer lugar, se ofrece una breve introducción general. A continuación se expone el cuerpo del trabajo de «Réquiem» y de «Poema sin héroe» en dos partes y siguiendo el mismo esquema: una introducción monográfica para contextualizar la obra y su significación literaria; la versión original de la obra acompañada de nuestra propuesta de traducción; y los «comentarios» destinados a realizar una exégesis específica de determinados versos en relación al subtexto cultural, social, político y biográfico del poema, con el objetivo de justificar, aclarar o mejorar la comprensión de la obra poética al lector no versado en cultura y literatura rusa. Al final de esta parte se presenta también un «glosario onomástico». La presente tesis se cierra con las conclusiones a las que hemos llegado con este trabajo práctico. / Aquesta tesi es basa en la reflexió teòrica sobre el paper de la lectura i la interpretació del text a l´hora d'enfrontar-nos a la traducció literària, en aquest cas concret de poesia. Per realitzar aquesta reflexió d'una manera pràctica, s'exposa el treball de traducció del rus a l'espanyol dels dos poemes extensos més representatius de la poeta russa Anna Akhmàtova (1889-1966): «Rèquiem» (1935-1940) i «Poema sense heroi» (1940-1962), dues obres que, pel context i subtext que porten implícits, poden ser de difícil recepció i descodificació per al lector en llegua espanyola. En primer lloc, presentem una breu introducció. A continuació exposem el cos principal de la tesi en dues parts, dedicades respectivament a «Rèquiem» i «Poema sense heroi», i seguint el mateix esquema: una introducció monogràfica per contextualitzar l'obra i la seva importància literària; la versió original de l'obra acompanyada de la nostra proposta de traducció; i els «comentaris» destinats a realitzar una exegesi específica de determinats versos en relació al subtext cultural, social, polític i biogràfic del poema, amb la finalitat de justificar, aclarir o millorar la comprensió de l'obra poètica al lector no versat en literatura i cultura russa. Al final d'aquesta part es presenta també un «glossari onomàstic». Finalment, presentem les conclusions a les quals hem arribat en aquest treball pràctic. / The source of this thesis is the theoretical consideration about the role of reading and interpretation of the text when translating a literary work; namely, in this particular case, poetry. To carry out this reflection in a practical way, this thesis presents the work of translation, from Russian to Spanish, of the most extense and representative two poems of Russian poet Anna Akhmatova (1889-1966): «Requiem» (1935-1940) and «Poem without a Hero» (1940-1962), two literaty works that, due to the context and subtext that they involve, could result in a difficult reception and decoding for the Spanish reader. First, this thesis provides a brief and general approach to the Russian literature in Spain. In addition, it also shows the main content of the work on «Requiem» and on «Poem without a Hero» in two parts, following the same outline: a monographic introduction in order to contextualize the work and its literary significance; the original version of the work accompanied by our proposal of translation; and the “comments” intended to perform a specific exegesis of particular verses regarding the cultural, social, political and biographical subtexts of the poem, aiming to justify, to clarify, or to improve the comprehension of the poetical work to the non skilled in Russian culture or literature reader. At the end of this part, we also present an “onomastic glossary”. Finally, we present the conclusions reached through this practical work.

El objetivo de esta tesis doctoral es el análisis de las relaciones semánticas entre los constituyentes de términos complejos del campo de la cerámica en alemán y en español, con vistas a la traducción de los compuestos nominales alemanes. Con el fin de clasificar dichas relaciones, y basándonos en el estado de la cuestión de la composición nominal alemana y de las relaciones semánticas, proponemos un modelo de esquemas relacionales generales, a partir del cual establecemos una clasificación de relaciones semánticas específica para los términos complejos de la cerámica. Para ello realizamos un estudio contrastivo de los términos de la cerámica en ambas lenguas, basado en el análisis de dos corpus, uno alemán y otro español, similares en cuanto a temática y géneros representados. Analizamos, por una parte, la forma que adoptan los términos y, por otra, las relaciones que existen entre sus constituyentes si se componen de más de un lexema. De esta forma, llegamos a conclusiones sobre las tendencias denominativas que caracterizan la terminología cerámica en español y en alemán. En particular, detectamos una mayor preferencia del español por términos cuyos constituyentes presentan una relación atributiva, mientras que en alemán es más frecuente la relación funcional. Por otra parte, el análisis morfológico de los términos nos permite describir la forma que pueden adoptar los términos cuyos constituyentes se encuentran en una relación determinada.

Cada vez son más los estudios empíricos que tienen por objeto conocer el perfil o la opinión de traductores o intérpretes profesionales con el fin de mejorar la formación y adecuarla a las exigencias del mercado (Li, 2000; Ruiz, 2005; Sachinis, 2011; entre otros). Este tipo de estudios cobra más importancia, si cabe, en el actual escenario de educación superior en Europa, pues la formación debe articularse en torno a la adquisición de competencias y en función de los perfiles profesionales existentes en el mercado (Kelly, 2005; Yániz y Villardón, 2006; Calvo, 2010). En el caso de la traducción médica, y a diferencia de otras especialidades como la jurada (Vigier, 2010) o la audiovisual (Cerezo, 2012), el perfil y las competencias del traductor profesional no han sido objeto de caracterización sistemática desde el ámbito de la investigación traductológica. Existen opiniones personales basadas en su mayoría en la tradicional oposición "médico con conocimientos de lenguas" frente a "traductor con conocimientos médicos" (Fischbach, 1998: 4) que, pese a su indudable interés, no aportan datos rigurosos que permitan objetivar el perfil de este profesional o las actividades que lleva a cabo. Ante ese vacío investigador, el objetivo principal de esta tesis doctoral es describir el perfil y las competencias del traductor médico que trabaja con la combinación lingüística inglés-español mediante la obtención de datos empíricos procedentes de los profesionales en ejercicio. Primeramente, se definen y caracterizan los principales conceptos sobre los que se sustenta la investigación (traducción médica, profesión y perfil profesional, y competencia traductora). Seguidamente, se lleva a cabo un estudio empírico socioprofesional (estudio empírico 1) cuyo objetivo fundamental es describir y analizar el perfil formativo y socioprofesional del traductor médico, así como determinar las competencias que pone en práctica y las que considera necesarias para el ejercicio de la profesión. En el estudio se combinan los métodos cualitativo y cuantitativo en distintas fases y con propósitos diversos. Así, en una primera fase de carácter cualitativo exploratorio, se realizan entrevistas a 12 traductores médicos de diversos perfiles formativos y profesionales. Dichos resultados sirven para diseñar la fase principal, de carácter cuantitativo, basada en la realización de una encuesta a un número mucho mayor de sujetos (casi 200 profesionales). Este estudio socioprofesional se complementa con un estudio de caso centrado en la perspectiva académica (estudio empírico 2) del contexto español. En él se determinan los programas de posgrado en los que se imparte traducción médica en España y las competencias que se pretende que los estudiantes adquieran. Para ello, se realiza un análisis cualitativo y cuantitativo de los planes de estudio y las guías docentes. Este estudio de caso sirve como base para explorar las principales convergencias y divergencias entre las competencias que los traductores médicos ponen en práctica (estudio empírico 1: perspectiva socioprofesional) y las que se pretende que los estudiantes adquieran en los posgrados (estudio empírico 2: perspectiva académica). La triangulación de los resultados obtenidos permite realizar un mapeo de las competencias del traductor médico que contribuirá a que, a la hora de diseñar los programas de formación, se tomen decisiones más informadas y basadas en datos objetivables y en las necesidades que los propios profesionales plantean, decisiones que hasta ahora se han tomado fundamentalmente de manera intuitiva y desde un conocimiento parcial de la realidad. El estudio, además, contribuye a visibilizar el campo de la traducción médica, y la figura del traductor médico y su identidad profesional. Referencias Calvo Encinas, E. (2010): Análisis curricular de los estudios de Traducción e Interpretación en España. Perspectiva del estudiantado, Tesis doctoral, Granada, Universidad de Granada. Cerezo Merchán, B. (2012): La didáctica de la traducción audiovisual en España: un estudio de caso empírico-descriptivo, Tesis doctoral, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I. Fischbach, H. (ed.) (1998): Translation and Medicine, Ámsterdam/Filadelfia, John Benjamins. Kelly, D. (2005): A Handbook for Translator Trainers. A Guide to Reflective Practice, Mánchester, St. Jerome. Li, D. (2000): «Tailoring translation programs to social needs: A survey of professional translators», Target, 12(1), 127-149. Ruiz Rosendo, L. (2005): «La práctica profesional de la interpretación en el campo de la medicina: estudio exploratorio de la percepción de los intérpretes», Puentes, 5, 67-81 Sachinis, M. (2011): Curriculum Renewal in Greek Taught Postgraduate Translation Courses: Aligning Student Needs and Translation Market Requirements, Tesis doctoral, Londres, Imperial College London. Vigier Moreno, F. J. (2010): El nombramiento de traductores-intérpretes jurados de inglés mediante acreditación académica: descripción de la formación específica y del grado de satisfacción de los egresados, Tesis doctoral, Granada, Universidad de Granada Yániz Álvarez de Eulate, C. y L. Villardón Gallego (2006): Planificar desde competencias para promover el aprendizaje, Bilbao, Mensajero.

Aquesta tesi doctoral tracta els conceptes de gènere discursiu i de professió des d'un punt de vista teòric i en l'aplicació a la figura del traductor jurídic i jurat (TJJ). La hipòtesi inicial del treball planteja que l'estat socioprofessional dels TJJ pot explicar-se a través del grau de professionalització, açò és, a través de la consolidació en l'entorn comercial i, per tant, a través del nivell d'homogeneïtat aconseguit pel producte del seu treball, açò és, la traducció, com la (re)creació discursiva que el professional ofereix al mercat. Així, s'incorporen a l'enfocament professional de la traducció les perspectives sorgides en la sociologia i es proposa un marc descriptiu que puga aplicar-se als TJJ i a altres professionals, com els advocats, para obtenir termes de comparació amb els quals explicar aquesta activitat mercantil. A continuació, la tesi se centra en la noció de gènere discursiu i en les possibilitats d'aplicació des d'una perspectiva sociocultural, cognitiva i discursiva. En aquest sentit, s'adopta un marc d'anàlisi que permet accedir des de la forma al contingut, a fi d'aconseguir, en l'anàlisi dels texts jurídics i de les traduccions, una visió que abaste els coneixements, destreses i valors que caracteritzen la comunitat productora del discurs. Posteriorment, duen a terme estudis empírics, descriptius i experimentals, amb els quals s'analitza la figura del TJJ, de l'advocat i la producció textual d'ambdós professionals. Finalment, es proposa una diagnosi de l'estat professional dels TJJ, així com vies d'investigació i acció que permeten solucionar els problemes més urgents d'aquesta activitat professional.

Aquesta tesi doctoral tracta sobre la traducció de la fraseologia en obres literàries contemporànies i les seues corresponents adaptacions cinematogràfiques. Tot partint d'una revisió teòrica dels principals corrents en el panorama investigador en els àmbits de la traductologia i la fraseologia, s'exploren diversos punts d'intersecció entre ambdues disciplines per tal de centrar-se en algunes eines conceptuals com ara el concepte d'unitat fraseològica i la seua classificació o la noció de tècnica de traducció aplicada al problema específic de la traducció de la fraseologia. A partir d'aquestes consideracions, es compila un corpus plasmat en una base de dades fraseològica i traductològica i es duu a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de la freqüència d'ús de les diverses tècniques de traducció fraseològica a través de la comparació dels textos originals en anglés (novel·les i pel·lícules) i les seues corresponents traduccions al català i al castellà, tot tenint en consideració diverses variables d'anàlisi, com ara la modalitat i el tipus de traducció (traducció escrita literària i traducció audiovisual per al doblatge), la llengua meta (català o espanyol), o diversos factors que poden condicionar la tria del traductor, com ara la funció estilística de les unitats fraseològiques, les restriccions imposades per la modalitat i el tipus de traducció o d'altres factors d'influència inherents al traductor.

Aquesta tesi doctoral estudia la professió de la interpretació als serveis públics (ISP) des del punt de vista de l'ètica, tot aprofundint en el marc deontològic que dirigeix la praxi i la seua aplicació a una àrea delimitada d'especialització, la interpretació penitenciària. Amb la finalitat d'analitzar el marc normatiu general de la ISP, s'ha estudiat set documents deontològics (codis deontològics, codis de conducta i normes de pràctica) en vigor. Els factors que defineixen l'àmbit d'interpretació específic s'han determinat per mitjàde l'observació del context, d'entrevistes i de qüestionaris als diversos agents implicats. La hipòtesi principal del treball planteja que l'estudi de l'ètica professional a través dels documents deontològics aporta informació útil per fer emergir un entramat d'estructures i relacions semàntiques, subjacents als documents, que serveixen per caracteritzar la ISP en general i els diversos contextos de treball. La descripció d'un context de treball, com el penitenciari, pot servir per afinar l'ètica general d'acord amb les característiques ambientals. Com una primera aproximació de tipus formal als documents deontològics estudiats, s'aporta una descripció del gènere textual. Així mateix, es realitza una anàlisi semàntica dels documents, especialment des d'una perspectiva ètica (el sistema moral), però també socioprofessional (les estructures i processos que el col·lectiu ha instaurat per controlar el camp) i tècnica (les estratègies pròpies del camp de la ISP que la comunitat professional recomana). Aquestos tres eixos conformen un marc d'anàlisi adequat per a la caracterització moral de la ISP. A continuació, es presenta una descripció del context penitenciari de la ISP a partir de les estructures semàntiques extretes dels documents deontològics. S'observa una majoria d'àrees de convergència entre el marc deontològic general i els territoris "inexplorats" de la pràctica de la ISP. Això no obstant, categories com l'"espai" reben una atenció mínima en els documents deontològics, tot i ser un element contextual que afecta directament a la ISP, concretament a l'ambient emocional, el tipus de relacions entre els participants primaris, el rol dels intèrprets i algunes de les dificultats més importants que aquests acaren. D'altra banda, la ISP penitenciària es veu clarament condicionada pels procediments de seguretat, que es revela com el tret distintiu principal. Finalment, es proposa una valoració del treball i vies futures d'estudi i d'acció.