The series of studies that comprise this dissertation are aimed at simulating vocabulary learning and meaning acquisition of different types of words, namely words which differ in imageability. For this purpose, the human simulation paradigm is the best option to approach the question of how the meanings of words are learned. It also offers the advantage of using electrophysiological and hemodynamic techniques to explore the underlying processes and neural regions that sustain on-line word learning and that, with the use of infants, would have been difficult or impossible to study. In order to study the meaning acquisition of new words, the human simulation paradigm was adopted (Gillette et al., 1999). In the first series of experiments (Chapters 2 and 3), adults were provided with congruent and incongruent semantic contexts from which they had to derive the meanings of new words. This strategy was further applied in order to understand the neural mechanisms involved in learning concrete and abstract words (Chapters 4 and 5). More specifically, Chapter 2 analyzes the interaction of semantic information congruency and meaning resolution using event-related brain potentials (ERP) (experiments 1 and 3). A different experiment explores the effects of context congruence on lexical acquisition using a self-paced reading paradigm (experiment 2). Chapter 3 examines the localization of cortical areas of successful meaning acquisition with functional magnetic resonance imaging (fMRI), and investigates the neural network for lexical learning (experiment 4). In Chapter 4, the self¬paced reading paradigm is used to study meaning acquisition of concrete and abstract words. First, a reanalysis of experiment 2 is presented (experiment 2b). Experiment 5 investigates abstract word learning from congruent and incongruent sentential contexts. Afterward, a comparison between experiments 2b and 5 is presented. In experiment 6, the simultaneous acquisition of concrete and abstract words is studied using the self¬paced paradigm. Finally, Chapter 5 examines the localization of cortical areas differently involved in meaning acquisition of concrete and abstract words using fMRI (experiment 7). / El llenguatge és una capacitat humana que ha fet possible aspectes únics del pensament humà, com la creativitat, l'habilitat de pensar sobre el passat i el futur, la lògica i, totes les formes de cognició d'alt nivell. El llenguatge ens donà l'habilitat de mantenir informació de l'entorn en memòria per a poder manipular-la, i en conseqüència, tenir una eina per a comunicar idees. El llenguatge esdevingué la principal manera de transmetre i emmagatzemar el coneixement i la cultura. Degut a la importància d'aquesta increïble, però a la vegada, complicada habilitat, els humans hem d'aprendre'l durant els primers anys de vida. Un dels primers passos en aquest enigmàtic procés d'aprendre el llenguatge és aprendre les etiquetes del món. Donar un nom a quelcom optimitza la informació, i permet fer categoritzacions, que permeten generalitzacions del coneixement que ja existeix a nous exemplars, objectes o conceptes. Sota una etiqueta arbitrària, una convenció social, les característiques, funcions, parts i relacions amb altres paraules d'un concepte són emmagatzemades. L'aprenentatge d'aquestes etiquetes és un dels primers reptes que els infants han d'afrontar. Per tal d'esdevenir un usuari expert del llenguatge els infants primer han d'aprendre com es denominen les coses, quines coses pertanyen al mateix grup i quines no, és a dir, han d'aprendre a categoritzar el món i generalitzar la informació. Els infants són extremadament bons en això. Els nens comencen a produir les primeres paraules al volant del 12 mesos d'edat, aprenent unes 10 paraules noves cada dia fins al final de la secundaria. Nogensmenys, l'aprenentatge de vocabulari no s'atura al final de l'adolescència, constantment trobem paraules noves, neologismes, argots, que hem d'aprendre. A més a més, la majoria de gent haurà d'aprendre com a mínim una llengua estrangera durant la seva vida. Tot i això, l'adquisició de vocabulari en l'adultesa és molt més lenta i probablement depèn més de factors socials. Aquesta tesi està dedicada a la comprensió de com els adults aprenen el significat de noves paraules a partir del context semàntic, és a dir, estudia la vinculació d'una paraula amb un concepte utilitzant la informació semàntica proporcionada per les oracions en les que la paraula nova es troba.Així doncs, per a aquest propòsit, s'han realitzat set experiments. Dos experiments amb potencials evocats, un conductual i un utilitzant ressonància magnètica funcional (fMRI) es centren en l'efecte de la congruència del context semàntic en l'adquisició lèxica. Els següents experiments intenten profunditzar en l'aprenentatge de noves paraules investigant l'adquisició de paraules concretes i abstractes. Amb aquest propòsit s'han realitzat dos experiments conductuals i un utilitzant fMRI.

El escenario de la actual enseñanza de las ciencias requiere de un profesorado formado adecuadamente para desarrollar la alfabetización científica del estudiantado. Esta tesis destaca la relevancia de desarrollar adecuadamente los aspectos de la naturaleza de la ciencia con el fin de lograr este objetivo que se considera prioritario en la educación científica actual. Por esta razón, esta investigación se centra en dos aspectos, por una parte, las actitudes del profesorado y estudiantado sobre cinco aspectos fundamentales de la naturaleza de la ciencia y también los factores de aula que pueden favorecer u obstaculizar la traslación de los contenidos metacientíficos durante la práctica docente. El estudio se desarrolló desde la perspectiva de la metodología mixta e involucró técnicas y análisis propios de los enfoques cuantitativos y cualitativos de investigación. Por una parte, los aspectos de la naturaleza de la ciencia considerados en la tesis abordan aspectos de la naturaleza de la ciencia considerados relevantes por la investigación didáctica sobre el tema: tentativa de la ciencia, la multiplicidad metodológica, el papel de la observación e inferencia, el rol de las hipótesis, teorías y leyes científicas y la relación ciencia y tecnología. A su vez, se estudió la presencia / ausencia de cuarenta y cuatro factores del aula extraídos de algunos estudios iniciales desarrollados por Lederman y colaboradores (ejemplo, Lederman, 1985, 1986, Lederman y Zeidler, 1987, entre otros) y abordan cinco categorías centradas en las características instruccionales del profesor, contenidos específicos, características no instruccionales del profesor, características de los estudiantes y el clima del aula. La muestra se conformó de 125 profesores de Institutos de Enseñanza Secundaria y de Bachillerato de Ciencias de la naturaleza y de la salud y 106 estudiantes de la ESO y de Bachillerato. Los resultados del análisis de las actitudes han mostrado la presencia de muchas actitudes contradictorias e ingenuas sobre la mayoría de los aspectos de la naturaleza de la ciencia estudiados. Esta tendencia se observó en el profesorado y estudiando, aunque el estudiantado mostró índices actitudinales que evidenciaban una mayor desinformación así como también deficiencias importantes en la comprensión de muchas ideas acerca de la naturaleza de la ciencia. Por otra parte, los resultados del análisis de los factores de aula derivados del análisis cuantitativo y cualitativo de los registros audiovisuales de la práctica docente han mostrado una tendencia negativa. Esta tendencia implica que hubo una ausencia importante de estos factores durantes las prácticas docentes observadas. La evidencia mostró una ausencia importante de factores de aula que se consideran relevantes para promover la presencia de contenidos de la naturaleza de la ciencia, entre estos hubo una deficiencia importante de factores relativos a las características instruccionales del profesor así como también factores que forman parte de los aspectos metacientíficos. En contraste, se observó la presencia de factores que tienen un fundamento empírico e inductivo de la ciencia que parece influenciar la práctica docente. Las actitudes del profesorado y estudiantado sugieren que se hace necesario profundizar en aspectos específicos sobre la naturaleza de la ciencia, en especial en los que hacen referencia a la metodología científica, ya que este aspecto parece modelar de un modo importante las actitudes hacia muchos de los otros aspectos de la naturaleza de la ciencia. A su vez, los factores de aula relativos a la instrucción parecen jugar un papel central en la traslación de los contenidos de la naturaleza de la ciencia y que se vinculan con el modelo constructivista de la enseñanza de las ciencias. PALABRAS CLAVE: Alfabetización científica, Naturaleza de la ciencia, Actitudes de profesores y estudiantes, Factores de aula / According with an actual science education school science need promote the students scientific literacy. One's the most important contents in order to develop this objective it's related with an adequate teachers and students understanding about the nature of science and it's translation in the science classroom.This investigation was centered to know teachers and students attitudes about the mains ideas about of the nature of science (tentative, multiple methodology, role of the observation and inference, role and importance of the hypothesis, theories and laws and relation and relevance between science and technology) and the influence of diverse factors related with the translation contents of nature of science in the science classroom.The study included 125 science teachers and 106 students of secondary school. Involved quantitative and qualitative methods in different stage of investigation and based in ideas of the classical nature of science, scientific literacy and classroom factors literature, since initial and most recent. The attitudes was evaluated with 21 questions to COCTS questionary (Manassero et al, 2001) and the classroom factors with scale of Lederman, 1985, 1986; Lederman and Zeidler, 198, and others.The results showed that teachers and students were very similar attitudes about of nature of science. Several differences between teachers and students were clearly in tentative ideas of nature of science related with changes and progress of scientific knowledge, nevertheless students showed better attitudes about subjective nature of science. Moreover students showed important deficiencies in ideas about the nature and relation between science and technology. In fact teachers and students showed some adequate attitudes, nevertheless great majority of attitudes expressed deficient understanding or and disinformation about the nature of science. The attitudes support a strong presence of empiric and inductive epistemological ideas and with a poorly or limited understanding about the relevance of historical and sociological context in science. The quantitative and qualitative results about the classroom factor showed deficient presence of the most important factors related with an adequate translation of nature of science during the teachers practice. Analysis showed a strong consistence between quantitative and qualitative data with an important absence of factors related with instructional teachers characteristics and specifics teachers contents connects with a epistemological, historical and sociological aspects of science.