Texte remanié de: Diss.--München--Ludwig-Maximilian-Universität, 1997. / Bibliogr. p. 206-224. Table des ill. Table des sigles.

Thesis (Ph.D.)--University of Delaware, 2009. / Principal faculty advisor: Ann E. Gibson, Dept. of Art History. Includes bibliographical references.

Mémoire de licence--Histoire de l'art--Genève, 2006. / 2006 d'après la date de soutenance.

Investigamos os caminhos percorridos por Cy Twombly até a constituição de uma escritura que se tornou marca autoral. No desenvolvimento de sua poética, destacamos, como referências relevantes, seus professores do Black Mountain College Charles Olson, Robert Motherwell e John Cage e seu amigo Robert Rauschenberg. A escritura em Twombly é abordada a partir de várias referências teóricas, com ênfase nas noções de Roland Barthes, embora não deixemos de considerar as implicações semânticas dessa escritura. Procuramos justamente evidenciar as relações ambíguas entre acaso e controle, e entre sentido e não sentido, presentes em sua obra enigmática. Mary Jacobus, que nos mostra um Twombly erudito e engajado politicamente, é a principal referência no que se refere às relações do artista com a literatura. Procuramos ainda inscrever a obra de Twombly nas variações do imaginário artístico, explicitando suas afinidades com diversos artistas contemporâneos. Destacamos também a sua relação conflituosa com a crítica norte-americana, investigando as razões de seu inexpressivo reconhecimento na América, se comparado à sua acolhida pela crítica de arte europeia, em particular francesa. / We investigate Cy Twombly\'s paths up to the constitution of a writing that became a signature. In the development of his poetics, we highlight, as relevant references, his Black Mountain College professors Charles Olson, Robert Motherwell and John Cage and his friend Robert Rauschenberg. The scripture in Twombly is approached from several theoretical references, with emphasis on Roland Barthes notions, although we do not neglect to consider the semantic implications of this writing. We seek precisely to show the ambiguous relations between chance and control, and between sense and non sense present in Twomblys enigmatic work. Mary Jacobus, who shows us a scholarly and politically engaged Twombly, is the main reference in the relation of the artist to literature. We also try to inscribe Twombly\'s work according to the changes in the artistic imaginary, explaining its affinities with several contemporary artists. We also highlight his conflicting relationship with American criticism, investigating the reasons for his unimpressive recognition in America, compared to his acceptance by the critics of European art, in particular French.

Diss.--Bochum--Ruhr-Universität, 1997. / Bibliogr. p. 370-397. Index.

Thèse (M.A.)--Université Laval, 1997. / Bibliogr.: f. 46-48. Publié aussi en version électronique.

[ES] La fotografía se encuentra en un estado de masificación incontrolada. Todo el mundo es fotógrafo. En el terreno de las artes plásticas contemporáneas, todo creador (ya sea pintor, escultor, grabador...) es paralelamente fotógrafo. Históricamente, encontramos precedentes de estas relaciones entre las diferentes disciplinas de las artes plásticas hasta crear un todo inseparable; en la praxis del pintor, su relación con la fotografía se presenta de una manera directa y hermanada. En el caso de Cy Twombly, tanto su estética como su producción multidisciplinar, muestran un camino en que la fotografía se adopta como posible vía de exploración o nervio de producción. Todo ello nos lleva a necesitar, como observadores, un móvil; el espectador precisa saber por qué el modus operandi de un artesano de la materia pintura, intercede e interactúa con tal máquina, es decir, qué utiliza, qué extrae, cuál es el drenaje obtenido de tal acción. El objetivo de esta investigación es ahondar en el trabajo fotográfico de Cy Twombly, el cual ha permanecido en un plano de marginación respecto al resto de sus prácticas artísticas. El análisis y la documentación de estas imágenes, comprende desde sus primeras tomas de 1952 hasta los últimos disparos con máquina Polaroid los últimos días de su vida durante 2011. El estudio de estas imágenes se ha llevado a cabo, paralelamente, a las intenciones, códigos y formas de hacer del artista y, a su vez, puesta en relación con el resto de medios que este utilizó a lo largo de su carrera productora. Este conjunto de factores pretende dilucidar las razones de la existencia de estas fotografías y profundizar en su descripción visual y material de las obras. El proceso de esta tesis doctoral basa su grueso en la investigación de campo y en el trabajo con personas cercanas al entorno de Twombly, así como en contacto directo con las obras originales y objetos pertenecientes al artista. El trabajo durante dos años en la Cy Twombly Foundation ha servido para fundamentar lo expuesto en estas páginas, así como las conversaciones con las primeras fuentes, como las entrevistas transcritas con el Sr. Nicola Del Roscio (amigo, editor y compañero de viajes del artista), han servido para afianzar estas palabras y dotarlas de un peso significativo. / [CAT] La fotografia es troba en un estat de massificació incontrolada. Tothom és fotògraf. En el terreny de les arts plàstiques contemporànies, tot creador (ja siga pintor, escultor, gravador...) és paral·lelament fotògraf. Històricament, trobem precedents d'aquestes relacions entre les diferents disciplines de les arts plàstiques fins a crear un tot inseparable; en la praxi del pintor, la seua relació amb la fotografia es presenta d'una manera directa i germanada. En el cas de Cy Twombly, tant la seua estètica com la seua producció multidisciplinària, mostren un camí en què la fotografia s'adopta com a possible via d'exploració o nervi de producció. Tot això ens porta a necessitar, com a observadors, un mòbil; l'espectador requereix saber per què el modus operandi d'un artesà de la matèria pintura, intercedeix i interactua amb tal màquina, és a dir, què utilitza, què extrau, quin és el drenatge obtingut de tal acció. L'objectiu d'aquesta investigació és aprofundir en el treball fotogràfic de Cy Twombly, el qual ha romàs en un pla de marginació respecte a la resta de les seues pràctiques artístiques. L'anàlisi i la documentació d'aquestes imatges, comprèn des de les seues primeres fotografies de 1952 fins als últims trets amb màquina Polaroid els últims dies de la seua vida durant 2011. L'estudi d'aquestes imatges s'ha dut a terme, paral·lelament, a les intencions, codis i maneres de fer de l'artista i, al seu torn, posada en relació amb la resta de mitjans que aquest va utilitzar al llarg de la seua carrera productora. Aquest conjunt de factors pretén dilucidar les raons de l'existència d'aquestes fotografies i aprofundir en la seua descripció visual i material de les obres. El procés d'aquesta tesi doctoral basa el seu gruix en la investigació de camp i en el treball amb persones pròximes a l'entorn de Twombly, així com en contacte directe amb les obres originals i objectes pertanyents a l'artista. El treball durant dos anys en la Cy Twombly Foundation ha servit per a fonamentar l'exposat en aquestes pàgines, així com les converses amb les primeres fonts, com les entrevistes transcrites amb el Sr. Nicola Del Roscio (amic, editor i company de viatges de l'artista), han servit per a afermar aquestes paraules i dotar-les d'un pes significatiu. / [EN] Photography is in a state of uncontrolled massification; everyone is a photographer. In the field of plastic arts, nowadays every creator (be it a painter, sculptor, engraver...) is, at the same time, a photographer. Historically, we find precedents of these relationships between the different disciplines of the plastic arts to create an inseparable whole and, in the praxis of the painter, this relationship with photography is presented in a direct and twinned way. In the case of Cy Twombly, both its aesthetics and its multidisciplinary production show a path in which photography is adopted as a possible route of exploration or production nerve. This leads us to need, as observers, a motive; the viewer needs to know why the modus operandi of an artisan of the pictorial matter intercedes and interacts with the photographic machine; what he uses, what he extracts, what is the drainage obtained from such action. The objective of this research is to delve into Cy Twombly's photographic work, which has remained in a state of marginalization compared to the rest of his artistic practices. The analysis and documentation of these images, including from his first shots of 1952, until the last ones with Polaroid machine the last days of his life during 2011. The study of these images has been carried out, in parallel, to the intentions, codes and ways of doing of the artist and, in turn, put in relation to the rest of the media that he used throughout his productive career. This set of factors aims to clarify the reasons for the existence of these photographs and deepen their visual and material description of the works. The process of this doctoral thesis bases its bulk on field research and work with people close to the Twombly environment, as well as in direct contact with places, original works and objects belonging to the artist. The two-year work at the Cy Twombly Foundation has served to base the exposed in these pages, as well as the conversations with the first sources, like the interviews transcribed with Mr. Nicola Del Roscio (friend, editor and travel companion of the artist ), have served to strengthen these words and give them a significant weight. / Peris Muñoz, CM. (2019). "STATE OF MIND" Un acercamiento al cosmos fotográfico de Cy Twombly [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/135274 / TESIS

No description available.

Between the years 1960 and 1970, New York gallerist Leo Castelli was closely involved with Milanese editor and publisher Bruno Alfieri's Metro magazine--an international review of contemporary art. By placing his artists in Metro, Castelli inserted them into the world of Italian art criticism and theory. This recontextualization familiarized the American artists of Castelli's gallery to a European audience and positioned them at the end of a succession of modern European styles. Specifically, Castelli's artists, each of whom engaged in a form of pictorial figuration, were seen as ending the dominance of the "pure" abstraction of the French informel style. This thesis uses the archive of correspondence between Bruno Alfieri and Leo Castelli to examine Castelli's contribution to Metro during the 1960s. Departing from this chronology, it also seeks to understand the unique brand of figuration that each of Castelli's artists brought to Metro, given cues from contemporary Italian theory and criticism--particularly that of Gillo Dorfles, who wrote on several of Castelli's artists. / text