pyAXL ist eine Programmierschnittstelle (API) zur Steuerung des "Cisco Call Manager", eine enterprise-VoIP-Verwaltung. Der Vortrag zeigt, wie pyAXL aufgebaut ist. An ein paar Beispielen wird die Verwendung von pyAXL demonstriert.

Development and research on Artificial Intelligence have increased during recent years, and the field of medicine is not excluded as a target audience for this top modern technology. Despite new research and tools in favor of medical care, the staff is still under heavy workloads. The goal of this thesis is to analyze and propose the possibility of a chatbot that aims to ease the pressure on the medical staff. To provide a guarantee that patients are being monitored. With Artificial Intelligence, VOIP, Natural Language Processing, and web development, this chatbot can communicate with a patient, which will act as an assistant tool that conducts preparatory work for the medical staff. The system of the chatbot is integrated through a web application where the administrator can initiate call and store clients onto the database. To ascertain that the system operates in real-time, several tests have been carried out to tests concerning the latency between subsystems and the quality of service. / I utvecklingen av intelligenta system har sjukvården etablerat sig som en stor målgrupp. Trots avancerade tekniker så är sjukvården fortfarande under tung belastning. Målet för detta examensarbete är att undersöka möjligheten av en chatbot vars syfte är att lätta på arbetsbelastningen hos sjukvårdspersonalen och samtidigt erbjuda en garanti för att patienter får den tillsyn och återkoppling de behöver. Med hjälp av Artificiell Intelligens, VOIP, Natural Language Processing och webbutveckling kan denna chatbot kommunicera med patienten. Chatboten agerar som ett assisterande verktyg som står för ett förarbete i beslutstagandet för sjukvårdspersonal. Ett systemsom inte bara ger praktisk nytta utan också ett främjande av den utveckling som Artificiell Intelligens gör inom sjukvården. Systemet administreras genom en hemsida som kopplar samman de flera olika komponenterna. Här kan en administratör initiera samtal och spara klienter som ska ringas till databasen. För att kunna fastställa att systemet opererar i realtid har görs flertalet prestandatester avseende både tidsfördröjningar och samtalskvalité.

Real-time voice measurements were performed to assess whether there are significant problems with 802.11b wireless networks regarding real-time voice communication. We present an analysis of how the 802.11b MAC protocol and diverse environmental conditions affect the quality of real-time voice in terms of loss, delay, and jitter. We also reveal practical issues of wireless monitoring with passive sniffers for this type of analysis. The results obtained in our measurements show that in the majority of the experiments the quality was good, but under some circumstances the requirements for an acceptable voice communication were not met. / Realtidsröstmätningar gjordes för att testa om det finns problem med 802.11b trådlösa nätverk beträffande realtidsröstkommunikation. En analys presenteras av hur 802.11b MACs protokoll och olika tillstånd i omgivningen påverkar kvaliteten på realtidsrösten i form av förluster, fördröjningar och jitter. Även praktiska angelägenheter om trådlös övervakning med passiva sniffers visas. De erhållna resultaten visar att i en majoritet av fallen var kvaliteten acceptabel, men under vissa förhållanden blev inte kraven för röstkommunikation uppfyllda.

With increasing technological advancements more sophisticated mobile devices are being used by end-users. Third generation (3G) mobile communication systems such as Universal Mobile Telecommunication System (UMTS) are not able to satisfy the rising demand for higher throughputs and low latencies. New standards based on Orthogonal Frequency Division Multiplexing (OFDM), such as Long Term Evolution (LTE) and Worldwide Interoperability for Microwave Access (WiMAX), have been proposed and are currently being integrated into existing mobile networks all over the world. LTE specifications are being finalized within the 3rd Generation Partnership Project (3GPP) with the ambitious goals of increased spectral efficiency and end user throughput. Despite the introduction of several high data rate services, voice communication is still an essential part of the overall wireless wide area cellular communication market. In LTE, the core network is purely packet switched, thus voice is transmitted entirely using a Voice over Internet Protocol (VoIP). Like its predecessor standards it is desired that a large number of simultaneous VoIP calls be supported in LTE, while satisfying the desired Quality of Service (QoS) demands. This thesis examines issues related to VoIP capacity for LTE. One of the key challenges is the limited number of schedulable voice packets per sub frame. The main goal of this thesis is to quantify the impact of this limitation. After describing basic LTE concepts, a detailed description of the control channel resource limitations for the scheduling of voice packets is presented. Consequences of these limitations are explained systematically by presenting the problem in a wider context. Simulation results were obtained using the openWNS Simulator, an event driven system level simulation platform developed at the Communication Networks Research Group (ComNets), RWTH Aachen University Germany. Results are presented showing the impact of different scheduling strategies on VoIP capacity. These results illustrate how the limited control channel resources, specifically the Physical Downlink Control Channel (PDCCH) resources, affect the total number of schedulable VoIP user audio media streams. / Med ökande tekniska framsteg mer avancerade mobila enheter som används av slutanv ändarna. Tredje generationens (3G) mobila kommunikationssystem såsom Universal Mobile Telecommunication System (UMTS) inte kan tillgodose den ökande efterfrågan på högre genomströmning och låga latenser. Nya standarder som bygger på Orthogonal Frequency Division Multiplexing (OFDM), såsom Long Term Evolution (LTE) och Worldwide Interoperability för Microwave Access (WiMAX), har föreslagits och håller på att integreras I befintliga mobilnät över hela världen. LTE specifikationer håller på att färdigställas inom 3rd Generation Partnership Project (3GPP) med de ambitiösa målen om ökad spektral effektivitet och slutanvändare genomstr ömning. Trots införandet av flera tjänster av hög datahastighet, är röstkommunikation fortfarande en väsentlig del av den totala Wireless Wide Area cellulär kommunikation marknaden. I LTE är kärnnätet rent paketförmedlande därmed röst överförs helt och hållet med hjälp av en Voice over Internet Protocol (VoIP). Precis som sina föregångare standarder är det önskvärt att ett stort antal samtidiga VoIP samtal få stöd i LTE, samtidigt som det uppfyller önskade Quality of Service (QoS) krav. Denna avhandling undersöker frågor relaterade till VoIP kapacitet för LTE. En av de viktigaste utmaningarna är det begränsade antalet schemaläggningsbart röst paket per sub ram. Det huvudsakliga målet med denna avhandling är att kvantifiera effekterna av denna begränsning. Efter att ha beskrivit de grundläggande LTE begrepp, är en detaljerad beskrivning av de resurser kontroll kanal begränsningar för schemaläggning av röst paket presenteras. Konsekvenser av dessa begränsningar förklaras systematiskt genom att presentera problemet i ett större sammanhang. Simulering resultat erhölls med hjälp av openWNS Simulator, en händelse driven systemnivå simulering som utvecklats vid Communication Networks Research Group (ComNets), RWTH Aachen University Tyskland. Resultat presenteras som visar effekterna av olika schemaläggning strategier för VoIP kapacitet. Dessa resultat illustrerar hur de begränsade kontroll kanalresurser, särskilt fysiskt Downlink (PDCCH) resurser, påverkar det totala antalet schemaläggningsbart VoIP användare ljud mediaströmmar.

Radio spectrum has become increasingly scarce due to the proliferation of new wireless communication services. This problem has been exacerbated by fixed bandwidth licensing policies that often lead to spectral underutilization. Cognitive radio networks (CRN) can address this issue using flexible spectrum management that permits unlicensed (secondary) users to access the licensed spectrum. Supporting real-time quality-of-service (QoS) in CRNs however, is very challenging, due to the random spectrum availability induced by the licensed (primary) user activity. This thesis considers the problem of real-time voice transmission in CRNs with an emphasis on secondary network ``friendliness''. Friendliness is measured by the secondary real-time voice capacity, defined as the number of connections that can be supported, subject to typical QoS constraints. The constant bit rate (CBR) air interface case is first assumed. An offline scheduler that maximizes friendliness is derived using an integer linear program (ILP) that can be solved using a minimum cost flow graph construction. Two online primary scheduling algorithms are then introduced. The first algorithm is based on shaping the primary spectral hole patterns subject to primary QoS constraints. The second applies real-time scheduling to both primary traffic and virtual secondary calls. The online scheduling algorithms are found to perform well compared to the friendliness upper bound. Extensive simulations of the primary friendly schedulers show the achievable secondary voice capacity for a variety of parameters compared to non-friendly primary scheduling. The thesis then considers the variable bit rate (VBR) air interface option for primary transmissions. Offline and online approaches are taken to generate a primary VBR traffic schedule that is friendly to secondary voice calls. The online VBR schedulers are found to perform well compared to the friendliness upper bound. Simulation results are presented that show the effect of the primary traffic load and primary network delay tolerance on the primary network friendliness level towards potential secondary voice traffic. Finally, secondary user friendliness is considered from an infrastructure deployment point of view. A cooperative framework is proposed, which allows the primary traffic to be relayed by helper nodes using decode-and-forward (DF) relaying. This approach decreases the primary traffic channel utilization, which, in turn, increases the capacity available to potential secondary users. A relay selection optimization problem is first formulated that minimizes the primary channel utilization. A greedy algorithm that assigns relay nodes to primary data flows is introduced and found to perform well compared to the optimum bound. Results are presented that show the primary network friendliness for different levels of primary channel utilization. / Dissertation / Doctor of Philosophy (PhD)

No description available.

[EN] This dissertation addresses the problem of multimedia delivery over multi-hop ad hoc wireless networks, and especially over wireless sensor networks. Due to their characteristics of low power consumption, low processing capacity and low memory capacity, they have major difficulties in achieving optimal quality levels demanded by end users in such communications. In the first part of this work, it has been carried out a study to determine the behavior of a variety of multimedia streams and how they are affected by the network conditions when they are transmitted over topologies formed by devices of different technologies in multi hop wireless ad hoc mode. To achieve this goal, we have performed experimental tests using a test bench, which combine the main codecs used in audio and video streaming over IP networks with different sound and video captures representing the characteristic patterns of multimedia services such as phone calls, video communications, IPTV and video on demand (VOD). With the information gathered in the laboratory, we have been able to establish the correlation between the induced changes in the physical and logical topology and the network parameters that measure the quality of service (QoS) of a multimedia transmission, such as latency, jitter or packet loss. At this stage of the investigation, a study was performed to determine the state of the art of the proposed protocols, algorithms, and practical implementations that have been explicitly developed to optimize the multimedia transmission over wireless ad hoc networks, especially in ad hoc networks using clusters of nodes distributed over a geographic area and wireless sensor networks. Next step of this research was the development of an algorithm focused on the logical organization of clusters formed by nodes capable of adapting to the circumstances of real-time traffic. The stated goal was to achieve the maximum utilization of the resources offered by the set of nodes that forms the network, allowing simultaneously sending reliably and efficiently all types of content through them, and mixing conventional IP data traffic with multimedia traffic with stringent QoS and QoE requirements. Using the information gathered in the previous phase, we have developed a network architecture that improves overall network performance and multimedia streaming. In parallel, it has been designed and programmed a communication protocol that allows implementing the proposal and testing its operation on real network infrastructures. In the last phase of this thesis we have focused our work on sending multimedia in wireless sensor networks (WSN). Based on the above results, we have adapted both the architecture and the communication protocol for this particular type of network, whose use has been growing hugely in recent years. / [ES] Esta tesis doctoral aborda el problema de la distribución de contenidos multimedia a través de redes inalámbricas ad hoc multisalto, especialmente las redes inalámbricas de sensores que, debido a sus características de bajo consumo energético, baja capacidad de procesamiento y baja capacidad de memoria, plantean grandes dificultades para alcanzar los niveles de calidad óptimos que exigen los usuarios finales en dicho tipo de comunicaciones. En la primera parte de este trabajo se ha llevado a cabo un estudio para determinar el comportamiento de una gran variedad de flujos multimedia y como se ven afectados por las condiciones de la red cuando son transmitidos a través topologías formadas por dispositivos de diferentes tecnologías que se comunican en modo ad hoc multisalto inalámbrico. Para ello, se han realizado pruebas experimentales sobre una maqueta de laboratorio, combinando los principales códecs empleados en la transmisión de audio y video a través de redes IP con diversas capturas de sonido y video que representan patrones característicos de servicios multimedia tales como las llamadas telefónicas, videoconferencias, IPTV o video bajo demanda (VOD). Con la información reunida en el laboratorio se ha podido establecer la correlación entre los cambios inducidos en la topología física y lógica de la red con los parámetros que miden la calidad de servicio (QoS) de una transmisión multimedia, tales como la latencia el jitter o la pérdida de paquetes. En esta fase de la investigación se realiza un estudio para determinar el estado del arte de las propuestas de desarrollo e implementación de protocolos y algoritmos que se han generado de forma explícita para optimizar la transmisión de tráfico multimedia sobre redes ad hoc inalámbricas, especialmente en las redes inalámbricas de sensores y redes ad hoc utilizando clústeres de nodos distribuidos en un espacio geográfico. El siguiente paso en la investigación ha consistido en el desarrollo de un algoritmo propio para la organización lógica de clústeres formados por nodos capaces de adaptarse a las circunstancias del tráfico en tiempo real. El objetivo planteado es conseguir un aprovechamiento máximo de los recursos ofrecidos por el conjunto de nodos que forman la red, permitiendo de forma simultánea el envío de todo tipo de contenidos a través de ellos de forma confiable y eficiente, permitiendo la convivencia de tráfico de datos IP convencional con tráfico multimedia con requisitos exigentes de QoS y QoE. A partir de la información conseguida en la fase anterior, se ha desarrollado una arquitectura de red que mejora el rendimiento general de la red y el de las transmisiones multimedia de audio y video en particular. De forma paralela, se ha diseñado y programado un protocolo de comunicación que permite implementar el modelo y testear su funcionamiento sobre infraestructuras de red reales. En la última fase de esta tesis se ha dirigido la atención hacia la transmisión multimedia en las redes de sensores inalámbricos (WSN). Partiendo de los resultados anteriores, se ha adaptado tanto la arquitectura como el protocolo de comunicaciones para este tipo concreto de red, cuyo uso se ha extendido en los últimos años de forma considerable / [CA] Esta tesi doctoral aborda el problema de la distribució de continguts multimèdia a través de xarxes sense fil ad hoc multi salt, especialment les xarxes sense fil de sensors que, a causa de les seues característiques de baix consum energètic, baixa capacitat de processament i baixa capacitat de memòria, plantegen grans dificultats per a aconseguir els nivells de qualitat òptims que exigixen els usuaris finals en eixos tipus de comunicacions. En la primera part d'este treball s'ha dut a terme un estudi per a determinar el comportament d'una gran varietat de fluxos multimèdia i com es veuen afectats per les condicions de la xarxa quan són transmesos a través topologies formades per dispositius de diferents tecnologies que es comuniquen en mode ad hoc multi salt sense fil. Per a això, s'han realitzat proves experimentals sobre una maqueta de laboratori, combinant els principals códecs empleats en la transmissió d'àudio i vídeo a través de xarxes IP amb diverses captures de so i vídeo que representen patrons característics de serveis multimèdia com son les cridades telefòniques, videoconferències, IPTV o vídeo baix demanda (VOD). Amb la informació reunida en el laboratori s'ha pogut establir la correlació entre els canvis induïts en la topologia física i lògica de la xarxa amb els paràmetres que mesuren la qualitat de servei (QoS) d'una transmissió multimèdia, com la latència el jitter o la pèrdua de paquets. En esta fase de la investigació es realitza un estudi per a determinar l'estat de l'art de les propostes de desenvolupament i implementació de protocols i algoritmes que s'han generat de forma explícita per a optimitzar la transmissió de tràfic multimèdia sobre xarxes ad hoc sense fil, especialment en les xarxes sense fil de sensors and xarxes ad hoc utilitzant clusters de nodes distribuïts en un espai geogràfic. El següent pas en la investigació ha consistit en el desenvolupament d'un algoritme propi per a l'organització lògica de clusters formats per nodes capaços d'adaptar-se a les circumstàncies del tràfic en temps real. L'objectiu plantejat és aconseguir un aprofitament màxim dels recursos oferits pel conjunt de nodes que formen la xarxa, permetent de forma simultània l'enviament de qualsevol tipus de continguts a través d'ells de forma confiable i eficient, permetent la convivència de tràfic de dades IP convencional amb tràfic multimèdia amb requisits exigents de QoS i QoE. A partir de la informació aconseguida en la fase anterior, s'ha desenvolupat una arquitectura de xarxa que millora el rendiment general de la xarxa i el de les transmissions multimèdia d'àudio i vídeo en particular. De forma paral¿lela, s'ha dissenyat i programat un protocol de comunicació que permet implementar el model i testejar el seu funcionament sobre infraestructures de xarxa reals. En l'última fase d'esta tesi s'ha dirigit l'atenció cap a la transmissió multimèdia en les xarxes de sensors sense fil (WSN). Partint dels resultats anteriors, s'ha adaptat tant l'arquitectura com el protocol de comunicacions per a aquest tipus concret de xarxa, l'ús del qual s'ha estés en els últims anys de forma considerable. / Díaz Santos, JR. (2016). Design and Implementation of a Communication Protocol to Improve Multimedia QoS and QoE in Wireless Ad Hoc Networks [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62162

Este trabalho apresenta um sistema de conferência multiponto centralizada com controle de posse da palavra, que oferece comunicação por voz e por texto, desenvolvido para dar suporte a ferramentas de educação a distância baseadas em tecnologia web. Além do sistema de conferência multiponto, este trabalho introduz, também, conceitos de voz sobre IP (VoIP), codecs de áudio, tráfego de tempo real sobre redes IP, mecanismos de distribuição de pacotes em redes IP, conferências multimídia sobre redes IP, criação e controle de conferências e mecanismos para se controlar a transmissão de pacotes de voz em conferências multiponto, como detecção de atividade de voz (VAD) e controle de posse da palavra. O controle de posse da palavra ou moderação é uma metodologia para coordenar o acesso a recursos de mídia contínua, como os canais de áudio e vídeo em conferências, resolvendo eventuais conflitos e condições de corrida e garantindo o uso exclusivo dos mesmos por um participante da conferência. O controle de posse da palavra é apropriado para a dinâmica de uma sala de aula, onde na maioria das vezes, o professor exerce o papel de um moderador e de principal interlocutor. Além de regular o fluxo de informação na sala de aula virtual, o controle de posse da palavra também ajuda a reduzir a utilização dos recursos da rede. Como principal resultado deste trabalho, uma arquitetura para o sistema de conferência multiponto foi proposta, implementada e testada. Verificou-se que o sistema é escalável e que o controle de posse da palavra reduz o grau de interatividade entre os participantes da conferência, mas funciona eficazmente como mecanismo para reduzir a utilização dos recursos de rede. A comunicação adicional por texto ajuda a reduzir o impacto do controle de posse da palavra no grau de interatividade. Neste trabalho, o uso de uma topologia centralizada para a realização de conferências multiponto mostrou-se bastante vantajoso, principalmente porque o tráfego multicast não era suportado. / This work presents a centralized multipoint conference system with floor control, which offers voice and text communication capability, developed to support distance learning tools based on web technology. This work also brings concepts about voice over IP (VoIP), audio codecs, real-time traffic over IP networks, packet distribution mechanisms in IP networks, multimedia conferences over IP networks, establishment and control of conferences and mechanisms to control voice packets transmission in multipoint conferences, as Voice Activity Detection (VAD) and floor control. Floor control is a suitable methodology for coordinating access to continuous media resources, such as audio and video channels in conferences, solving resource conflicts and race conditions and guaranteeing their mutually exclusive use by one participant of the conference. Floor control is appropriate for the classroom’s dynamics, where the teacher, mostly, has the role of a moderator and main talker. Besides regulating the information flow in the virtual classroom, floor control helps reducing the need for network resources. As main result, an architecture for the multipoint conference system was proposed, implemented and tested. It was found that the system is scalable and that floor control reduces the interactivity among the conference’s participants, but works efficiently as a mechanism for reducing the need for network resources. Text communications help lowering the impact of floor control on interactivity. In this work, the deployment of a centralized topology for multipoint conferences showed to be very advantageous, mainly because multicast traffic was not supported.

Este trabalho apresenta um sistema de conferência multiponto centralizada com controle de posse da palavra, que oferece comunicação por voz e por texto, desenvolvido para dar suporte a ferramentas de educação a distância baseadas em tecnologia web. Além do sistema de conferência multiponto, este trabalho introduz, também, conceitos de voz sobre IP (VoIP), codecs de áudio, tráfego de tempo real sobre redes IP, mecanismos de distribuição de pacotes em redes IP, conferências multimídia sobre redes IP, criação e controle de conferências e mecanismos para se controlar a transmissão de pacotes de voz em conferências multiponto, como detecção de atividade de voz (VAD) e controle de posse da palavra. O controle de posse da palavra ou moderação é uma metodologia para coordenar o acesso a recursos de mídia contínua, como os canais de áudio e vídeo em conferências, resolvendo eventuais conflitos e condições de corrida e garantindo o uso exclusivo dos mesmos por um participante da conferência. O controle de posse da palavra é apropriado para a dinâmica de uma sala de aula, onde na maioria das vezes, o professor exerce o papel de um moderador e de principal interlocutor. Além de regular o fluxo de informação na sala de aula virtual, o controle de posse da palavra também ajuda a reduzir a utilização dos recursos da rede. Como principal resultado deste trabalho, uma arquitetura para o sistema de conferência multiponto foi proposta, implementada e testada. Verificou-se que o sistema é escalável e que o controle de posse da palavra reduz o grau de interatividade entre os participantes da conferência, mas funciona eficazmente como mecanismo para reduzir a utilização dos recursos de rede. A comunicação adicional por texto ajuda a reduzir o impacto do controle de posse da palavra no grau de interatividade. Neste trabalho, o uso de uma topologia centralizada para a realização de conferências multiponto mostrou-se bastante vantajoso, principalmente porque o tráfego multicast não era suportado. / This work presents a centralized multipoint conference system with floor control, which offers voice and text communication capability, developed to support distance learning tools based on web technology. This work also brings concepts about voice over IP (VoIP), audio codecs, real-time traffic over IP networks, packet distribution mechanisms in IP networks, multimedia conferences over IP networks, establishment and control of conferences and mechanisms to control voice packets transmission in multipoint conferences, as Voice Activity Detection (VAD) and floor control. Floor control is a suitable methodology for coordinating access to continuous media resources, such as audio and video channels in conferences, solving resource conflicts and race conditions and guaranteeing their mutually exclusive use by one participant of the conference. Floor control is appropriate for the classroom’s dynamics, where the teacher, mostly, has the role of a moderator and main talker. Besides regulating the information flow in the virtual classroom, floor control helps reducing the need for network resources. As main result, an architecture for the multipoint conference system was proposed, implemented and tested. It was found that the system is scalable and that floor control reduces the interactivity among the conference’s participants, but works efficiently as a mechanism for reducing the need for network resources. Text communications help lowering the impact of floor control on interactivity. In this work, the deployment of a centralized topology for multipoint conferences showed to be very advantageous, mainly because multicast traffic was not supported.

Sverige anses vara en av världens mest avancerade IT-nationer, där användningen av IT ökar inom både den offentliga och privata sektorn. Företag inom IT branschen expanderar i en starkt föränderlig bransch. En rad olika faktorer har varit grunden till Sveriges position som IT-nation, bland annat en ingenjörs- och innovationstradition över en lång tid, även faktorer som den utbreda användningen av IT i samhället och en snabbhet att implementera nya innovationer. IT-branschen i Sverige utgör 4 % av de sysselsatta i Sverige där omsättning, såväl som antalet anställda, faktiskt ökat även under konjunktursvackor. Syftet med studien är att undersöka om svenska nyhetsmedier i större utsträckning publicerat nyheter om Apple än om deras konkurrenter på smartphone marknaden. For att lättare kunna genomföra studien ska dessa frågeställningar besvaras: Hur har Apple lyckats bygga upp en hajp kring sitt varumärke i Sverige? Har Apple exponerats mer i svenska nyhetsmedier än konkurrenterna på smartphone marknaden? På vilket sätt påverkar svensk nyhetsmedia bilden av Apple? De teorier som används i studien är innovationsteorin, dagordningsteorin samt konsumentbeteendeteorin. Inledningsvis sker en fallstudie där det via sökmotorn på DN och SvD nätupplagor har summerats ihop antalet ordträffar på utvalda ord. Baserat på resultaten av ordanalys utvecklas en semistrukturerad telefonintervju som genomförs med DN. Parallellt sker en semistrukturerad intervju med en anställd på en reklambyrå inriktat mot hur specifikt Apple har gått tillväga för att skapa hajp. Utifrån vår undersökning och analys kom vi fram till att svenska nyhetsmedier inte styrs av bakomliggande faktorer när de offentliggör nyheter om företag. Publiceringar sker baserat på deras uppfattning om hur det allmänintresset ser ut hos läsarna. Apple är väldigt selektiva med att släppa ut information gällande företaget och runt deras produkter, detta resulterar i ett intresse från pressen att först publicera information från Apple, motiverat utifrån ett allmänintresse i samhället.