Våldsbejakande extremism är ett nytt fenomen i den svenska kontexten och ett ämne som synliggjorts allt oftare de senaste åren genom nyhetsrapporteringar. Våldsbejakande extremism har tidigare bekämpats nationellt till att numera hanteras mer lokalt och kommunalt. Arbetet har till viss del letts centralt från en nationell samordnare för att värna demokratin mot våldsbejakande extremism till nu myndigheten Center mot våldsbejakande extremism. Nationella samordnaren för att värna demokratin mot våldsbejakande extremism angav genom sin nationella strategi mot våldsbejakande extremism en riktlinje att samtliga kommuner ska upprätta lokala handlingsplaner mot våldsbejakande extremism. Syftet med denna studie är att undersöka och synliggöra hur socialarbetare arbetar mot våldsbejakande extremism, där emfas på det som undersökts legat på implementeringsprocessen av handlingsplan mot våldsbejakande extremism. Resultatet presenteras genom teoretisk förankring i implementeringsteori och gräsrotsbyråkrati. Resultatet av studien visar på hur det förebyggande arbetet ses som en av de främsta framgångsfaktorerna i arbetet mot våldsbejakande extremism, hur kommunala skillnader påverkar arbetet samt att det är utmanande med fenomenet i sig på grund av dess (politiska) laddning. Samtidigt visas exempel på hur socialarbetare använder sig av sitt handlingsutrymme för att ge förutsättningar att klara av sitt jobb utmaningarna till trots. / Violent extremism is a new phenomenon in the Swedish context and has been raised to attention in the last few years, not only in the daily tabloids. Violent extremism has previously been handled at national level but has now changed to be handled at a more local and communal level. The work has in some parts been led centrally from a national coordinator for protecting the democracy against violent extremism to now be led by the authority Center against violent extremism. The national coordinator for protecting the democracy against violent extremism stated through its national strategy against violent extremism a guideline that all municipalities must establish local action plans against violent extremism. The purpose of this study is to investigate and make visible how social workers work against violent extremism, where the emphasis of what was investigated was on the implementation process of the local action plans against violent extremism. The results of the study show how preventive work is seen as one of the success factors in the work against violent extremism, how municipal differences affect the work and that it is challenging with the phenomenon itself due to its (political) tension. At the same time, examples are shown of how social workers use their room for action to provide the conditions to cope with their job despite the challenges.

[ES] La presente investigación aborda la noción de terrorismo en relación con sus formas de representación. Así, partimos del supuesto de que, en cuanto a terrorismo se refiere, lenguaje e imagen, realidad y representación, no funcionan como esferas separadas, sino como terrenos sólo aparentemente fronterizos que se solapan, interaccionan y se condicionan entre sí. Aquí nos servimos del 11-S como acontecimiento singular a través del cual desentrañar el relato que circunda la idea de terrorismo; un relato que ha hecho de la imagen su principal herramienta discursiva y de la ficción su estrategia propagandística más eficaz. En otras palabras, podríamos decir que la narración post-11-S del terrorismo se ha basado en la explotación sin paliativos de su representación simplificada, atribuyendo a sus imágenes unos significados previamente estipulados e imponiendo un modelo explicativo que abandona por completo el empirismo y el estudio racional de los hechos. Si tradicionalmente el concepto de terrorismo se había definido, tanto histórica como jurídicamente, a través de una pretendida ambigüedad, tras el 11-S se extremó su indeterminación, ampliándolo sustancialmente e incidiendo en su característica carga emotiva. Por todo ello, en esta tesis doctoral ofrecemos tres aproximaciones diferentes al concepto de terrorismo, enunciadas desde el intrincado nexo que su violencia establece con las técnicas de representación. En la primera parte, mediante un análisis comparativo del 11-S, definimos el terrorismo como una estrategia de violencia política con intenciones comunicativas y simbólicas. En la segunda parte, reflexionamos en torno a la confluencia de distintos estilos de relato, creados todos ellos con afán de desactivación del contrarrelato que la acción terrorista introduce, describiendo el terrorismo como constructo mediático y como concepto narrativo. Finalmente, en la tercera parte, tratamos la noción de terrorismo como un relato de exterioridad, generado para expulsar la violencia inherente al propio Estado fuera del orden político. Cabe mencionar que, aunque tomemos el 11-S como punto de partida y caso de estudio, esta investigación no se circunscribe exclusivamente a este acontecimiento, sino que aborda la especificidad de la violencia terrorista a través del análisis de sus formas de representación con vistas a la extracción de unas conclusiones generales. La metodología de esta investigación es, por lo tanto, inductiva y su perspectiva es de carácter transdisciplinar, combinando la investigación teórico-práctica en artes, con la indagación filosófica o jurídica. De ello se deriva que las conclusiones extraídas a lo largo de esta tesis doctoral vengan determinadas tanto por la reflexión teórica como por la propia práctica artística. / [CA] La present investigació adreça la noció de terrorisme en relació amb les seues formes de representació. Així, partim del suposat que, pel que fa a terrorisme, llenguatge i imatge, realitat i representació, no funcionen com esferes separades, sinó com terrenys sols aparentment fronterers que no deixen de superposar-se, interaccionar o condicionar-se entre si. Ací ens fem servir de l'11-S com esdeveniment singular a través del qual desentranyar el relat que circumda la idea de terrorisme; un relat que ha fet de la imatge la seua principal ferramenta discursiva i de la ficció la seua estratègia propagandística més eficaç. En altres paraules, podríem dir que la narració post-11-S del terrorisme s'ha basat en l'explotació sense pal·liatius de la seua representació simplificada, atribuint a les seues imatges uns significats prèviament estipulats i imposant un model explicatiu que abandona per complet l'empirisme i l'estudi racional dels fets. Si tradicionalment el concepte de terrorisme s'havia definit, tant històrica com jurídicament, a través d'una pretesa ambigüitat, després de l'11-S es va extremar la seua indeterminació, ampliant-lo substancialment i incidint en la seua característica càrrega emotiva. Per tot això, en aquesta tesi doctoral oferim tres aproximacions diferents del concepte de terrorisme, enunciades des de l'intrincat nexe que la seua violència estableix amb les tècniques de representació. En la primera part, mitjançant una anàlisi comparativa de l'11-S, definim el terrorisme com una estratègia de violència política amb intencions comunicatives i simbòliques. En la segona part, reflexionem al voltant de la confluència de diferents estils de relat, creats tots ells amb l'afany de desactivació del contrarrelat que l'acció terrorista introdueix, descrivint el terrorisme com constructe mediàtic i com concepte narratiu. Finalment, en la tercera part, tractem la noció de terrorisme com un relat d'exterioritat, generat per expulsar la violència inherent al mateix Estat fora de l'ordre polític. Cal fer menció que, tot i que prenem l'11-S com un punt de partida i cas d'estudi, aquesta investigació no se circumscriu exclusivament a aquest esdeveniment, sinó que adreça l'especificitat de la violència terrorista a través de l'anàlisi de les seues formes de representació amb vista a l'extracció d'unes conclusions generals. La metodologia d'aquesta investigació és, per tant, inductiva i la seua perspectiva és de caràcter transdisciplinari, combinant la investigació teòric-pràctica en arts, amb la indagació filosòfica i jurídica. D'això es deriva que les conclusions extretes al llarg d'aquesta tesi doctoral vinguen determinades tant per la reflexió teòrica com per la pròpia pràctica artística. / [EN] This research addresses the notion of terrorism in relation to its forms of representation. Thus, we start from the assumption that, as far as terrorism is concerned, language and image, as well as reality and representation do not function as separate spheres, but as only seemingly borderline terrains that overlap, interact, and condition each other. In this thesis we use 9/11 as a singular event through which to unravel the narrative that surrounds the concept of terrorism; a narrative that has transformed image into its main discursive tool and fiction into its most effective propaganda strategy. In other words, one might say that the post 9/11 narrative of terrorism has been based on the unmitigated exploitation of its simplified representation, attributing previously stipulated meanings to its images and imposing an explanatory model that completely abandons empiricism and the rational study of the facts. The concept of terrorism had traditionally already been defined, both historically and legally, through a pretended ambiguity; however, its indeterminacy became even more extreme after 9/11, expanding substantially and stressing its characteristic emotional charge. For all these reasons, in this doctoral thesis I offer three different approaches to the concept of terrorism, articulated on the basis of the intricate nexus that its violence establishes with representation techniques. In the first part, through a comparative analysis of 9/11, I define terrorism as a strategy of political violence with communicative and symbolic intentions. In the second part, I reflect on the confluence of different narrative styles, all created with the aim of deactivating the counter-narrative that terrorist action introduces, describing terrorism as a media construct and a narrative concept. Finally, in the third part, I deal with the notion of terrorism as a narrative of exteriority, generated to dissociate the violence inherent to the State itself from the political order. It is worth noting that, although we take 9/11 as a starting point and case study, this research is not limited exclusively to this event, as it also addresses the specificity of terrorist violence through the analysis of its forms of representation with a view to drawing general conclusions. Thus, the methodology of this research is inductive and its perspective is transdisciplinary in nature, combining theoretical-practical research in the arts with philosophical or even legal investigations. The conclusions drawn throughout this doctoral thesis are consequently determined both by theoretical reflection and by the artistic practice itself. / Rial Zamudio, S. (2022). Terrorismo: relato y contrarrelato. Un estudio teórico-práctico a partir del imaginario surgido tras el 11-S [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181577 / TESIS

本論文以近年歐盟會員國境內之孤狼恐怖攻擊趨勢出發，分析歐盟因應孤狼恐怖主義威脅所制定之反恐政策，同時評估歐盟反恐政策之內外反恐成效，藉此檢視孤狼恐怖主義與歐盟反恐政策之因果關係。孤狼恐怖主義緣起於美國「無領袖反抗運動」與「暴力激進化」，並透過「全球伊斯蘭反抗運動」與「外國恐怖主義戰士」成為歐盟內部安全之威脅來源；而歐盟反恐政策之決策機構與執行機關，業已透過戰略方針與行動計畫等歐盟反恐法律文件，對內建立合作機制與輔助工具等內部反恐網絡，藉此強化歐盟與歐盟會員國之間的警察合作、司法合作、資訊與情報交換合作、以及邊境安全合作；對外則透過國際協定形式，與重要第三國以及國際組織建構外部反恐網絡，以雙邊與多邊反恐合作形式強化歐盟反恐能量。本論文亦以四起孤狼恐怖攻擊個案分析歐盟會員國層級之反恐措施，分析近年歐盟孤狼恐怖主義之現況與趨勢。 本論文發現，歐盟孤狼恐怖主義來自「聖戰恐怖主義」、「本土恐怖主義」、與「外國恐怖主義戰士」等三種威脅，而歐盟近年因應孤狼恐怖主義威脅之反恐政策與措施，已朝向2005年11月30日歐盟部長理事會《歐盟反恐政策》四大反恐戰略的「預防」層面發展，並以外國恐怖主義戰士為重要反恐目標；此外，歐盟除了著手打擊「激進化」與「暴力極端主義」等導致孤狼恐怖主義之根本原因原因外，亦持續因應敘利亞與伊拉克等衝突地區之「返國外國恐怖主義戰士」所帶來的後伊斯蘭國時代孤狼恐怖主義威脅。 / With the trend of lone-wolf terrorism in member states of the European Union, the thesis analyzes EU’s policy to counter threat from lone-wolf terrorism and also evaluates internal and external effectiveness of EU’s counter-terrorism policy, in an attempt to examine the correlation between lone-wolf terrorism and EU’s counter-terrorism policy. Lone-wolf terrorism originated in the United States from the “Leaderless Resistance” and “Violent Extremism” and further threatened EU’s internal security via “Global Islamic Resistance Movement” and “Foreign Terrorist Fighters.” The decision-making as well as the executing agencies of EU’s counter-terrorism policy has established mechanisms of cooperation and policy toolkits for internal counter-terrorism network by means of EU’s legal documents of counter-terrorism, strategic guidelines and implementing programs included, in order to consolidate cooperation of police, justice, exchange of communication and intelligence, as well as border security between EU and member states. Meanwhile, EU has also been constructing its external counter-terrorism network with bilateral and multilateral agreements with third states and international organizations of importance. The thesis also offers four case studies of lone-wolf terrorist attacks of EU’s member states to analyze conditions and trends of lone-wolf terrorism in EU. The thesis concludes that “Jihadist terrorism,” “Home-grown Terrorism,” and “Foreign Terrorist Fighters” are the three main types of threat of lone-wolf terrorism in EU, and that EU counter-terrorism policy has been developing strategy of “prevention”, one of which stated in “EU’s Counter-terrorism Strategies” of November 30th, 2005, by Council of the European Union, and considering foreign terrorist fighters as its main target. Additionally, EU has been countering not only root causes of lone-wolf terrorism, such as “radicalisation” and “violent extremism,” but also future threats from “Returning Foreign Terrorists Fighters” heading back home from Syria and Iraq in the Era of Post-Islamic State.