La transformació de terres marginals, juntament amb un augment dels processos de degradació del sòl (p. e. salinització) estan traslladant l'agricultura a sòls més desfavorables, fet que obliga al desenvolupament de noves estratègies de maneig dels cultius. Durant els últims anys s'han introduït noves estratègies de reg, com el reg localitzat enterrat (subsurface drip irrigation, SDI) o el reg deficitari controlat, tot i que resulta necessari avaluar la seva viabilitat i sostenibilitat quan són aplicades en sòls amb propietats físiques limitants. Alhora, l'ús d'esmenes orgàniques i les tècniques d’aeració forçada estan sorgint com a mètodes de recuperació de sòls a baix cost, que podrien millorar potencialment el rendiment dels cultius en situacions desfavorables. És important estudiar els efectes d'aquestes estratègies i tècniques sobre les propietats del sòl, així com en la fisiologia dels cultius i la seva productivitat, tot i que també sobre paràmetres de qualitat d'importància creixent en el sector fructícola, com el potencial de conservació de la fruita. L'objectiu general d'aquesta tesi ha estat el d'avaluar diferents estratègies de maneig del sòl i de reg, i estudiar els seus efectes en plantacions de presseguer i nectarina en sòls amb condicions físiques limitants. / La transformación de tierras marginales, junto con un aumento de los procesos de degradación del suelo (p. ej. salinización) están trasladando la agricultura a suelos más desfavorables, lo que obliga al desarrollo de nuevas estrategias de manejo de los cultivos. Durante los últimos años se han introducido nuevas estrategias de riego, como el riego localizado enterrado (subsurface drip irrigation, SDI) o el riego deficitario controlado, a pesar de que resulta necesario evaluar su viabilidad y sostenibilidad cuando son aplicadas en suelos con propiedades físicas limitantes. Al mismo tiempo, el uso de enmiendas orgánicas y las técnicas de aireación forzada están surgiendo como métodos de recuperación de suelos a bajo coste, que podrían mejorar potencialmente el rendimiento de los cultivos en situaciones desfavorables. Es de suma importancia el estudiar los efectos de estas estrategias y técnicas sobre las propiedades del suelo, así como en la fisiología de los cultivos y su productividad, aunque también sobre parámetros de calidad de importancia creciente en el sector frutícola, como el potencial de conservación de la fruta. El objetivo general de esta tesis fue el de evaluar diferentes estrategias de manejo de suelo y riego, y estudiar sus efectos en plantaciones de melocotón y nectarina en suelos con condiciones físicas limitantes. / Transformation of marginal land along with an increase of soil degradation processes (e.g. salinization) is moving the agriculture into more unfavorable soils, forcing the development of new management strategies. Subsurface drip irrigation (SDI) and deficit irrigation strategies have been widely studied although it is necessary to evaluate their feasibility and sustainability when applied in soils with limiting physical properties. At the same time, organic soil amendments and oxygation techniques are arising as low-cost soil reclamation methods that could potentially improve the crop performance under such situations. It is of paramount importance to study the effects of these strategies and techniques on soil properties as well as on crop physiology and productivity, but also on some quality parameters of growing importance in the fruit sector, such as fruit storability. The general aim of this thesis was to assess various soil management and irrigation strategies and study their effects on peach and nectarine orchards under limiting soil conditions.

Se ha realizado un estudio de la competencia ejercida entre margall (Lolium rigidum Gaud.)y cebada (Hordeum vulgäre L.) en condiciones de cultivo mediterráneas. Se realizaron tresensayos en Lleida durante el periodo 1992/1995 y uno en Wongan Hills (Australia Occidental)durante el año 1995. En cada ensayo se sembraron un rango diferente de densidades de cebaday margall con el objetivo de estudiar la influencia de la densidad del cultivo sobre el crecimientoy el desarrollo del margall y estudiar la influencia de la mala hierba sobre el rendimiento y losparámetros del rendimiento de la cebada.El aumento de la densidad de siembra de cebada permitió reducir de forma considerable eldesarrollo y la capacidad reproductiva de L rigidum. En el ensayo de la campaña 92/93 se observóque al aumentar la densidad de cebada de O a 400 plantas/m2 se producía una disminución de labiomasa de la mala hierba del 85 %, del número de espigas del 80 %, del número de semillas del60 % y del peso de 1000 semillas del 40 %. En el ensayo 93/94 se observó una disminución debiomasa del 49 % al aumentar la densidad de cebada de 75 a 300 kg/ha y en la 94/95 del 23 % alaumentarla de 75 a 150 kg/ha. En Australia se consiguió una reducción del 70 % en la biomasay el número de espigas de L rigidum al aumentar la densidad de siembra del cultivo de 25 a 200kg/ha.En la campaña 1993/94 realizada en Lleida no se detectó ningún efecto de competencia delmargall sobre la cebada, atribuyéndose al hecho de que durante toda esa campaña hubo un elevadodéficit de agua en el suelo que Junto a una germinación tardía del margall, hicieron que éste semostrara menos competitivo. En la campaña siguiente, en cambio, se observó una pérdida derendimiento semejante en todas las densidades de la cebada y que fue ajustada a un modelo de tipolineal. Una densidad de 1000 plantas/m2 de L. rigidum provocaron unas pérdidas del 36 % en laproducción de cebada. La competencia se produjo esencialmente en un período temprano de lacampaña, pues el único componente del rendimiento afectado fue el número de espigas por m2delcultivo (entre un 26 y un 33 % de reducción).En la campaña 1995 realizada en Wongan Hills, las pérdidas de rendimiento oscilaron entre el48 y el 100 %, siendo mayores en las parcelas con menor densidad de siembra del cereal. Lacompetencia de L rigidum con la cebada fue importante al inicio y al final del ciclo, de forma quesu presencia produjo reducciones del 65 % en el número de espigas de la cebada y del 20 % enel peso de 1000 granos de la misma.El mayor poder competitivo de L. rigidum en Australia también se reflejó en el valor del umbraleconómico; éste fvie mayor en Lleida (de 108 a 122 plantas/m2, dependiendo de la eficaciaesperada del tratamiento) que en Wongan Hills (de 25 a 29 plantas/m2).

Dissertação apresentada para obtenção do grau de Doutor, na Faculdade de Engenharia da Universidade do Porto, sob a orientação da Prof. Doutora Margarida Ferreira

La present tesi analitza els efectes de la fragmentació del bosc i les pertorbacions humanes associades sobre l'estructura, la composició i l'estat de conservació dels boscos en un paisatge peri-urbà mediterrani (la plana del Vallès), tenint en compte factors climàtics, topogràfics, de pertorbació humana i paisatgístics que operen a diverses escales. També es fa especial èmfasi en l'interès dels resultats obtinguts pel que fa a la conservació i la gestió de la biodiversitat forestal en aquestes àrees fortament humanitzades. Més concretament, s'analitzat:- La importància de les variables ambientals, les pertorbacions antròpiques i l'estructura de la clapa i del paisatge sobre el recobriment arbori de Quercus i Pinus. - La importància dels grups de variables esmentades sobre la composició florística de les clapes de bosc de la plana del Vallès. També la resposta individual de cada espècie per tal d'identificar espècies indicadores. - Les preferències antròpiques a l'hora de gestionar i freqüentar les clapes de bosc peri-urbanes en relació a les característiques estructurals d'aquestes.- L'efecte de la mida de la clapa de bosc, dels usos del sòl adjacents, de la distància al marge del bosc i de la interacció d'aquests tres factors sobre la riquesa i la composició florística del sotabosc.

Segons estimació del Consell Regulador de l'any 2012, es van vendre 243 milions d'ampolles de vins escumosos amb denominació d'origen Cava, havent-hi registrats 253 cellers elaboradors de Cava i 163 empreses elaboradores del vi base. Per tant, és un sector econòmic important tant a Catalunya com en altres països, el qual vol oferir el millor producte als consumidors. La indústria elaboradora de vins escumosos considera important tenir paràmetres objectius que permetin estandarditzar la qualitat dels seus productes, i així poder garantir la millor qualitat d'aquests. L'aspecte visual és la primera característica que notem i que pot delectar o generar rebuig, podent influir en la percepció de l'aroma i/o el gust. L’estabilitat del color d'aquests vins en el procés d’elaboració, així com durant la distribució i l’emmagatzematge, és un aspecte de gran interès per les bodegues. El color dels vins escumosos acostuma a atribuir-se als compostos fenòlics procedents del raïm, tot i que hi ha altres substàncies en el medi que també poden contribuir en el procés de l'enfosquiment. Per altre banda, durant la rima les mares de segona fermentació poden alliberar o adsorbir compostos que poden alterar la qualitat visual dels vins, i per tant influir en el fenomen de l'enfosquiment. L’objectiu principal d’aquesta tesi Doctoral és avaluar el paper de les mares sobre el fenomen de l'enfosquiment i els compostos relacionats, així com trobar marcadors químics relacionats amb l'enfosquiment per crear models matemàtics per poder predir el període òptim de consum dels vins escumosos. Per a assolir aquest objectiu es van dissenyar dos mostrejos. Un per conèixer l'efecte de les mares de segona fermentació del Cava sobre l'enfosquiment i els compostos relacionats i l'altre per generar models matemàtics que permetin predir el temps màxim en el vi conservarà les seves propietats òptimes segons les condicions de conservació. En el primer, es va procedir a fer un estudi paral·lel amb dos series de vins comparant el període de rima i el mateix temps de vida comercial conservat en les mateixes condicions de celler. En el segon, es va realitzar un mostreig amb sis series de vins comercials, durant més de dos anys, conservats a diferents temperatures reals d'emmagatzematge (nevera, celler i ambient). No s'ha observat que les mares tinguin un paper destacat en la cinètica de formació de l'enfosquiment. Per altra banda, s'ha identificat el 5-HMF en el Cava i s'ha avaluat com a marcador de qualitat relacionat amb l'enfosquiment. En aquest sentit, aquest compost augmenta linealment amb el temps en el rang de temperatures estudiat. S'ha observat que posseïx bones característiques per ser emprat com a marcador de temps-temperatura, millors que la del clàssic paràmetre A420 i els compostos fenòlics. S'ha estudiat la cinètica de formació del 5-HMF, i a partir dels paràmetres cinètics s'han generat models matemàtics que permeten predir el temps de vida en el que el vi conserva les seves òptimes propietats. Aquests models permetran a les bodegues elaboradores de vins escumosos saber quan de temps els seus vins conservaran les propietats òptimes, així com disposar d'una eina útil per saber com han estat conservats els vins en cas de reclamació. / The sparkling wine wineries consider important to have parameters that allow standardizing the quality of their products, so they can guarantee the best quality of their wines. The appearance is the first characteristic we notice and can generate delight or rejection, and also it can influence the perception of smell and/or taste. The color stability of these wines in the process, as well as during distribution and storage, is something of great interest for the wineries . The color of sparkling wines is usually attributed to phenolic compounds from the grape, although there are other substances in the environment that can also contribute to the browning process. On the other hand, during the second fermentation the lees can release or adsorb compounds that may alter the visual quality of the wines, and thus have influence to the browning phenomenon. The main objective of this thesis is to evaluate the role of the lees on the phenomenon of browning and related compounds, as well as find chemical markers related to the browning in order to create mathematical models to predict the optimum period consumption sparkling wines. It has not been observed that lees have a role in the kinetics of formation of browning. Furthermore, 5-HMF has been identified in Cava and also it has been evaluated as a marker of quality related to browning. In this sense, this compound increases linearly with time in the temperature range studied. It has been observed that possesses good characteristics to be used as a marker as time-temperature parameter, with better properties than the classic A420 and phenolic compounds. We have studied the kinetics of formation of 5-HMF, and from these kinetic parameters were generated mathematical models that allow predicting the lifetime which the wine retains its optimum properties. These models allow sparkling wine producers to know how long their wines will retain their optimum properties and also provide a useful tool to see how the wines have been preserved in case of complaint. / Según estimación del Consejo Regulador del año 2012, se vendieron 243 millones de botellas de vinos espumosos con denominación de origen Cava, habiendo registradas 253 bodegas elaboradoras de Cava y 163 empresas elaboradoras del vino base. Por tanto, es un sector económico importante tanto en Catalunya como en otros países. La industria elaboradora de vinos espumosos quiere ofrecer el mejor producto a los consumidores así que considera importante tener parámetros objetivos que permitan estandarizar la calidad de sus productos. El aspecto visual es la primera característica que notamos y que puede deleitar o generar rechazo, pudiendo influir en la percepción del aroma y/o sabor. La estabilidad del color de estos vinos en el proceso de elaboración, así como durante la distribución y el almacenamiento, es un aspecto de gran interés para las bodegas. El color de los vinos espumosos suele atribuirse a los compuestos fenólicos procedentes de la uva, aunque hay otras sustancias en el medio que también pueden contribuir en el proceso del oscurecimiento . Por otro lado, durante la rima las lías de segunda fermentación pueden liberar o adsorber compuestos que pueden alterar la calidad visual de los vinos, y por tanto influir en el fenómeno del oscurecimiento . El objetivo principal de esta tesis doctoral es evaluar el papel de las lías sobre el fenómeno del oscurecimiento y los compuestos relacionados, así como encontrar marcadores químicos relacionados con el oscurecimiento para crear modelos matemáticos para predecir el periodo óptimo de consumo los vinos espumosos. Para lograr este objetivo se diseñaron dos muestreos: Uno para conocer el efecto de las lías de segunda fermentación del Cava sobre el pardeamiento y los compuestos relacionados y el otro para generar modelos matemáticos que permitan predecir el tiempo máximo en el vino conservará sus propiedades óptimas según las condiciones de conservación. En el primero, se procedió a realizar un estudio paralelo con dos series de vinos comparando el período de rima y el mismo tiempo de vida comercial conservado en las mismas condiciones de bodega . En el segundo , se realizó un muestreo con seis series de vinos comerciales, durante más de dos años, conservados a diferentes temperaturas reales de almacenamiento (nevera, bodega y ambiente ). No se ha observado que las lías tengan un papel destacado en la cinética de formación del pardeamiento. Por otra lado, se ha identificado el 5- HMF en el Cava y se ha evaluado como marcador de calidad relacionado con el pardeamiento. En este sentido, este compuesto aumenta linealmente con el tiempo en el rango de temperaturas estudiado. Se ha observado que posee buenas características para ser utilizado como marcador de tiempo- temperatura, mejores que la del clásico parámetro A420 y los compuestos fenólicos. Se ha estudiado la cinética de formación del 5-HMF, y a partir de los parámetros cinéticos se han generado modelos matemáticos que permiten predecir el tiempo de vida en el que el vino conserva sus óptimas propiedades. Estos modelos permitirán a las bodegas elaboradoras de vinos espumosos saber cuánto tiempo sus vinos conservarán las propiedades óptimas, así como disponer de una herramienta útil para saber cómo han sido conservados los vinos en caso de reclamación.

El resveratrol és un component del vi, el qual té uns potencials efectes beneficiosos en malalties relacionades amb l'envelliment com poden ser el càncer, la malaltia cardiovascular, la diabetis i les malalties neurodegeneratives, augmentant l'esperança de vida d'organismes simples i mamífers actuant com a mimetic de la restricció calòrica. Els biomarcadors nutricionals poden ser una millor mesura de l'exposició dietètica que les dades estimades mitjançant enquestes alimentàries, perquè tenen tres grans avantatges envers les enquestes : a) els biomarcadors nutricionals són més precisos; b) les dades dietètiques són normalment més inadequades degut a les limitacions en les dades de composició dels aliments; c) l'anàlisi del biomarcador proporciona una mesura més pròxima del nutrient específic que les dades dietètiques perquè és una mesura integrada del metabolisme del component. Un biomarcador ideal ha de ser quantitativament robust, específic, sensible als canvis en la ingesta del component dietètic, i un període de vida mig adequat. La hipòtesis d'aquesta tesi doctoral ha estat la de determinar els metabòlits urinaris del resveratrol (URM) com a biomarcadors útils de la consumició del vi.Es van realitzar dos estudis clínics aleatoritzats, creuats, prospectius. En el primer estudi 10 homes sans van consumir 30g d'etanol/dia en forma de cava o ginebra durant 28 dies. En el segon assaig, 10 dones sanes van consumir 20g d'etanol/dia en forma de vi blanc o negre durant 28 dies. A més a més es van analitzar 1000 participants free-living en un estudi per avaluar efectes d'una dieta mediterrània en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular (estudi de PREDIMED). Les anàlisis de URM foren realitzades mitjançant LC-MS/MS després d'una extracció en fase sòlida. Es van utilitzar els valors predictius i la corba ROC per determinar l'exactitud de la prova diagnòstica.S'utilitza una metodologia robusta LC-MS/MS per determinar el URM en humans. La dosis diària de consumició de vi va ser correlacionada positivament amb els URM (r = 0.895, p< 0.001). En l'anàlisi estadístic mitjançant corba ROC es van obtenir els valors òptims de sensibilitat, la especificitat i els valors predictius.També es van estimar ingesta dietètica del resveratrol i del piceid (R&P) en la població adulta espanyola. Per aquest propòsit es va compilar una completa base de dades de composició d'aliments de R&P en aliments d'origen espanyol. L'estudi on es va aplicar va ser la cohort espanyola de l'estudi European Prospective Investigation into Cancer and nutrition (EPIC), on participen 40685 voluntaris. La mediana estimada i la mitjana de R&P van ser 100 i 933 microgr./d respectivament. La font més important de R&P van ser els vins (98.4%).Per tant, els URM se poden utilitzar com a una mesura objectiva i útil del consum de vi en estudios clínics i garns estudis epidemiològics free-living. / Resveratrol, a constituent of wine, has been shown to have beneficial effects on diseases of ageing including cancer, cardiovascular disease, diabetes and neurodegeneration, as well as increase stress resistance and extent the lifespan of organisms and mammals as caloric restriction mimetic. Nutritional biomarkers may be a better measure of dietary exposure than self-reported dietary data, because they have three distinct advantages over dietary data: a) biochemical markers of some nutrient intake are more precise than dietary assessment; b) dietary data are often inadequate because of limitation in food composition data; c) biomarker analysis provides a more proximal measure of specific nutrient intake than dietary data because it is useful as an integrated measure of the metabolism of the component. An ideal biomarker should be quantitatively robust, specific, sensitive to changes in intake of the dietary component, and have an adequate half-life. The hypothesis of this thesis was to assess urinary resveratrol metabolites (URM) as useful biomarkers of wine consumption.We performed two randomized, crossover trials and a cohort study. In the first study 10 healthy men consumed 30 g ethanol/day as sparkling wine or gin for 28 days. In the second trial, 10 healthy women consumed 20 g ethanol/day as white or red wine for 28 days. Furthermore 1000 free living participants in a study on the effects of a Mediterranean diet on primary prevention of cardiovascular disease (PREDIMED study) were also evaluated. Analyses of URM were carried out by LC-MS/MS after a solid phase extraction. We used predictive values and ROC curve analyses to assess the diagnostic accuracy.A robust methodology using LC-MS/MS analysis was applied to determinate the URM in humans. The reported daily dose of wine consumption was correlated positively with URM (r = 0.895, p<0.001). With the ROC curve analysis, optimal values of sensitivity, specifity and predictive values were obtained.We also estimated the dietary intake of resveratrol and piceid (R&P) in the Spanish adult population. For this purpose, a food composition data base (FCDB) of R&P in Spanish foods was compiled. The study included 40685 subjects a who were included in the European Prospective Investigation into Cancer and nutrition (EPIC)-Spain cohort. The estimated median and mean of R&P intake were 100 and 933 microgr./d respectively. The most important source of R&P were wines (98·4%).URM can be used as an objective an useful measure of wine consumption in clinical and large free-living epidemiologic studies.

No description available.

Memoria (arquitecto) / Este consolidado posicionamiento de la industria dentro de un mercado nacional e internacional no es fruto del azar, sino de un sinnúmero de factores que se han conjugado correctamente, como se menciona anteriormente. Pero pese al indiscutible desarrollo que ha experimentado la industria, en la actualidad no existe una cultura enológica que permita al consumidor adquirir los conocimientos que dicha disciplina requiere, así como también de centros de investigación que faciliten el estudio y perfeccionamiento dentro del ámbito vitivinícola. Si bien existen intenciones de entidades privadas para satisfacer estas necesidades no son suficientes para la demanda que solicita el sector. El crecimiento y expansión del rubro requieren de medios que posibiliten el desarrollo en conjunto de la empresa, tanto a escala de productores, agricultores, enólogos, investigadores y trabajadores de los distintos procesos en la cadena de producción del vino. En síntesis la incorporación de nuevas tecnologías, y la evolución de la industria vitivinícola requiere diferentas necesidades de capacitación y de profesionales idóneos para desarrollar las actividades propias del sector en forma eficiente, segura, con calidad, respetando el medio ambiente y cuidando la salud y seguridad del personal. Lo que tendrá como resultado aumentar la rentabilidad del sector, mejorando la producción, con vinos de mayor calidad, lo que trasciende en mejores expectativas de desarrollo para la industria vitícola. De lo anterior se desprende la necesidad imperiosa de la creación de un Centro de formación y capacitación vitivinícola, capaz de formar y capacitar al personal que se desempeña dentro de los procesos para la creación de un vino de excelencia y competitivo en el concierto internacional.

Estágio realizado na ADVID - Associação Desenvolvimento da Viticultura Duriense e orientado pelo Eng.º Fernando Alves / Tese de mestrado. Engenharia de Serviços e Gestão. Faculdade de Engenharia. Universidade do Porto. 2009

O presente trabalho procura demonstrar o papel desenvolvido pelas Ordens Religiosas- com um destaque particular para os Beneditinos, mas também Agostinhos e Monges-Cavaleiros de São João do Hospital - na promoção da viticultura e da vinificação no Entre Douro e Minho, desde o final da Idade Media aos séculos de "Antigo Regime". No seu capítulo introdutório, faz-se um levantamento exaustivo de alguns dados, apoiados em literatura especializada, relativos ao conhecimento da Província de Entre Douro e Minho e das origens da viticultura nesta região setentrional do território português. Já no segundo capítulo, são apresentados alguns dados relativos a preços e unidades de medida do vinho, salvaguardando as devidas variações na longa duração. Segue-se uma análise dos circuitos comerciais, perspetivando os principais mercados difusores e consumidores do vinho minhoto. No quarto capítulo tecem-se algumas considerações sobre o lugar das Ordens Religiosas no desenvolvimento da actividade agronómica, mormente enquadrada no campo da vitivinicultura. O quinto capítulo consubstancia o núcleo essencial de trabalho analítico da dissertação. Aqui se desenvolvem as características particulares de cada uma das casas monásticas analisadas, tendo em conta a documentação consultada e tratada e a resposta à questão que propulsionou todo o trabalho de investiga ao. Sempre que possível, o estudo procura estabelecer comparações entre os distintos cenários A dissertação tem como último capítulo algumas leituras globais que possibilitam o desenho de um quadro analítico revelador da intensa atividade que os religiosos dedicaram aos seus vinhedos e os cuidados que tinham na receção do mosto, na vinificação, e no envasilhamento dos seus vinhos, cujos destinos foram, essencialmente, três: [...]