El punt de partida de la recerca és la constatació que Espanya s'ha configurat com a país receptor d'immigració, aquest fet ha suposat l'arribada d'una nova població, portadora de llengües i cultures diferents, la immigrant. La seva presència ens confronta amb el repte d'acollir i d'incloure l'alteritat. Aquesta tasca on es fa més visible i es planteja amb més urgència és a les escoles.La presència del nou alumnat provoca desajustaments en la dinàmica dels centres, tensions i angoixes entre els pares i els professionals. A tot això cal afegir-hi les disfuncions entre els discursos oficials i les pràctiques.Aquesta problemàtica incipient en els Centres Privats Concertats té dimensions específiques que fan que l'estudi del fenomen en aquest àmbit sigui especialment interessant. L'escola com a lloc de tensió, de crisi, de conflicte, per tant com a oportunitat de canvi, és el territori que aquesta recerca ha volgut explorar. Entenent que una crisi es converteix en un desastre només quan responem amb judicis preestablerts (prejudicis).Des d'aquesta òptica proposem noves mirades sobre:- L'escola, l'entenem com a territori de Xocs Culturals.- El conflicte, veiem la necessitat de superar la lectura reduccionalista de la Pedagogia, que l'associa a manca de disciplina, proposem la construcció d'una nova cultura i una nova sensibilitat que l'entengui com a possibilitat de diàleg i de construcció de ponts interculturals.- El canvi, proposem un nou concepte, més complex que superi la visió clàssica que l'entén com una forma de desenvolupament ample i lineal, substituint-la per una imatge rizomàtica que es desenvolupa en múltiples direccions i amb intensitats diverses. Ens interessen les continuïtats, els espais intermitjos, lo marginal pot ser un factor de transformació de lo instituït. El mètode d'anàlisi de casos en ha permès establir una aproximació tipològica a les diferents respostes en relació al canvi, posant de manifest les intensitats i les direccions diverses en que s'afronta el problema. Evidenciant línies de claror i ombres, interessants per detectar futures problemàtiques. / The starting point of the research is the situation in which Spain finds itself as a destination country for immigrants. This fact has entailed the arrival of a new population - the immigrant population - which has brought different languages and cultures. Its presence confronts us with the challenge of welcoming and including otherness. Where this task is most visible and is raised as an issue most urgently is in schools.The presence of the new pupils causes mismatches in the dynamics of the schools, tension and anxiety among parents and professionals. On top of all this we have to add the dichotomy between official rhetoric and practice.This incipient problem in Concerted Private Schools has specific dimensions which make the study of the phenomenon in this area particularly interesting. School as a place of tension, crisis, conflict and therefore as an opportunity for change, is the territory which this research aims to explore, considering that a crisis becomes a disaster only when we respond with preconceived judgements (prejudices).From this standpoint, we propose new outlooks on:- School, which we consider to be territory of Culture Shocks.- Conflict, where we see the need to overcome the reductionalist view of Pedagogy, which links it to lack of discipline. We propose the construction of a new culture and a new sensibility which regards it as a possibility for dialogue and for building bridges between cultures.- Change, for which we propose a new and more complex concept which overcomes the classic view that sees it as a wide, lineal development, replacing it with a rhizomatous image developing in numerous directions and with varying intensity. We are concerned with continuities, intermediate spaces; what is marginal may be a transforming factor of what is established. The case-study methodology has enabled us to establish a typological approach to the different responses to change, bringing to light the different intensities and directions from which the problem is approached, revealing lines of light and shade which are interesting with a view to detecting future problems.

Nedlagda deponier klassificeras som potentiellt förorenade områden. Detta eftersom avfallsmassorna i en nedlagd deponi kan sprida föroreningar till den omgivande miljön även efter driftfasen. Äldre nedlagda deponier utgör generellt ett högre miljöhot än deponier i drift eller deponier avslutade i modern tid i och med att de omfattas av ett lägre miljöskydd. De äldre nedlagda deponierna saknar skyddsbarriärer i under- och överliggande lager, är ofta olämpligt placerade i förhållande till bebyggelse och har obefintlig övervakning och behandling av lakvattnet. Spridning av lakvatten från deponierna med grundvattnet som recipient har pekats ut som den enskilt största risken förknippad med äldre nedlagda deponier. Via grundvattnet kan sedan föroreningar från deponin spridas advektivt till vattentäkter där råvattnet används som dricksvatten. Innehållet i lakvatten från nedlagda kommunala deponier spänner över ett brett spektra av ämnen som figurerat i samhället under driftsfasen samt ämnenas nedbrytningsprodukter. Avfallet består till största del av organiskt material vilket triggar nedbrytningsprocesser som förändrar avfallsmassornas och lakvattnets karaktär i takt med deponins åldrande. Även rådande förhållanden i matrisen och deponeringsteknik inverkar på vilka ämnen som uppträder i lakvattnet. Därför krävs information om när deponin varit i drift, vad som deponerats och hur deponin sköttes för att avgöra vilka föroreningar som är förknippade med deponin.   I detta arbete har dricksvattenkvaliteten i åtta brunnar i Karlstads kommun inom en radie av 500 meter från nedlagda deponier undersökts. Den litteraturstudie som föranledde provtagningen mynnade ut i ett provtagningsprogram som sedan anpassades till deponiernas unika karaktär och analysföretagets tillgängliga provtagningspaket. Sammantaget analyserades dricksvattnen för över 100 parametrar i kategorierna tungmetaller, organiska ämnen med antropogent ursprung och allmänkemiska parametrar. Resultatet utvärderades utgående från Livsmedelsverkets normer för dricksvattenkvalitet samt utifrån SGU bedömningsgrunder för grundvattenkvalitet. Sammantaget kunde ingen påverkan från deponin påvisas i fyra av de åtta brunnarna. I övriga brunnar kunde påverkan från deponin inte uteslutas då dricksvattnet uppvisar tecken på antropogen påverkan. Dock är det i dessa fall svårt att utesluta andra ursprung till de uppmätta halterna. Inget av de åtta dricksvatten bedömdes innebära någon hälsorisk att konsumera.

Els organismes responen a la temperatura i a molts altres estressos sintetitzant un grup de proteïnes anomenat proteïnes de xoc de calor (HSPs). En plantes les sHsps, d'entre 15 i 30 kDa formen el grup més abundant i divers, classificat en funció de la seva localització subcel.lular i homologia en: mitocondrials, cloroplàstiques, de reticle endoplasmàtic i citoplàsmiques de classe I i II. Les sHsps-CI s'ha descrit que s'indueixen per estrès tèrmic, hídric i oxidatiu (peròxid d'hidrògen, llum UV, ozó) i en resposta a algunes hormones. També s'expressen durant el desenvolupament, per exemple durant l'embriogènesi, on es creu que podrien tenir un paper protector de l'embrió enfront la dessecació. Tot i que hi ha abundants treballs que correlacionen la resistència a l'estrès i l'acumulació de sHsps-CI, els mecanismes moleculars d'aquesta activitat són poc conguts. Tot i això, per diverses sHsps-CI ha estat descrita una activitat xaperona in vitro i, més recentment, que la seva sobreexpressió augmenta la viabilitat de cèl.lules d'E.coli en condicions d'estrès tèrmic.L'estudi de l'acumulació de sHsps-CI en surera (Quercus suber) mitjançant immunodetecció en electroforesi bidimensional mostra uns patrons d'acumulació complexos i formats per dos grups d'espècies proteiques principals, a l'entorn dels 10 i 17 kDa respectivament, que mostren una inducció diferencial en funció del teixit i l'estrès. Mentre que les espècies proteiques de 17 kDa s'indueixen per temperatura però no per estrès oxidatiu, les de ca. 10 kDa ho fan per estrès oxidatiu i no per temperatura. Ambdós grups d'espècies proteiques s'acumulen conjuntament en fel.lema. Assajos de PCR i RT-PCR han permès clonar parcialment tres noves sHsps-CI en surera: Qshsp10-CI, QshspC-CI i QshspD-CI. Aquest fet confirma la multigeneïcitat de les sHsps-CI en surera que apuntava el patró bidimensional. Dels nous clons obtinguts destaca especialment Qshsp10-CI, un gen que presenta un codó stop enmig del domini -cristal.lí que fa que a la proteïna que se'n dedueix li manqui un 55% del domini -cristal.lí i tota l'extensió C-terminal. Es tractaria de la sHsp més petita i més truncada descrita fins al moment. L'anàlisi de l'expressió de Qshsp10-CI mitjançant RT-PCR mostra expressió en plantes tractades amb H2O2 però no en les que han estat sotmeses a un xoc de calor. Aprofitant l'oportunitat que oferia aquesta sHsp-CI de ser utilitzada com a model per l'estudi de la importància del domini -cristal.lí i l'extensió C-terminal en l'activitat protectora enfront l'estrès, es va voler determinar la capacitat que tenia d'augmentar la viabilitat de cèl.lules d'E. coli en condicions d'estrès tèrmic i oxidatiu. Els resultats mostren que la proteïna recombinant QsHsp10-CI, tot i la important truncació que té, és capaç de protegir cèl.lules d'E. coli en condicions d'estrès tèrmic i, remarcablement, en condicions d'estrès oxidatiu. Tots aquests resultats indiquen que les espècies proteiques de ca. 10 kDa podrien correspondre a Qshsp10-CI i tenir un paper en les cèl.lules del fel.lema en la protecció enfront l'estrès oxidatiu.L'estrès oxidatiu provoca lesions al DNA que poden produir errors en la replicació, transcripció o traducció i generar proteïnes aberrants. Donades les condicions d'estrès oxidatiu a les quals es troben sotmeses les cèl.lules del fel.lema, s'ha volgut estudiar la variabilitat dels seus àcids nucleics. La determinació de la taxa de mutació de la regió codificant del gen Qshsp17.4-CI en mRNA i DNA de fel.lema i àpex radicular, un teixit jove i en creixement actiu va mostrar unes taxes sorprenentment elevades en l'mRNA (1/1784 pb) i el DNA genòmic (1/1520 pb) del fel.lema. Aquestes taxes són les més altes descrites en un genoma nuclear eucariota i són similars a les dels virus d'RNA d'evolució ràpida com el virus de l'Hepatitis C. Amb aquestes taxes de mutació, un terç dels mRNAs del fel.lema de la surera contindrien missatges aberrants i la supervivència de les cel.lules es veuria compromesa. Això implica que el fel.lema hauria de ser considerat com un mosaic de cèl.lules genèticament heterogènies i, per tant, una sola seqüència no defineix en tota la seva amplitud un gen en aquest teixit. No es va detectar cap mutació en àpex de rel. Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les mutacions que es donen en aquests dos teixits i per tal de poder fer una anàlisi qualitativa més completa que permetés especular sobre el seu origen, es va aplicar un mètode de selecció de seqüències mutants en base a la utilització d'enzims de restricció. Les mutacions detectades en fel.lema es corresponen amb les relacionades, en altres sistemes no nuclears (plasmidis, fags i DNA bacterià), amb l'estrès oxidatiu. En conseqüència, l'estrès oxidatiu al qual estan sotmeses les cèl.lules del fel.lema podria ser el causant de l'elevada taxa de mutació detectada. D'acord amb això, el tipus majoritari de productes d'oxidació de les bases del DNA que s'acumulen en brots de plàntules de surera en resposta al peròxid d'hidrògen produeixen el mateix tipus de mutacions detectades en l'mRNA del fel.lema de la surera. La major sensibilitat d'aquest nou mètode ha permès, a més, detectar mutacions en molècules d'mRNA de rel, un teixit en el qual no s'havia trobat cap mutació utilitzant el mètode de clonatge i seqüenciació directa. Tot i això, el tipus de mutacions predominants no estan relacionades amb l'estrès oxidatiu sinó amb erros en la reparació dels àcids nucleics. / Small heat shock proteins (sHsps,15-30 kDa) are the most abundant and diversified Hsps in plants. They have been classified according to its homology and cellular localisation in: mitochondrial, chloroplastic, endoplasmic reticulum and class I and II citoplasmic sHsps. Although sHsps-CI are involved in the stress response and accumulate at some stages of embryonic development and there is abundant work correlating stress resisitance and sHsps accumulation, the molecular mechanisms of their activity are not well known. However, in vivo and in vitro chaperone activity under temperature stress has been described. 2D immunodetection patterns of cork oak (Quercus suber) sHsps-CI (thermic, hydric and oxidative). At the 17 kDa region there is a set of protein species highly induced by temperature and, at least some of them correspond to QsHsp17.4-CI. On the other hand, protein species at the ca. 10 kDa region are highly induced under oxidative stress conditions and accumulate in the endogenous oxidatively stressed tissues xylem and phellem but not after a heat shock. PCR and RT-PCR assays allowed us to clone three new members of the sHsps-CI multigenic family in cork oak. Among them, Qshsp10-CI is specially interesting because codes for a truncated protein that lacks 55% of the -crystallin domain and all the C-terminal extension, being the more C-terminal truncated sHsp reported to date. Overexpression of recombinant QsHsp10-CI and a more truncated protein lacking the whole -crystallin domain in E. coli cells shows that most of the -crystallin domain and all the C-terminal extension are dispensable, but amino acids 1 to 41 of the -crystallin domain (including the consensus II region) are essential for sHsps-CI protective activity under temperature and oxidative stress conditions. The expression of Qshsp10-CI in response to oxidative but not temperature stress and its protective activity of E. coli cells under oxidative stress conditions points to a correspondence between Qshsp10-CI and the ca. 10 kDa protein species detected in 2D immunodetections and a protective activity of those in the oxidatively stressed phellem cells. Endogenous oxidative stress of phellem cells might generate mutations accumulation in nucleic acids. Variability analyses of DNA and mRNA of phellem cells in the coding region of Qshsp17.4-CI showed a surprisingly high rate of mutation in both mRNA (1/1784 bp) and genomic DNA (1/1520 bp). These are the highest rates described for a nuclear eukariotic genome and are similar to those detected in RNA viruses. With these mutation rates one third of mRNAs of phellem cells would contain mutations and code for abnormal proteins. No mutations were detected in root tip, a normally growing young tissue. With the aim of deeping into the nature of mutations that accumulate in phellem cells, we applied a method to in vitro select mutant sequences using restriction enzymes. The types of mutation predominant in phellem cells mRNA were those related with oxidative stress in other systems (plasmids, phages and bacterial DNA). In addition, the predominant DNA lesions that accumulate in H2O2 treated cork oak plantlets, as shown by GC-MS analyses, generate the same type of mutations detected in mRNA of phellem cells. Accordingly, the high accumulation of mutations detected in phellem cells might be due to its endogenous oxidative stress. Moreover, young and actively growing tissues are also subjected to a certain degree of base lesions and mRNA mutations. However, both mutational spectrum and accumulation levels are different compared to oxidatively stressed tissues.