Els coneixements actuals sobre els efectes crònics de l'alcohol en el SNC són encara força limitats. Malgrat haver identificat en part els canvis que subjauen a fenòmens com la tolerància o la dependència, el mecanisme responsable de l'addicció encara és desconegut. Diversos estudis s'han centrat en la neurotransmissió GABAèrgica, glutamatèrgica, dopaminèrgica i serotoninèrgica, aquests sistemes quan son afectats crònicament per l'alcohol, responen amb adaptacions que o bé són reversibles, o es compensen i neutralitzen després d'un període d'abstinència, no poden per tan ésser el suport d'un fenomen permanent com l'addicció. Estudis fets en animals consumidors voluntaris de dosis tòxiques d'alcohol, han mostrat diferències significatives respecte als controls en diversos processos d'aprenentatge tant excitatori com inhibitori, i han estat identificants canvis tan fisiològics com moleculars en la transmissió colinèrgica de tipus nicotínic. Aquests canvis, sensibilització i regulació a l'alça del receptor nicotínic, són presumiblement irreversibles, no obstant, desconeixem si els processos d'aprenentatge, i els substrats neurals subjacents, es troben alterats en aquests animals alcohòlics durant l'abstinència. En aquesta tesi ens hem plantejat estudiar l'estat funcional de la funció colinèrgica de tipus nicotínic del feix septohipocàmpic durant l'abstinència, avaluant l'efecte d'una injecció intraseptal de nicotina en la capacitat de l'animal alcohòlic per aprendre la resposta a la palanca durant l'abstinència d'alcohol (Experiment I). D'altra banda, s'ha estudiat la capacitat d'aprenentatge inhibitòri per tal de conèixer l'estat funcional i la implicació d'aquest circuit en el control de la conducta. Amb aquest objectiu, hem avaluat mitjançant aprenentatge de discriminació (amb estímuls excitatori i inhibitori), l'efecte d'una injecció intraseptal de nicotina en la capacitat d'inhibir una resposta en la Prova de Dos Estímuls de Pavlov i en l'extinció simple, en situació d'abstinència (Experiment II). Els resultats obtinguts en l'Experiment I mostren que l'abstinència d'alcohol modifica dràsticament, en sentit negatiu, la capacitat d'aprenentatge simple en els animals alcohòlics. D'altra banda, la nicotina té efectes oposats en els subjectes alcohòlics Abstinents i No-Abstinents, en aquests empitjora l'adquisició triplicant el temps necessari per assolir l'aprenentatge a la dosi de 10nM, mentre que en el cas dels Abstinents, neutralitza l'efecte disruptor de l'abstinència, en l'aprenentatge d'aquesta resposta, a la dosi de 20nM. Els subjectes alcohòlics No-Abstinents respecte dels controls mostren una sensibilització funcional a la nicotina administrada intraseptalment, que es fa palesa amb el desplaçament de la corba dosi-resposta cap a l'esquerre i amb un increment considerable de l'efecte màxim. Els resultats obtinguts en l'Experiment II mostren que l'abstinència té un efecte disruptor sobre el control inhibitori que és més pronunciat en els animals alcohòlics (sensibilització). Pel que fa a l'efecte de la nicotina en la Prova de Dos Estímuls de Pavlov, s'observa un efecte disruptor dosi-depenent en els alcohòlics No-Abstinents mentre que els Abstinents té l'efecte contrari, millorant el seu control inhibitori. Així doncs, la corba dosi-resposta per a la nicotina intraseptal pels animals alcohòlics Abstinents, respecte a la mateixa corba dels No-Abstinents, mostra la inversió del perfil de la nicotina i un desplaçament a l'esquerre (sensibilització) de l'efecte màxim. Els resultats obtinguts permeten concloure que els subjectes alcohòlics mostren una reactivitat exacerbada a l'administració de nicotina intraseptal, en comparació amb els controls. En l'abstinència d'alcohol, la resposta dels subjectes és molt diferent a la dels alcohòlics No-Abstinents, l'administració de nicotina "normalitza" la resposta dels Abstinents, equiparant-los als No-Abstinents injectats amb salí. Tot plegat és congruent amb una sensibilització funcional de la resposta colinèrgica de tipus nicotínic a l'acció concurrent de l'alcohol i la nicotina, en l'abstinència la nicotina pot substituir l'alcohol i neutralitzar-ne l'abstinència, aquestes propietats caracteritzen el cervell alcohòlic i el distingueixen del cervell control. Paraules clau: Consum crònic i voluntari d'alcohol; Abstinència; Nicotina; Septum medial. / The current knowledge about chronic alcohol consumption effect on the CNS is still limited. Despite to have identificated some of the changes that underlie phenomenons as tolerance and dependence, we still unknown the main mechanism responsible of addiction. Several studies have focused on GABAergic, glutamatergic, dopaminergic or serotoninergic transmission. These systems, whereas they become adapted by chronic alcohol, after an abstinence period their adaptation is reverted or compensed, for this reason, they could not be the main support of a permanent fenomenon as addiction. Previous studies, done with chronic alcohol drinking animals, have shown significant differences between alcohol and control groups in several excitatory and inhibitory learning processes. On the other hand, it has been identificated several physiologic and molecular changes in the nicotinic cholinergic transmission of these alcoholic animals. These changes, sensitization by up-regulation of the nicotinic receptor, are supposed to be irreversible. However, we unknow if these learning processes, and the underlying neural substratum, are also modificated during abstinence in these alcoholic animals. One of the main objectives of this thesis is to study the functional state of the nicotinic cholinergic function of the septo-hippocampal pathway during abstinence. For this purpose, we have evaluated the effect of an intraseptal injection of nicotine upon the acquisition and extinction of lever-press response during the alcohol abstinence (Experiment I). Furthermore, we have studied the acquisition of an inhibitory learning in order to know the implication and functional state of that pathway over behaviour control during withdrawal. For this purpose, after the acquisition of a discriminative learning (with excitatory and inhibitory stimulus), we have evaluated the effect of an intraseptal injection of nicotine on the capacity of the animal to inhibit a response, in the Pavlov's Two Stimuli Test and extinction session, during alcohol abstinence (Experiment II). Results obtained in Experiment I show that alcohol abstinence drastically impaired in the alcoholic animal the acquisition of a simple learning. On the other hand, nicotine has opposed effects in Abstinent and Non-Abstinent alcoholic animals. In Non-Abstinent subgroup, subjects that received nicotine 10nM show the worst acquisition, taking threefold more time to attain the criterion compared with saline subgroup, while in the case of the Abstinent, nicotine neutralizes the disruptive effect of abstinence at the dose of 20nM. The alcoholic Non-Abstinent animals compared with those of the control group show a functional sensitization to the intraseptal nicotine with an inverted U-shaped dose-response curve that appears shifted leftwards and with a significative increase of the maximum effect. Results obtained in Experiment II show that abstinence has a disruptive effect over the inhibitory control that is more pronounced in alcoholic animals (sensitization). Regarding nicotine effect in Pavlov's Two Stimuli Test, we observe a dose-dependent disruptive effect in Non-Abstinent subgroup while in the case of Abstinent it has the opposite effect improving their inhibitory control. The dose-response curve for the intraseptal nicotine injection in the Abstinent alcoholic animals compared to the same curve for the Non-Abstinent, shows an inverted U-shaped dose-response curve that appears shifted leftwards (sensitization). Overall results show that alcoholic subjects have an exacerbated reactivity to the intraseptal nicotine when compared to the control group. During alcohol abstinence, the response of that subjects is significantly different of that one of the Non-Abstinent, while the nicotine administration "normalizes" the Abstinent animals response equaling them to the Non-Abstinent injected with saline. All these results are congruent with a functional sensitization of the nicotinic cholinergic response to the concurrent action of alcohol and nicotine. During abstinence nicotine seems to substitute the alcohol and to neutralize the abstinence caused by that drug. Those properties would characterize the alcoholic brain and would distinguish it from the control one, implications for pharmacological therapies are discussed. Keywords: Chronic voluntary alcohol; Withdrawal; Nicotine; Medial septum.

La 3,4-metilendioximetamfetamina (MDMA, èxtasi) i el cannabis són dues drogues les quals es consumeixen conjuntament de manera habitual. Malgrat que tots dos compostos presenten propietats reforçant i potencial addictiu, també tenen propietats farmacològiques oposades. La MDMA es una droga psicoestimulant, la qual causa hiperlocomoció, hipertèrmia, resposted de tipus asiogènic i neurotoxicitat. Per altra banda el Δ9-tetrahydrocannabinol (THC), principal compost psicoactiu del cannabis, posseeix efectes relaxants, hipolocomotors, hipotèrmics i neuroprotectors. Els efectes de la MDMA i el THC al sistema nerviós central es troben mediats per dos mecanismes notablement diferents. La MDMA augmenta els nivells extracel·lulars de dopamina i serotonina, mentre que el THC produeix l'activació del receptor cannabinoide CB1. Cal destacar a més que les interaccions entre els sistemes monoaminèrgic i endocannabinoide s'observa de manera freqüent en l'organisme.En el present estudi hem explorat la implicació del sistema endocannabinoide i la MDMA en diversos aspectes. Per una banda el receptor cannabinoide CB1 juga un important paper en els efectes hiperlocomotors i hipertèrmics, i en les respostes de tipus ansiogènic produïdes per la MDMA. Curiosament, encara que el receptor CB1 no participa en els efectes recompensants primaris de la MDMA, és imprescindible per que tinguin lloc els seus efectes reforçants. Així mateix, l'alliberació de serotonina per part de la MDMA redueix de manera dosi-depenent la simptomatologia física causada pel síndrome d'abstinència a cannabinoides precipitada per un antagonista del receptor CB1. Finalment, el tractament amb THC era capaç de prevenir la hipertèrmia, activació glial, estrès oxidatiu i pèrdua de terminals causada per la MDMA. Com a conseqüència el THC exerceix un efecte neuroprotector contra la neurotoxicitat induïda per la MDMA. / 3,4-methylenedioximethamphetamine (MDMA, ecstasy) and cannabis are two drugs frequently consumed in combination. Despite both compounds have rewarding properties and abuse liability, they show opposite pharmacological properties. On the one hand, MDMA is a psychostimulant drug with hyperlocomotor, hyperthermic, anxiogenic-like and neurotoxic effects. On the other hand, Δ9-tetrahydrocannabinol (THC), the main psychoactive compound of cannabis, has relaxant, hypolocomotor, hypothermic and neuroprotective properties. The effects of MDMA and THC in the central nervous system are mediated by two different mechanisms. MDMA enhances the extracellular levels of dopamine and serotonin, whereas THC activates the CB1 cannabinoid receptor. Likewise, interactions between the monoaminergic and the endogenous cannabinoid system have been frequently observed.In the current study, we explored the involvement of CB1 cannabinoid receptor on the hyperlocomotor, hyperthermic, anxiogenic-like, rewarding and reinforcing effects of MDMA. We also studied the effect of acute and chronic administration of MDMA on rimonabant-precipitated THC withdrawal syndrome. Furthermore, we explored the neuroprotective effects of THC on MDMA-induced neurotoxicity.As a result of this study we may conclude that endocannabinoid system and MDMA interact in a wide variety of aspects. CB1 receptor plays an important role on the hyperlocomotor, hyperthermic, and anxiogenic-like effects of MDMA. Interestingly, CB1 receptor is essential for the reinforcing but not the primary rewarding properties of MDMA. In addition, the release of serotonin by MDMA dose-dependently reduced the severity of THC withdrawal syndrome triggered by a CB1 antagonist. Finally, pretreatment with THC prevented the hyperthermia, glial activation, oxidative stress and terminal loss caused by MDMA. Consequently, THC exerts a neuroprotective effect against MDMA-induced neurotoxicity.