Os Sistemas Integrados de Gestão, também conhecidos como ERP (Enterprise Re-source Planning), vem tendo ampla utilização nas organizações a partir dos anos 90. Por exigir um investimento de elevado valor financeiro para a sua implantação, os responsáveis pela sua aquisição devem tomar cuidados especiais, uma vez que os seus resultados positivos ou negativos somente surgem após longo período de im-plantação, às vezes após muitos anos. Sendo um problema complexo, repleto de incertezas e riscos, os decisores tomam muito de seu tempo para analisar os diver-sos critérios e funcionalidades das ofertas de sistemas recebidas. A tese objetiva apresentar um procedimento que possibilite às empresas, em particular as de pe-queno e médio porte, um procedimento que as permita analisar quando do interesse da aquisição de um ERP, qual das ofertas disponíveis estará mais adequada às su-as necessidades de negócio, baseado em um método multicritérios de apoio à deci-são. A revisão da literatura analisa os Sistemas de Informação (SI) informatizados e os principais papéis desempenhados por eles: apoio às operações, apoio à vanta-gem competitiva e apoio à decisão. A seleção das ofertas propostas foi efetuada uti-lizando o método de Estudo de Casos múltiplos em empresas que adquiriram esses sistemas,ghy utilizando o ANP (Analytic Network Process) como instrumento de pesquisa. Para se estabelecer uma classificação dos critérios utilizados na análise foi utilizada a Técnica Delphi, a qual foi realizada junto a especialistas em Tecnologia de Informação. O resultado obtido pelo Estudo de Casos mostrou que o procedimen-to proposto é válido e pode ser utilizado por empresas de todos os portes. / The use of Integrated Management Systems, also known as ERP (Enterprise Re-source Planning), are widely accepted by organizations since beginning of the ni-neties. As its implementation means a high financial value investment, the respon-sible team for its acquisition has to take special cares, once their positive or nega-tive results will appear only after long implementation period, often after many years. As it is a complex decision problem, evolving uncertainties and risks, the decision agents spend a lot of time to analyze the several criteria and functional-ities from received offers. This thesis presents a proposal which makes possible the companies, particularly those of small or medium sizes, which allows to analyze during the ERP acquisition phase, the available offers more adapted to their business requirements, based on a multi-criteria support decision method. The literature revision analyzes the computerized Information Systems (IS) and the main roles carried out by them: operations support, competitive advantage support and decision support. In order to define the criteria set used in the multi-criteria analysis, the Delphi Method was used and it was answered by Information Technology experts. These criteria was used to classify the ERP\'s offers using the multiple cases study using ANP (Analytic Network Process) as research tool.. The results obtained by case study in four companies were used to validate several propositions.

[ES] El judo es un deporte complejo donde hay identificadas muchas variables multidisciplinares como por ejemplo la fuerza, la potencia, la velocidad, las habilidades técnicas y tácticas, la motivación, la gestión del estrés o la alimentación que tienen una importancia clave e influyen en el resultado final de los combates. Si bien muchos trabajos académicos han estudiado estas variables, generalmente de forma aislada o combinando unas pocas normalmente del mismo ámbito, se ha detectado que no existen estudios que hayan analizado un conjunto de variables multidisciplinares heterogéneas de manera integral, considerando al mismo tiempo variables de diferentes ámbitos (por ejemplo físicas, técnicas, psicológicas, de estilo de vida, etc) y analizado su impacto sobre el rendimiento estratégico de los judokas. Además, una vez que se han identificado esas variables multidisciplinares, es complejo determinar cuáles de ellas están directamente relacionadas con la capacidad del judoka para alcanzar sus objetivos estratégicos, los cuales pueden definirse como las principales metas estratégicas que el deportista pretende alcanzar a medio-largo plazo (por ejemplo, obtener la clasificación para los Juegos Olímpicos), y que por tanto condicionan el esfuerzo y la planificación del deportista. Por tanto, esta Tesis Doctoral desarrolla una propuesta metodológica para identificar, priorizar y cuantificar el impacto de variables multidisciplinares sobre el rendimiento en el ámbito del judo, proporcionando una visión más completa y global y, por extensión, valiosa información adicional para tomar decisiones importantes tales como preparar planes de entrenamiento o planificar el calendario de competiciones. Para ello, se aplica una técnica de ayuda a la toma de decisiones multicriterio, el Analytic Network Process, la cual posibilita la evaluación y cuantificación conjunta de dichas variables multidisciplinares, las cuales son heterogéneas y de las que de muchas no se poseen datos históricos y cuyo impacto sobre el rendimiento del judoka es difícil de determinar. En este sentido, es necesario tener en cuenta que existen también otras relaciones importantes, las interrelaciones entre variables, que también deben evaluarse. Por tanto, se consideran las siguientes relaciones entre variables: Relaciones entre un conjunto de variables multidisciplinares claves del judo y el rendimiento del deportista. Interrelaciones entre las variables multidisciplinares claves del judo que afectan al rendimiento. Interrelaciones entre los objetivos estratégicos definidos y que representan el rendimiento del deportista. Por todo ello, la presente Tesis Doctoral se estructura en diferentes capítulos de la siguiente forma: El Capítulo 1 describe el planteamiento y la estructura de la Tesis Doctoral. En el Capítulo 2 se realiza una revisión bibliográfica de los principales trabajos científicos, justificando el hueco investigador e identificando las principales variables multidisciplinares de judo. En el Capítulo 3 se lleva a cabo un estudio práctico de la importancia de las variables técnico-tácticas en judo, analizando para ello todos los torneos de judo de élite (Grand Prix, Gran Slam, Master y Campeonato del Mundo) celebrados en el año 2019. En el Capítulo 4 se presenta la propuesta metodológica desarrollada en el ámbito de la Tesis. Para ello, inicialmente se justifica el uso del Analytic Network Process como Técnica Multicriterio de Ayuda a la Toma de Decisiones más adecuada para aplicar en la presente Tesis, describiendo a continuación las cuatro fases de la metodología desarrollada. En el Capítulo 5 se aplica la propuesta metodológica al Centro de Alto Rendimiento de Judo de Valencia, donde un grupo de expertos formado a tal fin desarrolla las cuatro fases de la metodología para la categoría de -66 kgs. En el Capítulo 6 se presentan las principales conclusiones de la Tesis Doctoral y se proponen líneas futuras de investigación. / [CA] El judo és un esport complex on hi ha identificades moltes variables multidisciplinars com ara la força, la potència, la velocitat, les habilitats tècniques i tàctiques, la motivació, la gestió de l'estrès o l'alimentació que tenen una importància clau i influeixen en el resultat final dels combats. Si bé molts treballs acadèmics han estudiat aquestes variables, generalment de forma aïllada o combinant unes poques normalment de el mateix àmbit, s'ha detectat que no hi ha estudis que hagin analitzat un conjunt de variables multidisciplinars heterogènies de manera integral, considerant a el mateix temps variables de diferents àmbits (per exemple físiques, tècniques, psicològiques, d'estil de vida, etc.) i analitzat el seu impacte sobre el rendiment dels judokes. A més, una vegada que s'han identificat aquestes variables multidisciplinars, és complex identificar quines d'elles estan directament relacionades amb la capacitat de l'judoka per assolir els seus objectius estratègics, els quals poden definir-se com les principals fites estratègiques que l'esportista pretén assolir a mig-llarg termini (per exemple, obtenir la classificació per als Jocs Olímpics), i que per tant condicionen l'esforç i la planificació de l'esportista. Per tant, aquesta tesi doctoral desenvolupa una proposta metodològica per identificar, prioritzar i quantificar l'impacte de variables multidisciplinars sobre el rendiment en l'àmbit de l'judo, proporcionant una visió més completa i global i, per extensió, valuosa informació addicional per prendre decisions importants tals com preparar plans d'entrenament o planificar el calendari de competicions. Per a això, s'aplica una tècnica d'ajuda a la presa de decisions multicriteri, l'Analytic Network Process, la qual possibilita l'avaluació i quantificació conjunta d'aquestes variables multidisciplinars, les quals són heterogènies i de les que moltes no es posseeixen dades històriques i el impacte sobre el rendiment de l'jukoka és difícil de determinar. En aquest sentit, cal tenir en compte que existeixen també altres relacions importants, les interrelacions entre variables, que també s'han d'avaluar. Per tant, es consideren les següents relacions entre variables: Relacions entre un conjunt de variables multidisciplinars clau de judo i el rendiment de l'esportista. Interrelacions entre les variables multidisciplinars clau de judo que afecten el rendiment. Interrelacions entre els objectius estratègics definits i que representen el rendiment de l'esportista. Per tot això, la present Tesi Doctoral s'estructura en diferents capítols de la següent manera: El capítol 1 descriu el plantejament i l'estructura de la tesi doctoral. En el capítol 2 es realitza una revisió bibliogràfica dels principals treballs científics, justificant el buit investigador i identificant les principals variables multidisciplinars de judo. En el capítol 3, es porta a terme un estudi pràctic de la importància de les variables tècnic-tàctiques en judo, analitzant per a això tots els tornejos de judo d'elit (Grand Prix, Gran Slam, Master i Campionat del Món) celebrats a l'any 2019. En el capítol 4 es presenta la proposta metodològica desenvolupada en l'àmbit de la Tesi. Per a això, inicialment es justifica l'ús de l'Analytic Network Process com a Tècnica Multicriteri d'Ajuda a la Presa de Decisions més adequada per aplicar en la present Tesi, presentant a continuació les quatre fases de la metodologia desenvolupada. En el Capítol 5 s'aplica la proposta metodològica a el Centre d'Alt Rendiment de Judo de València, on un grup d'experts format a aquest fi desenvolupen les quatre fases de la metodologia per a la categoria de -66 kg. En el capítol 6 es presenten les principals conclusions de la tesi doctoral i es proposen línies futures d'investigació. / [EN] Judo is a complex sport where many multidisciplinary key variables, i.e. strength, power, speed, technical and tactical abilities, motivation or estrés management, which have a significant impact on the final result of combats have been identified. However, these studies have usually focused on either only one or a few variables from the same ambit instead of considering a full set of heterogeneous multidisciplinary variables at the same time, which are of different ambits such as physical, tactical-technical, psychological or lifestyle and, at the same time, assessing their impact over judokas' performance. Additionally, once these multidisciplinary variables are identified, it is a complex process to determine which ones are directly linked with the capacity of the athlete for reaching his/her strategic objectives, which can be defined as the main medium-long term strategic goals (i.e. to get the classification for the Olympic Games) and which, therefore, condition the judokas efforts and planning. Then, this Doctoral PhD Thesis develops a methodological proposal for identifying, priorisiting and quantifying the impact of a set of multidisciplinary variables on the strategic performance of judokas, providing a more complete and global vision and, extensively, valuable additional information to make important decisions such as designing training plans or planning the competitions calendar. To this end, a Multi-Criteria Decision Technique, the Analytic Network Proces, is applied, which allows to jointly evaluate and quantify such a set of multidisciplinary variables, which are heterogeneous and which many of them lack of historical data and whose impact on the judoka's performance is very difficult to determine. In this sense, it is also necessary to take into account the existence of other type of relationship, the inter-relationships between the multidisciplinary variables, which should also be assessed. Then the next relationships between variables are considered: Relationships between a set of multidisciplinary variables of judo that are affecting to the judoka's performance. Inter-relationships between the judo multidisciplinary variables. Inter-relationships between the strategic objectives that represent the judoka's performance. Therefore, this Doctoral PhD Thesis is structured as follows: In Chapter 1, the approach and structure are presented. In Chapter 2, a literature review is carried out, justifying the research gap and identifying the main judo multidisciplinary variables. In Chapter 3, a practical study of the importance of the tactical-variables in judo is carried out, analysing all the judo ellite tournaments of 2019. Chapter 4 presents the methodological proposal, justifying initially the application of the Analytic Network Process and then the phases of the methodology. In Chapter 5, the methodological proposal is applied to the High Performance Judo Center of Valencia, where a judo expert group applies the phases of the methodology for the under 66 kgs category. In Chapter 6, the main conclusions as well as the future research lines are presented. / Uriarte Marcos, S. (2021). Propuesta para identificar, priorizar y cuantificar el impacto de variables multidisciplinares sobre el rendimiento deportivo de élite aplicando Analytic Network Process. Una aplicación al Centro de Alto Rendimiento de Judo de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/165363 / TESIS

[EN] The dilemma of development and sustainability in the local context generates multiple interests and concerns. This dissertation arises from the challenge proposed by both concepts in the framework of decision making for urban planning. Its development has been guided by two main motivations. The first and most important is to discuss sustainable development in a context where little had been said, responding to how to improve the practices used for the prioritisation of actions during the planning stages of local development projects, taking as a case study the city of Cartagena de Indias (Colombia). The second, on the other hand, responds to the interest of contributing to the field of multicriteria decision making techniques. The objective is to design a methodology to help those responsible for territorial planning to evaluate development strategies and projects. In particular, it focuses on the participation of different stakeholders and on the approach to sustainable local development. Therefore, the general research question is: how can a participatory multicriteria methodology help to evaluate local development projects with a sustainable approach? To answer this research question the present dissertation, of an exploratory and descriptive nature, has been designed, and developed from the application of three cases of iterative and complementary studies. The objective has been to propose a framework that systematically allows the taking of decisions and the integration of diverse positions, without trying to find a unique solution with the best decision model. The proposed methodology has been developed from the combination of two techniques known from the field of Operations Research, Analytic Network Process (ANP) and Social Network Analysis (SNA). SNA is used to find out how the network of actors related to a problem is structured, to study and evaluate the relationships between the actors that make it up, to determine their degree of cohesion, the actors in the most relevant positions and the existing structural gaps. All of this permits the selection of participants in the decision making process carried out through ANP. ANP is a wellknown multicriteria decision method, which provides a framework for addressing decision making or problem assessment. It defines a prioritisation model as a network with complex, interdependent and feedback relationships between elements. The elements represent characteristics, requirements, conditions or criteria related to a problem, as well as possible alternative solutions. ANP is used to discover the opinions of the participants, to obtain their decision profiles and to reach a consensus on the prioritisation of projects and strategies. Additionally, this methodological proposal, based on the SNA-ANP combination, can be completed with other techniques, for example, geographic information systems to add some components that improve the decision. The results suggest that this SNA-ANP methodology is a novel and useful combination for evaluating local development plans with a multicriteria, sustainable and participatory approach. The results establish a basis for proposing new applications and generating new discussions with the local administration and other actors. With the inclusion of the local and sustainable development approach in the decision framework, throughout this dissertation, the value of different heritages is highlighted, as is the promotion of a more adapted strategic planning and the recognition and inclusion of multiple groups of actors. In addition, the use of practical and replicable methodologies that account for the results is promoted, to be applied at different scales, in order to improve planning and prioritisation of actions. The proposal has considered the dimensions of sustainability in decision models, the active participation of decision-makers and a better selection of participants. In short, it has facilitated the construction of a more participatory decision making process. Finally, it also allows us to explore future applications and to continue the discussion related to the problem of decision making during the planning and evaluation stages of strategic projects, whether for local sustainable development or for other types of objectives. / [ES] El dilema del desarrollo y la sostenibilidad en el contexto local genera múltiples intereses e inquietudes. Esta disertación surge entorno al desafío propuesto por ambos conceptos en el marco de la toma de decisiones para la planeación urbana. Su desarrollo se ha orientado a partir de dos motivaciones principales. La primera y más importante es discutir sobre desarrollo sostenible en un contexto en el que se había hablado poco, respondiendo a cómo mejorar las prácticas utilizadas para la priorización de acciones durante las etapas de planeación de proyectos de desarrollo local, tomando como objeto de estudio la ciudad de Cartagena de Indias (Colombia). La segunda, por su parte, responde al interés por contribuir en el campo de las técnicas de toma de decisiones multicriterio. El objetivo es diseñar una metodología para ayudar a los responsables de la planificación territorial a evaluar estrategias y proyectos de desarrollo. En particular, se centra en la participación de diferentes partes interesadas y en el enfoque al desarrollo local sostenible. Por lo tanto, la pregunta general de investigación es: ¿Cómo puede una metodología multicriterio participativa ayudar a evaluar proyectos de desarrollo local con un enfoque sostenible? Para responder a esta pregunta de investigación se ha diseñado la presente disertación, de naturaleza exploratoria y descriptiva, desarrollada a partir de la aplicación de tres casos de estudios iterativos y complementarios. El objetivo ha sido proponer un marco que de forma sistemática permita tomar decisiones e integrar diversas posiciones, sin pretender hallar una solución única con el mejor modelo de decisión. La metodología propuesta se ha construido a partir de la combinación de dos técnicas conocidas del campo de la Investigación de Operaciones, el Proceso Analítico en Red (ANP) y el Análisis de Redes Sociales (SNA). El SNA se utiliza para conocer cómo se estructura la red de actores relacionados con un problema, estudiar y evaluar las relaciones entre los actores que la componen, determinar su grado de cohesión, los actores en posiciones más relevantes y los vacíos estructurales existentes. Todo ello permite seleccionar a los participantes en el proceso de toma de decisiones realizado a través del ANP. El ANP es un conocido método de decisión multicriterio, que proporciona un marco para abordar la toma de decisiones o la evaluación de problemas. Define un modelo de priorización como una red con relaciones complejas, interdependientes y retroalimentadas entre elementos. Los elementos representan características, requerimientos, condiciones o criterios relacionados con un problema, así como las posibles alternativas de solución. El ANP se utiliza para conocer las opiniones de los participantes, obtener sus perfiles de decisión y alcanzar un consenso sobre la priorización de proyectos y estrategias. Adicionalmente, esta propuesta metodológica, basada en la combinación SNA-ANP, se puede completar con otras técnicas, por ejemplo, los sistemas de información geográfica para agregar algunos componentes que mejoren la decisión. Los resultados sugieren que esta metodología SNA-ANP, es una combinación novedosa y útil para evaluar planes de desarrollo local con un enfoque multicriterio, sostenible y participativo. Los resultados establecen una base para proponer nuevas aplicaciones y generar nuevas discusiones con la administración local y otros actores. Con la inclusión del enfoque del desarrollo local y sostenible en el marco de las decisiones, a lo largo de esta disertación, se resalta el valor de distintos patrimonios, la promoción de una planeación estratégica más adaptada y el reconocimiento e inclusión de múltiples grupos de actores. Además, se promueve el uso de metodologías prácticas y replicables que den cuenta de los resultados, para ser aplicadas a diferentes escalas, con el fin de mejorar la planeación y la priorización de acciones. La propuesta ha considerado las dimensiones de la sostenibilidad en los modelos de decisión, la participación activa de los decisores y una mejor selección de los participantes. En síntesis, ha facilitado la construcción de un proceso de decisión más participativo. Finalmente, también permite explorar futuras aplicaciones y continuar la discusión relacionada con el problema de la toma de decisiones durante las etapas de planeación y evaluación de proyectos estratégicos sean para el desarrollo local sostenible o para otro tipo de objetivos. / [CA] El dilema del desenvolupament i la sostenibilitat en el context local genera múltiples interessos i inquietuds. Aquesta dissertació sorgeix entorn al desafiament proposat per ambdós conceptes en el marc de la presa de decisions per a la planificació urbana. El seu desenvolupament s'ha orientat a partir de dues motivacions principals. La primera i més important és discutir sobre desenvolupament sostenible en un context en què s'havia parlat poc, responent a com millorar les pràctiques utilitzades per a la priorització d'accions durant les etapes de planificació de projectes de desenvolupament local, prenent com a objecte d'estudi la ciutat de Cartagena d'Índies (Colòmbia). La segona, per la seva banda, respon a l'interès per contribuir en el camp de les tècniques de presa de decisions multicriteri. L'objectiu és dissenyar una metodologia per ajudar els responsables de la planificació territorial a avaluar estratègies i projectes de desenvolupament. En particular, es centra en la participació de diferents parts interessades i en l'enfocament al desenvolupament local sostenible. Per tant, la pregunta general d'investigació és: Com pot una metodologia multicriteri participativa ajudar a avaluar projectes de desenvolupament local amb un enfocament sostenible? Per respondre a aquesta pregunta de recerca s'ha dissenyat la present dissertació, de naturalesa exploratòria i descriptiva, desenvolupada a partir de l'aplicació de tres casos d'estudi iteratius i complementaris. L'objectiu ha estat proposar un marc que de forma sistemàtica permeti prendre decisions i integrar diverses posicions, sense pretendre trobar una solució única amb el millor model de decisió. La metodologia proposada s'ha construït a partir de la combinació de dues tècniques conegudes del camp de la Investigació d'Operacions, el Procés Analític en Xarxa (ANP) i l'anàlisi de xarxes socials (SNA). El SNA s'utilitza per conèixer com s'estructura la xarxa d'actors relacionats amb un problema, estudiar i avaluar les relacions entre els actors que la componen, determinar el seu grau de cohesió, els actors en posicions més rellevants i els buits estructurals existents. Tot això permet seleccionar els participants en el procés de presa de decisions realitzat a través de l'ANP. L'ANP és un conegut mètode de decisió multicriteri, que proporciona un marc per abordar la presa de decisions o l'avaluació de problemes. Defineix un model de priorització com una xarxa amb relacions complexes, interdependents i retroalimentades entre elements. Els elements representen característiques, requeriments, condicions o criteris relacionats amb un problema, així com les possibles alternatives de solució. El ANP s'utilitza per conèixer les opinions dels participants, obtenir els seus perfils de decisió i arribar a un consens sobre la priorització de projectes i estratègies. Addicionalment, aquesta proposta metodològica, basada en la combinació SNA-ANP, es pot completar amb altres tècniques, per exemple, els sistemes d'informació geogràfica per afegir alguns components que millorin la decisió. Els resultats suggereixen que aquesta metodologia SNA-ANP, és una combinació innovadora i útil per avaluar plans de desenvolupament local amb un enfocament multicriteri, sostenible i participatiu. Els resultats estableixen una base per proposar noves aplicacions i generar noves discussions amb l'administració local i altres actors. Amb la inclusió de l'enfocament del desenvolupament local i sostenible en el marc de les decisions, al llarg d'aquesta dissertació, es ressalta el valor de diferents patrimonis, la promoció d'una planificació estratègica més adaptada i el reconeixement i inclusió de múltiples grups d'actors . A més, es promou l'ús de metodologies pràctiques i replicables que donin compte dels resultats, per ser aplicades a diferents escales, per tal de millorar la planificació i la priorització d'accions. La proposta ha considerat les dimensions de la sostenibilitat en els models de decisió, la participació activa dels decisors i una millor selecció dels participants. En síntesi, ha facilitat la construcció d'un procés de decisió més participatiu. Finalment, també permet explorar futures aplicacions i continuar la discussió relacionada amb el problema de la presa de decisions durant les etapes de planificació i avaluació de projectes estratègics siguin per al desenvolupament local sostenible o per a un altre tipus d'objectius. / Gonzalez Urango, HK. (2020). A participatory multicriteria approach to evaluate strategic projects for local sustainable development [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149490 / TESIS

[EN] The construction of railway infrastructure networks requires heavy investment, long planning and execution times and extended life cycles. An important family of projects in Railway Engineering are the Maintenance, Renewal and Improvement (MR&I) projects. They are critical to maintaining railway infrastructures in good condition and to adapt them to environmental changes and new operating conditions and needs. MR&I action plans have a great impact in the short term because they affect the performance of operating facilities A critical issue for public infrastructure managers and planners is the effective allocation of the scarce resources available for maintenance and repair of railway infrastructures. Obsolescence and lack of adequate maintenance and repair of the railway network affect productivity and lead to increased costs over time. Every year the Manager of a rail network area is faced with different MR&I needs. This involves different projects to be executed with different levels of urgency, different levels of investment and different improvement measures and action plans on the railway network. Therefore, the Manager has a portfolio of MR&I projects and a limited budget. The main problem that the manager faces is setting priorities among the projects to decide which ones will be executed first. It is a complex problem due to the number of different projects and criteria to be considered. Classical approaches are based upon the Cost Benefit analysis (CBA) but there are great uncertainties and variations between the economic values used in different models and the results are heavily dependent on the specific methodology adopted. Methods based upon Multiple Criteria Decision Analysis (MCDA) allow mixing quantitative and qualitative criteria, aggregate multiple experts evaluations and, in general, obtain more robust project rankings than CBA. There is little evidence in the scientific literature of the use of MCDA to similar cases. Research conducted in this thesis studies the decision-making process to choose MR&I projects in a railway network. Technicians and managers are given a methodological tool to help them establish a priority between all the projects in the MR&I portfolio. The problem is addressed as a Multi criteria decision making (MCDM) problem in which thee different ANP models have been used, comparing the results obtained with all of them: Analytic Hierarchical Process (AHP), Analytic Network Process with subnetworks for Benefits and Costs (ANP-BC) and the Analytic Network Process with subnetworks for Costs, Benefits, Opportunities and Risks (ANP-BOCR) The main contributions of this works are: - Deep analysis of the decision criteria. - Design of a procedure for evaluating many different alternative projects. - A decision making process which is both systematic and strict has been obtained. It can be generalized to other areas of the railway infrastructure management company. Thanks to the results the budget can be used in the best-valued projects according to the criteria established by the decision maker. The priorization is then obtained in a transparent and documented way. / [ES] La construcción de infraestructuras ferroviarias requiere de grandes inversiones, largos plazos de planificación y ejecución y los ciclos de vida totales son muy largos también. Dentro de los proyectos que se realizan en este tipo de infraestructuras, una parte muy importante son las actuaciones sobre líneas en servicio, que se denominan actuaciones de mantenimiento, rehabilitación y mejora (MR&I por sus siglas en ingles de Maintenance, Renewal and Improvement). Las actuaciones de MR&I tienen un gran efecto a corto plazo al afectar al rendimiento de instalaciones que ya están en servicio en el momento de la actuación . La asignación eficaz de los escasos recursos disponibles para MR&I por parte de los gestores de infraestructuras es clave para mantener y mejorar el desempeño general de la red. Cada año el gestor de una zona de la red se enfrenta a diferentes necesidades de mantenimiento, rehabilitación y mejora de la red, por tanto, tiene conjunto muy grande de proyectos de MR&I y un presupuesto limitado para ejecutarlos. El problema que se plantea es seleccionar qué proyectos tienen prioridad a la hora de su ejecución y qué criterios ha de considerar para establecer esa prioridad. Es un problema complejo debido al amplio número de proyectos posibles y de criterios a considerar. Los métodos clásicos más utilizados se basan en el enfoque de análisis coste-beneficio, pero existen grandes variaciones e incertidumbres a la hora de obtener los valores económicos y los resultados del análisis dependen mucho de la metodología específica adoptada. Los métodos basados en el Análisis Multicriterio de Decisiones (Multiple Criteria Decision Analysis MCDA) permitan integrar valoraciones cuantitativas y cualitativas, agregar las preferencias de varios expertos y, en general, obtener ordenaciones de proyectos más robustas que el CBA. No existe apenas evidencia de la aplicación de MCDA al problema planteado en la literatura científica. La investigación presentada en esta tesis estudia el proceso de toma de decisiones para la selección de proyectos de MR&I en una red ferroviaria. Se dota a los técnicos responsables y a los gestores del mantenimiento de los administradores ferroviarios de una herramienta metodológica que les ayude a establecer una prioridad entre la cartera de proyectos de MR&I. El problema se afronta como una toma de decisión multicriterio (MCDM) en la que se han utilizado tres modelos del método ANP, comparando los resultados entre sí: el modelo jerárquico basado en el Proceso Analítico Jerárquico (AHP) , el proceso analítico en red con una subred de costes y otra de beneficios (ANP-BC) y el proceso analítico en red con cuatro subredes: beneficios, oportunidades, costes y riesgos (ANP-BOCR). Las principales contribuciones de este trabajo son: - El profundo análisis realizado sobre los criterios de decisión. - Se ha diseñado un procedimiento para evaluar un conjunto muy numeroso de actuaciones alternativas. - Se ha obtenido un proceso de toma de decisiones riguroso y sistemático que se puede generalizar para otras zonas de gestión de la Compañía Gestora de las Infraestructuras ferroviarias El resultado permite utilizar el presupuesto en los proyectos mejor valorados de acuerdo a los criterios establecidos por el decisor. Obteniéndose la priorización de forma transparente y documentada. / [CA] La construcció d'infraestructures ferroviàries requereix de grans inversions, llargs terminis de planificació i execució i els cicles de vida totals són molt llargs també. Dins dels projectes que es realitzen en aquest tipus d'infraestructures, una part molt important són les actuacions sobre línies en servei, que es denominen actuacions de manteniment, rehabilitació i millora (MR&I per les seues sigles en angles de Maintenance, Renewal and Improvement). Les actuacions de MR&I tenen un gran efecte a curt termini en afectar al rendiment d'instal·lacions que ja estan en servei en el moment de l'actuació . L'assignació eficaç dels escassos recursos disponibles per a MR&I per part dels gestors d'infraestructures és clau per a mantenir i millorar l'acompliment general de la xarxa. Cada any el gestor d'una zona de la xarxa s'enfronta a diferents necessitats de manteniment, rehabilitació i millora de la xarxa, per tant, té un conjunt molt gran de projectes de MR&I i un pressupost limitat per a executar-los. El problema que es planteja és seleccionar quins projectes tenen prioritat a l'hora de la seua execució i quins criteris ha de considerar per a establir aqueixa prioritat. És un problema complex a causa de l'ampli nombre de projectes possibles i de criteris a considerar. Els mètodes clàssics més utilitzats es basen en l'enfocament d'anàlisi cost-beneficie, però existeixen grans variacions i incerteses a l'hora d'obtenir els valors econòmics i els resultats de l'anàlisi depenen molt de la metodologia específica adoptada. Els mètodes basats en l'Anàlisi Multicriteri de Decisions (Multiple Criteria Decision Analysis MCDA) permeten integrar valoracions quantitatives i qualitatives, agregar les preferències de diversos experts i, en general, obtenir ordenacions de projectes més robustes que el CBA. No existeix apenes evidencia de l'aplicació de *MCDA al problema plantejat en la literatura científica. La recerca presentada en aquesta tesi estudia el procés de presa de decisions per a la selecció de projectes de MR&I en una xarxa ferroviària. Es dota als tècnics responsables i als gestors del manteniment dels administradors ferroviaris d'una eina metodològica que els ajude a establir una prioritat entre la cartera de projectes de MR&I. El problema s'afronta com una presa de decisió multicriteri (MCDM) en la qual s'han utilitzat tres models del mètode ANP, comparant els resultats entre si: el model jeràrquic basat en el Procés Analític Jeràrquic (AHP) , el procés analític en xarxa amb una subxarxa de costos i una altra de beneficis (ANP-BC), i el procés analític en xarxa amb quatre subxarxes: beneficis, oportunitats, costos i riscos (ANP-BOCR). Les principals contribucions d'aquest treball són: - La profunda anàlisi realitzada sobre els criteris de decisió. - S'ha dissenyat un procediment per a avaluar un conjunt molt nombrós d'actuacions alternatives. - S'ha obtingut un procés de presa de decisions rigorós i sistemàtic que es pot generalitzar per a altres zones de gestió de la Companyia Gestora de les Infraestructures ferroviàries El resultat permet utilitzar el pressupost en els projectes millor valorats d'acord als criteris establits pel decisor. Obtenint-se la priorització de forma transparent i documentada. / Montesinos Valera, J. (2015). Aplicación de las técnicas AHP, ANP-BC y ANP-BOCR de análisis multicriterio de decisiones a la selección de carteras de proyectos de mantenimiento, rehabilitación y mejora en infraestructuras ferroviarias [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/56821

[ES] La toma de decisiones en situaciones complejas y dinámicas representa un gran desafío para los tomadores de decisiones, quienes deben considerar múltiples criterios interdependientes. En este contexto, los métodos de análisis multicriterio de decisión (MCDA) son ampliamente utilizados, pero la mayoría de ellos asumen que los criterios son independientes, lo cual no es aplicable en la mayoría de los problemas del mundo real. El proceso analítico en red (ANP) es una técnica de MCDA que permite modelar las interacciones entre los criterios de decisión, lo que la hace más aplicable a problemas reales. ANP es una generalización del método de proceso jerárquico analítico (AHP), pero a diferencia de este último, reconoce las influencias recíprocas entre los elementos en un problema de toma de decisiones. ANP utiliza una red ponderada y dirigida para modelar estas interacciones, lo que permite una modelización más realista y precisa del problema. Aunque ANP es el método preferido para modelar situaciones de interdependencia y retroalimentación, presenta desafíos en la práctica, particularmente debido al gran número de comparaciones por pares requeridas. Esta tesis aborda la complejidad de ANP y su principal desafío: las matrices de comparación por pares que miden la influencia de un elemento sobre otro en la red. Se presenta un modelo híbrido de ANP simplificado con la técnica DEMATEL que reduce el número de comparaciones por pares necesarias mediante la utilización de escalas de influencia directa, lo que lo hace más factible de aplicar en la práctica. Además, se han recomendado escalas de medición de influencia directa para normalizar los valores numéricos obtenidos, dividiendo por la suma en lugar de una matriz de transición. La medida se vuelve más precisa con más divisiones de escala. En el estudio de caso presentado, se demostró que la propuesta de modelo combinado DEMATEL basado en ANP puede reducir en promedio el 42% del número de preguntas necesarias en comparación con el modelo ANP original, y aun así obtener resultados similares. / [CA] La presa de decisions en situacions complexes i dinàmiques representa un gran desafiament per als prescriptors, els quals han de considerar múltiples criteris interdependents. En aquest context, els mètodes d'anàlisi multicriteri de decisió (MCDA) són àmpliament utilitzats, però la majoria d'ells assumeixen que els criteris són independents, la qual cosa no és aplicable en la majoria dels problemes del món real. El procés analític en xarxa (ANP) és una tècnica de MCDA que permet modelar les interaccions entre els criteris de decisió, la qual cosa la fa més aplicable a problemes reals. ANP és una generalització del mètode de procés jeràrquic analític (AHP), però a diferència d'aquest últim, reconeix les influències recíproques entre els elements en un problema de presa de decisions. ANP utilitza una xarxa ponderada i dirigida per modelar aquestes interaccions, la qual cosa permet una modelització més realista i precisa del problema. Encara que ANP és el mètode preferit per modelar situacions d'interdependència i retroalimentació, presenta desafiaments en la pràctica, particularment a causa del gran nombre de comparacions per parells requerides. Aquesta tesi aborda la complexitat d'ANP i el seu principal desafiament: les matrius de comparació per parells que mesuren la influència d'un element sobre un altre en la xarxa. Es presenta un model híbrid d'ANP simplificat amb la tècnica DEMATEL que redueix el nombre de comparacions per parells necessàries mitjançant l'utilització d'escales d'influència directa, la qual cosa el fa més factible d'aplicar en la pràctica. A més, s'han recomanat escales de mesura d'influència directa per normalitzar els valors numèrics obtinguts, dividint per la suma en lloc d'una matriu de transició. La mesura es torna més precisa amb més divisions d'escala. En l'estudi de cas presentat, es va demostrar que la proposta de model combinat DEMATEL basat en ANP pot reduir en promig el 42% del nombre de preguntes necessàries en comparació amb el model ANP original, i encara obtenir resultats similars. / [EN] Decision-making in complex and dynamic situations poses a great challenge for decision makers who must consider multiple interdependent criteria. In this context, multicriteria decision analysis (MCDA) methods are widely used, but most of them assume that criteria are independent, which is not applicable in most real-world problems. Analytic network process (ANP) is an MCDA technique that allows modeling the interactions between decision criteria, making it more applicable to real-world problems. ANP is a generalization of the analytic hierarchy process (AHP), but unlike the latter, it recognizes reciprocal influences between elements in a decision-making problem. ANP uses a weighted and directed network to model these interactions, allowing for a more realistic and accurate modeling of the problem. Although ANP is the preferred method for modeling interdependence and feedback situations, it presents challenges in practice, particularly due to the large number of pairwise comparisons required. This thesis addresses the complexity of ANP and its main challenge: the pairwise comparison matrices that measure the influence of one element on another in the network. A simplified hybrid ANP model with the DEMATEL technique is presented, which reduces the number of pairwise comparisons required by using direct influence scales, making it more feasible to apply in practice. Additionally, recommended direct influence measurement scales have been suggested to normalize the numerical values obtained by dividing by the sum instead of a transition matrix. The measure becomes more precise with more scale divisions. In the case study presented, it was demonstrated that the proposed DEMATEL-ANP combined model can reduce on average 42% of the necessary questions compared to the original ANP model, and still obtain similar results. / Schulze González, EA. (2023). Análisis del uso de escalas de medida de influencia en el proceso analítico de redes (ANP) para la toma de decisiones multicriterio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196689