Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona.Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral.En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.).La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball.La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius).Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia. / This doctoral thesis how it says their title focuses on analyzing the construction of the church of Saint Feliu of Girona in the 14th century through the analysis of the books of work preserved on the Archive Diòcesa of Girona.This doctoral thesis esta divided into four deliveries. In the first part the historiography of the church of Saint Feliu de Girona since the 17th century until the present is analyzed. In this section the news that the different authors bring is analyzed and the historiogràfic context of each of the centuries is placed. A very exhaustive study has been carried out in the last publications of the 20th century and beginnings of the 21st century. Once analyzed these fountains|sources? secondary?, in this first part of the work has been gone|passed to analyzing the books of work of the 14th century. The formal aspects and the different court clerks been of carrying out these books of work in charge will be analyzed. This will be the basic documentation to carry out this doctoral thesis.In the second part of the work people will proceed to analyzing the formality and the funding of the Work. It is about an analysis, in a basic way of the admissions, to see which they are the strategies that they are carried out to achieve the maximum of resources for the construction and from the "liturgical" needs of the church of Saint Feliu de Girona. In this section the Work as an entity with the persons who are part of her and the paper|role that corresponds to each of them (the worker, the court clerk, the master builder, the questor) have been analyzed. The promoters and those admissions|incomes that, for its volume, supply the Work ("annates", bowls, etc) with the greatest number of money have also been analyzed.The third part has consisted of the elaboration of the constructive chronology of the church of Saint Feliu de Girona following the obtained information in the books of work corresponding to the expenses. All those works, regarding the construction of the building as well as regarding repairs and maintenance, that have place among year 1349, (it dates from the first book of expenses work) and in year 1391 have been analyzed. In this part people have not entered to analyze in an exhaustive way the people that make the construction of the church in the 14th century possible since this belongs to the contents of the last part of our work.The last part of the work corresponds to the execution of the works. In this part we find four big chapters: the teachers of work, the labor, the materials and the auxiliary means. In each of these chapters the role of the different workers during the construction of the temple, the used materials and its characteristics (stone, wood, binders, etc) has been fallen upon and the auxiliary means used for placing these materials in work. The master builders of the rest of workers have been sorted out since the first play a role differentiated from the seconds. It has been attempted to analyze their salaries and the tasks of each of them in both cases. Regarding the materials has also been proceeded to analyzing from where they are extracted, how they have arrived on foot of work and where they are stored and where they manipulate or where they transform before being placed in work. Of the auxiliary means has been attempted to analyze the functions for which the tools (they turn up all the ones of the profession of gizzard) are used, the wits (to elevate weights), the scaffolds (to be able to work in height) and the framework (to guarantee the initial resistance of the constructive elements).Obviously some conclusions of each of the parts and some final conclusions have been established. The thesis also includes the corresponding gratitude, the preface and the bibliography.

[ES] La Investigación llevada a cabo, la desarrollamos sobre la Iglesia Parroquial de San Lorenzo de Alberic, partiendo de unos restos encontrados en una reforma de los años ochenta del siglo pasado. Hemos utilizado la técnica del levantamiento mediante escáner láser en algunos de los edificios, y en otros el levantamiento manual, mediante medición directa para posteriormente proceder a su estudio. Para poder llevar a cabo la investigación la hemos encuadrado en la época histórica en que se llevó a cabo la construcción del templo cristiano en Alberic, sobre la mezquita existente con anterioridad, añadiendo diferentes hipótesis que refuerzan nuestra propuesta. La época histórica, a la que dedicamos también nuestra investigación, será la comprendida entre el año 1489, fecha en que el Cardenal Pedro González de Mendoza adquiere la baronía de Alberic, junto con la población de Ayora en el Reino de Valencia, y cerraremos el período histórico estudiado en el año 1554, fecha en la que muere Mencía de Mendoza, nieta del Cardenal, y que debido a su falta de descendencia, sus posesiones pasarán a su hermana María de Mendoza, casada con el Duque del Infantado, y a partir de éste momento la baronía de Alberic y Ayora, así como todas las posesiones que poseía el Marqués de Zenete, pasarán a formar parte de esta casa nobiliaria. Como podremos ver a lo largo de la investigación, lo que en principio hemos tratado como un edificio local, veremos que debido a las diferentes personalidades, adquiere relevancia internacional, tanto el Cardenal como su hijo primogénito Rodrigo de Mendoza, y finalmente su nieta, mantendrán relacio-nes a nivel internacional, con diferentes Reyes, Papas y también se vincularán familiarmente con nobles que vendrán junto al Emperador Carlos desde Flandes. En concreto el Conde Enrique III de Nassau, que casará con Mencía, y que durante nuestra investigación hemos podido comprobar que fue el promotor de los templos religiosos de la baronía de Alberic, que comprende en ésa época los núcleos de población de Alcocer, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, y algu-nos más con menor población. Además veremos que dada la importancia de esta familia, serán unos mecenas en las artes, abarcando desde la pintura hasta la arquitectura, y siendo los introductores del Renacimiento en los diferentes reinos de la Peninsula Ibérica, trasladando su influencia hasta los Países Bajos. Junto con el apartado histórico, estudiamos los diferentes templos parroquiales que bajo nuestro criterio pueden estar relacionados, influidos, o levantados en época similar o me-diante los mismos maestros, de manera que mediante la comparación, podamos arrojar luz, sobre ese primer edificio religioso cristiano, levantado sobre la mezquita existente en la población de Alberic, durante el siglo XVI. / [CA] La Investigació portada a terme, la desenvolupem sobre l'Església Parroquial de Sant Llorenç d'Alberic, partint d'unes restes trobades en una reforma dels anys 80 del segle passat. Hem utilitzat la tècnica de l'aixecament, mitjançant escàner làser en alguns dels edificis, i en uns altres l'aixecament manual, mitjançant mesurament directe per a posteriorment procedir al seu estudi. Per a poder dur a terme la investigació l'hem enquadrada en l'època històrica en què es va dur a terme la construcció del temple cristià a Alberic, sobre la mesquita existent amb ante-rioritat, afegint diferents hipòtesis que reforcen la nostra proposta. L'època històrica, a la qual dediquem també la nostra investigació, serà la compresa entre l'any 1489, data en què el Cardenal Pedro González de Mendoza adquireix la baronia d'Al-beric, juntament amb la població d'Aiora en el Regne de València, i tancarem el període històric estudiat l'any 1554, data en la qual mor Mencía de Mendoza, néta del Cardenal, i que a causa de la seua falta de descendència, les seues possessions passaran a la seua germana María de Mendoza, ca-sada amb el Duc del Infantado, i a partir d'aquest moment la baronia d'Alberic i Aiora, així com totes les possessions que posseïa el Marquès de Zenete, passaran a formar part d'a-questa casa nobiliària. Com podrem veure al llarg de la investigació, lo que en principi hem tractat com un edifici local, veurem que a causa de les diferents personalitats, adquireix rellevància internacional, tant el Cardenal com el seu fill primogènit Rodrigo de Mendoza, i finalment la seua néta, mantindran relacions a nivell in-ternacional, amb diferents reis, papes i també es vincularan familiarment amb nobles que vindran al costat de l'Emperador Carles des de Flandes. En concret el Comte Enric III de Nassau, que casarà amb Mencía, i que durant la nostra investigació hem pogut compro-var que va ser el promotor dels temples religiosos de la baro-nia d'Alberic, que comprèn en aquesta època els nuclis de població de Alcosser, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, i alguns més amb menor població. A més veurem que donada la importància d'aquesta família, seran uns mecenes en les arts, abastant des de la pintura fins a l'arquitectura, i sent els introductors del Renaixement en els diferents regnes de la Peninsula Ibèrica, traslladant la seua influència fins als Països Baixos. Juntament amb l'apartat històric, estudiem els diferents tem-ples parroquials que sota el nostre criteri poden estar relacio-nats, influïts, o alçats en època similar o mitjançant els ma-teixos mestres, de manera que mitjançant la comparació, puguem llançar llum, sobre aqueix primer edifici religiós cristià, construït sobre la mesquita existent en la població d'Alberic, durant el Segle XVI. / [EN] The research carried out, we developed from the Parish Church of San Lorenzo de Alberic, starting from a few remains found in a reform of the 80s the last century. We have used the lifting technique by means of laser scanner in some of the buildings, and in others the manual survey, by means of direct measurement to later proceed to its study. In order to carry out the research we have framed it in the historical epoch in which the construction of the Christian temple was carried out in Alberic, on the existing mosque previ-ously, adding different hypotheses that reinforce our proposal. The historical epoch, to which we also dedicate our research, will be that between the year 1489, the date on which Cardinal Pedro González de Mendoza acquired the barony of Alberic, together with the town of Ayora in the Kingdom of Valencia, and we will close the historical period studied in the year 1554, date in which Mencía de Mendoza dies, granddaughter of the Cardinal, and that due to his lack of offspring, his possessions will pass to his sister María de Mendoza, married to the Duque del Infantado, From this moment the barony of Alberic and Ayora, as well as all the possessions that the Mar-quis of Zenete possessed, will become part of this noble house. As we can see throughout the investigation, what we have originally treated as a local building, we will see that due to the different personalities, the Cardinal and his first-born son Rodrigo de Mendoza acquire international relevance, and finally his granddaughter , they will maintain relations at the interna-tional level, with different Kings, and will also be linked famil-iarly with nobles who will come with Emperor Carlos de Flan-des. In particular Count Henry III of Nassau, who will marry Mencía, and during our research we have seen that he was the promoter of the religious temples of the barony of Alberic, which comprises at that time the population centers of Alcocer, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, and some more with smaller popula-tion. In addition we will see that given the importance of this family, they will be patrons in the arts, ranging from painting to architecture, and being the initiators of the Renaissance in the different kingdoms of the Iberian Peninsula, transferring their in-fluence to the Netherlands. Along with the historical section, we study the different parochial temples that under our criterion may be related, influenced, or raised in a similar time or by the same teachers, so that by comparison, we can shed light on that first Christian religious edifice, raised on the existing mosque in the town of Alberic, during the sixteenth century. / Torres Caballero, A. (2021). Los primeros Templos Renacentistas en la Ribera Alta del Júcar, S. XVI. El primitivo templo parroquial de San Lorenzo de Alberic [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/168449

[EN] THESIS INTRO The aim of this thesis is to offer a new vision of Antonio Gaudi's architectural project for the Sagrada Familia, within the context of the historical dialogue between architecture and liturgy. The thesis considers the sacred vision of the 'church-building' concept, understanding this not as an isolated sanctuary from the outside secular world, but as a place where liturgy is in constant dialogue with the physical and human environment in which the Christian faith is celebrated by the religious community. Gaudí proposes something extremely attractive and revolutionary at both the architectural and liturgical levels, maintaining the coherence between the instruction he had received, his writings (mainly the Reus Manuscript), and the mature expression of his professional experience. The Santa Coloma and Mallorca projects engage directly with his idea of what the Church should be when the construction of Sagrada Familia begins, in times when ecclesiastical architecture was no more substantial than that embodied by the national vows. Gaudi demonstrates how a comprehensive, unified and harmonic approach to the congregational area could give form to the architectural project in its entirety. In answer to the question, 'What should the 'church-building' represent?', the structure, space, and construction elements are ordered and regulated in an imaginative manner, being both modern and concise in line with Gaudi's idea of beauty, linked to the idea of the 'character' of church architecture, it's theological meaning and its functionality in liturgical terms. It is also worth pointing out the physical permeability and artistic dialogue with the urban surroundings. The project is based on solid foundations: The elevation of the Catholic dogma, the search for a stable structural system and wise use of light as a means of architectural definition. As a result, Gaudi achieves a type of architecture, which is both expressionist and living protorationalist, self-generating and in permanently engagement with the demands of the most up to date liturgical praxis at that time: The Liturgical Movement. This movement emerges from the Benedictine abbeys of Central Europe in the early twentieth century, and is officially promoted by Pius X and continues right up to the Second Vatican Council. Gaudi's answer to the 'form versus function' debate is to progressively remove the previous style constraints from the space. His architectonic language overcomes the conditioning factors, and reworks everything with a non-material and purely spiritual vision. The structural geometry based on the interweaving of ruled surfaces into domes and columns, follows a plan which is based on the liturgical ordering of the space. The significance of events and religious elements arises from the act of worship and is explained by the theological liturgy. The space, which has been dematerialised by the use of light and colour, offers itself in service to the transcendental nature of worship, aided by a painstakingly calculated constructive symbolism and liturgical furniture. In this way, the iconographic and acoustic balance pursued is fully efficient in returning the place of Christian worship to its original essence, thereby obtaining a notable liturgical harmony, which is perceived both internally and externally. / [ES] RESUMEN La presente Tesis quiere aportar una visión novedosa del proyecto arquitectónico de Antonio Gaudí para la Sagrada Familia dentro del diálogo histórico entre Arquitectura y Liturgia. Los objetivos que se persiguen están relacionados con la visión sacra del edificio-iglesia, entendiendo este no como espacio aislado de lo profano sino como lugar litúrgico en dialogo con el medio físico y humano donde la comunidad orante celebra la Fe cristiana. Desde la coherencia entre la formación recibida, sus escritos -fundamentalmente el Manuscrito de Reus-, y la madura expresión de la experiencia profesional adquirida, Gaudí realiza un planteamiento sumamente atractivo y revolucionario desde los planos arquitectónico y litúrgico. Los proyectos de Santa Coloma y de Mallorca dialogan interactivamente con su idea de lo que quiere ser una Iglesia en orden a la ejecución de la Sagrada Familia en un tiempo en que la arquitectura eclesiástica no va más allá de lo que significaban los votos nacionales. Gaudí muestra cómo la concepción integral, unitaria y armónica del espacio celebrativo puede configurar completamente el proyecto arquitectónico. Frente a la pregunta ¿qué quiere ser el edificio-iglesia?, la estructura, espacios, y elementos constructivos son ordenados y regulados imaginativamente, de una manera moderna y sintética según su idea de belleza, ligada al concepto de carácter de la arquitectura eclesiástica, a su significación teológica y a su funcionalidad litúrgica. Destaca también la permeabilidad física y dialogo artístico con el hábitat urbano. El proyecto se asienta en sólidos fundamentos: la exaltación del dogma católico, la búsqueda de un sistema estructural estable y sabia utilización de la luz como elemento de definición arquitectónica. El resultado es que Gaudí consigue una arquitectura expresionista y protorracionalista viva, que se autogenera en permanente dialogo con las exigencias de la praxis litúrgica más actual en aquel momento: el Movimiento Litúrgico que emerge desde las abadías benedictinas de Centro Europa en los albores del siglo XX, es promovido oficialmente por Pio X y llega hasta el Concilio Vaticano II. En el debate forma-función Gaudí actúa liberando progresivamente el espacio de condicionamientos estilísticos previos, su lenguaje supera los condicionantes y lo re-elabora en términos de una visión desmaterializada y netamente espiritual. La geometría estructural, entretejida de superficies regladas en bóvedas y columnas, sigue un plan fundamentado en la ordenación litúrgica del espacio. La precedencia de actuaciones y elementos es dada por el culto y explicada por la teología litúrgica. El espacio, desmaterializado por la luz y el color, se pone al servicio de la trascendencia del culto, ayudado por una estudiada y cuidada simbología constructiva y mobiliario litúrgico. De esta manera, el equilibrio iconográfico y acústico buscados se muestran eficaces para el reencuentro del lugar de culto cristiano con su esencia original obteniéndose un confort litúrgico notable, que se percibe externa e internamente. / [CA] RESUM La Tesi vol presentar una visió novedosa del projecte arquitectònic d'Antoni Gaudí per a la Sagrada Familia dins del diáleg históric entre Arquitectura i Liturgia. Els objectius cercats están relacionats amb una concepció sacra de l'edifici-església, entés aquest no com un espai aillat del mon profá sinó com un indret litúrgic que conversa amb el medi físic i humá on cel.lebra la seua Fe la comunitat cristiana. Des de la coherència amb l' educació i formació rebudes, els seus escrits -especialment el Manuscrit de Reus-, i la madura expressió de l'experiencia professional adquirida, Gaudí realitza un plantejament molt atractiu i revolucionari des dels punts de vista arquitectònic i litúrgic. Els projectes de Santa Coloma i de Mallorca es presenten com assaigs dins d'un itinerari que tria dur a terme la seua idea d'el que vol esser una Església. Ambdós son orientats cap a la execució de la Sagrada Familia perque aquest es un projecte molt singular en un temps en que l'arquitectura eclesiástica europea no va més enllá d'el que signifiquen els vots nacionals. Gaudí mostra cóm la concepció integral, unitaria i armónica del espai cel.lebratiu pot configurar completament el projecte arquitectònic. Davant de la questió ¿qué vol esser l'edifici-església?, l' estructura, espais, i elements constructius son imaginativament ordenats d' una manera moderna i sintética segons la seua idea de la bellesa, lligada al carácter d'aquesta arquitectura i a la seua significació teológica i funcionalitat litúrgica. Hi ha que destacar també la permeabilitat física i l'interacció artística amb l'hábitat urbá. El projecte posa els seus fonaments sobre la lloança del dogma católic que es converteix en motor de la recerca d'un sistema estructural estable i d'una cuidada utilització de la llum com a element clau de la definició espacial. A la fí de la seua tasca Gaudí arriba a un expressionisme protorracionalista vibrant, en continua autogeneració a partir de la praxis litúrgica més actual d'aquell temps: el Moviment Litúrgic. Aquest, eixint dels monéstirs benedictins centroeuropeus al començament del segle XX, es dessentrotlla amb l'empenta oficial del Papa Pius X fins al Concili Vaticá II. En el debat forma-funció, Gaudí allibera progresivament l'espai dels condicionaments estilístics mitjançant un llenguatge que re-elabora el problema en termes d'una visió estructural, funcional i artística. La geometría, entreteixida amb un bon grapat de superficies reglades emprades en voltes i columnes, segueix un plà fonamentat en la jerarquizació dels espais. La precedència en les actuacions i els elements constructius es posen al servei del culte, prenent com a base la teología litúrgica. L'espai, desmaterialitzat per la llum i el color, i significat per una imaginativa iconografía, tria la trascèndencia, bé que reforçat pel imaginatiu simbolisme constructiu i el mobiliari litúrgic. D'aquesta manera, l'equilibri iconográfic i acústic cercats ens mostren útils per al retrovament del espai de culte cristià amb el seu sentit original, obtenint-se un gran confort litúrgic, com clarament es percebéix externa e internament. / Reig Martínez, JÁ. (2016). EL ESPACIO CELEBRATIVO COMO CONFIGURADOR DEL PROYECTO ARQUITECTONICO DE LA SAGRADA FAMILIA DE ANTONIO GAUDÍ [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/64075