Walk through a fictional dreamed space. Audiovisual installation combines surround sound and parallel text commentary. Using the imagination of sound illusion, projected text and absence of image, it aims to motivate the spactator's dreaming.

[ES] La investigación teorico práctica de esta tesis se centra fundamentalmente en el estudio del espejo, la psicosis y la mujer artista. A través de un exhaustivo análisis profundizamos en el carácter simbólico de la mujer reflejada a través del espejo, y sus posteriores influencias en el arte contemporáneo. Al analizar esta dualidad entre el individuo y la mente, indagamos en el estudio de la psique y en la representación de la psicosis femenina en la video-performance con artistas como: Maya Deren, Joan Jonas,Yayoi Kusama, Dara Birnbaum, Nil Yalter y Nicole Croiset Rebeca Horn, Àngels Ribé. Finalmente, examinamos la presencia más actual de la mujer en el ámbito artístico y su relación con su reflejo como plasmación de su propia mirada introspectiva, desde el testimonio más corpóreo, objetual y fetichista, heredado de la sociedad patriarcal a sus reivindicaciones artísticas feministas. De igual modo, testimoniamos cómo el espejo se ha convertido en manos de las mujeres artistas en un instrumento que manifiesta qué significa ser mujer en el arte contemporáneo, no exento de un carácter intimo, crítico y combativo, como lo testimonian: Valie Export, Pipilotti Rist, Lynn Hershman... / [CA] La investigació teoricopràctica d'aquesta tesi se centra fonamentalment en l'estudi del mirall, la psicosi i la dona artista. A través d'una exhaustiva anàlisi aprofundirem en el caràcter simbòlic de la dona reflectida a través del mirall, i les influències posteriors en l'art contemporani. En analitzar aquesta dualitat entre l'individu i la ment, indagarem en estudi de la psique, i en la representació de la psicosi femenina a la videoperformance amb artistes com: Maya Deren, Joan Jonas, Yayoi Kusama, Dara Birnbaum, Nil Yalter i Nicole Croiset Rebeca Horn, Àngels Ribé. Finalment, examinarem la presència més actual de la dona a l'àmbit artístic i la seva relació amb el seu reflex com a plasmació de la seva pròpia mirada introspectiva, des del testimoni més corpori, objectual i fetitxista, heretat de la societat patriarcal a les seves reivindicacions artístiques feministes. De la mateixa manera, testimoniem com el mirall s'ha convertit en mans de les dones artistes en un instrument que manifesta què significa ser dona a l'art contemporani, no exempt d'un caràcter íntim, crític i combatiu, com ho testimonien: Valie Export, Pipilotti Rist, Lynn Hershman... / [EN] The theoretical and practical investigation of this thesis is fundamentally focused on the study of the mirror, psychosis and the female artist. Through an exhaustive analysis we will delve into the symbolic character of the woman reflected through the mirror, and her subsequent influences on contemporary art. By analyzing this duality between the individual and the mind, we will investigate the study of the psyche, and the representation of female psychosis in video-performance with artists such as: Maya Deren, Joan Jonas, Yayoi Kusama, Dara Birnbaum, Nil Yalter and Nicole Croiset Rebeca Horn, Àngels Ribé. Finally, we will examine the most current presence of women in the artistic field and their relationship with their reflection as a reflection of their own introspective gaze, from the most corporeal, objectual and fetishist testimony, inherited from the patriarchal society to its feminist artistic claims. In the same way, we testify how the mirror has become in the hands of women artists an instrument that manifests what it means to be a woman in contemporary art, not exempt from an intimate, critical and combative character, as witnessed by: Valie Export, Pipilotti Rist, Lynn Hershman... / Toledo Ribes, S. (2024). El espejo y la mujer en el arte. Psicosis, sociedad y video-performance [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202697

L’appropriation d’algorithmes existants, la création d’outils numériques et des recherches conceptuelles ont mené à la création de deux installations audiovisuelles interactives. La première, Deep Duo, met en scène des réseaux de neurones artificiels contrôlant des synthétiseurs modulaires. La deuxième, Morphogenèse, l’œuvre d’envergure de ce mémoire, met en relation le spectateur avec des modèles profonds génératifs et le place face à des représentations artificielles de sa voix et de son visage. Les installations et leurs fonctionnements seront décrits et, à travers des exemples de stratégies créatives et des concepts théoriques en lien avec l’interactivité et l’esthétique des comportements, des pistes pour favoriser l’utilisation d’algorithmes d’apprentissage automatique à des fins créatives seront proposées. / The appropriation of existing algorithms, the creation of digital tools and conceptual research have led to the creation of two interactive audiovisual installations. The first, Deep Duo, features artificial neural networks controlling modular synthesizers. The second, Morphogenesis, the major work of this dissertation, connects the viewer with generative deep models and places them in front of artificial representations of their voice and face. We will describe these installations and their functioning and, through examples of creative strategies and theoretical concepts related to interactivity and the aesthetics of behaviour, we will propose ways to promote the use of machine learning algorithms for creative purposes.