Spelling suggestions: "subject:"carlisle"" "subject:"carlismo""
1 |
La ideología carlista (1868-1876) : en los origenes del nacionalismo vasco /Garmendia, Vincent, January 1985 (has links)
Th.--Lettres--Bordeaux, 1980. / En appendice, choix de documents. Bibliogr. p. 679-709 et notes bibliogr.
|
2 |
Guerrillers i bàndols civils entre l'Ebre i el Maestrat : la formació d'un país carlista (1808-1844) /Sauch Cruz, Núria. Martínez de Sas, María Teresa. January 2004 (has links)
Texte remanié de: Tesis doctoral--Universitat de Barcelona, 2002. / Bibliogr. p. 523-539. Index.
|
3 |
Le monarchisme carliste dans la Roumanie des années 1930 : autoritarisme, nationalisme et modernisation / Monarhismul carlist în România anilor 1930 : autoritarism, naționalism și modernizare / The Carolist Monarchism in 1930s Romania : authoritarianism, nationalism and modernisationLixandru, Doru Adrian 09 January 2018 (has links)
Les chercheurs en sciences sociales qui ont étudié la Roumanie de l’entre-deux-guerres ont rarement exploré les relations entre monarchisme, nationalisme et modernisation, surtout en ce qui concerne le règne du roi Carol II (1930-1940). Cette recherche explique les limites théoriques des ouvrages sur l’autoritarisme monarchiste, montrant le fait que ce phénomène doit être envisagé non pas comme étant simplement un résultat de la volonté du roi, mais dans un contexte historique et idéologique beaucoup plus large. Nous avons essayé d’enrichir le débat sur une série d’idées fondamentales sur le gouvernement et sur la modernisation dans la Roumanie de cette époque par une analyse de l’idéologie et de la carrière politique du monarque et de ses partisans. Selon l’hypothèse centrale de notre étude, le carlisme roumain devrait être compris comme un mouvement politique qui défend un projet politique moderne destiné à être accompli à travers des réformes nationalistes dirigées par une monarchie autoritaire. Les plus importants chapitres de la thèse portent ainsi sur la façon dont l’idéologie carliste et la pratique politique carliste développées dans les années 1920 et 1930 ont été centrées sur l’idée d’un leader destiné à faciliter la mise en place d’un programme de régénération nationale. La propagande officielle et les partisans du roi ont toujours présenté les initiatives politiques, culturelles ou sociales de celui-ci comme étant orienté précisément vers cet objectif. Afin d’explorer la manière de laquelle la montée de l’autoritarisme monarchique est légitimée par une série d’idées et de pratiques modernisatrices, cette recherche utilise un cadre conceptuel et analytique lié à l’étude de l’histoire des idées politiques pour essayer de comprendre la nature de la symbiose entre monarchisme et projets de renaissance nationale dans la Roumanie des années 1930. / The scholarship on interwar Romania has rarely explored the relationship between monarchism, nationalism and modernisation, especially under King Carol II (1930-1940). This research reveals the limits of the main strands of work on monarchical authoritarianism by showing that this phenomenon should be understood not only as the result of the kingʼs will, but in a more wider historical and ideological context. We tried to make a contribution to the debate over some fundamental ideas about government and modernisation in interwar Romania by examining both the ideology and the political career of the king and of his supporters. Therefore, the central argument of our study is that the Romanian carolism should be understood as a political movement which advocates a modern political project meant to be accomplished through nationalist reforms led by an authoritarian monarchy.The main chapters of our thesis focus on how the carolist ideology and the carolist political practice developed in the 1920ʼs and 1930ʼs have been grounded on the idea of a ruler destined to lead an endeavour of national regeneration. The official propaganda and the Kingʼs supporters have always presented the monarch’s political, cultural or social initiatives as being oriented towards achieving this goal. In order to explore the way in which the rise of monarchical authoritarianism is legitimized by modernist ideas and practices, this research applies a conceptual framework related with the study of the history of political ideas in an attempt to understand the nature of the symbiosis between monarchism and projects of national renewal in 1930ʼs Romania.
|
4 |
Didàctica del patrimoni. Camps de batalla a la Tercera Guerra CarlinaAlmazán Fernández, Ismael 18 May 2009 (has links)
El nostre treball proposa una metodologia didàctica que pugui millorar la comprensió dels factors que expliquen l'aparició, desenvolupament i conseqüències dels conflictes bèl·lics dins de cada formació social, en la convicció de que això resulta motivador per l'alumnat i afavoreix la comprensió general de les realitats sociopolítiques i les dinàmiques del canvi històric. Al mateix temps, afirmem la utilitat de la història militar com a eina mobilitzadora de l'interès i l'aprenentatge. Aquesta proposta metodològica mira d'aprofitat aquest interès amb una presentació multifocal que tenim la pretensió de transformar en model didàctic flexible i complet. Mès enllà de la tàctica, l'estratègia, la uniformitat o l'armament, la història militar s'obre a l'anàlisi d'una institució estatal estretament relacionada amb la estructura política i social que la configura, i que segueix molt de prop totes les transformacions que aquestes pateixen. La nostra proposta inclou l'estudi del reclutament, consideració social, mentalitat i formació del personal militar, la logística, el comandament, les innovacions tecnològiques, el finançament, els bastiments, les complicitats o resistències i tot un seguit d'implicacions del fet militar amb la societat que el genera i envolta. Com a exemple de la proposta, hem triat l'estudi de la tercera guerra carlista i el seu entorn polític -la revolució de 1868 i la I República- i, en concret, l'espai físic de la batalla d'Alpens, un xoc armat important tant per les seves conseqüències pel que fa a les operacions bèl·liques, com per les implicacions polítiques que es van voler treure del mateix, contraposant el model d'exèrcit democràtic de la República a l'exèrcit professional de la monarquia conservadora o l'exèrcit guerriller i ultraideologitzat dels carlistes. El nostre treball reivindica també el paper dels antics camps de batalla com a paisatge patrimonial, de gran importància per a la didàctica de la història, tant a l'ensenyament formal com informal. Els camps de batalla no representen només un record o un espai venerat com a relíquia, sinó un conjunt paisatgístic que pot i ha de ser observat i analitzat amb totes les seves implicacions, tant pel que fa al poblament, aprofitament econòmica, simbolisme, rutes i xarxes de transport i relació, etc. S'ha realitzat una experiència didàctica amb sis centres públics d'ensenyament secundari al llarg de quatre cursos, fent servir aquest camp de batalla com a "centre d'interès" d'una unitat didàctica, i més tard, s'ha valorat, mitjançant un seguit d'instruments de mesura d'elaboració pròpia, si la capacitat de record dels alumnes millorava, i en quins aspectes ho feia, comparant els resultats dels grups que rebien una formació a l'aula i més tard compartien l'experiència d'una sortida al camp de batalla, amb la d'aquells que tan sols rebien la formació a l'aula. Malgrat que l'avaluació es va realitzar en unes condiciones estandaritzades per afavorir la coherència dels resultats i la seva comparació, condicions que no són les millors que es podrien donar al grup-classe, els resultats van millorar més d'un vint per cent i això en tots els aspectes de coneixement del fenomen carlista, no només en els més anecdòtics referits a la batalla o el desenvolupament de les operacions militars. Aquesta comparació ens ha confirmat que aquest recurs didàctic millora la comprensió general i la capacitat de record sobre la història del carlisme, molt més enllà dels purs aspectes bèl·lics o particulars del camp de batalla, i ens anima a continuar la investigació amb diferents conflictes i etapes històriques. / Summary:"HERITAGE EDUCATION. BATTLEFILEDS IN THE THIRD CARLIST WAR".TEXT: This work seeks to propose an educational methodology that enables improved comprehension of the factors explaining the appearance, development and consequences of the conflicts in the heart of each society, with the conviction that it will provide motivation for students and promote a general understanding of the political and social situations and the dynamics of historical change in the societies studied and the achievement of the competencies required for the study of social sciences. At the same time, military history is used as a tool for mobilising interest and learning. The point on which this model rotates is the exploitation of the battlefields as an element of our heritage and as an educational resource. A methodology is also proposed for the use of military history in the secondary school classroom as part of an "education for peace". As a working example the Third Carlist War of Catalonia and its political setting -the 1868 Revolution and the First Republic - has been selected. Specifically the physical site of the Battle of Alpens, where one of the peak moments of the fighting took place. An educational project has taken place with six secondary schools over a period of four years, using the battlefield as the "focal point" for a teaching unit, and this was later evaluated using a series of self-designed measuring instruments: whether the memory of the student improved, and if so in which aspects, comparing the results of the groups that received classroom teaching followed by the field experience and those who only received classroom teaching. During the experience work was carried out on observation of the landscape and its relation to the sociology of the conflict, the tactical and strategic options of each side and the extent to which they affected the outcome, the role of the personages leading the combating forces (some of the main leaders were involved in this battle), the military organisation and recruitment of troops, and the political setting in which were situated both the events prior to the action and the propaganda used to exploit the results of the battle.
|
5 |
La instauració del franquisme al País Valencià: Castelló de la Plana i ValènciaGinés Sánchez, Andreu 20 June 2008 (has links)
El País Valencià fou ocupat per les tropes franquistes en dues etapes: la primera l'abril-juny de 1938 quan s'arribà a la Mediterrània i fins el front de Nules; la segona, amb el final de la guerra que suposà l'ocupació de la resta del territori. En aquest treball analitzem la instauració del nou règim als territoris que corresponen a les províncies de València i de Castelló de la Plana. L'estudi repassa les principals institucions (ajuntaments, diputacions, governs civils, FET i de les JONS locals i provincials, CIIM núm. 3 i cambres de Comerç, Indústria i Navegació) per veure quina fou la seua actuació i qui foren les persones que ocuparen els seus càrrecs. A través d'aquesta anàlisi podrem comprovar quines foren les diferències arran de l'ocupació en dos temps, a més d'aprofundir en les relacions entre les diferents faccions de la dreta (fonamentalment carlistes versus falangistes), en els conflictes entre institucions i en la influència dels poders centrals. I tot plegat ens serveix per entendre alguna cosa més sobre la naturalesa del mateix règim. / The Valencian Country was occupied by Franco's troops in two stages: the first in April-June 1938, when they reached the Mediterranean sea and along it to the front of Nules; the second, with the end of the war which meant the occupation of the rest of the territory. This paper analyzes the new regime's instauration in the provinces of València and Castelló de la Plana. The study looks at the major institutions (town councils, provincial councils, governs civils, the local and provincial structures of FET i de les JONS, CIIM no. 3 and chambers of Commerce, Industry and Navigation) to see what was their practice and who were the people who occupied their main posts. Through this analysis we will see what were the differences due to the two-time occupation. We will also explore the relations between the different right wing factions (especially Carlists versus Falangist), the institutional conflicts and the central powers' influence (especially Ramon Serrano Suñer). All of which will helps us to understand a bit more on the regime's fascist nature.
|
Page generated in 0.0449 seconds