La investigación que se desarrolla en esta tesis doctoral tiene como centro la problemática del arte público y del espacio público en el Perú contemporáneo. La motivación para investigar estos temas se explica por las continuas polémicas acerca de la gestión del espacio público local donde se evidencia la desconexión entre los proyectos propuestos o ejecutados con los avances del arte público internacional, así como la falta de atención a la herencia cultural local, cuyas potencialidades como referente, no solo formal, no se están aprovechando. Además, las actuaciones locales muestran problemas de carácter conceptual y metodológico, donde se hace evidente la necesidad de plantear una renovación. Ésta se podría llevar a cabo -es nuestra hipótesis- tanto integrando las experiencias urbanísticas, sociales y las políticas de gestión del arte público de otras ciudades, como recuperando los principios de uso y modelación del territorio en la época precolombina. Esta investigación tiene como objetivo concreto, en primer lugar, sentar las bases conceptuales y metodológicas que permitan incluir el arte público contemporáneo en las ciudades peruanas respetando sus tradiciones e identidad cultural y, en segundo lugar, elaborar propuestas de buenas prácticas para la gestión y producción del arte público, especialmente dirigidas a los funcionarios públicos y artistas locales. Para abarcar un tema tan amplio, ha sido necesario plantear esta investigación explorando diferentes campos disciplinares y enlazando referencias culturales heterogéneas, pero buscando siempre aquellos valores y principios que, siendo contemporáneos, sean también cercanos a nuestra propia tradición y especificidad cultural. En este sentido se ha comenzado estudiando el Land art, que desde fines de los años '60 ha experimentado la relación obra-contexto, abriendo un nuevo espacio artístico que integra el paisaje y la arquitectura y que ubica su centro significativo ya no en el objeto y la representación sino en la función y en la dicotomía natural/cultural. Muchas de estas ideas han revertido en el entorno urbano a través de obras espacializadas, parques escultóricos y jardines, confrontando a los artistas con las restricciones y necesidades del espacio público urbano y extraurbano. Así, el concepto de arte público se ha ido desarrollando y en este proceso las experiencias y las prácticas de los programas de arte de las ciudades han sido fundamentales. Como ejemplo de ello, hemos analizado los criterios que han guiado la permanente inclusión del arte público en Barcelona desde la década de los ochenta. Dentro del contexto peruano, se ha hecho un análisis de la configuración del paisaje en el Perú, empezando desde la modelación del territorio precolombino, su espacialidad y su complementariedad entre obra y entorno, identificando puntos de encuentro con la espacialidad del arte contemporáneo analizado anteriormente. A continuación hemos analizado las tendencias contemporáneas de arte público y de configuración de espacios públicos peruanos, tanto en la producción especializada -concentrada principalmente en Lima- como la mayoritaria producción informal o no profesional, así como los contados casos del arte público peruano en que lo precolombino ha sido tomado como referente. Con esto hemos constatado que si bien los valores espaciales precolombinos se han casi perdido y ya no forman parte del diseño de los espacios públicos oficiales, sin embargo sobreviven de manera inconsciente en ciertas manifestaciones espontáneas, utilitarias y productivas, de los entornos rurales. Finalmente, el análisis, relación y confrontación de todos estos temas ha sido fundamental para elaborar los lineamientos y buenas prácticas para el arte público peruano, planteándolos como una convergencia entre los principios y criterios del arte contemporáneo y los valores de la espacialidad y del paisaje en el Perú. / The research undertaken in this doctoral thesis examines the existing challenges in public art and the configuration of public spaces in present day Peru. The motivation to look into this issue arose from the detachment between local public art production and current international tendencies as well as the disregard for local cultural legacy. This condition not only fails to make use of the principles of the cultural legacy but also is unable to use them in public space situations where they are sought. After studying artistic expressions and the configuration of public spaces in this country, we find conceptual as well as methodological predicaments. The patent needs to integrate the notions and functions of contemporary public art become evident and also the conceptual reinterpretation of pre-Columbian spatiality as regards modelling of the landscape. A central aim of this study is to contribute with specific guidelines concerning coherent practises in public art, which will enable local policy to incorporate contemporary public art in the design of Peruvian public spaces. In order to cover such an extensive theme, the research has been projected employing an interdisciplinary approach covering diverse cultural references and probing such principles that while retaining their contemporariness are close to our own cultural tradition. Attention has been placed on contemporary art in particular the Land Art of the 1960s and its relation between work of art and context. This opens up to a spatiality, which intermixes landscape and architecture and which shifts its meaning from the object and what it represents to the natural and cultural dichotomy. Many of these concerns are to be found in the urban landscape such as in spatial works, sculpture parks, contemporary gardens that face artists with the conditions of the urban public space. The concept of public art has been developed and in this process, the experiences and practises of city arts programmes, has been fundamental. In this respect we have analysed the criteria, which has conducted the permanent inclusion of public art in the city of Barcelona since the 1980s. Within the local context, we have analysed the configuration of the Peruvian landscape, from the moulding of the pre-Columbian terrain, its links between work of art and landscape and its links with contemporary arts. We have come to the conclusion that these principles have been lost in the make up of contemporary public spaces but remain, unconsciously in rural utilitarian circumstances. We have analysed contemporary tendencies in the configuration of public spaces in the mainstream as well as in the unofficial manifestation and also the pre-Columbian influence in Peruvian public art. The analysis, relation and contrasting of all these themes have been fundamental in the generation of guidelines for Peruvian public art, presenting as a central idea, the convergence of contemporary values in spatiality and the Peruvian landscape.

La anàlisi de l'evolució del fenomen esportiu a la ciutat de Barcelona durant la transició democràtica (1975-1982) és l'objecte d'estudi d'aquesta tesi doctoral. El mencionat període constituí un marc de profundes transformacions jurídiques, socials i polítiques que possibilitaren la definitiva modernització del país i la massiva incorporació de l'esport entre els nous estils de vida dels espanyols. Des d'una perspectiva historiogràfica doncs, aquesta recerca s'apropa a la realitat del fenomen esportiu durant la transició democràtica, amb la intenció de determinar si en paral·lel a la democratització del sistema polític estatal s'esdevingué un procés de massificació esportiva a la ciutat de Barcelona. Aquest estudi presenta una estructura cronològica i temàtica, aprofundint en les actuacions entorn a les manifestacions esportives de les diferents administracions -estatal, autonòmica, provincial i municipal-i de l'associacionisme esportiu i veïnal, durant el període 1975-1982. En aquest sentit, s'observa que malgrat la reestructuració governamental estatal característica de la primera meitat de la transició democràtica (1975-1979), seguí essent l'associacionisme esportiu el principal promotor de la transformació del fenomen esportiu a la ciutat comtal. D'ençà de les eleccions municipals del 3 d'abril de 1979 i fins a les eleccions legislatives de l'octubre de 1982, l'Ajuntament de Barcelona passà a encapçalar la mencionada transformació a través de la implementació d'una diversificada política esportiva que, al seu torn, accelerà l'evolució de l'associacionisme esportiu cap a plantejaments més propers a l'esport per a tothom. Alhora, cal mencionar la intensificació del col·laboracionisme existent entre les diferents administracions i l'associacionisme esportiu i veïnal com a conseqüència de la definició de les polítiques esportives municipal, provincial i autonòmica, de l'inici del procés de candidatura per als Jocs Olímpics de 1992 i de la convergència entorn a l'afavoriment del procés de massificació esportiva a la ciutat de Barcelona. / The analysis of the evolution of the sport phenomenon in the city of Barcelona during the democratic transition (1975-1982) is the object of study of this doctoral thesis. The mentioned period constituted a frame of deep legal, social and political transformations. These changes made possible the definitive modernization of the country and the massive incorporation of the sport between the new styles of life of the Spaniards. From a historiographycal perspective then, this investigation comes near to the reality of the sport phenomenon during the democratic transition. The object of it was to determine if in parallel to the democratization of the state political system a process of sport massification in the city of Barcelona took place. This study presents a chronological and thematic structure, deepening in the performances surroundings to the sport manifestations of the different administrations -state, autonomic, provincial and local- and from the sport and neighbourhood associationism, during the period 1975-1982. In this sense, it is observed that in spite of the governmental reconstruction state characteristic of first half of the democratic transition (1975-1979), sport associationism continued being the main promoter of the sport phenomenon transformation in Barcelona. From the local elections held on 3 April 1979 and until the legislative elections -October 1982-, the Town Council happened to lead the mentioned transformation through the implementation of a diversified sports policy that, as well, accelerated the evolution of the sport associationism towards expositions nearer the sport for all. In turn, it is necessary to mention the intensification of the existing collaborationism between the different administrations and the sport and neighbourhood associationism as a result of the sport policies definition, of the beginning of the process of candidacy for the Olympic Games of 1992 and of the convergence surroundings to the process of sport massification in Barcelona. KEYWORDS: sport, sport massification, Barcelona, democratic transition.

La present tesi doctoral analitza la confrontació que va tenir lloc al llarg del segle XVIII entre el naturalista francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, iniciador de la teoria de la degeneració i la inferioritat americanes, i el principal redactor de la Declaració d’Independència dels Estats Units, Thomas Jefferson, qui va realitzar la desarticulació de la mateixa. S’ha dut a terme un buidatge en profunditat de les obres d’aquests dos autors que ha permès establir els paràmetres principals de les posicions corresponents, i s’hi han afegit també les d’altres autors secundaris que van participar en la polèmica de manera significativa per tal d’obtenir una millor perspectiva. L’objectiu primordial ha estat establir la importància d’aquest debat en la creació del discurs identitari de la jove nació nord-americana a través de l’estudi comparatiu de la influència en aquest sentit de les temàtiques més tractades. / This doctoral thesis analyses the confrontation that took place throughout the 18th century between the French naturalist Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, initiator of the American degeneracy theory, and the main writer of the United States’ Declaration of Independence, Thomas Jefferson, who dismantled it. The works of these two authors have been thoroughly examined in order to establish the main parameters of their corresponding positions. Also, the works of secondary authors who participated in the polemic in a significant way have been added in order to obtain a better perspective. The main goal has been to establish the importance of this debate in the creation of the identity speech of the young North American nation by using a comparative study of the influence, in this sense, of each one of the topics treated.

Aquesta tesi presenta l'edició i l'estudi filològic del còdex 122 de l'arxiu del Regne de Mallorca (ARM). El manuscrit és un llibre de comptes o pinqàs d'un jueu prestamista mallorquí de la segona meitat del segle XIV. Es tracta del registre personal d'aquest jueu on hi ha anotats préstecs realitzats majorment a cristians tot i que s'hi registren també préstecs a jueus i a moros. Consta de 137 folis dels quals 180 planes contenen alguna anotació. La llengua del manuscrit és el judeoàrab tot i que els noms de lloc, de persona, els mesos de l'any, mesures i algunes festivitats cristianes apareixen en català i part del lèxic en hebreu. Les dates de les anotacions corresponen al calendari gregorià i els préstecs registrats van des de l'any 1360 fins l'any 1391. Pel que fa a la paleografia l'escriptura emprada és la cursiva sefardí i hi apareixen afegitons de dos escrivans més. La tesi està dividida en dues seccions principals. La primera secció inclou: a) l'estudi i la descripció codicològica i paleogràfica del manuscrit, b) un estudi lingüístic de les tres llengües que hi apareixen (l'hebreu, el català i el judeoàrab), c) una anàlisi del contingut que inclou l'edició d'unes cèdules i un estudi dels préstecs, d) un apartat sobre la metrologia i e) un estudi de l'onomàstica. La segona secció conté l'edició facsímil del manuscrit, la transcripció paleogràfica, els índexs onomàstics i la bibliografia. En un estudi paral•lel al del manuscrit es publiquen unes cèdules en judeoàrab custodiades també a l'ARM i que són contractes d'obligació o de "comanda" de quatre dels préstecs anotats al còdex. El prestamista autor del manuscrit és el mateix, el jueu en Magalluf Mili i els notaris que van custodiar aquestes cèdules foren en Jordi Nadal i en Julià Font Cuberta. En el còdex hi apareixen préstecs realitzats sota la supervisió de 31 notaris cristians tot i que molts són realitzats en obligació al Veguer de la Cort, al Governador o en obligació a la ciutat on són duts a terme. Els prestamistes són 3, en Magalluf Mili, el rabí Se'adià Mili i la dona Havà. Aquests préstecs van ser realitzats a 28 poblacions mallorquines. Aquest treball de tesi presenta una relació de totes les operacions de préstec contingudes al manuscrit i un estudi comparatiu per poblacions. D'aquest es desprèn que més de tres quartes parts del total dels préstecs foren duts a terme a Ciutat de Mallorca on s'hi registren préstecs referents a cabassos de farina, préstecs realitzats a la Llotja del comerç i garanties. De les anotacions s'ha pogut deduir que l'interès que s'aplicava era variable i oscil•lava entre el 10 i el 20%. Pel que fa a l'estudi onomàstic es presenten les principals fonts documentals que havien servit fins ara de base per a l'estudi de l'antroponímia mallorquina del segle XIV i es remarca la importància que representa per aquesta disciplina del cabal d'antropònims aportat pel còdex 122. Un total de 768 noms de cristians, 19 moros i 81 jueus conformen una llista que es presenta als índexs onomàstics amb referències al número de foli on són registrats. El període que reflecteix el manuscrit, la segona meitat del segle XIV, va ser un temps de revoltes que va representar gairebé el final de la comunitat jueva de Mallorca. L'any 1391 van arribar a l'illa els avalots que s'havien estès a les jueries peninsulars. Durant aquests avalots habitants de la part forana de l'illa van arribar a la capital per tal d'alliberar-se dels contractes d'obligació. Van assaltar la jueria i van matar més de 300 jueus. La major part dels supervivents van ser forçats a batejar-se i acceptar el cristianisme. Els nous conversos van ser obligats a declarar davant del Governador i aquesta declaració s'ha conservat en els Pregons de 1391 de l'arxiu de l'antiga Cúria General de Mallorca. Entre les declaracions se'n troben dues que fan referència a l'autor del manuscrit, en Magalluf Mili. Segons aquestes declaracions se suposa que aquest va morir durant els avalots de 1391 deixant vídua a na Vitala, la seva esposa. / This thesis presents the editing and philological study of the codex 122 of the Archive of the Kingdom of Majorca (ARM). The manuscript is a book of accounts or pinqás written by a Jewish Majorcan moneylender in the second half of the fourteenth century. This is the personal record of this Jew where noted loans made mostly to Christians although there are also loans to Jews and Moors. It consists of 137 folios including 180 pages contain some annotation. The language of the manuscript is Judaeo-Arabic although place names, anthroponyms, months of the year, the measures and some Christian festivals are in Catalan and lexicon in Hebrew. The dates registered correspond to the Gregorian calendar and the loans are recorded between 1360 and 1391. In regard to paleography writing is the Sephardic Cursive script and there are additions of two more scribes. The thesis is divided into two main sections. The first section includes: a) the study of the manuscript including a codicological and paleographic description, b) a linguistic study of the three languages that appear (Hebrew, Catalan, and Judaeo-Arabic), c) a content analysis that includes the publication and study of some warranty documents of loans, d) a section on metrology and e) a study of onomastics. The second section contains the facsimile edition of the manuscript, a paleographic transcription, the name indexes and bibliography. Published here are some warranty documents of loans in Judaeo-Arabic that are contracts of obligation or "command" of 4 loans registered in the codex. The lender is the author of the manuscript itself, the Jewish Magalluf Milli. In the codex are registered loans made under the supervision of 31 Christian notaries although many are made in obligation to the Veguer of the Court, the Governor or in obligation to the city in wich they are made. Lenders are 3, Magalluf Milli, Rabbi Seadiah Milli and a woman named Khavah. Loans are made in 28 villages of Mallorca. In the comparative study of the loans it follows that more than 75% were made in the City of Mallorca. From the annotations is also clear that the interest was variable and ranged between 10 and 20%. The codex presents a rich onomastic resource, greatly expanding our knowledge of anthroponomy of the era. The thesis adds this source to the index available from previously documented material. A total of 768 Christians, 19 Muslims and 81 Jews make up a list displayed in the index of names.