No description available.

La xarxa catalana a Madrid en el segle XVIII. Un estudi sobre els homes de negocis catalans i el comerç és una aproximació a la situació mercantil de totes aquelles persones que, procedents del Principat, van partir rumb la capital espanyola després de la Guerra de Successió. Si durant el segle anterior les activitats econòmiques catalanes es caracteritzaven per l'exportació a Europa de vins i aiguardents, el nou marc polític inaugurat arran de la guerra oferia diferents opcions. L'annexió de la Corona catalano-aragonesa amb la integració aranzelària tancava la porta del comerç exterior, però n'obria d'altres: el comerç interior i el comerç americà. Entendre per què els catalans triaven una d'aquestes possibilitats, vendre a la Península o deixar-se seduir per l'aventura colonial, serà l'objectiu de la tesi. / The Catalan network in Madrid the 18th century. An study about businessmen and trade is an approach to the mercantile situation of all those persons from the Principality that split direction the Spanish capital after the War of Succession. If during the former century the export to Europe of wines and eaux de vie characterized the Catalan economic activities, the new political frame opened as a result of the war offered different options. The annexation of the Catalan-Aragonese Crown with the costumes integration closed the door of the foreign trade, but it opened other ones: the inner trade and American trade. Understanding why the Catalans chose one of these possibilities, to sell at the Peninsula or to tend to the colonial adventure, will be the goal of the thesis.

[ES] En el Teatro Ruzafa de Valencia se desarrolló una actividad artística y cultural que con los años ha quedado olvidada, però que en su època tuvo mucha importància para la ciudad. Creado en 1868, ofreció durante más de un siglo gran variedad de géneros musicales y teatrales; zarzuela, sainetes, dramas, comédias, espectáculos de variedades y revista, género del cual fué un gran exponente, a demàs de cine. La investigación de este estudio ha estado basada principalment sobre el legado del teatro conservado por la família de Rafael Culla, quien fué gerente del Ruzafa desde el año 1924, trabajo que continuaron sus descendientes hasta 1973 cuando el teatro cerró definitivamente sus puertas. El legado de Rafael Culla consiste en un archivo de teatro y música que recoge obras teatrales escritas y publicadas durante las últimas décadas del S. XIX hasta las cuatro primeras del S. XX. Contiene unos 3.000 volúmenes entre manuscritos originales, cópias, ediciones, partituras musicales, algunas de ellas acompañadas de sus respectivos libretos, programas de mano, fotografías y documentación administrativa. Palabras clave: Teatro Ruzafa; teatro valenciano; companyia teatral; zarzuela, revista musical, variedades. / [CA] Al Teatre Russafa de València es va desenvolupar una activitat artística i cultural que amb els anys ha quedat oblidada, però que en la seua època va tindre molta importància per a la ciutat. Creat l'any 1868, oferí durant més d'un segle gran varietat de gèneres musicals i teatrals; sarsuela, sainets, drames, comèdies, espectacles de varietats i revista, gènere del qual va ser el gran exponent, a més de cinema. La recerca d'aquest estudi ha estat basada principalment sobre el llegat del teatre conservat per la família de Rafael Culla, qui va ser gerent del Russafa des de l'any 1924, tasca que fou continuada pels seus descendents fins al 1973 quan el teatre va tancar definitivament les seues portes. El llegat de Rafael Culla, consisteix en un arxiu de teatre i música que recull obres teatrals escrites i publicades durant les últimes dècades del S. XIX fins a les quatre primeres del S. XX. Conté uns 3.000 volums entre manuscrits originals, còpies, edicions, partitures musicals, algunes acompanyades pels seus respectius llibrets, programes de mà, fotografies i documentació administrativa. Paraules clau: Teatre Russafa; teatre valencià; companyia teatral; sarsuela; revista musical; varietats. / [EN] In the Ruzafa Theater of Valencia an artistic and cultural activity was developed that over the years has been forgotten, but in this time it was very important for the city. Created in 1868, it offered a great variety of musical and theatrical genres for more than a century; zarzuela, skits, dramas, comedies, variety shows and musical magazines, a genre of which he was a great exponent, as well as cinema. The investigation of this study has been based mainly on the legacy of the theater preserved by the family of Rafael Culla, who was manager of Ruzafa since 1924, work that his descendants continued until 1973 when the theater finally closed its doors. Rafael Culla's legacy consists of a theater and music archive that includes plays written and published during the last decades of the 19th century up to the first four decades of the 20th century. It contains about 3.000 volumes including original manuscripts, copies, editions, musical scores, some of them accompanied by their respective scripts, hand programs, photographs and administrative documentation. Keywords: Russafa Theater; valencian theater; theater company; Operetta; musical comedy; varieties. / Sales Babiera, J. (2024). El Teatre Russafa de València. La vida artística musical i teatral de la ciutat vista mitjançant el llegat de Rafael Culla [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204585

The author explores into the relationship between science and Church during a period of history in Catalonia in which the Church carried out a series of top level scientific measures, such as the school of geology of the Barcelona Seminar and the provincial geological map. At a time when science is used as a weapon to discredit the Catholic doctrine of religious belief in general, we've analyzed the response of Church through studying priest education and religious schools, its vision of science, speeches of scientific works carried out by priests, to conclude that the desire of conciliation with science and necessity of defending faith encouraged the updating of the ecclesiastical institution in some scientific disciplines. Later, the social prestige and authority given by science also helps to explain certain scientific “vocations", in particular, the strategy of Jesuits that gave as a result the scientific complex of Roquetes (Tortosa). / L'autor explora en les relacions ciència i Església en un període de la història de Catalunya en el qual l'Església dugué a terme tot un seguit d'accions científiques de primer nivell, com ara l'escola de geologia del Seminari barceloní i el mapa geològic provincial. En una època que la ciència és usada com a arma per desprestigiar la doctrina catòlica i les creences religioses en general, hem analitzat la resposta eclesiàstica a través de l'estudi de l'educació sacerdotal i dels col•legis religiosos, la visió de la ciència que en tenien, els discursos i obres científiques protagonitzades per eclesiàstics, per arribar a la conclusió que la voluntat de conciliació amb les ciències i la necessitat de defensar la fe estimularen la posada al dia de la institució eclesiàstica en algunes disciplines científiques. Més endavant, el prestigi social i l'autoritat que donava la ciència també ajuda a explicar determinades "vocacions" científiques i, en concret, l'estratègia de la Companyia de Jesús que donà com a resultat el complex científic de Roquetes (Tortosa).

[EN] Joan de Borja i Castro (1533-1606) was one of the culturally and politically active members of the Iberian nobility in the second half of the sixteenth century. The son of Saint Francis of Borgia, he was Philip II's Ambassador in Portugal and the Holy Roman Empire, as well as Empress Maria's mayordomo mayor. Music occupied a central role in Borja's life. This thesis studies his musical activities, notably his patronage of specific works, and identifies the international networks in which he participated. The collection of music books and instruments inventoried after his death lies at the heart of this study and, complemented with new research in Spanish archives, reveals an unusually detailed profile of a major music patron of the sixteenth century. / [ES] Joan de Borja y Castro (1533-1606) fue un de los miembros cultural y políticamente más destacados entre la nobleza hispánica en la segunda mitad del siglo XVI. Hijo de San Francisco de Borja, fue embajador de Felipe II en Portugal y Alemania y mayordomo mayor de la emperatriz María. La música estuvo presente durante toda su vida. Esta tesis estudia las actividades musicales de Borja, el patrocinio de obras y las redes clientelares internacionales donde figura como una persona clave en el mundo ibérico de su tiempo. La colección de libros de música e instrumentos, inventariada a su muerte, permite profundizar en esta investigación y mostrar un perfil de un mecenas poco habitual en las postrimerías del siglo XVI. / [CA] Joan de Borja i Castro (1533-1606) va ser un dels membres culturalment i política més destacats entre la noblesa hispànica a la segona meitat del segle XVI. Fill de sant Francesc de Borja, va ser ambaixador de Felip II a Portugal i a Alemanya y majordom major de l'emperadriu Maria. La música va estar present durant tota la seua vida. Aquesta tesi estudia les activitats musicals de Borja, els patrocinis d'obres i les xarxes clientelars internacionals on figura com una persona clau al món ibèric del seu temps. La col·lecció de llibres de música i instruments, inventariada a la seua mort, permeten aprofundir en aquesta investigació i mostrar el perfil d'un mecenes musical poc habitual a les darreries del segle XVI. / Escrivà Llorca, F. (2015). ERUDITIO, PIETAS ET HONOR: JOAN DE BORJA I LA MÚSICA DEL SEU TEMPS (1533 - 1606) [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/51022