Spelling suggestions: "subject:"catalans"" "subject:"katalansk""
1 |
El catalanisme polític a l'exili : 1939-1959 /Díaz i Esculies, Daniel, January 1991 (has links)
Texte remanié de: Tesi doctoral. Titre de soutenance : L'oposicío política catalanista al franquisme (1939-1959). / Bibliogr. p. 225-230.
|
2 |
L'identité catalane : analyse du processus de production de l'identité nationale en Catalogne /Garcia, Marie-Carmen, January 1998 (has links)
Texte remanié de: Th. doct.--Sociol.--Lyon 2, 1994. / En appendice, choix de documents. Bibliogr. p. 243-258.
|
3 |
Els determinants de la localització industrial i residencial: una aplicació als municipis catalansArauzo Carod, Josep Maria 15 February 2002 (has links)
La tesi doctoral que porta per títol "Els determinants de la localització industrial i residencial. Una aplicació als municipis catalans", tracta sobre els determinants locacionals de persones i activitats econòmiques. El marc territorial utilitzat han estat els municipis de Catalunya, i el marc temporal se situa entre el 1986 i el 1996.L'aportació original d'aquesta tesi consisteix en el tractament simultani dels fenòmens locacionals de persones i llocs de treball, així com la seva anàlisi independent. Es parteix de diverses bases de dades força exhaustives, entre les que cal destacar el Registro de Establecimientos Industriales, que ha subministrat una extensa relació dels nous establiments industrials localitzats als municipis catalans, i les bases de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, amb abundant informació sobre la distribució de l'ocupació i la població, a escala local, així com de diverses característiques relatives als municipis. El factor espacial ha estat clau en aquest treball. Així, la localització geogràfica del conjunt de municipis catalans ha estat una variable present en les estimacions economètriques realitzades, de forma que l'atractiu locacional dels municipis no s'ha posat en funció únicament de les seves característiques, sinó també de la llunyania i/o proximitat d'aquests en relació a la resta de localitats.El nivell territorial emprat ha estat l'àmbit local i, en concret, l'àmbit local de Catalunya. Gràcies a la riquesa de les bases de dades emprades s'ha pogut treballar amb la pràctica localitat dels municipis. Val a dir que els motius que rauen sota l'elecció d'aquest àmbit territorial fan referència a la voluntat d'estudiar els fenòmens locacionals al nivell en què aquests es produeixen i a la possibilitat de baixar fins a un nivell territorial per al qual la quantitat dels treballs existents és força escassa.El punt de partida, ha estat l'anàlisi dels fenòmens locacionals des de dues òptiques: la primera consisteix en què la localització de persones i d'empreses es pot estudiar de manera independent; i la segona consisteix en què la localització de persones i llocs de treball mostra unes interdependències força estretes, de forma que cal analitzar el fenomen conjuntament.Pel que fa a la primera aproximació, la localització residencial s'ha abordat mitjançant la utilització d'un model de Mínims Quadrats Ordinaris (MQ) i de la Regressió per Quantils (RQ), mentre que la localització d'establiments industrials s'ha tractat mitjançant la utilització d'un model de Poisson i d'un model Logit Condicional.Pel que fa a la segona aproximació, la determinació simultània de la localització de la població i de l'ocupació s'ha dut a terme amb el concurs d'un model de Mínims Quadrats en 2 Etapes (MQ2E).Els resultats mostren com les pautes locacionals de persones i activitats són diferents i com, per a aquestes darreres, en funció del tipus d'activitat econòmica o de les característiques dels establiments entrants (com ara la dimensió), també hi ha especificitats que mereixen ser destacades. A més a més, es detecta una forta interdependència entre la localització de l'ocupació i de la població. / The main aim of the PhD Dissertation ("Els determinants de la localització industrial i residencial. Una aplicació als municipis catalans", that is: "Industrial and Residential Location Determinants. An Application for Catalan Municipalities") is to identify location determinants of population and economic activities. The geographical area used in the empirical estimations has been the Catalan Municipalities and the period analysed, from 1986 to 1996.The most significant contribution of this work consists on a simultaneous approach to both jobs and population location, and to join it with an additional analysis of residential location and industrial location of new establishments.Local level has been used in order to identify location phenomenon at the territorial level in which them are involved. This work pretends to contribute to solve the problem of a lack of research at this level in Catalonia.This analysis can be carried out by to ways: firstly, by studying separately industrial and residential location phenomenon or, secondly, by studying those phenomenon in a simultaneous way.Following the first one we have used Ordinary Least Squares (OLS) and Quantile Regression (RQ) for the analysis of the residential location, and both a Poisson and a Conditional Logit models for the industrial location analysis. And following the second one, we have used a Two Stage Least Squares (TSLS) for the simultaneous analysis of location of population and jobs.Results show that location patterns of population and firms are not the same, and that there is a close relationship between location of population and jobs.
|
4 |
Place, identity and Futbol Club Barcelona : a critical geography of sport /Shobe, Hunter W. January 2005 (has links)
Thesis (Ph. D.)--University of Oregon, 2005. / Typescript. Includes vita and abstract. Includes bibliographical references (leaves 222-239). Also available for download via the World Wide Web; free to University of Oregon users.
|
5 |
Philippe IV et les Catalans (1621-1659) / Philip IV and the Catalans (1621-1659)Ledroit, Mathias 28 November 2011 (has links)
La Révolte des Catalans (1640-1652) est un événement majeur de l’histoire du XVIIe siècle espagnol qui trouve ses origines dans le déclin politique et économique de la monarchie catholique. Longtemps considérée comme une rébellion populaire similaire aux soulèvements qui secouent toute l’Europe à la même époque, elle a fait l’objet, depuis une vingtaine d’années, de nombreuses études qui ont permis de mettre en lumière sa complexité et sa forte dimension politique grâce, notamment, à l’étude de l’engagement de la Generalitat et du Consell de Cent de Barcelone dans une guerre contre Philippe IV (1621-1665) et son valido, le Comte-Duc d’Olivares. Cette thèse entend participer à ce renouveau historiographique en proposant une étude des principales polémiques survenues entre le gouvernement royal et les institutions catalanes dans le but de pouvoir dresser un panorama du contexte politique de la genèse, de l’éclatement et de la résolution d’un conflit qui, douze ans durant, oppose Philippe IV à ses sujets catalans. / The Revolt of the Catalans (1640-1652) is a major landmark of Spanish XVIIth century, rooted into the political and economical decline of the catholic monarchy. Long deemed to be a popular rebellion similar to the uprisings bursting all over Europe at the same time, several studies lead over the past twenty years revealed its complexity and strong political dimension, in particular through the study of how Generalitat and Consell de Cent started war against Philip IV (1621-1665) and his valido, Count-Duke of Olivares. This thesis aims at participating to such historiographical renewal by offering a study of the main controversies involving the royal government and Catalan institutions, in order to draw an overview of the political context during the genesis, the breaking and the solving of a conflict which opposed Philip IV to his Catalan subjects for twelve years.
|
6 |
Análisis cualitativo y cuantitativo de la morfosintaxis de una segunda lengua: el caso del español en contacto con el catalánCasanovas Catalá, Montserrat 18 November 1999 (has links)
No description available.
|
7 |
Iconographie et iconologie du dessin d'actualité dans la presse barcelonaise catalaniste et républicaine en langue catalane 1870-1935 /Pinyol Vidal, Josep Le Bigot, Claude. January 2008 (has links) (PDF)
Thèse de doctorat : Etudes ibériques : Rennes 2 : 2007. / Bibliogr. p. 574-589. Index des tableaux et table des illustrations.
|
8 |
Mil números d’El Temps: el compromís de construir un país normalLillo i Usechi, Manuel 12 September 2016 (has links)
No description available.
|
9 |
Catalan Holy Week ceremonies, Catholic ideology, and culture change in the Spanish colonial empireAlvarado, Anita Louise, 1931- January 1974 (has links)
No description available.
|
10 |
La xarxa Catalana a Madrid en el segle XVIII. Un estudi sobre els homes de negocis catalans i el comerç.Rúa Fernández, Carolina 27 January 2010 (has links)
La xarxa catalana a Madrid en el segle XVIII. Un estudi sobre els homes de negocis catalans i el comerç és una aproximació a la situació mercantil de totes aquelles persones que, procedents del Principat, van partir rumb la capital espanyola després de la Guerra de Successió. Si durant el segle anterior les activitats econòmiques catalanes es caracteritzaven per l'exportació a Europa de vins i aiguardents, el nou marc polític inaugurat arran de la guerra oferia diferents opcions. L'annexió de la Corona catalano-aragonesa amb la integració aranzelària tancava la porta del comerç exterior, però n'obria d'altres: el comerç interior i el comerç americà. Entendre per què els catalans triaven una d'aquestes possibilitats, vendre a la Península o deixar-se seduir per l'aventura colonial, serà l'objectiu de la tesi. / The Catalan network in Madrid the 18th century. An study about businessmen and trade is an approach to the mercantile situation of all those persons from the Principality that split direction the Spanish capital after the War of Succession. If during the former century the export to Europe of wines and eaux de vie characterized the Catalan economic activities, the new political frame opened as a result of the war offered different options. The annexation of the Catalan-Aragonese Crown with the costumes integration closed the door of the foreign trade, but it opened other ones: the inner trade and American trade. Understanding why the Catalans chose one of these possibilities, to sell at the Peninsula or to tend to the colonial adventure, will be the goal of the thesis.
|
Page generated in 0.0384 seconds