L'objectiu d'aquest treball és realitzar una anàlisi crítica del model de llengua, fonètic i morfològic, que es fa servir a Televisió Espanyola a les Illes Balears. Així mateix, he intentat esbrinar si variables com el grau de formalitat del programa poden haver influït en l'adopció d'unes determinades solucions fonètiques o morfològiques. Aquest treball no és merament descriptiu ja que de la descripció i anàlisi d'aquests programes n'he extret unes hipòtesis del que, segons el meu parer, hauria de caracteritzar un model de llengua estàndard oral per a les Illes Balears. Quant a les obres prescriptives, a més de les propostes sobre l'ús de l'estàndard oral de l'Institut d'Estudis Catalans, he tengut en compte els Criteris lingüístics proposats pel Departament de Filologia Catalana per a les emissions de TVE a les Illes Balears (1983) de Gabriel Bibiloni, Proposició per a una normativa estàndard unitària de la llengua catalana (1988) de Jaume Corbera; Proposta de model de llengua estàndard per a l'escola de les Illes Balears (1999) d'Antoni I. Alomar i Joan Melià; La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic (1999) d'Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera, Joan Melià; Gramàtica catalana (1918) de Pompeu Fabra; Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968) de Francesc de Borja Moll. Quant al corpus, he examinat exhaustivament nou tipus de programes amb nivell de formalitat diferent, emesos o bé a final de l'any 1998 o bé durant l'any 1999: Informatiu balear, Report, Temps, Entrevistes, 2002, Panoràmic, Programa Especial, Futbol, Debat. El temps transcrit, i per tant analitzat, a cada un dels programes és de 50-60 minuts, excepte en el programa Temps en què he seleccionat una mostra de 18 minuts (cal tenir en compte que aquest espai té una durada de 3-4 minuts).Referent a l'estructura, el treball es divideix en sis capítols més una bibliografia final: CAPÍTOL I. INTRODUCCIÓ; CAPÍTOL II. DADES FONÈTIQUES I MORFOLÒGIQUES; CAPÍTOL III. ANÀLISI FONÈTICA I MORFOLÒGICA; CAPÍTOL IV. CONCLUSIONS; CAPÍTOL V. TAULES DE DADES; CAPÍTOL VI. TRANSCRIPCIÓ DEL CORPUS ANALITZAT.El corpus analitzat es presenta transcrit ortogràficament, amb les grafies i els signes de puntuació convencionals. A més s'han transcrit fonèticament, amb els símbols de l'Alfabet Fonètic Internacional, tots aquells aspectes de pronúncia que han estat objecte d'estudi del present treballEn darrer lloc cal fer constar que si he triat Televisió Espanyola a les Illes Balears ha estat perquè, com a mínim, els seus responsables han intentat fixar un model de llengua estàndard oral, si més no en els informatius. De fet, a partir d'aquest estudi he pogut constatar que un nombre considerable de trets fonètics i morfològics han estat sotmesos a un control lingüístic, total o parcial, tot i que també és cert que molt especialment en els programes més informals (futbol, debat) els locutors han reproduït les pronúncies i formes morfològiques pròpies del parlar col·loquial. / El objetivo de este trabajo es realizar un análisis crítico del modelo de lengua, fonético y morfológico, que se utiliza en TVE en las Islas Baleares. Paralelamente, he intentado averiguar si variables como el grado de formalidad del programa pueden haber influido en la adopción de unas determinadas soluciones fonéticas o morfológicas.Este trabajo no es meramente descriptivo ya que de la descripción y análisis de estos programas he extraído unas hipótesis de lo que, a mi criterio, habría de caracterizar a un modelo de lengua standard oral para las Islas Baleares. Respecto a las obras prescriptivas, además de las propuestas sobre el uso del standard oral que ha hecho el IEC, he tenido en cuenta los Criteris lingüístics proposats pel Departament de Filologia Catalana per a les emissions de TVE a les Illes Balears (1983) de Gabriel Bibiloni, Proposició per a una normativa estàndard unitària de la llengua catalana (1988) de Jaume Corbera; Proposta de model de llengua estàndard per a l'escola de les Illes Balears (1999) de Antoni I. Alomar y Joan Melià; La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic (1999) de Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera, Joan Melià; Gramàtica catalana (1918) de Pompeu Fabra; Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968) de Francesc de Borja Moll.En cuanto al corpus, he examinado exhaustivamente nueve tipos de programas con diferentes niveles de formalidad, emitidos o bien a final de 1998, o bien durante el año 1999: Informatiu balear, Report, Temps, Entrevistes, 2002, Panoràmic, Programa Especial, Futbol, Debat. El tiempo trascrito y por tanto analizado, a cada uno de los programas es de 50-60 minutos, excepto en el Temps en el cual he seleccionado una muestra de 18 minutos.Referente a la estructura, el trabajo se divide en seis capítulos más una bibliografía final: CAPÍTULO I. INTRODUCCIÓN; CAPÍTULO II. DATOS FONÉTICOS Y MORFOLÓGICOS; CAPÍTULO III. ANÁLISIS FONÈTICO Y MORFOLÓGICO; CAPÍTULO IV. CONCLUSIONES; CAPÍTULO V. TABLA DE DATOS; CAPÍTULO VI. TRASCRIPCIÓN DEL CORPUS ANALIZADO.El corpus analizado se presenta trascrito ortográficamente, con las grafías y signos de puntuación convencionales. Además se han trascrito fonéticamente con los signos del Alfabeto Fonético Internacional todos aquellos aspectos de pronunciación que han sido objeto de estudio del presente trabajo.Finalmente es necesario remarcar que si he elegido TVE en las Islas Baleares ha sido porque sus responsables han intentado fijar un modelo de lengua standard oral, al menos en los informativos. De hecho, a partir de este estudio he podido constatar que un número considerable de rasgos fonéticos y morfológicos han sido sometidos a un control lingüístico total o parcial, aunque también es cierto que en los programas más informales (fútbol, debate) los locutores han reproducido las pronunciaciones y formas morfológicas propias del habla coloquial. / The aim of this work is to achieve a critical analysis of the language pattern used in T.V.E. in the Balearic Islands. This analysis will be taken from a phonetical and morphological point of view.At the same time I have tried to find out if variables such as the formality grade of the programme, may have influenced in the adoption of certain phonetical or morphological solutions.This is not just a descriptive work as from the description and the analysis of these programmes I have extracted some hypothesis which, in my opinion, should characterize a oral standard language for the Balearic Islands.Regarding the prescriptive works, apart from the proposals on the usage of the oral standard language made by I.E.C, I have taken into account the "Criteris lingüístics proposats pel Departament de Filologia Catalana per a les emissions de TVE a les Illes Balears (1983) de Gabriel Bibiloni, Proposició per a una normativa estàndard unitària de la llengua catalana (1988) de Jaume Corbera; Proposta de model de llengua estàndard per a l'escola de les Illes Balears (1999) de Antoni I. Alomar y Joan Melià; La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic (1999) de Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera, Joan Melià; Gramàtica catalana (1918) de Pompeu Fabra; Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968) de Francesc de Borja Moll.In relation to the corpus I have examined nine different tipus of programmes with different levels of formality, broadcasted either at the end of 1998 or during 1999: Informatiu balear, Report, Temps, Entrevistes, 2002, Panoràmic, Programa Especial, Futbol, Debat.

Entablar contacto con un aspecto humano, con la razón interpuesta siquiera como afán, es una tarea que se convierte muy pronto en apasionante, mientras aquel aspecto crece su tamaño a mucha mayor velocidad que nuestro impulso: el plan inicial de trabajo, materializado en un programa de cinco hojas, abarcaba todos los niveles fonéticos que una bibliografía me sugirió sobre mi lengua materna. Quise decirlo todo; desde el dato minúsculo de un rasgo redundante hasta la frase enterna como emisión fónica en sus posibles perspectivas, pasando por la sílaba, fonética y estadísticamente estudiada. Vivir este problema –ese contacto entablado– hizo evolucionar en seguida las intención por etapas. Ahora, a poco más de un año de distancia, la parte descriptiva se ha concentrado definitivamente sobre el timbre vocálico, en un programa impsoible de esbozar en menos de seis hojas. A veces, aunque parezca mentira, detrás de un pequeño factor minuciosamente aprisionado se esconde una grandiosidad tan digna de ser contemplada como al fenómeno total del lenguaje en el primer atisbo de la consciencia. La parte general, por su lado, continúa preludiando como al princpio la labor de conjunto que, más pronto que tarde, será consumada. El presente estudio ha sido dividido en dos Partes: General (A) y Descriptiva (B). La primera de ellas consta de cinco Capítulos, que contienen sucesivamente el Objetivo y fines de esta tesis (I), el detalle de los Materiales utilizados (II), los Medios de Investigación aplicados (III), un apartado sobre Generalidades y Metodología (IV) y un último capítulo (V), con las formas de aplicación lingüística (V). Por su parte, la Parte Descriptiva incluye dos Capítulos: uno sobre el timbre vocálico (I) y otro recogiendo las conclusiones generales (II). Una bibliografía y dos índices (el primero de figuras y el segundo de materias) completan el articulado de la tesis.

This thesis investigates the role that different aspects of audiovisual prosody play in the production and perception of interrogativity. To this end, two types of statements and two types of questions are analyzed: information and contrastive focus statements (IFS, CFS), and information-seeking and counterexpectational questions (ISQ, CEQ). A multimodal approach is thus followed for the study of interrogativity, by means of a variety of production and perception experiments, from games specifically designed to elicit spontaneous productions of specific discourse categories to the analysis of event-related potentials. The first study reveals that pitch range differences are the main intonational cue used by Central Catalan speakers in order to distinguish between IFS and CEQ. The second study shows that such intonational contrasts are encoded automatically in the auditory cortex. Both studies strengthen the argument that pitch range features need to be represented descriptively at the phonological level. The third study shows that facial gestures are the most influential elements that Catalan listeners rely on to decide between CFS and CEQ interpretations, though bimodal integration with acoustic cues is necessary in order for perceptual processing to be accurate and fast. The fourth study reveals that Catalan and Dutch speakers mainly rely on language-specific auditory differences in order to detect IFS and ISQ, but also that the presence of gaze increases the identification of an utterance as a question. Finally, this study demonstrates that a concentration of several response-mobilizing cues in a sentence is positively correlated with the perceivers’ ratings of these utterances as interrogatives. / Aquesta tesi investiga el rol que exercixen diversos aspectes de la prosòdia audiovisual en la producció i la percepció de la interrogativitat. A tal efecte, s’analitzen dos tipus d’oracions declaratives (de focus informatiu i de focus contrastiu; IFS i CFS) i dos tipus d’oracions interrogatives (de cerca d’informació i d’antiexpectació; ISQ i CEQ). Així, la tesi estudia la interrogativitat des d’una perspectiva multimodal, amb diferents experiments de producció i de percepció que van des de jocs especialment dissenyats per elicitar produccions espontànies de determinades categories discursives fins a l’anàlisi de potencials evocats cerebrals. El primer estudi revela que els parlants de català central empren principalment el camp tonal per distingir entre IFS i CEQ. El segon, que el còrtex auditiu codifica automàticament tal contrast entonatiu. Ambdós estudis conclouen que cal explicitar les propietats del camp tonal quan es descriu fonològicament l’entonació de la llengua. El tercer estudi mostra la major influència dels gestos facials a l’hora de distingir CFS i CEQ en català, així com la necessitat d’integrar perceptivament les variables visuals i les acústiques perquè la idenficació siga acurada i ràpida. El quart estudi revela com els parlants de català i de neerlandès es basen principalment en les diferències auditives de les seues respectives llengües a l’hora de distingir IFS i ISQ, però també com el fet que el parlant mire el seu interlocutor incrementa la interpretació interrogativa d’una oració. Finalment, l’estudi demostra que la presència de diversos indicis mobilitzadors de resposta en una oració està positivament correlacionada amb les interpretacions interrogatives que els oients en fan.

No description available.

La evolución de Lj latina hacia el fonema /x/ del español actual ha sido descrita con gran detalle en la bibliografía especializada en diacronía. Sin embargo, en ella no se aportan razones fonéticas que permitan entender el porqué de este cambio. Por este motivo, en el presente trabajo se ha acudido a las obras de Lindblom, Ohala o Blevins (entre otros), quienes defienden que el estudio de la variación fonética sincrónica permite una extrapolación a los datos antiguos y, por lo tanto, una aproximación y posible explicación de los procesos históricos. Así pues, con el objetivo de dar cuenta tanto de las razones del cambio como de su difusión, se ha partido del análisis fonético experimental del habla y de los datos obtenidos del estudio dialectal de /l/ y /ʎ/. Los resultados obtenidos permiten comprender cómo pudo producirse la evolución que ha llevado a la aparición del fonema /x/. / There has been plenty of papers which offered a description of the historical change from Lj in Latin to /x/ in current Spanish but most of them lack an explanation of its inner reasons. As a consequence, this investigation follows the theories held by authors like Lindblom, Ohala or Blevins, who suggest that the analysis of sinchronic phonetic variation may explain the nature of diachronic sound change. In order to account for the palatalization of the lateral sound in the last stages of Latin due to the arising of the glide and its evolution to /x/, we used empirical data from experimental phonetics and from dialectal studies. The combination of both makes possible to understand that the palatalization processes are attributable to inherent driving forces of the Spanish phonological system.

En la tesi "La sonoritat en els grups consonàntics polonesos. La coordinació entre les articulacions glotal i supraglotal en els grups simples iniciats per consonants fricatives" s'ha realitzat una anàlisi acústica, seguida d'un tractament estadístic de les dades, de la coordinació entre les articulacions glotal i supraglotal de les consonants fricatives poloneses davant d'una vocal i en grups consonàntics simples on la fricativa va seguida d'una sonant o d'una obstruent.Els anàlisi han mostrat diferències significatives entre les fricatives de diferents punts d'articulació pel que fa al comportament glotal i pel que fa a les seves durades.S'ha observat també una diferència en duracions entre diferents patrons de realització glotal en les fricatives intervocàliques. Aquesta diferència pot indicar la importància de la durada com a pista fonètica de la percepció de la sonoritat en les fricatives que han perdut les vibracions glotals en una gran proporció. En els grups consonàntics s'ha observat l'aparició de fenòmens intermedis a la frontera entre les dues consonants. La naturalesa i les característiques d'aquests fenòmens depenen del tipus del context consonàntic posterior a la fricativa. L'existència dels fenòmens intermedis crea la necesitat de plantejar-se un estudi del paper que juguen en la reparació del Principi de Sonicitat quan aquest es trenca en els grups consonàntics complexos.Els resultats del treball no tan sols contribueixen a la descripció fonètica exhaustiva de la llengua polonesa. També són una aportació a la investigació general en matèria de la teoria fonètica i, alhora, serveixen de base fonètica d'una investigació detallada en el camp de la fonologia pel que fa a les assimilacions de sonoritat en grups consonàntics complexos. / In the dissertation "The voicing in polish consonantal clusters", an acoustical análisis of the glottal and supraglottal articulation coordination in the polish fricative+sonorant and fricative+obstruent clusters was performed, followed by the corresponding statistical treatment.The analysis showed significant differences between two couples of fricatives with a different place of articulation from the point of wiev of the glottal behaviour and the fricative duration.It was also observed a difference in duration among different glottal patterns in the intervocalic fricatives. The difference can prove the importance of duration as a phonetic cue for the perception of voicing in those fricatives that loose largely their glottal vibrations.In the consonantal clusters, intermediate phenomena al the border between consonants are observed. The nature and caracteristics of these phenomena depend of the fricative later context type. The presence of those phenomena renders necessary to study the role they play in the Sonicity Principle when broken in complex consonantal clusters.The results of this study contribute to the exhaustive phonetic description of polish language. They are also a contribution to the general phonetic theory and constitute a phonetic basis for a detailed investigation in the field of phonology concerning voicing assimitation in complex consonantal clusters.

The present dissertation aims at analyzing the interplay between initial acoustic biases and language exposure during acquisition of language in the first year of life. This is a critical period in development because it is when phonetic categories are attuned to the native language. This goal is addressed by integrating the results from two developmental studies. The first study explores the presence of asymmetries in vowel perception in infants from 4 to 12 months of age, as a function of the acoustic salience and distributional properties in the test language. The second study investigates the previous contrasting results on vowel perception in 8-month-old infants growing in bilingual environments, and in particular and their relationship with task demands and the properties of the bilingual input. The results emerging from these studies point to two developmental trends. On one hand, asymmetries in vowel perception are modulated by acoustic biases before and during perceptual reorganization, and by distributional cues after perceptual reorganization. On the other hand, discrimination abilities of 8-month-old bilinguals parallel those of monolinguals when tested with an Anticipatory Eye Movement procedure, highlighting the importance of task demands in determining infants' performance. / L'objectiu d'aquesta tesis és analitzar la dinàmica que s'estableix entre els biaixos acústics i l'experiència amb el llenguatge durant el primer any de vida. Aquest és un període decisiu durant el qual les categories fonètiques s'ajusten a les propietats de la llengua materna. Aquest objectiu s'assoleix integrant els resultats de dos estudis. En el primer estudi s'explora la presència d'asimetries en la percepció de les vocals en bebès de 4 a 12 mesos d'edat, en funció de la saliència acústica i les propietats distribucionals de la llengua. El segon estudi investiga els resultats contradictoris obtinguts amb bebès de 8 mesos d'edat bilingües, i la seva relació amb les demandes de la tasca i les propietats de l'input bilingüe. Els resultats d'aquests estudis indiquen dos tendències al desenvolupament. Per una banda, que les asimetries en la percepció de les vocals són modulades per biaixos acústics abans i durant la reorganització perceptiva i per les propietats distribucionals després de la reorganització perceptiva; per l'altra banda, els resultats mostren que les habilitats de discriminació dels bilingües de 8 mesos d'edat són corresponents a les dels monolingües quan es fa servir un procediment d'anticipació de la mirada, posant en rellevància la importància de les demandes de la tasca en determinar el rendiment dels bebès.