• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 7
  • 5
  • 4
  • 1
  • Tagged with
  • 17
  • 9
  • 6
  • 6
  • 6
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Bilingual lexical access: a connectionist model

Soler Vilageliu, Olga 06 June 1996 (has links)
No description available.
2

Formació i definició de conceptes en l'alumnat sord bilingüe: criteris educatius per a la seva optimització

Laborda Molla, Cristina 16 December 1998 (has links)
No description available.
3

Anàlisi conceptual del fenomen bilingüe: avaluació del rendiment escolar en llengua catalana i castellana

Forner, Àngel 05 October 1990 (has links)
Aquesta tesi doctoral consta de dues parts clarament diferenciades.La primera part (vol. I) es dedica a analitzar les accepcions i connotacions més destacades que s'han pogut fer sobre el bilingüisme durant el segle XX. La línia de treball ha consistit en la revisió d'estudis i investigacions sobre el fenonen bilingüe, i també en l'aportació de coneixements i experiències personals de l'autor. Cal indicar que "fenomen bilingüe" s'interpreta com aquella particularitat d'un individu que disposa, en major o menor grau, de la capacitat d'utilitzar dues llengües, i de les comunitats formades per individus que poden comunicar-se en dues llengües. Aquesta part conté una important recollida d'informació sobre el tema del bilingüisme, una revisió dels diferents sentits que ha tingut i té el bilingüisme, i una interpretació del fenómeno bilingüe des de perspectives psicosocials i psicopedagògiques. La segona part (vol. II) recull els plantejaments, l'execució, els resultats I les conclusions d'una investigació sobre l'avaluació del rendiment escolar en llengua catalana i castellana, en alumnes d'escoles de Catalunya, en una primera aplicación l'any 1982 i en una reapliació l'any 1987. S'estudia una mostra de 986 alumnes d'escoles de diversa tipologia lingüística i sòcio-cultural, de tots els nivells d'escolarització bàsica. S'han aplicat proves de lectura, escriptura i parla, en català i castellà. Les conclusions destaquen l'efecte de la llengua d'escola en diversos aspectes de la competència lingüística, segons la diferent tipologia sociolingüística dels alumnes. Aquesta investigació es pot emmarcar en la tradició dels treballs d'avaluació del rendiment dels alumnes en situacions bilingües. / This doctoral thesis has two clearly differentiated parts.First part (Vol. I) analyses the most outstanding denotations and connotations associated with bilingualism to the twentieth century. Studies and research on bilingualism have been reviewed and the author's personal experience has been included. "Bilingualism" is understood as that characteristic of an individual who has the ability to use, to a greater or lesser extent, two languages, and of the communities formed by individuals who can communicate in two languages. This part contains a large amount of information about bilingualism, a review of the different meaning given to the term "bilingualism", and an interpretation of multicultural bilingualism from psychosocial and psycho-pedagogical perspectives. Second part (Vol. II) describes the premises, execution, results and conclusions of a study on the evaluation of school performance in Catalan and Spanish languages, in its first application in 1982 and its second application in 1987. A sample is studied of 986 schoolchildren of various linguistic and socio-cultural types, from all levels of primary education. Tests of reading, writing and speaking were applied in Spanish and Catalan. The conclusions underline the effect of the language of the school on various aspects of linguistic competence, depending on the different sociolinguistic types of the schoolchildren.This study follows the tradition of evaluation studies of pupil performance in bilingual situations.
4

Producción del lenguaje en bilingües: caracterización e implicaciones de la coactivación léxica, La

Colomé Gonzàlez, Àngels 01 January 2000 (has links)
DE LA TESIS:Hablar es un acto tan natural para la mayoría de seres humanos, que raramente nos paramos a pensar en cómo es posible que la conexión de unas cuantas células en nuestro cerebro hagan que movamos los músculos de la boca y la garganta de forma tan extraordinariamente precisa, y lo que todavía es más extraordinario, que dichos movimientos sirvan para exteriorizar nuestras ideas y compartirlas con los que nos rodean. En cambio, acostumbramos a admirar a las personas que hablan varias lenguas. Con toda justicia reconocemos su habilidad para almacenar varios vocabularios, pero hablar una lengua es mucho más que conocer sus palabras: significa conocer los matices de significado para cada una de ellas, así como las normas sintácticas específicas que les permiten agrupar las palabras, o la pronunciación de los fonemas que les son propios. Y esta persona no sólo sabe todo esto, sino que además es capaz de aplicar correctamente matices, normas y sonidos a una velocidad de dos o tres palabras por segundo.No es la intención de esta tesis resolver la complejidad de este proceso, pero sí queríamos llamar la atención sobre un fenómeno que a menudo no apreciamos en su justa medida: esa curiosa habilidad de los bilingües para mantener "separadas" las distintas lenguas, de manera que los errores derivados de mezclar involuntariamente reglas o palabras de diferentes idiomas son escasos, especialmente entre los bilingües muy competentes en su segunda lengua. ¿Significa eso que el bilingüe está trabajando sólo con una de las lenguas? O, por el contrario, ¿es posible que la lengua no empleada siga estando presente durante la producción del habla, aunque de alguna forma se consiga restringir su influencia?A estas dos últimas cuestiones hemos querido responder en la presente tesis, desplegándolas en la siguiente batería de preguntas:- ¿Durante cuánto tiempo permanece activada la lengua que no se está empleando?- ¿El grado de activación de la lengua que no se usa depende del conocimiento que de ella se posee?- ¿La lengua no empleada interfiere durante la selección léxica?- ¿La lengua no empleada juega algún papel durante la recuperación de la información subléxica?Para dar respuesta a estos interrogantes, mediante la revisión de los estudios sobre el tema hechos hasta ahora y la aportación de nuevas evidencias experimentales, hemos estructurado la presente memoria en los siguientes apartados:- En el capítulo 1 repasaremos los principales modelos de producción del habla en hablantes monolingües.- En el capítulo 2 describiremos los modelos bilingües de producción del habla.- En el capítulo 3 presentaremos las evidencias que existen hasta el momento de co-activación de los dos léxicos.- En el capítulo 4 nos preguntaremos sobre la función que cumple la activación del léxico que no se está empleando. - Finalmente, el capítulo 5 nos permitirá resumir todos los resultados obtenidos, intentar explicarlos a partir de los modelos de producción actuales, proponer algunas modificaciones a partir de nuestros datos, y plantear nuevas cuestiones a estudiar en el futuro.
5

Llengües a l'hora del pati. Usos lingüístics en les converses dels infants de Primària a Catalunya, Les

Galindo i Solé, Mireia 19 January 2006 (has links)
El principal objectiu d'aquesta tesi és estudiar les pràctiques lingüístiques dels infants del darrer curs de l'educació primària a Catalunya en situacions no monitoritzades de l'àmbit escolar, durant les hores del pati. En particular, s'analitzen tres fenòmens de contacte de llengües (interferències, alternances de codi i tries lingüístiques), i es determina quins aspectes són més rellevants a l'hora d'explicar l'aparició de certs fenòmens o l'ús de determinades llengües.L'objectiu fixat condiciona que la recerca s'estructuri en dues vessants. Una és més descriptiva i intenta respondre la pregunta Què es parla i com es parla als patis de les escoles? Aquesta anàlisi descriptiva permet determinar quin tipus d'interferències es produeixen amb més freqüència i de quin codi provenen; quines funcions discursives exerceix l'alternança de codis en el discurs dels parlants analitzats i quines llengües implica, i quina llengua o quines llengües parlen majoritàriament els infants de Catalunya en situacions semiespontànies.En la segona vessant s'adopta un punt de vista més explicatiu, i, parafrasejant el títol d'un conegut article de J. A. Fishman, es vol donar resposta a qui, quan i amb qui es parlen determinats codis o es produeixen certs fenòmens de contacte de llengües. Des d'aquesta perspectiva es determina en quines condicions sociolingüístiques es produeixen (més) interferències o alternances, o què caracteritza els parlants que en produeixen més o n'utilitzen un tipus determinat. També s'hi analitza quan es fa ús de cadascuna de les llengües que configuren el repertori lingüístic dels infants, i qui se serveix d'aquests codis i amb qui.Els materials analitzats han estat recollits en un estudi realitzat als grups classe de 6è de primària de 52 escoles de tota Catalunya al final de la dècada dels 90. Aquests materials consten de (a) dades declarades sobre els usos lingüístics dels informants a la llar i en les xarxes socials, obtingudes mitjançant l'aplicació de qüestionaris; (b) dades observades sobre les pràctiques lingüístiques dels infants a l'hora del pati, obtingudes a partir de 32 hores d'enregistraments semisubrepticis, i (c) dades experimentals sobre el grau de competència lingüística en català i en castellà dels infants, aconseguides amb l'aplicació de proves estàndard. La metodologia d'anàlisi combina les tècniques qualitatives amb les quantitatives.Les conclusions més rellevants de la investigació són que el català i el castellà són les dues protagonistes principals de les tries lingüístiques als patis de les escoles al final de la dècada dels 90. La presència d'altres llengües diferents d'aquestes dues és residual. A grans trets, els usos de català augmenten a mesura que creix la presència de català a la llar i en les xarxes socials de parlants i destinataris, com més competència lingüística mostren els interlocutors en català, i com més catalanoparlants assisteixen al centre escolar o més coneixement de català es declara a la zona en què s'han enregistrat les converses. L'increment dels usos de castellà es dóna en les situacions contràries. Ara bé, l'augment d'ús d'una i altra llengua no és proporcional a la presència i competència que cadascuna de les llengües té en el parlant o en l'entorn: perquè l'ús del català superi el de castellà cal que el català adopti un paper rellevant en cadascuna de les variables analitzades; altrament, la presència i el coneixement de castellà, per poc importants que siguin, fan augmentar espectacularment els usos en aquesta llengua.En termes quantitatius, en català s'introdueixen moltes més interferències que en castellà (si, en castellà, les interferències tan sols constitueixen el 0,3% dels mots emesos en el discurs en aquesta llengua, en català, representen el 3,5% dels mots comptabilitzats). La funció discursiva més freqüent que exerceix l'alternança de codis en les dades analitzades és la que té per raó l'interlocutor: el 55% de les alternances detectades permeten als infants adaptar-se a la llengua familiar o d'ús habitual del destinatari. La segueix l'alternança per expressar una segona veu (28%). En comparació amb aquestes, la resta de funcions tenen un caràcter quantitatiu residual. / The main goal of this doctoral thesis is to study the language practices among Catalonian children in non-monitored interactions. Three language contact phenomena (interferences, code-switching and language choice, the dependent variables) have been analysed according to nine independent variables related to the sociolinguistic features of the speaker and the interlocutor(s) (first language, social network dominant language, and linguistic competence in Catalan and Spanish), related to the sociolinguistic environment (demolinguistic composition of the area, demolinguistic composition of the children attending the school, language used as a means of instruction and dialectal variety) and other aspects (peer interactions or interactions between children and teachers, and terminology related with school).The research is based on a sample of 52 6th grade classrooms throughout Catalonia. Three types of data have been gathered: (a) declared data about language practices at home and within social networks, by means of questionnaires; (b) observed data about language practices, by means of tape-recorded interactions during playtime, and (c) experimental data about linguistic competence in both Catalan and Spanish languages, by means of standard language tests. The most significant conclusions can be summarised as follows: (1) Castilian native speakers rarely use their L2 to address to Catalan-speaking children, while Catalan native speakers tend to address Castilian speakers in Castilian; children born in bilingual families assimilate their practices to their Castilian-speaking classmates; (2) the comparison between declared and observed data shows that children overestimate the presence of Catalan in their informal interactions, and (3) children only use more Catalan than Castilian when the presence of Catalan in the environment is clearly higher than the presence of Castilian.
6

Conocimiento lingüístico de los escolares de la franja oriental de Aragón e implicaciones curriculares del tratamiento de las lenguas

Huguet, Àngel 24 November 1994 (has links)
Qualsevol persona de visita en la Franja oriental aragonesa, des del Pirineu fins el nord-est de Terol, o simplement de passada per Garrotxa; percebrà sense grans esforços el peculiar caràcter fronterer que defineix a les gents d'aquest territori que s'estén de nord a sud al llarg de la Comunitat Autònoma aragonesa en el seu límit amb Catalunya.Per als que allí habitem, el context social bilingüe d'aquestes comarques resulta un fet natural ja en els inicis de la nostra infantesa. A més, el continuat contacte amb Catalunya, bé per raons socioculturals o econòmiques, o bé per l'emigració cap a aquesta Comunitat en els anys 50 i 60, fan que en molts de nosaltres desaparegui la consciència del límit administratiu que ens separa quan travessem els indicadors que marquen la fi d'una Comunitat per a endinsar-nos en l'altra.Aquest context ha marcat a qui subscriu aquestes línies, nascut en Belver (Osca) i realitzat el batxillerat en l'Institut "Ramón J. Sender" de Garrotxa; el seguir estudis de Psicologia en la Universitat de Barcelona em va possibilitar una iniciació científica al fenomen del bilingüisme. Un posterior trasllat a la comarca del baix Cinca com professional de l'Equip Psicopedagògic del M.E.C. i la constatació "in situ" de l'ambigüitat i dubtes que despertaven, especialment en el món de l'educació, els possibles efectes sobre l'individu de les circumstàncies esbossades, em va dur a qüestionar des de la viabilitat d'una educació bilingüe per al nostre territori fins el model d'educació bilingüe més adequat, tot això sense deixar de costat aspectes relatius al bilingüisme social del sector en qüestió, o a les possibles conseqüències positives i/o negatives que sobre l'alumnat pogués tenir qualsevol decisió referent a això. / Cualquier persona de visita en la Franja oriental aragonesa, desde el Pirineo hasta el noreste turolense, o simplemente de paso por Fraga; percibirá sin grandes esfuerzos el peculiar carácter fronterizo que define a las gentes de este territorio que se extiende de norte a sur a lo largo de la Comunidad Autónoma aragonesa en su límite con Catalunya.Para los que allí habitamos, el contexto social bilingüe de estas comarcas resulta un hecho natural ya en los inicios de nuestra infancia. Además, el contínuo contacto con Catalunya, bien por razones socioculturales o económicas, o bien por la emigración hacia esa Comunidad en los años 50 y 60, hacen que en muchos de nosotros desaparezca la conciencia del límite administrativo que nos separa cuando atravesamos los indicadores que marcan el fin de una Comunidad para adentrarnos en la otra.Este contexto ha marcado a quien suscribe estas líneas, nacido en Belver (Huesca) y realizado el bachillerato en el Instituto "Ramón J. Sender" de Fraga; el seguir estudios de Psicología en la Universidad de Barcelona me posibilitó una iniciación científica al fenómeno del bilingüismo. Un posterior traslado a la comarca del Bajo Cinca como profesional del Equipo Psicopedagógico del M.E.C. y la constatación "in situ" de la ambigüedad y dudas que despertaban, especialmente en el mundo de la educación, los posibles efectos sobre el individuo de las circunstancias esbozadas, me llevó a cuestionar desde la viabilidad de una educación bilingüe para nuestro territorio hasta el modelo de educación bilingüe más adecuado, todo ello sin dejar de lado aspectos relativos al bilingüismo social del sector en cuestión, o a las posibles consecuencias positivas y/o negativas que sobre el alumnado pudiera tener cualquier decisión al respecto.
7

Aprendre a triar. L’adquisició de les normes d’ús i alternança de codis en l’educació infantil

De Rosselló i Peralta, Carles 12 February 2010 (has links)
L’objectiu d’aquesta recerca és observar com s’estableixen i quins són els usos orals en una aula de P3, és a dir, amb alumnes de 3 a 4 anys. La tria d’aquesta edat no ha estat una decisió arbitrària. Des d’un punt de vista sociolingüístic és una etapa rellevant perquè la investigació en un grup-classe des del moment que es constitueix permet analitzar com es construeixen i es resolen les negociacions de codi. Una part molt considerable de les investigacions lingüístiques amb infants giren a l’entorn de l’adquisició dels aspectes fonètics, lèxics i morfosintàctics, i només d’una manera més tangencial dels aspectes referits a les tries lingüístiques entre iguals i a la reproducció de les normes de les llengües. En aquest estudi, però, es deixa de banda el primer àmbit i es descriuen tres aspectes relacionats amb els usos orals dins de l’aula. En primer lloc s’analitzen les normes lingüístiques tutoritzades, això és, les pràctiques lingüístiques que posa en circulació el personal docent amb els alumnes. En segon terme s’observa en quina llengua els alumnes resolen les interaccions intra- i intergrupals en situacions quasiespontànies. I finalment s’exposa com en aquestes mateixes situacions els infants negocien el codi d’interacció en les seves converses entre iguals. Bona part de l’anàlisi es posa en relació amb les xarxes socials, una variable que al llarg de nombrosos estudis ha demostrat tenir un gran potencial a l’hora d’explicar el comportament sociolingüístic de les persones. Aquest és el fonament del cinquè capítol, dedicat a presentar els resultats obtinguts. La resta de la tesi s’organitza en els apartats que es descriuen a continuació. El primer aporta la perspectiva teòrica de les tries de llengües. L’estudi de les tries lingüístiques ha conegut dues grans tradicions: la macrosocial i la microsocial-interaccional. La primera entén que les tries no són producte d’una decisió (totalment) lliure del parlant, sinó que a nivell supraindividual hi ha una sèrie d’institucions que n’influeixen el comportament lingüístic. En canvi, la perspectiva interaccional concentra la seva atenció en el parlant i deixa de banda la pressió que es pugui exercir des de les institucions. Diversos autors han apuntat mancances a l’hora d’arribar a una comprensió holística de les tries de llengües només a partir de la dicotomia entra una i altra tradició. Per aquest motiu, en aquesta recerca s’ha optat per les xarxes socials com a constructe teòric capaç d’establir ponts explicatius entre els factors politicosocials que afecten el manteniment o substitució lingüístics i les motivacions de tria lingüística en interaccions locals. El segon capítol ressegueix la presència del català a l’escola, des de la Transició fins a l’actualitat. L’apartat històric deixa pas, en la darrera part del capítol, a l’anàlisi del coneixement i usos del català i castellà en els escolars catalans a partir de l’escrutini de diversos informes i estudis de caire macrosocial. El tercer capítol està dedicat a presentar les capacitats lingüístiques que desenvolupen els infants entre els 3 i 4 anys, a partir de l’adquisició de les habilitats lèxiques, fonètiques i morfosintàctiques. El quart capítol té com a objectiu presentar la metodologia de la recollida de dades i el seu posterior tractament. Al llarg d’aquestes pàgines s’exposen els motius pels quals s’ha optat per l’observació participant com la tècnica més adequada per obtenir dades de qualitat. També es fa referència als condicionants sociolingüístics de l’entorn de l’escola, del mateix centre i de l’aula, i s’expliciten les vies que es van seguir per accedir als informants. Finalment, es descriu el procés de transcripció de les dades. El capítol que clou la tesi presenta les principals conclusions del treball. / This thesis examines the language of interaction and the way it is deployed among a group of children aged 3-4 in an early childhood center located in Barcelona. More specifically, the first part of the analysis is focused on tutored linguistic behavior, based on interactions organized as a class activity and directly supervised by teachers. Secondly, children’s language interactions are observed in intra-group and extra-group conversations in semi-spontaneous situations. Finally, it is revealed how, under these same circumstances, children negotiate the code of interaction in peer to peer dialogues. An important part of the analysis is related to social networks, a variable which is highly useful to explain sociolinguistic behavior as has been demonstrated in a large number of studies. In addition to the chapter devoted to data analysis, the thesis is organized in five other sections. The first one has to do with the theoretical perspectives of language choices. Two main traditions are described at this point: the macro-social and the micro-interactional. Why these traditions cannot convey holistic understanding about language choices is discussed. Thus, this research is based on social networks as the theoretical construct capable of building bridges between sociopolitical factors related to language maintenance or shift and the reasons for a specific language choice in local interactions. The second chapter deals with the sociopolitical struggle to reintroduce Catalan in schools from the late 1960’s since the beginning of the XXIst century. Furthermore, several studies are examined to shed light on Catalan students’ levels of knowledge and use of Catalan and Spanish. The third and fourth chapters are dedicated to exploring language acquisition in children aged 3-4, and to describing methodology respectively. Regarding the latter, participant observation is justified as the most suitable technique to achieve quality data. An explanation is made as to how the researcher gained access to informants, as well as the process of data transcription. In the last chapter the main conclusions of the research are shown.
8

Las perífrasis modales de obligación "tener que + infinitivo" y "haber de + infinitivo": Variación e interferencia en el español de Barcelona

Martínez Díaz, Eva 30 May 2002 (has links)
Esta tesis doctoral es un estudio sociolingüístico sobre las tendencias de uso de las perífrasis verbales "haber de + infinitivo" y "tener que + infinitivo" del español de Barcelona y su Área Metropolitana. A través de esta investigación se demuestra que la frecuencia de uso de la perífrasis verbal "haber de + infinitivo" es mayor en el área geográfica delimitada que en el resto del territorio lingüístico peninsular, debido a fenómenos de variación y de interferencia lingüísticas propiciados por la situación de bilingüismo entre la lengua española y la lengua catalana. Estos resultados contrastan con los obtenidos en la tesis de licenciatura -estudio previo al de esta tesis doctoral-, en la que se constataba que el uso de la perífrasis "haber de + infinitivo" se documenta según la modalidad discursiva -en la variedad lingüística funcional culta, objetiva y planificada-, mientras que en el español de Barcelona y su Área Metropolitana la perífrasis "haber de + infinitivo" se documenta según las variables sociolingüísticas de los hablantes: edad, lengua habitual, lengua familiar y tipo de conocimiento de la lengua catalana.
9

Análisis cualitativo y cuantitativo de la morfosintaxis de una segunda lengua: el caso del español en contacto con el catalán

Casanovas Catalá, Montserrat 18 November 1999 (has links)
No description available.
10

Aplicabilidad del test de la afasia para bilingües de Michel Paradis a la población catalano/castellano parlante

Gómez Ruiz, María Isabel 18 December 2008 (has links)
La descripción de casos de afasia en bilingües se remonta al siglo XIX. Desde el inicio, el interés se ha centrado en conocer los factores que influyen en el patrón de recuperación que sigue cada lengua tras la lesión, así como en su representación y procesamiento cerebral. Y es que, en pacientes bilingües o políglotas, la alteración del lenguaje que se produce como consecuencia de una lesión cerebral focal no siempre afecta por igual a los idiomas que habla una misma persona. Por este motivo, la valoración de sólo una de sus lenguas ofrece una visión parcial de la realidad lingüística en la que viven estas personas. Es en este contexto en el que surgió el primer test destinado a valorar las capacidades lingüísticas residuales de pacientes bilingües o políglotas: el Test de la Afasia para Bilingües (TAB) de Michel Paradis. El TAB está disponible en 65 idiomas y 160 pares de lenguas (traducción). Aunque las versiones en catalán y en castellano del test datan del año 1989, que nosotros sepamos, no se han publicado datos generales de su aplicabilidad. Los objetivos de esta investigación pueden resumirse en dos puntos: a) estudiar las propiedades psicométricas de la versión en catalán y en castellano del TAB en sujetos bilingües que residen en Barcelona y L'Hospitalet de Llobregat, y b) comparar el rendimiento obtenido en el TAB de diferentes muestras de sujetos bilingües (controles sanos, pacientes con deterioro cognitivo leve, enfermos de Alzheimer y afásicos). Presentamos y discutimos los resultados obtenidos dentro del contexto de las teorías actuales de procesamiento del lenguaje en bilingües y políglotas. / The description of cases of bilingual aphasia goes back to the 19th century. From the beginning, the interest has been centred on the factors influencing language recovery patterns following brain injury, as well as representation and cerebral processing of each language. Bilingual subjects can show different patterns of language recovery. For this reason, the assessment in only one of the languages they know, offers a partial vision of the linguistic reality in which these people live. It's in this context that the first test dedicated to assess the residual linguistic capacities of bilingual and polyglot patients appeared: the Bilingual Aphasia Test (BAT) by Michel Paradis. The BAT is currently available in 65 languages and 160 language pairs (translation tasks). Although the Catalan and Castilian versions of the test appeared in 1989, general data of its applicability have not been published yet. The objectives of this investigation can be summarized in two points: a) to study the psychometric properties of the Catalan and Castilian version of the BAT in bilingual subjects that reside in Barcelona and L'Hospitalet of Llobregat, and b) to compare patterns of Catalan and Castilian performance in different samples of bilingual subjects (healthy volunteers, patients with mild cognitive impairment, patients with mild Alzheimer's disease, and aphasics). We present the results and discussion in the context of language processing theories in bilinguals.

Page generated in 0.0985 seconds