TESI DOCTORAL: L'estudi se centra a Viladecans, vila de l´àrea Metropolitana de Barcelona, i incideix sobre una població formada majoritàriament per immigrants d'arreu de L´Estat espanyol Aquesta recerca es proposa dos objectius fonamentals:a) Analitzar la competència, l'ús i les actituds lingüístiques d'un grup d´escolars fills d´immigrants, la majoria dels quals han rebut classes de català però mai han fet immersió lingüística. Aquests estudiants estudiàven vuitè d´EGB en escoles públiques i privades de Viladecans el curs 1995/96.b) Estudiar la competència, l'ús i les actituds lingüístiques dels fills/filles de les unitats familiars formades per un dels progenitors nascut a l´àrea de llengua catalana i l´altre a fora.Aquest treball és de caire descriptiu a la primera part (competència, ús i actituds ) i de caire exploratori a la segona (factors del procés). Partim fonamentalment de les dades contestades pels alumnes al llarg de l'enquesta que els vam administrar.S'analitzen les actituds lingüístiques, les espectatives de futur en la utilització del català, les preferències i normes d'ús entre catalanoparlants i castellanoparlants, la normalització lingüística, el sentiment nacional i les creences sobre el futur lingüístic a Catalunya. S'investiga en quines situacions usen el català i en quines el castellà en el seu comportament quotidià. S'intenta demostrar si les relacions personals determinen les pautes d'ús lingüístic dels nens /nenes i, per altra banda, comprovar si els nois/noies tendeixen a seguir la mateixa regla a l'escola, entre ells i a casa. Investiguem, quin ús fan del català una mostra de 249 alumnes de cinc escoles i barris diferents que han estudiat assignatures en català, i el català com assignatura, però no han fet l-aprenentatge de la lectoescriptura en català. El procés que es va seguir fou: 1) entrevistes individuals 2) converses entre grups de vuit/deu alumnes previament entrevistats, i 3)enquestes administrades a tota la mostra. L'enquesta estava subdividida en quatre grans apartats a) dades generals, b) dades familiars c) dades individuals d) actitudsResultats de la investigacióEls resultats reflecteixen en cert grau, la realitat lingüística de Viladecans Majoritàriament la població enquestada ha nascut a Catalunya l'any 1982. La majoria dels seus progenitors són de fora de Catalunya, arribats a Viladecans bàsicament per la bona oferta d´habitatges, la proximitat a Barcelona i les zones industrialitzades que l´envolten. Aquesta gran migració que ha rebut Viladecans s´ha adaptat al poble per poder treballar i viure. El volum de la població desplaçada ha estat tan important que ha arribat a superar la població autòctona. Els progenitors de la mostra parlen entre ells en castellà en un 78% i només un 9% ho fa en català Els enquestats diuen en un 88% que entén i parla en català. L'ús lingüístic, és major en algun àmbit concret com ara la classe de català , però és molt menor en àmbits informals com ara amb els companys i amics amb qui es relacionen. En general, no s´hi troben actituds negatives vers el català. Però tot i que la majoria pensa que a Catalunya s´ha de saber el català, un 73% de la mostra no està d´acord amb l´oficialitat única del català.Comparant el grup mixt amb el grup d-immigrants no s-han trobat diferències importants. Per tant, es podria dir que el lloc de naixement dels progenitors no seria rellevant, ja que estem parlant de segones generacions.En quant als factors del procès, l'escola és determinant a l'hora de l'aprenentatge del català. / The purpose of this work was to analyze the situation of the Catalan language in Viladecans. The study included interviews with this village schools' students. The main purpose was to analyze how these students use this language.Viladecans is a big town located near to Barcelona. When the the data for the study were collected the town had 45.000 habitants. Nowadays, It has 61.000 habitants. Most of them are immigrants who came - twenty or thirty years ago- from other areas of Spain. These immigrant people never speak in Catalan. In Viladecans threre are lots of immigrants from Africa and South America. The study shows both the situation of these people's childrens and the situation of those who were born in Catalonia and speak both Spanish and Catalan.In all the schools of Catalonia the teachers speak in Catalan in their classroom. We have studied, on one hand, how a group of students, -the immigrants' childrens- who had never learnt in Catalan, speak and use this language (between them, with their family etc). On the other hand, we have studied, a group of students, who had born in a family with one of their parents speaking Catalan and the other Spanish.The results of this investigation show that most of the children that were born in Catalonia in 1982, had parents who had born in other parts of Spain or in another country. They came to Viladecans when this town was needing a lot of people to work both in factories and building houses. They were more than the population that had born in Viladecans.The situation in general is the following: The parents speak between them mostly in Spanish (78%); only few parents speak Catalan (9%). Most of the parents understand Catalan (88%), but they don't use it with their family.Everybody agree that people in Catalonia have to use Catalan language. Normally, they prefer to use both languages (Spanish and Catalan), and they disagree with the obligation of speaking only in Catalan.Finally, the most important conclusions of this study are: 1) that the place where people was born is not important to speak catalan, and 2) that the school is very important to determine the language children adopt when move to another country or city with another language.

A partir de la relevancia que está adquiriendo el fenómeno migratorio en nuestro país, y considerando la singularidad lingüística de Cataluña, donde el sistema educativo se organiza de forma bilingüe (catalan-castellano), lo que supone que una gran parte de los recién llegados deben adquirir dos segundas lenguas con un nivel de competencia semejante, en el trabajo se describen y analizan las actitudes lingüísticas entre el catalán y el castellano de un grupo de 225 escolares de origen inmigrante de diversas comarcas de Lleida y de la comarca barcelonés a de Osona. La razón de centrar nuestra atención en el tema de las actitudes lingüísticas, se debe ala importancia de éstas de cara a promover una buena integración en la sociedad receptora, al mismo tiempo que para destacar el importante papel que juegan en la adquisición de una nueva lengua. De manera global, los resultados obtenidos nos permiten confirmar unas actitudes positivas hacia el catalán y el castellano en el grupo analizado, pero esta afirmación debe ser matizada en el sentido de que el área de origen determina absolutamente las actitudes puestas de manifiesto por los escolares, y es en el caso de los provienen de Latinoamérica donde encontramos las variaciones más significativas. Podemos decir que la lengua familiar de estos alumnos y alumnas, en casi todos los casos el castellano, juega un papel fundamental a la hora de definir sus actitudes hacia las dos lenguas en presencia y, como viene sucediendo en estudios clásicos que analizan las actitudes lingüísticas en contextos bilingües, sus actitudes tienden a favorecer la lengua adquirida en el medio familiar.

Aquest estudi investiga la pèrdua (attrition) del castellà com a llengua estrangera en estudiants Erasmus holandesos i alemanys. S’investiguen tres tipus de dades: orals, lingüístiques i psicolingüístiques recollides de tres grups d’attriters i un grup de referència, a més de 5 persones de les quals s’han recollit dades longitudinals pel període d’un any. També s’ha explorat la importància de factors com el contacte amb la llengua, la longitud del període de pèrdua, l’actitud i la motivació i la competència inicial. Com a indicis de pèrdua de la llengua s’han trobat la reducció de la fluïdesa i de la diversitat lèxica i l’augment de les pauses plenes situades abans d’elements lèxics (substantius, verbs) en les dades orals; major temps de reacció i menor percentatge de respostes correctes en la tasca psicolingüística (picture naming). La competència inicial va ser la variable més important per a la predicció de retenció de llengua. / The present study explores the retention/attrition of Spanish as a foreign language in Dutch and German Erasmus students. Data from three different modes is analysed: oral, linguistic and psycholinguistic. In addition to cross sectional data, consisting of three attriting groups and a baseline group, it studies longitudinal data for 5 participants over the span of one year. The role of background and personal factors such as length of attrition, contact with the language, attitude and motivation and initial proficiency on the process of attrition is also investigated. Evidence for attrition is found at both linguistic (an increased number of disfluency markers, reduced lexical diversity and higher incidence of disfluency markers preceding lexical items in speech) and psycholinguistic level (slower reaction times and lower percent correct responses in a picture naming task). Although the results for the background variables are mixed, initial proficiency is established as the strongest predictor of retention/attrition.

S'ha investigat molt tant els mecanismes neuronals bàsics de l'audició com l'organització psicològica de la percepció de la parla. Tanmateix, en ambdós temes n'hi ha una relativa escassetat en quant a modelització. Aquí describim dos treballs de modelització. Un d'ells proposa un nou mecanisme de millora de selectivitat de freqüències que explica resultats de experiments neurofisiològics investigant manifestacions de forward masking y sobretot auditory streaming en l'escorça auditiva principal (A1). El mecanisme funciona en una xarxa feed-forward amb depressió sináptica entre el tàlem y l'escorça, però mostrem que és robust a l'introducció d'una organització realista del circuit de A1, que per la seva banda explica cantitat de dades neurofisiològics. L'altre treball descriu un mecanisme candidat d'explicar la trobada en estudis psicofísics de diferències en la percepció de paraules entre bilinguës primerencs y simultànis. Simulant tasques de decisió lèxica y discriminació de fonemes, fortifiquem l'hipòtesi de que persones sovint exposades a variacions dialectals de paraules poden guardar aquestes en el seu lèxic, sense alterar representacions fonemàtiques . / Though much experimental research exists on both basic neural mechanisms of hearing and the psychological organization of language perception, there is a relative paucity of modelling work on these subjects. Here we describe two modelling efforts. One proposes a novel mechanism of frequency selectivity improvement that accounts for results of neurophysiological experiments investigating manifestations of forward masking and above all auditory streaming in the primary auditory cortex (A1). The mechanism works in a feed-forward network with depressing thalamocortical synapses, but is further showed to be robust to a realistic organization of the neural circuitry in A1, which accounts for a wealth of neurophysiological data. The other effort describes a candidate mechanism for explaining differences in word/non-word perception between early and simultaneous bilinguals found in psychophysical studies. By simulating lexical decision and phoneme discrimination tasks in an attractor neural network model, we strengthen the hypothesis that people often exposed to dialectal word variations can store these in their lexicons, without altering their phoneme representations. / Se ha investigado mucho tanto los mecanismos neuronales básicos de la audición como la organización psicológica de la percepción del habla. Sin embargo, en ambos temas hay una relativa escasez en cuanto a modelización. Aquí describimos dos trabajos de modelización. Uno propone un nuevo mecanismo de mejora de selectividad de frecuencias que explica resultados de experimentos neurofisiológicos investigando manifestaciones de forward masking y sobre todo auditory streaming en la corteza auditiva principal (A1). El mecanismo funciona en una red feed-forward con depresión sináptica entre el tálamo y la corteza, pero mostramos que es robusto a la introducción de una organización realista del circuito de A1, que a su vez explica cantidad de datos neurofisiológicos. El otro trabajo describe un mecanismo candidato de explicar el hallazgo en estudios psicofísicos de diferencias en la percepción de palabras entre bilinguës tempranos y simultáneos. Simulando tareas de decisión léxica y discriminación de fonemas, fortalecemos la hipótesis de que personas expuestas a menudo a variaciones dialectales de palabras pueden guardar éstas en su léxico, sin alterar representaciones fonémicas.

L’objecte d’aquesta tesi es l’estudi del canvi de llengua que es produeix en l’obra poètica de Pere Gimferrer. Per arribar-hi haurem d’activar un itinerari complex – crític, teòric i metodològic -. La problemàtica que presentem intenta resoldre una qüestió central: tractar d’elucidar si aquest canvi de llengua – del castellà al català, i més tard, del català al castellà – implica necessàriament un canvi d’estil, o si, en canvi, l’estil de poeta resta estable tot i haver canviat la llengua d’escriptura. Si la recerca està orientada a trobar una possible resposta a aquesta qüestió, nosaltres ens proposem com a punt de partida l’anàlisi de les conseqüències que comporta l’escriure en diferents llengües a la modernitat. Per aquesta raó, en la tesi es desenvolupen teòricament les nocions de “frontera”, “extraterritorialitat”, o “llengua estrangera” que ens seran útils per a portar a terme la nostra anàlisi. A la darrera part, a través de la lexicometria, presentem un apropament exhaustiu a les particularitats lèxiques i sintagmàtiques de l’obra de Pere Gimferrer. Finalment, proposem una resposta a la problemàtica proposada. / This thesis sets out to study the language change that occurs in the poetry of Pere Gimferrer. To achieve this, we will activate a complex route - critical, theoretical and methodological -. This issue tries to resolve a central question: to elucidate whether this change of language – from Spanish to Catalan, from Catalan to Spanish- necessarily implies a change of style, or if the style of the poet remains stable even if he changes his writing language. Although the research is oriented to find a possible answer to this question, we propose as a starting point, the analysis of the consequences of writing in several languages in modernity. For this reason we develop the theoretical concepts of "border", "extraterritoriality", "foreign language" or “mother tongue” that will be very useful to carry out our analysis. In the last part of the thesis, and through the lexicometry, we present a comprehensive approach to the specific lexical and phrase structure of Pere Gimferrer’s work, in Spanish and Catalan. Finally, we offer a reply to the problem proposed.

Né en 1863 dans l’Hérault, Louis Pastre effectue toute sa carrière d’instituteur laïque dans les Pyrénées-Orientales. Deux siècles et demi après l’annexion du Roussillon à la France, le catalan demeure la langue véhiculaire, surtout pour les classes populaires. Dès la fin du XIXe siècle, et avec des signes avant-coureurs redevables entre autres à l’instituteur public Côme Rouffia (1790-1874), la langue régionale s’inscrit aussi dans la dynamique des renaissances félibréenne et surtout catalane qui irradie depuis Barcelone. Une élite intellectuelle s’organise alors pour préserver le patrimoine régional, dans le cadre de la « grande patrie » soutenue par l’école de la Troisième République. Instituteur public en activité, républicain radical et syndicaliste, pédagogue solidariste et didacticien novateur du français, Louis Pastre fut un efficace membre fondateur de la Société d’Études Catalanes, la première organisation régionaliste de la Catalogne du nord des Pyrénées. On étudie sa trajectoire et ses productions pédagogiques, dans le contexte de son activité professionnelle et militante et de ses relations avec les catalanistes barcelonais, jusqu’à ce qu’il formalise, en 1907, une « méthode mixte ». Cette dernière fut un compromis inédit entre les méthodes directe et de traduction, en faveur de l’apprentissage du français par, et pour, le catalan à l’école primaire. Après avoir remis en question les propositions antérieures de pédagogie régionaliste, face à l’hostilité de l’administration et la tiédeur des instituteurs roussillonnais, Louis Pastre se consacrera, jusqu’à sa mort en 1927, au catalan hors de l’école, avec une oeuvre de linguiste extérieure au cadre de cette étude. / Born in 1863 in Languedoc in the French department of Herault, Louis Pastre carries out his whole carrier as a lay teacher in Roussillon or Pyrenées-Orientales department. Two centuries and a half after Roussillon was annexed to France, Catalan remains a common language, especially to the working class. From the end of the nineteenth century and with harbingers grateful forever to the state teacher Côme Rouffia (1790-1874), the regional language also fits into the process of the dynamics of the Felibrige and especially Catalan revivals which shine from Barcelona. Then, an intellectual elite organises itself to preserve the local heritage as part of the « main motherland » that the 3rd Republic School supports. Active state teacher, radical republican and trade unionist, solidaristic teacher and innovative of French, Louis Pastre was an efficient founder member of the Catalan Studies Society, the first regionalist organization in North Pyrenees Catalonia. His career and his educational production are studied in the context of his professional and militant activity and of his relationship with Barcelonese catalanists, until he makes formal a « mixed method » in 1907. The latter was a completely new compromise between the direct methodology and the methodology of translation, in favour of the teaching of French by and for Catalan in primary school. After challenging the previous suggestions about regionalist teaching, facing the enmity administration shows and the reserve of teachers from Roussillon, Louis Pastre devoted himself to Catalan outside school until 1927 (year of his death), with a linguist work which is outside of the frame of this study. / Nascut el 1863 al baix Llenguadoc, Lluís Pastre passa al Rosselló tota la seva vida professional com a mestre laic de primera ensenyança. Dos segles i mig després de l’annexió a França, a l’antiga província de Rosselló esdevinguda, des de la Revolució francesa, departament dels Pirineus-Orientals, el català és encara la llengua vehicular, sobretot per a les classes populars. D’ençà de finals del segle XIX, i amb senyals precursors atribuïbles, entre d’altres, al mestre públic Cosme Rouffià (1790-1874), la llengua regional segueix també la dinàmica de la renaixença felibrenca, i sobretot de la catalana, que irradia des de Barcelona. Llavors, una elit intel·lectual s’organitza per preservar el patrimoni regional, dins el marc de la « gran pàtria » francesa que el sistema escolar de la Tercera República promou activament. Mestre públic en actiu, republicà radical i sindicalista, pedagog solidarista i promotor d’una didàctica renovada de la llengua francesa, Lluís Pastre fou un eficaç membre fundador de la Société d’Études Catalanes, la primera entitat regionalista de la Catalunya del nord del Pirineu. Estudiem la trajectòria i les produccions pedagògiques de Lluís Pastre en el context de la seva activitat professional i militant, així com de les seves relacions amb els catalanistes barcelonins, fins que ell mateix formalitzi, el 1907, un « mètode mixt ». Aquest fou un compromís inèdit, entre els mètodes directe i de traducció, per a l’aprenentatge del francès, mitjançant el català i també a favor de la introducció del català a l’escola primària. Després d’haver posat en qüestió les propostes anteriors de pedagogia regionalista, i enfront de l’hostilitat de l’administració i la tebior dels mestres rossellonesos, Lluís Pastre es dedicà, fins a la seva mort el 1927, a promoure el català fora de l’escola, amb una obra de lingüista que ultrapassa el marc d’aquest estudi.

The present dissertation aims at analyzing the interplay between initial acoustic biases and language exposure during acquisition of language in the first year of life. This is a critical period in development because it is when phonetic categories are attuned to the native language. This goal is addressed by integrating the results from two developmental studies. The first study explores the presence of asymmetries in vowel perception in infants from 4 to 12 months of age, as a function of the acoustic salience and distributional properties in the test language. The second study investigates the previous contrasting results on vowel perception in 8-month-old infants growing in bilingual environments, and in particular and their relationship with task demands and the properties of the bilingual input. The results emerging from these studies point to two developmental trends. On one hand, asymmetries in vowel perception are modulated by acoustic biases before and during perceptual reorganization, and by distributional cues after perceptual reorganization. On the other hand, discrimination abilities of 8-month-old bilinguals parallel those of monolinguals when tested with an Anticipatory Eye Movement procedure, highlighting the importance of task demands in determining infants' performance. / L'objectiu d'aquesta tesis és analitzar la dinàmica que s'estableix entre els biaixos acústics i l'experiència amb el llenguatge durant el primer any de vida. Aquest és un període decisiu durant el qual les categories fonètiques s'ajusten a les propietats de la llengua materna. Aquest objectiu s'assoleix integrant els resultats de dos estudis. En el primer estudi s'explora la presència d'asimetries en la percepció de les vocals en bebès de 4 a 12 mesos d'edat, en funció de la saliència acústica i les propietats distribucionals de la llengua. El segon estudi investiga els resultats contradictoris obtinguts amb bebès de 8 mesos d'edat bilingües, i la seva relació amb les demandes de la tasca i les propietats de l'input bilingüe. Els resultats d'aquests estudis indiquen dos tendències al desenvolupament. Per una banda, que les asimetries en la percepció de les vocals són modulades per biaixos acústics abans i durant la reorganització perceptiva i per les propietats distribucionals després de la reorganització perceptiva; per l'altra banda, els resultats mostren que les habilitats de discriminació dels bilingües de 8 mesos d'edat són corresponents a les dels monolingües quan es fa servir un procediment d'anticipació de la mirada, posant en rellevància la importància de les demandes de la tasca en determinar el rendiment dels bebès.