Aquest treball s'emmarca en l'exploració dels processos que activa el receptor en l'intent de comprendre el missatge parlat i té per objectiu l'estudi de la interrelació de dues informacions: la dependent del senyal i la independent del senyal. El paper que suposadament juguen aquestes dues fonts informatives ha estat descrit per Björn Lindblom, coneguda com la "Teoria de la parla hiper i hipoarticulada"(Hyper- & Hypo- Speech Theory). Sota aquest marc hem volgut comprovar l'adequació d'aquest model des del punt de vista de la percepció, en el benentès que la producció de la parla està teleològicament destinada a la seva descodificació i comprensióL'estudi de les estratègies d'integració de la parla està basat en l'anàlisi de tres grans plans perceptius: 1) la identificació fonètica ; 2) el reconeixement lèxic (establint quines propietats fonològiques i semàntiques afavoreixen l'avaluació del lèxic en paraules amb sentit i sense sentit); 3) el context semàntic de la frase (establint el grau de facilitació dels diferents contextos en l'accés al lèxic i en la reducció dels errors de comprensió).Els resultats de l'experiment demostren que l'adaptació que exerceix l'emissor en la producció del missatge és corresposta, en la seva descodificació, pel receptor, el qual posa a disposició d'un bon conjunt d'estratègies perceptives encarades, totes elles, al servei de la comprensió del missatge.La conclusió principal del treball és que el guiatge que pot exercir l'oient durant els processos d'integració i la seva adaptació al senyal és un guiatge relatiu, en funció de la complexitat de l'anàlisi que efectua en cada estadi perceptiu. La informació del senyal ha de ser "suficient" per aconseguir la posada en marxa els processos de "dalt-cap-a-baix", però aquesta informació no es redueix al nivell de la intensitat global del senyal (és a dir, a la intel·ligibilitat fonètica), sinó que també inclou els diferents aspectes lingüístics que es conjuguen en la configuració del missatge, la qual cosa permet activar els diferents procediments d'anàlisi amb certes garanties d'èxit. / El trabajo se enmarca en la exploración de los procesos que activa el receptor en el intento de comprender el mensaje hablado, y tiene por objeto el estudio de la interrelación de dos informaciones: la dependiente de la señal y la independiente de la señal. El papel que supuestamente juegan estas dos fuentes informativas ha sido descrito por Björn Lindblom, y se conoce como la "Teoría del habla hiper y hipoarticulada" (Hyper- & Hypo- Speech Theory). Dentro de este marco hemos querido comprobar la adecuación de este modelo en la percepción, en el supuesto que la producción del habla está teleológicamente destinada a su descodificación y comprensión.El estudio de las estrategias de integración del habla está basado en el análisis de tres grandes planos perceptivos: 1) la identificación fonética; 2) el reconocimiento léxico (estableciendo qué propiedades fonológicas y semánticas favorecen la evaluación del léxico en palabras con sentido y sin sentido); 3) el contexto semántico de la frase (estableciendo el grado de facilitación de los distintos contextos en el acceso al léxico y en la reducción de los errores de comprensión).Los resultados del experimento demuestran que la adaptación que ejerce el emisor en la producción del mensaje es correspondida, en su descodificación, por el receptor, el cual pone a su disposición un gran conjunto de estrategias perceptivas, orientadas hacia la comprensión del mensaje.La conclusión principal del trabajo es que la orientación que puede ejercer el oyente durante los procesos de integración y su adaptación a la señal es una orientación relativa, en función de la complejidad del análisis que efectúa en cada estadio perceptivo. La información de la señal ha de ser "suficiente" para conseguir la puesta en marcha de los procesos de "arriba-hacia-abajo", pero esta información no se reduce al nivel de la intensidad global de la señal (es decir, a la inteligibilidad fonética), sino que también incluye a los distintos aspectos lingüísticos que es conjugan en la configuración del mensaje, con lo cual se pueden activar los distintos procedimientos de análisis con ciertas garantías de éxito. / The present work is included in the exploration of the processes activated by the receiver in an attempt of understanding the spoken message, being its main objective the study of the interrelation between the two pieces of information: the one that depends on the signal and that which doesn't. Hypothetically, the role played by both sources of information has already been described by Björn Lindblom and it is known as the Hyper- and Hypo- speech Theory. Within this frame we've wanted to prove the adjustment of this model from the point of view of perception, taking into account that the speech production is teleologically intended for its decoding and comprehension. The study of the speech integration strategies is based on the analysis of three big perceptive levels: 1) The phonetic identification; 2) The lexical recognition ( establishing which phonological and semantic properties favour the evaluation of words in terms of having or not having sense.); 3) The semantic context of the sentence (establishing the efficiency of the different contexts to approach words and to reduce understanding mistakes.) The results of the experiment show that the adaptation process carried out by the message issuer is returned, once decoded, by the receiver who has arranged a great lot of perceptive strategies intended, all of them, for the understanding of the message. The main conclusion of this work is that the guide exercised by the listener during the integration processes and its adaptation to the signal, is somehow relative due to the complexity of the analysis carried out in each perceptive stage. The information of the signal should be enough to start the top-down processes; however, such information does not only come to the global strategy level of the signal, (that is, to the phonetic intelligibility) but it also includes those different linguistic aspects present when shaping a message. All this to somehow successfully guarantee the working of the different analysis procedures.

No description available.

L'objectiu general de la tesi va ser analitzar les relacions entre el nivell de coneixements previs del tema (alt i baix), els processos d'autoregulació (planificació, monitoratge i ús d'estratègies) i els nivells de comprensió de múltiples textos expositius (rendiment en una tasca inferencial, comprensió superficial i transferència de coneixements). 40 estudiants de la Llicenciatura en Ciències de l'Educació amb especialitat en Químic-Biològiques van participar en la investigació. L'obtenció de dades va incloure el registre de protocols de pensament en veu alta, així com diferents mesures de comprensió.En primer lloc, els resultats de l'estudi mostren que no existeix una correlació significativa entre el nivell de coneixement previ i els diferents nivells de comprensió. No obstant això, l'anàlisi del grandària de l'efecte assenyala una tendència per part dels estudiants de baix coneixement previ a obtenir un millor rendiment en la tasca inferencial. Per la seva banda els estudiants amb alt coneixement previ només van rendir bé en la mesura de comprensió superficial. En segon lloc l'anàlisi de la grandària de l'efecte indica que el nivell alt de coneixement previ té un impacte rellevant en un major ús d'estratègies d'autoregulació. En tercer lloc es va trobar una relació positiva entre els processos de planificació i monitoratge per al grup d'estudiants de baix coneixement previ, mentre que en el cas dels estudiants d'alt coneixement no es van trobar relacions significatives. En quart lloc, els resultats indiquen una relació negativa entre el procés de planificació i el rendiment en la tasca inferencial per al grup de baixos coneixements, mentre que per als estudiants d'alts coneixements es va trobar una relació significativa entre els processos de planificació i el rendiment en la tasca inferencial. Finalment, les anàlisis de regressió mostren que ni el nivell de coneixement previ ni els processos d'autoregulació prediuen la variància en els nivells de comprensió. Aquests resultats són discutits en termes de la teoria i investigació de la comprensió tant d'un únic i múltiples textos, així com de les teories d'autoregulació de l'aprenentatge. / El objetivo general de la tesis fue analizar las relaciones entre el nivel de conocimientos previos del tema (alto y bajo), los procesos de autorregulación (planeación, monitoreo y uso de estrategias) y los niveles de comprensión de múltiples textos expositivos (rendimiento en una tarea inferencial, comprensión superficial y transferencia de conocimientos). 40 estudiantes de la Licenciatura en Ciencias de la Educación con especialidad en Químico-Biológicas participaron en la investigación. La obtención de datos incluyó el registro de protocolos de pensamiento en voz alta, así como diferentes medidas de comprensión.En primer lugar, los resultados del estudio muestran que no existe una correlación significativa entre el nivel de conocimiento previo y los diferentes niveles de comprensión. Sin embargo, el análisis del tamaño del efecto señala una tendencia por parte de los estudiantes de bajo conocimiento previo a obtener un mejor rendimiento en la tarea inferencial. Por su parte los estudiantes con alto conocimiento previo solamente rindieron bien en la medida de comprensión superficial. En segundo lugar el análisis del tamaño del efecto indica que el nivel alto de conocimiento previo tiene un impacto relevante en un mayor uso de estrategias de autorregulación. En tercer lugar se encontró una relación positiva entre los procesos de planeación y monitoreo para el grupo de estudiantes de bajo conocimiento previo, mientras que en el caso de los estudiantes de alto conocimiento no se encontraron relaciones significativas. En cuarto lugar, los resultados indican una relación negativa entre el proceso de planeación y el rendimiento en la tarea inferencial para el grupo de bajos conocimientos, mientras que para los estudiantes de altos conocimientos se encontró una relación significativa entre los procesos de planeación y el rendimiento en la tarea inferencial. Finalmente, los análisis de regresión muestran que ni el nivel de conocimiento previo ni los procesos de autorregulación predicen la varianza en los niveles de comprensión. Estos resultados son discutidos en términos de la teoría e investigación de la comprensión tanto de un único y múltiples textos, así como de las teorías de autorregulación del aprendizaje. / The overall objective of the dissertation was to analyze the relationship between the level of background knowledge (high and low), self-regulatory processes (planning, monitoring and use of strategies) and multiple levels of understanding expository texts (performance in a inferential task, surface understanding and knowledge transfer). 40 students from the Bachelor of Science in Education with specialization in Chemical-Biological participated in the investigation. Data collection included recording think-aloud protocols, and various measures of comprehension.First, the results show that there is no significant correlation between the level of background knowledge and different levels of comprehension. However, the effect size analysis indicates a tendency for students with low prior knowledge to better performance on the inferential task. For their part, students with high prior knowledge only performed well in the superficial understanding measure. Secondly, the effect size analysis indicates that the high level of prior knowledge has a significant impact on the greater use of self-regulation strategies. Third, we found a positive relationship between planning and monitoring processes for the group of students with low prior knowledge, whereas in the case of students with high knowledge there were no significant relationships. Fourth, the results indicate a negative relationship between the process of planning and inferential task performance for the low knowledge group, while for higher knowledge students found a significant relationship between planning processes and performance the inferential task. Finally, regression analysis showed that neither the level of prior knowledge nor self-regulatory processes predict the variance in levels of comprehension. These results are discussed in terms of theory and research on both single and multiple texts comprehension and theories of self-regulated learning.

L'objectiu general d'aquesta tesi fou estudiar longitudinalment l'adquisició lectora (català i castellà), de 2n. a 5è. cursos d'Educació Primària, en una mostra de 214 alumnes (101 nenes i 113 nens) d'una escola pública catalana, a partir dels resultats obtinguts en les Proves Psicopedagògiques d'Aprenentatges Instrumentals (P.P.A.I.; Canals, Carbonell, Estaún i Añaños, 1988), aplicades a principi i final de cada curs. Les P.P.A.I. valoren la velocitat i exactitud de descodificació lectora a través de la lectura de textos diferents per a cada curs, i la comprensió lectora mitjançant exercicis diferents per a cada curs (ordenar frases, executar ordres escrites, respondre qüestions sobre el contingut d'un text...).Els resultats van ser:-La majoria de la mostra, escolaritzada en català, amb independència de la llengua més parlada a casa (català o castellà), van desenvolupar progressivament i de forma similar les habilitats lectores (català i castellà) iniciades en cursos anteriors, aconseguint a finals de 5è. l'automatització dels procés de descodificació lectora en ambdues llengües.-La velocitat lectora pràcticament es va triplicar, passant d'unes 40 paraules/minut inicials a unes 130 paraules /minut a finals de 5è.- L'exactitud lectora també va augmentar i, a finals de 5è., la majoria de la mostra llegien sense quasi errors d'exactitud.-La comprensió lectora cada cop fou més elaborada i la majoria es van afrontar progressivament, amb èxit, a activitats més complexes de comprensió lectora.-En general, el desenvolupament de les habilitats lectores va ser bastant similar en els dos sexes, però a finals de 5è. es van detectar més nens que nenes amb nivell baix (descodificació i/o comprensió) i més nenes que nens amb nivell alt (descodificació i/o comprensió).-Els subjectes que es van situar en un nivell mig (descodificació i/o comprensió) a 2n., van ser els que més es van mantenir en el mateix nivell fins a 5è. En canvi, els que a 2n. mostraven nivells extrems (alt o baix), van evolucionar de forma més variable.-Es va observar que les habilitats adequades de descodificació lectora no van implicar, necessàriament, haver desenvolupat un bon nivell de comprensió lectora. I al revés, un bon nivell de comprensió no sempre va correlacionar amb un nivell correcte de descodificació.-Després de classificar la mostra en tres subgrups (mig, alt i baix) a partir dels resultats en descodificació i comprensió en català de l'última valoració de 5è., es van observar evolucions bastant paral·leles entre els subgrups en velocitat i comprensió, mantenint-se cada subgrup en el nivell que els definia al llarg dels diferents cursos. Però un 6,54% de la mostra, amb dificultats de comprensió lectora en català a finals de 5è, va experimentar, respecte la mostra i el seu propi rendiment en la primera valoració de 5è., una important disminució de la comprensió lectora a finals de 5è. / The main objective of this thesis has been to do a longitudinal study of reading acquisition (catalan and castilian) with children from the second to the fith year of primary school. The sample used was a group of 214 students (101 girls and 113 boys) studying in a State Catalan school and the study was carried out using the results obtained in the Proves Psicopedagògiques d'Aprenentatges Instrumentals (P.P.A.I.; Canals, Carbonell, Estaún and Añanos, 1988) given at the beginning and at the end of each school year. The P.PA.I. test the speed and accuracy of reading decodification through the reading of different texts for each course and also reading comprehension through different exercises for each of the courses (ordering sentences, executing reading orders, answering questions about the content of a text...)The following results were obtained:-The majority of the sample, instructed in catalan independently of the language most spoken at home (catalan or castilian) developed the reading abilities (catalan and castilian) initiated in previous years progressively and similarly, automatizing the process of reading decodification at the end of the fifth year.-The reading speed nearly tripled going from 40 words per minute initially till 130 words per minute at the end of the fifth year.-The reading accuracy also increased and a the end of the fifth year most students were able to read without hardly making any errors of accuracy.-Reading comprehension also increased and most students were progressively able to succeed in more complex reading comprehension activities.-In general, the development of reading abilities was pretty similar in both sexes but at the end of the fifth year there were more boys with a low level of decodification and/or comprehension and more girls than boys with a higher level of decodification and/or comprehension.-The subjects with a mid level of decodification and/or comprehension in the second level were the ones who remained in the same level in the fifth year. On the other hand, the subjects who showed extreme levels (high or low) developed in a more variable way.-We also observed that the subjects who developed fair abilities of reading decodification did not necessarily develop a good level of reading comprehension. On the contrary,a good level of comprehension did not always correlate with a fair level of decodification.-After classifying the sample in three subgroups (high, medium and low) through the results obtained in decodification and comprehension in catalan from the last assessment in the fifth year we observed quite paralell evolutions between the subgroups in speed and comprehension, each of the subgroups maintaining in the same level along the different courses. But there was a 6.54% of the sample with difficult reading comprehension in catalan that at the end of the fifth year showed an important decrease in reading comprehension compared to the first assessment given at the beginning of the fifth year.