La construcció de l’agenda (agenda building) i els marcs interpretatius (frame building) en els mitjans és un procés complex on intervenen una gran varietat d’actors. La present tesis doctoral analitza, per una banda, la relació entre periodistes i responsables de premsa de partits polítics i la negociació que estableixen per tal d’influir en l’elaboració de la informació i l’opinió polítiques que s’emeten a la ràdio matinal catalana. Per altra banda, s’aplica un frame analysis en tres nivells –intervenció, locució i estructura- al contingut radiofònic. Es pren com a cas d’estudi la reacció mediàtica a l’anunci de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. Aquesta anàlisi no només mostra les característiques lèxiques i retòriques dels principals marcs interpretatius (media frames) apareguts en antena sinó que també evidencia l’existència d’una gran diversitat d’estratègies per part de periodistes (reframers) i polítics (frame sponsors) per tal de mantenir el control del seu propi marc en antena. / La construcción de la agenda y los marcos interpretativos en los medios es un proceso complejo donde intervienen una gran diversidad de actores. La presente tesis doctoral analiza, por un lado, la relación entre periodistas y responsables de prensa de partidos políticos y la negociación que establecen para tratar de influir en la elaboración de la información y la opinión políticas en la radio matinal catalana. Por otro lado se aplica un frame analysis en tres niveles – intervención, locución y estructura- al contenido radiofónico. Se toma como caso de estudio la reacción mediática al anuncio de la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Cataluña. Este análisis no sólo muestra las características léxicas y retóricas de los principales marcos interpretativos (media frames) aparecidos en antena sino que también evidencia la existencia de una gran diversidad de estrategias por parte de periodistas (reframers) y políticos (frame sponsors) con el objetivo de mantener el control su propio marco en antena. / Agenda and frame building in the media is a complex process in which several actors intervene. This doctoral thesis analyses the relationship between journalists and political PRs and the negotiations established to influence into the information and opinion making process of the Catalan radio programmes. The research applies a three level frame analysis –intervention, speech and structure- to the radio content. The study observes media reaction to the announcement of Constitutional Court sentence about the Catalan Statute. This analysis not only shows the lexical and rhetorical characteristics of the main media frames detected on air, but also the diverse strategies to control the own frame on air made by journalists (framers) and political actors (frame sponsors).

Les relacions públiques han estat considerades generalment com un conjunt de tècniques de comunicació al servei d'estratègies del màrqueting. Aquesta concepció instrumental ha presidit la majoria d'aproximacions al fenomen, tant des de l'àmbit professional com acadèmic. Tanmateix, les relacions públiques són una disciplina científica amb la seva corresponent dimensió estructural. Així ho ha demostrat l'abundant doctrina nord-americana, especialment a partir de les investigacions de James E. Grunig, qui va elaborar els quatre models de la pràctica de les relacions públiques que imperen a l'actualitat tant als Estats Units com a la resta de països que els han investigat.La dimensió estructural de les relacions públiques, però, ha de superar l'horitzó de la pràctica professional i situar-se en la perspectiva epistemològica de les ciències socials. Des d'aquest punt de vista, la teoria del conflicte és essencial per entendre les relacions públiques com a una disciplina que estudia els processos comunicatius que tendeixen a la prevenció de conflictes potencials o resoldre els actuals entre una organització i els seus públics. El model proposat en aquest treball es fonamenta en aquesta dimensió conflictiva i en el paper de les tècniques de negociació i mediació necessàries per assolir el consens entre les organitzacions i els públics que conformen el seu entorn.La pluridisciplinarietat de les relacions públiques és una característica essencial, ja que els conceptes de la sociologia, la psicologia i l'economia han nodrit la majoria d'intents d'elaboració teòrica de la disciplina. La segona part de la tesi se centra en la perspectiva estructural de la interdisciplinarietat entre les relacions públiques i la comunicació política.La moderna comunicació política acostuma a ser nomenada pels estudiosos com a "màrqueting polític". No obstant, seria més adequat parlar de "relacions públiques polítiques". La comunicació política actual utilitza majoritàriament les tècniques de les relacions públiques, molt més que no pas les publicitàries. La recerca portada a terme en aquesta tesi demostra, en primer lloc, la preocupació gairebé obsessiva dels actors polítics per l'organització d'actes i les relacions amb els mitjans de comunicació social, dues tècniques genuïnes de les relacions públiques. En segon lloc, estan d'acord amb les afirmacions que validen els models de les relacions públiques, els quals van ser utilitzats per les principals forces polítiques que van concórrer a les eleccions generals espanyoles de l'any 2000. / Public relations have generally been considered as a group of communication skills open to any marketing strategies. This instrumental understanding has prevailed at most of the rapprochement to the phenomenon, in both the academic or professional circles. However, public relations are a scientific discipline with its corresponding structural dimension. The abundant North American doctrine has demonstrated so, specially from the researches of James E. Grunig who drew up the four models of the public relations practise that reigns nowadays in the United States and in all other countries that have done research into those.Nevertheless, the structural dimension of public relations has to go further the horizons of professional practise and move into the epistemological perspective of social sciences. From that point of view, the conflict theory is essential in order to understand public relations as a discipline that studies the communicative courses tending to potential conflicts prevention, as well as the settlement of the present conflicts between an organization and its publics. The proposed model of the thesis is based in this controversial dimension and in the role of negotiation techniques and the needed mediation to achieve a consensus among organizations and the public that constitutes its environment.The multidisciplinary nature of public relations is an essential feature, because sociology, psychology and economy concepts have nurtured most of the attempts to elaborate a theory of the discipline. The second half oh the doctoral thesis is focused on the structural perspective of the interdisciplinary among public relations and political communication.Experts usually refer to the actual political communication as "political marketing". However, it would be much more accurate to say "political public relations". The present political communication mostly uses public relations techniques instead of the advertising ones. The research included in the thesis proves, firstly, the nearly obsessive concern of politic actors for ceremony organization and the relations with the social media (those two techniques are genuine of public relations). Secondly, they agree with the statements that validate the public relations models, which were used by the main political forces during the Spanish general election of the year 2000.

La present tesi doctoral té com a objectiu l’anàlisi de la commemoració televisiva de la Victòria sobre l’Alemanya nazi a la Rússia post-soviètica. En particular, l’anàlisi es centra en la retransmissió de la desfilada militar del 9 de maig a la Plaça Roja de Moscou, el gran media event de la Rússia de Putin i Medvédev, i segueix el cami encetat per Dayan i Katz en l’estudi dels grans esdeveniments mediàtics. Tal i com indica el subtítol de la tesi, aquesta anàlisi és transversal; a part de la retransmissió de l’acte central de la commemoració, també s’ocupa d’analitzar els discursos presidencials dels darrers onze anys (2000-2010), utilitzant la metodologia de la semiòtica narrativa, així com l’anàlisi de les programacions del dia 9 de maig entre 1964 i 2010 del principal canal de televisió rus, i de l’agenda temàtica dels noticiaris de les principals televisions del país del 19 d’abril al 16 de maig de 2010. L’objectiu final de la tesi és posar de manifest les diferents estratègies que fan de la commemoració de la Victòria un esdeveniment mediàtic hegemònic a la Rússia actual i com a través d’aquest esdeveniment es constitueixen les bases de la identitat de la Rússia post-soviètica que converteix els seus ciutadans en soldats de la memòria històrica de la Victòria. / This thesis aims to analyze the TV celebration of the Victory over Nazi Germany in post-Soviet Russia. In particular, the analysis focuses on the broadcast of the military parade of 9 May in Moscow’s Red Square, the great media event in Putin’s and Medvedev’s Russia, and follows the path begun by Dayan and Katz in the study of media events. As indicated in the subtitle of the thesis, this analysis is cross-sectional; in addition to the broadcast of the main event of the commemoration, it also analyzes the presidential speeches from 2000 to 2010 —using narrative semiotics methods—, the programming on 9 May of Russia’s main television channel from 1964 to 2010 and the agenda of the main television news programmes in the country from April 19 to May 16 in 2010. The goal of this thesis is to highlight the different strategies that turn the commemoration of Victory into a hegemonic media event in present Russia, and how through this event the basis of post-Soviet Russian identity is constructed, turning the Russian citizen into a soldier of the historical memory of Victory.