Global ETD Search

51	Disseny d'agents físics: inclusió de capacitats específiques per a l'avaluació de l'eficiència d'accions Oller Pujol, Albert 07 March 2003 (has links) L'experiència de l'autor en la temàtica d'agents intel·ligents i la seva aplicació als robots que emulen el joc de futbol han donat el bagatge suficient per poder encetar i proposar la temàtica plantejada en aquesta tesi: com fer que un complicat robot pugui treure el màxim suc de l'autoconeixement de l'estructura de control inclosa al seu propi cos físic, i així poder cooperar millor amb d'altres agents per optimitzar el rendiment a l'hora de resoldre problemes de cooperació. Per resoldre aquesta qüestió es proposa incorporar la dinàmica del cos físic en les decisions cooperatives dels agents físics unificant els móns de l'automàtica, la robòtica i la intel·ligència artificial a través de la noció de capacitat: la capacitat vista com a entitat on els enginyers de control dipositen el seu coneixement, i a la vegada la capacitat vista com la utilitat on un agent hi diposita el seu autoconeixement del seu cos físic que ha obtingut per introspecció. En aquesta tesi es presenta l'arquitectura DPAA que s'organitza seguint una jerarquia vertical en tres nivells d'abstracció o mòduls control, supervisor i agent, els quals presenten una estructura interna homogènia que facilita les tasques de disseny de l'agent. Aquests mòduls disposen d'un conjunt específic de capacitats que els permeten avaluar com seran les accions que s'executaran en un futur. En concret, al mòdul de control (baix nivell d'abstracció) les capacitats consisteixen en paràmetres que descriuen el comportament dinàmic i estàtic que resulta d'executar un controlador determinat, és a dir, encapsulen el coneixement de l'enginyer de control. Així, a través dels mecanismes de comunicació entre mòduls aquest coneixement pot anar introduint-se als mecanismes de decisió dels mòduls superiors (supervisor i agent) de forma que quan els paràmetres dinàmics i estàtics indiquin que pot haver-hi problemes a baix nivell, els mòduls superiors es poden responsabilitzar d'inhibir o no l'execució d'algunes accions. Aquest procés top-down intern d'avaluació de la viabilitat d'executar una acció determinada s'anomena procés d'introspecció. Es presenten diversos exemples per tal d'il·lustrar com es pot dissenyar un agent físic amb dinàmica pròpia utilitzant l'arquitectura DPAA com a referent. En concret, es mostra tot el procés a seguir per dissenyar un sistema real format per dos robots en formació de comboi, i es mostra com es pot resoldre el problema de la col·lisió utilitzant les capacitats a partir de les especificacions de disseny de l'arquitectura DPAA. Al cinquè capítol s'hi exposa el procés d'anàlisi i disseny en un domini més complex: un grup de robots que emulen el joc del futbol. Els resultats que s'hi mostren fan referència a l'avaluació de la validesa de l'arquitectura per resoldre el problema de la passada de la pilota. S'hi mostren diversos resultats on es veu que és possible avaluar si una passada de pilota és viable o no. Encara que aquesta possibilitat ja ha estat demostrada en altres treballs, l'aportació d'aquesta tesi està en el fet que és possible avaluar la viabilitat a partir de l'encapsulament de la dinàmica en unes capacitats específiques, és a dir, és possible saber quines seran les característiques de la passada: el temps del xut, la precisió o inclòs la geometria del moviment del robot xutador. Els resultats mostren que la negociació de les condicions de la passada de la pilota és possible a partir de capacitats atòmiques, les quals inclouen informació sobre les característiques de la dinàmica dels controladors. La complexitat del domini proposat fa difícil comparar els resultats amb els altres treballs. Cal tenir present que els resultats mostrats s'han obtingut utilitzant un simulador fet a mida que incorpora les dinàmiques dels motors dels robots i de la pilota. En aquest sentit cal comentar que no existeixen treballs publicats sobre el problema de la passada en què es tingui en compte la dinàmica dels robots.El present treball permet assegurar que la inclusió de paràmetres dinàmics en el conjunt de les capacitats de l'agent físic permet obtenir un millor comportament col·lectiu dels robots, i que aquesta millora es deu al fet que en les etapes de decisió els agents utilitzen informació relativa a la viabilitat sobre les seves accions: aquesta viabilitat es pot calcular a partir del comportament dinàmic dels controladors. De fet, la definició de capacitats a partir de paràmetres dinàmics permet treballar fàcilment amb sistemes autònoms heterogenis: l'agent físic pot ser conscient de les seves capacitats d'actuació a través de mecanismes interns d'introspecció, i això permet que pugui prendre compromisos amb altres agents físics. Agentes inteligents Mobile robotics Intelligent agents Agent cooperation Sistemes multiagent Cooperación de agentes Sistemas multi-robot Multirobot systems Robòtica mòbil Cooperació d'agents Sistemes multirobot Sistemas multi-agente Multi-agent systems Agents intel·ligents Robótica móvil 621.3 68
52	El Craftivisme com a mecanisme integrador de transformació social. Entreteixint des de la individualitat a la col·lectivitat, de l'artesania a l'activisme post-media Rodríguez Tortajada, Almudena 15 April 2016 (has links) [EN] Abstract: Craftivism is an artistic-social movement that, through handcraft and generally with a social approach, aims to transform something already used for a better end, through creativity, in an individual or collective way. This investigation tries to understand the repercussion of the craftivist actions, and of its DIY ethic (Do-It-Yourself). The present PhD bases its deductions on the analysis of different local and international projects, dividing the theoretical body in two principal sections completed by an annexe with cards, which illustrate and gather the most important characteristics of every mentioned example. It tries to be a space to think about the efficiency on reclaiming crafts, emphasizing its transforming capacity. These pages will consider if knitting is a feminist act and/or reinforces stereotypes of femininity, if it's an apolitical form of consumerism, if it's possible to engage in knitting (or another type of crafts) as a political activity, and how can be an effective mode of social action-transformation and community building. In addition, my own participation in some projects has allowed to better outline the movement operating, to determine the principal threads that tie its intentions, to be impregnated with the spirit of (re)claiming the domestic arts and the public space, and finally to compose and put in all the pieces of this fabric that you have in your hands, which every reader has to interpret and internalize, and (probably) would celebrate the crafts in a mindful way. / [ES] Resumen: El craftivismo es un movimiento artístico-social que, a través de la/las artesanía/s y con un enfoque generalmente social, busca transformar algo ya usado para un fin mejor, a través de la creatividad, ya sea de forma individual o colectiva. Esta investigación intenta comprender la repercusión de las acciones craftivistas, y de su ética DIY (Do-It-Yourself), "hazlo tú mismo/a". La presente Tesis Doctoral basa sus deducciones en el análisis de diferentes proyectos locales e internacionales, dividiendo el cuerpo teórico en dos pilares fundamentales, completados por un anexo con fichas, que ilustran y recogen las características más importantes de cada ejemplo citado. Pretende ser un espacio para reflexionar sobre la efectividad al reclamar las artesanías, enfatizando su capacidad transformadora. En sus páginas se considera hasta qué punto el tejer se trata de un acto feminista y/o refuerza estereotipos de feminidad, si es una forma apolítica de consumismo, si resulta posible empoderarse con el tejer (u otro tipo de artesanía) como actividad política, y si resulta un modo eficaz de acción-transformación social y de construcción comunitaria. Además, la propia participación en algunos proyectos ha permitido perfilar mejor el propio funcionamiento del movimiento, determinar los hilos principales que ligan sus propósitos, impregnarse del espíritu de reclamo de las artes domésticas y del espacio público, y finalmente componer y encajar todas las piezas de este tejido que tenéis en las manos, que cada lector/a ha de interpretar e interiorizar, y (quizás) incluso pueda celebrar las artesanías de una manera consciente. / [CAT] Resum: El craftivisme és un moviment artístic-social que, a través de la/les artesania/es i amb un enfocament generalment social, busca transformar quelcom ja usat per a una fi millor, a través de la creativitat, ja siga de forma individual o col·lectiva. Aquesta investigació intenta comprendre la repercussió de les accions craftivistes, i de la seva ètica DIY (Do-It-Yourself), "fes-ho tu mateix/a". La present Tesi Doctoral basa les seves deduccions en l'anàlisi de diferents projectes locals i internacionals, dividint el cos teòric en dos pilars fonamentals, completats per un annex amb fitxes, que il·lustren i recullen els trets més importants de cada exemple citat. Pretén ser un espai per reflexionar sobre l'efectivitat en reclamar les artesanies, emfatitzant la seva capacitat transformadora. En les seves pàgines es considera fins a quin punt el teixir es tracta d'un acte feminista i/o reforça estereotips de feminitat, si és una forma apolítica de consumisme, si resulta possible empoderar-se amb el teixir (o altre tipus d'artesania) com a activitat política, i si resulta un mode eficaç d'acció-transformació social i de construcció comunitària. A més, la pròpia participació en alguns projectes ha permés perfilar millor el propi funcionament del moviment, determinar els fils principals que lliguen els seus propòsits, impregnar-se de l'esperit de reclam de les arts domèstiques i de l'espai públic, i finalment composar i encaixar totes les peces d'aquest teixit que teniu a les mans, que cada lector/a haurà d'interpretar i interioritzar, i (potser) fins i tot puga celebrar les artesanies d'una manera conscient. / Rodríguez Tortajada, A. (2016). El Craftivisme com a mecanisme integrador de transformació social. Entreteixint des de la individualitat a la col·lectivitat, de l'artesania a l'activisme post-media [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62590 / TESIS Craftivisme Artesania Activisme Transformació social Espai públic Domesticitat Teixit Col·lectivitat Cooperació Creativitat Comunal DIY Polític Social Antibel·licisme Anti-explotació Caritat Ecologia Reciclatge Embelliment Guerrilla Vestit Intervenció urbana Feminisme Consumisme Construcció comunitària ESCULTURA
53	The Dynamics of Business Model Transformation: Innovation and Internationalization Bowien, Margarete Barbara geb. Kalinowski 02 February 2016 (has links) Els darrers anys, els models de negoci han experimentat un impuls notable en la recerca acadèmica. Com a resposta a les demandes recents de la literatura en matèria de direcció estratègica, aquesta tesi amplia l’estudi dels models de negoci mitjançant l’anàlisi d‘una dimensió que rarament s‘estudia a la literatura: la transformació del model de negoci i les seves dinàmiques internes. Malgrat el paper destacat dels models de negoci en la recerca recent, se sap poc sobre com es transformen els models de negoci en el temps i com s’adapten a ecosistemes canviants. A través de tres assaigs, aquesta tesi explora la transformació dels models de negoci centrant-se en la dinàmica de la innovació dels models de negoci i la transformació d’aquests models amb la internacionalització. Avançant en les conclusions empíriques dels tres assaigs i les idees integradores que impulsen l’agenda de la recerca sobre els models de negoci, proposo un nou model conceptual i presento la transformació del model de negoci com un constructe multidimensional, que es basa en les eleccions estratègiques de l’empresa. Aquestes eleccions, a seu torn, es reflecteixen en les limitacions que determinen l’espai d‘oportunitat de l‘empresa focal, que s‘ha de realitzar amb l‘objectiu d‘incrementar la creació de valor de l‘empresa focal i el seu potencial de captació de valor. Aquesta tesi té com a fonaments la recerca en direcció estratègica i la teoria de l’organització, i també es basa en la teoria institucional i la internacionalització, cosa que contribueix als debats actuals en els camps de l’estratègia, la innovació i la direcció internacional. Alhora que se centra en el desenvolupament de la teoria i adopta un enfocament semiconstructivista, la tesi utilitza diversos mètodes de recerca, com l’anàlisi teòrica, la grounded theory, i recorre a diversos casos per desenvolupar i demostrar diverses proposicions, i també el concepte de transformació dels models de negoci en la literatura. La tesi conclou proposant potencials vies per al desenvolupament d’investigacions futures. / En los últimos años, los modelos de negocio han cobrado sustancial impulso en la investigación académica. Como respuesta a las recientes peticiones de la literatura en dirección estratégica, esta tesis extiende el estudio de modelos de negocio mediante la exploración de una dimensión raramente considerada en la literatura: la transformación del modelo de negocio y sus dinámicas subyacentes. A pesar del papel destacado de los modelos de negocio en la investigación reciente, poco se sabe acerca de cómo los modelos de negocio se transforman en el tiempo y cómo se adaptan a ecosistemas cambiantes. A través de tres ensayos, esta tesis explora la transformación de modelos de negocio enfocándose en la dinámica de la innovación de los modelos de negocio y la transformación de los modelos de negocio en la internacionalización. Avanzando en los hallazgos empíricos de los tres ensayos y las ideas integradoras que impulsan la agenda de investigación modelo de negocio, propongo un nuevo modelo conceptual y presento la transformación del modelo de negocio como un constructo multidimensional, que reside en las elecciones estratégicas de la empresa. Estos, a su vez, se reflejan por las restricciones que determinan espacio de oportunidades de la empresa focal, que ha de ser realizado con el objetivo de aumentar la creación y captura de valor potencial de la misma. Esta tesis tiene como pilares la investigación en dirección estratégica así como la teoría de organización, basándose en la teoría institucional y la internacionalización, lo que contribuye a los debates actuales dentro de los campos de estrategia, innovación y dirección internacional. Mientras se mantiene el foco en el desarrollo de la teoría, en un enfoque semi-constructivista, la tesis emplea diversos métodos de investigación, como el análisis teórico, grounded theory, y varios estudios de caso para desarrollar y testear diversas proposiciones, así como establecer el concepto de transformación de modelos de negocio en literatura. La tesis concluye con potenciales vías para el desarrollo de futuras investigaciones. / In recent years, business models have gained substantial momentum in academic research. As a response to recent calls in strategic management literature for novel research, this dissertation extends the study of business models by exploring a dimension rarely considered in literature: business model transformation and its underlying dynamics. Despite the prominent role of business models in recent research, little is known about how business models transform over time and adapt to evolving ecosystems. In three essays, I address this gap by exploring the notion of business model transformation enabled through its dynamics of business model innovation and business model growth through internationalization. Advancing on the empirical findings from the three essays and the integrative insights that move the business model research agenda forward, I propose a conceptual model and introduce business model transformation as a multi-dimensional construct, which resides in the focal firm’s strategic choices. These choices, in turn, are reflected by the constraints that determine the focal firm’s opportunity space, which is to be realized with the objective to increase the focal firm’s value creation and value capture potential. I theoretically build on strategic management research as well as on organization, institutional and internationalization theory as the three pillars of this thesis, contributing to the current debates within the strategy, innovation and international management fields. While maintaining the focus on theory development, in a semi-constructivist approach, I employ diverse research methods, such as theoretical analysis, grounded theory, and multiple case studies to develop and test various propositions, as well as establish the concept of business model transformation in literature. The thesis concludes with fruitful avenues for future research. Ciències Socials i Jurídiques 3 - Ciències socials
54	Estudio de las prioridades en la satisfacción de los stakeholders en proyectos de colaboración público privada de agua y saneamiento Bizerra Osorio, Italo Juscelino 22 January 2016 (has links) Els projectes de cooperació publicoprivada (CPP) són acords de col·laboració entre l’autoritat pública i el sector privat per proveir infraestructures i serveis públics, que s’estan utilitzant cada vegada més arreu del món. L’èxit d’aquests projectes, que és rellevant en si, s’analitza a la literatura principalment des de la perspectiva del cost, el temps i el compliment de les especificacions establertes al projecte. En canvi, la satisfacció dels stakeholders s’hi estudia molt poc, en especial la satisfacció dels usuaris dels serveis públics. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat estudiar els factors determinants de l’èxit els CPP, utilitzant la perspectiva de la satisfacció de tres grups de stakeholders: el sector públic, el sector privat i la comunitat. La recerca analitza un projecte de CPP per a la provisió d’aigua i sanejament al sud de Lima, Perú. Aquest tipus de servei, per bé que és important, ha estat molt poc estudiat a la literatura. S’ha seguit un disseny general mixt seqüencial, amb un estudi exploratori qualitatiu i un de quantitatiu. El primer s’ha basat en entrevistes amb profunditat a experts en CPP, per tal d’obtenir-ne les seves percepcions respecte als stakeholders del projecte i els factors determinants de la seva satisfacció. Aquests resultats, junt amb els de la revisió de la literatura, han estat la base per a l’estudi quantitatiu. Aquest segon estudi ha permès recollir informació sobre les prioritats que determinaven la satisfacció dels tres grups de stakeholders del projecte esmentat. El disseny de l’instrument i el processament de les dades s’han basat en la tècnica Best-Worst, apropiada per als casos en què és necessari fer un trade-off entre diverses alternatives. Els resultats de la recerca han permès establir les prioritats entre els factors que determinen la satisfacció dels stakeholders a cada un dels tres grups. El sector públic prioritza els aspectes del servei i la seva qualitat, coincidint amb la comunitat. El sector privat, en canvi, prioritza els aspectes econòmics financers, i també els legals i de l’entorn polític, i insisteix en el compliment dels pagaments pels serveis oferts. S’ha observat tan sols un consens moderat dins de cada grup de stakeholders. La contribució principal d’aquesta recerca és la introducció de la satisfacció dels stakeholders com a criteri per mesurar l’èxit d’un projecte de CPP, particularment la dels usuaris d’aquests serveis. Es presenta el mètode Best-Worst com una forma senzilla i efectiva d’establir les prioritats dels stakeholders. Al final, es discuteixen les implicacions acadèmiques i pràctiques dels resultats d’aquesta recerca. També s’esmenten les limitacions de la recerca i les possibilitats que ofereix per a estudis futurs. / Los proyectos de Cooperación Público Privada (CPP) son acuerdos de colaboración entre la autoridad pública y el sector privado para proveer infraestructura y servicios públicos, que se están utilizando en forma creciente en todo el mundo. El éxito de estos proyectos, tema en sí relevante, es tratado en la literatura, pero principalmente desde la perspectiva de costo, tiempo y cumplimiento de las especificaciones establecidas para el proyecto. La satisfacción de los stakeholders es muy poco estudiada en la literatura, en especial la satisfacción de la comunidad, es decir de los usuarios de los servicios públicos. El objetivo de esta investigación fue estudiar los determinantes del éxito de los proyectos de CPP, usando la perspectiva de la satisfacción de tres grupos de stakeholders: el sector público, el sector privado y la comunidad. La investigación analiza un proyecto de CPP para la provisión de agua y saneamiento ubicado al sur de Lima, Perú. Aunque importante, este tipo de proyectos han sido poco estudiados en la literatura. Se usó un diseño general mixto secuencial, con un estudio exploratorio cualitativo y uno cuantitativo. El primero utilizó entrevistas en profundidad a expertos en CPP de sanemiento, obteniéndose sus percepciones respecto de los stakeholders del proyecto y los determinantes de su satisfacción. Estos resultados, añadidos a los de la revisión de la literatura, fueron la base para el estudio cuantitativo. Este último estudio permitió recolectar información acerca de las prioridades que determinaban la satisfacción de los tres grupos de stakeholders del mencionado proyecto. El diseño del instrumento y el procesamiento de los datos se basaron en la técnica Best-Worst, apropiada para los casos cuando es necesario el trade-off entre alternativas. Los resultados de la investigación permitieron establecer las prioridades entre los factores que determinan la satisfacción de los stakeholders en cada uno de los tres grupos. El sector público priorizaba aspectos del servicio y de la calidad del mismo, coincidiendo en este sentido con la comunidad. El sector privado en cambio, priorizaba aspectos económicos y financieros, así como legales y del entorno político, enfatizando el cumplimiento de los pagos por los servicios ofrecidos. Se observó solo moderado consenso dentro de cada grupo de stakeholders. La principal contribución de esta investigación es la introducción de la satisfacción de los stakeholders como criterio para medir el éxito de los proyectos CPP, particularmente la de los usuarios de estos servicios. Se presenta el método Best-Worst como una forma sencilla y efectiva para establecer las prioridades de los stakeholders. Al final, se discuten las implicancias académicas y prácticas de los resultados de esta investigación. Asimismo, se discuten las limitaciones de la investigación y las posibilidades para futuros estudios. / Public-Private-Partnership (PPP) projects are agreements between the public authorities and the private entities to provide infrastructures and utilities, which are being used increasingly worldwide. The success of these projects, a relevant issue by itself, is treated in the literature, but mostly from cost, time and project specification compliance perspectives. The satisfaction of the stakeholders is not studied often in the literature, in particular aspects related to the satisfaction of public services end users. The objective of this research was to study the determinants of success using the satisfaction perspective, for three groups of stakeholders: the public sector, the private sector and the community. The research analyzes a PPP project for the provision of water and sanitation services located south of Lima, Peru. Although important, this type of service has not been often studied in the literature. A sequential mixed overall design is used, with a qualitative and a quantitative study. The first study used in-depth interviews of PPP experts, to obtain their perceptions of who the project stakeholders are, as well as the determinants of their satisfaction. These results, added to those of the literature review, were the basis for the quantitative study. This latter study allowed the collection of information about the priorities that determined the satisfaction of the three groups of stakeholders of this project. The instrument design and data processing were based on Best-Worst technique, considered appropriate for cases when it is necessary to have a trade-off between alternatives. The research results allow the establishment of priorities among the factors that determine satisfaction of each group of stakeholders. The public sector prioritized aspects of the service and its quality; these results were in agreement with that of the community. The private sector prioritized economic and financial as well as legal and political environment aspects, emphasizing the fulfillment of payments for services rendered. Moderate consensus within each group of stakeholders was observed. The main contribution of this research is the introduction of stakeholder satisfaction as a criterion for measuring the success of a PPP project, in particular that of the users of these services. Best-Worst method is presented as a simple and effective way to obtain stakeholder priorities. Finally, academic and practical implications of the results of this research are discussed. Also, research limitations and possibilities for future studies are discussed. Ciències Socials i Jurídiques 346 - Dret econòmic
55	Las nuevas tecnologías en la administración de justicia. La validez y eficacia del documento electrónico en sede procesal Jaume Bennasar, Andrés 09 October 2009 (has links) La tesis se encarga de analizar, por un lado, la integración y el desarrollo de las nuevas tecnologías en la Administración de Justicia; y, por otro, los parámetros que constituyen la validez y eficacia del documento electrónico. La primera cuestión se centra en la configuración de los Sistemas de Información de la Oficina Judicial y del Ministerio Fiscal, así como de la informatización de los Registros Civiles, donde el art. 230 LOPJ es la pieza clave. Se estudian sus programas, aplicaciones, la videoconferencia, los ficheros judiciales y las redes de telecomunicaciones que poseen la cobertura de la firma electrónica reconocida, donde cobran gran relevancia los convenios de colaboración tecnológica. La digitalización de las vistas quizá sea una de las cuestiones con más trascendencia, teniendo en cuenta que el juicio es el acto que culmina el proceso. Aunque no todos los proyectos adoptados en el ámbito de la e.justicia se han desarrollado de forma integral, ni han llegado a la totalidad de los órganos judiciales. El objetivo final es lograr una Justicia más ágil y de calidad, a lo cual aspira el Plan Estratégico de Modernización de la Justicia 2009-2012 aprobado recientemente.En referencia a la segunda perspectiva, no cabe duda que el Ordenamiento jurídico y los tribunales, en el ámbito de la justicia material, otorgan plena validez y eficacia al documento electrónico. Nuestra línea de investigación se justifica porque cada vez son más los procesos que incorporan soportes electrónicos de todo tipo, ya sea al plantearse la acción o posteriormente como medio de prueba (art. 299.2 LEC). Entre otros temas examinamos el documento informático, la problemática que rodea al fax, los sistemas de videograbación y el contrato electrónico. / La tesi s'encarrega d'analitzar, per una part, la integració i el desenvolupament de les noves tecnologies dins l´Administració de Justícia; i, per l'altra, els paràmetres que constitueixen la validesa i l'eficàcia del document electrònic. La primera qüestió es centra en la configuració dels Sistemes d´Informació de l´Oficina Judicial i del Ministeri Fiscal, així com de la informatització dels Registres Civils, on l'art. 230 LOPJ es la peça clau. S'estudien els seus programes, aplicacions, la videoconferència, el fitxers judicials i les xarxes de telecomunicacions que tenen la cobertura de la firma electrònica reconeguda, on cobren gran rellevància els convenis de col·laboració tecnològica. La digitalització de les vistes tal vegada sigui una de les qüestions amb més transcendència, tenint amb compte que el judici es l'acte que culmina el procés. Però no tots el projectes adoptats en l'àmbit de la e.justicia s'han desenvolupat d'una manera integral ni han arribat a la totalitat dels òrgans judicials. L'objectiu final es assolir una Justícia més àgil i de qualitat, al que aspira el Pla Estratègic de Modernització de la Justícia 2009-2012 aprovat recentment. En referència a la segona perspectiva, no hi ha dubte que l´Ordenament jurídic i els tribunals, en l'àmbit de la justícia material, donen plena validesa i eficàcia al document electrònic. La nostra línia d'investigació es justifica perquè cada vegada son més el processos que incorporen suports electrònics de tot tipus, ja sigui quant es planteja l'acció o posteriorment como a medi de prova (art. 299.2 LEC). Entre altres temes examinem el document informàtic, la problemàtica que envolta al fax, els sistemes de videogravació i el contracte electrònic. / The thesis seeks to analyse, on the one hand, the integration and development of the new technologies in the Administration of Justice; and, on the other, the parameters which constitute the validity and efficiency of the electronic document.The first question centres on the configuration of the Information Systems of the Judicial Office and the Public Prosecutor, as well as the computerisation of the Civil Registers, where the art. 230 LOPJ it's the part key. Their programmes, applications, the Video Conferencing, the judicial registers and the telecommunication networks which are covered by the recognised electronic signatures, are studied, where the agreements on technological collaboration gain great relevance. The digitalisation of evidence might perhaps be one of the questions with most consequence, bearing in mind that the judgment is the act by which the process is culminated. Although not all the projects adopted within the compass of e.justice have developed completely nor have reached all the judicial organs. The final objective is to achieve an agile, quality Justice, to which the recently approved Strategic Plan for the Modernisation of Justice aspires.With reference to the second perspective, there is no doubt that the juridical Ordinance and the tribunals within the compass of material justice grant full validity and efficacy to the electronic document. Our line of investigation is justified because there are more and more processes which are sustained by electronic supports of all kinds, whether it be at the establishment of the action or later, as a proof of it (art. 299.2 LEC). Amongst other things, we examine the computerised document, the problems which surround the fax, the systems for video recording and the electronic contract. Minerva Programme Libra Programme e.justice contracte informàtic document informàtic consentiment electrònic contracte electrònic registres fonogràfics videogravació suports electrònics dades so i la imatge mitjans reproducció paraula mitjans de prova art. 299.2 LEC Procés Monitori xarxes Judicials Unió Europea Pla Transparència Judicial Estadística Judicial Centre Documentació Judicial (CENDOJ) aplicació Inter-Ius Punt Neutre Judicial Sistema Lexnet firma electrònica informàtics i similars videoconferència Agenda d'assenyalaments electrònica Sistema Gravació Digital Arconte elements de convicció immediació documentació d'actuacions i vistes protecció de dades fitxers judicials informatització registres civils Programa Minerva Programa Libra e.justícia LOPJ contrato informático documento informático consentimiento electrónico contrato electrónico registros fonográficos videograbaciones soportes electrónicos datos el sonido y la imagen medios reproducción palabra art. 299.2 LEC medios prueba Proceso Monitorio iniciativas tecnológicas Comunidades Autónomas Redes Judiciales Unión Europea Plan Transparencia Judicial tratamiento sistemas informáticos Estadística Judicial Centro Documentación Judicial (CENDOJ) Aplicación Inter-Ius Punto Neutro Judicial Sistema Lexnet firma electrónica informáticos y similares videoconferencia Agenda señalamientos electrónica Sistema Grabación Digital Arconte elementos de convicción inmediación Documentación de actuaciones y vistas protección de datos ficheros judiciales Informatización registros civiles Programa Minerva Programa Libra LOPJ e.justicia computerisation of civil registers Judicial records data protection documentation of acts and evidence immediacy elements of conviction the Arconte system of Digital Recording Agenda of electronic signals video Conferencing computerised and other means electronic signature Lexnet System Judicial Neutral Position application Inter-Ius Judicial Statistic treatment by information systems the Plan for Judicial Transparency European Union Judicial networks Monitoring process means of proof art. 299.2 LEC means of reproduction of word sound and image instruments which permit filing recognising and reproducing words data electronic supports video recording phonographic registers electronic contract electronic consent contracts drawn up by automatic devices computerised document computerised contract Dret Processal 34 340

Page generated in 0.0479 seconds