La informació química sobre la composició d'una mostra pot ser molt diversa: des de saber de quins analits es composa un cert material a saber exactament en quina quantitat s'hi troben o de quina forma hi són presents, si estan relacionats estructuralment entre ells, etc. D'acord amb tota aquesta varietat, els mètodes analítics es classifiquen en dos grans grups: els mètodes d'anàlisi qualitativa i els mètodes d'anàlisi quantitativa. Segons les característiques del problema analític es triarà un o altre tipus de mètode d'anàlisi. Quan l'objectiu és saber què hi ha en una mostra desconeguda, un mètode qualitatiu serà el mes adequat. En els darrers temps, aquests mètodes han estat objecte d'estudi, i s'utilitzen avui dia, en molts camps d'aplicació. Per exemple, en l'anàlisi d'aliments és habitual l'ús d'un mètode qualitatiu per determinar si un o més analits es troben presents en la mostra per sobre o per sota d'una determinada concentració. Però si l'interès és saber la quantitat d'un determinat component en una mostra, l'opció d'un mètode quantitatiu serà la més adient. Aquesta tesi s'ha centrat en els mètodes d'anàlisi qualitativa pels nombrosos avantatges que presenten. Aquests mètodes poden ajudar a destriar mostres en funció de si aquestes presenten una quantitat d'un cert analit al voltant d'un valor de concentració prèviament establert, abans de ser quantificades. És a dir, s'utilitzen com a pas previ a l'aplicació del mètode quantitatiu, implicant un estalvi de feina, de temps i de diners important si es tracta de quantificar contaminants, detectar adulteracions o qualsevol altra situació en la que no es pugui sobrepassar una certa concentració. En aquests casos només s'ha de quantificar la mostra que en el mètode qualitatiu revela un resultat en el que es sobrepassa aquesta certa concentració. En d'altres àmbits d'aplicació, els mètodes qualitatius estan perfectament integrats en el procediment estàndard d'operacions, pel que, llevat en situacions molt específiques, un resultat positiu no necessita ser confirmat mitjançant una anàlisi posterior amb un mètode quantitatiu. A més de la importància de triar un mètode analític adequat a cada problemàtica, cal destacar que és igual d'important tenir fiabilitat sobre el resultat trobat i, per tant, sobre el mètode emprat. Això vol dir que qualsevol mètode analític ha de tenir definits els seus requeriments i qualitats analítiques i que s'ha de comprovar que aquests paràmetres prèviament definits, realment tenen el valor que se'ls ha assignat. D'aquesta confirmació se'n diu Validació, i és una condició indispensable per a poder emprar un mètode analític. D'aquesta manera es poden garantir els resultats demanats pels clients/usuaris. A més, des de l'aprovació de la norma ISO 17025 aquesta comprovació del mètode analític i dels seus resultats encara s'ha fet més recomanable. Fins fa poc temps, la validació de mètodes analítics s'ha centrat en els mètodes quantitatius. El resultat ha estat una sèrie de guies/pautes perfectament establertes d'ús molt comú. Però no hi ha cap protocol general per a validar un mètode qualitatiu. Amb aquesta tesi es vol contribuir a millorar aquesta situació. Es comença amb una revisió de les classificacions i de les definicions lligades a aquests mètodes, a més d'un repàs sobre quines institucions han fet esment d'aquest tema. Es segueix amb una proposta de classificació d'aquests mètodes i, finalment, es defineixen aquells paràmetres de qualitat que es consideren més importants en la validació. En les tres aplicacions pràctiques presentades es descriuen les característiques intrínseques del mètode d'anàlisi qualitativa. Després, es defineixen els paràmetres que s'adeqüen millor als requeriments del mètode i, finalment, es proposa un protocol de validació que permet el seu establiment. El cas de la revisió de les classificacions i definicions emprades en aquest àmbit, com en el cas de la presentació de les contribucions corresponents a diferents institucions, s'han traduït en dues publicacions que s'adjunten en la tesi. Pel que fa a les aplicacions pràctiques, una d'elles també s'inclou com a article publicat i les altres dues, s'inclouen com a articles acceptats. / The chemical information about the composition of a sample can be of different nature: which species are in the sample, their concentration or if they are structurally related, etc. In order to fit any of these requirements, either a qualitative or a quantitative analytical method may be used. If the aim is to identify species, a qualitative method will suit the problem at hand. These types of methods have been recently studied and nowadays are being increasingly used in several fields of analysis. For example, it is common to use qualitative methods as far as food analysis is concerned. On the contrary, if the aim is to quantify one or more analytes of a sample, a quantitative method will be very useful. This thesis has focused on qualitative analytical methods because they provide several advantages and they are being increasingly used. These types of methods can screen samples according to the presence or absence of certain analytes with regard to a pre-set level of concentration. That is to say, they are used as a step before the quantitative method and results in lower analysis time and costs because analyte quantification is not required in all situations. There are some particular analysis fields where qualitative methods are used as routine methods. Therefore, analyte quantification is not always necessary. Moreover, it is also important to provide reliable results, that is to say, to assure that the method performs with reliability. Any analytical method must have its requirements and its analytical properties previously defined, and their values must be proven. To confirm that the requirements and the analytical properties are the right ones and to confirm that they have the right values is to validate the analytical method. This is a necessary condition to use an analytical method. In this sense, the reliability of the results given to the clients or to the users is assured. Moreover, the ISO Standard 17025 strongly encourages method validation. Method validation has focused on quantitative methods. Therefore and as a result, there are more standards or guidelines addressed to quantitative methods validation. These guidelines are commonly used by several communities of practitioners. However, there is no generally accepted standard or validation procedure addressed to qualitative methods. In this sense, this thesis aims to contribute with the development of several validation procedures. The starting point is to provide an overview as a result of a bibliographic search concerning qualitative methods validation. This overview includes the criteria existing for qualitative methods classification as well as the institutions committed the validation of these methods. After that, a classification of these methods is suggested and the most relevant performance parameters in the validation process are defined. The subsequent practical applications describe the intrinsic characteristics of the corresponding qualitative analytical method. After that, the performance parameters that best fit the requirements and the characteristics of the method are defined and, finally, a validation strategy is proposed. Bear in mind, that the strategy considers the intrinsic characteristics of the analytical method. The overview including relevant aspects such as qualitative methods classification, performance parameters definitions and the institutions committed to qualitative method validation, among others, are presented as two publications included in the thesis. Regarding the three practical applications, they are presented as three accepted papers.

L'electrodeposició a partir d'un bany de sulfat-citrat permet l'obtenció de dipòsits de Co-Cu amb diferents graus d'heterogeneïtat i capaços de presentar propietats magnetorresisitives. L'aplicació tecnològica d'aquests materials rau en la seva possible implementació en sensors o dispositius d'emmagatzematge de memòria.Per una banda, s'han dissenyat banys electrolítics que permeten l'obtenció de capes formades per partícules de mida micro-nanomètrica riques en cobalt distribuïdes en una matriu de cobalt-coure. D'altra banda, s'han desenvolupat banys que permeten, mitjançant l'electrodeposició polsant, preparar multicapes alternades de Co/Cu.S'ha fet un estudi del comportament electroquímic del sistema per a cada un dels banys electrolítics dissenyats, tot emprant diferents substrats com a elèctrode de treball: carboni vitri, coure, níquel, substrats de base silici modificats, vidre ITO modificat, etc. Les propietats exhibides pels diferents dipòsits s'han analitzat mitjançant diverses tècniques, ja sigui electroquímiques (in situ : voltametria cíclica, cronomètodes, stripping voltamètric, stripping galvanostàtic) o físiques (ex situ: SEM, TEM, XRD, EPMA, XPS, AFM, així com la mesures de les propietats magnètiques), tot relacionant la informació que s'extreu de cadascuna d'elles. En cada cas s'han utilitzat els substrats més adequats. S'ha fet especial èmfasi en la mesura de les propietats magnetoresistives dels electrodipòsits i s'ha comprovat que aquestes augmenten quan es potencia l'heterogeneïtat dels dipòsits. L'electrodeposició permet obtenir capes uniformes Co-Cu com a conseqüència de la deposició conjunta d'ambdós metalls a partir d'un determinat valor de potencial o densitat de corrent aplicats. Aquests dipòsits presenten micro-nanoheterogeneïtat gràcies a la presència de partícules de cobalt distribuïdes en una matriu, la qual cosa confereix al sistema un cert caràcter magnetorresistiu. El recuit controlat de les mostres a valors optimitzats de temperatura i temps en un forn en absència d'oxigen ha permès de segregar noves partícules riques en Co responsables d'un clar increment de la magnetorresistència de les làmines.A més, ha estat possible preparar capes alternes de Co/Cu de diferents gruixos. S'han optimitzat els potencials de deposició a fi de preparar, amb una eficiència elevada, capes alternades de coure pur i de cobalt pràcticament pur. El control de la duració dels polsos permet controlar l'espaiat de les bicapes. Bicapes de l'ordre de 80 nm poden visualitzar-se per SEM o AFM després d'un acurada preparació de les mostres. Les capes més primes, amb espaiats de bicapes d'uns pocs nanòmetres, presenten propietats magnetorresistives. Per a aquests sistemes, la magnetorresistència és màxima quan la mida de cada capa se situa entre 1 i 2 nm. Tanmateix, capes més primes són de difícil obtenció, ja que es produeix la formació d'illes de cobalt. L'stripping voltamètric és de gran utilitat per determinar l'espaiat òptim entre capes.

Per tal de millorar la qualitat del treball col·laboratiu dels alumnes amb l'ordinador cal parar atenció a la natura de les seves interaccions durant els processos de lectura i escriptura. En aquesta investigació presentem i il·lustrem un mètode d'anàlisi relativament nou basat en l'anàlisi funcional de la llengua. A més de l'anàlisi interpersonal també és interessant investigar com les transcripcions reflecteixen la manera com es construeix la situació d'ensenyament i aprenentatge així com les normes i negociacions dels estudiants per donar forma a la interacció a cada moment.La tesi s'ha estructurat en set parts diferents. La primera, dividida en cinc capítols, dóna una visió de les investigacions actuals sobre la interacció a l'aula i l'aprenentatge de llengües en contextos CALL. Aquest marc teòric es descriu a partir d'un enfocament sociocultural de l'aprenentatge així com des de la lingüística aplicada.A la segona part de la tesi es presenta el seu objectiu principal així com les preguntes d'investigació. Malgrat que les nostres dades sorgeixen de dues situacions diferents -estudi de cas i entrevistes a professors- hem de dir que la informació més rellevant per a la tesi surt de la primera d'elles.La tercera part té a veure amb la metodologia. En aquesta part s'intenta explicar com vam explorar diferents corrents per poder establir un sistema de categories adequat per a l'anàlisi de les dades emergents a l'estudi de cas: anàlisi del discurs, anàlisi de la conversa, tipus de conversa a partir del projecte SLANT (Spoken Language and New Technologies) i en especial el sistema d'anàlisi funcional basat en els estudis de Halliday i Hassan. A la quarta part de la tesi es descriu l'estudi de cas per investigar el tipus d'interacció d'una parella d'alumnes de 2nd d'ESO durant el procés de treball col·laboratiu basat en una tasca amb una aplicació informàtica concreta: una WebQuest de Ciències Naturals en Anglès. L'estudi para una especial atenció a les dinàmiques socials i cognitives dels alumnes relacionades amb els processos de lectura i escriptura. També es té en compte el rol del professor com a dissenyador de la situació d'aprenentatge basada en l'ús de l'ordinador i com a observador participatiu en les activitats centrades en els aprenents. Per a l'obtenció de dades es van enregistrar les interaccions verbals i no verbals dels alumnes i del professor amb vídeo així com els seus moviments a la pantalla de l'ordinador. Posteriorment es va transcriure tota aquesta informació i se li va aplicar el sistema funcional d'anàlisi de la llengua adaptat al nostre estudi.A la cinquena part la investigació es centra en tres entrevistes a professors de llengua anglesa per conèixer les seves creences i opinions sobre el treball col·laboratiu dels alumnes i l'ús de les TIC. Personalment crec que és justament aquesta projecció pragmàtica la que dóna sentit a qualsevol investigació dins l'àmbit educatiu. Com a autor d'aquesta tesi el meu desig és que aquesta publicació ofereixi al lector noves perspectives dins la investigació de la interacció dels alumnes treballant amb una llengua estrangera a través d'una aplicació informàtica interdisciplinària. L'estudi de cas i les entrevistes a professors amb les seves qüestions i mètodes específics, intenten proporcionar més informació sobre els processos i condicions per poder dissenyar i crear aplicacions informàtiques que promoguin ambients d'aprenentatge autònom i col·laboratiu. / This thesis has been structured into seven distinct parts. The first part, divided into five chapters, provides an overview of current research on classroom interaction and foreign language learning in CALL contexts. This theoretical framework is described and located in socio-culturally based ideas of learning.In the second part of the thesis a description of the main goal and research questions are provided. Although I collect data from two different situations -case study and teachers' interviews- I must say that the most relevant findings for my main research question come from the former one.The third part deals with methodology. In this part I try to explain how different approaches to establish a suitable set of categories to analyse the case study data were explored. It specially introduces and describes the emergence of a new analytic framework: the functional analysis system.In the fourth part I describe the case study investigating the nature of a pair of students' interaction -2nd of ESO- during four sessions in the process of a collaborative task-based work assisted by a computer application: a Science WebQuest in English. The study pays special attention to the social and cognitive dynamics in the students' collaborative reading and writing processes. Another focus is also to consider the role of the teacher as a designer of the computer-based learning situation as well as participant in student centred learning activities. In the fifth part some interviews to know about teachers' beliefs and opinions on collaborative work and the use of ICT are presented. Personally, I think pragmatism is what really makes sense to this research. As the author of this thesis, I hope this publication offers the reader new insights into research on students' interaction and foreign language teaching and learning throughout an interdisciplinary computer application. The case study and the teachers' interviews with their specific research questions and methods, are aimed at providing more information about the processes and conditions for designing and creating computer applications that foster collaborative and autonomous learning environments.

En la tesi doctoral "La recepció de Heinrich Böll a Espanya" s'analitza el procés de divulgació a Espanya de l'obra de l'escriptor alemany contemporani que s'hi ha reeditat més vegades, i se'n proposa una periodització. L'estudi se centra en dos àmbits: la recepció externa de Böll (editorials que se n'ocupen, reaccions de la crítica i el món acadèmic); i l'anàlisi textual d'una selecció de traduccions seves al català i al castellà. En el primer apartat es parteix d'un enfocament sociològic i es compara la recepció espanyola i catalana amb l'alemanya; en el segon es pren com a base el model de la lingüista Juliane House per a l'avaluació de traduccions (que parteix també de la comparació amb els originals), adaptant-lo a l'estudi de textos narratius de ficció. S'ha intentat relacionar aquests dos enfocaments d'anàlisi sempre que les metodologies aplicades ho han permès. El treball no parteix d'un ànim avaluatiu, sinó descriptiu. / En la tesis doctoral "La recepción de Heinrich Böll en España" se analiza el proceso de divulgación de la obra del escritor alemán más veces reeditado en este país y se propone una periodización de ese proceso. El estudio se centra en dos ámbitos: la recepción externa de Böll (editoriales que se ocupan del autor, reacciones de la crítica y del mundo académico); y el análisis textual de una selección de traducciones de obras suyas al catalán y al castellano. En el primer apartado se parte de un enfoque sociológico y se compara la recepción española y la catalana con la alemana; en el segundo se toma como base el modelo de la lingüista Juliane House para la evaluación de traducciones (que parte también de la comparación con los originales), adaptándolo al estudio de textos narrativos de ficción. Se ha intentado relacionar ambos enfoques de análisis siempre que las metodologías aplicadas así lo han permitido. Este trabajo no parte de un ánimo evaluativo, sino descriptivo. / The doctoral thesis "The reception of Heinrich Böll in Spain" analyzes the spreading process of the work of the most published contemporary German writer in this country, and proposes a periodization for it. The work is based on two wide fields of study: on the one side the 'external reception' of the process (role of publishers and reactions of literary criticism, scholars and of the academic world) and on the other side the 'textual analysis' of some in Catalan and Spanish translated works of the author. For the first area a sociological perspective is adopted and the Spanish and Catalan processes are compared with the German one, for the second area the Juliane House model for translation quality assessment is used (which is also based on textual comparison) and adapted for the analysis of fictional narrative texts. I have attempted to relate the two perspectives of analysis as far as the methodological procedures have allowed it. My work does not pursue an evaluative aim, rather a descriptive one.