• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 20
  • 19
  • 6
  • Tagged with
  • 45
  • 37
  • 37
  • 31
  • 22
  • 11
  • 8
  • 6
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

Impacte de les revistes electròniques sobre la conducta informativa del personal docent i investigador de les universitats catalanes

Ollé Castellà, Candela 14 June 2010 (has links)
L'estudi analitza l'impacte de les revistes digitals sobre la conducta informativa del personal docent i investigador de les universitats catalanes. El treball té com a punt de partida diverses investigacions quantitatives realitzades anteriorment, a partir de l'anàlisi de les dades d'ús de les revistes electròniques i d'enquestes entre el professorat universitari.En aquest treball es complementen els resultats previs amb l'obtenció de dades derivades de l'aplicació de tres tècniques qualitatives: l'enquesta oberta, l'entrevista i el grup de discussió.Els resultats corroboren la predisposició dels investigadors vers l'ús de les revistes digitals i un increment en la quantitat d'articles i de revistes consultades. No obstant, la lectura esdevé més superficial. La disponibilitat de recursos electrònics implica una davallada de les visites físiques a la biblioteca. La consulta sistemàtica de títols via web i les alertes per correu electrònic estan reemplaçant la consulta de novetats físicament a la biblioteca, i la cerca és una opció molt popular entre els investigadors per mantenir-se al dia en les seves àrees de coneixement. Els cercadors d'Internet, especialment Google i Google Scholar, s'han convertit en fonts d'informació molt importants per als acadèmics que, no obstant, experimenten problemes tant per gestionar la informació com per interactuar amb la diversitat de recursos que han de fer servir. / The investigation examines the impact of journals on the information behavior of teachers and researchers from Catalan universities. The paper is a starting point to several previously performed quantitative research, based on analysis of data on use of electronic journals and surveys among university faculties. This work complements the previous results by obtaining data from the application of three qualitative methods: survey, open interview and discussion group. The results stress the openness of researchers towards the use of digital journals and an increase in the number of journal articles consulted. However, reading becomes shallower. The availability of electronic resources implies a decline in physical visits to the library. The systematic consultation of web titles and alerts are email updates of physically replacing the query to the library and the search option is very popular among researchers to keep abreast of knowledge in their areas. Internet search engines, especially Google and Google Scholar, have become important sources of information for scholars, however, they have experienced problems both for managing information as to interact with the diverse resources that researchers must used.
22

Anàlisi bibliomètrica de la producció científica en fisioteràpia a través de la base de dades PEDro

Torres, Cristina, 1966- 05 June 2013 (has links)
La fisioteràpia és una disciplina relativament nova, en relació amb altres ciències de la salut, què es basa en l'aplicació d'agents físics com a eina terapèutica. Aquesta tesi fa una anàlisi de la producció científica en fisioteràpia a través d'un estudi bibliomètric de les publicacions que es troben a la base de dades PEDro entre 1945 i 2008. L'objectiu és proporcionar als professionals d'aquesta disciplina noves eines que els permetin millorar la qualitat de la seva pràctica clínica, docent i investigadora a l’identificar les temàtiques més investigades, les revistes més rellevants amb evidència científica en fisioteràpia i els països amb una major activitat de recerca, entre d'altres indicadors. Els resultats mostren que l’estat de la fisioteràpia com a ciència està en els seus inicis, però el creixement nombre de publicacions és un indicador de l'evolució científica de la disciplina. Per tal que la fisioteràpia s'arreli com a disciplina científica, cal que les institucions involucrades en la pràctica de la formació i clínica de la fisioteràpia, juntament amb els seus professionals, facin un esforç dirigit a augmentar les recerques, la investigació i posteriors publicacions. / Physiotherapy is a relatively new discipline in relation to other health sciences which are based on the application of physical agents as a therapeutic tool. This thesis is an analysis of scientific production in physiotherapy through a bibliometric study of publications found in the PEDro database from 1945 to 2008. The aim is to provide professionals in this discipline with new tools which will allow them to improve the quality of their clinical, teaching and research practise by indentifying the most popular areas of investigation, the most relevant magazines with scientific evidence in physiotherapy and the countries with greater research activity, among other indicators. The results show the course of physiotherapy as a science to be in its infancy, however, the growth in the number of publications is an indicator of the scientific evolution of the discipline. In order for physiotherapy take root as a scientific discipline, it is necessary that the institutions involved in the training and clinical practice of physiotherapy, together with their professionals, make a concerted effort to increase their research, investigation and subsequent publications.
23

Els sistemes d’informació de qualitat en ciències aquàtiques: la interoperabilitat semàntica

Reverté Reverté, Carmen 19 December 2014 (has links)
La missió principal d’aquesta tesi és desenvolupar les bases per a la creació d’un model de sistema d’informació de qualitat per a les ciències aquàtiques per mitjà de l’estudi dels sistemes d’informació de qualitat i dels sistemes d’informació de tipus distribuït. Per tal d’aconseguir-ho, els objectius d’aquesta recerca són estudiar i avaluar els sistemes d’informació distribuïts de qualitat i els seus estàndards per tal d’aplicar-lo a l’àmbit de les ciències aquàtiques. Concretament, l’estudi es centra en els factors claus dels sistemes distribuïts, l’intercanvi de la informació i la recuperació de la informació a través dels sistemes d’organització del coneixement, com a mecanismes per assegurar la interoperabilitat semàntica d’un sistema d’informació distribuït i de qualitat. Per tal de crear les bases d’un futur sistema d’informació de qualitat en l’àmbit de les ciències aquàtiques es persegueixen tres objectius específics que es van desenvolupant al llarg de la tesi a través dels diversos capítols que la formen: En els primers capítols (capítol 1 i 2) es cerca un primer objectiu específic com és assentar les bases per al desenvolupament d’un model futur de sistema d’informació de qualitat (SIQ) de tipus distribuït i en un entorn científic. Aquests capítols es basen en estudis bibliogràfics i estudis de casos (comparativa de sistemes d’informació de tipus semàntic i no semàntic) per tal d’analitzar els antecedents, les característiques, evolució i tendències dels sistemes d’informació de qualitat. En els capítols 3, 4, 5 i 6 s’estudia i es caracteritza els principals elements que fan possible el desenvolupament dels sistemes d’informació distribuïts i de qualitat en ciències aquàtiques: l’arquitectura de la informació basada en la indexació i navegació creuades (model tipus passarel·les temàtiques), els formats i estàndards de descripció bibliogràfica i objectes digitals aplicats en l’àmbit de les ciències aquàtiques i altres ciències afins, l’estudi de la interoperabilitat semàntica com a element clau per assegurar l’intercanvi d’informació i la compatibilitat entre diferents sistemes d’informació que puguin estar integrats en un sistema d’informació distribuït i de qualitat, i finalment, l’estudi de context de la “informació de qualitat” (capítol 6) com a característica principal dels sistemes d’informació de qualitat que és on s’estableix el protocol per a l’anàlisi i avaluació de sistemes d’informació distribuïts de qualitat que formarà part de la base principal del desenvolupament d’un SIQ en ciències aquàtiques. En els darrers capítols, 7 i 8, es desenvolupa un estudi experimental que demostra l’eficàcia dels mètodes d’interoperabilitat semàntica en sistemes d’informació de qualitat en ciències aquàtiques. Finalment en el capítol 9 es resumeixen les conclusions generals obtingudes dels diferents estudis realitzats i els resultats d’aquesta tesi així com el possible treball futur. / The main purpose of this thesis is to develop the basis for creating a model of information quality system in water science domain through the study of information quality systems and distributed information systems. To achieve this goal, we are proposed specific research objectives to study and analyze distributed and quality information systems and their standards to apply them in the field of aquatic sciences. Specifically, this study focuses on the key factors of distributed systems, information sharing and information retrieval through knowledge organization systems (KOS) as mechanisms to ensure the semantic interoperability and information quality in a distributed system.
24

Los Recursos Humanos de las Bibliotecas Universitaria. Exigencias, Conflictos y Necesidades de Formación

Matus Sepúlveda, Gladys 06 March 2002 (has links)
En l'educació superior s'han produït grans canvis en les darreres dècades, de manera especial en la seva funció de docència i investigació, i una de les entitats que té un major impacte sobre el resultats globals de les Institucions d'Educació Superior són les biblioteques universitàries, especialment perquè han reprès el seu paper en les funcions d'ensenyament i aprenentatge. Dins d'aquestes, el recursos humans representen un element decisiu en la seva organització. Aquí s'analitzen quines són les exigències de la comunitat universitària per al personal de biblioteca, quins són els conflictes més corrents que es donen i, principalment, les necessitats de formació d'aquests recursos humans per donar una resposta efecient a les exigències del medi. Es descriu el valor educatiu d'aquesta organització i dels seus membres i les competències necessàries per a realitzar les noves funcions que els exigeix l'actual societat de la informació.Per aquest treball s'han triat una metodología qualitativa amb un disseny basat en dues tècniques: el mètode Delphi, mitjançant el qual s'han consultat 21 experts d'Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Espanya i Perú, entre els que hi havia directors de biblioteques, bibliotecòlegs, docents de Facultats de Bibliotecología, enginyers informàtics i acadèmics, tots ells amb una gran experiència en biblioteques universitàries. Aquesta consulta es va realitzar a través de tres rondes, utilitzant el correu electrònic. L'altra tècnica emprada és una combinació de Grups Triangulars i Grups de Discussió que tingué lloc a la Universitat de Lleida (Espanya), participant en ella personal de biblioteca, docents i alumnes. Entorn als resultats s'extrauen conclusions on es plantegen, entre d'altres punts, la urgència dels canvis en la formació inicial dels bibliotecaris, la necessitat que realitzin post-graus i que les universitats tinguin una política clara d'educació continuada amb pressupostos adequats, establint també l'imperatiu de comptar amb una major integració entre la biblioteca i la universitat en vers objectius comuns. S'aporten a més perspectives de futur proposant noves línies d'investigació en l'àrea, com per exemple, la gestió del coneixement o l'impacte de l'ergonomia. També es fa un esbós de les noves tendències en la formació dels recursos humans. / La educación superior ha manifestado grandes cambios en las últimas décadas en su función de docencia e investigación y una de las entidades que tienen un mayor impacto sobre los resultados globales de las Instituciones de Educación Superior, son las bibliotecas universitarias, especialmente porque han retomado su papel en las funciones de enseñanza y aprendizaje. Dentro de ellas, sus recursos humanos representan un elemento decisivo en su organización. Se analizan aquí cuáles son las exigencias de la comunidad universitaria para el personal de biblioteca, cuáles son los conflictos más comunes que se originan y principalmente las necesidades de formación de estos recursos humanos para dar una respuesta eficaz a las exigencias del medio. Se describe el valor educativo de esta organización y de sus miembros y las competencias necesarias para realizar las nuevas funciones que les exige esta sociedad de la información. Para ésto se ha elegido una metodología cualitativa con un diseño basado en dos técnicas: El método Delphi, por el cual se ha consultado a 21 expertos de Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Cuba, España y Perú, entre los cuales se incluyó a directores de bibliotecas, bibliotecólogos docentes de Facultades de Bibliotecología, ingenieros informáticos y académicos, todos ellos con vasta experiencia en bibliotecas universitarias. Se realizó esta consulta por medio de tres rondas utilizando el correo electrónico. La otra técnica empleada es una combinación de Grupos Triangulares y Grupos de Discusión, que se desarrolló en la Universidad de Lleida (España), participando en ella, personal de biblioteca, docentes y alumnos. En torno a los resultados se extraen conclusiones donde se plantean, entre otros puntos, la urgencia de los cambios en la formación inicial de bibliotecarios, la necesidad de que realicen post-grados y de que las universidades posean una política clara de educación continua con los presupuestos adecuados, se establece también el imperativo de contar con una mejor integración entre la biblioteca y la universidad en pos de objetivos comunes. Se aportan además perspectivas de futuro proponiendo nuevas líneas de investigación en el área, como por ejemplo, la gestión del conocimiento o el impacto de la ergonomía. Además se esbozan las nuevas tendencias en la formación de los recursos humanos. / The higher education has shown great changes in the last decades on its function of teaching and researhing, and one of the entities which has a greater impact on the general results of the Higher Education Institution, are the academics libraries, specially because they have retaken the functions on the teaching and learning role. Between them, the human resources represents a decisive element in its organization. It has been analyzed in this study which are the requirements form the university community to the library staff, which are the most common conflicts that are originated and mainly the need of training of this human resource in order to provide an eficiency reply to this community. It has been described the education value of this organization and its members and the necessary competencies to achieve the new functions that this network society requires. For this study a qualitative methodology was elected within a design based on two technics: The Delphi methodology, was consulted 21 experts from Argentina, Brazil, Chile, Colombia, Cuba, Spain and Peru, between them was included the libraries directors, librarian teachers at the university, computer engineer and academics, all of them with a vast experience in university libraries. The consult was done by the mean of three rounds using the electronic mail. The other technic used was a combination of a triangle group and group of discussion that took place at the University of Lleida (Spain), the participants of this discussion were the library staff, teachers and students. From the result of this investigation conclusions were extracted where could be established, among other points, the urgency of changes in the inital formation of librarians, the need of post-graduation courses and the universities would have a clear policy of continue education with an adequate budget, we also established the imperative to stand by a better integration between the library and the university for common goals. Besides are pointed out contributing future perspectives proposing new lines of research in this field, like for example, the management of knwledge or the impact of the ergonomics. Besides are designed the new tendencies for the formation of the human resources. / A educação superior têm manifestado grandes mudanças nas últimas décadas em relação a docência e investigação, e uma das entidades que tem maior impacto sobre os resultados globais das Instuições de Educação Superior, foram as bibliotecas universitárias, principalmente porque retomaram seu papel nas funções de ensino e aprendizagem. Dentro delas, seus recursos humanos representam um elemento decisivo em sua organização. Se analisa aqui quais são as exigências da comunidade universitária para o pessoal de biblioteca, quais são os conflitos mais comuns que se originam e principalmente as necessidades de formação destes recursos para dar uma resposta mais efetiva as exigências do meio. Se descreve o valor educativo desta organização e de seus membros e as competências necessárias para realizar as novas funções que exige esta sociedade da informação.Para isto se elegeu uma metodologia qualitativa que utiliza duas técnicas de recorrida de dados: O método Delphi, atravéz do qual se consultou 21 expertos de Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Cuba, Espanha e Perú, entre os quais se incluiu diretores de biblioteca, engenheiros informáticos e acadêmicos, todos com vasta experiência em biblioteca universitárias. Se realizou esta consulta por meio de três turnos utilizando o correio eletrônico. A outra técnica utilizada é uma combinação de grupos triângulares e grupos de discussão, que se desenvolveu na Universidade de Lleida (Espanha), participando nela, o pessoal de biblioteca, docentes e alunos. Em torno aos resultados se extraem conclusões onde se pleiteam, entre outros pontos, a urgência de mudanças na formação inicial de bibliotecários, a necessidade de que se realizem pós-graduações, e de que as universidades possuam uma política clara de educação contínua com o recurso financeiro adequado, se estabelece também o imperativo de contar com uma melhor integração entre a biblioteca e a universidade em pró de objetivos comuns. Também se segerem perspectivas de futuro que propõem novas linhas de investigação nesta área, como por exemplo, a gestão do conhecimento ou o impacto da ergonomia. Além disso se esboçam as novas tendências na formação de recursos humanos.
25

Desenvolupament d’una eina per a l’avaluació del comportament ambiental de contaminants químics. Visió química i visió documental

Ribera Fuentes, Marc 19 November 2010 (has links)
Donat el gran volum de fàrmacs que es produeixen, cal preguntar-se què és el que els passa un cop són consumits. Avui dia sabem que els medicaments (o, més concretament, els seus principis actius) són excretats pel cos dʼuna forma inalterada o alterada en major o menor mesura segons la naturalesa química del fàrmac. Aquests medicaments, un cop excretats pel cos, van a parar a les aigües residuals i dʼaquí a les plantes de tractament dʼaigües residuals (PTAR, estacions de depuración dʼaigües residuals, EDAR) abans de ser retornats al medi ambient. És en aquest punt on comença la problemàtica ambiental dels fàrmacs, ja que si bé una part dʼells són degradats, la resta sortiran de les PTAR inalterats per anar a parar al medi ambient. Així, sʼaniran incorporant als diferents compartiments ambientals (aire, aigua, sòl, sediments, sòlids en suspensió, etc.) i per tant representen un possible risc ambiental. El Parlament Europeu estableix els requisits que ha de complir un medicament per poder ésser comercialitzat en qualsevol estat membre de la Unió Europea. Un dels requisits és el de desenvolupar una avaluació del risc ambiental (ARA) que ens permeti caracteritzar el risc dʼuna substància per al medi ambient. El present estudi sʼemmarca en el desenvolupament i lʼaplicació de models de predicción per ajudar en la realització dʼun ARA. Els models desenvolupats els basem en el model de fugacitats descrit per Mackay al 1979 i, a tall dʼexemple, els apliquem als fàrmacs més consumits a lʼestat español. El desenvolupament i lʼaplicació dʼaquest model té dues parts ben diferenciades, una és la part química, en que realitzem tot el desenvolupament matemàtic del model, nʼavaluem la sensibilitat i el validem amb dades experimentals. La segona part consisteix en un análisis documental del procés de recerca dʼinformació seguit, creació dʼun directori de recursos dʼinformació per a químics, discussió de les eines actuals i futures per a la cerca dʼinformaicó química i finalmente, en el desenvolupament dʼuna aplicació informàtica que permet la utilització dʼaquest model per que sigui utilitzat per la industria química alhora de realitzar una avaluació del risc ambiental dʼun contaminant químic. Les conclusions que treiem dʼaquest treball són que els fàrmacs no sʼeliminen completament a les PTAR sinó que van a parar al medi ambient en concentracions que poden produir efectes nocius sobre animals i plantes. De lʼaplicació del ModelS als fàrmacs hem vist que aquestes concentracions no depenen només del consum que seʼn fa: durant lʼanàlisi dels resultats, hem mostrat que alguns fàrmacs (clarithromycin, clopidogrel i sertraline), tot i no estar entre els fàrmacs més consumits, es troben en concentracions elevades al medi ambient. També hem vist que les concentracions dels fàrmacs als diferents compartiments ambientals prenen uns valors de rang que varien, entre les centenes de ng/L quan es tracta dʼaigües properes a PTAR i unes poques unitats de ng/L en les aigües allunyades de les poblacions. Els valors de concentració més grans sʼobtenen per a les concentracions estimades en àmbit local (PECLocal), les dades de les quals sʼhan mesurat a pocs quilòmetres riu avall de fonts emissores (com les PTAR). En aquests casos, les concentracions es troben al voltant dels cent ng/L, i concretament, pels fàrmacs més consumits a lʼestat espanyol com són paracetamol, ibuprofen naproxen, iopromide, erythromycin, diclofenac i ranitidine les concentracions són superiors a 100ng/L. Proposem, doncs, com a sortida dels resultats del present estudi emprar el programa desenvolupat aquí per aplicar el Model, per ajudar-la a dissenyar fàrmacs més benignes per al medi ambient i en concordança amb la directiva vigent. Hem vist que la ciència de la documentació està estretament lligada a qualsevol procés de cerca dʼinformació científica. Que cada cop existeixen més eines que ens permeten fer cerques més acurades dʼinformació, més ràpides i que milloren la Nostra comunicació amb la comunitat científica, i que, per tant, cal que ens mantinguem informats sobre els nous avenços en la cerca dʼinformació. / Due to the high volume of drugs produced in the World, we have to ask ourselves: What happened to drugs when they are consumed? Nowadays we know that medicaments (or more precisely, their active ingredient) are excreted by our body unaltered or in altered forms according to its Chemical nature. Those drugs, alter being excreted by our body, arrive to waste water effluents and from there to waste water treatment plants (WWTP) before being returned to the environment. Is in this point when starts the environmental problematic of drugs, because, even one part of them are degraded in WWTP, the rest will exit the WWTP and will be deposited in the different compartments of the environment. That fact represents a potential risk for the environment. The European Parliament establishes the requirements for a medicament that have to be studied before being commercialized in the European union. One of these requirements is to develop an Environmental Risk Evaluation (ERE), to determine the potential risk of a chemical substance in the environment. This work is focussed in the development and application of prediction models that can help people to perform an ERE. Developed models are based on fugacity models described by MacKay on 1979, and we will use them to the most consumed drugs in the Spanish state. Development and application of this model has to well define parts, in one hand we have the chemistry part, in where we realize all the mathematic development, where we evaluate the sensibility of the model and where we validate the model with experimental data. And, in the other hand, we have realized an analysis of the information research process followed, we have created a directory of information resources for chemists, we have discussed existing and future tools to search information on chemistry and finally we have developed an informaticsʼ application that using the model described could be used by the pharmaceutics industry to realize an ERE of a chemical pollutant. The conclusions that we can extract from this work are that drugs are not eliminated completely in WWTP and they enter the environment and there they can harm animals and plants. From the application of the model to most consumed drugs in Spain we can see that drugs concentrations in environment are not directly related to its consumptions, for example the drugs clarithromycin, clopidogrel and sertraline, that they are present in high concentrations in the environment are not highly consumed. Also we have seen that drugsʼ concentrations in the different ambient compartments take rang values between hundreds of ng/L when they are in waters near to WWTPʼs to few ng/L when they are far from highly populated areas. Biggest concentration values are obtained by the predicted local concentrations (PEC Local), where we consider waters that are few kilometres from WWTPʼs. In this cases concentrations are around 100 ng/L, and in concrete, for most consumed drugs in Spain paracetamol, ibuprofen naproxen, iopromide, erythromycin, diclofenac and ranitidine concentrations are higher than 100ng/L. We recommend the industry to use the program developed in the present work for the design of new chemical compounds more benign to environment and in accordance to European directives. We have also seen that information science is closely related to any scientific research project. Tools to increase our search possibilities are increasing day by day and it is very useful to be updated of new information science discoveries to improve our research performance.
26

Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona: origen d’un monestir i configuració d’un arxiu monàstic (1236-1327)

Jornet i Benito, Núria 06 October 2005 (has links)
Aquest treball d’investigació pren com a punt de referència l’origen i primer segle d’existència del que fou el primer monestir de l’orde de Santa Clara a terres catalanes, la comunitat de Sant Antoni i Santa Clara. La documentació, inèdita en majoria, és conservada per l’actual comunitat successora de les primeres damianites-clarisses, el monestir de Sant Benet de Montserrat (de família benedictina), i s’ha fet servir com a font històrica principal, al mateix temps que s’ha situat en un procés de reorganització i descripció del fons arxivístic del qual forma part. La cronologia de l’estudi arrenca a la dècada del 1230, quan es dóna cos a la primera comunitat, i es tanca vers 1327 quan sorgeix a la mateixa Barcelona el monestir germà de Santa Maria de Pedralbes. Un dels punts essencials del treball ha estat analitzar com es va originar la comunitat, entrellaçant aquest origen amb la resta de fundacions clarisses, per emmarcar-la en el procés de configuració d’un orde femení en el si de la família franciscana; un procés no pas mancat de disfuncions i problemàtiques que hem volgut situar en una lectura més àmplia del fet religiós i de la participació de la dona en els moviments religiosos medievals. El fet que en la fundació prengui un lloc central la llegenda fundacional —que recull tota la cronística— que la fa néixer de la voluntat fundadora de Santa Clara i del viatge miraculós de dues deixebles i familiars seves, fa que un capítol destacat de l’obra giri a l’entorn d’aquesta llegenda: origen i contingut del relat i personalitat de les dues protagonistes, Agnès de Peranda i Clara de Janua o de Porta, que foren considerades, en vida i després de mortes, “santes”. La possibilitat, excepcional, de consultar el procés de beatificació de les dues monges —incoat a la cúria episcopal de Barcelona el 1912— ha permès treballar l’aspecte de la santedat femenina reconeguda en les dues clarisses; i amb els documents d’arxiu que testimonien els diferents trasllats i atenció als seus cossos sants, s’ha constatat la devoció que es mantingué al llarg dels temps tant per part de la pròpia comunitat com pel poble de Barcelona. Seguidament, hem avançat en aspectes relacionats amb l’assentament i l’estructuració de la comunitat: la seva inserció en l’enclavament urbà de Barcelona (fora muralles, en la zona que esdevindrà el pol econòmic de la Barcelona medieval i moderna, el barri de la Ribera), les seves propietats (centrades bàsicament en aquesta zona); el seu perfil jurídic (seguiment d’una regla monàstica i altres aspectes de disciplina monàstica com la clausura, l’alimentació, la pobresa, l’hàbit, etc., com també la relació amb els germans de l’orde, els framenors); i el seu perfil comunitari (nombre de monges, procedència social, estructura interna i càrrecs/oficis). En alguns d’aquests capítols hem fet avançar la cronologia als processos de reforma monàstica del segles XIV i XV per poder-ho situar en una història més àmplia que avança cap al control més estricte de la religiositat femenina (reglada o no). En un segon gran apartat, hem dut a terme una anàlisi de la funció arxiu en la comunitat monàstica al llarg del temps, ressenyant les pràctiques d’escriptura, conservació i gestió dels documents, com també el paper de les germanes arxiveres encarregades d’aquest àmbit de la memòria comunitària. Un punt destacat d’aquesta història de l’arxiu ha estat la intervenció a la dècada del 1590 de l’arxiver Sebastià Roger que ha deixat per a la història un important reglament de constitució oficial i funcionament de l’arxiu, un seguit de memorials i cròniques que ressenyen aspectes claus de la comunitat (professions, coses memorables, oficis) i instruments arxivístics (inventaris). / Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona: the Origin of a Monastery and the Making of a Monastic Archive (1236-1327) This research work is focused on the origin and first century of existence of the first monastery of the Order of Saint Clare in the Catalan territories. Our main historical sources, the mostly unpublished documents preserved by the current community successor to the Damianite Clarisses, the monastery of Sant Benet de Montserrat (Benedictine family), were enclosed within a process of reorganization and description of the archival fund to which they belong. Our chronology starts in the decade of the 1230s, when the community was founded, and ends around 1327 when the sister monastery of Santa Maria de Pedralbes appeared, also in Barcelona. One of the essential parts of this work was to analyse the way in which the community began, relating it to the configuration of a female order within the Franciscan family; a process not lacking in dysfunctions and problems that we tried to embed in a wider reading of the religious fact and the participation of women in medieval religious movements. Right after, we turned to the settlement and structure of the community: its inclusion in the urban fabric (in the area that would become the economic pole of medieval and modern Barcelona, the Ribera quarter), its properties (mostly urban); its legal profile (monastic rule and discipline: enclosure, food, poverty, habit, its relationship with the Friar Minors); its community profile (number of nuns, social background, internal structure and positions/roles). In some cases, we extended the chronology up to the processes of monastic reform of the 14th and 15th centuries in order to place it within a more general history of female monasticism. A second section was devoted to the analysis over time of the archival function within the monastic community: the process of writing, preserving and managing documents, as well as the role of the Sister Archivist in charge of this aspect of the community memory.
27

Evaluación de la calidad de los sitios web con información sanitaria en castellano

Conesa Fuentes, Mª Carmen 27 April 2010 (has links)
Se considera que Internet es la principal fuente de información científica y de salud en el mundo, convirtiéndose en uno de los medios más importantes para encontrar y publicar información.Una de las características de Internet es la facilidad para publicar información en la red, tanto información fiable como no,lo que hace que su calidad sea discutible. El objetivo principal de la presente investigación se basa, en conocer la calidad de los sitios web sanitarios mediante la aplicación de diferentes cuestionarios atendiendo a diferentes criterios. Es un estudio descriptivo transversal. La población diana u objeto, son los principales sitios web de información sanitaria incluyendo los sitios web institucionales.El grado de accesibilidad de los sitios web evaluados es muy bajo. Concretamente, sólo un 7,7% de los sitios web cumple la Prioridad 1, la Prioridad 2 la cumplió un sitio web y ningún sitio web cumplió la Prioridad 3.Ninguno de los sitios web evaluados alcanzó la puntuación máxima de calidad de los test aplicados: el test de Acreditación de la Agencia de salud de Andalucía, el código HonCode y el test de Bermúdez et al.La calidad de los sitios web sanitarios no es la que esperábamos, es mucho más baja. Igualmente ocurre con los servicios regionales de salud que no destacan del resto de sitios web sanitarios, por su calidad. Creemos que se debería de intervenir a través de un consenso de criterios básicos para sitios web sanitarios y a través del adiestramiento del usuario. / Internet is the main scientific and health information source in the world, becoming one of the most important means for finding and publishing information. A characteristic of Internet is the ability to publish information on the net, either reliable or not, which means that its quality is questionable. The main objective of the present research is based on knowing the quality of the health web pages through the use of several questionnaires attending to different criteria. It is a transveral descriptive study. Target or object population were the main health information web pages, including Health Institutional webs.The accesibility degree of the several web evaluated was very low. Concretely, only 7.7% of web sites complies with Priority 1, Priority 2 was completed for a web site and no site met the Priority 3. No web page evaluated reached the maximum quality socre on every test applied: test for Accreditation of Health Agency of Andalusia, the HONcode and Bermudez et al. test. Quality of our evaluated web pages was not as expected, because it was very much lower. Also applies to regional health services because they do not stand out from the rest of the other health websites for their quality.We believe that it should intervene through a consensus of basic standards for health web sites and through the training of the user.
28

Análisis de citas en publicaciones de usuarios de bibliotecas universitarias, El. Estudio de las tesis doctorales en informática de la Universidad Politécnica de Cataluña, 1996-1998.

Urbano Salido, Cristóbal 13 June 2000 (has links)
Los estudios sobre el uso de la información y sobre el comportamiento de los usuarios en la búsqueda de la misma ofrecen un conjunto de indicadores que son de un gran valor en la evaluación bibliotecaria. Si bien los estudios de usuarios han adquirido una importancia creciente en la evaluación bibliotecaria en España, son pocos los proyectos y estudios que han tratado los medios bibliométricos aplicados a los trabajos y publicaciones generadas por los usuarios de bibliotecas. Con el presente estudio se han perseguido dos objetivos principales: 1) Estudiar los fundamentos del análisis de citas y su aplicación al estudio de usuarios en bibliotecas universitarias a partir de las publicaciones por ellos generadas. 2) Experimentar algunas de las técnicas enunciadas mediante un caso práctico desarrollado en las Bibliotecas de la UPC. El trabajo experimental se ha desarrollado a partir de tesis doctorales del Departamento de Arquitectura de Computadores y del Departamento de Lenguajes y Sistemas Informáticos. Tras tratar estadísticamente 54 tesis y 6807 referencias bibliográficas se han obtenido diversos indicadores bibliométricos de la bibliográfia citada y se ha procedido al contraste con los datos ISI Journal Citation Report, con el catálogo de la biblioteca, con estadísticas del uso de la biblioteca y con la bibliografía sobre estudios bibliométricos del área de ciencias de la computación.
29

La premsa especialitzada en tecnologies de la informació a l'estat espanyol: aproximació a la seva evolució històrica i repertori hemerogràfic

González Quesada, Alfons 03 July 2001 (has links)
Estudi sobre la premsa especialitzada en tecnologies de la informació publicada en Espanya. Es descriuen les fonts d'informació per al coneixement de la producció hemerogràfica espanyola i es porta a terme l'anàlisi dels principals mètodes de descripció hemerogràfica emprats, tant pels historiadors de la premsa (Kayser, Almuiña, Figueres) com pels professionale de la pràctica catalogràfica, per establir un model general de descripció complementat per un conjunt de sis principis bàsics d'actuació que el fan aplicable a les especificitats de qualsevol tipus de premsa especialitzada. La nova pauta metodològica s'aplica en l'estudi sistemàtic de la premsa especialitzada en tecnologies de la informació. A través del disseny d'una base de dades documental es recull informació sobre 495 publicacions i a partir de l'explotació de la informació emmagatzemada en la base de dades s'esboça l'evolución històrica d'aquest tipus de premsa a Espanya entre els anys 1961-2000. / Study on the press specializing in information technologies published in Spain. The sources of information are described for the knowledge of the spanish bibliographic production and it makes the analysis of the principal methods of journal description used both by the historians of the press (Kayser, Almuiña, Figueres) and by the professionals of the information science, to establish a general model of description complemented with a set of six basic principles of performance that make it applicable to any type of specializing journals. The new methodological guideline is applied in the systematical study of the press specializing in information technologies. By means of the design of a bibliographic database there is gathered information about 495 publications and from the exploitation of the information stored in the bibliographic database there is outlined the historical evolution of this type of press in Spain between the years 1961-2000.
30

Contribución de la inteligencia competitiva en el proceso de adaptación al EEES: el caso de las universidades españolas

García, Montserrat, 1961- 24 November 2011 (has links)
Esta tesis doctoral se inscribe dentro de la disciplina de ciencia de la información y de la documentación, y tiene como foco de estudio el uso de la inteligencia competitiva como una herramienta más de gestión para las universidades. Esta herramienta guía la obtención de información del exterior, y su análisis para extraer inteligencia. Ésta se aplica a la planificación y a la toma de decisiones, con el objetivo de mejorar la efectividad y la competitividad, y contribuir al cumplimiento de la misión de las universidades. Concretamente, la tesis analiza el uso de la información sobre el entorno en las universidades para la definición de uno de sus productos, los Grados, adaptados al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). A partir de tres preguntas de investigación, esta tesis describe: a) las prácticas de IC habitualmente adoptadas en las universidades, y las que se desarrollan durante el proceso de adaptación; b) cuáles son los factores que influyen en la organización y en el desarrollo de estas prácticas, incluyendo el efecto de la presión del entorno, concretado en el proceso de adaptación; y c) la contribución de las prácticas de IC antes descritas, en el proceso de adaptación al EEES, facilitadas o inhibidas por los factores identificados. La metodología empleada está basada en los métodos mixtos, con predominio de las técnicas cualitativas. Se ha desarrollado en dos fases secuenciales, en relación a las estrategias de muestreo, recogida de datos y análisis. En una primera fase se explora el contexto y las prácticas de IC en la universidad mediante entrevistas en profundidad, a un total de 47 personas, pertenecientes a 14 universidades. Estas personas ocupan cargos en distintos niveles organizativos (Consejo de Gobierno de la Universidad, coordinación de la adaptación de un grado en una Facultad o Departamento, y representantes de la unidad encargada de gestionar la información). En una segunda fase, se envió un cuestionario en línea a un total de 258 personas encargadas del proceso de adaptación de una titulación. Este cuestionario, estaba compuesto de preguntas abiertas y cerradas, e integraba el conocimiento sobre las prácticas, problemáticas y contextos obtenidos en la fase previa. Los resultados obtenidos indican diferencia entre las prácticas habituales de IC y las realizadas durante el proceso de adaptación al EEES, como consecuencia del entorno regulador y la presión que algunos centros tienen de la competencia. Las universidades antes del proceso de adaptación tenían ya implementadas prácticas de IC, que de manera predominante eran poco formalizadas, discontinuas, reactivas, y con orientación táctica. Con motivo del proceso de adaptación al EEES, las prácticas se han ampliado e intensificado, han tendido a ser periódicas o continuas, y a estar más formalizadas, aunque mantienen la orientación táctica y reactiva. Estas prácticas cuentan con factores facilitadores e inhibidores que facilitan o frenan el desarrollo de éstas, y su eficiencia. El proceso de adaptación al EEES ha impulsado el desarrollo de los factores facilitadores de las prácticas de IC, a pesar de ello, aún existen algunos elementos inhibidores, que precisan de acciones para neutralizarlos. Por último, en algunas universidades la contribución de las prácticas de IC se ha plasmado en el diseño innovador de titulaciones adaptadas al EEES, y en el fortalecimiento del vínculo entre universidades y agentes sociales, planificándose, en algunos casos, su incorporación a procesos de evaluación futuros. Al final, se proponen dos líneas de investigación, una versada en los factores facilitadores e inhibidores de las prácticas de IC, y otra en las fórmulas organizativas de la IC en las universidades y su sistemática. / This dissertation studies the use of the competitive intelligence practice as a tool for the Spanish universities management, more specifically during the process to adapt the degree to the European Higher Education Area (EHEA). It answers three research questions: a) which were the CI practices usually adopted by universities, and those that were developed during the adaptation process; b) which are the factors that influence de development of the CI practices; and c) which is the contribution of the CI practice to the adaptation process. The methodology employed is based in the mixed methods, with predominance of qualitative techniques. Sampling strategies, data collection and analysis has been developed in two sequential phases. The first phase explores the context of the CI practices in the university, using semi-structured interviews, done to a total of 47 university managers, (degree coordinators, deans and vice-rectors) belonging to 14 universities. The second phase collects data with an on-line questionnaire send to 258 managers, who were commissioned of adaptation process. The results indicate differences between the usual practices of CI and those realised during the EHEA process, as a consequence of the regulation and the pressure that some centres have of their competition. Before the adaptation process, the universities had already implemented CI practices, but there were scarcely formalised, discontinuous, reactivate, and with tactical orientation. As a consequence of the adaptation process, the CI practice has been expanded and intensified, and had evolved to periodic or continuous, and more formalised, although they keep the tactical and reactive orientation. There are both enabler factors and inhibitor factors. The adaptation process propels the enabler factors. Nevertheless, there are still some inhibitors elements that need some actions to neutralise them. Finally, in some universities the CI practices has contributed to design innovative degrees adapted to the environment needs, and to strength the ties between universities and social agents. As a result, there are two lines of research, one about the enabler and inhibitor factors of the CI practices, and the other about the systematic of CI practices in the universities including, and the organisational formulas in universities.

Page generated in 0.0932 seconds