La rigidesa de la teoria econòmica, especialment en l'assumpció de la racionalitat dels agents econòmics i en el tractament objectiu de la informació ha dificultat encabir l'emprenedor en els seus models. La tesi aprofundeix en l'estudi de l'aprenentatge emprenedor com a mitjà per a superar aquest problema. A partir de la informació obtinguda mitjançant l'observació directa, les entrevistes en profunditat i l'examen de documents, es descriuen 3 casos que permeten analitzar com els emprenedors donen sentit a les seves accions i utilitzen les narratives i la retòrica. Els resultats ens mostren diferents tipologies d'emprenedors, vocacionals i oportunistes en la fase prèvia a la constitució de la societat i aventurers i creadors en la posterior. Els vocacionals entenen la creació d'una empresa pròpia com un projecte vital. Els oportunistes actuen perquè creuen que una determinada idea de negoci representa una oportunitat que cal aprofitar. Els aventurers posen èmfasi en l'empresa com a font d'experiències i reptes i els creadors viuen l'empresa com una creació personal. Pel que fa a les narratives, en tots els casos observats els emprenedors relaten una narrativa èpica del seu procés, en el que van superant els diferents reptes. Utilitzen dos tipus fonamentals de micro-narratives: les motivacionals, en les que realcen aquells valors que donen sentit a les seves accions i les d'assoliment, en les que destaquen els valors que consideren fonamentals per a que funcioni la seva empresa. També s'observa com utilitzen la retòrica per a persuadir i persuadir-se a ells mateixos i que no prenen decisions racionals, sinó que a partir d'una intuïció heurística van configurant una idea plausible - molts cops en forma de narrativa - construïda a partir d'arguments que els porta a prendre decisions raonables. Els arguments d'ethos i per exemples són les principals fonts que els persuadeixen que cal realitzar una acció, mentre que els arguments de logos resulten decisius per a descartar-la. Els resultats ens permeten destacar el rol persuasiu dels emprenedors, tant en la seva activitat quotidiana com en la seva funció social i econòmica. La idea d'un emprenedor persuasiu permet comprendre millor el seu comportament, ofereix eines per a millorar la seva tasca, reforça la idea del llenguatge i especialment dels arguments com a creadors de valor econòmic i facilita encabir l'emprenedor en la teoria econòmica. / La rigidez de la teoría económica, especialmente en su asunción de la racionalidad de los agentes económicos i en el trato objetivo de la información han dificultado introducir el emprendedor en sus modelos. La tesis profundiza en el estudio del aprendizaje emprendedor como medio para superar éste problema. A partir de la información obtenida a través de la observación directa, las entrevistas en profundidad i el examen de documentos, se describen 3 casos para analizar como los emprendedores dan sentido a sus acciones y utilizan las narrativas y la retórica. Los resultados nos muestran diferentes topologías de emprendedores, vocacionales y oportunistas en la fase previa a la constitución de la sociedad y aventureros y creadores en la posterior. Los vocacionales entienden la creación de una empresa propia como un proyecto vital. Los oportunistas actúan porque creen que una determinada idea de negocio representa una oportunidad que hay que aprovechar. Los aventureros ponen énfasis en la empresa como fuente de experiencias y retos, y los creadores viven la empresa como una creación personal. En referencia a las narrativas, en todos los casos observados, los emprendedores relatan una narrativa épica de su proceso, en el que van superando los distintos retos. Utilizan dos tipos de micro-narrativas: las motivacionales, en las que subrayan los valores que dan sentido a sus acciones y las de logro, en las que destacan los valores que consideran fundamentales para el buen funcionamiento de su empresa. También se observa como utilizan la retórica para persuadir y persuadirse a si mismos y que no toman decisiones racionales, si no que a partir de una intuición heurística van configurando una idea plausible - muchas veces en forma de narrativa - construida a partir de argumentos que les lleva a tomar decisiones razonables. Los argumentos de ethos y por ejemplos son las principales fuentes que los persuaden para que realicen una determinada acción, mientras que los de logos resultan decisivos para descartarlas. Los resultados nos permiten destacar el rol persuasivo del emprendedor, tanto en su actividad cuotidiana como en su función social y económica. La idea de un emprendedor persuasivo permite comprender mejor su comportamiento, ofrece herramientas para mejorar sus labores, refuerza la idea del lenguaje y especialmente de los argumentos como creadores de valor económico y facilita incorporar el emprendedor en la teoría económica. / Stiffness of economic theory, when it assumes economic agents' rationality and objective information, has obstructed to fit entrepreneurs in its models. This thesis extends the study of entrepreneurial learning as a way to solve the indicated problems. It describes three case studies built on gathered information from direct observation, deep-interviews and documents examination. They allow us to analyze how entrepreneurs give meaning to their actions and how they use narratives and rhetoric. Results show different typologies of entrepreneurs, vocational and opportunists in the stage prior to the creation of the company and adventurers and creators in the subsequent one. Vocational entrepreneurs understand the creation of a company as a vital project. Opportunists try to take profit of what they believe is a good idea. The adventurers emphasize the idea of the company as a source of experiences and challenges, while creators conceive it as a personal creation. Referring to narratives, in all the observed cases, respondents expounded an epic narrative of their process, where they overcome challenges. They use two kinds of micro-narratives: motivational narratives, where they highlight values let them give sense to their actions and achievement narratives, where they emphasize values that consider essential for the proper performance of their company. We also observe that entrepreneurs use rhetoric to convince others and persuade themselves. They do not take rational decisions, but starting form a heuristic intuition, they build with arguments a plausible idea - usually in a narrative way - that leads them to take reasonable decisions. Ethos and arguments by examples usually convince them to act in a certain way, while they generally use logos arguments to refuse some action. Results allow us to highlight the persuasive role of entrepreneurs, both in their daily activity and in their social and economic function. The idea of a persuasive entrepreneur brings us a better understanding of their behavior, offers us tools to improve their performance, enhances the idea of language and arguments as economic value creators and facilitates to fit entrepreneurs in the economic theory.

Sa Calatrava Mon Amour és l'anàlisi de la relació entre els plans de reforma urbanística del barri de Sa Calatrava (Palma, Mallorca) i les formes d'acció col·lectiva dels residents d'aquest barri. Aquesta recerca ve articulada per una triple hipòtesi: (a) el principal objectiu dels plans de reforma urbanística és produir oportunitats de plusvàlua (fonamentalment immobiliària); (b) el procés econòmic pel qual s'augmenta el valor econòmic no s'efectua solament a través de processos estrictament econòmics, sinó de processos simbòlics que atorguen nous significats culturals al lloc; (c) existeix una relació directa entre la voluntat dels plans urbanístics de produir plusvàlues i l'erosió de les formes d'acció col·lectiva, procés que a la tesi s'expressa amb el terme despolitització. L'elecció de Sa Calatrava com a unitat d'anàlisi respon precisament a la voluntat de la recerca d'estudiar els efectes de la globalització neoliberal en contextos heurísticament apropiats per a la investigació qualitativa de matriu antropològica. Sa Calatrava complia aquest perfil. Per una banda, les seves reduïdes dimensions (menys de 2000 habitants) permeteren un treball de camp etnogràfic detallat amb residència in situ que s'estengué durant dos anys. Per l'altra banda, a mitjans dels anys 90 l'Ajuntament de Palma emprèn un gir clar i explícit de caràcter neoliberal de les seves polítiques urbanístiques pel qual el principal objectiu d'aquestes ja no és la satisfacció dels interessos dels residents, sinó la creació d'oportunitats de plusvàlua que puguin atreure fluxos globals de persones i capitals. Aquest gir es fa especialment manifest en aquells barris del centre històric que, com Sa Calatrava, eren objecte de reforma urbanística. En aquests barris la gentrificació és el procés central que permet la realització de la plusvàlua, tenint no obstant en compte que el bessó d'aquesta plusvàlua no es troba en la venda d'un immoble, sinó en el procés pel qual els immobles d'una zona de la ciutat han tingut una revalorització major a la dels la resta de la ciutatPer a dur a terme aquesta revalorització, i més enllà de les renovacions de l'entorn construït i de les ajudes directes i indirectes a la inversió, dos factors, profundament relacionats, han estat fonamentals. Per una banda ens trobem amb la posada en joc d'una retòrica sobre el valor cultural i patrimonial del barri oficialment adreçada a atreure turistes, retòrica que suposa una eufemització, i per tant una ocultació i legitimació, de l'augment del valor econòmic. Per altra banda ens trobem amb l'eradicació d'aquells elements que s'associaven amb la degradació i l'estigma del barri. Més enllà de l'expulsió de determinats residents, aquesta eradicació s'ha dut a terme mitjançant la pacificació de l'espai públic i de les activitats que s'hi duien a terme (reunions informals, mercadillos setmanals, etc.). Aquesta erosió de l'espai públic com a espai de comunicació i relació pels residents en favor d'una concepció de l'espai públic com a lloc de gaudi estètic pels visitants és un element central de la tesi. Així, serà en bona mesura aquesta erosió de l'espai públic la responsable que quan els gentrificadors vagin poblant el barri hi hagi un profund desconeixement entre aquests i els antics veïns, una cesura entre els dos grups demogràficament identificables. Això ens du a la qüestió final i central de la despolitització. Amb aquest terme volem agrupar tres processos que juguen un paper central en el procés de producció de Sa Calatrava com un espai idoni per a l'extracció de plusvàlues: (1) la despolitització d'aquelles instàncies polititzades, com les Associacions de Veïns, que són captades pel poder polític i juguen un paper clau en la legitimació i articulació de l'embelliment i la pacificació del barri. (2) L'erosió de les possibilitats que emergeixi una acció col·lectiva hegemònica, el que s'observa en l'erosió de les dimensions relacionals de l'espai públic, la divisió dins el barri i en la substitució de categories com veí o resident (i dels drets instituïts associats a elles) per d'altres com visitant o propietari. 3) Quan aparegui l'acció col·lectiva serà canalitzada de tal manera que emfasitzi el valor de canvi de l'espai i la possible producció de plusvàlua. Aquest darrer punt s'observa molt carament en el fet que a Sa Calatrava aquells grups que arriben a articular-se contra el desenvolupament dels plans urbanístics acaben apel·lant al valor cultural i patrimonial del barri i a la necessitat que aquest (que no oblidem que és un element legitimador del procés neoliberal de regereneració) sigui preservat. La conclusió final que s'extreu de la tesi és doncs que la despolització no és un efecte o un epifenomen de la voluntat de benefici que guia l'urbanisme neoliberal, sinó un element central d'aquest en dos sentits. En primer lloc aquesta despolitització és un requisit per a què l'extracció de plusvàlua es pugui realitzar de manera eficient (p.e. per a què no hi hagi protestes articulades). En segon lloc és en si mateixa un objectiu de l'urbanisme neoliberal, que d'aquesta manera pot ser considerat no només com una eines econòmica sinó com a un mecanisme de control polític i governamentalitat. Aquesta entenem que és una característica aplicable a tot el procés de neoliberalització, de tal manera que podem considerar-lo com una estratègia classista. / "Sa Calatrava mon amour" is the history of 30 years (from 1975 to the present) of collective action in Sa Calatrava (Majorca, Spain), a neighborhood that during the past fifteen years has been subjected to multiple plans of urban regeneration. Sa Calatrava is a very small neighborhood (around 2000 inhabitants) situated in the eastern part of the seafront of the historical center of Palma, the capital city of Majorca, one of the main tourist destinations in the Mediterranean. My doctoral research, based on a two-year fieldwork, deals with the relationship and coherence between the forms of collective action in Sa Calatrava and the plans of urban regeneration, with their aim to increase the real estate values of the area. The central hypothesis of the research is that the process of neo-liberalization is not only an economic process that imposes a discipline of value but also requires the depoliticization of society. Beyond the depoliticization of grassroots movements and groups, this process of depoliticization is grounded on the loss of control of its own space by inhabitants and consequently the substitution of categories like neighbor/resident by others such as user, buyer or visitor and the erosion of the public and relational dimensions of public space. Gentrification is the way by which real estate surpluses are being obtained in the area, but they are produced somewhere else. It is in the production of Sa Calatrava as a valuable setting through the investment in the built environment (façade refurbishing, street renovations, etc.) and through the creation of a culturally valuable narrative based on heritage and history (officially targeted at attracting tourists) where we must find the social production of a space suitable to the needs of the realtors and constructors. For surplus values to be efficiently extracted the neighborhood must be embellished and pacified, an public space loses its role as a space for communication and sociability. Consistently, conflicts among different groups of residents, as well the loss of control of its own space by inhabitants is not a consequence of the gentrification process, but a consequence of the way space has been produced in order to enhance exchange value. KEYWORDS: economic anthropology, urban anthropology, urban studies, Palma, Majorca, gentrification, neoliberalism, depoliticization, eighbours' Associations, entrepreneurial turn, surplus value, social production of space, neighbourhood, Mediterranean, heritage, tourism, commodification, ethnography, social class, governmentality, pacification, embellishement.