La tesi tracta el tema de com determinats territoris en situació de crisi socioeconòmica (pel declivi o desaparició de les activitats productives tradicionals), es poden trobar en la disjuntiva d’haver d’escollir entre unes alternatives de desenvolupament diferents i percebudes socialment com a oposades. Aquests serien els casos de l’activitat turística i un dipòsit de residus industrials, considerats com uns clars exemples del que en termes teòrics s’ha definit com “béns” i “mals posicionals” respectivament. Els primers correspondrien a aquelles instal.lacions, serveis, equipaments, etc. ben vistos per la població i la presència dels quals pot ser un reforç per a l’atracció d’altres inversions econòmiques. Per contra, el “mal posicional” seria tot allò que impediria qualsevol altre tipus d’inversió productiva i, per tant, “hipotecaria” el futur de la comunitat implicada. Aquesta confrontació s’ha aplicat al cas d’estudi del nucli de Cardona (Bages, Barcelona) que es va veure immersa en una greu crisi d’ençà que el 1990 el seu principal motor econòmic (l’explotació minera de potassa) tanqués portes. Els dos components de la dialèctica són, d’una banda, la seva activitat turística basada en el patrimoni industrial i miner, i que va demostrar ser una de les escasses activitats capaces de crear riquesa; i de l’altra, el projecte de la Generalitat de Catalunya (1997) de localització d’un dipòsit de residus industrials en l’antic recinte miner. La investigació està estructurada en 9 capítols, dels quals els tres primers fan referència a diferents marcs teòrics (Fordisme, Postfordisme i la transició del model de desenvolupament capitalista, el turisme en ambdós models i aquells altres aspectes més directament lligats amb els equipaments de tractament de residus). Els sis restants són la corresponent traducció a un context més empíric, tenint en compte que s’ha treballat a dues escales, la comarcal (Bages) i la local (Cardona). Per últim, fer constar que en cap moment l’objectiu de la investigació va ser la d’emetre un “veredicte” sobre si en el cas d’estudi ambdues activitats (turisme i residus) resultarien o no compatibles (un exercici més aviat especulatiu) sinó recollir idees, reflexions i contrastar-les. / La tesis trata el tema de cómo determinados territorios en situación de crisis socioeconómica (a causa del declive o la desaparición de las actividades productivas tradicionales), pueden encontrarse en la disyuntiva de tener que escoger entre unas alternativas de desarrollo diferentes y percibidas socialmente como opuestas. Estas serían los casos de la actividad turística y la de un depósito de residuos industriales, considerados como claros ejemplos de lo que en términos teóricos se ha definido como “bienes” y “males posicionales” respectivamente. Los primeros corresponderían a aquellas instalaciones, servicios, equipamientos, etc. bien vistos por la población y cuya presencia puede ser un refuerzo para la atracción de otras inversiones económicas. Por contra, el “mal posicional” sería todo aquello que impediría cualquier otro tipo de inversión productiva y, por lo tanto, “hipotecaria” el futuro de la comunidad implicada. Esta confrontación se ha aplicado al caso de estudio del núcleo de Cardona (Bages, Barcelona) que estuvo inmersa en una grave crisis desde que en 1990 su principal motor económico (la explotación minera de potasa) cerrase las puertas. Los dos componentes de la dialéctica son, por un lado, su actividad turística basada en el patrimonio industrial y minero (y que demostró ser una de las pocas actividades capaces de crear riqueza); y por otro, el proyecto de la Generalitat de Catalunya (1997) de localización de un depósito de residuos industriales en el antiguo recinto minero. La investigación está estructurada en 9 capítulos, de los que los tres primeros se refieren a diferentes marcos teóricos (Fordismo, Postfordismo y la transición del modelo de desarrollo capitalista, el turismo en ambos modelos y aquellos otros aspectos más directamente relacionados con los equipamientos de gestión de residuos). Los seis restantes son la correspondiente traducción a un contexto más empírico, teniendo en cuenta que se ha trabajado en dos escalas, comarcal (Bages) y local (Cardona). Por último, hacer constar que en ningún momento el objetivo de la investigación fue la de emitir un “veredicto” sobre si en el caso de estudio ambas actividades (turismo y residuos) serían o no compatibles (un ejercicio más bien especulativo) sino recoger ideas, reflexiones y contrastarlas. / The thesis focuses on the topic of areas suffering a socio-economic crisis (due to the decline or disappearance of traditional productive activities), areas which may find themselves in the uncomfortable position of having to choose between contrasting development alternatives viewed socially as opposed and contradictory. In this case the alternatives are tourism and the location of an industrial waste dump, clear examples of what have been defined in theoretical terms as “positional goods” and “positional no-goods”. The former are those infrastructures, services, activities, etc which would stimulate the attraction of other forms of economic investment. The later, on the contrary, includes all elements which could prevent the introduction of any others forms of productive investment, and could therefore be an obstacle to the future on that community. This conflict was analysed in the case of Cardona (Bages, Barcelona), immerse in a profound crisis since the closing of its principal productive activity –a potassium mine- in 1990. Here the two components of the discussion are: tourism initiatives based on industrial and mining heritage, and which have so far proved to be one of the few activities capable of generating new wealth for the municipality; and the proposal made by the Catalan Government in 1997 to install a waste dump, at the abandoned infrastructures of the mine. The thesis consists of nine chapters. The first three set the theoretical background (Fordism, Postfordism and the transition in the capitalist model of development, the different patterns of tourism in these scenarios, aspects directly related to the topic of waste deposits). The remaining sis chapters attempt to transfer these theoretical aspects to a more empirical context, which is treated at two different scales –regional (Bages) and local (Cardona). Finally, is should be noted that the objective of the research was never to emit a so-called “verdict” on the degree of compatibility of the two activities –a speculative exercise- but rather together opinions and ideas, and contrast them.

El treball és un extens recull de tota una sèrie d'actes d'espoli del patrimoni arqueològic i històric-artístic a l'Alt Pirineu català (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alt Urgell) durant el segle XX. Analitza quines han estat les causes que han provocat l'espoli d'una part important del llegat històric de les comarques pirinenques.Posa de relleu que l'espoli no ha estat ni és un fet aïllat i puntual sinó força comú, i aprofita per iniciar una nova línia d'investigació en un camp pràcticament verge; així doncs, ha de servir com a punt de partença per a noves investigacions en aquest camp. A més a més, pretèn, tot i que no és pròpiament la seva finalitat, ajudar, orientar i sensibilitzar els professionals i les institucions competents per tal que estableixin les mesures adients de prevenció i protecció del patrimoni.La tesi consta de dos blocs; el primer de caràcter introductori, on es defineixen els termes de patrimoni cultural i espoli, alguns dels condicionants que el provoquen, així com la situació actual en alguns estats europeus, africans, americans i asiàtics. El segon bloc incideix concretament en la problemàtica pirinenca. A partir d'aspectes sòcio-econòmics i legals, entre d'altres, es diferencien quatre períodes, a dins dels quals l'espoli del patrimoni cultural es manifesta d'una manera concreta.Al principi de cada període es contextualitza el marc socio-econòmic i legal i posteriorment es relacionen i s'analitzen els fets dels quals hem tingut coneixement per diferents vies (fonts judicials, bibliogràfiques, orals, etc.). Els diversos períodes tenen unes conclusions pròpies. Finalment, s'indiquen una sèrie de conclusions generals i s'apunten les principals causes d'espoli o èxode, del patrimoni cultural a l'Alt Pirineu i que, a grans trets, podem resumir en quatre:a) El pas del temps sobre les obres.b) L'acció dels col·leccionistes i els museus de concentració.c) Les guerres.d) Els robatoris. / This work is a compilation of several plundering attack to the archeologic and artistic historical patrimony of the Catalan Pyrinees (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà and Alt Urgell) during the 20th century. It analyzes what caused the plundering of an important part of the historical legacy in this area. It highlights that plundering has not been or is a one off event but rather common so it opens up a new line of investigation about an unexplored field, thus it can be used as a starting point for new work in this field. It is our intent, although not the main goal, to orientate and raise awareness amongst professionals and institutions to establish procedures for art protection.The work has two main parts; an introduction were terms as cultural patrimony and plundering are defined and a report about present day situation in European, African, American and Asian countries.Second part focuses on the Pyrinees problem. Begining with social, economical and legal aspects among others it is possible to establish four main periods where art plundering shows up.Each period is contextualized in its social, economic and legal frame in order to analyze and establish relations with events known from different sources (bibliography, oral, judicial, etc.). The work finishes with four main conclusions to point out the main causes of art plundering or exodus of cultural patrimony from the High Pyrinees, which are:- The passing of time regarding the works of art.- Collectors and museums actions.- Wars- Thefts

La problemàtica objecte d'estudi consisteix fonamentalment en les següents quatre qüestions: el desenvolupament de la Didàctica de la Història i específicament de la Didàctica del Patrimoni; la implementació d'una intervenció en un conjunt monumental (el Castell del Temple de Barberà de la Conca); el fet que la intervenció pròpiament didàctica es limitarà a les construccions medievals (i, per tant, afectarà a les fases corresponents als ordes del Temple i de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem del dit monument); i, en darrer lloc, la voluntat d'obtenir un model d'intervenció en el Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic que es pugui utilitzar com a guia en d'altres casos. Els horitzons destinataris del projecte es concreten en l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i en el turisme cultural. L'estudi parteix d'unes bases epistemològiques de la Didàctica del Patrimoni fonamentades en autors com ara Altamira, Hernàndez, Pibernat i Santacana. Aquestes bases porten a constatar que no hi ha cap forma d'implementar una Didàctica de la Història vàlida que no parteixi de les fonts, i que el document escrit resulta de més difícil maneig, per la qual cosa sembla convenient donar prioritat a les fonts patrimonials. Les hipòtesis de treball giren al voltant de la idea que la Didàctica del Patrimoni pot donar respostes a un context caracteritzat per una "crisi de l'ensenyament de la Història" al costat d'un interès creixent pel Patrimoni cultural. D'altra banda, es fa especial èmfasi sobre les estratègies didàctiques de caràcter lúdic. L'estudi teòric (històric, arqueològic i didàctic) obre pas a la gènesi d'una iconografia que serà la base per a la implementació d'uns espais per a la presentació del patrimoni (que inclouen un projecte de restauració arquitectònica i un projecte museogràfic centrat en el castell medieval català i en els ordes militars templer i hospitaler), així com d'uns materials didàctics pensats específicament per a l'Ensenyament Secundari Obligatori.

Aquesta tesi neix de l'interès per analitzar la relació que s'estableix entre tres àmbits de coneixement aparentment dispars: la memòria oral autobiográfica, el patrimoni inmaterial i la sev apresència i dinàmica a Internet.El primer àmbit de coneixement, la memòria oral autobiogràfica o narració en primera persona de records personals, presenta una dimensió col·lectiva evident no solament per la forma en què es construeix sinó perquè afecta el comportament i la forma de veure el món de comunitats senceres i es converteix en un senyal d'identitat molt potent per als grups socials. Els records comuns d'un grup social són la base en la qual es fonamenta la seva identitat compartida i es constitueixen com element legitimador o diferenciador respecte de les altres persones que no pertanyen al mateix. El segon àmbit de coneixement, el patrimoni immaterial, es defineix a partir del reconeixement del concepte de Patrimoni cultural immaterial per la UNESCO l'any 2003. Aquest fet, juntament amb les transformacions sofertes en el món del Patrimoni cultural i dels museus des de la dècada dels 70 del segle XX, ha provocat grans canvis i en diferents nivells en la manera de gestionar el Patrimoni, canvis que abasten des de la transformació dels models institucionals i l'aparició de noves tipologies de centres fins la nova definició dels rols socials de les institucions patrimonials contemporànies. I el tercer i darrer àmbit de coneixement està relacionat amb l'estudi i anàlisi de la consolidació d'Internet en el món del Patrimoni cultural i com aquest fet ha transformat el funcionament dels museus en línia i ha obert noves perspectives museològiques i museogràfiques. L'estudi proposa les bases per a l'establiment d'una museologia i museografia específica per al tractament de la memòria oral autobiogràfica a Internet, i per extensió, per al patrimoni cultural immaterial en general. / This thesis originates from an interest in analysing the relationship established between three apparently disparate areas of knowledge: autobiographical oral memory, Intangible Heritage, and their presence and dynamics on the Internet. The first area of knowledge, autobiographical oral memory or narration in the first person of personal remembrances, shows an evident collective dimension, not only due to the way in which it is constructed, but also because it affects the behaviour and way of seeing the world of whole communities, and becomes a very powerful signal of identity for social groups. The common remembrances of a social group are the basis on which their shared identity is founded, and form the element that legitimates or makes them different from other persons who do not belong to the same group.The second area of knowledge, Intangible Heritage, is defined following the recognition of the concept of Intangible Cultural Heritage by UNESCO in 2003. This fact, together with the transformations undergone by the world of cultural heritage and museums since the 1970s, has caused great changes at different levels in the way of managing heritage. These changes range from the transformation of institutional models and the appearance of new types of centre to the new definition of the social roles of contemporary heritage institutions.The third and last area of knowledge is related to the study and analysis of the consolidation of the Internet in the world of cultural Heritage, and how this fact has modified the way that on-line museums work and opened new museology and museography perspectives. The study proposes the bases for the establishment of a specific museology and museography for the treatment of autobiographical oral memory on the Internet and, by extension, for Intangible Cultural Heritage in general.

La present tesi doctoral valora des d'un punt de vista científic, quin és el factor didàctic de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca", depenents de les diferents institucions que hi treballen.És una tesi que s'enmarca dins de la recerca en didàctica del patrimoni i de la museografia virtual, analitzant quin és el punt de vista de l'usuari, desmarcant-se d'estudis referents a la construcció de les pàgines web, a l'índex de consultes, etc.El mètode emprat és observacional en un inici, i analític i correlacional en la segona part de la recerca. En primer lloc analitzem l'índex de visibilitat que tenen les pàgines web referents a Atapuerca, mitjançant les motors de cerca més clàssics i les pàgines considerades portals més emprats per la comunitat educativa. Posteriorment realitzem el mateix anàlisi en un llistat exhaustiu de la quasi totalitat de jaciments paleoantropològics mundials.Fruit d'aquesta primera cerca, podem concloure una primera classificació en funció de l'índex de visibilitat i d'una primera aproximació a l'estructura interna de les pàgines.Posteriorment apliquem un sistema de registre dissenyat a tal efecte a les pàgines millor classificades en l'anterior anàlisi, i a les d'Atapuerca. En aquest sistema de registre es valoren aspectes d'usabilitat, aspectes didàctics, de navegació...Les conclusions són clares. Les pàgines web referents a Atapuerca no poden ser classificades com a didàctiques, tot i esmerçar un potencial gràfic i de recursos considerables. No estan adreçades a la comunitat educativa, que es veu incapaç d'extreure'n continguts entenidors; fent que la interpretació d'un concepte tant defintiu com l'evolució humana, es realitzi mitjançant pàgines depenents de mitjans de comunicació (BBC, PBS...), amb un plantejament clarament adreçat a alumnes, mestres i professors.Finalment es fa una recomanació de com poder sol·lucionar aquest problema, mitjançant la intervenció puntual, no pas el redisseny, de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca".

La ciudad histórica de Puebla (México) es un asentamiento desarrollado durante el primer tercio del siglo XVI en una área de 6.9 km2 que se caracteriza por su traza ortogonal además por su arquitectura civil y religiosa representativa de diferentes periodos. En la presente investigación se caracteriza y evalúa su espacio público, ya que a pesar de que es el contenedor de las actividades sociales más importantes que se desarrollan dentro de la ciudad es uno de los más vulnerables por la ausencia y no aplicación de políticas urbanas, arquitectónicas, sociales y patrimoniales que incidan en una rehabilitación integral. Se actúa de diversas maneras a pesar de que estamos hablando de una ciudad considerada Patrimonio Cultural de la Humanidad (UNESCO) intervenciones con vagos planteamientos así como iniciativas poco contundentes que lo transforman en detrimento del mismo, y esto depende directamente de quién gobierna o este a cargo de las administraciones en turno. Este análisis es desde diferentes vertientes con la intensión de proporcionar un panorama de lo que significa espacio público en el ámbito local, para dar testimonio de qué esta pasando con él, difundir la riqueza de los mismos así como su desatención, además pone énfasis todos aquellos que no se encuentran en listas oficiales y que sin embargo existen por lo cual se plantea un tipología que pone en evidencia que no sólo el "zócalo", "los paseos" y "plazuelas o jardines" debe ser considerados como los únicos sino que deben someterse también otros que diversifican el concepto tradicional y que están localizados en la ciudad antigua: espacios residuales, atrios, camellones, puentes, espacios efímeros, entre otros. El estudio del espacio público planteado como se comenta, se realiza desde diferentes rubros que se consideran básicos indispensables en esta investigación doctoral que nos permiten entender qué es el espacio público abierto en una ciudad mexicana como Puebla a través de: a) su evolución, desarrollo dentro de la trama urbana, b) usos del espacio: actividades religiosas, civiles, turísticas, de trabajo c) arte público: objetos escultóricos dentro del espacio y en la envolvente o expresiones populares, d) mobiliario urbano. Con la intensión de dar testimonio de dichos contenedores, de lo que ocurre en el espacio público contemporáneo pero también el que lo antecede, debido a que se han diversificado con el paso del tiempo a nivel diseño, actividades, y elementos colocados, independientemente de su nombre oficial. Así mismo se hace hincapié en las e) debilidades que contribuyen a visualizar que son necesarios nuevos planteamientos de rehabilitación que tengan como objetivo la calidad de vida urbana y en lo posible minorizar los procesos de gentrificación o aburguesamiento, descentralizar actuaciones de cualquier índole, basados en elementos primordiales con el jardín o la plaza, la calle peatonal y el espacio residual para que se mejoren y multipliquen.El centro histórico es diverso y complejo por lo cual requiere de especial atención cada uno de los sectores que lo conforman, el espacio público debe ser considerado parte del patrimonio porque nos da una lectura de la ciudad antigua, tiene una carga simbólica e histórica de suma importancia que debe protegerse, cuidarse así como considerarse para incluirlo en proyectos que lo favorezcan, para que no sean modificados con facilidad: traza, áreas verdes, senderos, especies vegetales, mobiliario, que no propicie alteraciones en los usos que se les han otorgado por parte de la población.El espacio público muestra cómo vive un país una ciudad o un barrio ejemplifica tanto el nivel económico como el social es muestra de la espontaneidad, de la meditación, de las creencias de lo cívico del orgullo individual y colectivo. / "THE PUBLIC SPACE IN THE HISTORICAL TOWN CENTRE OF PUEBLA (MEXICO)".TEXT:The historical city of Puebla (Mexico) foundation developed in the first third of Century XVI it underlines its orthogonal laid out with an area of 6.9 km2. In this investigation it is evaluated the public space through the established methodology, since in spite of it is the site for the most important social activities carried out in the city, is one of the most vulnerable for the absence and not application of urban, architectonic, social and patrimonial politics that contribute to an integral influence. The behavior is variable in spite of we are talking about a city taken as Cultural Patrimony of Humanity (UNESCO).This analysis is from different points of view with the purpose of giving a real idea about what this public space means, in order to give a testimony about what is happening to it, spread its wealth, as well as its lack of attention, besides to let know all of them that are not in the official lists and however they exist, reason for which it is planned typology that include to other that diversify the traditional concept and that are located in the antique city: residual spaces, porticos, bridges, ephemeral spaces, among others. The study of the public space is carried out from different points that are considered basic, indispensable in this doctoral research that let us know what is the open public space in a Mexican city as Puebla through of: a) its evolution, b) uses of the space, c) public art, d) urban furniture, with the intention of giving a testimony of that containing, of what happens in the contemporary public space but also about the one that precede it. In the same way is pointed out in the e) weaknesses that contribute to visualize the necessity of expositions of ambitious rehabilitations that minimize the processes of gentrification of adoption bourgeois way of life, decentralize actions of any nature, based on fundamental elements regarding to the garden or to the main square, the pedestrian area and the residual space in order to improve and increase them. The historical town centre is diverse and complex, for this reason it requires for special attention about every one of the areas that are part of it, the public space must be considered a part of the patrimony because it gives to us a knowledge of the antique city, it has a very important symbolic and historic part that should be protected.

La tesi presenta la gènesi, formació, trajectòria i vicissituds del Museu Diocesà de Lleida a través de la figura del seu fundador, el que fou bisbe de Lleida Josep Meseguer i Costa (1890-1905) i dels seus successors en la mitra. Amb la documentació aportada, la tesi pretén demostrar la legitimitat de la col·lecció i la propietat de les obres per par del bisbat de Lleida.

L'objecte del present treball es centra en l'estudi de la normativa internacional destinada a la protecció del patrimoni cultural a partir de la qual, s'analitza l'evolució progressiva cap a l'establiment d'un sistema de cooperació institucionalitzada a escala universal, així com l'anàlisi del règim jurídic internacional del patrimoni cultural, les seves característiques principals, les obligacions que comporta, la funció que desenvolupen les Organitzacions internacionals, en particular, la UNESCO i l'aplicació de les normes internacionals en aquesta matèria. S'analitza amb especial aprofundiment la protecció del patrimoni cultural en l'àmbit regional europeu a través de la cooperació institucionalitzada, essencialment en el marc del Consell d'Europa, així com l'acció comunitària en el sector cultural. L'objecte de l'estudi permet abordar, per una part, l'aplicació de conceptes generals del Dret internacional Públic a aquesta matèria i, per un altra, planteja problemes jurídics específics que gaudeixen duna especial rellevància en relació a la possible configuració del patrimoni cultural com un sector autònom:- l'existència d'uns principis substantius que regeixen la protecció del patrimoni cultural;- sistemes específics de protecció per als béns culturals derivats principalment d'instruments jurídic internacionals específics però també d'instruments reguladors d'altres àmbits materials de protecció;- la creació de drets i obligacions específics respecte dels béns culturals.L'estudi específic dels instruments jurídic internacionals d'aplicació a la matèria es justifica perquè un anàlisi profund dels mateixos permet deduir: els objectius de la protecció, la delimitació de la noció de bens culturals, tasca que comporta una gran dificultat, la diferents naturalesa de les obligacions que d'ells se'n deriven, els principis rectors en aquest àmbit, la funció d'impuls que desenvolupen les Organitzacions Internacionals així com les tendències en l'evolució del Dret Internacional relatiu a la protecció del patrimoni cultural.- / - El objeto del presente trabajo se centra en el estudio de la normativa internacional destinada a la protección del patrimonio cultural a partir de la cua, se analiza la evolución progresiva hacia el establecimiento de un sistema de cooperación institucionalizada a escala universal, así como el análisis del régimen jurídico-internacional del patrimonio cultural, sus características principales, las obligaciones que comporta, la función que desempeñan las Organizaciones internacionales, en particular la UNESCO y la aplicación de las normas internacionales en esta materia. Se analiza con especial detenimiento la protección del patrimonio cultural en el ámbito regional europeo a través de la cooperación institucionalizada, esencialmente en el marco del Consejo de Europa, así como la acción comunitaria en el sector cultural. El objeto de estudio permite abordar, por una parte, la aplicación de conceptos generales del Derecho internacional público a esta materia y, por otra parte, plantea problemas jurídicos específicos que revisten especial importancia en aras a la posible configuración de la protección del patrimonio cultural como un sector autónomo:- la existencia de unos principios sustantivos que rigen la protección del patrimonio cultural;- sistemas específicos de protección para los bienes culturales derivados principalmente de instrumentos jurídico-internacionales específicos pero también de instrumentos reguladores de otros ámbitos materiales de protección;- la creación de derechos y obligaciones específicos respecto de los bienes culturales. El estudio específico de los instrumentos jurídico-internacionales de aplicación a la materia se justifica porque un análisis profundo de los mismos permite deducir: los objetivos de la protección, la delimitación de la noción de bienes culturales objeto de protección, tarea que entraña gran dificultad, la distinta naturaleza de las obligaciones que de ellos se derivan, los principios rectores en este ámbito, la función de impulso que desempeñan las Organizaciones internacionales así como las tendencias en la evolución del Derecho Internacional relativo a la protección del patrimonio cultural.

El Barrio Gótico de Barcelona fue construido en las décadas centrales del siglo XX. De hecho, su nombre también es una creación moderna, ya que tradicionalmente el espacio era conocido como barrio de la Catedral. Aunque en teoría los monumentos históricos nos remiten a épocas pasadas, en muchos casos han sido fabricados recientemente, tanto en su forma como en su función social. La medievalización del centro histórico de Barcelona transformó físicamente el barrio institucional de la ciudad, dotándolo de nuevos significados simbólicos y de una apariencia antigua que hasta entonces no poseía. Si desde mediados del siglo XIX Barcelona comenzó a adaptarse a las necesidades del nuevo sistema productivo, su transformación no sólo afectó a la nueva ciudad extramuros que proyectaría Cerdà, sino que al mismo tiempo iniciaría la modificación del viejo núcleo que hasta 1854 había estado amurallado, y que pocos años más tarde comenzaría a ser llamado «ciutat vella». La burguesía industrial, ante la necesidad de circulación, control e higiene destruiría el trazado urbano medieval y todos los edificios históricos que allí se encontraban, pero ante la necesidad de signos de identificación colectiva comenzaría a planificar la exhibición de su propia historia. Este proceso se inició con la construcción de la fachada de la Catedral entre 1887 y 1912, y concluiría con la monumentalización historicista de todo el barrio que la rodea, aproximadamente entre 1927 y 1970. Pero si en un principio la monumentalización de la ciudad histórica fue un proyecto de la burguesía local con el fin de exhibir la arquitectura nacional catalana, en la práctica las obras sólo pudieron justificarse por los ingresos que generaría el nuevo turismo urbano, el cual gusta de contemplar edificios de apariencia antiguos, sean o no originales. Por lo tanto, la tesis analiza el uso político del pasado y su posterior conversión en una mercancía cualquiera, enmarcando el análisis dentro del llamado «marketing urbano», cuyo objetivo es crear marcas con las ciudades para posicionarse en el mercado internacional que compite por la atracción de inversiones y turistas. En este sentido, para atraer visitantes se requiere un espacio seguro y cautivador, en donde los conflictos sociales, si existen, deben estar escondidos. Tanto la apertura de la vía Layetana como la construcción del Barrio Gótico supusieron operaciones de higiene urbana y social, encaminadas a revalorizar una zona degradada. Por un lado, la sustitución de viviendas populares por entidades financieras, oficinas, hoteles y restaurantes junto a un barrio de apariencia medieval, provocó el desplazamiento de los habitantes tradicionales que no pudieron pagar el nuevo valor del suelo, siendo sustituidos por una incipiente clase media. Pero por otro lado, en una ciudad industrial y con un importante movimiento obrero como lo era Barcelona, el monumento o la creación de espacios monumentales fueron pensados como una manera de potenciar el orgullo cívico. Si en el «lugar de memoria» se comparten significados, es decir, es la creación de un punto de encuentro para una comunidad cualquiera y que toma como referencia un pasado supuestamente común, al mismo tiempo el lugar suele fomentar un vínculo puramente emocional, de manera que el ciudadano lo perciba como propio y presuma de ello. Es un sistema de gobernabilidad basado en valores compartidos, utilizado por el poder con el fin de impulsar la creencia de que el desarrollo de la ciudad beneficia a todos sus habitantes. En términos de gestión urbana contemporánea se conoce como «patriotismo cívico», de manera que si el ciudadano estima a su ciudad tanto como a su patria aceptará más fácilmente trabajar por ella. / The Barcelona Gothic Quarter was built in the twentieth century. Although theoretically, the historic monuments reference past epochs, in many cases they were constructed recently, both in their form and their social purpose. The industrial bourgeoisie destroyed many buildings in the medieval quarter in order to facilitate improved circulation, social control and sanitation, however, the redevelopment of the quarter was used as an opportunity to exhibit and emphasise their own history. This process started with the construction of the cathedral facade between 1887 and 1912, and ended with the historic monumentalisation of the whole quarter, which occurred approximately between 1927 and 1970.The beginning of the monumentalisation of the historic city was a local bourgeoisie project to promote national Catalan architecture, but the redevelopment was self-financing from increased income generated from urban tourism with its appreciation of buildings with an ancient appearance, irrespective of whether they are original. This thesis analyses the political use of the past and its subsequent commoditisation alongside city marketing, whose aim is to create a distinctive brand for the city in the international tourism market so that it successfully competes for tourism and inward investment. In this sense, to attract tourism and inward investment, the city has to be safe and captivating and successfully conceal any socials conflicts. The redevelopment of the city was also a social engineering operation which helped to regenerate a dilapidated area. The change of building use from dwellings to financial institutions, offices and hotels caused the displacement of existing residents, who could not pay the new land value. Monuments were also justified as one way of promoting civic pride, so other citizens would raise their own appreciation of the city and help to promote it. In urban design, this is called «civic patriotism», if the citizen appreciates and feels proud of their city alongside their national patriotism, they would be more willing to accept working for it.

[ES] Los habitantes de Penyagolosa, desde principios del siglo XIII, han sabi-do adaptarse a una vida de autosuficiencia anclada en la necesidad y la fe. El tipo de vida arraigada en la ganadería y la agricultura generó un paisaje antropizado propio de la montaña mediterránea. Las reminiscen-cias que aún quedan de aquella cultura centenaria, en muchos casos presentan un estado ruinoso. Del mismo modo, el paisaje que se generó hasta entrado el siglo XX está desapareciendo por la falta de cultivos, ganadería y actividad. La presente tesis doctoral pretende adentrarse en la cultura de Penyago-losa. Se afronta el estudio condicionados por los itinerarios que fueron objeto de trashumancia, comercio y rogativas desde nueve municipios del interior de la provincia de Castellón y uno de Teruel hasta el ermito-rio de Sant Joan de Penyagolosa. Se hará un recorrido por estos itinera-rios y por los centros históricos describiendo la arquitectura, los elemen-tos etnográficos, las actividades que transformaron el territorio hasta el estado actual de los itinerarios. Se hablará de la actividad económica de Penyagolosa, su protección y las problemáticas más severas que sufren los habitantes de la zona. Para encontrar alternativas al estado actual, se realiza un análisis de los marcos normativos que están aplicados en el área de estudio o que pue-den condicionar de alguna manera. Se verán objetivos, programas, car-tas, convenios, etcétera y se analizarán los detalles aportando una visión crítica pero que busca aprovechar el trabajo ya realizado para utilizarlo con nuevas perspectivas. Un trabajo de estas características está condicionado por un trabajo de campo analítico y estricto. Se explicará el trabajo realizado y qué materia-les y metodologías han adoptado y adaptado particularizándolos al espa-cio de estudio pero con una visión constante en la montaña mediterrá-nea. Del mismo modo, se explica como la participación y el trabajo colec-tivo con los habitantes de la zona abre las puertas a nuevos retos en cuanto a patrimonializar espacios de las características de Penyagolosa. Con la información recogida tanto del análisis bibliográfico previo, del trabajo de campo en el área de estudio y con sus habitantes, el análisis normativo y las nuevas perspectivas patrimoniales y paisajísticas, se ela-bora un marco metodológico que pretende abordar el paisaje y el patri-monio desde perspectivas horizontales, inclusivas, sostenibles y didácti-cas utilizando Penyagolosa como ejemplo de montaña mediterránea. / [CAT] Els pobladors de Penyagolosa, des de principis del segle XIII, han sabut adaptar-se a una vida d'autosuficiència ancorada en la necessitat i la fe. El tipus de vida arrelada a la ramaderia i l'agricultura va generar un pai-satge antropitzat propi de la muntanya mediterrània. Les reminiscències que encara queden d'aquella cultura centenària, en molts casos presen-ten un estat ruïnós. De la mateixa manera, el paisatge que es va generar fins ven entrat el segle XX està desapareixent per la falta de cultius, ra-maderia i activitat. La present tesi doctoral pretén endinsar-se en la cultura de Penyagolosa. S'afronta l'estudi condicionats pels itineraris que van ser objecte de transhumància, comerç i rogatives des de nou municipis de l'interior de la província de Castelló i un de Terol fins l'ermitori de Sant Joan de Pe-nyagolosa. Es farà un recorregut per aquests itineraris i pels centres his-tòrics descrivint l'arquitectura, els elements etnogràfics, les activitats que van transformar el territori fins l'estat actual dels itineraris. Es parlarà de l'activitat econòmica de Penyagolosa, la seua protecció i les problemàti-ques més severes que pateixen els habitants de la zona. Per trobar alternatives a l'estat actual, es realitza una anàlisi dels marcs normatius que estan aplicats a l'àrea d'estudi o que poden condicionar-la d'alguna manera. Es veuran objectius, programes, cartes, convenis, etcè-tera i s'analitzaran els detalls aportant una visió crítica però que busca aprofitar el treball ja realitzat per a utilitzar-lo amb noves perspectives. Un treball d'aquestes característiques està condicionat per un treball de camp analític i estricte. S'explicarà el treball realitzat i quins materials i metodologies s'han adoptat i adaptat particularitzant-los a l'espai d'estudi però amb una visió constant a la muntanya mediterrània. De la mateixa manera, s'explica com la participació i el treball col·lectiu amb els habi-tants de la zona obri les portes a nous reptes pel que fa a patrimonialitzar espais de les característiques de Penyagolosa. Amb la informació recollida tant de l'anàlisi bibliogràfic previ, del treball de camp en l'àrea d'estudi i amb els seus habitants, l'anàlisi normatiu i les noves perspectives patrimonials i paisatgístiques, s'elabora un marc metodològic que pretén abordar el paisatge i el patrimoni des de perspec-tives horitzontals, inclusives, sostenibles i didàctiques utilitzant Penyago-losa com a exemple de muntanya mediterrània. / [EN] Since the beginning of the 13th century, the inhabitants of Penyagolosa have known how to adapt to a life of self-sufficiency anchored in need and faith. The type of life rooted in livestock and agriculture generated an anthropized landscape typical of the Mediterranean mountain. The remi-niscences that still remain of that centenary culture, in many cases pre-sent a ruinous state. In the same way, the landscape that was generated until the beginning of the 20th century is disappearing due to the lack of crops, livestock and activity. This doctoral thesis aims to delve into the culture of Penyagolosa. The study is approached conditioned by the itineraries that were the object of transhumance, trade and prayers from nine municipalities in the interior of the province of Castellón and one of Teruel to the hermitage of Sant Joan de Penyagolosa. There will be a tour of these itineraries and the historical centres describing the architecture, the ethnographic elements, the activities that transformed the territory until the current state of the itineraries. The economic activity of Penyagolosa, its protection and the most severe problems suffered by the inhabitants of the area will be dis-cussed. In order to find alternatives to the current state, an analysis is made of the normative frameworks that are applied in the area of study or that may condition in some way. Objectives, programs, charters, agreements, etc. will be seen and the details will be analyzed, providing a critical vi-sion but seeking to take advantage of the work already done to use it with new perspectives. Such work is conditioned by strict analytical fieldwork. The work carried out will be explained and what materials and methodologies have been adopted and adapted in particular to the study space but with a constant vision of the Mediterranean mountain. In the same way, it is explained how the participation and the collective work with the inhabitants of the zone opens the doors to new challenges as for patrimonializing spaces of the characteristics of Penyagolosa. With the information gathered from the previous bibliographical analysis, from the fieldwork in the study area and with its inhabitants, the norma-tive analysis and the new heritage and landscape perspectives, a meth-odological framework is elaborated that tries to approach the landscape and heritage from horizontal, inclusive, sustainable and didactic perspec-tives using Penyagolosa as an example of Mediterranean mountain. / Altaba Tena, P. (2019). L'arquitectura compacta i dispersa dels camins de peregrinació. Anàlisi de la seua conservació i gestió en diferents regions mediterrànies [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/124968 / TESIS