En aquest treball exploratori s'estudien les conductes de cercad'informació a la web d'un total de sis participants (quatre estudiants de traducció en el seu primer any d'estudis de postgrau i dos traductors professionals amb tres i 15 anysd'experiència, respectivament). Atès que la necessitat de cercar, recuperar, utilitzar i generar informació depèn, entre molts altres factors, del tipus d'usuari i recerques documentals, aquest estudise centra en les cerques d'informació en línia realitzades a partir de la traducció de l'espanyol a l'anglès de dos textos dedivulgació científica. Els comportaments de recerca d'informació en línia dels participants de l'estudi s'analitzen per tant en relació a una sèrie de característiques textuals (encàrrec de traducció i text d'origen) i qualitats personals (nivell de coneixement sobre la temàtica de traducció, i nivell de coneixement i experiència tanten el camp de la traducció com en la recerca d'informació en línia). Tot i que s'han recopilat dades de tots els participants de l'estudi pel que fa a la primera tasca de traducció, les dades relatives a la segona tasca de traducció corresponen només als estudiants de traducció. / En este trabajo exploratorio se estudian las conductas de búsqueda de información en la Web de un total de seis participantes (cuatro estudiantes de traducción en su primer año de estudios de postgrado y dos traductores profesionales con tres y 15 años de experiencia, respectivamente). Dado que la necesidad de buscar, recuperar, utilizar y generar información depende, entre otros muchos factores, del tipo de usuario y búsquedas documentales, este estudio se centra en las búsquedas de información en línea realizadas a partir de la traducción del español al inglés de dos textos de divulgación científica. Los comportamientos de búsqueda de información de los participantes del estudio se analizan por tanto en relación a una serie de características textuales (encargo de traducción y texto de origen) y cualidades personales (nivel de conocimiento sobre la temática de traducción, y nivel de conocimiento y experiencia tanto en el campo de la traducción como en la búsqueda de información en línea). Si bien todos los participantes del estudio realizaron la primera tarea de traducción, solo los estudiantes llevaron a cabo la segunda tarea de traducción. / This multiple-case study explores the Web search behaviors of a total of six participants. These include a naturally occurring sample of four postgraduate translation trainees (in their first year of studies) who enrolled in an introductory course on technical and scientific translation, and two additional subjects (a PhD student of translation with three years of casual professional translation experience and a translation teacher with over 15 years of experience in the discipline) who participated in a pilot study conducted prior to the main study. Given that the need to seek, retrieve, use, and generate translation information depends on the type of users and the translation tasks performed, the study focuses on two specific tasks dealing with the translation of two popular-science texts from Spanish into English. In particular, the study examines the online search behaviors of all participants in relation to a number of translation task attributes (text type and translation brief) as well as user attributes (translation expertise, Web search expertise, and domain knowledge). While for the first task data was obtained from all six research participants, the second task was only carried out by the four translation trainees.

L´objectiu d´aquesta tesi és analitzar com s´integra una acció pedagògica a l'aula d'interpretació consecutiva. Aquesta acció pedagògica es basa en un enfocament socioconstructivista i pretén fomentar els processos autoreguladors en l´aprenentatge. Es concreta en la incorporació d'una bateria de pautes metacognitives dissenyades específicament per a desenvolupar les habilitats que requereix l'aprenentatge de la interpretació consecutiva. El nostre centre d´interès és l'estudi del pas de l´heteroregulació a l´autoregulació mitjançant la incorporació de les pautes metacognitives, enteses com a instruments de mediació. Conceptualment, la recerca pren com a principals referents teòrics l'autonomia de l'aprenent i la relació d´aquest àmbit amb la teoria sociocultural i amb els processos d'autoregulació. Pel que fa a la metodologia, seguim els pressupòsits de la recerca etnogràfica i els de l'aproximació ecològica de la recerca. Un dels reptes importants d'aquest tipus de recerca és el de trobar un model d'anàlisi que serveixi de base per a l'estudi de les dades resultants de la reflexió metacognitiva. Per fer-ho, ens hem aproximat a l´anàlisi del discurs. Un cop segmentades les dades, per a l'anàlisi interpretativa hem tingut en compte, entre altres, els aspectes següents: a) la relació que s'estableix entre els enunciats a través dels marcadors i els connectors del discurs b) la localització temporalc) la modalització i la polifonia de veus en el discurs. Entre els resultats obtinguts, destaca que els instruments ´diari de l´aprenent- i ´pauta metacognitiva- esdevenen formes vàlides per a verbalitzar la reflexió metacognitiva. I també que l´autoregulació de l'aprenentatge es desenvolupa en un procés de reflexió, cíclic i dinàmic. En aquest procés es fan evidents diversos graus o nivells. Identificar-los ajuda a integrar i a treballar el component metacognitiu a l´aula. I ha de permetre elaborar un programa d´aprendre a aprendre enfocat a l'ensenyament de la interpretació consecutiva. Un programa que respecti els microprocessos relacionats amb els nivells de consciència identificats i que, a la vegada, esdevingui útil per a propòsits didàctics. / El objetivo de esta tesis es analizar cómo se integra en el aula de interpretación consecutiva una acción pedagógica basada en un enfoque socioconstructivista y que pretende fomentar los procesos autoreguladores en el aprendizaje. Esa acción se concreta en la incorporación de una batería de pautas metacognitivas diseñadas específicamente para desarrollar las habilidades que requiere el aprendizaje de la interpretación consecutiva. Nuestro interés se centra en el paso de la heteroregulación a la autorregulación mediante la citada incorporación de pautas metacognitivas entendidas como instrumentos de mediación. Conceptualmente, la investigación adopta como principales referentes teóricos la autonomía del aprendiz en su relación con la teoría sociocultural y con los procesos de autorregulación. En cuanto a la metodología, seguimos los presupuestos de la investigación etnográfica y los de la aproximación ecológica a la investigación. Uno de los retos fundamentales de ese tipo de investigación consiste en hallar un modelo de análisis que sirva de base para el estudio que permita estudiar los datos resultantes de la reflexión metacognitiva. A tal fin partimos del análisis del discurso, procediendo de modo que, una vez segmentados los datos, se lleva a cabo una interpretación de los mismos definida según los siguientes criterios:a) la relación que se establece entre los enunciados recurriendo a los marcadores y conectores discursivosb) la localización temporalc) la modalización y la polifonía de voces en el discurso.Entre los resultados más destacados del presente trabajo cabe citar, por una parte, que los instrumentos 'diario del aprendiz' y 'pauta metacognitiva' resultan fórmulas válidas para verbalizar la reflexión metacognitiva. Por otra parte, hay que referirse al hecho de que la autorregulación del aprendizaje se desarrolla en un proceso de reflexión cíclico y dinámico en el que se dan distintos grados o niveles, la identificación de los cuales permite integrar y trabajar el componente metacognitivo en el aula. Ello, por su parte, debe posibilitar la elaboración de un programa de ´aprender a aprender- aplicado a la didáctica de la interpretación consecutiva y que se ajuste a los microprocesos relacionados con los niveles de conciencia metacognitiva identificados. / The purpose of this research is to analyse how a teaching action is integrated into the consecutive interpreting classroom. This teaching action is based on a socio-constructivist approach and attempts to encourage self-regulation processes in learning. The action takes the form of a battery of metacognitive guides designed specifically for developing the skills required for learning consecutive interpreting.Our focus of interest is the study of the move from hetero-regulation to self-regulation through the incorporation of instruments of mediation - the metacognitive guides - designed to develop the skills required for learning consecutive interpreting. Conceptually, the research takes as its main theoretical references learner autonomy and the relationship of this field with socio-cultural theory and the processes of self-regulation. As for methodology, we follow the criteria of ethnographic and ecologial approach to research. One of the important challenges of this kind of research is finding a model of analysis that serves as a basis for studying the data resulting from metacognitive reflection. To do this, we have used a discourse analysis approach. Once the data has been segmented, for the interpretive analysis we have taken into account the following aspects, among others: a) the relationship between the sentences through the markers and connectors; b) the location in time; c) the modalization and the polyphony of voices in the speech. Among the main results obtained, the mediation instruments, ´learner´s diary- and ´metacognitive guide-, prove to be valid forms for verbalizing metacognitive reflection. Also, that self-regulation of learning is developed in a cyclical and dynamic reflection process. In this process, different degrees or levels become clear. Identifying them helps to integrate and work with the metacognitive element in the classroom. And it should make it possible to draw up a learning-to-learn program focused on teaching consecutive interpreting: a program that respects the micro-processes related to the levels of consciousness identified and which, at the same time, should prove useful for teaching purposes.