Aquesta tesi doctoral parteix de la premissa que El senyor dels anells s’ha convertit en una narrativa transmèdia, en què el relat es desplega a través de diferents mitjans. Des d’aquest enfocament, es desenvolupa un estudi descriptiu i interdisciplinari en què s’analitza la manera com el doblatge contribueix a la representació dels personatges Frodo, Gandalf i Aragorn en pel·lícules i videojocs basats en la història de J.R.R. Tolkien. A partir d’una selecció de fragments audiovisuals rellevants de cadascun dels tres personatges procedents de tres pel·lícules, dos videojocs i un curtmetratge, i tenint en compte que en els textos audiovisuals els continguts es transmeten simultàniament pels canals acústic i visual, l’anàlisi es focalitza en la presència i incidència de codis de significació dels canals acústic i visual en el doblatge per descriure el paper d’aquesta modalitat de traducció en la representació dels personatges en la combinació lingüística anglès-espanyol. / This doctoral thesis stems from the premise that The Lord of the Rings has evolved into a transmedia project, a brand-new storytelling means in which stories unfold across different media. From this point of view, a descriptive and interdisciplinary study was developed to analyse the incidence of dubbing in the representation of the characters Frodo, Gandalf and Aragorn in films and videogames based on J.R.R. Tolkien’s works. Bearing in mind the fact that contents in audiovisual texts are simultaneously transferred through the acoustic and visual channels, the analysis focused on the incidence of the signifying codes from the audio and visual channels on dubbing in a corpus selection of audiovisual fragments, relevant to each of the three characters and extracted from three films, two videogames and one short film. Thus, the thesis intends to describe the role of dubbing in the representation of characters in the English-Spanish combination. / Esta tesis doctoral parte de la premisa que El señor de los anillos se ha convertido en una narrativa transmedia, en la que el relato se desarrolla a través de diferentes medios. Desde este enfoque, se ha realizado un estudio descriptivo e interdisciplinario que observa y analiza la forma en que el doblaje contribuye a la representación de los personajes Frodo, Gandalf y Aragorn en películas y videojuegos basados en la historia de J.R.R. Tolkien. A partir de una selección de fragmentos audiovisuales relevantes de cada uno de los tres personajes procedentes de tres películas, dos videojuegos y un cortometraje, y teniendo en cuenta que en los textos audiovisuales los contenidos se transmiten simultáneamente por los canales acústico y visual, el análisis se focaliza en la presencia e incidencia de códigos de significación de los canales acústico y visual en el doblaje para describir el papel de esta modalidad de traducción en la representación de los personajes en la combinación lingüística inglés-español.

A partir de la revisió de les característiques generals de les teories de la traducció existents i d'alguns models pràctics d'anàlisi traductològica (MAT) associats a les teories, s'identifiquen aquells trets que puguin formar part d'una proposta integradora d'anàlisi traductològica que no es limiti exclusivament a l'estudi de conceptes absoluts com «llengua», «sentit», «funció» o «cultura». D'aquesta manera s'arriba a elaborar un model propi d’anàlisi traductològica (MAT) per aplicar-lo específicament a La plaça del Diamant (LPD) de Mercè Rodoreda i retraduir la novel•la a l'espanyol. Posteriorment, es desenvolupen individualment els elements de les dues fases que conformen el MAT propi i es valora la seva implementació en la retraducció de LPD, així com la possibilitat de reformular-lo. La primera fase estudia la traducció com a procés i integra els elements contextuals en quatre grups diferenciats: autor, receptor, text i extratext. La segona fase tracta la traducció com a producte i integra el tractament dels problemes, les tècniques i els errors de traducció en funció de les competències (extra)lingüístiques i (extra)textuals que conformen la competència traductora per proposar una nova traducció a l'espanyol d'acord amb el context de producció que va condicionar la vida de l'autora des del punt de vista del gènere (escriptora), de la cultura (catalana) i de la ideologia (exiliada). / A partir de la revisión de las características generales de las teorías de la traducción existentes y de algunos modelos prácticos de análisis traductológico asociados a las teorías, se identifican aquellos rasgos que puedan formar parte de una propuesta integradora de análisis traductológico que no se limite exclusivamente al estudio de conceptos absolutos como «lengua», «sentido», «función» o «cultura». De esta manera se llega a elaborar un modelo propio de análisis traductológico (MAT) para aplicarlo específicamente en La plaça del Diamant (LPD) de Mercè Rodoreda y retraducir la novela al español. Posteriormente, se desarrollan individualmente los elementos de las dos fases que conforman el MAT propio y se valora su implementación en la retraducción de LPD, así como la posibilidad de reformularlo. La primera fase estudia la traducción como proceso e integra los elementos contextuales en cuatro grupos diferenciados: autor, receptor, texto y extratexto. La segunda fase trata la traducción como producto e integra el tratamiento de los problemas, las técnicas y los errores de traducción en función de las competencias (extra)lingüísticas y (extra)textuales que conforman la competencia traductora para proponer una nueva traducción al español de acuerdo con el contexto de producción que condicionó la vida de la autora desde el punto de vista del género (escritora), de la cultura (catalana) y de la ideología (exiliada). / From the review not only of the general characteristics of the existing translation theories but also of some practical models for translation analysis associated with theories, those features that may be part of an integrative approach for translation analysis are identified without being exclusively limited to the study of absolute translation concepts as 'language', 'meaning', 'function' or 'culture'. In this way, an own model for translation analysis (MAT) is developed to be implemented on La plaça del Diamant (LPD) by Mercè Rodoreda to retranslate the novel into Spanish. Subsequently, individual items of the two phases that comprise the MAT itself are developed to assess its implementation on LPD retranslation. The first phase analyses translation as a process and it integrates contextual elements into four groups: author, reader, text and extratext. The second phase analyses translation as a product and it integrates the treatment of translation problems, techniques and errors in terms of the four competences —(extra)linguistic and (extra)textual— required for the acquisition of the translation competence, which allows to offer a new Spanish translation of LPD according to the production context that conditioned the author's life from the point of view of gender (woman writer), culture (Catalan) and ideology (exile).

S'entén la traducció com un procés comunicatiu específic i com un procés de recepció i producció de textos també específic. Es parteix del supòsit teòric que la unitat de traducció és el text. Es proposen paràmetres d'identificació i d'anàlisi dels problemes de traducció basats en la lingüística del text i que tenen en compte tant el seu caràcter global com el caràcter interrelacional del seus factors. Es proposa una definició del concepte de problema de traducció no vinculada a discrepàncies interlingüístiques. Així la noció de problema de traducció es desvincula de les competències lingüístiques del traductor i es relaciona amb la seva competència traductora. Es defineix el problema de traducció com obstacle en el procés de construir un text terminal sobre la base d'un text original. Els problemes de traducció poden ser resolts amb criteris comunicatius i textuals alhora. D'aquesta manera deixen de ser considerats com a fonts d'errors i passen a ser vistos com a punts de suport de la transferència. La competència traductora es caracteritza com la capacitat de posar en joc en el procés de la traducció diversos coneixements de caràcter epistèmic juntament amb competències de caràcter operatiu. Aquestes competències es relacionen amb la capacitat de processar textos, en concret amb les operacions específiques que ha de dur a terme el traductor. Es proposa un model didàctic basat en els models de procés de traducció i de competència traductora. / Translation is understood as a specific communication process and also as a specific process of text reception and production. It is assumed that the unit of translation is the text. Parameters for the identification and analysis of translation problems are proposed which account for both the global nature of the text and the interrelation between its factors. A non-interlinguistic discrepancy based concept of translation problem is posited. Thus, the notion of the translation problem is separated from the issue of the translator's linguistic competence and linked to that of the translation competence. The translation problem is defined as an obstacle to the production of a target text from the basis of a source text. Translation problems may be solved using both communicative ant textual criteria. In this way, they cease to be a source of errors and become transference supports. Translation competence is characterized as the capacity to bring to the act of translation a range of epistemological and operative knowledge. These forms of knowledge are related to the text processing capacity, which includes specific operations carried out by the translator. A didactic model is proposed which is based upon the models of translation process and translation competence. / Se entiende la traducción como un proceso comunicativo específico y como un proceso de recepción y producción de textos también específico. Se parte del supuesto teórico de que la unidad de traducción es el texto. Se proponen parámetros de identificación y análisis de los problemas de traducción basados en la lingüística del texto y que tienen en cuenta tanto su carácter global como el carácter interrelacional de sus factores. Se propone una definición del concepto de problema de traducción no vinculada a discrepancias interlingüísticas. Así la noción de problema de traducción se desvincula de las competencias lingüísticas del traductor y se relaciona con su competencia traductora. Se define el problema de traducción como un obstáculo en el proceso de construir un texto terminal sobre la base de un texto original. Los problemas de traducción pueden ser resueltos con criterios comunicativos y textuales. De esta manera dejan de ser considerados como fuentes de errores y pasan a ser vistos como puntos de apoyo para la transferencia.La competencia traductora se caracteriza como la capacidad de poner en juego en el proceso de la traducción conocimientos diversos de carácter epistémico junto con competencias de carácter operativo. Estas competencias se relacionan con la capacidad de procesar textos, en concreto con las operaciones específicas que tiene que llevar a cabo el traductor.Se propone un modelo didáctico basado en los modelos de proceso de traducción y de competencia traductora.

This dissertation aims to propose an approach to translation pedagogy along two main guidelines: a) evaluating the traditional approaches to translation pedagogy with a view to designing a more ecclectic approach b) implementing computer-assisted tools to translation pedagogy based on classroom and other experimental activities.The ecclectic approach proposed in this dissertation highlights the importance of including computers in teaching translation and other computer-assisted tools (machine translation, translation memories such as Trados') to improve the students' performance and preparation for professional translation.

No description available.

Aquesta tesi doctoral tracta els conceptes de gènere discursiu i de professió des d'un punt de vista teòric i en l'aplicació a la figura del traductor jurídic i jurat (TJJ). La hipòtesi inicial del treball planteja que l'estat socioprofessional dels TJJ pot explicar-se a través del grau de professionalització, açò és, a través de la consolidació en l'entorn comercial i, per tant, a través del nivell d'homogeneïtat aconseguit pel producte del seu treball, açò és, la traducció, com la (re)creació discursiva que el professional ofereix al mercat. Així, s'incorporen a l'enfocament professional de la traducció les perspectives sorgides en la sociologia i es proposa un marc descriptiu que puga aplicar-se als TJJ i a altres professionals, com els advocats, para obtenir termes de comparació amb els quals explicar aquesta activitat mercantil. A continuació, la tesi se centra en la noció de gènere discursiu i en les possibilitats d'aplicació des d'una perspectiva sociocultural, cognitiva i discursiva. En aquest sentit, s'adopta un marc d'anàlisi que permet accedir des de la forma al contingut, a fi d'aconseguir, en l'anàlisi dels texts jurídics i de les traduccions, una visió que abaste els coneixements, destreses i valors que caracteritzen la comunitat productora del discurs. Posteriorment, duen a terme estudis empírics, descriptius i experimentals, amb els quals s'analitza la figura del TJJ, de l'advocat i la producció textual d'ambdós professionals. Finalment, es proposa una diagnosi de l'estat professional dels TJJ, així com vies d'investigació i acció que permeten solucionar els problemes més urgents d'aquesta activitat professional.

La presente tesis doctoral parte de la reflexión teórica acerca del papel de la lectura y la interpretación del texto a la hora de realizar una traducción literaria, en este caso concreto de poesía. Para llevar a cabo esta reflexión de manera práctica, se expone el trabajo de traducción del ruso al español de los dos poemas extensos más representativos de la poeta rusa Anna Ajmátova (1889-1966): «Réquiem» (1935-1940) y «Poema sin héroe» (1940-1962), dos obras que, por el contexto y subtexto que llevan implícitos, pueden resultar de difícil recepción y descodificación para el público español. En primer lugar, se ofrece una breve introducción general. A continuación se expone el cuerpo del trabajo de «Réquiem» y de «Poema sin héroe» en dos partes y siguiendo el mismo esquema: una introducción monográfica para contextualizar la obra y su significación literaria; la versión original de la obra acompañada de nuestra propuesta de traducción; y los «comentarios» destinados a realizar una exégesis específica de determinados versos en relación al subtexto cultural, social, político y biográfico del poema, con el objetivo de justificar, aclarar o mejorar la comprensión de la obra poética al lector no versado en cultura y literatura rusa. Al final de esta parte se presenta también un «glosario onomástico». La presente tesis se cierra con las conclusiones a las que hemos llegado con este trabajo práctico. / Aquesta tesi es basa en la reflexió teòrica sobre el paper de la lectura i la interpretació del text a l´hora d´enfrontar-nos a la traducció literària, en aquest cas concret de poesia. Per realitzar aquesta reflexió d'una manera pràctica, s'exposa el treball de traducció del rus a l'espanyol dels dos poemes extensos més representatius de la poeta russa Anna Akhmàtova (1889-1966): «Rèquiem» (1935-1940) i «Poema sense heroi» (1940-1962), dues obres que, pel context i subtext que porten implícits, poden ser de difícil recepció i descodificació per al lector en llegua espanyola. En primer lloc, presentem una breu introducció. A continuació exposem el cos principal de la tesi en dues parts, dedicades respectivament a «Rèquiem» i «Poema sense heroi», i seguint el mateix esquema: una introducció monogràfica per contextualitzar l'obra i la seva importància literària; la versió original de l'obra acompanyada de la nostra proposta de traducció; i els «comentaris» destinats a realitzar una exegesi específica de determinats versos en relació al subtext cultural, social, polític i biogràfic del poema, amb la finalitat de justificar, aclarir o millorar la comprensió de l'obra poètica al lector no versat en literatura i cultura russa. Al final d'aquesta part es presenta també un «glossari onomàstic». Finalment, presentem les conclusions a les quals hem arribat en aquest treball pràctic. / The source of this thesis is the theoretical consideration about the role of reading and interpretation of the text when translating a literary work; namely, in this particular case, poetry. To carry out this reflection in a practical way, this thesis presents the work of translation, from Russian to Spanish, of the most extense and representative two poems of Russian poet Anna Akhmatova (1889-1966): «Requiem» (1935-1940) and «Poem without a Hero» (1940-1962), two literaty works that, due to the context and subtext that they involve, could result in a difficult reception and decoding for the Spanish reader. First, this thesis provides a brief and general approach to the Russian literature in Spain. In addition, it also shows the main content of the work on «Requiem» and on «Poem without a Hero» in two parts, following the same outline: a monographic introduction in order to contextualize the work and its literary significance; the original version of the work accompanied by our proposal of translation; and the “comments” intended to perform a specific exegesis of particular verses regarding the cultural, social, political and biographical subtexts of the poem, aiming to justify, to clarify, or to improve the comprehension of the poetical work to the non skilled in Russian culture or literature reader. At the end of this part, we also present an “onomastic glossary”. Finally, we present the conclusions reached through this practical work.

La presente tesis doctoral parte de la reflexión teórica acerca del papel de la lectura y la interpretación del texto a la hora de realizar una traducción literaria, en este caso concreto de poesía. Para llevar a cabo esta reflexión de manera práctica, se expone el trabajo de traducción del ruso al español de los dos poemas extensos más representativos de la poeta rusa Anna Ajmátova (1889-1966): «Réquiem» (1935-1940) y «Poema sin héroe» (1940-1962), dos obras que, por el contexto y subtexto que llevan implícitos, pueden resultar de difícil recepción y descodificación para el público español. En primer lugar, se ofrece una breve introducción general. A continuación se expone el cuerpo del trabajo de «Réquiem» y de «Poema sin héroe» en dos partes y siguiendo el mismo esquema: una introducción monográfica para contextualizar la obra y su significación literaria; la versión original de la obra acompañada de nuestra propuesta de traducción; y los «comentarios» destinados a realizar una exégesis específica de determinados versos en relación al subtexto cultural, social, político y biográfico del poema, con el objetivo de justificar, aclarar o mejorar la comprensión de la obra poética al lector no versado en cultura y literatura rusa. Al final de esta parte se presenta también un «glosario onomástico». La presente tesis se cierra con las conclusiones a las que hemos llegado con este trabajo práctico. / Aquesta tesi es basa en la reflexió teòrica sobre el paper de la lectura i la interpretació del text a l´hora d'enfrontar-nos a la traducció literària, en aquest cas concret de poesia. Per realitzar aquesta reflexió d'una manera pràctica, s'exposa el treball de traducció del rus a l'espanyol dels dos poemes extensos més representatius de la poeta russa Anna Akhmàtova (1889-1966): «Rèquiem» (1935-1940) i «Poema sense heroi» (1940-1962), dues obres que, pel context i subtext que porten implícits, poden ser de difícil recepció i descodificació per al lector en llegua espanyola. En primer lloc, presentem una breu introducció. A continuació exposem el cos principal de la tesi en dues parts, dedicades respectivament a «Rèquiem» i «Poema sense heroi», i seguint el mateix esquema: una introducció monogràfica per contextualitzar l'obra i la seva importància literària; la versió original de l'obra acompanyada de la nostra proposta de traducció; i els «comentaris» destinats a realitzar una exegesi específica de determinats versos en relació al subtext cultural, social, polític i biogràfic del poema, amb la finalitat de justificar, aclarir o millorar la comprensió de l'obra poètica al lector no versat en literatura i cultura russa. Al final d'aquesta part es presenta també un «glossari onomàstic». Finalment, presentem les conclusions a les quals hem arribat en aquest treball pràctic. / The source of this thesis is the theoretical consideration about the role of reading and interpretation of the text when translating a literary work; namely, in this particular case, poetry. To carry out this reflection in a practical way, this thesis presents the work of translation, from Russian to Spanish, of the most extense and representative two poems of Russian poet Anna Akhmatova (1889-1966): «Requiem» (1935-1940) and «Poem without a Hero» (1940-1962), two literaty works that, due to the context and subtext that they involve, could result in a difficult reception and decoding for the Spanish reader. First, this thesis provides a brief and general approach to the Russian literature in Spain. In addition, it also shows the main content of the work on «Requiem» and on «Poem without a Hero» in two parts, following the same outline: a monographic introduction in order to contextualize the work and its literary significance; the original version of the work accompanied by our proposal of translation; and the “comments” intended to perform a specific exegesis of particular verses regarding the cultural, social, political and biographical subtexts of the poem, aiming to justify, to clarify, or to improve the comprehension of the poetical work to the non skilled in Russian culture or literature reader. At the end of this part, we also present an “onomastic glossary”. Finally, we present the conclusions reached through this practical work.

No description available.

La tesi és una monografia sobre Ramon Xuriguera i Parramona (Menàrguens, 1901 - Bergerac, 1966), un autor poc conegut i, segurament, infravalorat de la nostra història cultural. L'estudi es divideix en nou capítols que avancen cronològicament. El primer s'ocupa del punt de partida de Xuriguera en el món de la literatura i del periodisme. El segon indaga en els anys de formació a la ciutat de Lleida i es comenta, de manera preferent, el paper fonamental que va tenir en l'intent d'articular unes propostes culturals modernes des de la revista Lleida. El tercer té com eix les tasques desenvolupades a París i l'anàlisi del seu primer llibre, Els exiliats acusen. El quart descriu la tornada de Xuriguera a les Terres de Ponent amb l'encàrrec de dirigir el diari republicà i d'esquerres La Jornada. El cinquè se centra en l'exercici de l'activitat cultural i política a Barcelona: articles per a periòdics i revistes com La Publicitat, Mirador, La Humanitat, La Rambla i L'Horitzó; novel·les i reculls que s'emmarquen dins el corrent de la narrativa psicològica, Volves grises, Desordre i Espills dormits; assaigs de tema polític i literari, Casanovas i L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença; i traduccions, Els infants terribles, de Jean Cocteau i Masako, de Kikou Iamata. El sisè examina l'activitat que desenvolupa al llarg de la guerra civil al servei de Catalunya i de la República alhora que redacta articles per a diverses revistes i dóna a conèixer els assaigs La repressió contra els obrers a Catalunya i Goya, pintor del poble, i la novel·la Destins. El setè gira al voltant de l'estada de Xuriguera a les viles occitanes de Mouleydier i Bergerac, un període en què, tot i dedicar-se al periodisme (en publicacions de l'exili català de França i d'Amèrica), a la creació literària (amb les novel·les Els Astruc i Tres nits i els assaigs Novel·les i novel·listes catalans i L'escola de pintura catalana, que han romàs inèdits) i a la traducció (Madame Bovary, de Gustave Flaubert), col·labora amb Joan Casanovas per impulsar el moviment polític conegut com a Unió i amb Josep Queralt per tal de fer renéixer les Edicions Proa a Perpinyà. El vuitè se circumscriu als anys en què, des de París, es converteix en un dels més ferms activistes en defensa de la cultura catalana (les emissions radiofòniques "París, fogar de cultura catalana"; els Jocs Florals del Centenari; el Patronat de Cultura Catalana Popular; i la creació de la delegació francesa d'Òmnium Cultural), malgrat no deixar de banda el periodisme, l'assaig i la traducció (les versions de Jean-Paul Sartre i de Simone de Beauvoir representen la incorporació d'aquests dos autors a les lletres catalanes). El novè i darrer passa revista a la repercussió que va causar en el món català la mort de Xuriguera. L'estudi es completa amb una sèrie d'annexos que tenen la finalitat d'acabar de perfilar la imatge que, sobre la figura de Xuriguera, s'ha anat proporcionant al llarg del discurs: inclouen una relació de l'obra literària, tant la publicada com la inèdita; una selecció dels articles periodístics; l'edició de les novel·les Els Astruc i Tres nits; una extensa mostra de l'epistolari; i una tria dels comentaris crítics apareguts a la premsa coetània sobre la seva producció. / The thesis is a monograph about Ramon Xuriguera i Parramona (Menàrguens, 1901- Bergerac, 1966), an author who is little known and probably little appreciated in our cultural history. The research is divided into nine chapters which, advance in chronological order. The first one is concerned with Xuriguera's firsts steps in the world of literature and journalism. The second one investigates his years of education in the city of Lleida and his fundamental role in some modern cultural proposals from the magazine called Lleida. The third one enquires into his works in Paris and analyses his first book, Els exiliats acusen. The fourth one describes his coming back to the west with the assignment of editing the left-wing republican newspaper La Jornada. The fifth one pays attention to his cultural and political activities in Barcelona: articles for newspapers and magazines such as La Publicitat, Mirador, La Humanitat, and L'Horitzó; works and writings which are in the psychological narrative, Volves grises, Desordre and Espills dormits; political and literary essays, Casanovas i L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença, and translations, Els infants terribles, by Jean Cocteau i Masako, by Kikou Iamata. The sixth one inspects his activities in the Spanish Civil War at the service of Catalonia and the Republic as well as his articles for several magazines and essays like La repressió contra els obrers a Catalunya and Goya pintor del poble and the novel Destins. The seventh one talks about Xuriguera's stay in Mouleydier and Bergerac, villages of Provence, a period in which even he devoted himself to journalism (publishing from the Catalan exile in France and America), literary creation (with the novels Els Astruc and Tres nits and the essays Novel·les i novel·listes catalans and L'escola de pintura catalana, which are still unpublished), and to translation (Madame Bovary, by Gustave Flaubert), collaborates with Joan Casanovas to promote the political movement known as "Unió" and with Josep Queralt in order to make "Edicions Proa" reappear in Perpinyà. The eight one centres on the years when, from Paris, he becomes one of the firmest activists defending Catalan culture (the broadcasts "Paris, fogar de la cultura Catalana"; the "Jocs Florals del Centenari"; the "Patronat de Cultura Catalana Popular"; and the creation of the French office of "Omnium Cultural"); however, he never leaves journalism, essay and translation (the translations of Jean-Paul Sartre and Simone Beauvoir represent the incorporation of these two authors to the Catalan arts). The ninth and last one enquires into the repercussions that Xuriguera's death caused in the Catalan world.The investigation is completed with a series of annexes which have the purpose of completing the picture of Xuriguera's personality. They include a list of works, published as well as unpublished; a selection of newspaper articles; the edition of the novels Els Astruc and Tres nits, an extensive sample of his collection of letters; and a selection of the critical commentaries which were published in the contemporary press about his works.