La tesi té com a objectius principals:- Reflexionar sobre la traducció -entesa com a pràctica i com a procés o acte -a partir del saber psicoanalític sobre el llenguatge. - Qüestionar la teoria tradicional més estesa sobre la traducció. - Introduir, en el marc general de la reflexió teòrica sobre la traducció, els conceptes generals de la Psicoanàlisi tal i com els exposen Sigmund Freud i Jacques Lacan. Per aconseguir els objectius esmentats la tesi s'ha dividit en dues parts:Part I, on s'exposen els principis teòrics que permeten sostenir la relació entre psicoanàlisi i llenguatge a partir de les obres de Freud La interpretació dels somnis, L'acudit i la seva relació amb l'inconscient, Psicopatologia de la vida quotidiana, i de la col·lecció d'articles de Jacques Lacan publicats a Écrits.Part II, on es problematitza els conceptes clàssics de Veritat, Sentit i Estil que configuren la visió tradicional de la traducció a partir del coneixement que aporta la psicoanàlisi lacaniana, contrastat amb un recorregut històric que permet analitzar la raó per la qual els conceptes esmentats perviuen com a visió canònica de la traducció. La conclusió general és que introduir la hipòtesi de l'inconscient a la teoria i la pràctica de la traducció permet una aproximació nova al tema en la qual es desestabilitzen conceptualment els mites edificats al voltant de la traducció i es possibilita una nova lectura dels ideals clàssics i contemporanis que recorren aquesta activitat. / The dissertation has the following theoretical goals: - To reflect on translation -understood as a practice and as a process or act- taking into account the psychoanalytic theory about language. - To question the traditional theory of translation. - To introduce, in the theory of translation, the main concepts of psychoanalysis as is given by Sigmund Freud and Jacques Lacan. To achieve the above mentioned goals the thesis has been divided in two parts: Part I, where are explained the main key concepts of psychoanalysis and language departing from the readings of Freud's works: The Interpretations of Dreams, The Wit and its relation to the unconscious, and Psicopatology of day to day life, along with the articles of Lacan published in Écrits. Part II, where the traditional concepts of Truth, Sense and Style are problematized departing from the theory of psychoanalysis. This concepts are also analysed using a historical background that has made possible to analyse the prevalence of these traditional concepts within the canonical frame work of translation. The general conclusion is that introducing the hypothesis of the unconscious into the theory of translation enables a new approach that desestabilizes the traditional concepts along with a new reading of the ideals that still permeate the canonical discourse on translation.

Antoni Pous, poeta i traductor és un estudi monogràfic de la figura d'Antoni Pous i Argila (Manlleu, 1932 - Barcelona, 1976), activista cultural i home de lletres que va destacar de molt jove, en la immediata postguerra, com a poeta de gran talent; que als anys seixanta va dur a terme una tasca cultural i pedagògica de gran transcendència a Igualada, amb la fundació del grup Lacetània i la creació de la revista Textos; que a partir de 1968 va impulsar de manera decisiva els estudis de llengua i literatura catalanes en l'àmbit alemany, primer des de Tübingen i després des de Zuric, i que finalment, amb la seva tasca de traductor, va introduir a l'àmbit literari català l'obra de dos autors clàssics del segle XX: Walter Benjamin i Paul Celan.La tesi es divideix en quatre grans blocs: el primer, titulat "L'home", reconstrueix la trajectòria vital de Pous a partir dels seus propis escrits, molts d'ells inèdits, i del testimoni de les persones que el van tractar directament, sigui a través de la correspondència que van mantenir-hi o bé de les entrevistes orals fetes expressament per a aquest treball; el segon, titulat "El pensament", analitza els escrits en prosa que ens va deixar Pous, tant els publicats com els inèdits, per tal d'esbossar les seves idees sobre la religió, la filosofia, la política i la literatura; el tercer, amb el títol de "La poesia", recull i comenta la seva obra poètica, en gran part també inèdita, i en traça l'evolució des de la filiació ribiana dels inicis fins a l'hermetisme influït per Paul Celan de la darrera època, passant per la poesia de to social de finals dels seixanta; finalment, el quart bloc, sota el títol de "Les traduccions", cataloga i analitza les versions que Pous va fer de textos poètics, teològics i filosòfics al català, especialment de l'alemany, amb especial atenció a les seves seleccions de textos de Walter Benjamin i Paul Celan, les primeres que es van fer en català, i també les seves versions en alemany, fetes en col·laboració amb Johannes Hösle, de poesia catalana del segle XX.A banda de ser el primer treball exhaustiu sobre aquesta figura fins ara pràcticament desconeguda de les nostres lletres, Antoni Pous, poeta i traductor aporta també dades de primera mà sobre diversos aspectes fins ara poc estudiats de la literatura i la cultura catalanes al llarg del tercer quart del segle XX, com ara la formació de l'anomenat "Grup de Vic" i la relació que aquest grup va mantenir amb Carles Riba, a través de Joan Triadú, o la relació d'amistat i de fecunda influència mútua que Antoni Pous va establir amb Miquel Martí i Pol i Jordi Sarsanedas. / Antoni Pous, poet and translator, is a monographic study on Antoni Pous i Argila (Manlleu, 1932 -- Barcelona, 1976), the cultural activist and man of letters who distinguished himself from an early age as a highly gifted poet, during the immediate post-war period; who in the 1960s developed an important cultural and pedagogical work in Igualada, while founding the group Lacetània and creating the magazine Textos; who since 1968 decisively encouraged the studies of Catalan language and literature in the German-speaking world, first in Tübingen and then in Zürich; and who finally, thanks to his translations, introduced to the Catalan literary world the work of two classical authors from the XXth century: Walter Benjamin and Paul Celan.This thesis is divided into four main parts: the first with the title "The Man", reconstructs Pous' biography based on his own writings, many of them still unpublished, as well as on the testimony of those who knew him personally, using both correspondence and the taped interviews especially made for the present work; the second part, called "The Thought", analyses the prose by Pous, both published and unpublished, in order to outline his ideas about religion, philosophy, politics and literature; the third part, called "The Poetry", collects and comments upon his poetic work, for the most part unpublished, describing the evolution from his first period, influenced by Carles Riba, to the hermetism of his last phase, under the influence of Paul Celan, through his social poetry from the late 1960s; finally, the fourth part is called "The Translations", which catalogues and analyzes the versions made by Pous of poetic, theological and philosophical texts into Catalan, particularly from the German, focusing mainly on his own selection of texts by Walter Benjamin and Paul Celan, the first translations ever made into Catalan, as well as his versions of XXth century Catalan poetry into German, in collaboration with Johannes Hösle.Besides being the first exhaustive study on this figure, up till now practically unknown in our literature, Antoni Pous, poet and translator also provides first-hand, scarcely studied data on different aspects of Catalan literature and culture in the third quarter of the XXth century, as the formation of the so called "Vic Group" and the relationship this group had, through Joan Triadú, with Carles Riba, or the friendship between Antoni Pous, Miquel Martí i Pol and Jordi Sarsanedas, which was one of fruitful and mutual influence.

No description available.

En el camp dels estudis de la traducció és comuna la distinció entre el codi lingüístic— el text— i els elements culturals que apareixen en el text. El problema, doncs, ha estat fonamentalment trobar la forma lingüística més adequada —manlleus, calcs, amplificacions— de transferir aquests elements perquè el lector comprengui el text en tota la seva dimensió. Consegüentment, ha calgut catalogar de manera inequívoca tots aquests elements en funció de diferents categories. Tanmateix, ningú mai no s’ha plantejat el perquè d’aquesta distinció, ni tampoc si és precisa científicament, ni les conseqüències que se’n deriven. La investigació duta a terme, basada en un enfocament teòric, la traducció com a punt de partida, que intenta anar més enllà de les teories de la traducció habitualment acceptades, se centra en la novel·la escrita per Qian Zhongshu, ‘Weicheng’ 《围城》, i les seves traduccions al castellà i a l’anglès. Els objectius de la investigació son, en primer lloc, qüestionar la distinció tradicional esmentada anteriorment y, en segon lloc, aportar nous instruments d’anàlisi per a concebre la traducció en tota la seva magnitud. Per assolir aquests objectius s’ha limitat l’objecte d’anàlisi a una sèrie d’elements procedents de coneixements i tradicions literàries de l’entorn cultural euroamericà que l’autor introdueix sistemàticament a la novel·la amb una intenció determinada. Així, de l’anàlisi d’aquests elements, anomenats ‘elements interculturals’, l’exemple més significatiu dels quals és, sens dubte, el concepte que dóna títol a la novel·la, ‘weicheng’, s’obtenen una sèrie de resultats que permeten concebre la traducció no com un mer instrument de commutació lingüística, ni com un simple mitjà per a adquirir coneixements sobre una cultura determinada, sinó com una eina complexa i potent de globalització literària i intercultural. / In the field of translation studies a distinction is commonly made between the linguistic code – the text – and the cultural elements that appear in that text. The problem has therefore been to find the most appropriate form of language – loanwords, calques, expansion – to transfer these elements so that that the reader can fully understand the text. Consequently, a need has arisen to classify the elements into clearly defined categories. However, nobody has ever questioned why such a distinction must be made, or even if it is necessary from an academic point of view, or the consequences that it may have. This research, based on a theoretical focus (translation as a starting point) that aims to go beyond the commonly accepted translation theories, is centred on the novel by Qian Zhongshu, ‘Weicheng’ 《围城》 and its translations into Spanish and English. The aims of the research are, firstly, to question the distinction described above and secondly, to propose new instruments of analysis for conceptualising translation in all its magnitude. To achieve these objectives the object of study is limited to a series of elements from the literary knowledge and traditions of the Euro-American cultural environment which are introduced systematically and intentionally into the novel. An analysis of these elements, referred to as ‘intercultural elements’, the most significant example of which is undoubtedly the title itself ‘Weicheng’, offers a series of results that allow translation to be conceived of not just as an instrument for the commutation of languages, or a simple means of acquiring knowledge of a specific culture, but rather as a complex and powerful tool for literary and intercultural globalisation.

A lo largo de su carrera, la poetisa estadounidense Hilda Doolittle (1886-1961) se comprometió con la mitología clásica. A pesar de que produjo una gran cantidad de traducciones de la tragedia griega, muy pocas investigaciones se han desarrollado sobre esta parte de su trabajo. Con el fin de identificar las influencias y las relaciones de poder que confluyeron en las traducciones de H.D. y que dieron forma a su actividad como traductora, esta tesis no solo analiza las traducciones que hizo durante los primeros años de su carrera (1913-1920), sino que también estudia el contexto en el cual se produjeron dichas traducciones. La principal motivación que impulsa este estudio es la de indagar sobre el trato que H.D. dio al género en sus traducciones y sobre la medida en que los asuntos de género fueron relevantes en su papel como traductora. / Throughout her career, the American poet H.D. (1886-1961) engaged with classical myth. Despite the numerous translations from Greek tragedy that H.D. produced, very little research has been carried out into this area of the poet’s work. In order to identify the influences and power relations that fed into H.D.’s translations and shaped her activity as translator, this thesis analyses not only the translations that H.D. produced during the early stages of her career (1913-1920), but also the contexts in which these translations were rendered. The driving force behind this study is the desire to interrogate H.D.’s treatment of gender in her translations and the extent to which questions of gender were relevant to her role as translator.

Los académicos del campo de la traductología han argumentado que los principales agentes de las traducciones (traductores, editores y los diferentes intermediarios que se encuentran entre los traductores y sus clientes) merecen más atención por parte de la academia. Más aún, es poco lo que saben los académicos no persas sobre la teoría y la práctica de la traducción en el Irán moderno, es decir desde el siglo XIX hasta la actualidad. Los investigadores en el campo de la traductología que usan enfoques sociológicos ahora exploran el concepto de agencia y la agencia de los agentes de la traducción. El Irán moderno, por su contexto geopolítico y socio-cultural específico, es un ejemplo revelador que no solo proporciona un buen entendimiento del papel de los agentes de la traducción y su agencia, sino que también ayuda a comprender las formas como se ejerce esta agencia. Con base en los conceptos de campo, capital y disposición de Pierre Bourdieu, principalmente, y usando también dos principios de la teoría de actor-red de Bruno Latour, esta tesis busca describir y examinar la agencia en la traducción y la producción de novelas en inglés en el Irán moderno. Para realizar este análisis, los traductores y los editores se consideran los agentes principales de la traducción. El estudio plantea tres preguntas principales: quién decide qué se traduce, qué motiva a los traductores y editores a traducir y producir novelas escritas en inglés y qué limita o refuerza su agencia. Estas preguntas se ponen a prueba usando un modelo de agencia de tres capas, que incluye un enfoque de método mixto de estudios históricos y archivísticos, datos cuantitativos sobre el flujo de las traducciones y estudios de caso desarrollados por medio de entrevistas y observación de los participantes. Los resultados, que tienen implicaciones en los campos de la traductología, los estudios iraníes y la industria editorial, muestran que los agentes de traducción han podido ejercer su agencia, a pesar de la complicada naturaleza política de Irán. Asimismo, los traductores iraníes tienen un papel tan importante como el de los editores al momento de elegir las novelas que se van a traducir. Las motivaciones de los agentes de la traducción también varían desde motivos sociales y culturales hasta motivos con una orientación más profesional. Finalmente, diferentes factores textuales y contextuales han limitado la práctica de los agentes de las traducciones. Sin embargo, históricamente los agentes han usado diferentes tipos de estrategias (como exiliarse o traducir los clásicos) para lidiar con estos problemas y con el fin de mantener su posición en el campo editorial en el Irán moderno. / Translation Studies (TS) scholars have argued that the main translation agents – translators, publishers, and various intermediaries that come between translators and their clients – deserve more scholarly attention. Moreover, the theory and practice of translation in modern Iran, i.e. from the late nineteenth century to the present time, is little known to non-Persian scholars. TS researchers using sociological approaches to translation are now exploring the concept of agency and the agency of translation agents. Modern Iran, given its specific geo-political and socio-cultural context, is a revealing case in point in providing insight not only into the role of translation agents and their agency, but into understanding the ways they exercise it. Drawing mainly on Pierre Bourdieu’s concepts of field, capital, and disposition, and partially on two principles of Bruno Latour’s actor-network theory, this thesis aims at describing and examining agency in the translation and production of novels from English in modern Iran, taking translators and publishers as the main translation agents. The study poses three main questions: who decides what to translate, what motivates translators and publishers to translate and produce novels from English, and what constrains or enhances their agency. These questions are then put into a three-tier model of agency, using a multi-method approach of historical and archival studies, quantitative data on translation flow, and case studies in the form of interviews and participant observation. The findings, with implications for the fields of TS, Iranian Studies, and the publishing industry, show that translation agents have been able to voice their agency, despite the complicated nature of political Iran. Moreover, Iranian translators perform just as important a role in selecting novels for translation as the publishers. The motivations of translation agents also range from social and cultural motives to more professionally oriented ones. Finally, various textual and contextual factors have constrained the translation agents’ practice; nonetheless, they have historically used multiple coping strategies, such as going into exile and translating the classics, in order to maintain their position in the publishing field in modern Iran.

En aquesta tesi es du a terme l'anàlisi i caracterització traductològica d'un corpus seleccionat d'acord amb els diferents àmbits en què es produeix el discurs mediambiental. Aquest corpus està integrat per textos en què la direccionalitat, respecte del català, ha estat tant directa com inversa, procés en què hi han intervingut diferents llengües amb l'objectiu d'analitzar, comparativament, qüestions de tipus discursiu tant a nivell macrodiscursiu com microdiscursiu. En el primer nivell es tracten qüestions relacionades amb els gèneres textuals mediambientals, la tipologia textual, els graus d'especialització, els suports textuals i l'edició. En el nivell microdiscursiu, s'analitzen, per una banda, els comportaments traductors sense intencionalitat ideològica evident, com ara aspectes culturals, terminològics, etc.; i de l'altra, els comportaments amb intencionalitat ideològica evident, com és el cas de les qüestions sociolingüístiques, de gènere, d'ètnia i els relacionats amb la toponímia. Una vegada elaborada l'anàlisi qualitativa dels aspectes que s'hi han detectat, s'estudia la rellevància d'aquests aspectes segons els àmbits de tradució, els gèneres textuals, els graus d'especialització i la direccionalitat del català per tal de determinar el seu valor quantitatiu global.

Se trata de un trabajo que, si bien se puede adscribir al ámbito de estudio de la traducción audiovisual, no está exento de una clara orientación interdisciplinaria. El objetivo principal del mismo consistía en investigar, desde una dominante perspectiva descriptivista, el modo en el que ciertos pasajes humorísticos extraídos de la conocida serie de animación Los Simpson habían trasvasado la barrera no sólo interlingüística (inglés / español), sino también intercultural. Tras una necesaria primera fase de reflexión teórica y de la propuesta de una taxonomía de elementos capaces de dotar de humor al texto audiovisual, se procedió a la aplicación de los diferentes conceptos tratados (muy en particular de determinados postulados del Principio de Relevancia) al corpus seleccionado, con objeto de detectar aquellos elementos que dotaban de humor a los distintos segmentos examinados y observar cómo se había llevado a cabo su traducción. En líneas generales, tras esta fase analítica fue posible llegar a distintas conclusiones referentes a la traducibilidad del humor en textos audiovisuales, cuantificar el volumen de elementos humorísticos en cada versión y cifrar el porcentaje de humor que permanece y que se pierde como consecuencia de la actuación traductora, obtener una radiografía general del humor en este tipo de textos y, finalmente, confeccionar una lista de tendencias de traducción (entendidas como posibles normas) del humor en textos audiovisuales.

Los avances tecnológicos y el aumento de las relaciones internacionales de carácter público, privado, comercial, turístico y cultural, entre otros, ha conducido en nuestro siglo XX a la generalización de una actividad reservada hasta entonces al ámbito de la erudición. Es especialmente en la segunda mitad de siglo cuando comienza el período álgido de la traducción fruto de la imperiosa necesidad de comunicación. En laera de la comunicación surgen, por una parte, nuevas variedades de traducción: interpretación consecutiva, interpretación simultánea, doblaje, subtitulación, traducción automática etc. Por otra parte, la traducción amplía su ámbito hacia todos los campos: técnicos, científicos, jurídicos, comerciales, cine, televisión, deporte. Aparece entonces la necesidad de organizarse, así como los centros de formación de traductores e intérpretes y, por último, el interés genuino por conocer en profundidad en qué consiste y cuáles son las circunstancias que se desarrollan alrededor de la traducción. Surge la investigación.Investigar en traducción, al igual que en cualquier otro campo del saber humano, requiere en primer lugar delimitar el objeto de estudio. En nuestro caso, el motivo que nos llevó a plantearnos la presente investigación fue la coherencia de nuestra experienciacomo profesora de traducción a la vista inglés-español, así como la constatación de queexistía un vacío en los estudios: muy poco se había dicho hasta ahora de la traducción a la vista.Nuestro trabajo se enmarca dentro de un enfoque descriptivo y empírico-experimental de los estudios sobre traducción, puesto que nos proponemos describir y analizar la traducción a la vista mediante la recogida de datos empíricos que la caracterizan.

En aquesta tesi doctoral interdisciplinària s’uneixen tres camps d’estudi: el cinema d’animació, la música cinematogràfica i la traducció de cançons per al doblatge i l’adaptació musical. La tesi està dividida en dues parts: en la primera, es presenta l’estat de la qüestió dels tres camps d’estudi citats anteriorment; en la segona part, es presenten les fitxes artístiques i tècniques, així com l’anàlisi traductològica del corpus: tres pel•lícules d’animació per a tots els públics (Spirit: Stallion of the Cimarron, de Dreamworks, Brother Bear, de Walt Disney, i Happy Feet, de Warner Bros. Pictures). La tesi inclou, a més, entrevistes a especialistes de la traducció de cançons i de l’adaptació musical. D’aquesta manera, l’objectiu principal de la tesi és estudiar el procés de traducció de cançons per al doblatge i d’adaptació musical en pel•lícules d’animació per a tots els públics, tant des d’una perspectiva acadèmica com d’una perspectiva professional. / En esta tesis doctoral interdisciplinaria se unen tres campos de estudio: el cine de animación, la música cinematográfica y la traducción de canciones para el doblaje y la adaptación musical. La tesis está dividida en dos partes: en la primera, se presenta el estado de la cuestión de los tres campos de estudio citados anteriormente; en la segunda parte, se presentan las fichas artísticas y técnicas, así como el análisis traductológico del corpus: tres películas de animación para todos los públicos (Spirit: Stallion of the Cimarron, de Dreamworks, Brother Bear, de Walt Disney, y Happy Feet, de Warner Bros. Pictures). La tesis incluye, además, entrevistas a especialistas de la traducción de canciones y de la adaptación musical. De este modo, el objetivo principal de la tesis es estudiar el proceso de traducción de canciones para el doblaje y de adaptación musical en películas de animación para todos los públicos, tanto desde una perspectiva académica como desde una perspectiva profesional. / The present interdisciplinary dissertation binds three fields of study: animation, film music, and song-translation for dubbing and musical adaptation. It is divided into two parts: on the one hand, an overview of the above-mentioned three fields of study is presented in the first part; on the other hand, the second part presents the artistic and technical specifications, as well as the translation analysis of the corpus ─three animated films for all audiences (Spirit: Stallion of the Cimarron, by DreamWorks; Brother Bear, by Walt Disney; and Happy Feet, by Warner Bros. Pictures). The thesis also includes interviews with specialists of song translation and musical adaptation. Thus, the main objective of the thesis is to study the process of song translation for dubbing and musical adaptation in animated films for all audiences, both from an academic and professional perspective.