La aplicación de las Nuevas Tecnologías a la edición crítica de textos está permitiendo que la comunidad filológica pueda experimentar con diversas formas de editar, traducir, anotar, analizar, presentar y difundir este tipo de textos en múltiples formatos. La presente tesis propone éste tipo de experimentación técno-literaria en el campo de los estudios dramáticos. Experimentación en la que emplearemos los Complete Works de William Shakespeare y en la que se usará la obra Titus Andronicus para formalizar una nueva propuesta editorial. Propuesta que, obviamente, se enmarca en una tradición editorial previa y que intentará extraer, plantear y exponer diversos aspectos en los estudios shakespearianos. En esta propuesta modular e integradora se intenta hacer converger lo teatral, lo filológico, lo computacional y la retroalimentación que se produce entre estas en un único espacio. Espacio que, actualmente, se puede conceptualizar en forma de Ciberespacio y que en su vertiente teórica empleará el modelo de las Self-regulating Open Hierachic Order, o infraestructuras holónicas, que propone Arthur Koestler en The Act of Creation, The Ghost in the Machine y Janus: A Summing Up.. Concepto que puede resultar muy fructífero para estudiar el fenómeno teatral ya que supera la clásica dicotomía entre los enfoques reduccionista y holístico típico de las disciplinas científicas contemporáneas y que se peculiariza por la identificación de un elemento denominado holon (parte|todo). Por lo que respecta a la variante más filológica del estudio, y al ser Titus Andronicus una de las obras menos estudiadas en nuestro país, hemos analizado la transmisión documental de dicha obra en sus diversos formatos, versiones, lenguajes y/o medios. Recorrido hermenéutico que parte de las primeras ediciones impresas y que concluye con las propuestas multi-mediales, hiper-mediales y/o docuversales en red de principios del siglo XXI. Recorrido que nos sirve para mostrar la evolución multi-dimensional del texto shakespeariano en sus diversas artes y que permite completar una primera aproximación monográfica a ésta obra si se combina con los estudios realizados por Vicente Forés, Antonio Martín y Marta Cerezo. Por lo que respecta a la variante más computacional del mismo, y teniendo en cuenta diversos aspectos teóricos y filológicos, presentamos un prototipo que hemos denominado Holonic Variorum. Implementación práctica en forma de entorno-plataforma editorial, que hemos desarrollado mediante el uso de las actuales tecnologías LAMP, en el que proponemos una nueva forma de editar el texto dramático en estos nuevos entornos digitales. De hecho, en este nuevo Sistema Modular Editorial presentamos una primera aproximación multi-dimensional a dicha obra del siguiente modo: en formato multilingüe, en su variante formal; de manera lineal y tabulares e integrada en otros entornos y/o plataformas digitales del tipo Web 2.0. Por lo que respecta a la parte más formal de la tesis decir que también emplea una estructura de tipo modular para presentar los diversos datos e ítems que se han manejado para confeccionar este estudio. Estructura compuesta por diez módulos clave que que nos permite hablar en unos casos de series fluidas (abiertas o infinitas) y de series exactas (cerradas o finitas) y que, en principio, se emplean para apreciar la aplicación práctica del concepto de holon y para ver cómo se retroalimentan dichos módulos. / This is a breif summary of the author's PhD thesis supervised by Dr. Vicente Forés López and defended on 6 july 2010 at the Universitat de València (Spain). The thesis is written in spanish and is available in its hypertextual version at http://shakespeare.uv.es This dissertation explores the editorial products and processes and their uses within the contexts of shakespearean studies, digital environments and higher education. The opportunities arising from the application of new technologies to these fields and the rapid increase in their development and deployment have led to an in-depth study of their impact, effectiveness and implications. Drawing on modularity and on the holonic theory developed by Arthur Koestler, this research proposes a new approach to dramatic texts by proposing a new type of edition : a Holonic Variorum. New type of ideal edition where editors can show the N_Dimensionality of this type of literary texts. The thesis makes a practical contribution by using this framework to design a new Editorial Modular System (EMS). New environment-platform where we have developed a variety of editorial tools to allow the reader/user to analyse in depth the N_Dimesionality of the play Titus Andronicus in its several languages, formats, versions and arts.

Este trabajo realiza un análisis de los aciertos y errores de los signos de puntuación denominados básicos o de primer orden (el punto y aparte, el punto y seguido, el punto y coma, los dos puntos y la coma) por parte de alumnos de educación secundaria obligatoria y de bachillerato en diferentes tipos de textos redactados por ellos. Se parte de la idea de que puntuación no exclusivamente un elemento ortográfico sometido a reglas prescriptivas, sino también un sistema de marcas que contribuye a dar coherencia y cohesión al texto escrito, de ahí que se dedique una parte significativa del trabajo a relacionar, por un lado, los signos de puntuación con los elementos textuales más importantes y, por otro, a relacionar los signos con la didáctica de la escritura y, en especial, con los distintos modelos de enseñanza del texto escrito. Tras un breve recorrido por la historia de los signos, en donde se abordan sus orígenes vinculados a la historia de la escritura, se pasa a ver cómo estas marcas han acabado formando parte de la normativa y han sido incluidas en las diferentes gramáticas y ortografías de la RAE. De la misma manera, también se da cuenta de cómo los libros de texto destinados a los estudiantes de educación secundaria han recogido estos temas. Este punto da paso a todo un capítulo en donde se aborda el tema del aprendizaje de la puntuación, los distintos enfoques didácticos y los intentos por llevar al aula planteamientos que vayan más allá de la pura normativa. Los capítulos IV y V de la tesis constituyen el grueso de la investigación. En el primero de ellos se explica el diseño de la investigación, dando cuenta de los textos escritos por los estudiantes que fueron objeto de análisis y de las variables seleccionadas para llevar a cabo el estudio estadístico, tanto lingüísticas (los cinco signos de puntuación anteriormente reseñados) como extralingüísticas (tipología textual, grupo, grado, tiempo de realización, sexo, nivel sociocultural y lengua habitual). También se da cuenta del desarrollo de la experiencia realizada con los alumnos a lo largo de los dos años académicos. El segundo gira en torno al estudio estadístico propiamente dicho, y se centra, en primer lugar, en un análisis descriptivo, que sirve para observar las frecuencias de uso de cada uno de los signos, los errores cometidos, la incidencia que pueden haber tenido las variables de tipo extralingüístico (variables independientes) en todo ello, etc. Por otro lado, se ha pasado también a realizar cálculos de estadística inferencial (análisis factorial y análisis de regresión) con los que poder hacer extrapolaciones que permitan transformar un conocimiento acerca de una realidad concreta en un conocimiento con un valor más general. Una vez analizados todos los datos se establece una propuesta de aplicación didáctica con actividades que giran en torno a los signos de puntuación estudiados, y con la que se pretende contribuir a la reflexión y a la mejora de la puntuación en los escritos realizados por los estudiantes. / This doctoral thesis is based on a detailed analysis of correct and incorrect usage of punctuation marks considered basic by most authors: full stop and new paragraph, full stop, semicolon, colon and comma. Punctuation marks are not simply considered as orthographic elements subject to specific rules, but also as a system which contributes to the coherence and cohesion of written text. A brief history of punctuation marks within the history of written texts is offered in order to properly understand its usage as well as how they became part of grammar and orthography manuals. Due to the didactic nature of this thesis, the learning process required for proper usage of punctuation marks, via different strategies, is also treated. Chapters IV and V constitute the main body of this dissertation. The first of these chapters establishes the design of the investigation as well as the variables chosen to carry out the statistical analysis. These are both linguistic (the five punctuation marks stated above) as well as extralinguistic (text typology, group, level of studies, period of school year, sex, sociocultural level and mother tongue). The second of these chapters includes the statistical analysis itself and it includes both descriptive statistics, which are used to observe the frequency of use of each of the different punctuation marks, as well as inferential statistics, which allow an extrapolation of the data and permit inferring more general conclusions. Lastly, a didactic approach is proposed which is intended to contribute to the learners’ reflection upon the usage of the punctuation marks studied in this dissertation and an improvement in the proper punctuation of their written texts.

La afasia es un fenómeno multicomponencial que implica la alteración simultánea de varios niveles lingüísticos. Uno de los retos que abordamos en esta tesis es estudiar el estado de la pragmática en afasia desde una perspectiva holística y multidisciplinar que considere cada fenómeno desde los planteamientos a menudo divergentes de la lingüística perceptiva (que requiere datos ecológicos), la neuropsicología cognitiva (que fundamenta los resultados en análisis estadísticos) y la logopedia (que exige la aplicabilidad de las teorías propuestas). El propósito principal de esta tesis ha sido el de realizar una descripción de las categorías pragmáticas en hablantes con afasia a partir de un corpus de conversaciones recogidas en el contexto usual de las personas con afasia y con la presencia de un interlocutor-clave para asegurar la validez ecológica de los datos. Mediante el estudio de dichas categorías queremos comprobar, en primer lugar, si existe un déficit pragmático que podamos vincular a la afasia; y en segundo lugar, constatar qué categorías son las que mejor se conservan en cada grupo de pacientes. Para ello hemos analizado las categorías pragmáticas presentes en 30 grabaciones de 15 interlocutores con afasia de tipo fluente y otros 15 con afasia de tipo no fluente, quienes interactúan con su interlocutor habitual en su entorno cotidiano. Para poder establecer las diferencias que presentan las personas con patología afásica de los hablantes sin patología, hemos comparado dichas grabaciones con otras 30 de sujetos sin patología: 15 de estas grabaciones pertenecen a los interlocutores-clave de los pacientes afásicos y las otras 15 son conversaciones coloquiales en las que ningún interlocutor padece ninguna alteración lingüística. Además de constatar la existencia de patrones de actuación pragmática diferente por parte del grupo afásico, el análisis estadístico por grupo nos permitirá estudiar las diferencias entre el grupo de interlocutores afásicos de tipo fluente y el grupo de hablantes con afasia no fluente. De igual modo, podemos analizar si el grupo de interlocutores sanos que interactúa con el paciente utiliza estrategias de adaptación conversacional, y en caso afirmativo, señalar cuáles son. / The main objective of this work has been to investigate the preserved pragmatic categories in aphasic speakers using conversations between the speaker and a conversational partner in a natural, spontaneous context using this as the corpus makes it possible to determine the ecological validity of the data collected. Through the study of the mentioned categories we want to confirm if there is a pragmatic deficit that we could link with aphasia and to prove which of these categories are those best preserved. One of the main objectives of this thesis is to study the aphasia pragmatic state from a holistic and cross-disciplinary perspective where each phenomenon is considered from each diverse approach: Perceptive Linguistic (which requires an ecologic data analysis), Cognitive Neuropsychology (which founds on the results in statistical analysis) and Speech Therapy (which requires the application of the proposed theories). We have analysed the pragmatic categories in 30 recordings, 15 of which are from fluent aphasia speakers and the other 15 are from non-fluent aphasia speakers. All of them interact with their usual speaker in a daily setting. The discriminatory value of fluency has been set according a formula established at seven words by turn. These conversations have been compared to conversations of another 30 subjects who have no aphasic pathology in order to establish the differences between these two types of speakers: with aphasic pathology and without it. 15 of these recordings belong to conversational-partners of aphasic patients and the other 15 are colloquial conversations where none of the speakers have a linguistic impediment. The presence of a conversational partner is considered to be very important because though their interaction with the patient we can make sure it is possible to collect data of ecological validity, therefore, we can complete the traditional evaluation making an evaluation of the linguistic abilities of the aphasic speaker from a holistic perspective.

Aquesta tesi doctoral s'insereix en una línia de recerca que recull la descripció de l’oralitat prefabricada dels textos audiovisuals traduïts. En aquest cas concret, es descriu l’oralitat de les sèries d'animació i d’«anime» traduïdes al català a les Illes Balears per a la cadena de televisió pública IB3. La descripció dels trets del discurs oral dels textos audiovisuals traduïts esdevé una radiografia del llenguatge de la producció audiovisual aliena, que l’audiència rep traduïda mitjançant la modalitat de doblatge. L’objectiu general d’aquest treball és la descripció dels trets que caracteritzen l’oralitat de les traduccions per al doblatge. Els seus objectius específics compten amb la pertinent revisió teòrica –basada tant en els estudis sobre llengua oral en català i castellà, com en els estudis sobre oralitat prefabricada, naturalitat i «dubbese» en el camp dels Estudis de Traducció–; l’elaboració d’un corpus audiovisual de traduccions representatiu –amb la confecció rigorosa d’un catàleg i d’un corpus 1, previs a la selecció final del corpus estudiat–; la definició d’una metodologia d’anàlisi de corpus descriptiva, que analitza el text traduït en primera instància i busca els segments substituïts al text original; la mateixa anàlisi del corpus en els quatre nivells de la llengua –fonètic i prosòdic, morfològic, sintàctic i lexicosemàntic–, i una comparació final amb un corpus de llengua oral real per a poder descriure les regularitats de traducció –anomenades «normes» en la nomenclatura de la literatura utilitzada– observades als textos audiovisuals traduïts al català. La triangulació de les dades obtingudes amb aquelles recollides a la bibliografia pels diferents autors, i amb les del corpus de llengua oral real amb què s’han contrastat, dóna validesa als resultats de la tesi, i permeten concloure que les sèries doblades al català presenten un model de llengua específic diferenciat de la llengua oral i de la llengua escrita, però format per trets d’ambdós modes del discurs. Aquest model de llengua es caracteritza per la seua naturalesa elaborada i planificada, i per l’abundància de marques orals que tenen per objectiu transmetre un efecte d’espontaneïtat. Per tant, es tracta d’un discurs dotat d’una oralitat prefabricada, ja que s’acosta a la llengua col·loquial, però presenta una major cohesió i normativitat que aquesta.

L’objectiu d’aquesta tesi és doble: d’una banda, millorar un sistema de traducció automàtica estadística mitjançant la incorporació d’informació lingüística, i de l’altra, ampliar la descripció d’alguns trets de la llengua de signes catalana (LSC). La descripció ha anat associada al procés d’anotació del corpus, i han pres especial rellevància els adverbis bucals, dels quals no hem trobat cap classificació que s’adeqüés a les nostres dades. Els experiments portats a terme tenen en compte aquests adverbis, però també morfemes manuals i marques de tòpic en LSC. Els textos en català inclouen informació de lema i categoria gramatical. A més, considerem la puntuació ortogràfica en totes dues llengües. L’avaluació dels resultats, complementada per una anàlisi estadística, mostra que la informació de l’LSC i la puntuació milloren significativament la traducció, mentre que els factors del català no semblen rellevants. / The aim of this thesis is twofold: on the one hand, to improve a statistical machine translation system by incorporating linguistic information, and on the other hand, to extend the description of some features of Catalan Sign Language (LSC). The description has been associated with the corpus annotation process, where mouth adverbs have taken special relevance, since we did not found any classification that matches our data. The experiments carried out take into account these adverbs, but also manual morphemes and topic markers in LSC. The Catalan texts include lemma and part of speech information. Furthermore, we consider orthographic punctuation in both languages. The evaluation of results, complemented by a statistical analysis, shows that the information in LSC and punctuation significantly improve the translation, while the Catalan factors do not seem relevant.

Aquesta tesi presenta un estudi descriptiu comparatiu sincrònic i diacrònic del tractament dels referents culturals a set traduccions (quatre a l'anglès, dues al castellà i una al català) de la novel·la japonesa Botxan de Natsume Soseki, publicada l'any 1906. Se centra principalment en l'anàlisi comparativa de les tècniques de traducció emprades pels diferents traductors, parant una atenció especial a la tècnica d'amplificació d'informació. També s'estudia la relació entre els paràmetres textuals i extratextuals, fent èmfasi en el mecenatge, les normes de traducció i la intervenció del traductor al text. La tesi s'estructura en cinc capítols, com es detalla a continuació:Al capítol 1, Marc teòric, presentem la fonamentació teòrica, que hem dividit en un marc general, on es presenten les principals teories de la traducció en les quals es basa aquest treball, i un marc específic, en el qual fem una revisió de diferents autors que han tractat el tema dels referents culturals i les tècniques de traducció més emprades per traduir-los. També hem inclòs una breu secció sobre l'amplificació d'informació, atès que ens interessa especialment observar com funciona aquesta tècnica.Al capítol 2, Corpus i metodologia, presentem els textos amb els quals hem treballat, el model d'anàlisi que hem utilitzat, la classificació que hem seguit per agrupar els exemples del corpus en categories culturals, la terminologia que hem emprat per denominar les tècniques de traducció i el mètode emprat per presentar els referents culturals del textos meta i per extreure les conclusions.Al capítol 3, Anàlisi dels factors extratextuals del corpus, presentem la informació relacionada amb els paràmetres macrotextuals que envolten l'obra original i els set textos meta.Al capítol 4, Anàlisi de les referències culturals del corpus, presentem i analitzem els referents culturals del corpus, agrupant-los en taules on recollim la referència original, les set traduccions i la tècnica o tècniques emprades per traduir-les, seguit d'un breu comentari on es destaquen els aspectes més importants sobre com els diferents traductors han traduït el mateix referent cultural.Al capítol 5, Anàlisi de les dades extretes del corpus, sistematitzem les dades extretes del corpus i fem una valoració global de les tècniques de traducció emprades per traduir els referents culturals, així com una anàlisi detallada per traductors. Entre altres coses, recollim quines tècniques de traducció han estat més utilitzades per cada traductor i per a cada categoria cultural. A continuació valorem aquestes dades i resumim les tendències principals detectades al nostre corpus pel que fa als referents culturals, la intervenció dels traductors i el tipus de traducció que han fet. Incloem, a més una secció sobre l'amplificació d'informació, una altra sobre l'omissió, una sobre l'estil de les traduccions i, per últim, un apartat sobre les normes de traducció.A la Conclusió recollim les dades més rellevants obtingudes del nostre treball i avaluem si hem aconseguit o no els objectius marcats i si els resultats confirmen les hipòtesis de partida. També explorem futures vies de recerca.A l'Annex 1 incloem els qüestionaris resposts pels diferents traductors, a l'Annex 2 una còpia de les portades de les diferents traduccions del corpus i les il·lustracions que apareixen a dues de les traduccions, que hem considerat un tipus d'amplificació icònica fora del text i a l'Annex 3, els quadres detallats amb la informació sobre les tècniques de traducció emprades pels diferents traductors. / This is a descriptive study of the treatment of cultural references in seven translations (four into English, two into Spanish and one into Catalan) of Natsume Soseki's Botchan (1906). It focuses on the comparative analysis of the translation techniques used by the different translators, with an emphasis on the technique of amplification of information. In addition, the relationship between the textual and extratextual parameters surrounding the translation is also analysed, paying special attention to patronage, translation norms and translators' intervention in the text.The thesis consists of five chapters:Chapter 1, Marc teòric (Theoretical Framework), presents the theoretical framework. It is divided in two subchapters. The first one reviews the main translation theories in which this dissertation is based, while the second one is a literature review about the translation of cultural references and the techniques more often used to translate them. There is also a section about the amplification of information. Chapter 2, Corpus i metodologia (Corpus and Methodology), introduces the source and target texts used in this study. It also describes the terminology used in this study, the model of analysis applied, and the classification used to categorise the cultural references found in the corpus.Chapter 3, Anàlisi dels factors extratextuals del corpus (Analysis of the Extratextual Factors Surrounding the Corpus), is an analysis of the macrotextual parameters that surround the original and the target texts.Chapter 4, Anàlisi de les referències culturals del corpus (Analysis of the Cultural References Found in the Corpus), includes all the cultural references found in the corpus. Each reference is presented in a table that contains the following information: the original cultural reference, the seven translations and the technique or techniques used by the translators to translate it. Each table is accompanied by a brief comment about the more interesting aspects of the translation of that particular cultural reference.Chapter 5, Anàlisi de les dades extretes del corpus (Analysis of the Data Extracted from the Corpus), categorises the data extracted from the corpus. There is a global analysis of the translation techniques most widely used to translate the cultural references across the seven translations, as well as a detailed analysis by translator. This is followed by a summary of the main trends detected in the corpus in relation to the translation of cultural references and the translators' intervention in the text. In addition, the techniques of amplification and omission of information, the style of the translations, and the translation norms detected in the text are examined in detail.The Conclusion presents the main findings of this thesis and explores future lines of research.Appendix 1 consists of the questionnaires completed by the different translators. Appendix 2 is a compilation of all the images and illustrations found in the translations. Finally, Appendix 3 consists of various tables that include information about the translation techniques used by all the translators.

El objetivo de esta tesis doctoral es el análisis de las relaciones semánticas entre los constituyentes de términos complejos del campo de la cerámica en alemán y en español, con vistas a la traducción de los compuestos nominales alemanes. Con el fin de clasificar dichas relaciones, y basándonos en el estado de la cuestión de la composición nominal alemana y de las relaciones semánticas, proponemos un modelo de esquemas relacionales generales, a partir del cual establecemos una clasificación de relaciones semánticas específica para los términos complejos de la cerámica. Para ello realizamos un estudio contrastivo de los términos de la cerámica en ambas lenguas, basado en el análisis de dos corpus, uno alemán y otro español, similares en cuanto a temática y géneros representados. Analizamos, por una parte, la forma que adoptan los términos y, por otra, las relaciones que existen entre sus constituyentes si se componen de más de un lexema. De esta forma, llegamos a conclusiones sobre las tendencias denominativas que caracterizan la terminología cerámica en español y en alemán. En particular, detectamos una mayor preferencia del español por términos cuyos constituyentes presentan una relación atributiva, mientras que en alemán es más frecuente la relación funcional. Por otra parte, el análisis morfológico de los términos nos permite describir la forma que pueden adoptar los términos cuyos constituyentes se encuentran en una relación determinada.

Aquesta tesi doctoral tracta sobre la traducció de la fraseologia en obres literàries contemporànies i les seues corresponents adaptacions cinematogràfiques. Tot partint d'una revisió teòrica dels principals corrents en el panorama investigador en els àmbits de la traductologia i la fraseologia, s'exploren diversos punts d'intersecció entre ambdues disciplines per tal de centrar-se en algunes eines conceptuals com ara el concepte d'unitat fraseològica i la seua classificació o la noció de tècnica de traducció aplicada al problema específic de la traducció de la fraseologia. A partir d'aquestes consideracions, es compila un corpus plasmat en una base de dades fraseològica i traductològica i es duu a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de la freqüència d'ús de les diverses tècniques de traducció fraseològica a través de la comparació dels textos originals en anglés (novel·les i pel·lícules) i les seues corresponents traduccions al català i al castellà, tot tenint en consideració diverses variables d'anàlisi, com ara la modalitat i el tipus de traducció (traducció escrita literària i traducció audiovisual per al doblatge), la llengua meta (català o espanyol), o diversos factors que poden condicionar la tria del traductor, com ara la funció estilística de les unitats fraseològiques, les restriccions imposades per la modalitat i el tipus de traducció o d'altres factors d'influència inherents al traductor.

La presente tesis doctoral se enmarca dentro de los Estudios de Traducción, más concretamente en los estudios sobre traducción audiovisual (TAV), y nace de la necesidad de asegurar un acceso igualitario a la información, al conocimiento y a la cultura de todas las personas. Los recientes cambios en la legislación y en las normas que se han producido en torno a la accesibilidad audiovisual y la evidencia de que el consumo de información y la adquisición de la cultura pasan hoy en día por la producción y distribución audiovisual llevan a plantear este trabajo centrado en la accesibilidad audiovisual. El presente trabajo surge, además, de la firme creencia de que la accesibilidad audiovisual y el derecho a la información han de garantizarse desde la infancia. Esta tesis está dividida en dos fases bien diferenciadas. Estas dos fases, pese a ser dos investigaciones independientes, se complementan para conseguir un objetivo general: aumentar la visibilidad y la conciencia social sobre el subtitulado para personas sordas (SPS), haciendo hincapié en la necesidad de unas normas específicas para la población más joven con discapacidad auditiva. En la primera fase se lleva a cabo un estudio descriptivo y observacional con una base empírica cuyo objetivo principal es describir, analizar y evaluar la subtitulación para niños sordos y con discapacidad auditiva en los canales de la TDT española dirigidos exclusivamente al público infantil y juvenil. En la segunda fase se lleva a cabo un estudio experimental exploratorio de recepción en el que se expone a 75 niños y niñas con discapacidad auditiva a la subtitulación emitida por los canales de la TDT española dirigidos al público infantil y a una propuesta alternativa elaborada específicamente para esta investigación y que se basa en la revisión teórica sobre las necesidades del público infantil con discapacidad auditiva. Los datos de esta segunda fase, recopilados a través de cuestionarios sobre la comprensión de los vídeos por parte de los sujetos, se analizan cualitativa y cuantitativamente tomando como base pruebas estadísticas para proponer estándares de calidad aplicables directamente a la práctica. Para el cumplimiento del objetivo principal de esta tesis doctoral, a lo largo de las fases de la investigación se lleva a cabo una revisión bibliográfica que intenta ser exhaustiva; se establece una metodología de compilación de corpus fiable y justificable para analizar la calidad de la SPS en España; se describe y analiza la SPS de las cadenas exclusivamente infantiles y juveniles de la TDT española; se evalúa la práctica de estas cadenas en comparación con la norma UNE 153010 (AENOR, 2012) y con la revisión teórica; se derivan conclusiones sobre la calidad de la SPS a partir de los datos y el análisis del estudio de la fase descriptiva; se proponen alternativas a la práctica actual de la SPS para niños y se evalúan en un estudio de recepción para, finalmente, comprobar la validez de las conclusiones derivadas de la fase descriptiva y la fase experimental. La presente tesis doctoral recalca la necesidad de impulsar estudios empíricos y de recepción en el ámbito de la traducción audiovisual y, más específicamente, en el ámbito de la SPS. Esta tesis doctoral no pretende ser un trabajo último o definitivo sobre la SPS para niños, sino arrojar luz sobre algunos de los aspectos que necesitan revisión en el ámbito de la SPS para el público infantil y que las conclusiones y tendencias observadas resulten de utilidad práctica.

Entre el segle XIII i el segle XV, diferents versions d'una adaptació de la Historia de rebus Hispaniae (HrH) de Rodrigo Jiménez de Rada aparegueren a Catalunya. L'adaptació, que l'estudi tracta sota el nom de Crònica d'Espanya (CdE) i de la qual se'n conserven set testimonis entre llatins i catalans, compendiava la font i la interpolava amb fragments de creació pròpia o inspirats en altres obres i ha estat tradicionalment atribuïda a Pere Ribera de Perpinyà, atribució que l'estudi posa en dubte.El treball edita els testimonis conservats i s'ocupa de l'anàlisi de cada un: datació, redactors coneguts, si és el cas (és a dir, Bernat Rovira, Guillem de Vallseca i Jaume Marquilles), trets distintius, interessos concrets, fonts alternatives, continuacions de les genealogies, caracterització lingüística en el cas dels catalans, etc. També s'ocupa de la relació existent entre ells, així com de deduir els antecedents necessaris en la transmissió de l'obra i establir agrupaments per afinitats. L'estudi de la transmissió constitueix un objectiu principal de la tesi. La CdE se situa en l'àmbit dels "textos vius", aquells que no es reprodueixen amb una forma fixa sinó que van transmetent-se incorporant adaptacions, interpolacions, continuacions, etc. I la metodologia aplicada correspon a aquesta característica. Per això s'analitza el tractament d'alguns fragments i aspectes concrets en el conjunt dels textos, es caracteritzen les dues traduccions catalanes conservades i es valora la significació historiogràfica, tant de la primera versió de la crònica com de l'evolució que en marquen els successius testimonis.L'anàlisi de la transmissió permet contactar amb el rerefons de les compilacions i les adaptacions historiogràfiques medievals. L'estudi observa des dels mètodes d'importació de frases i conceptes entre textos fins al treball sobre l'ordinatio de la nova obra, passant pel tractament del material retòric en els diferents testimonis, el seu grau d'adequació a les pautes de gènere, o les intervencions aplicades en les traduccions (tant sobre la sintaxi com sobre els continguts) i els plantejaments traductològics que revelen. Dins el panorama de la historiografia catalana medieval, el treball situa la crònica en relació amb les produccions coetànies i posteriors, observa com es transmet en determinats cercles ciutadans relacionats amb juristes i clergues, i ressegueix el procés pel qual l'obra perd vigència i s'atura la seva evolució a la segona meitat del segle XV. / Between the thirteenth and fifteenth centuries, various versions of an adaptation of Historia de rebus Hispaniae (HrH) by Rodrigo Jiménez de Rada appeared in Catalonia. The adaptation dealt with in this study under the name of Crònica d'Espanya (CdE), of which versions in Latin and Catalan totalling seven are preserved, summarised the source while interpolating fragments of either original authorship or inspired in other works. The adaptation has traditionally been attributed to Pere Ribera de Perpinyà. This study sheds doubt on his authorship.This thesis annotates the versions preserved and undertakes the analysis of each one: dating, authorship where known (i.e. Bernat Rovira, Guillem de Vallseca and Jaume Marquilles), distinctive features, specific interests, alternative sources, extension of genealogies, linguistic characterisation in the case of Catalans, and others. In addition, existing relationships among them are studied, as well as the deduction of necessary antecedents in the transmission of the work and the indication of groupings by affinity. The study of this transmission is the principal aim of this thesis. CdE falls within the ambit of "living texts" (textes vivants), that is, they are not reproduced under a fixed form. Instead, they are transmitted with the incorporation of adaptations, interpolations, extensions, and so on. The methodology I have followed tallies with this characteristic. For this reason, the treatment of certain fragments and specific aspects are analysed within the larger framework of the texts, the two Catalan translations preserved are set apart and their historiographic significance is assessed both in the case of the first version of the chronicle and the evolution as shown in successive versions.Analysis of transmission enables us to establish contact with the background of medieval historiographic compilations and adaptations. The matter of this study ranges from methods of importation of phrases and concepts among texts to work on the ordinatio of the new work, including the treatment of rhetorical material in various versions, the degree of adaptation to genre patterns, or interventions found in the translations (with respect to both syntax and content) and the translation considerations arising from them. Within the panorama of medieval Catalan historiography, this thesis locates the chronicle in relation to coetaneous and subsequent production, brings to light the form of transmission in particular circles of civil life as regards jurists and clerks, and follows the process whereby the work outlives its prevalence and ceases to evolve in the latter half of the fifteenth century.