• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 21
  • 20
  • 7
  • Tagged with
  • 47
  • 45
  • 45
  • 44
  • 44
  • 44
  • 44
  • 44
  • 27
  • 24
  • 9
  • 8
  • 5
  • 4
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
31

Strategies to Reduce Nitrogen Excretion from Ruminants: Targeting the Rumen

Foskolos, Andreas 30 November 2012 (has links)
Esta tesis doctoral se llevó a cabo en el marco del proyecto financiado por la Unión Europea Rednex. El objetivo principal de la tesis fue utilizar tecnologías innovadoras aplicadas al rumen para proponer soluciones que pueden reducir la excreción de N en el ganado bovino lechero. Se llevaron a cabo cuatro estudios para evaluar: la espectroscopia de infrarrojo cercano como herramienta para mejorar la precisión en la formulación de raciones en la granja; el uso de anticuerpos policlonales (APs) contra las principal bacterias proteolíticas y desaminadoras en el rumen; y, el uso de compuestos de aceites esenciales (AE) como modificadores de la población microbiana responsable de la degradación de proteínas en el rumen y en forraje de raigrás durante el ensilaje. En el primer estudio, creamos una base de datos de 809 muestras distintas de alimentos frecuentemente utilizados en la alimentación de rumiantes. Parte de los alimentos se analizaron para la degradación de materia seca (MS) y proteína bruta (PB), y una parte más pequeña (n = 100) para la degradación de fibra neutro detergetnte (FND). Todas las muestras fueron escaneadas de 1,100 a 2,500 nm, utilizando un NIRSystems 5000, y se crearon calibraciones para todas las muestras (ALL), los forrajes (FF) y los no forrajes (NF). La degradación efectiva, las fracciones a y b de MS, PB y FND se predijeron bien, y mejoraron después de separación por grupos. La velocidad de la degradación de la MS, PB y FND no se predijo satisfactoriamente por ALL (r2 <0,7). Sin embargo, cuando las muestras se separaron por grupos (FF y NF) la predicción mejoró (r2> 0,7). En el segundo estudio, evaluamos el efecto de la adición de compuestos activos de AE en la degradación de proteínas en ensilados de raigrás. Se prepararon microsilos (n = 74) en bolsas de poliéster con 2,0 kg de forraje fresco de raigrás. Los tratamientos fueron: timol (THY), eugenol (EUG), cinamaldehído (CIN), capsaicina (CAP) y carvacrol (CAR), a 0, 50, 500 y 2,000 mg / kg de forraje fresco. El pH del ensilaje fue mayor de lo esperado (5,5 a 6,6) y se atribuyó al bajo contenido de MS del forraje y la adición de los AE. La adición de THY, EUG y CAR a dosis altas (2,000 mg / kg) redujo la concentración de N-amoniacal, y la adición de CIN2.000 redujo la degradación de la proteína, resultando en silos con 9,7% más de N proteico real. Los compuestos de AE probados afectaron a la degradación de las proteínas y la desaminación del forraje de raigrás durante el ensilaje, pero la dosis efectiva fue demasiado alta para ser aplicado en la práctica. En el tercer estudio, se produjeron en conejos y probaron in vitro APs contra Prevotella ruminicola, Clostridium aminophilum y Peptostreptococcus anaerobius. Se llevaron dos experimentos a cabo utilizando la técnica de producción de gas e incubaciones in vitro durante 24 h, y ocho fermentadores de cultivo continuo, para probar los efectos de los APs en la fermentación ruminal a corto y largo plazo, respectivamente. Los tratamientos fueron: control (suero de animales no vacunados), APs contra P. ruminicola, C. aminophilum, P. anaerobius, y una mezcla de APs (1:1:1). La adición de APs no tuvo efecto sobre la fermentación ruminal ni a corto ni a largo plazo. En el cuarto estudio, se evaluaron los efectos de propil-propylthiosulfonato (PTSO), un compuesto organosulfurado estable del ajo, sobre la fermentación ruminal en un sistema de cultivo de doble flujo continuo. En el primer experimento, los tratamientos incluyeron un control negativo sin aditivo, un control positivo con monensina a 12 mg/l y dos dosis de PTSO a 30 mg/l (PTSO30) y 300 mg/l (PTSO300). La adición de PTSO30 no afectó a ninguna de las mediciones, y el PTSO300 disminuyo drásticamente la fermentación de nutrientes. El segundo experimento se llevó a cabo para probar dosis crecientes de PTSO (0, 50, 100 y 150 mg / l) sobre la fermentación microbiana ruminal. Los ácidos grasos volátiles totales y la proporción molar del propionato respondieron cuadráticamente con valores más altos en las dosis intermedias, y la digestibilidad de los nutrientes no se afectó. Los resultados sugieren el potencial de PTSO para modificar la fermentación del rumen en una dirección coherente con la mejora en la utilización de energía. / The current PhD thesis was conducted within the framework of the European Union funded project RedNex. The main objective of the thesis was to use novel technologies that target the rumen to propose solutions that may reduce the N excretion from dairy cows. We conducted four studies testing: near infrared spectroscopy as a tool to provide better management for nutrient formulation at the farm; polyclonal antibodies against main proteolytic and deaminating bacteria in the rumen; and essential oil compounds as modifiers of microbial populations responsible for protein degradation in the rumen and ryegrass forage during ensiling. In the first study, we created a large database of 809 different feedstuffs frequently used in ruminant nutrition. Feedstuffs were analyzed for dry matter (DM) and crude protein (CP) degradation and a smaller part (n = 100) for neutral detergent fibre (NDF) degradation. All samples were scanned from 1,100 to 2,500 nm using a NIRSystems 5000, and calibrations were developed for all (ALL), and forages (FF) and no forage (NF) samples. The effective degradation, a and b fractions of DM, CP and NDF were well predicted and improved by group separation. The rate of degradation of DM, CP and NDF were not satisfactorily predicted for ALL (r2 < 0.7). However, separating samples in FF and NF improved the predictions (r2 > 0.7). In the second study, we evaluated the addition of essential oil (EO) compounds on ryegrass silage protein degradation. Microsilos (n = 74) were prepared in polyester bags with 2.0 kg of fresh ryegrass forage. Treatments were: thymol (THY), eugenol (EUG), cinnamaldehyde (CIN), capsaicin (CAP) and carvacrol (CAR), at 0, 50, 500 and 2,000 mg/kg of fresh forage. Silage pH was higher than expected (5.5 to 6.6) and was attributed to the low DM content of the forage and the addition of EO. The addition of THY, EUG and CAR at the high dose (2,000 mg/kg) reduced ammonia-N concentration, and the addition of CIN2000 had an overall effect on protein degradation resulting in silages with 9.7% higher true protein N. Tested EO compounds affected protein degradation and deamination of ryegrass forage during ensiling, but the effective dose was too high to be applied in practice. In the third study, we produced in rabbits and tested in vitro polyclonal antibodies (PAbs) against Prevotella ruminicola, Clostridium aminophilum and Peptostreptococcus anaerobius. Two experiments were conducted utilizing the modified gas production and the 24 h batch culture techniques, and 8 dual flow continuous culture fermenters to evaluate the addition of PAbs in short and long term ruminal fermentation, respectively. Treatments were: control (serum of non-immunized animals), PAbs against P. ruminicola, C. aminophilum, P. anaerobius, and a mix of PAbs (1:1:1). The addition of PAbs had no effect on ruminal fermentation in short term or in long term fermentation. In the fourth study, we evaluated, in two experiments, the effects of propyl-propylthiosulfonate (PTSO), a stable organosulfurate compound of garlic, on ruminal fermentation in a dual flow continuous culture system. In experiment 1, treatments included a negative control without additive, a positive control with monensin at 12 mg/l and two doses of PTSO at 30 (PTSO30) and 300 mg/l (PTSO300). The addition of PTSO30 did not affect any of the measurements, and PTSO300 decreased dramatically the fermentation of nutrients. Experiment 2 was conducted to test increasing doses of PTSO (0, 50, 100 and 150 mg/l) on rumen microbial fermentation. Total volatile fatty acids and propionate molar proportion responded quadratically with higher values in the intermediate doses, while digestibilities of nutrients were not affected. Results suggest the potential of PTSO to modify rumen fermentation in a direction consistent with better energy utilization.
32

Factores que afectan a la fermentación microbiana y al perfil y flujo de aminoácidos de las bacterias asociadas con las fracciones líquida y sólida en un sistema de cultivo continuo

Rodríguez Prado, Maria Ercilda 20 June 2003 (has links)
El objetivo de esta tesis fue el estudio de los factores que afectan al perfil y flujo de AA microbianos del rumen, utilizando las bacterias obtenidas de las fracciones líquida (BL) y sólida (BS), en un sistema de cultivo continuo (SCC). Para ello se realizaron 3 experimentos. Los objetivos del primer experimento fueron: 1) Poner a punto el SCC. 2) Aislar y obtener suficiente muestra de BL y BS. 3) Evaluar el efecto del aditivo Regepro" en la fermentación microbiana. Se utilizaron 8 fermentadores en 3 periodos de 8 días (5 adaptación, 3 muestreo). Los tratamientos fueron: dieta: (a base de silo de: maíz=CS; o raygrass=RS) y dosis de Regepro"(0; 0.15; 0.30; 0.45 g/100gMS). El diseño fue bloques al azar con arreglo factorial (2x4). La Temperatura (39ºC), pH (6.4), tasa de dilución de líquidos (10%/h) y sólidos (5%/h), e ingestión (100gMS/d) se mantuvieron constantes. El último día de muestreo, se aislaron BL y BS del fermentador, obteniéndose muestra suficiente de ambas fracciones (>1g/fermentador/tratamiento). Se confirman las diferencias en composición entre BL y BS. Dosis moderadas de Regepro" (0-15-0.30g) redujeron la concentración de N amoniacal (-18%) sin afectar otros parámetros de la fermentación microbiana. El segundo experimento (2 periodos de 10 días: 7 adaptación, 3 muestreo) consistió en evaluar el efecto del nivel de fibra (NF: FA=67:33; FB=39:61 heno de alfalfa:concentrado) y tamaño de partículas del forraje (TP: PG=&#8805;3mm; PP=&#8804;1mm) en la fermentación, flujo de nutrientes, y perfil y flujo de AA microbianos. El diseño fue bloques al azar con arreglo factorial (2x2). Las condiciones experimentales fueron similares al experimento anterior, excepto la ingestión (95gMS/d). La producción de AGV fue menor y la proporción de acetato mayor en FA comparado con FB. Al utilizar PP en vez de PG, se redujo la proporción de acetato, y la relación acetato:propionato. El flujo de N microbiano fue mayor, y el flujo de N alimentario menor en PP comparado con PG, aunque sólo al utilizar BL en los cálculos. La eficiencia de síntesis de proteína microbiana (ESPM, gNbact/kgMORD) difirió según el TP al utilizar BL y según NF al utilizar BS en los cálculos. El perfil de AA difirió entre BL y BS en 4 de 16 AA. El NF y TP afectaron poco al perfil y flujo de AA microbianos. Sin embargo, el flujo de AA microbianos fue mayor en 13 de 16 AA al utilizar BS en los cálculos. En el tercer experimento se evaluó el efecto del pH (Alto=6.5; Bajo=5.5) y la tasa de dilución de sólidos (TD; lenta=4%/h; rápida, TDR=10%/h). El diseño y las condiciones experimentales fueron similares al experimento anterior, excepto la ingestión (80gMS/d) y los factores de estudio. La digestibilidad real de la MS y MO fueron menores a pH bajo cuando se utilizó BS en los cálculos. La digestión de la fibra disminuyó a pH bajo y TDR. La producción y proporción de AGV fueron afectados más por el pH que por la TD. La TDR se caracterizó por un mayor flujo de N microbiano, degradación de la proteína y ESPM, y menor flujo de N alimentario comparado con la TDL, aunque las diferencias fueron dependientes de la población bacteriana utilizada. La TDS y el pH afectaron al perfil de AA microbianos, aunque el número de AA y la magnitud de la diferencia fueron dependientes de la población bacteriana utilizada. Como el perfil de AA entre BL y BS varió poco, las diferencias en el flujo de AA microbianos se atribuyen a las diferencias en la estimación de la síntesis de proteína microbiana. / The objective of this Thesis was the study of the factors affecting the profile and flow of AA from bacterial origin from the rumen, using liquid (LAB) or solid (SAB) associated bacteria composition data in continuous culture (CC). Three trials were conducted.The objectives of the first trial were: 1)To set up of the CC. 2)To isolate and obtain sufficient samples of LAB and SAB for chemical analysis. 3)To study the effect of the inclusion of the additive Regepro"on rumen microbial fermentation. Eight fermenters were used in three periods of 8 days each (5 for adaptation, 3 for sampling). Treatments were diet type (CS=Corn silage; RS=Ryegrass silage based diets) and Regepro"dose (0; 0,15; 0.30, 0.45 g/100gDM). Data was analyzed as a randomized block with a 2x4 factorial arrangement of treatments. Temperature (39ºC), pH (6.4)., liquid (10%/h) and solid (5%/h) dilution rates, and intake (100gDM/d) were maintained constant. LAB and SAB were obtained the last day of sampling, and enough samples of both bacterial groups were obtained (>1g/fermenter/treatment). Results confirmed the differences in chemical composition between LAB and SAB. The inclusion of Regepro"at intermediate doses (0.15-0.30) reduced ammonia N concentration (-18%), with no other effects on rumen microbial fermentation.Trial 2 (2 periods of 10 days each: 7 for adaptation, 3 for sampling) consisted in the evaluation of the effect of fiber content (FC: HF=67:33 and LF=39:61 alfalfa hay:concentrate ratio) and forage particle saze (PS: LS=&#8805;3mm SS=&#8804;1mm) on rumen microbial fermentation, and microbial AA profile and flow. Data was analyzed as a randomized block with a 2x2 factorial arrangement of treatments. Experimental procedures were similar to trial 1, except for intake (95gDM/d). VFA production was lower and the proportion of acetate was higher for HF compared with LF. When SS was fed instead of LS, there was a reduction in the acetate proportion and in the acetate to propionate ratio. Bacterial N flow was higher, and dietary N flow lower in SS compared with LS when LAB were used for calculations. Efficiency of microbial protein synthesis (EMPS=gbacterialN/kgTOMD) was affected by PS when LAB were used for calculations, and by FC when SAB were used. The AA profile of LAB differed from SAB in 4 out of 16 AA. The FC and PS had small effects on microbial AA profile and flows. However, the bacterial AA flow was higher in 13 out of 16 AA when SAB instead of LAB were used for calculations.Trial 3 was designed to study the effects of pH (High=6.5; low=5.5) and solid dilution rate (Slow: SSDR=4%7h; or Fast: FSDR=10%/h). Experimental design and procedures were similar to trial 2, except for intake (80gDM/d) and main factors. True DM and OM digestibilities were lower at low pH only when SAB were used for calculations. Fiber digestion was lower at low pH and FSDR. VFA production and profile were affected more by pH than by SDR. The FSDR had a higher bacterial N flow, protein degradation and ESPM, and lower dietary N flow compared with SSDR. Dietary N flow and protein degradation were dependent on the bacterial population used for calculations. The SDR and pH affected microbial AA profile, but the number of AA that changed were dependent on the microbial population used.Because few changes were observed in the AA profile between LAB and SAB, the differences in the estimated microbial AA flow were attributed to the differences in the estimation of microbial protein synthesis.
33

Model de predicció de la cotització del preu del porcí, basat en la teoria dels expertons i en xarxes neuronals

Jaile Benítez, Josep Maria 10 July 2014 (has links)
The meat industry is the most important economic activity in the agrofood sector, which (in Spain) is 20.6%. The meat industry contributes to the 1.7% Spanish GDP, billing 16 billion Euros (2006), employing more than 85,000 people, persisting numbers (2012) despite the economic crisis. The pork is the most consumed meat worldwide, in Europe and in Spain, where it represents 58% of the meat consumed (2005). This thesis has the preliminary objective to study the forces that shape (constitute) the price of pork. The final goal is to design a Model that helps us to predict that price with the help of artificial neural networks / El sector carni constitueix l’activitat econòmica més important dins el sector agroalimentari, del que (a Espanya) representa el 20,6%. El sector carni aporta l’1,7% al PIB espanyol, facturant 16 mil milions d’euros (2006), donant ocupació a més de 85.000 persones, xifres que actualment (2012) perduren malgrat la crisi econòmica. La carn de porcí és la més consumida arreu del món, també a Europa com a Espanya, on representa el 58% de la carn consumida (2005). Aquesta tesi té com a objectiu preliminar, estudiar les forces que influeixen significativament en la cotització del preu del porcí. L’objectiu final és el de dissenyar un Model que ens ajudi a la predicció d’aquest preu amb l’ajuda de les xarxes neuronals artificials
34

Requerimientos en ácidos grasos esenciales y organogénesis de la larva del lenguado senegalés, Solea senegalensis (Kaup 1858)

Villalta Compte, Mireia 26 October 2007 (has links)
Este trabajo de tesis se realizó sobre larvas de lenguado senegalés (Solea senegalensis) con tres objetivos principales. El primero fue valorar la viabilidad de introducir los nauplios de Artemia como única fuente de alimento durante el periodo larvario. El segundo conocer los requerimientos nutricionales respecto a los ácidos grasos considerados esenciales para especies marinas (20:4n-6, 22:6n-3 y 20:5n-3) y evaluar la posible introducción de un aceite vegetal, proveniente de las semillas de Echium platagineum, en la alimentación de estas larvas. El último objetivo fue estudiar el desarrollo, tanto morfológico como histológico de la larva hasta su transformación en juvenil. Para alcanzar el primer objetivo se comparó la pauta alimentaria utilizada habitualmente en el cultivo larvario del lenguado, basada en el uso de rotíferos y nauplios de Artemia, con el uso de nauplios de Artemia como única fuente de alimento. Para el segundo objetivo se llevaron a cabo diversos estudios dosis-respuesta que permitieron establecer las relaciones entre los contenidos en la dieta de 20:4n-6,22:6n-3,20:5n-3 y 20:4n-6/20:5n-3 y el efecto de los mism os sobre las larvas, tanto a nivel de crecimiento com o tasa de metamorfosis, supervivencia, pigmentación y concentración de estos ácidos grasos en distintos tejidos. En el último trabajo realizado dentro de este bloque también se evaluó el efecto del aceite Echium sobre las larvas y se estudió el efecto de la congelación sobre la composición en ácidos grasos de los nauplios de Artemia. Para el último objetivo las larvas fueron individualizadas y clasificadas, según sus características morfológicas, en distintos estadios de desarrollo, que sirvieron como base para establecer las pautas de desarrollo de los distintos órganos y tejidos mediante técnicas histológicas, tanto en parafina como en m etacrilato. De esta tesis se puede concluir, por un lado que las larvas de lenguado senegalés son capaces de alimentarse de nauplios de Artemia desde el momento de la apertura de la boca. Por otro, que contenidos elevados de 20:4n-6 en la dieta provocan retrasos en la metamorfosis e inducen mala pigmentación en las larvas. Respecto al 22:6n-3, las larvas de esta especie tienen un nulo o muy bajo requerimiento nutricional por este ácido graso. El 20:5n-3 no afecta al crecimiento de las larvas, pero si la cantidad ingerida no es suficiente provocará anomalías pigmentarias. Del último capítulo se puede concluir que el rápido desarrollo de los órganos de los sentidos provoca la temprana iniciación de la alimentación exógena y esta a su vez, un adelanto de la metamorfosis y un inicio de la vida bentónica muy precoz en el desarrollo. / The Senegal sole (Solea senegalensis) is a flatfish found along the Mediterranean and South Atlantic coast, and is a prime candidate for aquaculture in Spain and Portugal. The rearing methods for Senegal sole have been well documented but little is known about the larval nutritional requirem ents and histological development. This study was designed with three main objectives.The first was to evaluate the use of Artemia nauplii as the only food source during the larval period. The second was designed to investigate the role ofthe dietary essential fatty acids (20:4n6, 22:6n-3, and 20:5n-3) on larval development, and to study the use of a new vegetable oil, extracted from the seeds of Echium plantagineum, for live preyenrichment and its effects on flatfish pigmentation. The last objective was to study the main morphological and histological events that take place during the larval development. To achieve the first objective, the technique usually em ployed in larval culture with rotifers and Artemia as live prey was compared w ith the use of Artemia naupliias the only food source. To reach the second objective dose-response designs was carried out to try to identify the correlations between 20:4n-6, 22:6n-3, 20:5n-3 and 20:4n-6/20:5n-3 dietary content w ith the growth, survival, pigmentation and tissue com position of Senegal sole larvae. In addition, the Echium oil effect on larvae was also evaluated. For the last objective, larvae were individually classified and the developmental stage was determined on the basis of the main external morphological features, which serve as the basis for the ontogenical events description. The results of the first work showed that Senegal sole larvae were able to capture Artemia nauplii after mouth opening. For the second objective we can conclude that increasing dietary 20:4n-6 slow ed the metamorphic events and generated abnormally pigmented larvae. W ith regard to 22:6n-3, the results indicate a low or negligible requirement for this fatty acid. Larval growth was not affected by dietary 20:5n-3 amount, but abnormal pigmentation can be produced by a deficient ingest. For the last work it's possible to conclude that the early larval stages are characterized by a rapid development of senses and organs in charge of feeding or use ofendogenous reserves in orderto accelerate at maximum the larval grow th and initiates as soon as possible metamorphosis.
35

Efecte d’una dieta rica en àcids grassos monoinsaturats sobre el creixement, la qualitat de canal i carn i en el perfil d’àcids grassos en porcí

Mas i Reixach, Gemma 16 June 2011 (has links)
Fruit de l’augment de l’interès del consumidors per productes del porc més saludables, s’han dut a terme nombrosos estudis per modificar el perfil d’àcids grassos de la carn emprant dietes amb diferents tipus de greixos afegits, entre ells greixos monoinsaturats o MUFA (de l’anglès Monounsaturated Fatty Acids). Cent noranta-dos animals de dos sexes (mascles castrats i femelles) i genotips (creuaments amb Pietrain o York) varen rebre una dieta a base de cereals i soja (CONTROL, amb 28% C18:1) o bé una dieta similar amb un nivell alt d’àcid oleic (HO de l’anglès High Oleic, amb 43% C18:1, Greedy-Grass OLIVA®). Es va registrar el pes individual dels porcs i es van prendre mesures de profunditat de greix i llom cada tres setmanes i es va avaluar la qualitat de la carn i canal i el seu perfil d’àcids grassos. Els resultats van mostrar que l’ús de la dieta HO no tenia efecte significatiu sobre els paràmetres de creixement ni sobre la profunditat de greix i llom dorsal. Per aquest motiu, es van agrupar les dades d’ambdues dietes per estimar el potencial de creixement dels dos genotips i sexes a partir de les mesures de greix i llom utilitzant una equació de Gompertz. Els mascles castrats creuats amb Pietrain van mostrar un major potencial per créixer en magre. Les femelles Pietrain van mostrar els nivells més baixos de creixement en proteïna i greix. Els animals del genotip York van mostrar un major contingut en greix que els creuats amb Pietrain, amb un creixement més similar entre mascles castrats i femelles. Pel que fa a la qualitat de la carn i canal, l’ús d’una dieta alta en MUFA no va tenir efecte significatiu sobre les peces de la canal ni l’especejament d’aquestes, ni sobre la qualitat de la canal i la carn en cap dels dos genotips. En canvi, es van veure diferències significatives entre sexes, de manera que les femelles van presentar unes canals i unes peces amb un major contingut de magre i un menor nivell de greix que els mascles castrats. El greix intramuscular i subcutani del porcs del creuament amb Pietrain que van rebre la dieta HO van presentar un major percentatge de C18:1 i MUFA que els alimentats amb dieta CONTROL. En el creuament amb York, el greix intramuscular va ser igual en els porcs alimentats amb dieta HO i dieta CONTROL. En ambdós creuaments, el greix subcutani dels porcs alimentats amb la dieta HO va presentar un percentatge major de C18:1 i MUFA. Els resultats d’aquest estudi indiquen que es poden fer servir dietes altes en MUFA per modificar el perfil d’àcids grassos de la carn sense afectar negativament els resultats productius. / As a result of the increased interest of the consumers for healthier and more nutritious pork products, much research with pork fat modification has been done using diets containing different fat sources, including diets with high monounsaturated fats (MUFA). One hundred and ninety-two animals from two sexes (barrows and gilts) and two genotypes (Pietrain-sired and York-sired crosses) were fed a grain and soy diet (CONTROL, with 28% C18:1) or a similar diet enriched with oleic acid (HO, with 43% C18:1, Greedy-Grass OLIVA®). The animals were weighed and backfat and loin muscle depth were measured every three weeks and meat, carcass and pork fatty acid profile were evaluated. The results showed that the use of a HO diet had no effect on the growth parameters nor on the backfat and loin muscle depth measurements taken. Therefore, pooled data of both diets were used to estimate the growing potential of each sex and genotype using a Gompertz function. Pietrain-sired barrows presented a higher potential for lean tissue gain. Pietrain-sired gilts resulted in the lowest values for protein and fat deposition. York crosses resulted in higher fat content and lower lean gain than Pietrain crosses, with barrows and gilts showing similar growth for fat and lean. The use of a diet high in MUFA had no effect on primal cut yields, composition of major primal cuts, and carcass and meat quality characteristics on any genotype. However, significant differences were seen between sexes, with females showing carcasses and main joints with higher lean and lower fat content than barrows. In Pietrain-sired pigs the fatty acid composition of the diet had significant effects on tissue fatty acid composition of both intramuscular and subcutaneous fat, and HO fed pigs had higher percentage of C18:1 and MUFA compared with CONTROL animals. In York-sired animals, intramuscular fatty acid composition was similar for both dietary treatments. However, in both genotypes subcutaneous fat from HO fed pigs had higher percentage of C18:1 and MUFA compared with CONTROL fed animals. The results of the present study suggest that diets high in MUFA content can modify the fatty acid profile of pork meat without adversely affecting productivity.
36

Implementing electronic identification for performance recording in sheep and goat farms

Ait Saidi, Adel 10 September 2014 (has links)
Los costes de implementación de la identificación electrónica (e-ID) para cumplir la legislación europea preocupan el sector ovino y caprino. Con el motivo de cuantificar los beneficios secundarios del uso de la e-ID para el ganadero, se realizaron 4 experimentos para evaluar los resultados productivos, costes y beneficios de implementar un sistema manual (M; crotales visuales y anotación en papel) o semi-automatico (SA; bolos electrónicos y descarga automática de datos) para el registro de producciones in caprino y ovino. En Exp.1, se utilizaron 24 cabras Murciano-Granadina para comparar el uso de M y SA en el control lechero realizado con 1 ordeño/d (×1) y en una sala 2×12. No se observaron diferencias en el tiempo de control lechero, pero SA fue 75% más rápido en la descarga de datos que el M. El uso de SA ahorró 8 s/cabra en el tiempo total. No se observaron diferencias entre M y SA en los errores de datos (0.6%), pero M produjo un 1.1% más de errores de descarga de datos. La reducción del coste de trabajo con SA varió según el tamaño del rebaño (24-480 cabras) y se evaluó por el 40% del coste de implementación de e-ID. En el Exp.2, se utilizó un rebaño de 48 ovejas lecheras para comparar los sistemas M y SA (HHR, e-ID con bolos; PDA, agenda electrónica e ID visual) en condiciones de ×1 (n = 24) o ×2 (2 ordeños/d; n = 24) y una sala de 2×12. No se observó interacción entre día × sistema indicando una experiencia previa del operador. La descarga de datos fue más rápida en ambos sistemas SA que en M. Como resultado, el control lechero incluyendo la descarga de datos, fue más rápido en SA que en M, siendo el ahorro de 7 y 15 s/oveja para ×1 y ×2, respectivamente. Los errores en M fueron 3.6%, no detectándose en SA. En el Exp.3 se compararon los sistemas M y SA para el control de paridera, utilizando 2 rebaños de 73 ovejas de leche y 80 de carne, durante 2 periodos distintos. A pesar de que la prolificidad fue similar, el tiempo de control de paridera fue mayor en ovejas de leche que en carne, debido a la menor experiencia del operador y la suciedad de crotales. El tiempo total de control de paridera fue mayor en M que SA en las ovejas de leche y de carne, resultando con un ahorro de 36 y 48 s/oveja, respectivamente. Los errores de descarga de datos sólo ocurrieron en M (4.9%). Finalmente, en Exp.4, se implementaron los sistemas M y automático (AU) para el registro de peso vivo (PV) utilizando una báscula electrónica en un rebaño de 120 ovejas de leche y 120 de carne. El tiempo medio de pesado, descarga de datos y el tiempo total, fueron mayores en M que AU, resultando con un ahorro de medio de 22 s/oveja. Los errores de descarga de datos sólo ocurrieron en M (8.8%). Los resultados de las Exp. 2, 3 y 4 se integraron en un estudio coste-beneficio para 4 tipos de granjas de ovino tipo de carne (700 ovejas; sistema extensivo o intensivo) y de leche (400 ovejas; control lechero ×1 o ×2). Los beneficios de usar SA o AU variaron según la raza, el número de controles/año, el coste de lectores y el tamaño del rebaño. Como conclusión, el uso de e-ID para el control de producciones ahorró el 50% de tiempo y mejoró la fiabilidad de los datos. En el caso de e-ID opcional, los costes del control de producciones cubrieron del 15 al 70% la inversión inicial. En el caso de e-ID obligatoria o cuando se usó la PDA, los ahorros pagaron la totalidad de los costes. El coste de los lectores fue responsable del 40 al 90% del total en los 2 escenarios. / European legislation made mandatory the use of electronic identification (e-ID) for sheep and goats which cost is questioned in practice. This thesis aimed to quantify the costs and derived benefits of using e-ID at farm level. Thus, 4 experiments were carried out to assess the performance and the cost-benefit of manual (M; visual ear tags and paper forms) or semi-automated (SA; e-ID boluses and automated data downloading) systems implemented for performance recording. In Exp.1, 24 dairy goats were used to compare M and SA (standard boluses) for milk recording under once daily milking (×1). No difference in milk recording time was observed but SA was 75% faster in uploading data into a computer than M. Use of SA instead of M saved 8 s/goat in total time of milk recording. Although, no difference in data error was detected between M and SA at milk recording, 1.1% of errors occurred only at M data uploading. Reduction in labor time cost varied by herd size and accounted 40% of e-ID implementation costs. Results highlighted the need of operator training in SA system. In Exp.2, a flock of 48 dairy ewes was used to compare M and SA (HHR, handheld reader and small-boluses; PDA, personal digital assistant and v-ID) milk recording systems under ×1, (n = 24) or twice- (×2, n = 24) daily milkings. No interaction between system×test-day was observed, agreeing with the operator expertise. Data transfer was markedly faster for both SA systems than in M. Consequently, total milk recording was faster for both ×1 and ×2 in SA systems than for M, saving 7 and 15 s/ewe, respectively. Data errors averaged 3.6% in M, whereas no errors were found in SA. Results demonstrated the time-affectivity of HHR and PDA systems for milk recording in dairy ewes. In Exp.3, Data recording at lambing by M and HHR systems were compared using 2 flocks of 73 dairy and 80 meat ewes. Time for lambing recording was greater in dairy than in meat ewes, due to the lower operator experience and ear tag dirtiness. Overall time for lambing recording was greater in M than HHR for both dairy and meat flocks, saving 36 and 48 s/ewe, respectively. Data uploading errors only occurred in M (4.9%). Finally, in Exp.4, BW recording of 120 dairy and 120 meat ewes using an electronic scale was performed by M and AU (automatic using e-ID and stationary reader) systems. In both flocks, mean BW recording and data uploading times, as well as overall BW recording time, were greater in M than in AU, saving on average 22 s/ewe. Uploading errors only occurred in M (8.8%). In conclusion, e-ID for SA and AU performance recording saved time and increased the reliability of the collected data. Results of Exp.2, 3 and 4 were integrated into a whole cost-benefit study for typical meat (700 ewes; extensive or intensive) and dairy (400 ewes; ×1 or ×2 milk recording daily) farms. Benefits of using SA or AU mainly depended on sheep breed, test-days per yr, reader prices and flock size. Use of e-ID increased the cost of performance recording in the optional scenario, partially paying the investment made (15 to 70%). For mandatory e-ID or by using PDA, savings paid 100% of the extra-costs in all farm types, indicating their cost-effectiveness for sheep performance recording. In both scenarios, reader price was the most important extra-cost (40 to 90%) of e-ID implementation.
37

Influence of the nutritional status of piglets on their ability to perform appropriate dietary selection patterns after weaning

Guzmán Pino, Sergio A. 01 October 2014 (has links)
La presente Tesis Doctoral tiene como objetivo simular diferentes estados fisiológicos o nutricionales que enfrentan los lechones destetados en el sistema intensivo de producción, por ejemplo, variaciones en el contenido nutricional de la dieta, en la disponibilidad de nutrientes o piensos, o en la homeostasis de los animales. Se plantea la hipótesis de que los lechones comerciales pueden haber conservado la capacidad de realizar patrones de selección dietéticos adecuados en relación a sus necesidades, incluso cuando las prácticas de alimentación comunes en la industria porcina no permiten a los animales seleccionar su propia composición de dieta. El Capítulo 1 analiza si la densidad energética de la dieta afecta la preferencia de los lechones por fuentes de proteína o carbohidratos. Se llevó a cabo un experimento mediante el uso de dos dietas pre-estárter isoproteicas que defirieron en el contenido de energía digestible, una dieta alta en energía (HE) y una dieta baja en energía (LE). La dieta LE promovió un rendimiento más alto que la dieta HE después de 14 o 21 días de consumo. En los lechones alimentados con la dieta LE, no se observó preferencia por soluciones de proteína o carbohidratos. Por otro lado, los lechones alimentados con la dieta HE mostraron una mayor preferencia por la solución de sacarosa. El Capítulo 2 evalúa si lechones sometidos a un estado de deficiencia de proteína son capaces de seleccionar y preferir fuentes de proteína para superar la deficiencia. Se utilizaron en dos experimentos dos dietas pre-estárter isoenergéticas que defirieron en el contenido de proteína bruta, una dieta alta en proteína (HP) y una dieta baja en proteína (LP). En el Experimento 1, los lechones mostraron un mayor consumo y preferencia por sacarosa que una solución de proteínas, independientemente del contenido de proteína bruta de la dieta. En el experimento 2, los lechones recibieron ocho sesiones de condicionamiento con dos flavors igualmente preferidos mezclados con soluciones de proteína (CSp) o carbohidratos (CSc). Posteriormente, los lechones alimentados con la dieta LP mostraron una mayor ingesta y preferencia por CSp que CSc, siendo las diferencias mayores en los lechones de pesos mediano y bajo. El Capítulo 3 estudia si una exposición a largo plazo a soluciones de carbohidratos y edulcorantes artificiales tiene un efecto en el comportamiento alimentario de los lechones. En tres experimentos diferentes, se les ofreció a los animales una disponibilidad a largo plazo a soluciones de sacarosa 160 g/L, maltodextrina 160 g/L y sacarina 0,08 g/L más neohesperidina dihidrocalcona (NHDC) 0,02 g/L, como complemento a la dieta de mantenimiento. En el Experimento 1, los lechones mostraron una mayor ingesta de sacarosa 160 g/L que de agua, y una disminución en el consumo de pienso y ganancia media de peso. Una situación similar ocurrió en los últimos días de la exposición a maltodextrina 160 g/L en el Experimento 2. Por el contrario, los animales no se vieron influenciados por la sacarina 0,08 g/L más NHDC 0,02 g/L en el Experimento 3. Después de la exposición a las soluciones, se observó una reducción en la preferencia y apetencia por sacarosa 20 g/L en los Experimentos 1 y 2, pero no el Experimento 3. El Capítulo 4 evalúa si el balance electrolítico de la dieta (dEB) influencia la preferencia y apetencia alimentaria, así como el rendimiento productivo de los lechones. En tres experimentos distintos se utilizaron siete dietas estárter isoproteicas e isoenergéticas que defirieron en el dEB, variando desde -16 mEq/kg a 388 mEq/kg. Los resultados productivos de los Experimentos 1 y 2 mostraron que niveles bajos de dEB en lugar de niveles altos optimizaron el rendimiento de los lechones. En los Experimentos 2 y 3 los lechones tuvieron la oportunidad de elegir entre estas dietas, no pudiendo seleccionar la dieta que optimizó su rendimiento en pruebas de preferencia ni de corto ni largo plazo, mostrando también una mayor apetencia por los niveles altos de dEB. Se concluye que los lechones pueden ser capaces de realizar patrones de selección dietéticos apropiados en relación a diferentes estados nutricionales, siempre y cuando se haya realizado un proceso de aprendizaje. En ausencia de aprendizaje, como en las condiciones de la industria intensiva de cerdos al destete, los lechones pueden ser incapaces de superar una situación particular que se aparte de un estado óptimo basándose sólo en sus preferencias y aversiones alimentarias innatas. / The present PhD Thesis aims to simulate different physiological or nutritional status that post-weaned piglets face in the intensive production system, e.g., variations in the dietary nutritional content, in the availability of nutrients or feeds, or in the animals’ homeostasis. It is hypothesized that commercial piglets may have retained the capacity to perform appropriate dietary selection patterns in relation to their needs, even when the common feeding practices in the pig industry do not allow animals to select their own diet composition. Chapter 1 assesses whether dietary energy density affects the preference of piglets for protein or carbohydrate sources. One experiment was conducted by using two isoproteic pre-starter diets differing in the digestible energy content, a high-energy (HE) and a low-energy (LE) diet. The LE diet promoted a higher performance than did the HE diet after 14 or 21 days of feeding. Preference was not observed for protein or carbohydrate solutions in piglets fed the LE diet. On the other hand, piglets fed the HE diet showed a higher preference for sucrose solution. Chapter 2 evaluates whether piglets submitted to a protein-deficiency status are able to select and prefer protein sources to overcome the deficiency. Two isoenergetic pre-starter diets differing in the crude protein content were used in two experiments, a high-protein (HP) and a low-protein (LP) diet. In Experiment 1, piglets showed higher intake and preference for sucrose than for a protein solution, independently of the dietary crude protein content. In Experiment 2, piglets were given eight conditioning sessions with two equally preferred flavors mixed into protein (CSp) or carbohydrate (CSc) solutions. Subsequently, piglets fed the LP diet showed a higher intake and preference for CSp than for CSc, differences being higher for medium and low weight piglets. Chapter 3 studies whether a long-term exposure to carbohydrate and artificial sweetener solutions has an effect on feeding behavior of piglets. Animals were offered in three different experiments a long-term availability to sucrose 160 g/L, maltodextrin 160 g/L, and saccharin 0.08 g/L plus neohesperidin dihydrochalcone (NHDC) 0.02 g/L solutions as supplement to the maintenance diet. In Experiment 1, piglets showed a higher intake of sucrose 160 g/L than of water and a decrease in feed intake and weight gain. A similar situation occurred in the last days of maltodextrin 160 g/L exposure in Experiment 2. In contrast, animals were not influenced by saccharin 0.08 g/L plus NHDC 0.02 g/L in Experiment 3. After solutions exposure, a reduction in sucrose 20 g/L preference and appetence was observed in Experiments 1 and 2, but not Experiment 3. Chapter 4 estimates whether dietary electrolyte balance (dEB) influences feed preference, appetence and growth performance of piglets. Seven isoproteic and isoenergetic starter diets differing in the dEB were used in three distinct experiments, diets ranging from -16 mEq/kg to 388 mEq/kg. Productive results of Experiments 1 and 2 showed that low rather than high dEB levels optimized growth performance of piglets. In Experiments 2 and 3 piglets had the opportunity to choose between these diets, being unable to select the diet that optimized their performance neither in short- nor long-term preference tests, showing also a higher appetence for high dEB levels. It is concluded that piglets might be able to perform appropriate dietary selection patterns in relation to different nutritional status, but critically whether a learning process has been carried out. In the absence of learning, such as in the intensive pig industry conditions at weaning, piglets might be unable to overcome a particular situation that departs from an optimal state just relying on their innate dietary preferences and aversions.
38

A molecular approach on sperm changes during epididymal maturation, ejaculation and in vitro capacitation of boar spermatozoa

Fàbrega Coll, Anna 20 July 2012 (has links)
Mammalian spermatozoa acquire functionality during epididymal maturation and ability to penetrate and fertilize the oocyte during capacitation. Sperm quality results indicated that both epididymal maturation and ejaculation are key events for further capacitation, because only ejaculated spermatozoa are capable to undergo the set of changes leading to capacitation. Epididymal maturation is associated with a progressive loss of phosphotyrosine residues followed by a subtle increase after in vitro capacitation. Sperm glycocalix galactose, glucose/mannose and N-acetyl-D-glucosamine content increased distally in the epididymis. Fertilin analysis highlight that proteolytic processing occurrs mainly in testis for ADAM-1, and throughout epididymis for ADAM-2. Fertilin migrates from acrosomal region to acrosomal ridge during sperm transit from the distal corpus to the proximal cauda. All together we establish a basis for sperm assessment about the maturative status of the ejaculated sperm and, open new perspectives in the characterization of proteins markers of the sperm maturation and/or fertility. / Els espermatozoides de mamífers adquireixen la seva funcionalitat durant la maduració epididimària i l’habilitat de penetrar i fecundar l’oòcit durant la capacitació. L’anàlisi de la qualitat espermàtica de mostres epididimaries, ejaculades i capacitades in vitro, indica que tant la maduració epididimària com l’ejaculació són processos essencials per la posterior capacitació. La maduració epididimària està associada a una pèrdua progressiva de residus tirosina fosforilats, seguit d’un increment després de la capacitació in vitro. En el glicocàlix dels espermatozoides epididimaris augmenten significativament els residus galactosa, glucosa/mannosa i N-acetil-D-glucosamina al llarg del seu trànsit pel conducte epididimari. La fertilina és processada a nivell testicular (ADAM-1) i a nivell epididimari (ADAM-2) i relocalitza i concentra a la regió apical durant el seu pas del corpus distal al cauda proximal. En conjunt, en aquest projecte, s'ha establert una base per a l’avaluació espermàtica del grau de maduresa dels espermatozoides ejaculats que obre noves perspectives per la identificació de marcadors de maduració espermàtica i/o de fertilitat en els espermatozoides.
39

Incorporación de fuentes de fibra no forrajera en raciones mixtas completas para terneros en cebo intensivo

Iraira Higueras, Sergio 15 November 2013 (has links)
El alza de precios de los ingredientes de los piensos ha generado condiciones críticas para los sistemas de cebo de terneros en España, obligando a los ganaderos que utilizan dietas de alta concentración energética, con pienso y paja entera de cereal, buscar alternativas que reduzcan los costes de producción. Para aportar información al respecto, se realizaron tres experimentos con el objetivo de proponer alternativas al sistema tradicional de suministro de fibra forrajera en el cebo de terneros incluyendo fuentes de fibra no forrajera que permitan alcanzar una buena respuesta productiva y un adecuado bienestar de los animales. El objetivo del primer experimento fue evaluar la incorporación de paja de cereal en dietas para cebo a través de dietas mixtas completas y estudiar su efecto sobre la ingestión, resultados productivos y comportamiento. Bajo un diseño crossover, se utilizaron 8 terneras Simmental (118±3,8 kg PV) que recibieron una dieta ad libitum de pienso y paja suministrados por separado (CH) o en dietas mixtas completas (TMR). La ingesta de pienso y materia seca total fue mayor en CH (P = 0,01 y P = 0,05), la ganancia de peso tendió a ser más elevada en CH (1,71 v. 1,62, P = 0,09), mientras que la ingesta de paja fue superior en TMR (0,3 v. 0,2, P = 0,001). Sin embargo, la relación G:F fue similar en ambos tratamientos (P = 0,99). No se afectó el tiempo dedicado a la ingesta, pero el tiempo de rumia fue mayor en TMR que CH (375,7 v. 286,9, P = 0,007). El segundo experimento se diseñó para determinar el efecto de la inclusión de fuentes de fibra no forrajera en dietas mixtas completas sobre la ingestión, fermentación ruminal y comportamiento de alimentación de hembras en cebo. Ocho terneras Simmental (313±13,2 kg PV), fueron asignadas aleatoriamente a cuatro tratamientos en un doble cuadrado latino. Las dietas, ofrecidas ad libitum, consistieron en pienso mezclado con paja de cebada (BS), cascarilla de soja (SH), pulpa de remolacha (BP) y semilla de algodón (WCS), con 10, 17, 17 y 16 % de inclusión, respectivamente. La mayor ingesta de materia seca se registró con WCS (7,92 kg), siendo similar en las otras dietas (media 7,34 kg). El pH medio fue 6,38; 5,87; 6,26 y 6,20 en BS, SH, BP y WCS, respectivamente. La relación acetato:propionato fue mayor en BS y BP. Las actividades de rumia y de masticación fueron más prolongadas en BS y WCS. El último experimento se diseñó para comparar los resultados productivos, de comportamiento y de calidad de canal y de carne de terneras que recibieron una dieta de cebo formulada con semilla de algodón o paja de cereal. Veintisiete terneras Simmental (265,1 ± 20,4 kg) distribuidas en tres tratamientos, en un diseño de bloques distribuidos completamente al azar, recibieron: a) pienso y paja ofrecida por separado (CH-BS) o b) mezclada en dieta mixta completa (TMR-BS), y c) pienso con semilla de algodón en una dieta mixta completa (TMR-WCS). Todas las dietas se ofrecieron ad libitum. El tratamiento no tuvo efecto sobre ingesta de materia seca, ganancia de peso, relación F:G (media 8,1 kd/d, 1,36 kg/d y 0,176, respectivamente), calidad de la canal y de la carne. El tiempo de ingesta fue mayor en CH-BS (P = 0,001), mientras que la rumia y la masticación fue mayor en TMR-BS (P = 0,001). Si hubo diferencias en la composición de algunos ácidos grasos del músculo Longissimus thoracis. WCS-TMR fue superior en C17:0 (P = 0,005), C18:1 trans-10, trans-11, trans-12 (P = 0,012) y en la relación n-6:n-3 (P = 0,001), y más bajo en C18:1 cis-9 (P = 0,002). / The increase in the price of concentrate ingredients has generated critical conditions in the Spanish intensive beef production system. Farmers using high energy diets, based on concentrates and cereal straw, must search for alternatives to reduce production costs. To contribute to this aim, three experiments were carried out to propose an alternative to the traditional production system by means of the inclusion of non forage fiber sources (NFFS) to achieve good performance and animal welfare. The objective of the first experiment was to evaluate the inclusion of cereal straw in total mixed ration (TMR) for beef heifer diets and to study the effects on intake, performance and animal behavior. Eight Simmental heifers (118±3.8 kg PV) fed ad libitum with concentrate and straw offered as free choice (CH) or as TMR, were used in a crossover design. Concentrate intake and total dry matter intake were higher (P = 0.01 and P = 0.05) in CH than in TMR, average daily gain (ADG) tended to be higher in CH (1.71 v. 1.62, P = 0.09), but straw intake was higher in TMR than in CH (0.3 v. 0.2, P = 0.001). However, G:F ratio was unaltered by treatment. Time spent eating was not affected by diet, but time spent ruminating was higher in TMR than in CH (375.7 v. 286.9, P = 0.007). A second experiment was designed to determine the effect of NFFS inclusion fed as TMR on intake, ruminal fermentation and feeding behavior of beef heifers. Eight Simmental heifers (313±13.2 kg PV) were assigned at random to a repeated Latin Square design. Diets, offered ad libitum, were based on a concentrate mixed with barley straw (BS), soybean hulls (SH), beet pulp (BP) or whole cotton seeds (WCS). The level of inclusion of each fiber source was 10, 17, 17 and 16 %, respectively. The highest intake was recorded in WCS diet (7.92 kg), the intake being similar in the other three treatments (average 7.34 kg). Mean ruminal pH was 6.38, 5.87, 6.26 and 6.20 for BS, SH, BP and WCS, respectively. Acetate to propionate ratio was higher in BS and BP diets. Rumination and total chewing activities were more prolonged in BS and WCS than in SH and BP diets. The last experiment was designed to compare animal performance, behavior, and carcass and meat quality of heifers fed a diet based on WCS or barley straw (BS). Twenty seven Simmental heifers (265.1 ± 20.4 kg) were assigned to three treatments in a randomized complete block design. Treatments consisted of a) concentrate and BS, both offered as free-choice in separate feedbunks (CH-BS); b) concentrate and BS offered as TMR (TMR-BS); and c) TMR in which 16% of WCS was used as an alternative fiber source (TMR-WCS). Intake of dry matter, ADG, G:F ratio (on average 8.1 kg/d, 1.36 kg/d and 0.176, respectively), carcass and meat quality were not affected by treatment. Time spent eating was longer in CH-BS diet (P = 0.001), but time spent ruminating and chewing were longer in TMR-BS (P = 0.001). There were differences in the fatty acids composition of the Longissimus thoracis muscle. The percentage of C17:0 (P = 0.005), C18:1 trans-10, trans-11, trans-12 (P = 0.012) and n-6:n-3 ratio (P = 0.001) was greater in WCS-TMR than in BS diets, but lesser in the case of C18:1 cis-9 (P = 0.002).
40

Departament d'Agricultura a Zimbabwe (1897-1914): Febleses, conflictes i contradiccions en la construcció de l'Estat colonial, El

Gargallo i Sariol, Eduard 20 February 2007 (has links)
Una part significativa de la historiografia sobre l'Àfrica colonial ha defensat la visió d'un Estat fort, coherent en les seves polítiques i dedicat essencialment a impulsar l'explotació econòmica dels diferents territoris, en benefici del capital privat. Davant d'això, les poblacions africanes es trobaven sotmeses i indefenses. Per contra, i en línia amb les tendències d'una part de la historiografia més recent, la nostra tesi pretenia qüestionar certs elements de la visió de l'Àfrica colonial esmentada anteriorment, i fer-ho a través de l'estudi d'una institució estatal dedicada al recolzament d'un sector econòmic dominat pels colons: el Departament d'Agricultura a Zimbabwe, entre els anys 1897 i 1914, quan el país es trobava sota l'administració d'una companyia privada, la British South Africa Company (BSAC).El nostre estudi mostra com, efectivament, la BSAC i l'administració a Zimbabwe van apostar de forma creixent per l'impuls de l'agricultura i la ramaderia en mans de colons blancs, els van oferir terres a preus baixos i ajuts públics de tot tipus, van expropiar i expulsar dels seus terrenys les poblacions africanes, van intentar pressionar els africans per tal que treballessin a les granges europees en condicions salarials i laborals deficients i esperaven incorporar la població africana a l'economia moderna. Però, al mateix temps, s'ha pogut observar como l'Estat colonial mostrava una mancança de recursos econòmics i de personal que l'impedía traslladar a la pràctica determinades decisions teòriques. Com l'autoritat política es trobava dividida en les seves intencions i objetius: els ministeris a Londres desitjaven mantenir l'estabilitat política i, en part per aquesta raó, limitar les pressions i abusos sobre les poblacions africanes; la BSAC i part de l'administració local prioritzaven els interessos miners davant dels grangers; els funcionaris encarregats de l'administració de les poblacions africanes eren reticents a aplicar certes mesures agressives, com ara les expulsions de les granges, el control del bestiar, el treball forçat o la restricció de l'ús dels recursos forestals o faunístics, i defensaven el manteniment, al menys parcial, de les institucions "tradicionals" africanes. Els colons tampoc formaven un grup monolític al qual el govern pogués recolzar de forma genèrica. Per raons de procedència ètnica o social, i per interessos econòmics (miners, grangers, comerciants, propietaris d'empreses, etc), els europeus buscaven i proposaven mesures contradictòries. Tot això, combinat amb la resistència davant les mesures aprovades, va permetre els africans conservar part de la seva autonomia i va provocar que els efectes de les polítiques colonials fossin diversos: junt amb la pèrdua de terres en alguns casos es va produir un augment de les produccions agràries i dels ramats de bestiar, junt amb el treball mal remunerat es donaven casos d'incentius pera la contractació i un augment de l'acumulació i el consum gràcies als salaris, etc.Una anàlisi comparativa d'altres casos i estudis sobre territoris colonials en els mateixos anys ens permet assegurar que Zimbabwe no constitueix una excepció, sinó que més aviat s'inclou dins d'un panorama general d'un Estat colonial amb febleses evidents i dividit en les seves intencions, que s' enfrontava a uns grups de pressió europeus que formulaven peticions conflictives i a unes poblacions africanes amb una capacitat de resistència i d'autonomia en la participació en l'economia i la societat colonials que han estat sovint minimitzades. Sobretot, es posa en evidència una contradicció inherent en la construcció de l'Estat colonial d'aquest període, especialment en els territoris britànics: la recerca d'un objectiu econòmic - l'explotació dels recursos de les colònies - al costat d'un de polític, la perpetuació de l'existència del mateix poder colonial a través del manteniment de l'estabilitat social i de l'assoliment d'una certa legitimitat davant les poblacions africanes. La consciència clara d'aquesta dualitat en els objetius i les polítiques colonials ens permet entendre molt millor les decisions preses i els seus efectes sobre la població africana. / Historiography on Colonial Africa has tended to defend the vision of the Colonial State as a powerful institution, coherent in its policies and basically devoted to the economic exploitation of the different territories on behalf of private capital. Under this kind of rule, African populations were passive and defenceless. Contrary to this view, our thesis aimed at questioning some of these interpretations through the analysis of an institution designed to support an economic sector dominated by white settlers: the Department of Agriculture in Zimbabwe between 1897 and 1914, when the country was under the administration of a private company, the British South Africa Company (BSAC).Our research shows that the BSAC and its administration in Zimbabwe actually wished to encourage European agriculture and ranching. Settlers received cheap land and state subsidies, Africans suffered the expropriation of their lands, the State attempted to coerce Africans into the farm labour market, and officials expected to incorporate them into the modern economy. At the same time, though, we can see that the Colonial State suffered from a lack of funds and personnel, and that political authority was divided in its objectives: London ministries wished to maintain political stability and, partly for this reason, to limit the pressures applied on African populations; the BSAC and part of the local administration supported mining interests in front of the farmers; government officials were reluctant to impose some aggressive policies such as expulsions of tenants from farms, livestock controls, forced labour or restrictions over the African use of forests and wildlife, and defended, at least partially, African "traditional" institutions. White settlers were not a monolithic group either, they were divided according to their social or national origin and to their economic interests (farmers, miners, traders). They wished to achieve objectives that were often conflictive. All this, combined with their resistance to colonial policies, allowed Africans to maintain part of their autonomy.A comparative analysis of other colonial territories in the same period allows us to say that Zimbabwe was not an exception. It was part of a general situation in which the Colonial State was weak and divided in its objectives and was facing European pressure groups with contradictory demands and African populations with a relatively strong capacity to resist colonial policies or to adapt them to their interests. Above all, we can see an inherent contradiction within the State: the search for an economic objective - the exploitation of the colonies' resources - was often in contradiction with the achievement of a political goal: the perpetuation of colonial power itself through the maintenance of political stability and a certain degree of legitimacy in the eyes of the African population.

Page generated in 0.1041 seconds