• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Identificació de nous gens a la regió cromosòmica 21q22. Caracterització molecular de KCNE2 i KCNE3.

Domenech Gimeno, Anna 12 December 2001 (has links)
El cromosoma humà 21 (HSA21), és el cromosoma autosòmic humà més petit. La trisomia total o parcial del HSA21 està associada a síndrome de Down (SD). El fet de tenir la seqüència del HSA21 pràcticament complerta, ha accelerat molt el procés d'identificació de gens, pas previ per a l 'establiment de relacions causa-efecte entre els gens del HSA21 i els fenotips clínics de la SD.L'objectiu final d'aquesta tesi és la identificació i caracterització de nous gens del HSA21. Els resultats obtinguts es poden resumir en :· S'ha participat en la construcció d'un contig de cosmidis de tres regions del HSA21, cobrint al voltant de 3 Mb. · S' ha participat en la construcció d'un mapa transcripcional de les tres regions. Es va realitzar una selecció de cDNAs, aïllant en total 45 cDNAs parcials no redundants, dels quals 25 no mostraven similitud amb cap seqüència de les bases de dades. Tots s'expressaven en una barreja de RNA poliA+ de cervell, pulmó, fetge i ronyó fetals. Els intents d'aïllar els cDNAs complerts corresponents a cada un dels clons varen resultar negatius. · S' ha aïllat un nou gen del HSA21, KCNE2, identificat inicialmente mitjançant una anàlisi computacional de la seqüència genòmica AP000052. El cDNA complert té 850 pb. KCNE2 codifica per a una proteïna de 123 aa amb elevada homologia a KCNE1, una subunitat ß de canals de potassi depenents de voltage. L'estructura genòmica té un únic exó codificant i mapa a 21q22.1. KCNE2 s'expressa com un RNA de 1.2 kb, majoritàriament a estómac. La seqüència de la proteína KCNE2 conté 2 llocs consens de N-glicosilació, es prediu una regió transmembrana i un lloc consens de fosforilació per PKC. En experiments de western amb extractes de cèl·lules de mamífer transfectades, la proteïna es detecta com a tres bandes entre 16 kDa i 20 kDa, essent la més petita la del pes molecular esperat. Experiments amb tunicamicina han demostrat que KCNE2 es glicosila en asparagines, in vivo. Es van generar dos mutants en els llocs consens de glicosilació, N6Q i N29Q, que han demostrat que ambdós llocs són susceptibles de ser glicosilats. Experiments d'immunofluorescència indirecta suggereixen que KCNE2 s'inserta en la membrana amb el seu extrem N-terminal cap al medi extracel·lular i que amb un únic residu glicosilat n'hi ha prou per integrar-s'hi. Experiments de RT-PCR semiquantitativa indiquen que no hi ha sobre-expressió en SD ni de KCNE1 ni de KCNE2, a cors fetals SD. Es van buscar mutacions a KCNE2 en pacients de sordesa no sindròmica i es va trobar un canvi de nucleòtid A22G, que dóna lloc a un canvi d'aminoàcid T8A. Aquest canvi afectaria el punt de glicosilació.· Es va identificar un nou gen, por homologia a KCNE1 i KCNE2, al qual se li va donar el nom de KCNE3. El cDNA complert té 1646 pb i conté una pauta de lectura oberta de 103 aa. L'estructura genòmica és similar a la de KCNE1 i KCNE2, amb un únic exó codificant, per tant podria tractar-se d'una família de gens paràlegs. KCNE3 es va mapar a la regió 11q13-14, utilitzant el pannell d'híbrids de radiació G3 d'Stanford. KCNE3 s'expresa com a un mRNA de 3 Kb a colon, intestí prim, ovari i a sang perifèrica. La seqüència de aminoácidos conté 3 llocs consens de N-glicosilació, es prediu una regió transmembrana i un lloc consens de fosforilació per PKC. S' ha demostrat que KCNE3 es N-glicosila en cèl·lules de mamífer i que s'inserta a la membrana amb l'extrem N-terminal dirigit cap al medi extracel·lular. S'ha trobat un polimorfisme T198C, que provoca el canvi d'aminoàcid F66L, amb una freqüència del 15% en la población general.
2

La imatge de l'home i el genoma humà. Una anàlisi des del pensament de Hans Jonas

Lajara Garcia, Mercè Montserrat 09 June 2008 (has links)
Des del 2003, any en què es va fer públic el desxiframent del Genoma Humà, hi ha hagut una allau de descobriments i aplicacions relacionats amb aquesta gran fita històrica i científica. Paral·lelament han anat sorgint diferents qüestionaments ètics; entre ells, aquells que es plantegen de quina manera es pot veure afectada la imatge de l'home en el desplegament de les possibilitats que ofereix aquesta singular troballa. En aquesta recerca s'estudien les diferents repercussions des d'un angle concret: el pensament de Hans Jonas. La proposta ètica desenvolupada per Hans Jonas permet fer una valoració acurada de la problemàtica que es dóna en alguns camps de la bioètica i, d'una manera especial, la que va associada amb la manipulació genètica. En aquesta tesi s'ofereix una sistematització dels plantejaments d'aquest autor per tal de facilitar la seva aplicació a situacions concretes.L'estudi del genoma i les pràctiques científiques, mèdiques i socials que se'n deriven, especialment les del genoma humà, han estat i constituiran en el futur una gran contribució per a la humanitat. Tanmateix, s'imposa la prudència en l'actuació de diferents estaments per preservar el bé de les persones, especialment d'aquelles més vulnerables.Un aspecte fonamental que es pot veure afectat per la tecnologia genètica aplicada a l'ésser humà és el mateix concepte d'home en la seva peculiaritat tridimensional: biològica, cultural i espiritual. En aquesta recerca es delimita l'especificitat humana en les seves diverses esferes tot oferint una orientació sobre l'eticitat de les intervencions genètiques per tal de preservar la dignitat de la persona humana.Es constata en aquest estudi que ciència i humanitats no són mons separats i que es fa necessari el diàleg constant entre les diverses disciplines perquè no és possible parlar de bioètica sense un clar i honest diàleg interdisciplinar. Les conclusions principals conflueixen en una qüestió que planteja una de les preocupacions principals de Jonas i també de l'autora: podrà la genètica arribar, amb el seu poder, a afectar allò més íntim que té la persona com és la seva essència, allò que li fa ser el que és? / Desde el 2003, año en que se hizo pública la descodificación del Genoma Humano, ha tenido lugar una ingente cantidad de descubrimientos y aplicaciones relacionados con este gran hito histórico y científico. Paralelamente han ido surgiendo diferentes cuestionamientos éticos; entre ellos, aquellos que plantean en qué medida puede verse afectada la imagen del hombre cuando se desplieguen las diversas posibilidades que ofrece el singular hallazgo. En investigación presente se estudian las diferentes repercusiones desde un ángulo concreto: el pensamiento de Hans Jonas. La propuesta ética desarrollada por Hans Jonas permite hacer una buena valoración de la problemática que se da en algunos campos de la bioética y, de una manera especial, la que va asociada con la manipulación genética. En esta tesis se ofrece una sistematización de los planteamientos del autor, con la pretensión de facilitar su aplicación a situaciones concretas. El estudio del genoma y las prácticas científicas, médicas y sociales que se desprenden de él, especialmente las que afectan al genoma humano, han sido y constituirán en el futuro una gran contribución para la humanidad. Aun así, se impone la prudencia en la actuación de diferentes estamentos si se quiere preservar el bien de las personas, especialmente el de las más vulnerables. Un aspecto fundamental que puede verse afectado por la tecnología genética aplicada al ser humano es el mismo concepto de hombre en su peculiaridad tridimensional: biológica, cultural y espiritual. En esta tesis se delimita la especificidad humana en sus diversas esferas ofreciendo diversas orientaciones sobre la eticidad de las intervenciones genéticas de manera que se pueda preservar la dignidad de la persona humana. Se constata en este estudio que ciencia y humanidades no son mundos separados y que se hace necesario el diálogo constante entre las diversas disciplinas porque no es posible hablar de bioética sin un claro y honesto diálogo interdisciplinar. Las conclusiones principales confluyen en una cuestión que plantea una de las preocupaciones principales de Jonas y también de la autora: ¿podrá la genética llegar, con su poder, a afectar lo más íntimo que tiene la persona como es su esencia, aquello que le hace ser lo que es? / The human genome was first completed in 2003 and since then there has been a surge of discoveries and applications related to that historic and scientific deed. Different ethical issues have arisen in parallel posing the question of how man's image can be affected by the immense quantity of ramifications that the finding itself possesses. In this study we have focused on the impact of the human genome's applications from the perspective of Hans Jonas' thinking. His ethical approach will allow us to assess accurately the problems associated with genetic manipulation which occur in some fields of bioethics. This study aims to systematize points of view so as to make a future practical application less complex. The study of the human genome and its scientific, medical and social practices have been and will continue to be a great contribution to mankind. Nonetheless, caution and good sense should prevail when applying its results in order to protect those members of society who are more vulnerable.The concept of human being in its biological, cultural and spiritual could be negatively affected by genetic technology so this research highlights human uniqueness within different spheres while offering ethical guidance on how to preserve human dignity in genetic interventions.This study states both that science and humanities are not two worlds apart and that an ongoing dialogue within different disciplines is very much needed. It makes no sense to talk about bioethics without opening first an honest interdisciplinary dialogueThe main conclusions of this study point at an issue which is both mine and Jona's top priorities: Will genetic engineering eventually have a negative impact on the essence of human's core values?

Page generated in 0.0514 seconds