This study investigates the manner in which cinematic visual translation styles can be used to incorporate dominant and subversive historical versions in fictional narratives constructed within the conspiracy film genre. Fictional characters in a conspiracy film are often tasked with a mission to discover the alternative historical accounts, accounts which for all intents and purposes are regularly kept hidden from the public eye. These accounts are presented as a plausible and often unconventional narrative which challenges the dominant version of events. A visual translation style is a term used to describe the various methods in which a film can be shot and edited in order to create a specific aesthetic and communicate a specific idea. These styles can consist of camera movements, shot sizes or editing techniques, all of which aid in communicating a specific idea in a film. This study analyses the conventions of the conspiracy film, with regard to the manner in which the alternative and dominant versions of historical accounts are constructed. Furthermore, the study explores how these alternative and hegemonic historical events are presented and communicated through the use of visual translation styles. Theorists such as Jean Baudrillard and David Bordwell are referenced when discussing the meaning and application of terms such as “truth”, “narrative” and “history” and to problematise these notions in the context of this particular genre. Other key notions investigated include aporia, metalanguage and object-language and notions of genre theory. The conceptual and theoretical framework regarding visual translation styles is further complemented by writers such as Don Fairservice and Ken Dancyger. / Dissertation (MA)--University of Pretoria, 2012. / Drama / unrestricted

Les chansons populaires grecques sont imprégnées d’une profonde religiosité qui apparaît à la fois comme cadre et comme vecteur d’action. Le poète populaire entretient une relation multidimensionnelle avec le Dieu de la Bible et de l’Ancien Testament et fait des saints et des anges des personnages actifs et récurrents dans les textes ; ils évoluent parallèlement avec les héros et leurs destinées s’entrecroisent. Charos est une figure mythique qui joue un rôle fondamental dans l’ensemble des chansons. Personnage mythologiquement et symboliquement sophistiqué, Charos constitue le pilier des mirologues. Ses relations ambiguës avec la divinité déterminent celles qu’il entretient avec l’homme et fait de lui un être à part. A la fois incarnation du mal et agent de la mort, son riche parcours historique dévoile ses nombreuses facettes, ainsi que ses liens avec certaines figures héroïques ambigües telles que Digenis ou Tsamados. La nature et les animaux détiennent un rôle significatif, caractérisé d’une sacralité profonde, et ils accompagnent l’homme des chansons dans tous les aspects de sa vie personnelle et sociale. Leur capacité de métamorphose et leur rôle d’annonciateurs dans les ballades, placent les animaux sur le devant de la scène et leur accordent un rôle de première importance dans le déroulement de l’action. Le poète accorde une importance particulière à l’aspect social du sacré en explorant la notion de la trahison divine mais également celle de l’obéissance de l’homme à son dieu. La vie monacale et le clergé comme l’altérité religieuse, deviennent l’objet d’une critique d’ordre social et une source d’humour. Les chansons populaires véhiculent en les adaptant un nombre important de mythes qui ont une logue présence sur le territoire hellénique : le mythe de Tantale, de Calypso et d’Adonis en font partie. L’héritage antique de l’expression publique du deuil, du rachat du mort et du tombeau du héros vient former les bases de la philosophie populaire et fait de la mort un véritable croisement de cultures. / Greek folk songs are infused with a profound religiosity that appears both as a framework and as a means of action. The folk poet has a multidimensional relationship with the God of the Bible and of the Old Testament and makes saints and angels active and recurrent personalities in his texts; they evolve in parallel with the heroes, and their destinies intertwine. Charos is a mythical figure that plays a fundamental role throughout the songs. A mythologically and symbolically sophisticated personality, Charos is the pillar of the lament songs. His ambiguous relationship with the divine determines his relationship with man, and makes him a separate being. Both incarnation of evil and agent of death, his rich historical journey reveals his many faces, as well as his links with some heroic and ambiguous figures such as Digenis or Tsamados. Nature and the animals hold a significant role, characterised by a profound sacredness, and they accompany man in all aspects of his personal and social life. Their ability to transform and their role as announcers in the ballads, place the animals on the front of the stage and grant them a major role in the unfolding of the action. The poet attaches particular importance to the social aspect of the sacred by exploring the notion of divine betrayal but also that of obedience of man to his god. Monastic life and the clergy, as well as religious diversity, become objects of social criticism, and a source of humour. Folk songs preserve an important number of myths by adapting them, that have a literary presence in the Hellenic territory: the myths of Tantalus, Calypso and Adonis belong to them. The ancient heritage of the public expression of grief, of the redemption of the dead and of the hero's tomb, forms the basis of folk philosophy and makes death a true crossroads of cultures.

Released in 2019, the video game Death Stranding follows the monomythic structure described by Joseph Campbell in his 1949 book The Hero with a Thousand Faces. The journey begins with the protagonist, Sam “Porter” Bridges, reluctantly accepting his calls to adventure, and, as he begins to move west, he receives supernatural aid from an increasing number of helpers he encounters along the way. Crossing the thresh-old, into the world of danger and adventure, has him meeting the threshold guardian Higgs, the primary antagonist of the game. During this first stage, the player of the game learns how to control Sam’s movements and how to navigate this world to-gether with the Bridge Baby known as Lou, who helps Sam on his journey. The second stage of the journey has Sam moving through a road of trials, overcoming both the physical obstacles of the terrain and the emotional obstacles of the people he helps along the way. He is at one point tempted to adopt the Bridge Baby Lou, his primary helper, but resists said temptation and continues on his jour-ney, until he is finally reunited with his sister, Amelie, who is threatening to end hu-manity in an extinction event. The lessons he has learnt on his journey – to focus on helping others and only using violence when the situation calls for it – leads him to his apotheosis, which is the realization of the value of other people and the relation-ships between them. With this realization, and Sam’s physical manifestation of it in his embracing of Amelie, convinces her that humanity deserves to live to die another day, and so the world is saved from falling into ruin. The third stage of Sam’s journey has him struggling to return home, aided at long last by the help of the friends he made on his journey. Sam, however, is uninter-ested in the world he helped save, and aims to return to his life of solitude. Upon his atonement with his father, however, he resolves this internal conflict and he is now free to live life as he wishes – as a father to the now freed baby Lou. The use of game mechanics in Death Stranding ultimately provides the player with alternatives to violence, giving way to a narrative that can contain as-pects of the monomythic hero that are not exclusively related to the typical warrior hero seen in most action games. Instead, the game frames the tools of the warrior as the stepping-stone to the hero as lover, who uses more peaceful means to achieve their goals. This exemplifies the potential of the video game medium as a platform for the monomyth, and how games could come to encompass a wider variety of he-roic figures than those currently available. / Tv-spelet Death Stranding, som släpptes 2019, följer den monomytiska strukturen som beskrivs av Joseph Campbell i hans bok från 1949, The Hero with a Thousand Faces. Resan börjar med att huvudpersonen Sam "Porter" Bridges motvilligt accepterar hans uppmaningar till äventyr, och när han börjar färdas västerut får han övernaturlig hjälp från ett antal personer han möter på vägen. När han korsar tröskeln, in i en värld av fara och äventyr, möter han tröskelväktaren Higgs, spelets främsta antagonist. Under detta första steg lär sig spelaren hur man kontrollerar Sams rörelser och hur man navigerar i denna värld tillsammans med en Bridge Baby känd som Lou, som hjälper Sam på hans resa. Den andra etappen av resan rör sig Sam genom en väg av prövningar och övervinner både de fysiska hindren i terrängen och de känslomässiga hindren för de människor han hjälper på vägen. Han är vid ett tillfälle frestad att adoptera Lou, hans främsta medhjälpare, men motstår nämnda frestelse och fortsätter på sin resa, tills han slutligen återförenas med sin syster, Amelie, vars förmågor hotar att göra slut på mänskligheten i en utrotningshändelse. Lärdomarna han har fått sig på sin resa – att fokusera på att hjälpa andra och bara använda våld när situationen kräver det – leder honom till hans apoteasis, som är insikten om värdet av andra människor och relationerna mellan dem. Denna insikt, och Sams fysiska manifestation av det i hans omfamning av Amelie, övertygar henne om att mänskligheten förtjänar att leva för att dö en annan dag, och så räddas världen från att falla i ruin. Under den tredje etappen av Sams resa får han kämpa för att återvända hem, äntligen med hjälp av vännerna han fick på sin resa. Sam är dock ointresserad av världen han hjälpte till att rädda och siktar på att återvända till sitt liv i ensamhet. Efter sin försoning med sin far löser han dock denna interna konflikt och han är nu fri att leva livet som han vill – som en far till den nu frigivna babyn Lou. Användningen av spelmekanik i Death Stranding ger i slutändan spelaren alternativ till våld, vilket ger vika för ett narrativ som kan innehålla aspekter av den monomytiska hjälten som inte enbart är relaterade till den typiska krigarhjälten som ses i de flesta actionspel. Istället ramar spelet in krigarens verktyg som språngbrädan till hjälten som älskare, som använder mer fridfulla medel för att uppnå sina mål. Detta exemplifierar potentialen hos videospelsmediet som en plattform för monomyten, och hur spel kan komma att omfatta ett bredare utbud av heroiska figurer än de som finns tillgängliga för närvarande.

[ES] A lo largo de la historia, cada era configura su propio imaginario respecto al héroe, de modo que la mitología resultante se conforma en función a la cosmogonía del momento. Sin embargo, este imaginario también posee una ascendencia cultural y está constantemente influida por las distintas corrientes cosmogónicas del pasado. Eso permite comprender que la aprehensión del arquetipo sucede en un entorno noológico en transformación constante que se extiende hasta tiempos ancestrales. En esta investigación, presentamos un estudio sobre el arquetipo del héroe en cada edad, para poder comprender la función mítica de este referente mítico a lo largo de la historia, y sus repercusiones en la contemporaneidad. Del mismo modo, esto nos permite reflexionar sobre la función sociopolítica del heroísmo, y cómo la mitología está sujeta al control del discurso de las jerarquías sociales. En cualquier caso, estudiamos cómo frente a esto, en el imaginario colectivo popular subsisten temáticas y héroes independientemente de quien ostente la hegemonía cultural. Analizamos también, el imaginario de la sociedad contemporánea, para determinar qué héroe es el más representativo de nuestro tiempo, en función del orden del discurso y los intereses sociales. Del mismo modo, también prestamos atención a los héroes que, sin ser protagónicos, representan mejor los ideales democráticos que fundamentan las sociedades occidentales. Asimismo, identificamos aquellos héroes que han llegado hasta nuestros días debido a su arraigo cultural. Por último, el desarrollo de la investigación en torno a la noología del héroe y la evolución del imaginario colectivo nos permite comprender mejor el carácter esencial del héroe. Al final de la tesis es posible considerar el grado en que los arquetipos son monolíticos y si, en algunos de los casos, la transformación de su aprehensión puede dar lugar a referentes singulares, a pesar de conservar rasgos comunes. / [CA] Al llarg de la història, cada era configura el seu propi imaginari respecte a l'heroi, de manera que la mitologia resultant es conforma en funció a la cosmogonia del moment. No obstant això, aquest imaginari també posseeix una ascendència cultural i està constantment influïda pels diferents corrents cosmogònics del passat. Això permet comprendre que l'aprehensió de l'arquetip succeeix en un entorn noològic en transformació constant que s'estén fins a temps ancestrals. En aquesta recerca, presentem un estudi sobre l'arquetip de l'heroi en cada edat, per a poder comprendre la funció mítica d'aquest referent mític al llarg de la història, i les seves repercussions en la contemporaneïtat. De la mateixa manera, això ens permet reflexionar sobre la funció sociopolítica de l'heroisme, i com la mitologia està subjecta al control del discurs de les jerarquies socials. En qualsevol cas, estudiem com enfront d'això, en l'imaginari col·lectiu popular subsisteixen temàtiques i herois independentment de qui ostenti l'hegemonia cultural. Analitzem també, l'imaginari de la societat contemporània, per a determinar quin heroi és el més representatiu del nostre temps, en funció de l'ordre del discurs i els interessos socials. De la mateixa manera, també parem esment als herois que, sense ser protagonistes, representen millor els ideals democràtics que fonamenten les societats occidentals. Així mateix, identifiquem aquells herois que han arribat fins als nostres dies a causa del seu arrelament cultural. Finalment, el desenvolupament de la recerca entorn de la noologia de l'heroi i l'evolució de l'imaginari col·lectiu ens permet comprendre millor el caràcter essencial de l'heroi. Al final de la tesi és possible considerar el grau en què els arquetips són monolítics i si, en alguns dels casos, la transformació de la seva aprehensió pot donar lloc a referents singulars, malgrat conservar trets comuns. / [EN] Throughout history, each era configures its own imaginary regarding the hero, so that the resulting mythology is shaped according to the cosmogony of the moment. However, this imaginary also has a cultural ancestry and is constantly influenced by the different cosmogonic currents of the past. This allows us to understand that the apprehension of the archetype happens in a noological environment in constant transformation that extends to ancient times. In this research, we present a study on the archetype of the hero in each age, in order to understand the mythical function of this mythical reference throughout history, and its repercussions in contemporaneity. Similarly, this allows us to reflect on the sociopolitical function of heroism, and how mythology is subject to the discourse control of social hierarchies. In any case, we study how, in the face of this, the themes and heroes subsist in the popular collective imagination regardless of who holds the cultural hegemony. We also analyze the imaginary of contemporary society, to determine which hero is the most representative of our time, based on the order of discourse and social interests. In the same way, we also pay attention to the heroes who, without being protagonists, better represent the democratic ideals that underpin Western societies. Likewise, we identify those heroes who have survived to this day due to their cultural roots. Finally, the development of research around the noology of the hero and the evolution of the collective imagination allows us to better understand the essential character of the hero. At the end of the thesis it is possible to consider the degree to which the archetypes are monolithic and whether, in some of the cases, the transformation of their apprehension can give rise to singular referents, despite preserving common features. / Sanmartín Cava, JF. (2022). El héroe en el imaginario colectivo. Aproximación arquetípica desde los primeros relatos hasta las industrias de la comunicación y culturales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182257